Resum del Mòdul 1 de l'assignatura d'Animació del Grau Multimèdia de la UOC.

1. ANIMACIÓ
MÒDUL I – L’EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT
ARRELS HISTÒRIQUES
Les ombres del món extern, projectades per una foguera, sobre una paret al fons de la caverna de
Plató (Mite de la Caverna), poden semblar la gènesi del cinema o dels dibuixos animats. Tenim un
exemple amb el teatre d’ombres, tradicional en la cultura xinesa.
El desig d’animar la matèria inanimada ha perviscut al llarg de tota la història de la humanitat
gràcies a la llegenda i la literatura.
A les coves de Lescaux (França) o Altamira (Espanya) no sols descobrim la forma dels animals allà
representats, sinó també el seu comportament i les seves accions.
Caldrà esperar fins al final del segle XIX per a descobrir el fet físic que fa possible la captació del
moviment. El 28 de desembre de 1895, els germansAugust i Luis Lumière fan la primera projecció
cinematogràfica, en el subterrani del Gran Cafè del Boulevard des Capucines de París.
Una de les tècniques de representació més antigues és la llanterna màgica, amb la projecció
d’imatges mitjançant la llum.
El 1644,Kircher, jesuïta, va publicar l’article “Ars magna lucis et umbrae” (L’art de la llum i
l’ombra), en què explicava el fenomen de la projecció de la llum a través de lents òptiques i
miralls, i la reflexió i refracció que aquesta produeix.
Gaspar Schott, alumne de Kircher, també jesuïta, va inventar el projector. En lloc d’una tira
horitzontal d’unes mides limitades, col·locava les imatges sobre un suport de forma circular i es
projectaven aquestes ràpidament i continuadament.
En 1736, Pieter Van Musschenbrock, físic holandés, va dibuixar la primera imatge animada. Va
presentar una sèrie de dibuixos d’un molí de vent en què les aspes, dibuixades en fases
progressives, completaven el cicle de rotació.
El 9 de desembre de 1824, el matemàtic anglès Peter Mark Roget va exposar la definició
científica de la captació del moviment, davant dels membres de la Royal Society de Londres. Va
construir un aparell senzill que es considera l’avantpassat de les joguines òptiques posteriors. Els
seus estudis van tenir una influència determinant en investigacions posteriors: Plateau, considerat
l’autèntic pioner del dibuix en moviment.
El 1878, Edward Muybridge va descompondre el moviment utilizat la fotografia: va situar dotze
càmeres fotogràfiques al llarg del trajecte que recorreria un cavall.
JulesMarey, captivat per Muybridge va fabricar un arsenal d’aparells destinats a registrar el
moviment. Entre ells el fusell fotogràfic, que consistia en un aparell que permetia fer dotze
fotografies en el transcurs d’un segon. El 1888, Marey va inventar la cronofotografia, que

2. consistia en impressionar imatges consecutives sobre paper sensibilitzat. El 1890, la impressió es
va fer sobre pel·lícula sensibilitzada. Van ser, doncs, les primeres pel·lícules de la història del
cinema.
Georges de Meny, col·laborador de Marey (1881-1894) va tractar d’explotar comercialment la
cronofotografia. De Meny va establir les bases per a la construcció del cinematògraf dels
germans Lunière.
El cinema no va fer desaparèixer el dibuix com a eina de representació del moviment, sinó tot el
contrari. Va continuar sent el suport que va permetre establir les bases de la tècnica d’animació.
Una extensa tradició de jocs òptics es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVIII. El més
universal consisteix en una cartolina en què es dibuixa en una cara un ocell i en l’altra, una gàbia.
Fent girar vertiginosament aquesta cartolina davant de l’ull, l’espectador veu l’ocell dins de la
gàbia.
El 1834 William George Horner va inventar el zoòtrop, aparell molt popular en l’època, considerat
un dels precedents de l’animació. Consistia en un tambor, que per la part interior tenia una tira
amb una seqüència que desglossa una acció de moviment dibuixada. L’espectador mira des de
fora cap endins per unes escletxes. Quan es fa girar el tambor es pot veure el moviment.
LA FOTOGRAFIA
La fotografia és la tècnica de capturar imatges de la realitat per a imprimir-les sobre una
superfície emulsionada.
La paraula esta formada per dos conceptes: photos, que significa “llum” i graphis, que significa
“dibuix”.
Abans que s’anomenés fotografia es va denominar daguerreotípia, en honor de qui va ser
l’inventor, el francès Louis Daguerre (1787-1851), que havia perfeccionar descobriments anterior
de Joseph-NicéphoreNiépce (1765-1833).
El 1873, EdweardMuybridge (1830-1904), nascut a Anglaterra i emigrat als Estats Units, es va valer
de trucs per sintonitzar seqüències de fotografies, muntades i projectades a la velocitat
convenient, per a poder poduir la sensació de captura del moviment real.
ELS PIONERS DE L’ANIMACIÓ
Alguns del descobriments més importants que van donar peu al cinema, van ser aportats per un
animador de dibuixos, pare dels dibuixos animats, Émile Reynaud. En 1888 va presentar el
Théâtreoptique, la primera pel·lícula d’animació de dibuixos, pocs anys abans que els germans

