1. DE VIATGE MAR ENLLÀ
Centre de Recursos Educatius del Mar
PREÀMBUL
Viatjar és una activitat que tothom fa o ha fet per motius molt diversos: per plaer com a
turista, d’emigrant, per feina... per la qual cosa pensem que els visitants potencials poden
sentir-se molt identificats amb la temàtica. Viatjar, també, implica canvi, implica risc,
sofriment i plaer. Però sobretot implica aventura, llibertat i oportunitat... i d’aquí l’atracció
del tema.
L’exposició s’estructurarà en quatre àmbits: un d’introductori, un altre sobre la
preparació del viatge, un tercer sobre el viatge en sí i el darrer sobre com el viatge
transforma persones i societats. L’objectiu no és explicar un viatge concret de principi a
fi, perquè és difícil reunir objectes que exemplifiquin cada pas d’un mateix trajecte, sinó
casos que simbolitzin cada àmbit, sense més continuïtat. És a dir, pretenem fugir d’un
recorregut històric lineal així com del temàtic que voldria explicar tota mena de viatges.
Pretenem que l’exposició esdevingui un conjunt de pinzellades sobre què representa
viatjar en vaixell a partir d’un apropament emocional i del valor simbòlic de les col·leccions
que s’hi exposen.
Cada viatger porta un tipus d’equipatge adequat a la travessia que emprèn i, evidentment, determinat
per l’època en la qual ha marxat. Algú que viatja per plaer no porta la mateixa maleta que qui ho fa per
emigrar i les maletes d’avui no tenen res a veure amb els baguls de far 150 anys, per posar un exemple.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.1

2. ÀMBIT 0: PER QUÈ VIATGEM?
Per què tenim tanta necessitat de viatjar?
Viatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que, des dels inicis de la història,
han marxat a la recerca de nous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, on treballar,
on comerciar...
Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat, per plaer, forçat o de bon grat.
Hi ha viatges que tenen una destinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hi ha
viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi ha viatges imaginaris, iniciàtics,
recreats en la literatura, el cinema o la música... i al final de la nostra vida ens espera
l’últim viatge.
Però què significa viatjar realment? Diversos escriptors han resumit què significa viatjar
per a ells. Alguns ho han fet des d’un punt de vista positiu i d’altres donant a entendre
l’absurditat de tant moviment. Heus aquí alguns exemples:
1. Notre nature est dans le mouvement ; le repos entier est la mort.
La nostra natura està en el moviment. El repòs absolut és la mort.
Blaise Pascal (1623-1662).
2. Dites, qu’avez-vous vu ?
Digueu, què heu vist ?
Charles Baudelaire (1821-1867).
3. Si fos cert que viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis del
món.
Santiago Rusiñol (1861-1931).
4. Se viaja no para buscar el destino, sino para huir de donde se parte.
Es viatja no per buscar la destinació sinó per fugir d’on es parteix.
Miguel de Unamuno (1864-1936).
5. I travel not to go anywhere, but to go. I travel for travel’s sake. The great affair is to
move.
Jo no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel fet de viatjar. La qüestió és moure’s.
Robert Louis Stevenson (1850-1894).
6. Viajar es una buena forma de aprender y de superar miedos.
Viatjar és una bona manera d’aprendre i de superar les pors.
Luis Rojas Marcos (1943).
7. Le vrai voyage ce n’est pas de chercher des nouveaux paysages mais un nouveau
regard.
El veritable viatge no consisteix a buscar nous paisatges, sinó una nova mirada.
Marcel Proust (1871-1922).
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.2

3. ÀMBIT 1: PREPARANT-NOS PER VIATJAR
Tot viatge s’inicia amb uns objectius que seran diferents per a cada persona que l’emprèn,
malgrat convisquin en el mateix vaixell.
Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a la destinació escollida;
hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui fa del viatge el seu
mitjà de vida.
Què significa preparar un viatge per mar? Què es necessita? Qui en són els protagonistes?
Preparar un viatge és una experiència col·lectiva però també individual: triar una destinació
i un vaixell que respongui a les necessitats del viatge; dotar-lo de la tripulació que
garanteixi l’arribada a bon port; preparar-se material i mentalment per afrontar una
experiència plena d’incertesa...
TRIAR I PREPARAR EL VAIXELL:
A cada viatge, un vaixell
Les diferents necessitats que una embarcació ha de satisfer han portat a l’aparició d’una
gran varietat de formes i tipologies de vaixells: vaixells llargs i estrets, que busquen la
velocitat, vaixells panxuts amb unes bones bodegues per transportar-hi tanta càrrega
com sigui possible, vaixells àgils i maniobrables, destinats a l’exploració de nous territoris,
hotels flotants per a passatgers que van de vacances...
Models de diferents vaixells. MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.3

