1. DOCUMENT 4. ELS CONVENIS ENTRE LA FUNDACIÓ RAMON TRIAS FARGAS I EL PALAU
UNA ANÀLISI DELS DOCUMENTS I DE LA PROCEDÈNCIA DELS RECURSOS

2. Introducció
El 2 d’octubre del 2009, pocs mesos després de la intervenció dels mossos d’esquadra, es va fer
públic que Àngel Colom (antic president del Partit per la Independència i, en aquells moments,
militant de CDC), havia rebut diners de Fèlix Millet. Gairebé de forma simultània a la publicació
d’aquesta notícia, es va donar a conèixer que la FRTF també havia rebut diners del Palau de la
Música: des del 1999 i fins el 2007, a través de l’Associació Orfeó Català; i durant el 2008, de la
Fundació Orfeó Català/Palau de la Música Catalana. En un primer moment, es va parlar d’una
xifra al voltant dels 500.000 euros; però, l’endemà mateix, el secretari general adjunt de
Convergència, Felip Puig, va reconèixer una quantitat superior: 630.554,82 euros, que haurien
estat entregats a través de set convenis anuals. Puig va explicar, en una roda de premsa que es
produir el 2 d’octubre, que després que transcendís que Àngel Colom hagués rebut diners del
Palau, la «cúpula convergent havia ordenat “una radiografia” per detectar possibles vincles de
Convergència amb Millet»; una explicació bastant sorprenent si tenim en compte que la FRTF
havia rebut la darrera aportació justament l’any abans que esclatés la polèmica i que la
col laboració s’havia mantingut gairebé ininterrompuda des del 1999. En la mateixa roda de
premsa, Felip Puig va remarcar que la donació havia estat «lícita i legal», que s’havia destinat «a
la promoció d’activitats sobre la cultura catalana» i va sentenciar que «no hi ha finançament
il legal. No ha existit aportació de la fundació a CDC ni a CiU. Res d’irregular». També va deixar
anar un primer nom com a impulsor dels convenis (el President de la Fundació Trias Fargas, Pere
Esteve, ja mort) i va minimitzar la quantitat rebuda, remarcant que aquesta corresponia a un 5%
del total de donacions privades que havia obtingut la FRTF entre el 1999 i el 2008. Puig fins i tot es
va voler fotografiar amb un llibre dedicat a Fèlix Millet, editat per la fundació Trias Fargas a partir
dels diners rebuts; però fou molt menys explícit a l’hora d’explicar la resta d’intervencions que es
van finançar amb diners del Palau, tot i esmentar l’entrega d’un premi literari, la celebració de
recitals i els homenatges a personalitats. Tot i que, en aquells moments, encara no s’havia fet
pública la derivació de diners de Ferrovial a CiU a través del Palau de la Música, el secretari
general adjunt de CDC va afegir que desconeixia «si els fons provenien de recursos públics
rebuts o d’algun dels seus patrocinadors».
Val la pena remarcar que durant els primers mesos (concretament fins el 14 de juny, quan el
grup parlamentari d’Esquerra va presentar un primer document amb vinculacions clares entre
les aportacions de Ferrovial i els pagaments a la FRTF a partir de l’agenda de l’ex-directora
financera, Gemma Montull i altra documentació del Palau i la Conselleria de Justícia), el debat
al voltant d’aquestes aportacions del Palau a la Fundació Trias Fargas es va plantejar en termes
essencialment ètics. En altres paraules, es discutia que una entitat i una fundació cultural
financiessin una fundació vinculada a un partit polític. Amb les dades que hom coneixia en
aquells moments, la Directora General de Dret i Entitats Jurídiques , Elena Lauroba, afirmava que

3. no es tractava de convenis irregulars, si bé puntualitzava tot seguit que « no estic tan segura que
siguin èticament irreproxables» (Catalunya Ràdio, 7 d’octubre de 2009).
