Quadern joves(folleto)

JOVE, VINE A LA VAGA GENERAL,!!!!! COM HAN AFECTAT LES REFORMES ALS I
LES JOVES
PERQUÈ TENIM RAONS!!! JOVES COMUNISTES del PsucViu
COM HAN AFECTAT LES REFORMES LABORALS ALS
I LES JOVES

1

LES JOVES

Per analitzar les condicions de treball dels i les Joves, es necessari
començar per una breu presentació de les reformes legislatives que s'han
anat implementant a Espanya en els últims 30 anys.
Podem observar en aquest procés com es van donant unes condiciones
econòmiques i ideològiques que afavoreixen, la contractació temporal
(mitjançant la seva flexibilització i creixent incentivació) i impulsen un
descens de l'atur juvenil mitjançant la volta al treball en unes condicions
menys favorables i de degradació progressiva del treball indefinit ( reduint
també els costos de l’acomiadament).
Per remuntar-nos als inicis recents d'aquest procés, es interessant
observar que ja des de la signatura de l'Estatut dels treballadores i
treballadores (E.T) al 1980 (emmarcada en el clima de conflictivitat
sindical i social de la transició)s'estableix una equidistància entre la
contractació indefinida i la temporal i es facilita el dret dels empresaris a
l'acomiadament, provocant el rebuig de les organitzacions sindicals
majoritàries en Espanya, CCOO i ELA a Euskadi ( aquest últim a més per la
centralització de les relacions laborals que suposava).

L'E.T de 1980 permet l' implantació de noves modalitats de treball
temporal. A més dels contractes temporals clàssics ( lligats a les
necessitats conjunturals de la producció), es mantenen els contractes de
pràctiques o per la formació, i es creen els contractes de “foment de
l'ocupació” significant des de aleshores una part creixent dels nous llocs
de treball creats ( que resulten ser “permanentment temporals”) amb
una durada màxima de tres anys, que va estar vigent fins a l'any 1994.
Veiem doncs, per exemple que deia l'article 11 de L'E.T de 1980, sobre el
treball en pràctiques i per la Formació:
• Quienes estuvieran en posesion de titulación academica profesional
o laboral reconocida, dentro de los dos años inmediatamentes
siguientes a la obtencion de aquella, pueden concertar contrato de
trabajo en prácticas a fin de perfeccionar sus conocimientos y
adecuarlos al nivel de estudios cursados por el interesado.
• El contrato de trabajo en prácticas se formalizará siempre por
escrito
• El contrato de trabajo expresará las condiciones de trabajo y su
duracion, que no podrá ser superior a doce meses
• En caso de que el intersado se incorpore, sin solución de
continuidad, a la empresa, en que hubiera realizado las practicas, el

2

LES JOVES
tiempo de estas se reducirá del periodo de prueba computándose a
efectos de antiguedad.
Per els sindicats, i per CCOO en aquella època aquesta modalitat
contractual suposava un seriós atemptat contra l'estabilitat en el treball
d'aquests treballadors i treballadores. Ja que permetia a les empreses,
cobrir llocs de treball permanentment sense necessitat de comprometre’s
definitivament amb els qui ocupen el lloc de treball, podent recórrer a
successives contractacions d'aquest tipus per cobrir els referits llocs de
treball. Per altra banda també es queixaven que no es fixava un
percentatge màxim de treballadors/es que podran ser contractats
d'aquesta forma en relació amb el total de treballadors fixes, cosa que per
aleshores, ja suposava un retrocés respecte a la “Ley de Relaciones
Laborales , al seu article 8,1g)

La reforma laboral de l'E.T de 1984 ( portada a terme pel primer
govern socialista tot i l'oposició de 4 milions de vaguistes), va tenir també
una forta repercussió la normalització del treball temporal. Desapareixen
els principis de causalitat,es a dir, l'obligació de que el contracte temporal
tingues una causa determinada, que la temporalitat del contracte estigui
justificat, suposant una forta liberalització de modalitats contractuals fins
ara associades al treball conjuntural.
S'amplia la duració possible pels contractes “d'incitació al treball”, els
contractes de formació i els contractes en pràctiques, de 12 mesos a 3
anys,es van crear, també, noves formes contractuals temporals que
suposen noves formes de liberalitzar per afavorir l’accés al treball dels
joves. Passant, a més, per als contractes de formació i pràctiques, la
possibilitat de celebrar-los passant de 2 anys des de la finalització dels
estudis a 4 anys, a més de deixar en mans de la negociació col·lectiva la
fixació de la retribució per a aquests contractes.
Aquesta reforma porta, per tant, a una proliferació dels treballs temporals
en les noves contractacions ( arribant ja al 1990 a un 30%) i accentua la
segmentació existent entre el grup central de treballadors i treballadores
estables i una massa creixent d'assalariats inestables cada cop mes
precàries i cada cop mes joves.
A més, aquesta reforma va ser criticada pels propis legisladors, acusant
que desdibuixava la figura del contracte en formació i d'erosionar les
seves finalitats formatives. Axó juntament amb l'experiència negativa, va
portar a una “autèntica” contrareforma” portada a terme pel propi
legislador socialista, després de demanar, el Ministeri de treball, un

