SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  9
ANIMACIÓ

                      MÒDUL I – L’EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT
ARRELS HISTÒRIQUES

Les ombres del món extern, projectades per una foguera, sobre una paret al fons de la caverna de
Plató (Mite de la Caverna), poden semblar la gènesi del cinema o dels dibuixos animats. Tenim un
exemple amb el teatre d’ombres, tradicional en la cultura xinesa.

El desig d’animar la matèria inanimada ha perviscut al llarg de tota la història de la humanitat
gràcies a la llegenda i la literatura.

A les coves de Lescaux (França) o Altamira (Espanya) no sols descobrim la forma dels animals allà
representats, sinó també el seu comportament i les seves accions.

Caldrà esperar fins al final del segle XIX per a descobrir el fet físic que fa possible la captació del
moviment. El 28 de desembre de 1895, els germansAugust i Luis Lumière fan la primera projecció
cinematogràfica, en el subterrani del Gran Cafè del Boulevard des Capucines de París.

Una de les tècniques de representació més antigues és la llanterna màgica, amb la projecció
d’imatges mitjançant la llum.

El 1644,Kircher, jesuïta, va publicar l’article “Ars magna lucis et umbrae” (L’art de la llum i
l’ombra), en què explicava el fenomen de la projecció de la llum a través de lents òptiques i
miralls, i la reflexió i refracció que aquesta produeix.

Gaspar Schott, alumne de Kircher, també jesuïta, va inventar el projector. En lloc d’una tira
horitzontal d’unes mides limitades, col·locava les imatges sobre un suport de forma circular i es
projectaven aquestes ràpidament i continuadament.

En 1736, Pieter Van Musschenbrock, físic holandés, va dibuixar la primera imatge animada. Va
presentar una sèrie de dibuixos d’un molí de vent en què les aspes, dibuixades en fases
progressives, completaven el cicle de rotació.

El 9 de desembre de 1824, el matemàtic anglès Peter Mark Roget va exposar la definició
científica de la captació del moviment, davant dels membres de la Royal Society de Londres. Va
construir un aparell senzill que es considera l’avantpassat de les joguines òptiques posteriors. Els
seus estudis van tenir una influència determinant en investigacions posteriors: Plateau, considerat
l’autèntic pioner del dibuix en moviment.

El 1878, Edward Muybridge va descompondre el moviment utilizat la fotografia: va situar dotze
càmeres fotogràfiques al llarg del trajecte que recorreria un cavall.

JulesMarey, captivat per Muybridge va fabricar un arsenal d’aparells destinats a registrar el
moviment. Entre ells el fusell fotogràfic, que consistia en un aparell que permetia fer dotze
fotografies en el transcurs d’un segon. El 1888, Marey va inventar la cronofotografia, que
consistia en impressionar imatges consecutives sobre paper sensibilitzat. El 1890, la impressió es
va fer sobre pel·lícula sensibilitzada. Van ser, doncs, les primeres pel·lícules de la història del
cinema.

Georges de Meny, col·laborador de Marey (1881-1894) va tractar d’explotar comercialment la
cronofotografia. De Meny va establir les bases per a la construcció del cinematògraf dels
germans Lunière.

El cinema no va fer desaparèixer el dibuix com a eina de representació del moviment, sinó tot el
contrari. Va continuar sent el suport que va permetre establir les bases de la tècnica d’animació.

Una extensa tradició de jocs òptics es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVIII. El més
universal consisteix en una cartolina en què es dibuixa en una cara un ocell i en l’altra, una gàbia.
Fent girar vertiginosament aquesta cartolina davant de l’ull, l’espectador veu l’ocell dins de la
gàbia.

El 1834 William George Horner va inventar el zoòtrop, aparell molt popular en l’època, considerat
un dels precedents de l’animació. Consistia en un tambor, que per la part interior tenia una tira
amb una seqüència que desglossa una acció de moviment dibuixada. L’espectador mira des de
fora cap endins per unes escletxes. Quan es fa girar el tambor es pot veure el moviment.

LA FOTOGRAFIA
La fotografia és la tècnica de capturar imatges de la realitat per a imprimir-les sobre una
superfície emulsionada.

La paraula esta formada per dos conceptes: photos, que significa “llum” i graphis, que significa
“dibuix”.

Abans que s’anomenés fotografia es va denominar daguerreotípia, en honor de qui va ser
l’inventor, el francès Louis Daguerre (1787-1851), que havia perfeccionar descobriments anterior
de Joseph-NicéphoreNiépce (1765-1833).

El 1873, EdweardMuybridge (1830-1904), nascut a Anglaterra i emigrat als Estats Units, es va valer
de trucs per sintonitzar seqüències de fotografies, muntades i projectades a la velocitat
convenient, per a poder poduir la sensació de captura del moviment real.




