INUNDACIONS I RIUADES

842 vues

Publié le

Treball realitzat per Aya, Joan L. i Toni

0 commentaire
0 j’aime
Statistiques
Remarques
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aucun téléchargement
Vues
Nombre de vues
842
Sur SlideShare
0
Issues des intégrations
0
Intégrations
170
Actions
Partages
0
Téléchargements
2
Commentaires
0
J’aime
0
Intégrations 0
Aucune incorporation

Aucune remarque pour cette diapositive

INUNDACIONS I RIUADES

  1. 1. Índex1- Q uè s ón le s inunda c ions ?2- Q uine s s ón le s s e ve s c a us e s ?3- Q uè c a l fe r?4- P e r què a ug me nte n?5- Inunda c ions da rre u de l món6- L a R ie ra de le s Are ne s7- L a R ie ra de l P a la u8- R is c os9- E l N iño i L a N iña10- F otos da lg une s inunda c ions11- B ibliog ra fia
  2. 2. Què són les inundacions? U na inunda c ió o riua da , é s un de s borda me nt da ig ua c om a c ons e qüè nc ia de forte s plug e s o de l tre nc a me nt ( na tura l o no) da lg un lloc o te rre ny que c onté a ig ua . H i ha una inunda c ió qua n una c a s a , un te rre ny o una re g ió s omple da ig ua i e s de s borda . E ls rius de s borda ts provoque n inunda c ions .
  3. 3. Quines són les seves causes? L e s princ ipa ls c a us e s de le s inunda c ions fluvia ls s ón le s plug e s inte ns e s , e ls ve nts forts , le s ne va de s i fins i tot te rra trè mols , ts una mis i de s borda me nts de ls rius , e mba s s a me nts , o a ltre s c onte nidors d’ a ig ua . T a mbé qua n ba ixa a mb molta forç a l’ a ig ua de ls rius i provoc a que e ls te rre nys s e c s s ’ inundin. (Perill d’inundació)
  4. 4. Què cal fer? S i a bunde n plug e s : B us que u re fug i dins un e dific i s e g ur. Allunye u-vos de le s rie re s , e l ma r o z one s on hi ha g i pe rill. N o tra ve s s e u una z ona inunda da , ni a pe u ni e n c otxe . Dirig iu-vos a ls punts mé s a lts de la z ona ( munta nye s , bos c os , . . . ) . Amb c otxe , c irc ule u pe r le s rute s princ ipa ls i a utopis te s . S i te niu proble me s de vis ibilita t, a ture uvos i indique u la vos tra s itua c ió a mb tria ng le s de me rg è nc ia . S i s ou a c a s a o a un e dific i: N o ba ixe u a ls s ote rra nis ni us que de u e n z one s ba ixe s . N o de ixe u fora obje c te s o moble s que pug uin s e r a rros s e g a ts pe r la ig ua .T a nque u porte s i fine s tre s .C ol· loque u e ls obje c te s va luos os o pe rillos os e n lloc s a lts i prote g its .De s c onne c te u linte rruptor g e ne ra l de le le c tric ita t.
  5. 5. Per què augmenten?N omé s e s te m a ls inic is de l s e g le XXI, pe rò E uropa ja has ofe rt un c e nte na r de g ra ns inunda c ions . E ls me te oròle g spre diue n un a ug me nt e n la fre qüè nc ia d’ a que s te sc a tà s trofe s pe rquè e ls fe nòme ns e xtre ms , c om le s plug e storre nc ia ls , e s de vindra n a mb mé s fa c ilita t. A mé s a mé s molte s c iuta ts de l c ontine nt s ’ ha n forma t a lc os ta t d’ un riu, a rriba nt a l’ e xtre m de de ixa r molt poc e s pa ipe r a que la c iuta t s ’ e xpa nde ixi c orre c ta me nt. E n moltsc a s os , s ’ ha n e limina t e ls bos c os de ribe ra , que s ónl’ e le me nt que a tura le s riua de s . A c a us a de l’ e fe c tehive rna c le que e s te m pa tint a l nos tre pla ne ta , e ls polss ’ e s ta n de s fe nt i a ixò provoc a que hi ha g i e xc e s s os s obta tsd’ a ig ua , c os a que fa que pug i e l nive ll de l ma r. A mé s , lafus ió de ls c a s que ts pola rs , l’ a ig ua de l ma r té c a da c op unnive ll de de s -s a linitz a c ió mé s a lt, c os a que é s pre oc upa nt.