3

LES JOVES
informe d'experts, que emanava rectificar certs aspectes de la reforma de
1984.
La reforma de 1994 finalment va derogar l'article 11(treball en
pràctiques i per a la formació)
Una de les novetats, era que l'omissió de la forma escrita del contracte en
pràctiques o de donada d'alta al règim de Seguretat social, determinava
que el citat contracte es convertís en contracte ordinari i el treballador en
fix.
Es reduïen, però, les exigències mínimes per fixar el contingut del
contracte , limitant-les a la duració, titulació del treballador i treballadora i
lloc de treball durant les pràctiques (ometent les referències a la jornada).
Vers la retribució dels contractes en pràctiques ,la novetat, era que en
defecte de negociació col·lectiva que establís una retribució, regirien uns
percentatges, com a mínim un 60% el primer any, un 75% el segon any,
respecte els salaris del conveni per als treballadors amb llocs de treball
equivalents
Es van allargar la duració mínima a 6 mesos i la màxima a 2 anys i es va
reduir el període de prova, d'un mes per als titulats de grau mig i un
màxim de 2 mesos per als titulats de grau superior, tot i que es deixava a
la negociació col·lectiva l'establiment d'un “altra cosa”.
Per finalitzar sobre el treball en pràctiques aquesta reforma obre la porta
a que aquests contractes es poguessin celebrar a “temps parcial”.
La reforma de 1994, elimina, per altra banda. els contractes de foment de
l'ocupació, restablint parcialment el principi de causalitat en les
contractacions temporals, tot i que dona als acords sectorials la
possibilitat de modificar l'ús del contracte eventual sigui quina sigui la
seva duració màxima;l'ús que els convenis col·lectius van fer d'aquesta
facultat va ser, en gairebé tots els casos, ampliar els marges de
l'eventualitat, duplicant-los i fins a triplicant-los .
Per exemple, la reforma del contracte per obra o servei determinat va
consistir a autoritzar el seu ús per cobrir tasques normals dins de
l'empresa, sempre que no fossin permanents. Es va deixar al conveni
col·lectiu de qualsevol nivell, inclòs el d'empresa, la possibilitat de definir
quins eren les tasques. La idea que es podia contractar persones per fi
d'obra per a activitats normals de l'empresa ja era admesa pels tribunals,
però la reforma de l'ET va donar seguretat sobre la possibilitat d'usar la
figura, la qual cosa va ampliar la seva utilització.
En la pràctica, les empreses acudeixen al contracte eventual com a recurs
per cobrir activitats ordinàries i previsibles, sense que la Inspecció de
Treball actuï. Si la plantilla està per sota de les necessitats de l'empresa,