En qualsevol cas, tot i negar-se a donar a conèixer públicament els convenis que donaven
“cobertura” a aquestes donacions, la FRTF i els responsables de CDC es van oposar, des de bon
començament, a retornar els diners, argumentant que havien estat donacions legals. El 6
d’octubre, el director de la FRTF, Agustí Colomines i el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona,
Xavier Trias, van coincidir a rebutjar aquesta possibilitat. Aquest darrer fou el més contudent en
afirmar que no es pensava en aquesta possibilitat «de cap de les maneres».. Algunes setmanes
després, però, els dirigents de CiU van fer un gir total a aquesta posició i es van oferir a retornar-
los de forma fraccionada, tot argumentant que el motiu del retorn era el fet d’haver
“descobert” que Fèlix Millet els havia donat sense el vist-i-plau de la resta de la junta. Val la pena
remarcar que la decisió es va prendre pocs dies després que es conegués un document de
l’Ametlla del Vallès en el que es repartien comissions per una requalificació de terrenys, una part
de les quals corresponien, teòricament, a Convergència.
Una anàlisi dels convenis presentats
En tot cas, val la pena analitzar els convenis que hem pogut consultar, els quals provenen de tres
fonts diferents: d’una banda, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques; de l’altra, el Palau
de la Música; i, finalment, la Fundació Trias Fargas. Val la pena remarcar que aquesta darrera
fundació els ha lliurat a la Comissió Parlamentària el passat divendres, 3 de juliol, pocs minuts
abans del tancament del registre i tres dies abans que es produís la compareixença dels
responsables de la Fundació Catdem (nom actual de la Fundació Ramon Trias Fargas). Tot i
aquest retard, ha estat possible analitzar-los i extreure’n algunes conclusions.
Els convenis presenten alguns elements comuns. En tots ells, s’estableix en el punt 1 el contingut
del conveni: «La FRTF duent a terme el que estableixen els seus estatuts, te planificat continuar
desenvolupant una sèrie d’activitats destinades a difondre entre capes populars tant la música
com els compositors catalans, amb independència d’estils i gèneres, tal i com ja va iniciar l’any
1999». De tots els convenis existents se’n desprèn que la col laboració entre la FRTF i el Palau de
la Música s’inicia el 1999, concretament el 15 de març d’aquell any. Val la pena remarcar que
aquesta data ens situa molt a prop de dos moments significatius: d’una banda, la concessió de
la Creu de Sant Jordi al Sr. Fèlix Millet, acte que es concreta el 7 de juliol de 1999; de l’altra, les
primeres cartes entre Fèlix Millet (President del Palau) i Carles Torrent (responsable de finances de
CDC), que podem datar el 8 d’abril i el 20 de setembre d’aquell mateix any.

4. Entitat Data Representant Import conveni Si conté els Pla d’activitats
del Palau signatura punts 1 i 3 dels
conveni convenis
?
?
?
OC 31 gener Carles Torrent 90.151,80 (21 març Si Publicació en l’àmbit de la col lecció “Recensió, Servei de Lectura”
2002 Macau 2002) publicació periòdica de la FRTF, de l’anàlisi crítica de dos llibres sobre
música catalana.
Curiosament en la documentació que la FRTF lliura al departament de
Justícia reconeix que l’exercici 2002 va rebre 210.151,82 euros de l’Orfeó.
La suma de l’import del 31 de gener del 2002 i la del 29 de desembre del
2002 dona la quantitat de 210.151 euros.
OC 29 desembre Carles Torrent 120.000 (pagament Si Publicació en l’àmbit de la col lecció “Recensió, Servei de Lectura”
2002 Macau 50% gener 2003 i publicació periòdica de la FRTF, de l’anàlisi crítica de dos llibres sobre
juny 2003) música catalana.
OC 15 gener Carles Torrent 120.000 (pagament Si Publicació en l’àmbit de la col lecció “Recensió, Servei de Lectura”
2003 Macau 50% gener 2003 i publicació periòdica de la FRTF, de l’anàlisi crítica de dos llibres sobre
juny 2003) música catalana.
NO EN HI HA ?