4. LA PREPARACIÓ MENTAL
Superar les pors
La visió del mar com a medi hostil desperta fantasies i angoixes que han alimentat la
por dels qui el travessen. Avui com ahir, hi ha situacions amb les quals, qui viatja per
mar, no es voldria trobar ...
Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina, de Hernando
Guillén, y toda la gente quedó sobre la tolda y se ahogaron catorce
o quince personas y dos mujeres.
Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingut el 24 de
novembre de 1591.
Exvot de la pollacra-goleta Daria
Josep Pineda 1883 - MMB
Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; la
seva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seu cos era
de la mateixa mida que el nostre; la seva pell era molt blanca i els
seus cabells, llargs i negres, li queien per darrera l’esquena. Quan
s’ha submergit, els mariners han vist, també, la seva cua.
Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzar aquesta
descripció en el seu quadern de bitàcola.
Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit franès) - S.XIII.
British Library
Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que, en
aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20 peus de
gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells, xais o
porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes i ulls rutilants
com flames. Causa grans perjudicis a qui navega pels indrets on
es refugia, llençant-se contra els vaixells i empassant-se tot el que
troba. I s’alça com un pilar per devorar a aquells que es troben als
vaixells.
Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539
Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet - 1819
MMB
Durant els últims anys ha anat creixent la inseguretat en la navegació
per la presència d’embarcacions de pirates armats que, sense cap
mena d’escrúpol, envaeixen i segresten vaixells i tripulacions. Els atacs
corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixen tant
embarcacions pesqueres com turístiques.
Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grup
de pirates a bord d’un bot davant les costes de Somàlia, en
aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.4

5. LA PREPARACIÓ DE LA TRIPULACIÓ
A bord de cada vaixell, els objectius i les aspiracions de cada una de les persones que hi
viatgen són diferents. Hi ha qui només es trasllada i allò que l’interessa és el que farà a
la destinació escollida; hi ha qui troba el que busca en el mateix trajecte o, fins i tot, qui
fa del viatge el seu mitjà de vida.
Al llarg del temps, les tripulacions als vaixells s’han nodrit de marins professionals, formats a
les escoles de nàutica o que han après l’ofici a través de l’experiència; de voluntaris que han
vist en els viatges una oportunitat per fer fortuna o viure noves experiències, o d’individus
forçats a embarcar-se i a viure en condicions molt semblants a l’esclavatge.
La vida a bord d’un vaixell sempre ha estat molt dura, tal i com queda palès en moltíssims
textos escrits per viatgers:
El que va a la mar per plaer és capaç d’anar a
l’infern a passar l’estona.
Proverbi mariner anglès del segle XVIII.
Aquel que enrola a su hijo como marinero
haría mejor negocio haciéndolo aprendiz de
verdugo
Proverbi mariner anglès del segle XVIII.
Cap home es farà mariner com a estratagema
per lliurar-se de la presó; perquè anar
embarcat és com estar a presó, amb la
possibilitat a més de morir ofegat… un home
a la presó té més espai, millor menjar i
generalment millor companyia.
Jame Boswell, The Life of Samuel Johnson,
1791.
Siempre menesteroso y soportando todo tipo
de miserias y adversidades; teniendo el
vientre hambriento y la espalda mojada y
oyendo como se le llama -viejo perro-, -viejo
bribón-, -hijo de puta- y términos
semejantes, que son frecuentes entre la
gente de mar, pero que suponen una gran
pesadumbre para un anciano.
Diari d’Edward Barlow.
Mascaró El Ninot, del s.XIX, que representa un jove
amb el títol de nàutica a la mà
MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.5