4

LES JOVES
sempre hi haurà un excés de comandes o una acumulació de tasques a la
qual no es podrà fer front.
Tot i aquest “avenç”, la reforma de 1994 amplia la diversificació de
tipologies als treballs de temps parcial ( contracte d'aprenentatge, mes
conegut com “contrato basura”), que en molts casos acaben substituint a
les modalitats desaparegudes sense suposar una reducció de la
temporalitat i que , a més, eliminava les càrregues de cotització
En aquesta reforma ,a nivell general, la prolongació del temps màxim de
període de prova ,va passar de quinze dies a dos mesos per al personal no
qualificat, va multiplicar per quatre la possibilitat de l'empresa de
prescindir d'un treballador/a sense més explicacions durant aquest
període
Igualment aquesta reforma liberalitza l' intermediació en el “mercat” de
treball. Això suposa el final del monopoli dels Serveis Públics de treball en
les tasques d'intermediació i col·locació, afavorint la proliferació de les
empreses de Treball Temporal (Ett's), les quals signen contractes de
“puesta a disposición” dels seus treballadors i treballadores, majoria joves,
al servei de terceres empreses. Ràpidament una creixent i insuficientment
regulada intermediació privada inicia el seu camí ( arribant a retenir fins a
un 50% els costos laborals totals pagats per les empreses en les que
finalment es desenvolupa l'activitat laboral.
Per exemple en la Comunitat Autònoma del País Basc, la contractació per
ETT passa de 33.238 efectius en 1995 a 137,269 en 1998 i a 165,487 en
2004. En aquest any(2004) la part de contractes temporals gestionats per
Ett's arriba a més del 37%.
D'altra banda, la falta d'intervenció de l'autoritat laboral en el control de
la contractació temporal irregular, que deixa com a alternativa la
reclamació judicial individual de la condició d'estable, suposa deixar sense
protecció en la pràctica a la majoria de la gent amb contracte precari.
(joves)
La reforma “modèlica” de 1997.Les eleccions generals de 1996 van
donar un triomf ajustat –per majoria simple- al Partit Popular (PP), amb el
qual la dreta espanyola recuperava el govern de torn. A diferència de les
seves predecessores, la reforma laboral del PP se situa en un cicle
econòmic expansiu iniciat en 1995. En raó d'això es justificaran els canvis
normatius més que en la creació d'ocupació, en la reducció de l'excessiva
temporalitat, amb la qual Espanya estava al capdavant d'Europa.
Inicialment, el govern del PP, enfront de la unilateralitat de les reformes
anteriors del PSOE, va arribar a la substitució de l'escenari de confrontació
per un escenari de consens dels interlocutors socials. En aquest marc, els

5

LES JOVES
sindicats majoritaris assagen una “nova” concertació social, que passa per
no qüestionar les polítiques neoliberals, mentre es pretén il·lusòriament
corregir en 1997 -amb un govern de la dreta neoliberal l' involució
ocasionada per les reformes del PSOE, com a “subjecte agressor”. No
obstant el més definitori, si cap, serà el rebuig de la política obrera de
repartiment del treball que cobra certa importància en aquesta
conjuntura. Des de 1993 el programa electoral d'Esquerra Unida (IU)
defensava la jornada de 35 hores en el camí de les 32-30 hores de jornada
de treball setmanal i sense reducció salarial. A això s'uniran altres
organitzacions menors de l'esquerra radical, que encoratgen les Marxes
contra l'Atur, seguint l'exemple francès, en 1997 i 1998, a l'una que IU
llançava la recollida de signatures –unes 700.000- en suport d'una
Iniciativa Legislativa Popular (*ILP) per les 35 hores, que seria rebutjada
pels vots col·ligats de la dreta. Aquesta *ILP defensada el 18 de febrer de
1997 a nivell parlamentari, va ser recolzada per importants mobilitzacions
en tota Espanya. És més, a aquest desafiament al monopoli ja tradicional
de la mobilització dels treballadors pels sindicats majoritaris s'unirà
l'esmena a la totalitat del grup parlamentari d’Iu al projecte de llei de
reforma de 1997
La reforma laboral de 1997 va mantenir el disseny del contracte d'obra i
servei, i es van establir límits a la durada que el conveni col·lectiu podia
establir per al contracte eventual: les tres quartes parts en un període de
divuit mesos.
A més, a partir de 1997 el Tribunal Suprem va fer un pas més en favor de
la precarietat, admetent que les empreses contractistes subjectessin la
durada del contracte de treball a la durada de la contracta, encara que les
tasques en les quals s'ocupés responguessin a necessitats permanents de
l'empresa principal. Així, gent que presta serveis en les contractes podien
tenir contracte per fi d'obra per a qualsevol tasca que l'empresa principal
hagi decidit externalitzar, i en aquest camp no hi ha límit. Tot es pot
subcontractar, treballs auxiliars (neteja, menjador, transport...) i també les
tasques pròpies de l'empresa principal. L'última volta de rosca en la
precarització de l'ocupació és que, al final de la contracta, la contractista
és lliure de donar per acabats per fi d'obra els contractes de treball,
encara que el servei se li torni a adjudicar de nou (Sentència del Tribunal
Suprem 4-5-06).
Els canvis en els contractes formatius, bàsicament en el contracte per a la
formació(article 11.2) anomenat “contracte d'aprenentatge” des de la
reforma del 1994. diferent al contracte en pràctiques ( article 11,1), son
canvis que van en la tendència de deixar en mans de la negociació

