Presentació sobre el pensament cristià, la Patrística i l'Escolàstica, per a segon de Batxillerat.

1. Pensament cristià Mon romà i Edat Mitjana

2. • En el segle II d.C., les polis gregues són ja només
províncies integrades en un gran imperi, el Romà, que
domina tota la Mediterrània.
• Roma aportarà noves formes d'organització política i
jurídica, però culturalment, la cosmovisió antopològica
grega basada en el logos s'imposarà i les escoles
hel.lenístiques es difondran per tot el món romà.
• La filosofia romana no aporta temes nous, sinó que
rellegeix el pensament grec amb nous enfocaments i
perspectives.

5. Lucreci, (95-55 a.C.) Sèneca, (4/65d.C.)
• És possiblement un dels pensadors
romans més influents.
• És un dels més importants filòsofs
estoics de l'Antiguitat.
• Fa una interessant revisió
de l'epicureïsme.

6. Plotí, (205/270)
• Recupera el pensament platònic i
el revisa des d'un punt de vista
encara més metafísic, idealista i
espiritual.
• Substitueix el Bé de Plató pel
concepte de l'U, la perfecta unitat
de la que tot emana i procedeix.
• Tot, des de la matèria fins a
l'intel.ligència s'ordena en una
escala jeràrquica fins a l'U suprem.
• Evidentment, el platonisme de Plotí
serà d'enorme influència en la
revisió cristiana de Sant Agustí.

8. Aparició i formació del cristianisme
La tasca conciliadora entre Fe i Raó de la Patrística.

9. Orígens del cristianisme
• El cristianisme primitiu era una
religió mistèrica i sectària
(com moltes altres de l'època)
que sorgeix com una escissió
de la religió hebrea a partir de
la predicació de Jesús de
Natzaret en el segle I.
• Sorgeix a Judea, província
romana a Palestina, i en els
seus inicis té un fort
component contestarari i
llibertari contra la dominació
romana.

10. • Els primers cristians foren gent de baixa extracció social, amb poca formació
intel.lectual i que veien en el missatge de redempció i salvació cristià un camí
d'esperança.
• En tot cas, en aquests primers cristians no havia un interés especial per donar
cos a una doctrina formal i poderosa i probablement no podien esperar que
aquesta religió arribés a tenir la importància que ha arribat a tenir.

11. • El cristianisme va patir cruels persecucions per part dels emperadors
romans, que veien amb preocupació el caràcter gregari de la nova
religió, l'actitud irreverent dels cristians (que es engaven a adorar
l'emperador) i la seva ràpida expansió i difusió per tot l'Imperi.

12. • A partir del segle IV d.C.
alguns emperadors
començaran a afavorir
els cristians per tal
d'utilitzar políticament la
seva església i el seu
potencial de control
social.
• En poc més de dos
segles, el cristianisme
passarà de ser perseguit
a convertir-se en la
religió oficial de l'Imperi.

13. Aspectes elementals del cristianisme primitiu
• És una religió monoteïsta
que postula l'existència
d'un únic Déu omnipotent,
etern i provident.
• Aquest Déu, a més, es fa
home i pateix com els
homes.
• Finalment, aquest Déu
s'enfronta a la mort i la

15. La Patrística
• El missatge cristià de redempció és molt potent i simbòlic i arrelarà amb
força entre la població d'un imperi en crisi de valors morals i esperances.
• Sant Pau serà el primer responsable de crear una línia expansiva del
cristianisme original exposant-lo com a religió universal.
• El contrast entre el fons mistéric cristià i el logos grec era tan fort, que si
no s'hagués produït una adaptació intel.lectual del pensament
cristià a la racionalitat grecorromana, el cristianisme mai hauria
arribat a estendre's entre les capes socials més cultes i poderoses de
l'Imperi.
• Aquesta tasca doctrinal d'elaboració intel.lectual i filosòfica corre a
càrrec de la Patrística, els "pares" de l'església.

17. Principals aspectes filosòfics implícits en el pensament
hebreu i en el cristià divergents del pensament grec
• Creacionisme: Déu crea el món des del no
res, ( en el món grec tot existeix des de
sempre, la funció dels déus és més
ordenadora del caos que no creadora).
• Temps lineal: hi ha una alfa i una omega, un
principi i un final del temps i una progressió
lineal, (per als grecs el temps era cíclic).
• Dualisme ètic: el Bé es contraposa al mal,
(contrasta amb el dualisme grec basat en la
distinció cos/ànima de Plató).
• Concepte de veritat com a fidelitat o
lleialtat, (emunah), en front de la veritat
entesa com descobriment dels grecs,
(aletheia).