ELS PIONERS DE L’ANIMACIÓ
Alguns del descobriments més importants que van donar peu al cinema, van ser aportats per un
animador de dibuixos, pare dels dibuixos animats, Émile Reynaud. En 1888 va presentar el
Théâtreoptique, la primera pel·lícula d’animació de dibuixos, pocs anys abans que els germans
Lumière presentessin la primera pel·lícula d’imatge real.Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot!) és una
pel·lícula de dibuixos animats, que Reynaud va estrenar el novembre de 1892, al Museu Grévin de
París.

WinsorMcCay, el 1911 va publicar en el New York Herald, la seva principal aportació a la història
del còmic: Little Nemo in Slumberland. Aquesta obra va establir gairebé tots els conceptes en què
basarà el còmic modern.




      El còmic és un llenguatge expressiu, que es refereix a la fusió d’imatges i textos en
      un mateix espai, la vinyeta, i a la successió d’aquestes en tires o en pàgines, per a
      explicar una història.

  McCay va presentar la versió animada en
  una pel·lícula de 18 minuts de durada:
  GertietheDinosaur (1914).
  La part inferior esquerra de la pel·lícula
  estava en blanc. Aquest espai es
  reservava per posar-s’hi ell en persona,
  disfressat de domador amb fuet a la mà,
  dirigint les accions del dinosaure animat.

Max Fleischer (1883-1972) va fer animacions de dibuixos calcant els moviments sobre imatges
capturades de la realitat. Va patentar aquest sistema com a rotoscòpia (1917). Va inventar també
el rotògraf per fusionar dibuixos animats en pel·lícules d’imatge real. Max Fleischer en 1924 va
presentar la primera pel·lícula de dibuixos amb àudio incorporat.

Quirino Cristiani (1896-1984), caricaturista i animador, va dirigir el primer llargmetratge de
dibuixos animats, El apòstol (1917).

William Hanna (1910 i Joseph Barbera (1911-2006), van ser dibuixants destacats abans de
dedicar-se al cinema d’animació. Van ser els principals productors de dibuixos animats per a la
TV, en el seu moment.

WaltDisney(1901-1966) va ser el creador de l’empresa de dibuixos animats més important de
tots els temps.

OsamuTexuka (1928-1989) destaca com a mestre d’animadors i dibuixants de manga.

JiriTrnka (1912-1969), il·lustrador, dissenyador d’escenaris i animador txec, es va basar
principalment en l’animació de titelles articulables.

      Contemporàniament es parla de cinema d’animació i no de cinema de dibuixos
      animats.

GeorgesMélies (1861-1938) va presentar el 1902 Viaje a la luna, pel·lícula en la qual s’empraven
escenografies teatrals i tot tipus de trucs d’il·lusionisme basats en recursos d’animació.

Segundo de Chomón (1871-1929) va destacar per l’animació d’objectes a les seves pel·lícules
Thehaunted hotel (1906) i El hotel eléctrico (1908). L’animació d’objectes es feia fotografiant els
objectes fotograma a fotograma.

El stop-motion és una tècnica actual d’animació fotograma a fotograma en què es basa
actualment l’animació de plastilina, titelles articulables o cartolines retallades.

IMATGE I MOVIMENT

      L’animació ens aporta el coneixement d’una tècnica concreta d’aplicació comercial,
      però també ens facilita una eina d’experimentació i d’expressió artística.
      Animar significa “donar vida”, és a dir, crear moviment.

El valor del moviment és el resultat de la relació successiva entre imatges. No és important un
dibuix o una imatge concreta i individual, sinó el que es percep mitjançant la seva successió.

Actualment es classifica el cinema d’animació en dos grups: el de l’animació clàssica o tradicional i
el de noves tecnologies.

La tècnica d’animació és art plàstic (pot moure qualsevol forma amb qualsevol tècnica), és ritme
(la rítmica que conté el moviment), és tridimensió (les formes es mouen per un lloc determinat).

Joseph Plateau (1801-1883) va descobrir la persistència òptica o persistència retiniana el 1829.
És un defecte de l’ull humà que fa que qualsevol imatge que es veu persisteixi uns instants a la
retina. Així, si es projecta una sèrie d’imatges estàtiques que descriuen moviment, en la quantitat i
velocitat adequades, es produeix la il·lusió del moviment real.

La quantitat d’imatges que s’han de representat per a obtenir la il·lusió del moviment ha variat en
el temps. Al 1920 es pensava que eren setze o divuit imatges. Actualment depèn del sistema de
vídeo imperant a les diferents zones comercials del món:

   -    PAL, Europa, 25 imatges per segon
   -    NTSC, EUA, 30 imatges per segon

Els dibuixos animats japonesos, anime, han proveït totes les televisions mundials, amb sèries per a
totes les edats i tots els gèneres.

       El cinema d’animació crea moviment i el d’imatge real es limita a registrar-lo.

Aviat es va desglossar els dibuixos en capes diferents, que permetria fer amb més agilitat els
moviments del fons i tots els moviments en general.

