Powerpoint de suport del professor per a l'assignatura de Història de l'Art i de la Música a 4t d'ESO.

1. Unitat 3
ART CLÀSSIC II: ROMA

2. Context històric
• L’àmbit geogràfic abasta tota la Mediterrània.
• Trobem la seva empremta en l’urbanisme, la cultura i
l’art de tots els territoris que patiren la romanització.
• Dels pobles autòctons destaquen els etruscs.
• Periodització:
– MONARQUIA (domini etrusc)
– REPÚBLICA
– IMPERI (màxima expansió territorial)

3. MAPA DE L’IMPERI ROMÀ (117 d. C.)

4. Antecedents de l’art romà
1. El substrat indígena de les tribus itàliques
2. La civilització etrusca
3. La influència dels grecs establerts al sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), a més de les
relacions que establí amb la mateixa Grècia.

5. L’art etrusc
• Arquitectura: utilitzaven l’arc de mig punt i la
volta de canó i d’aresta, com farien més tard
els romans, i introduïren la columna d’ordre
toscà.

6. ORDRE TOSCÀ

8. • Les necròpolis etrusques constitueixen
conjunts molt importants: fora de les ciutats
amb estructura urbanística.
• Als enterraments són presents les pintures
murals.
• L’escultura manté un cert paral·lelisme amb la
del període arcaic grec: somriure arcaic, ulls
ametllats... I són característiques les
escultures de caire funerari.

9. NECRÒPOLIS DE CERVETERI

10. TOMBA DELS LLEOPARDS. NECRÒPOLIS DE
TARQUINIA.

11. EL FLAUTISTA. TOMBA DELS LLEOPARDS.
NECRÒPOLIS DE TARQUINIA.

12. SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI (520 a. C)

13. SARCÒFAG DELS ESPOSOS. CERVETERI
(DETALL)

14. LUCIUS IUNIUS BRUTUS. (S. III a. C.)

15. L'influencia de l’art grec
• La formació i primera expansió de la República Romana
coincideix amb el classicisme grec.
• La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un
contacte directe i facilita la importació d’obres gregues.
• Artistes grecs treballen a la mateixa Roma, sigui com
esclaus o com a artesans lliures.
• Al segle II aC es produeix la conquesta de Grècia pels
romans.

16. Característiques de l’art romà
– Caire eclèctic
– Practicitat arquitectònica i constructiva:
• Capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius amb
una gran qualitat tècnica i una gran varietat de tècniques i materials.
– Poca elaboració teòrica.
– En les arts plàstiques hi ha una tendència al realisme i a la plasmació
de les coses concretes i quotidianes (retrat).

17. - L’artista com a individualitat no
té importància (solien ser
esclaus o lliberts).
- Tendència a la industrialització
de l’art.
– A l’època imperial l’art es
converteix en un mitjà de
representació i glorificació del
poder.
– Importància de l’art romà
en la formació de la cultura
estètica occidental.

18. Urbanisme i arquitectura
• Amb aquests dos elements s’homogeneïtza el
territori.
• Noves ciutats: sistema de quadrícula.
– Cardo (N-S)
– Decumanus (E-O)
– Fòrum reconstrucció fòrum romà (imatge)

19. ESQUEMA D’UNA CIUTAT ROMANA

20. vídeo d'un fòrum romà
Reconstrucció del Fòrum de Trajà a Roma

21. Altres construccions romanes
• Vies de comunicació
– Via Augusta
• Obres d’enginyeria
– Ponts
– aqüeductes

22. Arquitectura religiosa
EL TEMPLE
• Deriva del temple grec: una cel·la rectangular precedida d’un
pòrtic amb columnes.
• Diferències:
– tres cel·les quan el temple és dedicat a una tríada (Júpiter,
Juno i Minerva);
– l’edifici s’aixeca damunt d’un pòdium amb escalinates
d’accés en un dels costats en el qual hi ha el pòrtic;
– la columnata que envolta el temple resta adossada als
murs de la cel·la
• perd la funció de suport (pseudoperípter), així es valora
especialment la façana.
• Són freqüents els temples de planta circular, com el de Vesta a
Tívoli i el Panteó a Roma.

23. MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C.)

24. MAISON CARRÉE DE NIMES.(16 a. C)

25. MAISON CARRÉE DE NIMES. PLANTA

26. EL PANTEÓ. (s. I. d. C)

27. EL PANTEÓ. PLANTA

28. EL PANTEÓ. ALÇAT

29. EL PANTEÓ. INTERIOR

30. • vídeo Panteó

31. Temple de Vesta (Tívoli)

32. Arquitectura civil
Edificis privats
• Domus
• Insulae
• Vil.la
• Palau
Edificis públics
• Termes
• Teatre
• Amfiteatre
• Circ
• Basílica
Monuments
commemoratius
• Columnes
commemoratives
• Arcs de triomf

33. PLANTA I RECONSTRUCCIÓ D’UNA DOMUS I
RECONSTRUCCIÓ DE LA DOMUS CASA DE DIANA
(OSTIA)

34. Reproducció d’una domus romana

36. Reproducció d’una
insulae romana

37. VIL.LA D’ADRIÀ

38. TEATRE DE MÈRIDA.(16 a. C.)

39. CIRC DE TARRAGONA (FINALS S. I a. C.)

40. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)

41. EL COLOSSEU. PLANTA

42. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI (s. I d. C)

43. EL COLOSSEU. AMFITEATRE FLAVI VISTA AÈRIA

44. BASÍLICA DE MAXENCI (312 d. C.)

45. ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)

46. COLUMNES COMMEMORATIVES: COLUMNA TRAJANA (113
d. C.) I COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II
d. C.)

47. MOSAIC.CAVE CANEM . ( Segle I a. C.)

48. PINTURA: EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA.
(Segle I a. C.

49. PONT D’ALCÀNTARA (S. I)

50. AQUEDUCTE DE LES FERRERES. TARRAGONA
(S. I a. C.)

51. AQUEDUCTE DE SEGOVIA.(90-105)

52. Escultura romana
El relleu
• La tradició (convencionalismes en la representació):
– frontalitat
– dimensió més gran dels personatges principals
– es renuncia a una especialitat il·lusòria
– disposició dels personatges sobre un únic pla
• Si en el relleu és on l'escultura romana assoleix una
personalitat definitiva, estudiarem les principals
característiques dels que apareixen a la Columna trajana.

53. El retrat
• Referències:
– escultura funerària
etrusca
– Escultura grega
hel.lenística
• Posteriorment:
– Època imperial:
Idealisme
– Baix Imperi: simplificació
de les formes.
Solemnització.
tipologies
• Bust
• Escultura exempta
• Escultura eqüestre

54. ESTÀTUA BARBERINI (2ª ½ S. I a. C.)

55. AUGUST DE PRIMA PORTA. (Vers l’any 20 a. C)

56. AUGUST DE PRIMA PORTA. DETALL DE LA CUIRASSA
D’AUGUST I FIGURES AL PEU.

57. RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI (173 d. C.)

58. CAP DE CONSTANTÍ EL GRAN (1ª ½ S. IV d. C.)

59. RELLEUS DE L’ARA PACIS.(9 a.C.)

60. RELLEUS DE L’ARA PACIS.(possible aspecte
original)

61. RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL

62. RELLEUS DE L’ARA PACIS. DETALL

63. ARC DE TRIOMF DE TITUS (81 d. C.)

64. ARC DE TRIOMF DE TITUS. DETALL

65. COLUMNA TRAJANA (113 d. C.)

66. COLUMNA TRAJANA. DETALL

67. COLUMNA TRAJANA. DETALL I HIPÒTESI DE
POLICROMIA

68. COLUMNA DE MARC AURELI (FINALS S. II d. C.)

69. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA
PORTA. (20 a. C)

70. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA
PORTA. (20 a. C)

71. EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA
PORTA. (20 a. C)

72. MOSAIC DE LA LLOBA CAPITOLINA ALLETANT A
RÒMUL I REM. CÒRDOVA

73. EL SACRIFICI D'IFIGÈNIA. ( Segle I a. C.)