OC 24 gener Carles Torrent 120.000 (pagament Si Publicació en l’àmbit de la col lecció “Recensió, Servei de Lectura”
2005 Macau 50% febrer 2005 i publicació periòdica de la FRTF, de l’anàlisi crítica de dos llibres sobre
maig 2005) música catalana.
OC 24 gener Daniel Osàcar 60.151 (pagament Si Jornades de debat sobre la incidència del cant coral en la gent gran
2006 Escrig juliol 2006) com a eina de relació i participació ciutadana.
OC 25 gener Daniel Osàcar 90.151 (pagament Si Jornades de debat sobre la incidència del cant coral en la gent gran
2007 Escrig juliol 2007) com a eina de relació i participació ciutadana.
FOCPM 25 gener Daniel Osàcar 90.151 (pagament Si Jornades de debat sobre la incidència del cant coral en la gent gran
2008 Escrig juliol 2008) com a eina de relació i participació ciutadana.

5. Els convenis, un a un
Any 1999. Aquest conveni no figura en la documentació lliurada pel Palau i ha estat aportat, a
darrera hora, per la Fundació Catdem. El conveni aportat apareix signat el 15 de març del 1999
pel director general senyor Victor Batallé i l’Orfeó Català (a diferència de la resta de convenis
que els signa l’administrador), si bé caldria verificar la signatura del Sr. Fèlix Millet, diferent a la
resta de convenis. En qualsevol cas, el conveni conté un pla d’activitats força detallat: seminari
sobre músics catalans de finals del segle XIX i primera meitat del segle XX, incidint en la seva
aportació al fet nacional català; taula rodona de debat, conferència sobre el que va significar
a principis de segle la “Revista Musical”, tant des del punt de vista dels seus promotors com dels
lectors; acte tant sobre els aspectes biogràfics com musicals de la figura del Pare Gregori Maria
Sunyol, amb la possibilitat de publicar un petit estudi biogràfic; organització d’unes jornades de
debat i reflexió sobre la vigència de l’orfeonisme i el futur de l’orfeonisme en el segle XXI; i taula
rodona de debat sobre el cant coral coma eina pedagògica pels infants, amb especial èmfasi
en les seves potencialitats com eina terapèutica en casos de disminucions psico-fisiques.
L’import de l’aportació és de 60.000 euros. Si analitzem la memòria d’activitats de la FRTF per
l’any 1999, que s’adjunta, observem que el pla d’activitats que figura en el conveni no hi és i que
tampoc no apareix la col lecció Recensió, Servei de Lectura que, segons convenis posteriors, és
una publicació periòdica de la FRTF,
Anys 2000 i 2001. Durant aquells anys sembla produir-se un parèntesi en la dinàmica iniciada el
1999. En qualsevol cas, la memòria de la FRTF no recull tampoc cap activitat relacionada amb
els plans de treball del conveni del 1999. Tot i figurant un apartat que es titula “Servei de
Lectura” no hi consta cap tema relacionat amb la música.
Any 2002. Aquell any ens trobem amb un primer conveni signat el 31 de gener del 2002, per
l’import de 90.151,80 euros. En relació al compliment del pla d’activitats, en la memòria de la
FRTF només apareix un concert de primavera el 22 de maig. Per la resta d’activitats del pla, no
en consta cap en la memòria presentada. Val la pena remarcar que les signatures dels convenis
procedents del Palau i de la FRTF són diferents (poder degut a que es van signar més d’una
còpia i correspon al original que es va quedar cada entitat). El 29 de desembre de 2002, pocs
abans de finir l’any, es signa un nou conveni vàlid per al 2003, que preveu dos pagaments: la
meitat el gener del 2003 i l’altra metitat el juny d’aquell mateix any. El pla d’activitats és el mateix
que el que es descriu en el conveni anterior.