El 1915, l’americaEarlHurd va patentar l’ús dels fulls transparents (acetats) que permetien
superposar sobre un fons fix els personatges i altres elements mòbils.

El 1935 WaldDisney va perfeccionar la truca.
EVOLUCIÓ DE LES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ

                        Esquema de les tècniques d’animació
Primers experiments: animació sense pel·lícula
      Llanterna màgica                       Zoòtrop
      Taumatrop                              Foliscopi
      Fenaquistoscopi
Tècniques i arts animades
      Art cinètic                            Llums en circulació
      Recorreguts de neó                     Miniatures animades
Cinema d’animació
      Animació sense càmera                  Raspadures i puntura sobre pel·lícula
                                             Dibuix directe
                                             Dibuix de so
Animació amb càmera imatge per imatge (pas a pas)
Animació en pla                      Pintura animada davant de la càmera
                                     Animació de retallables
                                     Siluetes animades
                                     Pols animats
                                     Pintura animada sobre vidre
                                     Animació de collages i fotos
                                     Pintures animades
                                     Animació per raspadures
                                     Animació per ordinador
Animació en tres dimensions
Objectes animats                     Animació de marionetes
                                     Animació amb plastilina o pasta de modelar
                                     Pantalla d’agulles
                                     Pixilació
                                     Imatge real
                                     Imatge per imatge
Dibuixos animats
      Dibuixos animats sobre paper
      Dibuixos animats sobre planxes
Efectes especials
      Cronofotografia
      Rodoscopi
      Sobreimpressions
                        Esquema de les tècniques d’animació
Animació amb càmera o ordinador
Manipulació en continu      Animació plana
                            Animació en tres dimensions
                            Animació electrònica compatible amb dibuix animat
                            Animació electrònica
La persistència retiniana és el fenomen de retenció de les imatges a la nostra retina
       durant un curt espai de temps. La relació successiva de 24 imatges per segon ens
       donarà la sensació de moviment.

Podem distingir tres tipus diferents de fórmules per a efectuar el moviment:

   -    Animació full – En aquest tipus de moviment farem 24 imatges o dibuixos per a restituir
        qualsevol moviment, és a dir, una imatge per fotograma.
   -    Animació intermèdia – Assignarem dos fotogrames a cada imatge o dibuix. En un segon
        tindrem 24 fotogrames i dotze imatges. En filmar l’animació farem dos fotogrames de la
        mateixa imatge o dibuix.
   -    Animació limitada–Assignarem tres fotogrames a cada imatge i la distància entre
        cadascuna d’elles i la retenció a la nostra retina serà superior. La majoria de sèries
        televisives estan fetes amb aquest sistema.
REPRESENTAR EL MOVIMENT EN ANIMACIÓ
Isaac Nerton (1642-1727) el 1687 va descobrir les lleis que porten el seu nom. És imprescindible
tenir un coneixement d’aquestes lleis per a poder representar el moviment.

      LLEIS DE NEWTON

         -   Primera llei de Newton. La inèrcia– La condició necessària perquè un punt
             material persisteixi en el seu estat de repòs o de moviment rectilini
             uniforme, és que la suma de les forces que graviten sobre ell sigui nul·la.




         -   Segona llei de Newton. La força – La variació de la quantitat de moviment
             d’un punt material és igual que el resultant de les forces que graviten sobre
             ell.
             Un cotxe quan arrenca ha de vèncer la inèrcia amb el motor que l’impulsa. Per
             a parar-lo cal aplicar-li una altra força per alentiment o per obstrucció.




         -   Tercera llei de Newton. L’acció i la reacció – A qualsevol força d’acció
             exercida correspon una força de reacció igual que l’oposada.
             El cotxe tindrà un retrocés després de l’impacte. Com més gran l’impacte, més
             gran el retrocés.




ANIMACIÓ PER ORDINADOR
El 1964, l’empresa americana Bell Laboratories, va possibilitat que Ken Knowlton (1931) comencés
a desenvolupar tècniques orientades a la producció de gràfics animats.

John Whitney (1917-1995) va representar la primera obra audiovisual Permutations (1967). Es
tractava d’una animació que complementava música i imatges abstractes en temps real.
Tron (1982), dirigida per Steven Lisberger i produïda per Disney, va ser el primer film amb efectes
especials i escenografies digitals. Però va ser una pel·lícula pobra expressivament per les
limitacions tècniques de l’època. També va ser rebutjada a l’Oscars als millors efectes especials
perquè es va considerar que utilitzar tècniques digitals era fer trampa.

L’APOTEOSI DEL 3D
El 3D va anar guanyant terreny amb la incorporació de models 3D dins del cinema realista.