6

LES JOVES
col·lectiva sectorial la possibilitat d'establir compromisos de conversió de
contractes formatius a contractes indefinits.
Persisteix la diferencia conceptual que expressen les pròpies
denominacions d’ambdós contractes ( en formació i en pràctiques) El
contracte en pràctiques pressuposa ja una formació ( i per això nomes
podia celebrar-se amb qui posseeixi una determinada titulació o un
determinat grau de formació professional), sent la seva finalitat l'obtenció
d'una pràctica adequada al nivell d'estudis cursats. En canvi el contracte
per a la formació té per objecte «l'adquisició de la formació teòrica i
pràctica», concretament aquella que sigui «necessària per a l'acompliment
adequat d'un ofici o d'un lloc de treball que requereixi un determinat
nivell de qualificació» (article 11 .2>.
Pel que fa al contracte de treball en pràctiques la reforma de 1997 afecta
substancialment només al particular relatiu a la determinació dels llocs de
treball i similars: així, després de mantenir el text anterior quan diu que el
lloc de treball objecte del contracte «haurà de permetre l'obtenció de la
pràctica professional adequada al nivell d'estudis cursats», prescriu el
següent: «Mitjançant conveni col·lectiu d'àmbit sectorial o estatal, o en
defecte d'això, en els convenis col·lectius sectorials d'àmbit inferior es
podran determinar els llocs de treball, grups, nivells o categories
professionals objecte d'aquest contracte».
La titulació exigida no ha canviat: títol universitari o de formació
professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a
equivalents. Segueix vigent el requisit que el contracte se celebri dins dels
quatre anys següents a la terminació dels estudis (si bé s'especifica que
per a minusvàlids el temps és de sis anys)
Subsisteixen les mateixes normes sobre període de prova, durada del
contracte per la mateixa titulació, retribucions i antiguitat. Les reformes
que afecten al contracte per la formació, respecte de la regulació anterior
del contracte d'aprenentatge, són principalment les següents:
L'edat màxima per ser subjecte d'aquest contracte es baixa a la de 21
anys (abans era la de 25 anys). No obstant això, segons la disposició
addicional segona de la Llei, els contractes per a la formació «que es
realitzin en el marc dels programes públics d'ocupació-formació d'escoles-
taller, cases d'oficis i programes de garantia social» podran ser subscrits i
celebrats «amb treballadors majors de setze anys i menors de vint-i-
quatre anys»
En aquesta reforma de 1997 ja comencem a veure com poc a poc, es
comença a deixar en mans de la negociació col·lectiva certs aspectes de
l'estatut de treballadors i treballadores, ja que des de el punt de vista de

7

LES JOVES
l'empresa es mes fàcil d'atacar, reduir, limitar o erosionar, en cadascuna
de les negociacions de convenis sectorials i d'empresa, que no pas
necessitar una reforma laboral per modificar els mateixos preceptes, La
tendència, es el camí marcat per Milton Friedman i el dogma de la
“llibertat individual” , i es el camí d'intentar reduir la zona d’influència de
la legislació laboral, de tots els assalariats, passem a totes i tots els coberts
per un conveni, fomentant la desigualtat de drets, i ara a 2010 es vol
implantar la individualització de les relacions laborals,.
Veiem, doncs, el que deia la reforma respecte a la capacitat dels convenis
respecte aquest aspecte :”Mitjançant conveni col·lectiu sectorial es podrà
establir, en funció de la grandària de la plantilla, el nombre màxim de
contractes a realitzar així com els llocs de treball objecto d'aquest
contracte. El nombre màxim de contractes podrà també establir-se, en
funció de la grandària de la plantilla, per conveni col·lectiu d'empresa en
el cas que aquesta tingui «un pla formatiu”
Després d'establir que la durada del contracte haurà d'estar entre els sis
mesos i els dos anys, s'afegeix, en virtut de la reforma, que mitjançant
convenis sectorials «es podran establir altres durades atenent a les
característiques de l'ofici o lloc de treball a exercir i als requeriments
formatius del mateix, sense que en cap cas la durada mínima pugui ser
inferior a sis mesos ni la màxima superior a tres anys, o a quatre anys quan
el contracte es concerti amb una persona minusvàlida, tenint en compte el
tipus o grau de minusvalia i les característiques del procés formatiu a
realitzar>>

