Si has rebut una multa per participar a la campanya del #novullpagar, per suposada infracció de l'artícle 91.1 del Reglament General de Circulació, pots fer servir aquest model d'al·legacions.
Recorda que tens 20 díes per a presentar-les, des de que reps la notificació de la multa. I que has de quedar-te una còpia ambsegell de registre, quan les presentes.
Pots fer-ho per correu certificat, dus l'original i còpia en sobre obert, et segellaran la còpia i l'envies.
Model solicitud arbitratge odontòlegs i estomatòlegs
Al·legacions multa peatges art.153 rgc
1. ____________________________________, major d’edat, amb document d’identitat
número _____________________, veí/veïna de _____________________ i amb
domicili a efectes de notificacions a ______________________________________,
davant aquest organisme comparec i DIC:
Que havent-me notificat el passat dia _________ de _________ de 2012, la
incoació de l’expedient número __________________, en temps i forma realitze les
següents
AL·LEGACIONS
PRIMERA .- A la indicada resolució fan constar que:
“En el lugar, fecha y hora arriba señalados, Agentes encargados de la
vigilancia del tráfico han formulado denuncia por infracción a la Ley sobre
Tráfico, Circulación de Vehícullos a Motor y Seguridad Vial, no pudiendo ser
notificada en el acto por los motivos justificados que constan en la misma
(art. 76.2 LSV).”
Però el cert és que no consta cap motiu a la denúncia, i no consta perquè no
n’existeix. L’article 76 de la Llei sobre Trànsit, Circulació de vehicles a motor i
seguretat vial (d’ara endavant LSV) és clar al respecte: les multes s’han de
notificar en l’acte al denunciat i sols pot postergar-se eixa acció en els casos que
es preveuen en l’apartat segon d’aquest artícle.
I cap dels supòsits reflectitis a la norma es dóna en aquest cas ni consten al
document, decaient per tant la seua força sancionadora.
Igualment s’infringeix allò dispost als artícles 5, 8 i concordants del Reial Decret
320/1994, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de procediment
sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial,
atés que la resolució notificada no recull clarament ni la professió i domicili del
1
2. denunciant, ni tan sols el seu nom, ni tampoc el número d’identificació de l’agent
de l’autoritat. Com obliga també l’artícle 75 de la LSV.
SEGONA .- Però, a més a més dels arguments anteriors, tampoc no es pot
atendre ni és i vàlida la multa notificada en la mesura que el ________ de ___ de
2012, a les ___ a l’AP-7 P.Km ___ sentit _________ (CANVIEU EL TEXT MARCAT
PEL QUE DIGA CADA MULTA), no hi havia cap agent de l’autoritat, sinó que ha
estat l’empleat de la concessionària de l’autopista qui, retenint-me sense base
legal, mantingué la barrera del peatge baixada, mentre anotava les dades del
vehicle.
I com que no és cap autoritat eixa persona empleada per una empresa privada,
òbviament manca de cap veracitat la seua informació, màxim quan aquesta persona
no està ni identificat, vulnerant-se per tant, el meu dret a poder contradir la seua
informació, i interpel·lar-lo directament.
TERCERA .- Quant al fet notificat a la resolució de proposta sancionadora fan
constar:
“No obedecer la señal de prohibición de pasar sin detenerse. Incumplir la
prescripción de la señal R-200 (peaje).”
I l’anterior ho incardinen com una vulneració de l’artícle 153 del Reglament General
de Circulació.
Tanmateix, tot l’anterior és incert i deixa sense fonament les pretensions
sancionadores.
En primer lloc, per pura lògica, les lleis físiques impedeixen que un vehicle passe
sense detindre’s i que al temps una persona empleada de l’autopista, amb tota la
parsimònia, isca de la caseta de peatge amb paper i llapis, prenga nota del color,
model i matrícula d’un cotxe, ho trasllade al sistema informàtic i després facilite
eixes dades a l’administració.
2
3. En segon lloc, l’empresa privada no ha reclamat per danys a la via, no consta cap
barrera arrancada. És evident doncs que, si aquestes es baixen automàticament
quan s’aproxima un vehicle i sols s’alcen quan la persona operària de l’empresa ho
decideix, el vehicle necessàriament hagué d’aturar-se, i sols quan la persona
encarregada de la barrera ho decidí, pogué reprendre la marxa.