18. • La difusió de les creences cristianes malgrat les dures
persecucions i l'apropament dels emperadors a
l'església fins a la seva implantació com a religió oficial
en el segle IV obligarà a realitzar una revisió
intel.lectual del missatge de Crist per tal de fer-lo
presentable davant la intel.lectualitat pagana i racional
que dirigeix l'imperi.
• Sant Ciprià, Sant Gregori, Sant Joan Crisóstom,
Tertulià i Orígens seran els patrístics més importants.
• Tots ells fan un esforç per conciliar el missatge cristià
basat en la fe amb la racionalitat requerida des del món
romà.

19. Tertulià
• Planteja que si hi ha
conflictes entre la Fe i la
raó és perquè la raó és
limitada.
• Ha de primar doncs
sempre la Fe per sobre
de qualsevol altra
consideració.
• "Crec perquè és absurd"

20. • La determinada ruptura marcada per Ockham és el
símbol d'un canvi molt més radical.
• L'edat Mitjana està deixant pas poc a poc a
l'Humanisme renaixentista i a un despertar de la raó.
• Els canvis estructurals en els esquemes sociopolítics
feudals, l'aparició de noves classes socials i el final del
monopoli del pensament per part de les escoles
cristianes, donaran lloc a nous temes i nous temes en
filosofia.

21. La "doble veritat"
• Una sortida davant la impossibilitat aparent de conciliar la
raó amb la fe és la coneguda com a teoria de la "doble
veritat" defensada per alguns patrístics
• Segons aquesta, fe i raó serien fonts independents de
coneixement.
• Allò que resulta vertader per a la fe no té perquè ser-ho
per a la Raó.

22. Sant Agustí, (354/430)
"Creu per tal d'entendre"

23. • Sant Agustí serà el principal i més influent autor cristià
d'aquest moment històric.
• En la pugna entre fe i raó, optarà clarament per la
primera, ja que la raó és limitada per la debilitat de
l'enteniment humà i la fe es basa en la paraula de Déu,
que no pot equivocar-se.
• Però per a Sant Agustí, la raó no s'ha de despreciar.
La raó pot ajudar a comprendre millor les veritats de la
i també per a comunicar-les.
• La filosofia estarà doncs al servei de la Teologia.

24. • Sant Agustí és el principal responsable de la
platonització del cristianisme o, millor, de la
cristianització del platonisme.
• A partir del platonisme de Plotí, Agustí fa una
interessant revisió del cristianisme en termes platònics.
• La idea suprema del Bé, l'U de Plotí, seria Déu. El món
de les idees seria igualment el Regne de Déu i el
món sensible de Plató equivaldria al món terrenal.
• La dualitat ànima/cos platònica s'expressa ara en
termes cristians aprofitant la immortalitat de l'ànima
platònica.

25. • I la teoria de la reminiscència
de Plató servirà a Sant Agustí
per a elaborar la teoria de la
Il.luminació, segons la qual
Déu il.lumina l'ànima humana
amb la veritat.
• I a la manera platònica i
socràtica, Agustí convida a la
interiorització per a trobar
el coneixement vertader i a
l'autotrascendència.

26. • El problema del mal serà
un problema al que Agustí,
com la majoria de teòlegs
cristians tractarà de donar
resposta. Per què un Déu
omnipotent hauria de crear el
mal?
• Per a Agustí, el mal no és
creat per Déu, sinó que és
corrupció del bé a causa
del pecat, del que només
l'home és responsable.

29. Divisio de l'Imperi i invasions bàrbares.
• A partir del segle, Europa viurà una època de inestabilitat i inseguretat. La
part occidental del'Imperi caurà i diversos regnes germànics es formaran
arreu d'Europa.
• Europa es ruralitza i el món medieval evoluciona lentament cap a un
feudalisme en el que la cultura i la vida intel.lectual deixaran de tenir espai
propi i es refugien en els monestirs.
• No podem parlar de "filosofia"medieval en sentit estricte i en tot cas el que
hi ha és una teologia que en alguns casos pretendrà justificar-se
racionalment.
• Es produirà, en tot cas, un progressiu i lent desplaçament en les relacions
entre fe i raó, en el que aquesta segona recobrarà gradualment el seu espai.