6. Embarcar-se de bon grat
Marxar. Fer-se a la mar per deixar una vida que pesa, per conèixer món, per provar-se,
perseguint l’aventura, per començar de nou... Aquestes han estat algunes de les raons
que han fet decidir molta gent a embarcar-se, sigui com a passatge o bé com a membres
d’una tripulació.
Un exemple molt clar d’aquest desig d’embarcar-se cap a l’aventura sense tenir gens
en compte els riscos és l’anunci que Ernest Shackleton va posar al diari quan buscava
tripulació per anar cap a l’Antàrtida:
Es busquen homes per a un viatge
arriscat. Sou baix. Molt fred. Llargs
mesos de foscor total. Perill constant.
No es garanteix la tornada sans i
estalvis.
Honor i reconeixement en cas d’èxit.
Més de 5.000 homes van respondre
a aquest anunci.
Dedicar la vida a la mar
Viatja qui passa la major part del temps
de treball a bord d’un vaixell? Les
tripulacions que, al llarg del temps, han
desenvolupat la seva vida professional en Retrat d’un oficial a bord.
Arxiu fotogràfic MMB
el mar han viscut, sens dubte, situacions
i condicions molt especials marcades per
les característiques de la seva feina, una
d’elles, el moviment constant.
A galeres a remar!
Hi va haver un temps en què les
condemnes es pagaven amb penes a
galeres. Durant segles va ser habitual
nodrir les expedicions de guerra,
d’exploració i, en alguns casos també de
Dibuix d’una galera navegant amb les veles
comerç, de presidiaris i, quan era recollides. Autor anònim - S.XVIII
necessari, fins i tot de gent arrencada a MMB
la força de tavernes i llars.
–Ésta es cadena de galeotes, gente forzada del rey, que va a las galeras.
–¿Cómo gente forzada? –preguntó don Quijote–. ¿Es posible que el rey haga fuerza a
ninguna gente?
–No digo eso –respondió Sancho–, sino que es gente que, por sus delitos, va condenada
a servir al rey en las galeras de por fuerza.
–En resolución –replicó don Quijote–, comoquiera que ello sea, esta gente, aunque los
llevan, van de por fuerza, y no de su voluntad.
Miguel de Cervantes. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, 1615.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.6

7. PREPARAR LA RUTA
Pels camins de la mar
Triar una destinació i el camí per arribar-hi. Què
necessitem? Informació sobre el lloc on volem
arribar i una ruta segura que ens hi condueixi. Però
no sempre ha estat fàcil disposar de totes dues
coses.
Els estudis teòrics a l’escola de nàutica es
complementen amb la formació pràctica durant
els viatges. Al mar, damunt la taula dels
navegants, no hi falta una carta de navegació
sobre la qual anar traçant el rumb, els
instruments de càlcul i de dibuix, un llibre de bitàcola
per apuntar diàriament la posició i les possibles incidències, i un
derroter de la costa per obtenir informació sobre el perfil geogràfic de la
zona, els fons, les diverses senyalitzacions (fars, boies, ...) que hi ha, la senyalització
de perills...
Quadern de Bitàcola- MMB
L’Atles Català
Avui, quan preparem un viatge utilitzem una guia que ens explica que trobarem a cada
indret, com és la gent, quines són les tradicions del país...
En aquesta exposició hem volgut interpretar l’Atles Català com una guia de viatge del
segle XIV perquè no només representa el món conegut, sinó que explica, als viatgers,
allò que trobaran en cada indret.
L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec del
príncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber del
món, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clar
exemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del món
durant l’edat mitjana.
Facsímil de l’Atles Català, de Cresques Abraham i Jafudà Cresques, realitzat el 1375. En ell es mostra
el món conegut en aquella època - MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.7

