2. L’Europa del segle XVIII
A principis de segle la major part d’Europa era sota l’Antic Règim. Aquest es
basava en:
L’economia agrària de tipus senyorial
L’absolutisme monàrquic
La societat estamental
3. Una agricultura senyorial
L’agricultura era l’activitat principal. Era una agricultura de subsistència,
basada en 4 característiques principals:
- La rotació triennal i el guaret.
- Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven a l’autoconsum.
- No hi havia especialització.
- Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals.
Les collites marcaven el ritme d’una economia colpejada periòdicament per
les crisis de subsistència, que eren:
Períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus. Generaven fam i
misèria, i, sovint, revoltes populars.
La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats dels quals es
transmetien de generació en generació. La majoria de la població eren
pagesos, sotmesos a un règim senyorial, que treballaven les terres dels seus
senyors a canvi de pagar impostos.
4. Una monarquia absoluta
Poder il·limitat dels reis:
. dictaven lleis
. dirigien el govern
. administraven justícia
Monarquia de dret diví
Havien rebut el poder de Déu
Només a Ell li retrien comptes
Els reis acabaren amb el poder dels nobles, esclafant-ne les revoltes: la Fronda a
França, sufocada per Lluís XIV
Els monarques imposaven el seu poder amb:
Funcionaris
Cos diplomàtic
Exèrcits
permanents
Els reis establiren les seves corts en capitals
(ciutats fixes) i deixaven, sovint, el govern
en mans de privats.
5.
6. El rei i els diners: Maneres d'obtenir diners els reis
Recaptant
impostos
Amb funcionaris
a tot el país
Comerç internacional
Cobrant impostos sobre les
mercaderies que entraven i
sortien del país
7. Les grans rutes dels comerç internacional (eren marítimes)
• La de les Índies occidentals: Europa amb Amèrica
• La de les Índies orientals: D’Àsia (espècies), vorejant Àfrica
fins a Europa
11. d) Préstecs dels banquers. Endeutament de la hisenda reial
c) Concessió de patents de cors: autorització del rei als corsaris a
assaltar naus enemigues
13. La societat estamental
Una societat desigual: Desigualtat civil, basada en:
La divisió en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clergat) i
els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).
Era una societat tancada, que vol dir
que les persones pertanyien a un estament per naixement, sent pràcticament
impossible l’ascens social.
14. Els privilegiats
La noblesa:
Vivia de les rendes de les terres. Gaudia de concessions honorífiques,
econòmiques i fiscals.
El clero:
Vivia també de les rendes de les seves terres i del delme. L’alt clergat gaudia
de luxes i privilegis com la noblesa, mentre que el baix clergat portava una
vida modesta.
15. Els no privilegiats
L’estat popular:
Era entre el 90% i 95% de la població. Agrupava persones molt diferents, tant
econòmica com socialment. Estaven units per la seva oposició als privilegis i al
règim senyorial. Reivindicaven la igualtat civil.
Estava format per tres grups:
La burgesia:
Incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu
econòmicament, la seva riquesa havia augmentat al segle XVIII. Malgrat això
estava marginada dels cercles de poder i aspirava a deixar d’estar-ho.
Les classes populars urbanes:
Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (petits artesans, servents,
soldats, obrers de les manufactures...)
Els pagesos:
Eren el grup més nombrós. Les seves condicions de vida eren molt dures, pagaven
impostos als privilegiats, al clergat...
16. El pensament il·lustrat
És un moviment
de caràcter intel·lectual desenvolupat a Europa al segle
XVIII, que qüestionà tots el principis de l’A.R.
Els precedents foren: John Locke i Isaac Newton.
Què caracteritzà el seu pensament?
Característiques de la Il·lustració són:
- Fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a
únic mitjà per entendre el món.
-Rebuig a l’autoritat, la tradició, la revelació...
-El coneixement era la base de la felicitat, per tant
l’educació i el progrés eren bàsics.