TheAbyss (1989) de James Cameron va representar un salt qualitatiu en l’animació 3D aplicada al
cinema.
JurassicPark (1993) de Steven Spielgerg va obtenir l’Oscar de l’Acadèmia als millors efectes
especials.
La màscara (1994) de Churck Russell és la primera pel·lícula que barreja la imatge real amb el 3D
sense dissimular-ho.
Titanic (1997) de James Cameron incorpora moltes seqüències realitzades íntegrament en 3D o
incrustades amb la imatge real.
ToyStory (1995) de John Lasseter (Pixar/Disney) presenta el primer llargmetratge d’animació de
personatges fet íntegrament en 3D. Va guanyar l’Oscar al millor llargmetratge d’animació.
A partir d’aquí comença la competició de les grans factories amb Pixar/Disney:

   -   Anz (hormigaz) (1998), Dreamworks
   -   A Bug’sLife (Gusanos) (1998), Pixar/Disney
   -   IceAge (L’edat de gel) (2002), Fox
   -   Final Fantasy (2001), Columbia
   -   JimmyNeutron: El nen inventor (2002), Paramount
   -   Polar Express (2004), Warner

Tant Final Fantasy (2001) com Polar Express (2004) han utilitzat la captura dels moviments
motioncapture. Consisteix en captar els moviments i les expressions facials d’un personatge real
mitjançant sensors i transmetre’ls al personatge virtual.

ELS RECURSOS DEL 2D
La indústria del 2D, adscrita a la TV s’ha continuat desenvolupant, per a ser més barata.

L’any 1986 apareix una de les animacions més famoses, l’AMIGA, TheJuggler, d’Eric Graham, i el
primer programa de generació d’imatges 3D, Sculpt3D de Byte by Byte.

El 1996 va aparèixer la programació Flash d’animació 2D. Aquest programa ha resultat una bona
eina per a la creació d’espais web. Incorpora les possibilitats d’animació mitjançant l’Action Script.

Contenu connexe

Tendances

Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4sararc19
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació Mantoti
 
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.mariatuset
 
El cinematògraf
El cinematògrafEl cinematògraf
El cinematògrafWilly888
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo cameramiregomez
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinemaEsperit
 
Bloc 1 exercici_1_àvila
Bloc 1 exercici_1_àvilaBloc 1 exercici_1_àvila
Bloc 1 exercici_1_àvilamarcavilacatala
 
Historia fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemaHistoria fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemasandroalfaro
 
Evolució del cinema
Evolució del cinemaEvolució del cinema
Evolució del cinemaT B
 

Tendances (20)

El cinema,
El cinema,El cinema,
El cinema,
 
Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4
 
Tema 4
Tema 4 Tema 4
Tema 4
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació
 
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
 
Tema 4 cultura
Tema 4 culturaTema 4 cultura
Tema 4 cultura
 
Animació1
Animació1Animació1
Animació1
 
Cinema, origen i evolució
Cinema, origen i evolucióCinema, origen i evolució
Cinema, origen i evolució
 
El cinematògraf
El cinematògrafEl cinematògraf
El cinematògraf
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo camera
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
Tema4 CUltura
Tema4 CUlturaTema4 CUltura
Tema4 CUltura
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinema
 
Bloc 1 exercici_1_àvila
Bloc 1 exercici_1_àvilaBloc 1 exercici_1_àvila
Bloc 1 exercici_1_àvila
 
Historia fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemaHistoria fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinema
 
Evolució del cinema
Evolució del cinemaEvolució del cinema
Evolució del cinema
 

En vedette

Animació - Resum Mòdul 3
Animació - Resum Mòdul 3Animació - Resum Mòdul 3
Animació - Resum Mòdul 3Paquita Ribas
 
Animació - Resum Mòdul 5
Animació - Resum Mòdul 5Animació - Resum Mòdul 5
Animació - Resum Mòdul 5Paquita Ribas
 
Animació - Resum Mòdul 2
Animació - Resum Mòdul 2Animació - Resum Mòdul 2
Animació - Resum Mòdul 2Paquita Ribas
 
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1Paquita Ribas
 
Composicio digital resum
Composicio digital resumComposicio digital resum
Composicio digital resumPaquita Ribas
 
composició digital esquema
composició digital esquemacomposició digital esquema
composició digital esquemaPaquita Ribas
 
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4Diseño audiovisual - Esquema capitol 4
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4Paquita Ribas
 
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2Paquita Ribas
 
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3Diseño audiovisual - Esquema capitol 3
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3Paquita Ribas
 
Diseño audiovisual resum
Diseño audiovisual resumDiseño audiovisual resum
Diseño audiovisual resumPaquita Ribas
 

En vedette (10)

Animació - Resum Mòdul 3
Animació - Resum Mòdul 3Animació - Resum Mòdul 3
Animació - Resum Mòdul 3
 
Animació - Resum Mòdul 5
Animació - Resum Mòdul 5Animació - Resum Mòdul 5
Animació - Resum Mòdul 5
 
Animació - Resum Mòdul 2
Animació - Resum Mòdul 2Animació - Resum Mòdul 2
Animació - Resum Mòdul 2
 