Any 2003. No es signa cap conveni, tot i que en l’escriptura que s’estableix com tornar els diners
figura un donatiu al 2003 i cal fer constar el del 29 de desembre del 2002 com a vigent durant tot
el 2003. En tot cas, en la memòria de la FRTF no consta cap activitat relacionada amb els plans
de treball dels convenis amb el Palau i tot i figurant un apartat que es titula “Servei de Lectura”
no hi consta cap tema relacionat amb la música.

6. Any 2004. Aquell any no hi ha cap conveni. En la memòria no consta cap activitat relacionada
amb els plans de treball dels convenis amb el Palau i tot i figurant un apartat que es titula
“Servei de Lectura” no hi consta cap tema relacionat amb la música.
Any 2005. Figura el conveni signat el 24 de gener del 2005. En la memòria no consta cap activitat
relacionada amb els plans de treball dels convenis amb el Palau. Cal remarcar que les
signatures dels convenis procedents del Palau i de la Fundació són diferents (poder degut a que
es van signar més d’una còpia i correspon al original que es va quedar cada entitat).
Any 2006. Figura el conveni signat el 24 de gener del 2006. En la memòria no consta cap activitat
relacionada amb els plans de treball dels convenis amb el Palau. Les signatures dels convenis
procedents del Palau i de la Fundació també són diferents (poder degut a que es van signar
més d’una còpia i correspon al original que es va quedar cada entitat).
Any 2007. Figura el conveni signat el 25 de gener del 2007. En la memòria no consta cap activitat
relacionada amb els plans de treball dels convenis amb el Palau. Les signatures dels convenis
procedents del Palau i de la Fundació són diferents (poder degut a que es van signar més d’una
còpia i correspon al original que es va quedar cada entitat).
Any 2008. Figura el conveni signat el 25 de gener del 2008. En la memòria no consta cap activitat
relacionada amb els plans de treball dels convenis amb el Palau. Les signatures dels convenis
procedents del Palau i de la Fundació són diferents (poder degut a que es van signar més d’una
còpia i correspon al original que es va quedar cada entitat).
Any 2009. Es signa un conveni per retornar la quantitat que figura de 630.655 euros en 8
anualitats de 79.000 euros.
En el quadre següent es resumeix les aportacions que la FRTF ha rebut del Palau, segons la
documentació lliurada pel Palau i segons la documentació lliurada per la pròpia Fundació.

7. Any Import de l'aportació segons FRTF Import de l'aportació segons Palau
15/03/1999 60.101 0
2000 0 0
2001 0 0
31/01/2002 90.151 90.151
29/12/2002 120.000
2004 0 0
No figura conveni
en la
documentació
15/01/2003 120.000 120.000 FRTF
24/01/2005 120.000 120.000
24/01/2006 60.101 60.101
25/01/2007 90.151 90.151
25/01/2008 90.151 90.151
Total 630.655 690.554
Diferència 59.899

8. La procedència de les aportacions del Palau a la FRTF
Una vegada analitzats els convenis, caldria recorder la procedència dels diners que els
nodreixen. El 14 de juny, durant la compareixença de l’actual director del Palau, Joan Llinares, el
grup parlamentari d’Esquerra va donar a conèixer un primer document en el que es demostrava
que els recursos traspassats a la FRTF procedien de l’empresa espanyola Ferrovial. La
reconstrucció havia estat possible a partir de les diferents llibretes localitzades al despatx de
Gemma Montull, ex-directora financera de l’entitat. Tot i que no es tracta pròpiament
d'agendes, hi apareixen sovint dates vinculades a operacions d'entrada i sortida de diners de les
quals la filla de Jordi Montull en fa un seguiment especial. El contrast permanent d'aquesta font
amb la documentació comptable del Palau de la Música, amb les certificacions i convenis de la
Fundació Trias Fargas dipositats a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques i amb algunes
factures reclamades pels nous administradors, ens permeten constatar que les anotacions que
vinculen determinats ingressos de Ferrovial amb el pagament de diners a la Fundació Trias
Fargas es corresponen fidelment als moviments que es van dur a terme en realitat. Els exemples
que resseguirem tot seguit es refereixen als anys 2005, 2006 i 2008.