8. ÀMBIT 2: TREBALLAR, VIURE I SOBREVIURE A BORD
A bord d’un vaixell es treballa, es viu i se sobreviu. Bona part de les activitats de la
tripulació asseguren la navegació i el bon funcionament del vaixell. Però en el decurs
d’un viatge, tant passatgers com navegants han d’alimentar-se, tenir cura de la salut,
distreure’s i passar-ho bé i, de vegades, enfrontar-se als perills, lluitar per la supervivència
i plantar cara a les adversitats.
Arxiu fotogràfic MMB
La navegació
Passar de mirar la costa a mirar els estels per orientar-se en el mar. Aquest ha estat el
gran repte afrontat per generacions de navegants que s’han dotat d’instruments cada
cop més sofisticats per poder fixar la seva posició al mar.
Fins el segle XV la navegació, que sobretot es realitza pel Mediterrani, es fa vorejant la
costa. A partir que cal creuar l’Atlàntic i endinsar-se mar enllà, sovint cap a àrees
desconegudes, comença a fer-se urgent trobar un bon sistema per saber determinar la
posició d’una nau. La manca de precisió en determinar la longitud i la latitud va durar
molts segles i va comportar gran nombre d’accidents.
Venint una nau d’Índies, venien dins tres pilots i tots tres portaven les seves cartes i altres
instruments ... i tots juntament prenent l’altura (del Sol) i fent el seu punt (posició a la carta)
cada un. Sabuts els punts, l’un es feia cent llegües de la terra, i un altre quaranta-cinc, i un
altre va dir que pel seu punt anaven navegant per terra ...
Atribuït a Hernando Colón (1488-1539)
Abans de la invenció dels quadrants, quan l’instrument més utilitzat era la mira, no hi havia
un sol patró entre vint que no fos cec d’un ull pel fet de mirar diàriament al Sol per trobar la
ruta.
Kenelm Digby. Tactat de la natura dels cossos, 1687.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.8

9. Del grumet al capità
Marins, grumets, patges, remers, fogoners, maquinistes, capitans, oficials de totes les
graduacions: llops de mar responsables de fer que els vaixells funcionin com una màquina
segura i eficaç gràcies a una combinació harmònica de coneixements i experiència.
Gabiers enfilats a la verga d’un veler Aquarel·la de Francesc Artigau – 1987. MMB
Mariner es tengut de acolorar son senyor de la nau si li diu vilanía; è si li corre de sobre, lo
mariner deu fugir fins á proa, è deuse metre de lats de la cadena. E si lo senyor hi passa, ell
li deu fugir de l’altra part; è si lo senyor lo encalça de l’altra part, pot se’n deffendre lo
mariner (...) que’l senyor no deu passar la cadena.
Llibre del Consolat de Mar. Capítol CLXV. Segle XIII.
… and in a stormy whether, ... being gotten up into the tops, there we must haul and pull,
to make fast the sail, seeing nothing but air above us and water beneath us: and many
times in nights so dark that we could not see one another, and blowing so hard that we
could not hear on another speak, being close to one another.
Y en las noches de tormenta (…) estando encaramados en lo alto de los palos debíamos
amarrar rápidamente las velas, sin ver bajo nosotros otra cosa que el aire y el mar; y a
menudo, las noches eran tan oscuras que no se podía ver a nadie y soplaba un viento tan
fuerte que nos impedía oír al que teníamos al lado, aunque estuviera cerca (…).
Edward Barlow, capità de la companyia de les índies orientals, 1697.
Bendita sea la luz y la santa Veracruz
Y el Señor de la verdad y la santa Trinidad.
Bendita sea el alma, y el Señor que nos la manda,
Bendito sea el día, y el Señor que nos lo envía
Dios nos dé los buenos días, buen viaje,
buen pasaje haga la nao, señor capitán y maestre
y buena compaña amén. Así faza buen viaje, faza;
muy buenos días dé Dios a vuestras mercedes,
señores de popa y proa.
Lletania que utilitzaven els grumets que cantaven l’hora en la guàrdia de matinada en
els velers del segle XVII
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.9

