1. RELIGIÓ
La tradició religiosa ha modelat
la nostre cultura.

2. ELS NOMS

3. Mireia
Mireia pot significar diferents coses:
• Aquest era u n nom de una daesa de la mitologia turca
que significa bellesa.
• Es una santa africana del segle V.
• Pot significar: miracle, dona meravellosa i mirall.
• Mireia prové de Maria, es a dir, que es aquest nom
però en provençal, per tant el seu sant pot ser el 15
d’agost o el 12 de setembre.

5. Carla
A Espanya, aquest nom va començar a sonar a partir dels
anys 70. a l’última dècada, Carla és un dels noms, per a
nenes, que més ràpid ha escalat llocs a la llista de noms
més utilitzats. A l’any 2008 va ocupar el cinquè lloc al
nivell nacional.
És d’origen germànic.

7. Anna

8. EL
LLENGUATGE

9. PARAULES RELIGIOSES
UTILITZADES
• Déu-vos-guard
• Adéu
• Preguem
• Jesús
• Mare de déu!
• Déu meu senyor!
• Déu meu!
• Si déu vol

10. FESTES

12. El Nadal
Aquesta és, juntament amb la Pascua, festivitat cristiana més
importatnt. Comprèn el temps entre l’advent i l’epifania.
Celebrem, en ella, el naixement de Jesús i concretament, les
esglésies cristianes catòliques i protestants ho fan el 25 de
desembre. Juntament amb aquesta celebració n’hi ha d’altres
com:
Sant esteve (el dia despré de nadal, dia 26 de desembre)
Reis mags (nit del 5 de gener on els mateixos reis que va
anar a adorar a Jesús un com nescut, van a casa de tots els
infants a portal-s’hi regals)

13. Pasqua
El dia de Pasqua és el dia de la resurrecció de Crist. Després de la mort de Jesús, tot
hauria pogut acabar i els seus seguidors haurien pogut passar com a desconeguts
per sempre més fins a deseparèixer. Però es van animar a predicar el sentit de la
seva mort i la seva vida. Cada any amb la primera llunya plena de primavera, els
cristians celebren aquesta festa per representar el pas de la mort a la vida, el triomf
del bé sobre el mal. Els padrins regalen, als seus fillols, una mona el qual és el
símbol de la vida, representat per un ou.
La pasqua jueva coincideix amb la católica però amb significats diferents: els jueus
celebren el dia que van ser lliures mentre els cristians celebren el pas de la mort a la
vida. Aquesta festa es divideix en:

14. Diumenge de rams: es recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem
amb els seus deixebles.
Dijous sant: Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de
ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar.
Divendres sant : és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.
Commemora la mort de Jesucrist a la creu.
Dissabte sant: tercer dia que Jesús està a la creu, el dia avans que resuciti.
Diumenge sant: es celebra la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la
creu.

15. NOMS DE
CARRERS

21. PATRONS

22. Juliana i Semproniana
Juliana i Semproniana (Iluro, actual Mataró, últim quart del segle III - Castrum
Octavianum, actual Sant Cugat del Vallès, 304) van ser dues joves cristianes que van
morir màrtirs. Venerades com a santes per l'Església catòlica, des del segle XVII són les
santes patrones de Mataró.
Segons la tradició, Juliana i Semproniana eren dues joves nascudes a Mataró (al que
avui és el carrer d'en Pujol) i deixebles de Sant Cugat. L'any 304, van acompanyar-lo
fins al Castrum Octavianum, on el sant va ser decapitat. Quan els botxins van
marxar, les dues joves van recollir-ne el cos i el van enterrar cristianament. Van ser
sorpreses, però, per la guàrdia i, acusades també de cristianes, van ser degollades al
mateix lloc que el seu mestre.
Les seves restes eren venerades, amb les de Sant Cugat, al monestir de Sant Cugat del
Vallès. La primera notícia, però, és tardana: el 1089 es fa esment de l'existència de les
relíquies de les santes al costat de les de Sant Cugat.

23. Fins al segle XVII no es van vincular a Mataró. En 1667, l'historiador Joan Gaspar
Roig i Jalpí va publicar Catálogo paralipómeno de los santos indígenas y advenas del
principado de Cataluña y sus condados. En aquesta obra va informar per primer cop
que les santes Juliana i Semproniana eren naturals d'Iluro, l'actual Mataró. El
Consell de la Ciutat, que llavors no tenia un sant patró estable, s'hi va interessar i va
proclamar les santes com a patrones de la ciutat.
En 1681, el Consell demanà al monestir de Sant Cugat que els cedís les relíquies de
les santes que ja es donava com a segur que eren filles de Mataró, però el monestir
no va voler fer-ho fins al 1772. Només llavors, el 25 de
juliol, arribà a Mataró una part de les relíquies que
avui, en una urna d'argent, es treuen en processó per
la festa de les Santes. En 1835, amb la
desamortització eclesiàstica i la clausura del
monestir, les restes que encara eren a Sant Cugat es
traslladaren també a Mataró, tornant a
reunir-se. Les relíquies van ser instal•lades a l'església de
Santa Maria. En 1852 van ser proclamades patrones de
Mataró per Pius IX.

24. (carrer biblioteca- l’altre està a la
camera de l’anna)
Santa del Carrer
Barcelona

25. Santa del carrer
el portal de
l’angel

26. Santa Maria
Sant Simo

28. Sant
Cristofor

29. Sant Joan

30. EDIFICIS I
ELEMENTS
ARQUITECTÒNICS

31. Basílica de Santa Maria
L'actual església va ser construïda a partir de 1675 i acabada
en el segle XVIII. Es va construir allargant per la part de
llevant l'espai de l'antiga església del segle XV. Del temple
gòtic solament es conserva la base del campanar, de planta
quadrada i amb parets parcialment construïdes amb blocs
de pedra granítica, i les voltes de la nau central.
La planta té forma de creu llatina. La nau principal està
coberta amb volta de mig punt, amb llunetes que permeten
la il·luminació mitjançant finestres. Les capelles
laterals, acabades amb arc apuntat, element residual de
l'antiga església gòtica. La seva imatge actual correspon a
una desafortunada restauració feta l'any 1928.
Damunt del presbiteri hi ha un cimbori de tipus bizantí.
Sobre el principal portal hi ha un monumental orgue, de
1927,restaurat l'any 1974 per Gabriel Blancafort i París. En la
decoració de l'altar major hi treballà Santiago Estrany i
Castany.

33. ESGLÉSIA SANTA
ANNA
Aquesta església va ser construïda
l’any 1789, segle XVIII. Els seus
autors en són Josep Guàrdi i Carles
Morató. La trobem a la pláça santa
anna de Mataró i el seu estil és
plenament barroc, amb un frontó
de línies ondulades presidit per
una imatge de la santa.
Té, també, una planta de creu
llatina, amb tres naus i cúpula
sobre el creuer.

35. PARROQUIA SANT JOSEP