En aquesta presentació ensenyo com són les tortugues marines, perquè estan en perill d'extinció i què podem fer per ajudar-les. La majoria de la informació l'he extret del blog "All you need is biology"

1. Tortuga babaua

3. TORTUGA BABAUA
És un rèptil.
Viuen en mars i oceans càlids del
planeta
Es pot diferenciar de la resta per la
presència d’una closca de entre 80 i
100 cm de longitud en forma de cor
amb 5 escuts costals, de coloració
entre marró i vermella, i amb dues
ungles per aleta.
Com la resta de tortugues marines,
no poden introduir ni les aletes ni
el cap dins la closca.
Home 180cm
Babaua 100cm

4. DE QUÈ S’ALIMENTEN?
 La tortuga babaua s’alimenta principalment de
plàncton gelatinós com meduses, peix i calamars i
també algues.

5. Són animals vertebrats
 Això vol dir que tenen esquelet

6. Com són per dins ?
Les tortugues han
de sortir a agafar
aire

7. Reproducció
Les tortugues femelles són les
úniques que surten a la platja i ho
fan per pondre els ous
les femelles tendeixen a reproduir-
se en aquelles platges on han
nascut que poden estar a centenars
o milers de quilòmetres de
distància. Per orientar-se i arribar a
la platja on van néixer, es creu que
utilitzen la memòria i s’ajuden de
les corrents marines, els canvis de
temperatura, dels senyals
magnètics i el so i olor de la platja.
Quan una femella ha de pondre els
ous, surt de nit i excava un niu amb
les potes del darrere de 50 cm de
profunditat i pon entorn a 100 ous.
Passat els 60 dies, surten els nous
individus i mesuren entre 5 i 6 cm.
Generalment, eclosionen el 80%
dels ous.

8. Naixement d’un ou
Com que no neixen totes les
tortugues de cop, fins que no han
eclosionat la majoria, s’esperen per
sortir a la superfície i ho fan
dirigint-se cap on disminueix la
temperatura (és a dir, cap amunt).
Al sortir a la superfície es
dirigeixen cap al mar utilitzant la
llum de la lluna.
Al sortir a la superfície es
dirigeixen cap al mar utilitzant la
llum de la lluna. És per aquest
motiu que, com que utilitzen la
llum, moltes vegades es troben
tortugues dirigint-se cap als
passejos marítims ja que la llum és
més forta que el reflex de la lluna
en l’aigua.

9.  Quan neixen, la closca és tova i el nombre
d’exemplars que sobreviurà serà només del 10%
dels que surtin de l’ou degut al gran nombre de
depredadors, com ara crancs, taurons i gavines.
 Un estudi estima que de cada 10.000 ous, només 10
arribaran a adultes i una morirà de vella.
 Les tortugues marines són grans migradores , especialment
quan estan en la fase juvenil. Un cop han abandonat la
platja on han nascut, durant els propers 10 anys de la seva
vida estaran viatjant grans distàncies

11. PERILLS NATURALS
Pèrdua d’ous
Depredació de tortugues
Tot i que les petites tortugues surten
del niu normalment de nit, el risc de
ésser menjat per un depredador no
és zero, doncs formen part de la
dieta d’ocells, crancs, taurons i altres
peixos.
Els joves i adults també són
consumits per alguns animals,
principalment taurons i altres
peixos de grans dimensions.
Les marees altes i les tempestes
poden provocar la pèrdua dels ous
per diferents motius: els ous queden
inundats, s’erosiona o augmenta
l’alçada de la platja, o bé els nius són
dispersats per l’aigua

12. PERILLS HUMANS
Caça furtiva
Captures accidentals en la
pesca
Són caçades per la seva carn i
cartílags o per les seves
closques (per a decoració i
joieria). Els ous també són
objecte de furtivisme.
 La pesca amb palangre té un
impacte especialment important.
En aigües espanyoles, cada any es
capturen entre 15.000 i 20.000
exemplars. Tot i que es tornen,
s’emporten de regal un ham
enganxat, de manera que moltes
acaben morint posteriorment per
ferides

13. Destrucció de les platges de posta
La construcció d’infraestructures per
tal de protegir els béns de la costa
produeix que les femelles no puguin
accedir a les platges
Contaminació i residus
Fertilitzants i pesticides degraden els seus
hàbitats, doncs un excés de nutrients causa
un augment de les algues, que poden afectar
la seva salut.
Els residus sòlids flotants també són un
problema per a elles. S’han trobat exemplars
de tortugues amb plàstics a l’estómac, doncs
moltes vegades confonen les bosses de
plàstic per meduses, el que obstrueix els
intestins i els provoquen la mort.

14. COM LES PUC AJUDAR? Evita qualsevol activitat o comportament
que pugui molestar a les tortugues marines.
En cas de que se sentin molestes,
observaràs que intenten abandonar la zona,
que fan una immersió precipitada i que fan
moviments natatoris bruscs.
 Redueix la velocitat de l’embarcació si veus
qualsevol element que pugui ser una
tortuga marina. En cas de ser-ho, evita
qualsevol maniobra que pugui posar-les en
perill.
 Recull les restes de xarxes i brossa que
trobis, encara que no siguin teus. Així pots
evitar la mort de les tortugues i altres
animals.
 En el cas de que l’animal estigui en perill,
truca d’entrada al telèfon d’emergències
del teu país. Pel cas d’Espanya, truca al 112.
De totes maneres, hi ha algunes coses que
pots fer mentre no arriben els veterinaris:

15. De totes maneres, hi ha
algunes coses que pots fer
mentre no arriben els
veterinaris:
 Tortuga amb plàstics a la
boca: extreure el plàstic
amb molta cura i trucar a
emergències.
 Tortuga morta: no
manipular a l’animal i
trucar directament a
emergències.
 Tortuga enganxada en un
ham: no estirar de l’ham i
tallar el fil deixant un
mínim de 30 cm.
 Avisa a les administracions
competents de la localització de
possibles nius de tortuga, amb
l’objectiu que puguin protegir-lo. Hi
ha algunes pistes que et poden
ajudar a identificar-los:
 Rastres de que una tortuga s’ha
arrossegat per la sorra,
normalment tenen forma de V,
amb el niu situat al seu vèrtex.
 Depressió en la sorra, que indica
que els ous han eclosionat, de la
qual surten línies que formen
una V en direcció al mar.
 Observació d’una tortuga
realitzant una posta.
 Restes d’ous o exemplars
nounats.

16. Sammy la tortuga

17. OBRE ELS ULLS AL QUE T’ENVOLTA
El paisatge de les nostres
costes a principis S.XX
El paisatge de les nostres
costes ara