1. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
Anàlisi del recurs “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”
Des del punt de vista d'estudiant de magisteri infantil, i tenint en compte el meu futur
professional, procediré a analitzar el vídeo “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”,
visualitzat a http://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8, adaptable a una aula de P5,
però analitzat des del punt de vista d'una aula de cicle inicial. Per a realitzar aquest anàlisi
tindré en compte experiències personals, així com una recerca individual a la xarxa, relació amb
un treball propi sobre la Vall de Sant Daniel i reflexions individuals.
Si imagino quin ha estat el marc en què s'ha desenvolupat el treball col·laboratiu a l'aula,
podria desgranar-lo en diverses activitats. Emmarcant-se en el constructivisme, i tenint en
compte que perquè els aprenentatges siguin significatius pels infants, aquests han de prendre
un paper actiu durant totes les situacions viscudes. D'aquí es desprèn que també s'han de
tenir en compte els seus coneixements previs i els seus interessos. Per aquest motiu, el
projecte visualitzat podria ser fruit d'una proposta de les mestres, així com sorgida d'un treball
per projectes, a partir dels interessos del nens i de les nenes. No cal dir que tant si el treball és
fruit d'un com de l'altre, aquestes dues premisses sempre s'han de tenir en compte. Des del
meu punt de vista, i prenent com a referència unes pràctiques viscudes durant el 1 r curs de
magisteri, penso que aquest projecte s'ha dut a terme de la següent manera:
a) Les mestres, abans de començar el curs, han decidit les excursions que han de dur a terme.
No cal dir que això s'ha fet de forma col·laborativa, mitjançant una pluja d'idees durant les
reunions de principi de curs. D'aquí es desprèn que l'excursió es pot dur a terme sempre que es
vulgui, tenint en compte l'estació de l'any, la meteorologia, etc. Ara bé, uns coneixements
semblants poden ser extrapolables a altres tipus de llocs, que podem visitar tenint en compte
la proximitat geogràfica. En el cas de la província de Girona, podríem fer un símil, visitant la Vall
de Sant Daniel (vegeu Annex 2).
b) Per a dur-ho a terme dins l'aula, cada una genera un debat, tenint en compte els
coneixements previs dels alumnes (Saben què és Doñana? És prop de la seva ciutat? Saben
com s'hi va?, etc.). A partir del que vagi sorgint durant aquesta discussió, els infants hauran de
buscar, durant uns dies, informació en diversos medis, ja sigui Internet, llibres de text,
preguntant als adults del seu voltant (avis, pares, bibliotecaris, etc.). Seguidament, cada infant
portarà la documentació recollida a classe, i haurà d'escollir alguna informació que li sembli

2. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
rellevant per explicar als seus companys/es. Amb els grups cooperatius creats per la mestra, els
infants hauran de posar en comú el que saben i un d'ells, que serà el portaveu, ho explicarà a la
resta de la classe. A partir d’aquí, cada grup realitzarà una posada en comú proporcionant a la
resta tot el que han après o els ha encuriosit de l’entorn. Aquesta presentació anirà recolzada
per un suport visual que cada grup realitzarà mitjançant una cartolina DIN-A3 (pòster). Mentre
cada portaveu de grup explica el que sap sobre Doñana, un/a company/a ho escriu a mà, a
mode de recull i un/a altre/a ho escriu a ordinador, perquè en quedi constància (i perquè pot
ser la base per reflectir-ho a la revista o al blog de l'escola). Uns exemples d'informació teòrica
que podrien trobar els infants remenant per la xarxa podrien ser aquests:
http://www.wwf.es/que_hacemos/donana/index.cfm?gclid=CLKq1M_-irQCFebLtAodnlYARw,
http://www.visithuelva.com/do%C3%B1ana/flora_y_fauna.htm , http://www.xn--
cuadernosdedoana-jub.es/Website/Ecosistemas/Default.aspx , així com tríptics obtinguts de
les oficines d'informació de la zona, etc.
El paper de les mestres, en tot moment, és el de guia. Per tant, hauran de proposar activitats i
preguntes motivadores, que ajudin als infants a reflexionar i a establir relacions entre els
coneixements previs i els que puguin adquirir; això vol dir que no s'haurà d'anticipar a
situacions i continguts, sinó que hauran de conduir les activitats per tal que els alumnes
adquireixin coneixement. Aquestes actuacions serien un clar exemple per il∙lustrar la conducta
de bastida i/o el concepte ZDP, de Vigotski: a partir de la interacció amb un expert, l'infant
aprèn.
Aquesta primera activitat detallada d'aula pot formar part d'un conjunt d'exercicis que van
encaminats a que els alumnes no només rebin informació, sinó que interioritzin els
coneixements. Per això és imprescindible fer activitats prèvies a la sortida, així com posteriors.
Les activitats proposades permetran als nostres alumnes aprendre diferents aspectes que,
segons el currículum de primària (Decret 142/2007, de 26 de juny), s’han de tractar. De la
mateixa manera, volen ser un reforç del que aprendran els infants a l’assignatura de Medi, tot
adquirint valors, normes de conducta i respecte cap a l’entorn i tot el que hi pode n trobar
(organismes vius, morts, petjades, deixalles, etc.). Com es pot veure, aquesta proposta va
destinada a conèixer el lloc a visitar; la següent està plantejada per a fer partícips els
infants de la organització de la sortida. En aquest cas, serà a partir d'un programari on-
line, presentat per la mestra (el Tripline o un de similar), els infants podrien elaborar l'

3. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
itinerari que volen seguir, donant com a resultat un mapa propi. A partir d’aquí, les
mestres podrien crear activitats lligades a cada punt del recorregut.
Pel que fa a la pròpia sortida escolar, uns dies abans, els mestres hauran de tenir en
compte una sèrie d’aspectes relacionats amb la planificació de la sortida. Aquests
aspectes, que han de ser pràctics, tenen relació amb la seva professionalitat, el
desplaçament al punt de partida, la comunicació amb les famílies, la disposició del
material necessari, els horaris, les previsions d’alimentació, les agrupacions dels
alumnes i els imprevistos que poden sorgir. Fent referència a la professionalitat, cal dir
que es prepararan les activitats de forma correcta, tenint en compte les edats dels
infants. S'ha de pensar en activitats que puguin reforçar el que ja s'ha treballat a classe
(grups d’invertebrats, vertebrats, mamífers, amfibis, rèptils/diferents parts de les
flors/de les plantes/les, unitats de mesura, ecosistemes, etc....); activitats que siguin el
més motivadores possibles.
Pel que fa a la comunicació amb les famílies, cal dir que a principi de curs els pares hauran de
complimentar i signar un permís d’autorització de sortides escolars, així com un qüestionari
destinat a informar sobre temes de salut i possibles malalties i/o al·lèrgies a tenir en compte. A
més a més, una setmana abans s'hauria de passar un full informatiu en el qual es detallarà tota
la informació de les sortides; en aquest moment, serà pertinent que les famílies ens
proporcionin una altra vegada un telèfon de contacte fiable per poder contactar amb ells si
sorgís qualsevol imprevist a la sortida (per exemple, la meteorologia). També s'hauran de
tenir en compte les normatives que fan referència a les ràtios d’acompanyants en
sortides escolars, així com el paper que juguen altres agents de la comunitat educativa,
com per exemple el conductor de la “mercedita”. Des del punt de vista que no hi ha cap
individu igual (tenint en compte la diversitat) i tenint en compte les intel·ligències
múltiples (tothom pot tenir un tipus d'habilitat i experiències diferents, per la qual cosa
tothom té coneixment per aportar), les mestres han de comptar i col·laborar amb
altres agents de la comunitat. En aquest cas, el conductor de la “mercedita” ens pot fer
de guia, il·lustrant-nos amb el seu coneixment. D'aquesta manera, tots aprenem els
uns dels altres (les mestres poden donar coneixement teòric i el conductor
coneixement de caire més pràctic, des de la seva expeirència – segurament sovint fa els

4. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
mateixos recorreguts i pot explicar situacions no comunes, que aquell dia els infants no
puguin observar).
Val a dir que, la tria de temes a tractar durant el recorregut previst d’un tram objectiu
del parc de Doñana ha estat escollit, segurament, a fi de seguir alguns dels continguts
del currículum de cicle inicial: l’entorn i la seva conservació i el món dels éssers vius. La
sortida al parc de Doñana podria anar encaminada a:
• En primer lloc, l’observació de fenòmens naturals i la comunicació d’aquestes
observacions fent servir formes de representació bàsiques (els alumnes s’hauran
d’expressar verbalment, quan contestin a les preguntes que els faran les mestres i quan
s'hagin d'adreçar als companys/es, rebre informació, dialogar – la negociació com a
eina per a la socialització, etc.).
• En segon lloc, la identificació de les característiques i comportaments d’animals i
plantes de l’entorn observat (per exemple, la visualització de l'euga embarassada o de
les cries de porc senglar: alimentació, sistemes de reproducció, etc.); així com d'altres
informacions rellevants que ens puguin trobar (història de la Torre Carbonera, el Barco
del Arroz, el Poblado de la Plancha, tipus de transport – com per exemple les
“merceditas” -, etc.).
Alguns dels objectius bàsics que es volen aconseguir amb les activitats són els
següents:
Referent a la flora:
-Reconèixer les espècies presents en el recorregut fet (el pi pinyoner (Pinus pinea), o el pi
singular de Doñana (amb una forma estranya), o el Matorral Meditarrani, etc.).
-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles (com per exemple la taula proposada en l'Annex
1).
Referent a la fauna:

5. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
-Reconèixer les espècies més importants del recorregut fet (porc senglar, gaviotes
camagrogues, eugues, etc).
-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles.
Referent als valors i a la sostenibilitat
-Conèixer diferents tipus d'ecosistemes (platja, dunes, marismes, etc.).
-Respectar el comportament i les opinions dels companys/es de classe.
-Tenir cura de les espècies i animalons que viuen a la natura.
-Respectar les directrius del professorat i seguir-les amb educació.
-Identificar i comparar a partir d’un debat totes les idees, opinions i solucions a les activitats de
l’alumnat.
Tanmateix, seguint l'audivisual, es pot veure que també treballen continguts de geografia (per
exemple el riu Guadalquivir) i d'història (Torre Carbonera).
Pel que fa a les normes específiques establertes que ha de complir l’alumnat, en ressaltarem
les següents:
-Mantenir l’ordre i els grups de treball marcats abans de la sortida.
-Treballar i participar en les activitats amb bon comportament sense provocar conflictes.
-No portar objectes aliens al funcionament de les activitats (consoles, telèfons mòbils, diners i
altres joguines d’oci).
Tal i com he esmentat anteriorment, per a acabar d'interioritzar el coneixement, s'han de fer
activitats de síntesi. En podríem fer vàries: una encaminada a debatre, en gran grup, tot el que
s’ha après; l’altra, amb una funció comunicadora, des del punt de vista del traspàs d’informació
cap als mateixos alumnes, les famílies i la resta de l’equip docent. Focalitzant l'atenció en
aquesta última, que és el vídeo que serveix per a la realització d'aquest anàlisi, procediré a

6. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
desgranar amb quina tecnologia penso que ha comptat aquest CEIP i amb quina inversió
tecnològica (recolzament econòmic). Tenint en compte que el recolzament econòmic en la
majoria d'escoles pot ser bastant minse, i vist aquest vídeo crec que, tot i que existeixen
infinitat d'eines prou novedoses pel que fa a l'edició de vídeo, etc. (Kaltura, Powtoon, Pinnacle
VideoSpin, etc.), per a l'elaboració d'aquest documental s'ha utilitzat dues eines gratuïtes, de
codi lliure, que tenen a veure amb els repositoris digitals de continguts (vídeo, àudio,
poadcastig...). Així doncs, l'eina utilitzada per a fer la gravació de la narrativa i la utilització de
música (aquesta també hauria de ser de codi lliure), podria ben ésser l'Audacity. Pel que fa al
muntatge del vídeo final, segurament s'ha generat mitjançant la utilització del Movie Maker.
Aquestes eines són fàcilment instal·lables als ordinadors dels centres educatius, alhora que són
fàcilment manejables per part dels adults. No podria determinar si la utilització dels dos
recursos l'ha fet en la seva totalitat una persona adulta, però penso que els narradors han
col·laborat amb la gravació de l'àudio, per la qual cosa hauran tingut coneixement també, no
només del contingut après durant les activitats ja fetes, sinó també sobre detalls tècnics que
tenen a veure amb l'àudio, el vídeo, etc. Des d'aquest punt de vista, amb aquesta activitat els
infants poden conèixer aspectes relatius a la imatge, com poden ser els diferents plans d'un
guió (pla general, pla de conjunt, etc.), així com relacionar-la amb una música i “quadrar-la”
amb la narrativa. Pel que fa a aquesta, penso que gravar l'àudio comporta també que
aprenguin sobre els usos de la llengua, sobre literatura (Vimos amanecer en el camino, que
podria formar part d'una poesia) i sobre la comunicació (diferents tipus d'entonacions, per
exemple, que poden fer variar el missatge). Així mateix, aprenen altres components del
llenguatge audiovisual, com pot ser la diferenciació d'escenes (per exemple, quan hi ha un tall
entre el que és aprenentatge i el que és entreteniment). Altra vegada des del punt de vista de
les intel·ligències múltiples, es veu una acitivtat col·laborativa darrera la narració, ja que hi
participen narradors diferents. Ara bé, segurament les mestres han escollit, per aquesta tasca,
els alumnes que més bé llegeixen, per la qual cosa els altres podran dur a terme activitats
relacionades amb altres habilitats personals que tinguin. D'aquí es desprèn que tothom arriba
al coneixement de diferent forma. Amb aquesta activitat de síntesi és amb la que els alumnes
reforcen el que han après, ja que tot hi haver estudiat la temàtica i haver realitzat l'excursió, es
veu necessària l'elaboració d'un guió narratiu per explicar situacions observades que no
estaven contemplades (per exemple trobar l'arbre amb forma estranya o l'euga embarassada).
Per tant, han hagut d'adaptar la narrativa a la imatge.

7. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
Amb tot, es veu que tot aquest treball els ha ajudar a saber ser crítics amb la informació
rebuda (per diversos mitjans), així com marcar-se opinions pròpies i millorar el treball inicial.
Finalment, si focalitzo l'atenció en els entorns col·laboratius, vull dir que en aquest treball,
penso que bàsicament s'ha dut a terme de forma presencial. Tanmateix, segurament els
alumnes podien interacturar d'alguna manera mitjançant plataformes com el moodle. Des del
meu punt de vista, tenint en compte que per a fer aquest anàlisi m'he fixat en el currículum de
Cicle Inicial, és útil la utilització d'altres eines d'interacció complementàries, com per exemple
els blocs. Per tant, tot i que el vídeo analitzat el podem trobar al canal Youtube, podríem
utiltizar el blog del CEIP (http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso) per a
penjar més informació relativa al projecte complet. Aquesta escola TIC usa vàries eines, com
per exemple wikis, e-books, activitats online, etc. Per això, vull fer referència a l'article de Gros
(2008), que citant a Johnson (1992) proposa tres tipologies diferents d'aprenentatge: Aprendre
fent (learning by doing) – per exemple amb assaig-error al'hora de realitzar la part tècnica -,
Aprendre interactuant (learning by interacting) – per exemple mitjançant l'habilitació d'un
fòrum d'opinió i Aprendre buscant (learning by searching) – per exemple durant l'activitat
inicial -. A més a més, segons la mateixa autora, Lundvall (2002) inclou un altre tipus
d'aprenentatge: Aprendre compartint (learning by sharing) – per exemple quan comparteixen
el projecte amb tota la comunitat.

8. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
Annex 1
Aquesta taula pot servir per estimular l’observació de la realitat que tenen al davant i per a
repassar tot allò que s’ha treballat prèviament a l’aula (quines parts té una planta?).
Figura 1. Les parts d’una flor.
Annex 2
Exemple d'exercici de síntesi que es podria fer, aplicable a la de la visita al Parc de Doñana.
Experimentem amb les TIC: http://vallsantdaniel.blogspot.com.es
A partir d’una aplicació informàtica com Podomatic, els infants podrien crear (sempre amb
l’ajuda d’una mestra) un àudio de les experiències viscudes. Aquestes gravacions es duran a
terme mitjançant un programa instal·lat ja en el Pc (Accessoris/Enregistrament de so). Sota la
consigna de la mestra, cada grup guardarà l’arxiu resultant a l’escriptori de l’ordinador, de
forma que més tard la mestra el podrà recuperar per penjar-lo. Posteriorment, amb ajuda
d’aquesta, els infants podran crear un bloc específic de la sortida i penjar-hi els àudios,
juntament amb les fotografies que hauran pres durant l’excursió. Hi haurà tantes entrades com
grups cooperatius, ja que cadascun d’ells n’enregistrarà un de diferent, partint del que hagi
observat i descobert durant la sortida. Tot això els servirà per a millorar en l’adquisició de
competències tecnològiques. A més a més, d’aquesta manera tota la comunitat educativa se’n
farà ressò, alhora que els alumnes podran comentar i contrastar la informació dels podcasts
dels seus companys/es.

9. Creació de coneixement col·laboratiu
Núria Costa Brugué
Bibliografia
Gros, B. (gener 2008). Eines per a la comunicació i la construcció col·laborativa del
coneixement. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 9-19. Recuperat 7
desembre 2012, des de http://api.ning.com/files/g1Mtc8DTnEs869wCEwtbZZOMgqgs-
y6BzYi4LSNwULtICT6jY*c-j2wi-*lrzlg91sooorHx0AQrWzD-
G42EiMP2GTBolJ0L/GrosCollaboratius.pdf
Marquès, P. (2012). Modelos didácticos de aprendizaje en grupo y aprendizaje colaborativo con
TIC. Revista Comunicación y Pedagogía, 261-262, 26-28.
Podomatic (2012). Recuperat 7 desembre 2012, des de http://www.podomatic.com
Tripline. Your maps are your stories. (2011). Recuperat 7 desembre 2012, des de
http://www.tripline.net/
Wiki Creació de coneixement col·laboratiu a les aules (2012). Característiques dels entorns de
treball col·laboratiu. Recuperat 8 desembre 2012, des de
http://cv.uoc.edu/app/mediawiki35/wiki/Caracter
%C3%ADstiques_dels_entorns_de_treball_col%C2%B7laboratiu
Youtube (2012). Ecosistemas de Doñana. Recuperat 7 desembre 2012, des de
http://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8