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 1
 
Composicio digital resum
Composicio digital resumComposicio digital resum
Composicio digital resum
 
composició digital esquema
composició digital esquemacomposició digital esquema
composició digital esquema
 
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4Diseño audiovisual - Esquema capitol 4
Diseño audiovisual - Esquema capitol 4
 
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2
Diseño Audiovisual - Esquema capitol 2
 
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3Diseño audiovisual - Esquema capitol 3
Diseño audiovisual - Esquema capitol 3
 
Diseño audiovisual resum
Diseño audiovisual resumDiseño audiovisual resum
Diseño audiovisual resum
 

Similaire à Animació - Resum Mòdul 1

Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013T B
 
Tema 4 cultura
Tema 4 culturaTema 4 cultura
Tema 4 culturadbassasf
 
Dibuixos animats grup
Dibuixos animats grupDibuixos animats grup
Dibuixos animats grup3repsadako
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemamribesm
 
Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Xar Li
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemadani70
 
Art Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I XxiArt Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I Xxilitrona
 
Pràctica tema 10
Pràctica tema 10Pràctica tema 10
Pràctica tema 10sararc19
 
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.eva2617
 
El cinema orígens
El cinema orígensEl cinema orígens
El cinema orígensinspalleja
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinemalaiamoras
 
La història del cinema (2)
La història del cinema (2)La història del cinema (2)
La història del cinema (2)julia97
 
Tema 4 Orígens i evolució
Tema 4 Orígens i evolucióTema 4 Orígens i evolució
Tema 4 Orígens i evolucióIvan Khalo
 
Hª Cinema Origens i Cinema mut
Hª Cinema Origens i Cinema mutHª Cinema Origens i Cinema mut
Hª Cinema Origens i Cinema mutguest047c6814
 
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióTema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióJaume JG
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 

Similaire à Animació - Resum Mòdul 1 (19)

Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013
 
Historia del cinema
Historia del cinemaHistoria del cinema
Historia del cinema
 
Tema 4 cultura
Tema 4 culturaTema 4 cultura
Tema 4 cultura
 
Dibuixos animats grup
Dibuixos animats grupDibuixos animats grup
Dibuixos animats grup
 
Presentacio
PresentacioPresentacio
Presentacio
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Presentació capítol 3
Presentació capítol 3Presentació capítol 3
Presentació capítol 3
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Art Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I XxiArt Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I Xxi
 
Pràctica tema 10
Pràctica tema 10Pràctica tema 10
Pràctica tema 10
 
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
 
El cinema orígens
El cinema orígensEl cinema orígens
El cinema orígens
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinema
 
La història del cinema (2)
La història del cinema (2)La història del cinema (2)
La història del cinema (2)
 
Tema 4 Orígens i evolució
Tema 4 Orígens i evolucióTema 4 Orígens i evolució
Tema 4 Orígens i evolució
 
Hª Cinema Origens i Cinema mut
Hª Cinema Origens i Cinema mutHª Cinema Origens i Cinema mut
Hª Cinema Origens i Cinema mut
 
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióTema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinema
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 

Plus de Paquita Ribas

Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasTipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasPaquita Ribas
 
Tipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibreTipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibrePaquita Ribas
 
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasTaller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasPaquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumTractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumPaquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Paquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Paquita Ribas
 
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4Paquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3Paquita Ribas
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Paquita Ribas
 
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1Paquita Ribas
 
Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Paquita Ribas
 

Plus de Paquita Ribas (20)

Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasTipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
 
Tipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibreTipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibre
 
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasTaller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
 
Licencias
LicenciasLicencias
Licencias
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resumTractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 6
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
 
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
Tractament i Publicció d'Àudio - Resum mòdul 4
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 3
 
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 2
 
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1Tractament i publicació d'Àudio -  Resum modul 1
Tractament i publicació d'Àudio - Resum modul 1
 
Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8
 
Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7
 
Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6
 
Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5
 

Dernier

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Dernier (7)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