10. La mar en conflicte
La mar, igual que la terra ferma, és escenari de conflictes permanents que afecten els
viatges, tant si aquests s’han organitzat per a la confrontació com si la confrontació ha
sorgit durant la travessia.
Frases projectades:
La fragata, que fingia fugir, ens donava
l’esquena i ens ho posava molt fàcil per saltar a
l’abordatge, ja que la maniobra d’una galera
que vol atacar-ne una altra és dirigir cap a la
part posterior de la nau, que és el costat més
dèbil, la seva part davantera, on té tota la seva
força i la seva artilleria; procura enfonsar la seva
proa, fa foc amb cinc peces de canó i a la vegada
es puja a l’abordatge.
Jean Marteilhe, Memòries d’un galiot del
Rei Sol, 1571.
Fragment del quadre Batalla de Lepant
Antonio de Brugada. 1850
MMB
De les racions a la carta
Què i com menjar quan es viatja per mar. Heus aquí una preocupació constant en les
llargues travessies per l’oceà. Conservar els aliments que s’embarcaven i distribuir-los
entre els viatgers intentant observar els hàbits adquirits a terra en circumstàncies molt
especials.
La galleta que comíamos no era ya pan, sino un polvo mezclado con gusanos, que habían
devorado toda la sustancia, y que tenía un hedor insoportable por estar empapado en
orines de rata. El agua que nos veíamos obligados a beber era igualmente pútrida y hedionda.
(...) Frecuentemente quedó reducida nuestra alimentación a serrín de madera como única
comida, pues hasta las ratas, tan repugnantes al hombre, llegaron a ser un manjar tan caro
que se pagaba cada una a medio ducado.
Antonio Pigafetta (1491 - 1531). Cronista d’Índies.
Per esmorzar se’ls hi donarà escudella sola, bacallà sol o dues sardines, sense vi; al migdia
vuit unces castellanes de carn d’olla amb la seva corresponent minestra, i per tot el viatge
se’ls hi donarà tres pipes regulars de vi.
Contracte de tripulació del bergantí La Resolució, 1788.
Ara el que més mengem és carn: bistec de foca, estofat de foca, bistec de pingüí, estofat de
pingüí.
Greenstreet, cuiner de l’expedició d’Ernest Shackleton al pol Sud, 1915.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.10

11. Mal de mar
Des de prevenir accidents a lliurar els viatgers del «mal de mar», salvaguardar la salut
dels viatgers durant les llargues travessies ha constituït sempre un repte, que s’ha
afrontat bé amb remeis casolans bé amb avenços de la indústria farmacèutica.
También hay ... piojos y tan grandes, que algunos se almadían (se marean) y vomitan
pedazos de carne de grumetes... Tiene (el navío) grandísima copia de volatería de
cucarachas, que aquí llaman curianas, y grande abundancia de montería de ratones, que
muchos de ellos se aculan y resisten a los monteros como jabalíes».
Eugenio Salazar (1530 – 1602). La mar vista por los mareados, 1573.
«.. la extraña vida de aquellas marítimas casas adonde lo más del tiempo maltratan las
chinches, roban los forzados, enfadan los marineros, destruyen los ratones y fatigan las
maretas».
Miguel de Cervantes. El licenciado Vidriera. 1613.
I tantes desgràcies!
Com un catàleg il·lustrat de «desgràcies marítimes», la majoria d’incidents que han
posat en perill aquells que viatgen han estat plasmats pels mateixos protagonistes en
exvots que, fins no fa gaire anys, varen omplir les esglésies costaneres.
Diversos exvots de la col·lecció de l’MMB
Lleure a bord
A bord dels antics velers el lleure estava molt vinculat al joc i a petites manualitats. Les
companyies dels primers grans transatlàntics comencen a buscar entreteniments pel
passatge de primera i segona classe: biblioteques, balls, jocs a coberta... El punt culminant
d’aquests viatges de plaer es dóna en els creuers, concebuts com a hotels de vacances
flotants.
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.11

12. Arxiu fotogràfic MMB
ÀMBIT 3: I EN ARRIBAR, QUÈ?
Què hi ha al final d’un viatge? Si el viatge és productiu suposa un canvi, de vegades
individual, de vegades que afecta tota la societat. Els viatges ens han ajudat a construir
la imatge del món, a conèixer com és de diversa la natura i les persones que poblem el
planeta. Com un immens trencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest
retrat, una història que serveix per conèixer millor l’altre.
Quan acabem un viatge, som diferents.
El final de la travessia
Arribar a un nou port és el final d’un viatge i el principi d’un altre: del moure al commoure. I
és que un viatge va més enllà del trajecte i del canvi de paisatge. Suposa, també, iniciar un
camí d’aprenentatge, d’assimilació i de canvi personal.
Arxiu fotogràfic MMB
De viatge mar enllà. Museu Marítim de Barcelona Pag.12