  6. 6. Inundacions arreu del món E s p a n ya : E l 5 o c t u b r e 18 7 9 . R i u a d a d e S a n t aT e r e s a , a la c o n c a d e l r iu S e g u r a . D e s p r é sd e p lu g e s m o lt a b u n d a n t s a M ú r c ia , A lm e r iai A la c a n t , a m b q u a n t it a t s q u e v a n s u p e r a re l s 6 0 0 m m /h a ( m i l · l í m e t r e s p e r h o r a ) a l ac a p ç a le r a d e l G u a d a le n t í, e l r iu v a f e r u n ac r e s c u d a q u e v a a r r i b a r a l s 1. 8 9 0 m ³ /s( m e t r e s c ú b ic s p e r s e g o n ) a la c a p it a lm u r c ia n a i q u e s e s u p o s a q u e v a s u p e r a re l s 2 . 0 0 0 m ³ /s a O r i o l a . L a i n u n d a c i ó v aa r r a s a r la V a ll d e l G u a d a le n t í, l H o r t a d eM ú r c ia i e l B a ix S e g u r a a m b g r a n s p è r d u e sh u m a n e s i m a t e r ia ls . A m è r ic a d e l s u d : A U r u g u a i a l ’ a b r i l d e l 19 5 9 h i v a h a v e r l e sin u n d a c io n s m é s g r a n s i p e r ju d ic ia ls d e la
  7. 7. La Riera de les Arenes A c a us a d’ une s plug e s molt forte s e l 25 de s e te mbre de 1962 va n provoc a r la G ra n R iua da que va pa s s a r pe r S a nt L lore nç , E g a ra , le s Are ne s , C a n’ Ang la da , C a n P a le t i le s F onts , on hi ha via c ons truc c ions a la vora de la rie ra , que va n s e r a rros s e g a de s .
  8. 8. La Riera del Palau•P ode m ve ure queB a lta s a r R a ng on,c ronis ta loc a l, fare fe rè nc ia a le s g re usinunda c ions de lss e g le s XIII i XIV die ntque la R ie ra de l P a la ue s va tra s lla da r finse ros iona r i de s truire n pa rt « E l C a s te ll»de Te rra s s a
  9. 9. Riscos E ls ris c os de le s inunda c ions s ón: la pè rdua de biodive rs ita t a c a us a de l c a nvi c limà tic , uns a nima ls e n pe rill d’ e xtinc ió, s e rie n e ls os s os pola rs , que s ovint e s trobe n a tra pa ts e n una pla c a de g la ç flota nt, un a ltre e xe mple s ón e ls tig re s be ng a la , nomé s e n que de n uns 3000-4500 pe r l’ a ug me nt de l nive ll de l ma r i molts ha n ha g ut de mig ra r a le s z one s mé s a lte s i de ixa r e ls a ig ua molls de B a ng la De s h.
  10. 10. El Niño i la NiñaT a nt E l N iño c om L a N iña , s ón e ls e xe mple s mé s e vide ntsde ls c a nvis c limà tic s g loba ls , s e nt pa rt fona me nta l dunva s t i c omple x s is te ma de fluc tua c ions c limà tique s . E l N iñoé s un fe nome n me te orològ ic de lO c e à P a c ífic , c one g utc ie ntífic a me nt c om a E N S O ( E l N iño-S outhe rn O s c illa tion( E l N iño-O s c il· la c ió de l S ud) . P rovoc a da nys a tot e l món,a fe c ta nt s obre tot a Amè ric a de l S ud, Indonè s ia iAus trà lia . E l N iño é s c one g ut c om e l pe ríode s e c i L a N iñac om e l fre d. L a N iña e s c a ra c te ritz a pe r te mpe ra ture sfre de s i que e s ma nte ne n, s i s e li c ompa ra a mb E l N iño jaque a que s t e s c a ra c te ritz a pe r te mpe ra ture s oc e à nique sc a le nte s s obre la z ona e qua toria l de loc e à P a c ífic .L a N iña é s re fe re ix a le s c ondic ions c ontrà rie s a le s de lN iño, é s a dir, te mpe ra ture s mé s fre de s a le s c os te s s ud-a me ric a ne s . N orma lme nt, e l fe nome n de la N iña s uc c e e ixde s pré s de l N iño.
  11. 11. F otos d ‘algunes inundacions
  12. 12. Bibliografiahttp://www.tv3.cat/videos/3838510/Breus-de-medi-ambienthttp://www.ersilia.org/canvi_climatic/quinimpactes.htmlhttp://les_riuades.galeon.com/granriada.htmEscrit per: Rubén Fernández. Curs: 2000- 2001http://ca.wikipedia.org/wiki/Inundaci%C3%B3
  13. 13. Aquest treball lhan fet:Toni Serrano LópezJoan Lavaquiol MorgóAya Oumeima Guedjali

×