Animació - Resum Mòdul 1

  • 1. ANIMACIÓ MÒDUL I – L’EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT ARRELS HISTÒRIQUES Les ombres del món extern, projectades per una foguera, sobre una paret al fons de la caverna de Plató (Mite de la Caverna), poden semblar la gènesi del cinema o dels dibuixos animats. Tenim un exemple amb el teatre d’ombres, tradicional en la cultura xinesa. El desig d’animar la matèria inanimada ha perviscut al llarg de tota la història de la humanitat gràcies a la llegenda i la literatura. A les coves de Lescaux (França) o Altamira (Espanya) no sols descobrim la forma dels animals allà representats, sinó també el seu comportament i les seves accions. Caldrà esperar fins al final del segle XIX per a descobrir el fet físic que fa possible la captació del moviment. El 28 de desembre de 1895, els germansAugust i Luis Lumière fan la primera projecció cinematogràfica, en el subterrani del Gran Cafè del Boulevard des Capucines de París. Una de les tècniques de representació més antigues és la llanterna màgica, amb la projecció d’imatges mitjançant la llum. El 1644,Kircher, jesuïta, va publicar l’article “Ars magna lucis et umbrae” (L’art de la llum i l’ombra), en què explicava el fenomen de la projecció de la llum a través de lents òptiques i miralls, i la reflexió i refracció que aquesta produeix. Gaspar Schott, alumne de Kircher, també jesuïta, va inventar el projector. En lloc d’una tira horitzontal d’unes mides limitades, col·locava les imatges sobre un suport de forma circular i es projectaven aquestes ràpidament i continuadament. En 1736, Pieter Van Musschenbrock, físic holandés, va dibuixar la primera imatge animada. Va presentar una sèrie de dibuixos d’un molí de vent en què les aspes, dibuixades en fases progressives, completaven el cicle de rotació. El 9 de desembre de 1824, el matemàtic anglès Peter Mark Roget va exposar la definició científica de la captació del moviment, davant dels membres de la Royal Society de Londres. Va construir un aparell senzill que es considera l’avantpassat de les joguines òptiques posteriors. Els seus estudis van tenir una influència determinant en investigacions posteriors: Plateau, considerat l’autèntic pioner del dibuix en moviment. El 1878, Edward Muybridge va descompondre el moviment utilizat la fotografia: va situar dotze càmeres fotogràfiques al llarg del trajecte que recorreria un cavall. JulesMarey, captivat per Muybridge va fabricar un arsenal d’aparells destinats a registrar el moviment. Entre ells el fusell fotogràfic, que consistia en un aparell que permetia fer dotze fotografies en el transcurs d’un segon. El 1888, Marey va inventar la cronofotografia, que
  • 2. consistia en impressionar imatges consecutives sobre paper sensibilitzat. El 1890, la impressió es va fer sobre pel·lícula sensibilitzada. Van ser, doncs, les primeres pel·lícules de la història del cinema. Georges de Meny, col·laborador de Marey (1881-1894) va tractar d’explotar comercialment la cronofotografia. De Meny va establir les bases per a la construcció del cinematògraf dels germans Lunière. El cinema no va fer desaparèixer el dibuix com a eina de representació del moviment, sinó tot el contrari. Va continuar sent el suport que va permetre establir les bases de la tècnica d’animació. Una extensa tradició de jocs òptics es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVIII. El més universal consisteix en una cartolina en què es dibuixa en una cara un ocell i en l’altra, una gàbia. Fent girar vertiginosament aquesta cartolina davant de l’ull, l’espectador veu l’ocell dins de la gàbia. El 1834 William George Horner va inventar el zoòtrop, aparell molt popular en l’època, considerat un dels precedents de l’animació. Consistia en un tambor, que per la part interior tenia una tira amb una seqüència que desglossa una acció de moviment dibuixada. L’espectador mira des de fora cap endins per unes escletxes. Quan es fa girar el tambor es pot veure el moviment. LA FOTOGRAFIA La fotografia és la tècnica de capturar imatges de la realitat per a imprimir-les sobre una superfície emulsionada. La paraula esta formada per dos conceptes: photos, que significa “llum” i graphis, que significa “dibuix”. Abans que s’anomenés fotografia es va denominar daguerreotípia, en honor de qui va ser l’inventor, el francès Louis Daguerre (1787-1851), que havia perfeccionar descobriments anterior de Joseph-NicéphoreNiépce (1765-1833). El 1873, EdweardMuybridge (1830-1904), nascut a Anglaterra i emigrat als Estats Units, es va valer de trucs per sintonitzar seqüències de fotografies, muntades i projectades a la velocitat convenient, per a poder poduir la sensació de captura del moviment real. ELS PIONERS DE L’ANIMACIÓ Alguns del descobriments més importants que van donar peu al cinema, van ser aportats per un animador de dibuixos, pare dels dibuixos animats, Émile Reynaud. En 1888 va presentar el Théâtreoptique, la primera pel·lícula d’animació de dibuixos, pocs anys abans que els germans