La reforma laboral de 2001.El “decret” de Mesures Urgents de
Reforma del Mercat de Treball per a l'increment de l'ocupació i millora de
la seva qualitat (RDL 5/2001, de 2 de març), aprovat unilateralment pel
Govern del PP,en majoria absoluta, va ser una imposició que va interferir
en la negociació, que afavoria els interessos de la patronal i suposava una
volta de rosca més en les condicions i als drets de treball de tots els
col·lectius i especialment als i les joves. A més, es va demostrar inútil
davant la precarietat en l'ocupació, nociu per els qui es vegin obligats a
assumir un contracte de formació desnaturalitzat, regressiu pels quals
treballen a temps parcial, i perjudicial per al diàleg social, que sempre ha
de basar-se en el respecte als acords vigents i en la negociació amb els
interlocutors socials.
Desvirtuava encara més el contracte per a la Formació fent-lo “cajon de
sastre” perla subocupació, lo l’establiment de relació laboral ordinària
encoberta.

8

LES JOVES
Elimina el límit d'edat en el Contracte per a la Formació dels col·lectius
d'Immigrants, aturats més de tres anys, aturats en situació d'exclusió
social, i treballadors acollits a Escoles Taller i Cases d'Ofici.
En l'Art. 1.2, el RDL realitza una important modificació de l'Art. 11.2 de
l'ET, que afecta al Contracte per a la Formació, ampliant els col·lectius
susceptibles d'aquest contracte formatiu, trencant el límit d'edat (16 a
21), desvirtuant seriosament el sentit de contracte de formació com a
contracte destinat a l'aprenentatge de la gent més jove que inicia la seva
vida laboral, i mai per a treballadors, que per circumstàncies laborals,
econòmiques o personals, que s'hagin despenjat del mercat de treball, i/o
s'incorporin a ell, procedent d'una altra realitat cultural, laboral i
econòmica, per raons de migració.
El Govern opta per marginar més a les realitats laborals pitjor tractades.
Lluny d'estimular una ocupació de qualitat per a tots, va afavorir que els
empresaris ampliïn, més del que ja estava la subocupació o i el treball
precari i mal remunerat que afecta majoritàriament als joves.
Incapaç de fer plans globals, dirigits a els qui pateixen les pitjors
conseqüències del mercat laboral, decideix ampliar els espais laborals més
marginals.
La reforma-decretazo de 2002.A l'any següent, el govern del PP, al marge
del ET, va disposar una altra reforma laboral per decret del 25 de maig de
2002, cridat per això el “decretazo”, amb la finalitat de modificar una
vegada més la normativa de prestacions per desocupació i d'abaratiment
de l'acomiadament, i que excepte algunes concessions a la contestació
sindical passaria a ser la Llei 45/2002 de 12 de desembre.
A aquest efecte, va establir la possibilitat d'eliminar el cost dels salaris de
tramitació en el supòsit de l'acomiadament disciplinari improcedent si
l'empresari reconeix la seva improcedència i diposita ràpidament l’
indemnització en 48 hores.
D'aquesta manera,si anys enrere es tractava de dissuadir als treballadors
perquè no anessin a judici, ara se'ls desincentiva el recurs als jutges, amb
el consegüent reforç del poder patronal per a l'acomiadament. D'aquesta
manera, per la via oberta en el 2002, es van registrar el 56% de totes les
extincions de contractes en 2003 i més del 66% en 2004.
Lluny de pal·liar-se la “excessiva temporalitat” que afectava tant als joves,
els treballadors i treballadores eventuals van passar de 3,5 milions a
gairebé 5 milions entre 1997 i 2003, unint-se en aquest període a la
temporalitat alimentada per l'empresa privada, la desenvolupada per les
Administracions Públiques, sobretot la local i autonòmica.