31. Esquema filosofia medieval

34. Sant Anselm de
Canterbury, (1033/1099)
• Serà l'autor del conegut com a
argument ontològic per a
demostrar l'existència de Déu.
• El més important de l'argument
de Sant Anselm és que
recupera la raó i la lògica per
a demostrar, (i no ja només
comprendre), i justificar
racionalment a una veritat de la
fe.
• Així doncs la raó es revaloritza
a través de la utilització de la
lògica (aristotèlica) en
l'elaboració dels arguments.

37. • Un fet importantíssim serà la
recuperació del pensament
aristotèlic, (i de la seva lògica),
que tornarà a entrar a Europa de
la ma dels àrabs.
• P e n s a d o r s c o m Av i c e n a i
especialment Averroes Avicena, (980-1037)
recuperaran un pensament menys
idealista que el d'inspiració
platònica.
• Uns segles després, Sant Tomàs
s'encarregarà de "batiar" a
Aristòtil i revisarà en clau cristiana
el seu sistema de pensament.
Averroes, (1126-1198)

38. Sant Tomàs d'Aquí

41. Les 5 vies de Sant Tomàs.
• Sant Tomàs fará la més poderosa adaptació racional del
pensament cristià en una reinterpretació en clau
aristotèlica dels dogmes de fe.
• Molt influenciat pel platonisme precedent, però sobretot
per l'aristotelisme d'Avicena i Averroes, Tomàs recuperarà
la lògica aristotèlica per desenvolupar arguments
racionals que demostrarien l'existència de Déu.
• Aquests arguments es coneixen com les "vies" de Sant
tomàs per arribar a Déu a través de la raó.

42. • Excepte la quarta via, que és d'influència platònica,
(jerarquització de la realitat), totes les vies presenten
una estructura semblant de base clarament aristotèlica:
• A partir d'una afirmació evident a la raó que es
pren com a premissa,("tot el que és creat
necessita ser creat per alguna causa externa")
• S'estableix una cadena lògica de causes i
efectes, ("cada nova causa agent necessita a
la vegada una causa agent externa a ella")
• Que finalment porta a una conclusió que
demostra com a lògicament necessària (i no
contingent) l'existència d'una "causa primera"
que "posi en marxa" cadena.

44. Necessitat i contingència
• La teoria de la realitat i la distinció entre substàncies
aristotèlica permetran a Tomàs distingir entre essència i
existència i detrminar la necessitat de l'existència d'una
entitat no contingent, depenent exclusivament de sí mateixa.
• És allò que Tomàs anomenarà "acte pur", l'ésser ple que ha
desenvolupat totes les seves potencialitats.
• L'únic absolutament necessari i no contingent: Déu.

46. SER: se dice de muchas
distingue Ser de Dios
maneras
• Categorías
• Trascendentales: uno, Ser de las criaturas
bueno y verdadero
Forma
ESENCIA (Pº especificación)
SUSTANCIA (quidditas)
Potencia
Materia prima CONTINGENCIA
(Pura potencialidad)
Relación de Dios con las
criaturas
EXISTENCIA Materia signada
Acto (Pº individuación)
CREACIÓN Elimina la eternidad de las formas
Si las esencias no coinciden aristotélicas
con su existencia, no existen
necesariamente: han recibido
la existencia de Dios, el cual Elimina la necesidad del mundo
es libre para crear o no crear (con Averroes, Alfarabí y Avicena
PARTICIPACIÓN
ANALOGÍA
JERARQUÍA

47. LA ESTRUCTURA DE LA REALIDAD
Identidad de
esencia y
existencia Acto puro Dios
(ser necesario)
Separación de
esencia y Inmateriales.
existencia Esencia: Los ángeles
Pura forma
(seres
contingentes) El hombre
Materiales. Los animales
Esencia: Los vegetales
materia forma Elementos
materiales

48. EL CONOCIMIENTO EN TOMÁS DE AQUINO
IMÁGENES
COSAS SENTIDOS ("fantasmas")
impresionan los singulares y concretas
que son
organizadas
sobre las cuales opera
por el sentido
común y
grabadas en la
memoria en
forma de
FUNCIÓN ENTENDIMIENTO
ABSTRACTIVA AGENTE
el cuál abstrae
CONCEPTOS ESENCIA
(verbum el cual pasa a ser "en acto" ENTENDIMIENTO es imprimida en (El Universal)
mentis) PACIENTEO desechando la
especie POSIBLE materia signada
expresa especie impresa
que es aplicado a las
FUNCIÓN
COGNOSCITIVA
VERDAD
formando COMO
IMÁGENES JUICIOS
ADECUACIÓN
(Isaac Israelí)
Verdad
Verdad lógica:
ontológica:
unpredicado
la verdad
(lo conocido
consiste en la
por el
presencia del
entendimiento),
ser -de la
se atribuye a
esencia- de las
un sujeto (la
cosas en el
imagen mental)
entendimiento