Però, a més a més i el que és més important, la senyal “R-200 (peaje)” no
existeix. L’article 134 del Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual
s’aprova el Reglament General de Circulació per a l’aplicació i desenvolupament del
text articulat de la Llei sobre Trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial,
aprovat pel Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, disposa claríssimament
a l’apartat quart que:
“La forma, símbols i nomenclatura de les senyals, així com els documents
que constitueixen el Catàleg oficial de senyals de circulació, són els que
figuren a l’annex I”
Determinant l’apartat segon del mateix artícle que el catàleg, especifica la forma i el
significat de les senyals i, en el seu cas, el seu color i disseny, així com les
dimensions i sistemes de col·locació. I a l’apartat següent que les senyals que es
poden utilitzar en les vies han de complir eixes especificacions.
És a dir, que les úniques senyals vàlides són les que es contenen a l’esmentat
catàleg, sense que puguen alterar-se arbitràriament. En conseqüència, no hi ha cap
senyal oficial d’obligació de pagar peatge i les que figuren a les autopistes, així
com els seus semàfors, són mers elements privats de l’empresa per a organització
interna de la seva tasca. Així doncs, passar el semàfor en roig del peatge, no és
cap infracció, no fer cas d’una senyal inventada, i que no reglamenta la circulació,
tampoc no és sancionable.
En cas contrari, es donaria cobertura a regular cadascú les vies al seu gust i
voluntat, s’estaria emparant l’arbitrarietat, això que tant l’estat de Dret com la pròpia
Constitució dels espanyols prohibeix.
3
4. QUARTA .- Finalment, a la resolució indicada es fa constar que s’ha infringit
l’article 153 del Reglament General de Circulació, cosa que també és completament
incerta. Eixe precepte indica que cal detindre’s davant la senyal R-200. Deixant de
banda allò ja exposat sobre el fet que no estava davant d’eixa senyal, i acceptant
als mers efectes dialèctics que hi havia una senyal que m’obligava a detindre’m, ho
vaig fer.
Com he explicat anteriorment, i com és notori, no es pot passar per un peatge si
no t’alcen la barrera; en conseqüència, la detenció s’efectuà, única cosa a la qual
venia obligada, si la senyal haguera estat la correcta, la R-200.
Cal tindre en compte que, d’acord amb l’artícle 70 de la LSV, no té lloc cap sanció
si no és respectant el procediment establert legal i reglamentàriament, inclosa la llei
30/1992 del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, i aquesta norma, com no pot ser d’altra forma, a l’article 129
recull el principi de tipicitat, segons el qual sols constitueixen infraccions
administratives les vulneracions de l’ordenament jurídic previstes com a tals per una
llei, estant prohibida l’aplicació analògica.
CINQUENA .- Quant a la proposta de sanció que s’estipula en 100€, és
absolutament desproporcionada; però, a més a més, és que ni tan sols consta a la
denúncia el fonament d’eixe import.
Atenent a la LSV, uns fets com ara els descrits si foren certs, que no ho són i no
els reconeguem com a tals, sols seria incardinable a l’artícle 65.3, és a dir, que
sols podria considerar-se com a infracció lleu i, d‘acord amb l’artícle 67 del mateix
Text articulat, la sanció màxima seria de cent euros, just l’import que es proposa en
la notificació que se m’ha fet.
És indubtable que no s’han respectat els principis de proporcionalitat que ha de
presidir tot procediment sancionador.
4
5. En resum, la resolució notificada és completa i absolutament nul·la, per no haver
respectat de cap forma el procediment legalment establert per a emetre-la, d’acord
amb tot allò manifestat als expositius anteriors.
En la seua virtut,
SOL·LICITE, que admeta a tràmit aquest escrit d’al·legacions, i previs els tràmits
que calguen, ordene l’arxiu del procediment per mancar de qualsevol fonament
jurídic i ser completament nul.
De forma subsidiària, en el cas que s’optara per la continuació del procediment,
aquesta part proposa els següents
MITJANS DE PROVA
1) Que em donen vista i còpia de tot l’expedient incoat, especialment de
l’origen de la denúncia, identificant conforme marca la llei al denunciant.
2) Que cas que el denunciant siga un treballador de la mercantil concessionària
de l’autopista AP-7, que l’empresa em facilite l’horari de treball d’eixa
persona el dia indicat a la denúncia.
3) Interrogatori de la persona denunciant, per mi o per qui designe per al meu
assessorament legal.
A València, ________________ de 2012.
PREFECTURA PROVINCIAL DE TRÀNSIT
C / MORA DE RUBIELOS S / N
46007 VALÈNCIA
5