9

LES JOVES
La sisena reforma laboral, de 2006 acordada incomprensiblement
pel govern socialista i els sindicats majoritaris amb les organitzacions
patronals.
La situació laboral en 2006 (dades del tercer trimestre) hi havia seguit
millorant en relació amb la de 2001: 21,66 milions d'actius/as (21,6% més
que en 2001), 19,9 milions d'ocupats/as (24,8% més) i 1,76 milions
d'aturats i parades (5,5% menys), que representaven el 8,5% de la
població activa (segons els nous mesuraments, amb les antigues serien
entre 10,5% i 11%). La temporalitat seguia reflectint un nivell altíssim
(34,01%). Les mesures d'aquesta última reforma van ser:
• la bonificació de la contractació indefinida a través dels nous
contractes indefinits
• la conversió de temporals en fixos (mesura limitada en el temps,
des de l'1 de juny de 2006 a l'1 de gener de 2007);
• la limitació de la utilització successiva dels contractes temporals ;
• la major transparència de les subcontractes;
• el reforç dels recursos de la Inspecció de Treball, i la potenciació de
les Polítiques Actives d'Ocupació.

En conjunt són una gran mentida: no són contractes pont per entrar al
mercat laboral i després estabilitzar la situació laboral. Perquè, per
exemple, entre el 2006 i maig del 2010, de totes les conversions a
contractes indefinits solament un 2,61% van tenir com a origen una de les
citades modalitats contractuals. I els joves encara esperen que s'abordin
els canvis que veritablement necessiten: els primers, una reforma del
sistema educatiu que permeti recuperar-los i alhora eviti que més
persones d'aquestes edats entrin en la mateixa situació; i els segons, un
canvi del model productiu que els permeti tenir oportunitats dignes al
món del treball

L'ultima reforma laboral, la reforma de 2010, no dóna resposta a la
situació de bloqueig laboral en la qual es troben els joves compresos entre
els 16 i 25 anys des de fa ja mes de 20 anys
D'una banda, tenim el Contracte de Formació que en comptes de servir
per adquirir una teoria i practica necessària per a l'acompliment practico
d'un ofici, serveix per estalviar els costos laborals als empresaris, ja que la
seva referència és el Salari Mínim Interprofessional, 633€/mes,i no el
salari de conveni per no comentar que en fer-nos aquest contracte es
regala a l'empresari una bonificació del 100% de les quotes empresarials i

10

LES JOVES
del treballador@ a la Seguretat Social , amb el que l'estalvi mensual per a
una empresa, entre salari i assegurances socials, amb un treballador
contractat per a la formació pot superar el 50%.
Aquesta reforma, a més, àmplia el col·lectiu de víctimes potencials
d'aquest contracte en ampliar l'edat fins als 25 anys (abans 21 anys)
Per si encara hi ha dubtes dels grans beneficis que per a l'empresa suposa
aquest tipus de Contracte, mensualment l'empresari, en funció del sector
d'activitat afectat, pot tenir un estalvi de 767,04 euros en el sector
Comercio; 1.037, 61 euros en Hostaleria i 1.079,94 € en construcció.
. La reforma sembla un calc sense el maquillatge al que estem habituats,
de les pretensions de la patronal. Condemnant a mes joves a una situació
d'inestabilitat contractual, salarial i per tant, personal durant mes anys.
Però la reforma és mes àmplia, el Govern xifra en cinc els anys que un jove
pot ser contractat en pràctiques, després de finalitzar els seus estudis el
que és sinònim de precarietat laboral.
Entre ells tenim els becaris, aquest col·lectiu de vegades tan oblidat,
sembla que és un dels menys afectats per la crisi.
Des de fa anys en Espanya s'observa com milers d'ofertes inunden els
portals de treball, inclosos els portals de les nostres universitats, amb
ofertes buscant un jove “dinàmic amb possibilitat d'elaborar un conveni
de pràctiques amb la universitat, abstenir-se la resta”Es tracta dels
becaris.
Una altra vegada al món real amb l'excusa de la crisi, algunes empreses
convoquen ofertes de pràctiques, que en realitat amaguen llocs de treball
encoberts. És sabut per tots el nombre de beneficis que suposa contractar
a una persona en pràctiques. Amb la vella excusa de la crisi, moltes
empreses fins i tot opten per acomiadar a treballadors amb ocupació
estable per contractar o fer becaris a alumnes que facin el mateix treball,
amb menys o sense drets i sense qualitat en l'ocupació. Unes altres
renoven constantment la plantilla a força de contractes porqueria, saltant
qualsevol tipus de termini de contractació.
Desgraciadament, amb massa freqüència el suposat “contracte en
pràctiques” només significa que treballaràs igual que la resta, però
cobrant molt menys. Amb tot això, al govern no li sembla suficient i
decideix allargar aquest tipus de contracte.
Amb allò exposat fins ara podíem començar a entendre que la REFORMA
LABORAL no suposa solucionar els problemes de la desocupació juvenil,
les mesures incloses en la reforma i destinades, segons el Govern, a donar
solució als problemes de la joventut per accedir al mercat laboral, passen
per alt qüestions tan importants com el salari indigne del primer any dels

11

LES JOVES
contractes de formació. A més no fa més que afavorir els contractes en
pràctiques sense que el treballador/a arribi a disposar d'un contracte
digne.
Però aquesta reforma també permet que aquells joves que tinguin un
contracte d'obra i servei, molts repartidors, molts comercials, molts
auxiliars...etc estiguin amb aquesta modalitat contractual fins a 36 mesos
en el mateix lloc de treball ( donant carta de aturalesa a la falta de
causalitat
La contractació dels i les joves per hores o dies serà més fàcil, perquè
s'amplia el camp d'actuació de les Empreses de Treball Temporal i
acomiadar-los serà més fàcil i barat, perquè es contemplen més causes
per fer-ho i es redueixen les indemnitzacions.
Finalment, veiem com amb les mesures proposades ens dificulten l'accés
al mercat laboral i es facilita l'existència de contractes inestables,
beneficiant només a l'empresari, la qual cosa sens dubte tindrà una
incidència en el desenvolupament personal i laboral
dels i les joves.

Sens dubte ens sobren els motius per acudir el
proper dia 29 de Setembre a la Vaga General

Bibliografia

ÉXITOS Y FRACASOS DE LA REFORMA LABORAL
http://www.banrep.gov.co/documentos/seminarios/pdf/Exitos-Fracasos-Reforma-Laboral-JNM.pdf
Anàlisis de IU sobre el decreto de Reforma Laboral
http://www.iutorremolinos.com/PaginasDocumentos/rdlabora.htm
L'estabilitat en el empleo:recuperación de un principio
http://www.mtas.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/numeros/33/estudio3.pdf
La precaria reforma laboral impuesta por el PP
http://www3.feccoo.net/bdigital/emp/20070215_emp/pdf/TE/jun2001.pdf
Historia y actualidad de las reformas laborales
http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/uribarri.pdf
El recorte de derechos en las reformas laborales
http://biblioteca.hegoa.ehu.es/system/ebooks/17892/original/El_recorte_de_derechos_en_las_reformas_laborales.pdf
http://www.cincodias.com/articulo/economia/jovenes-espanoles-necesitan-anos-salario-poder-comprar-
vivienda/20031229cdscdseco_4/cdseco/
http://www.elmundo.es/sudinero/noticias/act-73-2.html
http://www.diagonalperiodico.net/aragon/Cuidado-con-la-ayuda-trampa-para.html

12

LES JOVES

Joves Comunistes no ens conformem amb la idea de
treball com a eina de supervivència. La joventut
comunista reivindica el treball, un altre treball. Treball
com a dret. Treball com a emancipació. Emancipar el
treball implica desmercantilitzar-lo. Implica posar
l'economia al servei de les persones i no al revés.
Suposa distribuir tasques i responsabilitats.
Suposa redistribuir béns i atribucions.
Implica recuperar el plaer de treballar, de crear, de fer1
sorgir noves idees i coneixements per a aplicar-los a la
transformació de nosaltres mateixos i del món. Enfront
l'atur creixent, hem de reforçar les experiències que van
sorgint o ressorgint d'economia social i solidaria.
És això possible?
Només serà possible si ens organitzem i lluitem contra
els efectes que, per altra banda, són amb els que hem
crescut i treballat, la precarietat que ens condemna, el
terrorisme patronal, l’especulació que ens ha deixat
sense el dret a una vivenda digna, una educació cada cop
menys pública i una constant privatització dels serves
públics posant-los sota l’ interès del mercat i no de les
nostres necessitats.
Decidim dir prou i lluitar contra el capitalisme que ens fa
treballar sota les úniques condiciones que necessita: les
de màxima explotació. Que no et facin pagar la crisi!!

ORGANITZA’T I LLUITA A JOVES COMUNISTES!

www.jovescomunistes.cat

1

13

LES JOVES

Notes:
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________

14

LES JOVES
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________
________________________________________________

15

LES JOVES
________________________________________________

16

LES JOVES

17

Quadern joves(folleto)

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (6)

Similaire à Quadern joves(folleto)

Similaire à Quadern joves(folleto) (20)

Plus de MohamedPsucViu

Plus de MohamedPsucViu (20)

Quadern joves(folleto)