-Defensen la tolerància i critiquen la intolerància
religiosa.
Sir Isaac Newton pintat
per G. Kneller el 1689
J. Locke, (1632-1704)
17. Els filòsofs del Segle de les Llums
La Il·lustració la propagaren un grup de pensadors principalment francesos:
Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot... Els seus escrits defensaren
el principis de llibertat i igualtat. S’oposaren a la societat estamental i
argumentaren que totes les persones naixien lliures i iguals. Defensaven la
mobilitat social i la intel·ligència i vàlua de les persones.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa
/gen-8nji.htm
18. El pensament polític il·lustrat
Cal destacar
Voltaire
Montesquieu
Rousseau
Llibertat de pensament i tolerància
religiosa. Parlament que limités el
poder del rei i sistema fiscal just.
Divisió de poders, “L’esperit de les
lleis”, 1748.
”Contracte social” (pacte entre els
ciutadans).Sobirania nacional.L’home
és lliure en la natura i esclau en la
societat (corrompre)
Crea les bases del
liberalisme polític
Montesquieu
Rousseau
Voltaire
19. El pensament econòmic il·lustrat
•Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el
liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència
imperant del moment, el mercantilisme. (acumulació metalls
preciosos i comerç com activitat principal)
Fisiocràcia
Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de
la naturalesa, exactament de l’agricultura. També
defensaven la propiett privada i la llibertat de comerç. El
seu principal teòric és Quesnay.
Liberalisme
Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat
no rau ni en l’acumulació de metalls
preciosos (mercantilisme) ni exclusivament
en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la
llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica. El seu principal teòric
és Adam Smith..
20. L’Enciclopèdia
Diderot i D’Alembert posaren en marxa el projecte
de publicar una gran obra que reunís tots els
coneixements de l’època, basats en l’estudi de la
natura i la raó. Es començà a publicar el 1751,
comprenia 35 volums i hi col·laboraren els principals
escriptors il·lustrats.
Va tenir molt èxit, contribuí a difondre les idees de
la Il·lustració, la proliferació de salons i acadèmies.
Jean Le Rond d'Alembert
Denis Diderot
21. La fallida de l’absolutisme
A finals del segle XVII a Holanda i Anglaterra es van produir
transformacions polítiques que limitaren el poder de la monarquia absoluta. A
molts països, les idees de la Il·lustració donaren lloc a una sèrie de reformes
fetes des del poder conegudes com Despotisme Il·lustrat.
Les revolucions angleses
Des de l’Edat Mitjana, 2 cambres al Parlament anglès:
La Cambra dels Lords
Dels nobles i clergues
La Cambra dels Comuns
Dels burgesos
Els Stuart, al segle XVII, intentaren governar sense el control del
Parlament. Guerra civil defensors del Parlament i defensor de la monarquia
absoluta. El 1649 fou executat el rei Carles I. Es proclamà la República.
Oliver Cromwell la transformà en una dictadura militar. Quan va morir, el
1660, el Parlament restablí la monarquia.
http://ca.wikilingue.com/es/Revoluci%C3%B3_anglesa
22. Carles II, el nou rei, va haver d’acceptar el control del Parlament. Aquest
votà el 1679 el Haveas corpus, que garantia les llibertats individuals i
impedia les detencions arbitràries del poder.
El 1689 una segona revolució acabà amb la monarquia absoluta dels Stuart.
El Parlament oferí la corona a Guillem d’Orange, el qual jurà la Declaració
de Drets (Bill of Rights) que limitava els seus poders.
Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia amb poder limitat. Els
tres poders estaven separats. Aquesta monarquia fou l’exemple a seguir pels
filòsofs francesos de la Il·lustració.
23. El Despotisme Il·lustrat
La majoria de reis europeus seguien sent absoluts. Alguns però intentaren fer
compatible el principi d’autoritat de l’absolutisme amb les noves idees de
progrés. D’aquests monarques destacaren:
Frederic II de Prússsia
M. Teresa d’Àustria
Caterina de Rússia
Carles III d’Espanya
Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van ...
promoure un cert reformisme per actuar a favor del poble, tot i mantenint
el seu poder intacte. “Tot per al poble, però sense el poble”.
