1. GIRONA EN L’ÈPOCA
ROMANA
NORA GONZÁLEZ
JENNSON HERNÁNDEZ
NOELIA VEGUILLAS
POL MARTÍN
TIFFANY ALBIOL
2. INDEX
• ARRIBADA DELS ROMANS A
HISPÁNIA
• IMPERI ROMÀ
• GIRONA EN ÈPOCA ROMANA
• LA SEVA ESTRUCTURA
• PLÀNOL
• MAPES
3. ARRIBADA DELS
ROMANS A HISPÀNIA
• Roma i Cartago entre el 264 i el 146 aC.,
pel domini de les terres del mediterrani
occidental.
• Els romans van arribar a terres catalanes
l’any 218 aC. Van desembarcar a Empúries
i des d’aquÍ van iniciar la conquesta del
territori.
• Per tot el territori es van construir ciutats
noves que es van convertir en centres
administratius, polítics i econòmics i van
esdevenir focus de romanització.
4. IMPERI ROMÀ
• Totes les ciutats romanes tenien una estructura
semblant: estaven protegides per murs i fossats,
dos carrers s’encreuaven en angle recte, al voltant
s’aixecaven les cases i al centre hi havia una plaça
amb el temple, el mercat i a les botigues.
• Hi havia: el forum(centre de la ciutat), el temple, el
teatre, el mercat, les termes, biblioteques... Tot
això va ser durant el primer terç del segle I a.C
GIRONA ROMANA Forum
5. GIRONA EN ÈPOCA
ROMANA
• La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics habitants
del poblat de Sant Julià de Ramis que, segons sembla,
foren obligats a traslladar-se a l'oppidum gironí. Doncs, la
Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada
de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre
important de la regió, amb l'articulació d'un ager romà al
voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats
formaven la ciuitas de Girona, la peça essencial i bàsica
de l'organització territorial romana. Tot i que Gerunda es
trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava
d'una bona connexió amb el port romà d'Empúries, primer
bastió romà al nord-est peninsular, colonitzat en el si de
la Segona Guerra Púnica al costat de l'assentament grec
que ja hi existia.
6. LA SEVA ESTRUCTURA
• L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípica. No seguia les
distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de
les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via Augusta per motius
estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot,
es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el
cardo maximus, el fòrum. No s'ha pogut documentar l'existència de cap
decumanus maximus. Quant al cardo maximus, aquest se situava sobre la
traça de la Via Augusta al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en
l'actualitat és el carrer de la Força. Quant al forum, aquest se situava a
l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era
on avui s'eleva la l'església catedral de Santa Maria de Girona. La
distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la
mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els decumani
(carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven
a l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys.
L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues
fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del
segle III dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les
fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La
segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les
incursions germàniques a Hispània provocaven. Les muralles no solament
s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l' urbs
(anomenats pomerium) i separar-la de l'ager.