49. Ética teleológica: LEY ETERNA:
el fin último del hombre es Plan racional de
el conocimiento de Dios Dios
Synderesis: hábito de los
primeros principios.
LEY DIVINA: Principio 1º: hacer el bien
LEY NATURAL: Intelectuales
Revelada por el y evitar el mal
(Derecho natural) (virtud = saber, frente a
Evangelio y guía Agustín: virtud = voluntad)
procede Conciencia: aplicación
de los primeros principios.
Morales
• Cardinales: prudencia,
LEY HUMANA:
fortaleza, templanza,
(Derecho Virtud
justicia
positivo)
• Otras
Ley jurídica
Ius gentium Ius civile Teologales
Fe, esperanza, caridad
JUSTICIA
Al proceder de Conmutativa
La que se da en los
la ley natural,
intercambios entre dos
lex iniusta non personas
est lex
Distributiva
MONARQUÍA La que hace que, en la
Mejor gobierno: favorece el comunidad, se distribuya de
bien común y las virtudes. una manera proporcional a los
Subordinación del Estado individuos aquello que les es
a la Iglesia y del orden común a todos
político al orden moral

50. El problema dels
universals
• Els escolàstis medievals
discutiran un interessant tema
que té moltes implicacions
conceptuals que van des de
la lògica a la filosofia del
llenguatge: l'existència de
conceptes "universals"
comuns en tots els homes.
• D'alguna forma, l'existència
d'universals semblava
denotar una intel.ligència
divina en la que aquests serin
"arquetips".

51. Arquetipos en la mente de Dios
UNIVERSALES
Esencias en las cosas
Conceptos con los que hablamos de las cosas
Los universales no están en la mente como
conceptos: son sólo “imágenes” o “vocablos
comunes” (NOMINALISMO o terminismo)
Sí están en la mente
No denotan nada (CONCEPTUALISMO)
Denotan algo El universal existe realmente (REALISMO EXTREMO)
El universal existe formalmente en nuestra
mente (REALISMO MODERADO)
El universal existe fundamentalmente en
cuanto a su comprensión (REALISMO
MODERADO CONCEPTUALISTA)

52. son nombres
REALISMO UNIVERSALES NOMINALISMO
Sermo praedicabilis
Todo lo que existe es singular
Ockham
ante rem No hay esencias o naturalezas universales
Antes de que existan
las cosas, y entonces son
consiste en la Idea Sólo queda el universal post rem
divina = ABSTRACCIÓN
in re
En la cosa, y entonces conceptos resultantes de
es su esencia o forma
Intentio posterior a la
espontáneos (acto mental del INTUICIÓN,
post rem
entendimiento) singularis o generalis
Y entonces es esa
misma forma tal y como
la conoce el Función = suposición
entendimiento
(abstrayéndola de la
materia con que se Signos lingüísticos naturales que aparecen representados
encuentra realizada en (concebido mentalmente) mediante un
la cosa, in re)
Carecen de fundamento extramental Término
El universal no es sino un término
(terminus conceptus) que significa y hace (Signo lingüístico
las veces (“supone”) de una pluralidad de convencional escrito o
individuos (semejantes en algo) de un proferido)
modo confuso

53. Guillem d'Ockham
• Conegut com el "darrer
escolàstic", plantejarà una
ruptura radical amb els corrents
anteriors.
• És conegut i molt important el
seu argument segons els qual
no podem multiplicar
gratuïtament i de forma arbitrària
les instàncies en un raonament.
• Hem de tallar, passar la navalla i
eliminar tot allò supeflu i
innecessari en el nostre
procediment racional.

54. RAZÓN Y FE
TOMÁS DE AQUINO GUILLERMO DE
OCKHAM
Síntesis Ruptura
basada en basada en
Intelectualismo aristotélico voluntarismo
y y
REALISMO NOMINALISMO
- ideas divinas - voluntad divina
- esencias - sólo individuos
construye construye
SISTEMA TEOLÓGICO PENSAMIENTO CRÍTICO
Dios, principio y fin Dios, alma, creación … son
Demostraciones filosóficas indemostrables
Artículos de fe Crítica a la metafísica
Orden moral basado en la Orden moral basado en la
razón: ley eterna y natural voluntad divina
Subordinación del Estado a la Separación de la Iglesia y el
Iglesia Estado

57. www.labanyeravolador
Aquesta obra de www.labanyeravoladora.com està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons