2. Índex
Introducció Pàg.3
Una jornada a l’Escoleta Pàg.4
Concepte d’Infant Pàg.10
2
3. Introducció
En aquest segon dossier de l’assignatura, passem a parlar de com funciona una aula, quin es el
seu dia a dia, les rutines, etc. S’exemplificarà un dia sencer al centre on vaig fer les pràctiques
per poder observar quins tipus d’activitats es duen a terme, com es treballen les rutines i els
hàbits.
Es farà a referència a la comunicació que s’estableix entre mestre i alumnes, i mestre familia. I
desprès també es farà menció al pla d’acollida que tenen els infants a l’Escoleta.
3
4. Una jornada a l’Escoleta
OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats
fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin
a les pràctiques.
2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les
pràctiques.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
3. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT 8 de març de 2012
Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a ser
possible relacionat amb una aula 0-3).
El meu període de pràctiques va estar dividit amb dues aules de diferents edats per poder
contrastar les diferències i viure dos etapes molt diferents. Per aquest exercici faré referència a
l’edat de 2 anys, per no fer referència a dues aules.
En aquesta aula hi havia un període establert de les 7:45 a les 9:00 que era el temps que tenien
les famílies per portar els infants a l’Escoleta, a mesura que els infants arribaven anaven jugant
lliurement pels racons de l’aula.
Quan ja érem tots a l’aula es procedia a fer l’assemblea de cada mati on tots els infants es
seien en una rodona i ens donàvem el bon dia a partir d’una dinàmica que consistia en el
següent: Hi havia una cartolina penjada a la paret que era un tren amb fotos i una altre
cartolina que era una casa. La mestre anava traient fotografies i el nen/a de la corresponent
foto s’aixecava i anava a penjar la seva foto al tren que simbolitzava que havien vingut a
l’escola, una vegada penjada tots ens dèiem el bon dia. Considero que és una bona dinàmica ja
que els infants s’ho passen bé, repassen qui ha vingut i qui s’ha quedat a cassa i ens
familiaritzem tots. Durant l’assemblea també es xerrava sobre que farien durant el dia i es
donava peu a la comunicació dels infants, si tenien colca aportació interessant.
Just després de l’assemblea, de forma ordenada, els infants anaven a cercar el seu berenar que
estava col·locat al propi penjador que es situava al passadís. Vaig quedar sorpresa de lo bé que
ho feien.
Desprès de berenar, hi havia un període de temps dedicat a satisfer les necessitats d’higiene.
En aquesta aula ja quasi tots anaven sense bolquers, la qual cosa suposava que la mestre no
estava molt damunt d’ells, ja que tenien molta autonomia.
Una vegada tot ordenat i tots llestos, era l’hora de realitzar l’activitat programada d’aquell dia
(experimentació, educació plàstica, psicomotricitat, llenguatge, construccions...) Normalment
totes les activitats que es realitzaven es feien amb tot el grup, però per exemple les
construccions fèiem mig grup per poder atendre millor a les necessitats dels infants i, així,
evitar la distracció d’ells. D’aquestes activitats, vaig poder dirigir-ne alguna d’elles com per
4
5. exemple la caixa de buf, que consistia en fomentar el buf, ja que molts nens/es a aquesta edat
encara no fan l’acció de bufar correctament. A través de diverses activitats es fomentava
aquesta petita acció tan fàcil per tothom, però tant complicada per als més petits.
Quan finalitzàvem l’activitat del dia, ens col·locàvem amb un tren per anar al pati i gaudir de
l’espai exterior. Els hi encantava, com es normal.
Desprès de pujar del pati, ens dirigíem a l’aula a rentar mans. Ens situem devers les 12/12 i
mitja del migdia aproximadament, se’ns ha passat un dia volant. Ara era l’hora de la fruita, una
activitat que em va agradar molt que es fomentes a l’Escoleta. Es tractava de menjar una
macedònia de fruites, les famílies havien portat prèviament una peça de fruita. M’encanta
aquesta activitat ja que és important que es fomenti un hàbit tant saludable com aquest en
edats tant primerenques.
Acabada l’activitat de la fruita, es procedien a rentar les mans i era l’hora que els infants la
dedicaven al joc lliure per l’aula. Mentrestant les famílies ja podien venir a cercar els infants i
mantenir una petita conversació amb l’educadora per explicar com ha passat el dia el nen/a i si
hi havia que comentar colca aspecte important.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Els infants un dia típic fan de tot i més. Més o manco es lo que he explicat anteriorment,
realitzen les rutines establertes dins l’aula. A més a més, es relacionen entre ells, mantenen
relacions d’afecte i ajuda, aspecte que em vaig quedar molt sorpresa quan realitzava les
pràctiques, que infants tant petits tinguessin aquesta actitud d’ajuda quan veuen que un
company/a seu necessita ajuda, els ajuden sense demanar-ho. A part d’aixó, queden satisfetes
totes les seves necessitats, juguen, es comuniquen, tant entre ells com amb els adults.
5
6. 2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
El fet de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar es tasca dels mestres que es reuneixen
prèviament de començar el curs i estableixen les linies metodologiques. Aquestes linies estan
especificades ja al document “Projecte Educatiu” on surt la metodologia que empra aquest
centre. Dins la metodologia també hi entra la tasca d’avaluar, que en aquest cas l’avaluació es
fa de manera continua i global, fent referència al abans, el durant i el després, per així poder
obtindre una avaluació més ajustada a cada infant.
Fins ara eren les linies metodologiques del centre, com a fil conductor de totes les aules. Però
una vegada coneixem el grup d’infants nostre i veiem l’heterogeneitat que existeix, cada
mestre adapta la metodologia al seu grup. Per exemple, a l’hora de fer pràctiques, vaig
observar que en una mateixa edat dues mestres treballaven més unes coses que unes altres.
Una es dedicava més a les rutines i l’altra, com l’establiment de les rutines i hàbits ja ho tenien
adquirit, es centraven amb les normes. Cada grup d’infants té el seu ritme de
desenvolupament i t’has d’adaptar a les seves necessitats. No podras fer la mateixa
metodologia amb uns que amb uns altres. Potser et trobaras amb un grup molt tranquil i
l’hauras de motivar bastant mentre que d’altres que estaran molt espavilats i madurs i hauras
de fer un altre tipus d’activitats.
Però tot i així, la manera d’avaluar es segueix la mateixa en tot el centre. Durant les activitats
tenen graelles per fer una observació més ajustada, i desprès a final de cada trimestre es passa
un petit informe a les famílies perquè quedi constància de l’evolució del seu nen/a.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als
infants a aprendre?
Les pràctiques o comportaments que han de seguir les mestres per a fomentar l’aprenentatge
dels infants ja que ells aprenen, majorment, per l’imitació de models que, en aquest cas, serien
les mestres. Hem de fomentar uns bons comportaments docents.
El mestre ha de tenir un comportament estable, sense molts de canvis perquè així els infants
es puguin acostumar millor. Ha de ser un comportament bo i adequat, amb la comunicació
com a element imprescindible.
Durant el dia a dia a l’aula també s’ha de fomentar l’establiment d’hàbits perquè els infants es
situin dins l’espai i temps i es puguin anticipar a les accions, al mateix temps que estem
fomentant l’autonomia.
6
7. 4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les
organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un
problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Anem per parts;
Les aules on vaig estar realitzant el meu període de pràctiques estaven organitzades per
racons. Hi havia el racó de la cuina, de les
disfresses, del moviment (on tenien tobogan
petit per jugar i per fer salts), tenien el racó de la
família i de la casa (per jugar a pares i mares), el
racó de la lectura amb un petit sofa perquè
puguessin gaudir dels contes que estaven
ordenats en una prestageria que facilitava el fet
de tenir-los ordenats. I desprès tenien un espai
que es el que s’utilitzava per fer el bon dia, que
normalment jugaven a construccions o qualsevol
joc que la mestre hagues de treure perquè no
estava a l’abast seu (construccions, animals, cotxes...).
Les rutines estaven molt ben establertes, els infants sabien més o manco que es allò que
havien de fer. Vaig poder observar que els deixaven molta autonomia als infants perquè fossin
ells mateixos els qui realitzaven les accions. En relació als horaris establerts els vaig veure
bastant adequats, hi havia dies que anavem més atropellats, però això sol passar sempre...
perquè no sempre portes el mateix ritme. Però els vaig trobar bastant adients, donaven temps
a fer moltes coses. Els horaris estan establerts i fixats d’acord amb les mestres de cicle, és a dir,
es reuneixen les mestres que estiguin a la mateixa edat d’infants i acorden un tipus d’horari,
però desprès va en funció de cada grup-classe.
El fet de decidir quan començam i quan acabem es responsabilitat de la mestre tutora. Però
també va relacionat amb els infants perquè si un dia els infants estan molt entretinguts amb
les construccions, per exemple, no perquè siguin les 12 i haguem de sortir al pati (estic posant
un exemple) la mestre hagi de dir: “nens! Ara anirem a recollir!” Com veurà que s’ho estan
passant bé, allargarà l’acció. No hi ha que ser tampoc tant estrictes, hi ha un horari establert
per fer-nos una idea, no vol dir que s’hagi de seguir al peu de la lletra.
Quan sorgeix un entrebanc o conflicte durant la jornada escolar s’intenta resoldre de la millor
manera i sense haver de canviar molt el transcurs del dia, perquè els infants es vegin en la
mesura de lo possible els menys afectats. Per exemple si es l’hora de sortir al pati i per el mal
temps no es pot sortir, es cerca una altre alternativa, com per exemple sortir al passadís
perquè almanco puguin correr i alliberar-se d’estar dins l’aula.
7
8. 5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a
aprendre?
La relació que establien entre ells els infants em va sorprendre molt ja que no em pensava que
col·laboressin i s’ajudessin tant entre ells. Els més petits son molt observadors i capten quan
un company/a necessita ajuda i decideixen anar-lo a ajudar.
La interacció entre ells es constant, tant per crear jocs (simbolic, motrius...) com per ajudar-se i
donar-se afecte. Que més d’un dia em trobava a dos nens/es que es donaven un abraç.
Sobretot vaig veure que es donaven molt afecte a l’hora de l’arribada, quan veien entrar a un
company/a per la porta anaven correns a donar-li un abraç i petons, sobretot els més grans de
P2.
Sempre hi ha conflictes entre ells, això forma part del dia a dia a l’aula. Però a l’hora de fer una
activitat tots junts i la mestre no pot atendre a un infant perquè està ajudant a un altre, entre
ells es donen una mà d’ajuda.
El fet d’ajudar-se a aprendre, ho vaig observar, sobretot, amb els infants de diferents edats.
Per exemple dins una aula no tots tenen el mateix temps, un es de principi d’any i l’altre de
final, aspecte que es nota molt dins el transcurs de l’aula, em vaig donar compte que els més
grans estaven molt pendents dels petits, contant contes, ajudant a fer construccions. És un
aspecte molt bonic veure aquesta cooperació i col·laboració amb nens/es d’edats tant
primerenques.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants mantenen una interacció continua i molt enriquidora amb els mestres. Constament
demanen coses; ajuda, aprovació de les
accions... Vaig poder observar també que
els infants necessiten explicar les seves
emocions, sentiments, sensacions al
mestre,mentre que aquest ha de mantenir
una actitud d’escolta activa.
També es molt comú que els infants quan
realitzen jocs, cada vegada que assoleixen un
objectiu, vagin a la mestre a mostrar el seu
monument si es tracta de construccions o el
seu treball.
Per als infants, la mestre, és el seu referent adult i aquell que han de seguir. És la seva guia en
totes les seves accions. Ells juguen i es desenvolupen de forma auttònoma però necessiten de
la mestre per poder seguir endavant.
8
9. 7. Com s’interectua amb les famílies?
La mestre ha de mantenir una interacció amb les famílies constant, per no perdre cap detall en
relació a l’educació dels infants.
Per això es planifiquen una sèrie de reunions conjuntes, amb totes les famílies. Una abans de
començar el curs per explicar quina serà la metodologia a utilitzar i seguir, una altre es
desenvoluparà a mitjan curs per explicar de l’evolució del grup classe i una altre, si no vaig
equivocada, a final de curs.
Tot i així, si una familia vol mantenir una reunió personal amb la mestre tan sols s’ho ha de
comunicar al centre i trobaran el millor dia possible per informar-se.
I durant el dia a dia a l’Escoleta, les famílies mantenen una comunicació directa amb la mestre
a les hores de les eentrades i sortides. Durant aquest pettit període de temps, s’expliquen fets
importants que puguin incidir en el trascurs del matí a l’Escoleta.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un
pla d’acollida pels mestres?
Aquest tema no el puc tractar com a persona practicant, sinó com a treballadora. Ja que quan
jo vaig començar les pràctiques era damunt el mes de Març i això vol dir que tots estaven
adaptats a l’Escoleta.
Però fa uns anys ja que estic de suport a la mateixa escoleta on vaig realitzar les pràctiques,
vaig començar de suport per al període d’adaptació dels infants i, a poc a poc, he anat
allargant el meu temps a l’Escoleta.
I si, tenen un pla d’acollida pels infants, que s’anomena adaptació. Es tracta que l’Infant es vagi
familiaritzant amb l’Escoleta de manera progressiva. Els primers dies venen amb les
respectives famílies per prendre un primer contacte amb l’espai on seran, amb la mestre... I a
mesura que es veu que l’Infant es va adaptant aquest període de temps que estan a l’escola va
en augment i sense la presència de les famílies. D’aquesta manera el nen/a es comença a
acostumar que quan arriba a l’escola, es queda durant el matí allà i els pares/mares el vindran
a cercar prop del migdia.
I sobre el pla d’acollida pels mestres, m’he estat informant sobre aquest aspecte i m’han
informat que no tenen cap pla establert per quan ve una mestre nova. Des del meu punt de
vista, considero que tant els infants com les mestres haurien de tenir una mena d’adaptació, es
clar que les mestres ens adaptem més ràpid, però potser no... Per a mi, es un error que no
existeixi aquest pla o bé, que no es presentin totes les mestres al començament del curs,
perquè el que passa amb això es que les famílies tan sols coneixen a les mestres del mateix
cicle però a les altres no, i s’hauria d’afavorir una major inclusivitat.
Fa uns mesos vaig assistir a una escoleta de la cooperativa de Maó i vaig veure una cosa que
em va agradar molt, era un mural on tenien totes les fotografies de tots els membres que
treballaven a l’Escoleta (des de les mestres, suports, directora, fins als membres que formen
9
10. part de l’equip d’atenció primerenca, els fisioterapeutes...). És una manera d’incloure i
presentar a les famílies a tots els membres que formen part de la comunitat educativa
d’aquella Escoleta.
Concepte d’infant
OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.
2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació.
2. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG)
LLIURAMENT 8 de març de 2012
Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre
l’Infant.
Segons l’Article 1 de la Convenció dels drets dels infants, diu: “S'entén per infant tot ésser
humà des del seu naixement fins als divuit anys d'edat, llevat que legalment hagi aconseguit
abans la majoria d'edat”.
Per jo, un infant és una persona que es troba en unes edats molt primerenques, en la qual està
en ple desenvolupament on aprenen i coneixeran nous coneixements i adquisicions que seran
les peces claus per al futur. Aprenen mitjançant l’observació i la imitació d’un model, que sol
ser l’adult, tant la familia com l’escola.
Els primers anys de vida aprenen a utilitzar i emprar el llenguatge per, posteriorment, en anys
posteriors aprendre a llegir i escriure.
Nosaltres com a adults i futures mestres hem de poder proporcionar als infants les eines, estris
i les possibilitats adequades perquè es puguin desenvolupar de la millor manera possible.
10