  • 3. Lumière presentessin la primera pel·lícula d’imatge real.Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot!) és una pel·lícula de dibuixos animats, que Reynaud va estrenar el novembre de 1892, al Museu Grévin de París. WinsorMcCay, el 1911 va publicar en el New York Herald, la seva principal aportació a la història del còmic: Little Nemo in Slumberland. Aquesta obra va establir gairebé tots els conceptes en què basarà el còmic modern. El còmic és un llenguatge expressiu, que es refereix a la fusió d’imatges i textos en un mateix espai, la vinyeta, i a la successió d’aquestes en tires o en pàgines, per a explicar una història. McCay va presentar la versió animada en una pel·lícula de 18 minuts de durada: GertietheDinosaur (1914). La part inferior esquerra de la pel·lícula estava en blanc. Aquest espai es reservava per posar-s’hi ell en persona, disfressat de domador amb fuet a la mà, dirigint les accions del dinosaure animat. Max Fleischer (1883-1972) va fer animacions de dibuixos calcant els moviments sobre imatges capturades de la realitat. Va patentar aquest sistema com a rotoscòpia (1917). Va inventar també
  • 4. el rotògraf per fusionar dibuixos animats en pel·lícules d’imatge real. Max Fleischer en 1924 va presentar la primera pel·lícula de dibuixos amb àudio incorporat. Quirino Cristiani (1896-1984), caricaturista i animador, va dirigir el primer llargmetratge de dibuixos animats, El apòstol (1917). William Hanna (1910 i Joseph Barbera (1911-2006), van ser dibuixants destacats abans de dedicar-se al cinema d’animació. Van ser els principals productors de dibuixos animats per a la TV, en el seu moment. WaltDisney(1901-1966) va ser el creador de l’empresa de dibuixos animats més important de tots els temps. OsamuTexuka (1928-1989) destaca com a mestre d’animadors i dibuixants de manga. JiriTrnka (1912-1969), il·lustrador, dissenyador d’escenaris i animador txec, es va basar principalment en l’animació de titelles articulables. Contemporàniament es parla de cinema d’animació i no de cinema de dibuixos animats. GeorgesMélies (1861-1938) va presentar el 1902 Viaje a la luna, pel·lícula en la qual s’empraven escenografies teatrals i tot tipus de trucs d’il·lusionisme basats en recursos d’animació. Segundo de Chomón (1871-1929) va destacar per l’animació d’objectes a les seves pel·lícules Thehaunted hotel (1906) i El hotel eléctrico (1908). L’animació d’objectes es feia fotografiant els objectes fotograma a fotograma. El stop-motion és una tècnica actual d’animació fotograma a fotograma en què es basa actualment l’animació de plastilina, titelles articulables o cartolines retallades. IMATGE I MOVIMENT L’animació ens aporta el coneixement d’una tècnica concreta d’aplicació comercial, però també ens facilita una eina d’experimentació i d’expressió artística. Animar significa “donar vida”, és a dir, crear moviment. El valor del moviment és el resultat de la relació successiva entre imatges. No és important un dibuix o una imatge concreta i individual, sinó el que es percep mitjançant la seva successió. Actualment es classifica el cinema d’animació en dos grups: el de l’animació clàssica o tradicional i el de noves tecnologies. La tècnica d’animació és art plàstic (pot moure qualsevol forma amb qualsevol tècnica), és ritme (la rítmica que conté el moviment), és tridimensió (les formes es mouen per un lloc determinat). Joseph Plateau (1801-1883) va descobrir la persistència òptica o persistència retiniana el 1829. És un defecte de l’ull humà que fa que qualsevol imatge que es veu persisteixi uns instants a la
  • 5. retina. Així, si es projecta una sèrie d’imatges estàtiques que descriuen moviment, en la quantitat i velocitat adequades, es produeix la il·lusió del moviment real. La quantitat d’imatges que s’han de representat per a obtenir la il·lusió del moviment ha variat en el temps. Al 1920 es pensava que eren setze o divuit imatges. Actualment depèn del sistema de vídeo imperant a les diferents zones comercials del món: - PAL, Europa, 25 imatges per segon - NTSC, EUA, 30 imatges per segon Els dibuixos animats japonesos, anime, han proveït totes les televisions mundials, amb sèries per a totes les edats i tots els gèneres. El cinema d’animació crea moviment i el d’imatge real es limita a registrar-lo. Aviat es va desglossar els dibuixos en capes diferents, que permetria fer amb més agilitat els moviments del fons i tots els moviments en general. El 1915, l’americaEarlHurd va patentar l’ús dels fulls transparents (acetats) que permetien superposar sobre un fons fix els personatges i altres elements mòbils. El 1935 WaldDisney va perfeccionar la truca.
