Cicle Inicial d'Educació Primària

1. LA MAR DE CELS
Cicle Inicial d’Educació Primària
Centre de Recursos Educatius del Mar
A l’Esfera, el sol s’amaga per deixar pas al cel nocturn. Els nens i
nenes aniran descobrint que els estels formen les constel·lacions
més diverses i amb les històries més estranyes fruit de la mitologia
i la tradició popular. Però encara que no brillin amb llum pròpia, també
hi ha els planetes i la Lluna. Tots aquests astres van canviant de
posició al llarg de la nit i de les estacions de l’any, repetint formes i
moviments com si fos un gran rellotge celest.
Durant la sessió es treballaran els punts següents:
1. Descobrim el cel, diferenciem els astres.
2. Situem la Terra dins del sistema solar.
3. El “moviment” del cel. Orientació i punts cardinals.
4. Moviments de la Terra. Les estacions.
5. Mites i llegendes del cel.
La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1

2. DESCOBRIM EL CEL, DIFERENCIEM ELS ASTRES
Som al camp, lluny de la ciutat. Després d’observar el característic color vermell de la
posta de sol, ens fixarem que apareixen els primers astres. Triguen encara una estona.
Surten els més brillants i finalment la volta del cel és va poblant de “puntets” de diferent
lluentor. Que diferent del cel de la ciutat!!
Explicarem que, malgrat el que tothom creu, no és pas la contaminació atmosfèrica la
culpable de la manca de bons cels a les ciutats: la llum n’és sens dubte la principal
responsable.
En contemplar un cel estrellat, pot observar-se que no tots els punts de llum són iguals:
s’apreciarà la diferència dels que són simples «puntets», d’aquells que tenen un aspecte
nebulós, fet que porta a explicar que no tot són estels. L’alumne coneixerà la diferència
entre estels, galàxies, nebuloses i cúmuls.
Ensenyarem, amb el nostre projector manual, com es veuen aquests cossos a través
d’un telescopi i els convidarem a la utilització dels prismàtics, que sense tant poder d’augment,
generen imatges prou espectaculars i permeten apreciar força característiques d’aquests
cossos difosos.
SITUEM LA TERRA DINS DEL SISTEMA SOLAR
A partir de projectar un “puntet” i fer-lo desplaçar entre els estels, els alumnes
comprendran com els observadors de fa 2000 anys posaren el nom de rodamóns a aquest
singulars cossos: els planetes. Realment son uns curiosos astres que van marxant d’una
constel·lació a l’altra.
Els planetes, sense llum pròpia, són fragments del sistema solar, probablement del
núvol originari solar, que s’han refredat.
Vivim en un d’ells que reuneix les condicions imprescindibles i més agradables per a la
vida. Els alumnes veuran que apart dels planetes que descriurem breument, existeixen els
cometes i els asteroides, roques més petites però a vegades força espectaculars.
No deixarem aquest apartat sense parlar de la Lluna, explicant que és el nostre satèl·lit
natural i el per què de la coincidència quan hi ha un eclipsi.
La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2

3. EL “MOVIMENT” DEL CEL. ORIENTACIÓ I PUNTS CARDINALS
A mida que passen les hores nocturnes, apareixen uns astres i en desapareixen uns
altres. L’observació diària del seu moviment dóna pistes sobre les posicions repetides nit
rera nit: quan surten, quan es ponen, si roten tota la nit sense amagar-se… Cal observar
una cosa: que tots es mouen al voltant d’una estrella no massa brillant, que sempre podem
trobar al mateix indret: l’estrella Polar. Aquesta estrella ens pot donar pistes sobre la posició
del nord i, en conseqüència, sobre els punts cardinals.
A partir de la cúpula celest es poden comentar altres aspectes de l’orientació, com per
exemple que és ben diferent trobar-se mirant al sud que fer-ho cap al nord i que el cel que
veiem si som a l’Àfrica profunda no és el mateix que el que podem observar al Pol Nord). Un
parell d’experiments ben senzills ajudarà els alumnes a orientar-se si mai es perden.
MOVIMENTS DE LA TERRA. LES ESTACIONS
La Terra experimenta, bàsicament, dos moviments: un de rotació, introduïda en l’apartat
anterior, que és la “culpable” del moviment de la volta del cel, i l’altre de translació, que fa
que el cel vagi canviant i ens mostri, segons l’estació, diferents constel·lacions. Podem
fixar-nos en que aquest moviment afecta també l’alçada del Sol: és per això que tenim
estius amb moltes hores de sol i hiverns amb els dies curts i les nits més llargues, perquè
a la Terra li passa com a la torre de Pisa, que està inclinada!
La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3

4. MITES I LLEGENDES DEL CEL
Els darrers deu o quinze minuts de la sessió els utilitzarem per fer veure als alumnes
que el cel ha inspirat els nostres avantpassats a crear figures capritxoses: les constel·lacions.
Si ara els estels en el nostre temps poden tenir formes com un carro d’anar a la compra,
una cafetera, un penja-roba o un paraigua, pels antics grecs eren una ossa, un guerrer
gegant, un lleó o un cigne.
Per explicar les constel·lacions més conegudes i populars i conèixer la seva localització
a la volta del cel, combinarem les imatges dels antics amb una interpretació lúdica i actual
del cel.
Finalment, explicarem als alumnes un d’aquests mites. Ho farem amb un conte que
correspongui amb les constel·lacions pròpies de l’estació en què ens trobem en el moment
de fer la sessió.
La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4