La seva política reformista es caracteritzà per...
1. La racionalització de l’administració de l’Estat
2. La reforma de l’ensenyament
3. La modernització de l’agricultura
4. El desenvolupament de les manufactures
5. La liberalització parcial de la producció i el comerç
Amb quines contradiccions es trobaren totes aquestes reformes?
24. La revolució americana
Al segle XVIII les
13 colònies
britàniques
d’Amèrica del Nord
provoquen
Que es
converteix
Insurrecció colonial
Revolució liberal
L’absolutisme de Jordi III
A causa de
Declaració de la Independència
L’abús dels impostos ànglesos
Poca llibertat política
Els principals fets
- 4 juliol de 1776
- 1783
Declaració de la
Independència
Derrota anglesa de Yorktown
(Pau de Versalles)
- 1787, construcció d’un Estat liberal
G. Washington
Llibertat
d’expressió, de
premsa, de
religió...
Constitució
Declaració de drets
Divisió de poders
República
Federació d’Estats
25. La Revolució Americana: Naixement dels EE.UU.
Tretze colònies britàniques des s. XVII
Població indígena eliminada o expulsada
cap a l’interior del continent.
Colons anglesos i d’altres països
europeus s’hi havien anat establint.
Al segle XVIII es deterioraren les
relacions amb el govern anglès.
Els colons consideraven un abús de Gran
Bretanya:
-Creixent nombre d’impostos
-Monopoli comercial britànic
S’estengueren les idees liberals.
26. De les tretze colònies, les 8 del nord basaven l’economia en la indústria i el
comerç, en canvi les 5 del sud es basaven en l’agricultura i la mà d’obra
esclava.
Jordi III
No tenien autonomia política, es
governaven des de la metròpoli. Més que
el rei, Jordi III, qui tenia realment
poder eren els governadors britànics.
Tampoc tenien representació al
parlament, cosa que generava malestar
entre els colons.
27. Els impostos de la corona anaren en
augment, fins que l’anomenat impost del
te (1773) provocà una violenta reacció dels
colons al port de Bosto (imatge esquerra).
La reacció anglesa fou endurir les mesures,
com tancar el port de Boston.
El 1776 esclatà la revolució americana.
El 4 de juliol, un grup de representants dels
Colons signà a Filadèlfia la “Declaració
D’Independència dels Estats Units d’Amèrica”
Anglaterra començà la guerra per mantenir e
seu domini. Al front dels colons s’hi posà:
G. Washington
28. Els colons varen rebre l’ajut de França, Espanya i Holanda, rivals
d’Anglaterra, i aviat començaren a guanyar batalles, com aquesta on
Washington s’imposa sobre els anglesos.
29. Els colons varen derrotar als
anglesos a Saratoga, el 1777
(1a victòria)
La guerra va durar 5 anys,
fins que els britànics
foren definitivament
derrotats a Yorktown, el
1781.
A la Pau signada a
Versalles, Anglaterra
hagué d’acceptar la
independència dels EE.UU.
30. El nou estat s’organitzà segons els principis liberals. Es redactà una
Constitució el 1787, en la qual s’adopta la república federal (cada estat té
govern, parlament i lleis pròpies) com a forma de govern.
Aquesta es basa:
- Separació de poders
- Sobirania nacional
- Igualtat davant la llei
- Reconeixement de drets i llibertats individuals
El primer president fou George Washington.
Fragment de la Constitució americana
Capitoli, seu del Congrés
31. L’arribada dels Borbó al tro espanyol
La Guerra de Successió (1702-1713)
1700: 1 novembre, mor Carles II, sense fills (darrer rei casa d’Àustria)
En el seu testament deixà el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França.
L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament.