La primera referència a la FRTF apareix a l'agenda número 2, concretament a la pàg. 32, on es
descriu un ingrés de 84.141,69 (que són 14 Milions de PTA exactes) que es reparteixen així: 4
Milions (24.040 €) per a «Orfeó-Ferrovial» i 10 Milions (60.000 €) a «Trias F». Amb l’anotació: «Ojo.
Fundació paga però diners entren de part O.C». Efectivament, el 25 de febrer del 2005 la
Fundació Trias Fargas va cobrar 60.000 € de l’Associació Orfeó, corresponents al primer
pagament del conveni subscrit el 24 de gener anterior. El rebut emès per la mateixa FRTF
(número 2005/001) i signat per Carles Torrent, el seu administrador en aquells moments, així ho
certifica. A la mateixa agenda, però en aquest cas a la pàgina 34, apareix una nova referència
que diu: «Dins del mes de maig s’ha d’efectuar pagament de 60.000 € a Fund. Trias Fargas
(esperar o cobrar “Ferr”)». Tres pàgines més endavant, per confirmar la vinculació del pagament
esmentat anteriorment, es torna a apuntar la mateixa quantitat, amb un interrogant de si «es pot
pagar directament de l’Orfeó?». La resposta és afirmativa. I el dia 1 de juny del 2005, la Fundació
Trias Fargas va cobrar 60.000 € de l’Orfeó: el rebut 2005/2, signat per Daniel Osàcar,
administrador de la FRTF, així ho acredita. La quantitat es fa efectiva un dia després d'allò que
indica el conveni per al segon pagament, que s'havia fixat, teòricament, per al mes de maig. El
juliol de l'any següent es tornava a produir una altra vinculació entre un ingrés de Ferrovial i la
Fundació Trias Fargas que, novament, quedava anotada a l'agenda de Gemma Montull, en
aquest cas a la número 3, pàgina 24. El text diu exactament: «Factura Ferrovial 40: 10 Trias, 10
efect, 10 Fund 10 fra». En aquest cas, està comptabilitzat en pessetes i els 40 milions es
reparteixen en quatre parts: 10 milions (60.101 euros) es destinen a la Fundació Trias Fargas.
L'operació es concreta aquell mateix mes. El 24 de juliol del 2006, la Fundació Trias Fargas va
cobrar 60.101 € (exactament 10 MM). Un certificat d’aquell mateix dia, signat pel seu
administrador, Daniel Osàcar, així ho acredita. El 21 de juliol de 2008, Gemma Montull anota
novament, en aquest cas a la seva agenda de tresoreria de la Fundació Orfeó Català-Palau de
la Música Catalana, un cobrament de Ferrovial de 244.010,64 euros i, tot seguit, el distribueix en

9. dues destinacions: una part de l’ingrés es destina al pagament d’una factura de New Letter, SL
(104.575,16), mentre una altra va a la Fundació Ramon Trias Fargas (90.151 euros). Efectivament,
aquell mateix dia es paga la factura de New Letter, SL en concepte de «Tractament de fitxers»;
una factura que, posteriorment, no s'ha pogut acreditar. La referència torna a aparèixer dues
pàgines més endavant, amb un encapçalament que duu la data del 24 de juliol de 2008 i en
que ja es dóna la quantitat per pagada. Efectivament, el 24 de juliol del 2008, la Fundació Trias
Fargas va cobrar 90.151 €. Un certificat d’aquell dia, signat per l'administrador de la FRTF, Daniel
Osàcar, també acredita el pagament.
En definitiva, amb la documentació disponible i prenent com a guió les anotacions de Gemma
Montull, ex-directora financera de l’entitat, havia estat possible acreditar fins a 270.252 euros
pagats a la Fundació Trias Fargas a través de diversos cobraments de Ferrovial; una
procedència que, com a mínim, va esdevenir clarament majoritària a partir de l’any 2005. A
partir d'aquesta data i fins el 2008, més del 75% dels pagaments a la FRTF provenen de diners de
Ferrovial.