  • 6. EVOLUCIÓ DE LES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ Esquema de les tècniques d’animació Primers experiments: animació sense pel·lícula Llanterna màgica Zoòtrop Taumatrop Foliscopi Fenaquistoscopi Tècniques i arts animades Art cinètic Llums en circulació Recorreguts de neó Miniatures animades Cinema d’animació Animació sense càmera Raspadures i puntura sobre pel·lícula Dibuix directe Dibuix de so Animació amb càmera imatge per imatge (pas a pas) Animació en pla Pintura animada davant de la càmera Animació de retallables Siluetes animades Pols animats Pintura animada sobre vidre Animació de collages i fotos Pintures animades Animació per raspadures Animació per ordinador Animació en tres dimensions Objectes animats Animació de marionetes Animació amb plastilina o pasta de modelar Pantalla d’agulles Pixilació Imatge real Imatge per imatge Dibuixos animats Dibuixos animats sobre paper Dibuixos animats sobre planxes Efectes especials Cronofotografia Rodoscopi Sobreimpressions Esquema de les tècniques d’animació Animació amb càmera o ordinador Manipulació en continu Animació plana Animació en tres dimensions Animació electrònica compatible amb dibuix animat Animació electrònica
  • 7. La persistència retiniana és el fenomen de retenció de les imatges a la nostra retina durant un curt espai de temps. La relació successiva de 24 imatges per segon ens donarà la sensació de moviment. Podem distingir tres tipus diferents de fórmules per a efectuar el moviment: - Animació full – En aquest tipus de moviment farem 24 imatges o dibuixos per a restituir qualsevol moviment, és a dir, una imatge per fotograma. - Animació intermèdia – Assignarem dos fotogrames a cada imatge o dibuix. En un segon tindrem 24 fotogrames i dotze imatges. En filmar l’animació farem dos fotogrames de la mateixa imatge o dibuix. - Animació limitada–Assignarem tres fotogrames a cada imatge i la distància entre cadascuna d’elles i la retenció a la nostra retina serà superior. La majoria de sèries televisives estan fetes amb aquest sistema.
  • 8. REPRESENTAR EL MOVIMENT EN ANIMACIÓ Isaac Nerton (1642-1727) el 1687 va descobrir les lleis que porten el seu nom. És imprescindible tenir un coneixement d’aquestes lleis per a poder representar el moviment. LLEIS DE NEWTON - Primera llei de Newton. La inèrcia– La condició necessària perquè un punt material persisteixi en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme, és que la suma de les forces que graviten sobre ell sigui nul·la. - Segona llei de Newton. La força – La variació de la quantitat de moviment d’un punt material és igual que el resultant de les forces que graviten sobre ell. Un cotxe quan arrenca ha de vèncer la inèrcia amb el motor que l’impulsa. Per a parar-lo cal aplicar-li una altra força per alentiment o per obstrucció. - Tercera llei de Newton. L’acció i la reacció – A qualsevol força d’acció exercida correspon una força de reacció igual que l’oposada. El cotxe tindrà un retrocés després de l’impacte. Com més gran l’impacte, més gran el retrocés. ANIMACIÓ PER ORDINADOR El 1964, l’empresa americana Bell Laboratories, va possibilitat que Ken Knowlton (1931) comencés a desenvolupar tècniques orientades a la producció de gràfics animats. John Whitney (1917-1995) va representar la primera obra audiovisual Permutations (1967). Es tractava d’una animació que complementava música i imatges abstractes en temps real.
  • 9. Tron (1982), dirigida per Steven Lisberger i produïda per Disney, va ser el primer film amb efectes especials i escenografies digitals. Però va ser una pel·lícula pobra expressivament per les limitacions tècniques de l’època. També va ser rebutjada a l’Oscars als millors efectes especials perquè es va considerar que utilitzar tècniques digitals era fer trampa. L’APOTEOSI DEL 3D El 3D va anar guanyant terreny amb la incorporació de models 3D dins del cinema realista. TheAbyss (1989) de James Cameron va representar un salt qualitatiu en l’animació 3D aplicada al cinema. JurassicPark (1993) de Steven Spielgerg va obtenir l’Oscar de l’Acadèmia als millors efectes especials. La màscara (1994) de Churck Russell és la primera pel·lícula que barreja la imatge real amb el 3D sense dissimular-ho. Titanic (1997) de James Cameron incorpora moltes seqüències realitzades íntegrament en 3D o incrustades amb la imatge real. ToyStory (1995) de John Lasseter (Pixar/Disney) presenta el primer llargmetratge d’animació de personatges fet íntegrament en 3D. Va guanyar l’Oscar al millor llargmetratge d’animació. A partir d’aquí comença la competició de les grans factories amb Pixar/Disney: - Anz (hormigaz) (1998), Dreamworks - A Bug’sLife (Gusanos) (1998), Pixar/Disney - IceAge (L’edat de gel) (2002), Fox - Final Fantasy (2001), Columbia - JimmyNeutron: El nen inventor (2002), Paramount - Polar Express (2004), Warner Tant Final Fantasy (2001) com Polar Express (2004) han utilitzat la captura dels moviments motioncapture. Consisteix en captar els moviments i les expressions facials d’un personatge real mitjançant sensors i transmetre’ls al personatge virtual. ELS RECURSOS DEL 2D La indústria del 2D, adscrita a la TV s’ha continuat desenvolupant, per a ser més barata. L’any 1986 apareix una de les animacions més famoses, l’AMIGA, TheJuggler, d’Eric Graham, i el primer programa de generació d’imatges 3D, Sculpt3D de Byte by Byte. El 1996 va aparèixer la programació Flash d’animació 2D. Aquest programa ha resultat una bona eina per a la creació d’espais web. Incorpora les possibilitats d’animació mitjançant l’Action Script.