A Europa es formen 2 bàndols:
Partidaris de Felip V
(Borbons)
França
Castella
Partidaris de l’arxiduc Carles
(Àustries)
Àustria
Anglaterra
Holanda
Dinamarca
Portugal
Saboia
Corona d’Aragó
Felip V
Arxiduc Carles
33. La Guerra de Successió (1702-1713)
La Corona d’Aragó es posà del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el qual
es comprometé a respectar-ne lleis i institucions (1705). Aquest desembarcà
a Barcelona on fou aclamat com a Carles III.
València i Aragó foren recuperades per les tropes borbòniques després de la
batalla d’Almansa (1707). Felip V abolí les lleis i institucions de València i
Aragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.
34. La Guerra de Successió
La guerra anava pitjor per França fora d’Europa, on perdien les batalles.
El 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i el seu successor era l’Arxiduc
Carles. Això canvià la situació, i els països europeus que li donaven suport
acceleraren el procés de pau. La Pau d’Utrecht (ciutat holandesa) i Rastadt
(Alemanya) foren en realitat una sèrie de tractats unilaterals signats pels
països bel·ligerants. Els acords més destacats foren:
- Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades
durant la guerra i territoris i beneficis comercials a Amèrica.
- Felip V és reconegut rei d’Espanya i les possessions americanes.
- Espanya perd els territoris que encara dominava a Europa
(Països Baixos, Nàpols...)
35.
36. L’11 de setembre (1714)
Els catalans decidiren continuar lluitant contra les tropes borbòniques.
La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del general
Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortes
podrien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona.
La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i
francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d'organitzar la
resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec
d'una part de la muralla cadascun. D'altra banda, en diverses comarques es
van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la
ciutat eren formades per 5.300 homes.
La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiració
d'una bona part de l'opinió pública europea.
La Junta de Govern de
Barcelona l’11 de setembre
37. A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000
soldats van iniciar l'assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la
muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de
Berwick, cap de l'exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de
reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb
prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular,
després d'haver pactat amb el duc de Berwick la rendició sense
represàlies. Res d'això no fou respectat.
38. Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després
que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els
diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó. Es promulgaren en les
dates següents:
1.Regne de València i d’Aragó: 29 juny de 1707
2.Mallorca, Eivissa i Formentera: 28 novembre de 1715
3.Principat de Catalunya: 16 gener de 1716
Constitucions i
drets abolits
Nova llei
39. La repressió
La repressió de Felip V a Catalunya fou molt dura. Van haver-hi moltes
execucions i empresonaments. Cas a destacar el del general J. Moragues.
S’aboliren, amb els Decrets de Nova Planta les lleis i institucions catalanes
(Generalitat, Corts, Consell de Cent), reemplaçades per lleis castellanes i
franceses, de caire absolutista i centralitzador.
S’imposà un nou impost, el “cadastre”, que multiplicà per 6 la pressió fiscal.
Es mantingué un exèrcit de 35.000 homes a Catalunya.
Es prohibí l’ús del català en tasques de govern
i justícia, en l’ensenyament...
L’única llengua oficial fou el castellà.
La monarquia hispànica es convertí en un
Estat absolutista i centralitzat del tot.
Josep Moragues
40. El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat
El creixement econòmic de Catalunya
El S. XVIII fou una etapa de creixement econòmic i demogràfic per a
Catalunya. Explica que el va caracteritzar.
Entre 1717 i 1797 la població es va doblar, fins gairebé el milió d’habitants.
Catalunya no havia patit de forma tan greu els efectes de la crisi del XVII
com Castella. Les reformes fiscals dels Borbó van beneficiar Catalunya.
L’agricultura es modernitzà i s’especialitzà (viticultura) augmentant els
rendiments... Els censos emfitèutics, contractes agraris estables, estimulaven
als pagesos a millorar... Creixement de les manufactures cotoneres (indianes).
La liberalització del comerç...