3. Lumière presentessin la primera pel·lícula d’imatge real.Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot!) és una
pel·lícula de dibuixos animats, que Reynaud va estrenar el novembre de 1892, al Museu Grévin de
París.
WinsorMcCay, el 1911 va publicar en el New York Herald, la seva principal aportació a la història
del còmic: Little Nemo in Slumberland. Aquesta obra va establir gairebé tots els conceptes en què
basarà el còmic modern.
El còmic és un llenguatge expressiu, que es refereix a la fusió d’imatges i textos en
un mateix espai, la vinyeta, i a la successió d’aquestes en tires o en pàgines, per a
explicar una història.
McCay va presentar la versió animada en
una pel·lícula de 18 minuts de durada:
GertietheDinosaur (1914).
La part inferior esquerra de la pel·lícula
estava en blanc. Aquest espai es
reservava per posar-s’hi ell en persona,
disfressat de domador amb fuet a la mà,
dirigint les accions del dinosaure animat.
Max Fleischer (1883-1972) va fer animacions de dibuixos calcant els moviments sobre imatges
capturades de la realitat. Va patentar aquest sistema com a rotoscòpia (1917). Va inventar també

4. el rotògraf per fusionar dibuixos animats en pel·lícules d’imatge real. Max Fleischer en 1924 va
presentar la primera pel·lícula de dibuixos amb àudio incorporat.
Quirino Cristiani (1896-1984), caricaturista i animador, va dirigir el primer llargmetratge de
dibuixos animats, El apòstol (1917).
William Hanna (1910 i Joseph Barbera (1911-2006), van ser dibuixants destacats abans de
dedicar-se al cinema d’animació. Van ser els principals productors de dibuixos animats per a la
TV, en el seu moment.
WaltDisney(1901-1966) va ser el creador de l’empresa de dibuixos animats més important de
tots els temps.
OsamuTexuka (1928-1989) destaca com a mestre d’animadors i dibuixants de manga.
JiriTrnka (1912-1969), il·lustrador, dissenyador d’escenaris i animador txec, es va basar
principalment en l’animació de titelles articulables.
Contemporàniament es parla de cinema d’animació i no de cinema de dibuixos
animats.
GeorgesMélies (1861-1938) va presentar el 1902 Viaje a la luna, pel·lícula en la qual s’empraven
escenografies teatrals i tot tipus de trucs d’il·lusionisme basats en recursos d’animació.
Segundo de Chomón (1871-1929) va destacar per l’animació d’objectes a les seves pel·lícules
Thehaunted hotel (1906) i El hotel eléctrico (1908). L’animació d’objectes es feia fotografiant els
objectes fotograma a fotograma.
El stop-motion és una tècnica actual d’animació fotograma a fotograma en què es basa
actualment l’animació de plastilina, titelles articulables o cartolines retallades.
IMATGE I MOVIMENT
L’animació ens aporta el coneixement d’una tècnica concreta d’aplicació comercial,
però també ens facilita una eina d’experimentació i d’expressió artística.
Animar significa “donar vida”, és a dir, crear moviment.
El valor del moviment és el resultat de la relació successiva entre imatges. No és important un
dibuix o una imatge concreta i individual, sinó el que es percep mitjançant la seva successió.
Actualment es classifica el cinema d’animació en dos grups: el de l’animació clàssica o tradicional i
el de noves tecnologies.
La tècnica d’animació és art plàstic (pot moure qualsevol forma amb qualsevol tècnica), és ritme
(la rítmica que conté el moviment), és tridimensió (les formes es mouen per un lloc determinat).
Joseph Plateau (1801-1883) va descobrir la persistència òptica o persistència retiniana el 1829.
És un defecte de l’ull humà que fa que qualsevol imatge que es veu persisteixi uns instants a la

5. retina. Així, si es projecta una sèrie d’imatges estàtiques que descriuen moviment, en la quantitat i
velocitat adequades, es produeix la il·lusió del moviment real.
La quantitat d’imatges que s’han de representat per a obtenir la il·lusió del moviment ha variat en
el temps. Al 1920 es pensava que eren setze o divuit imatges. Actualment depèn del sistema de
vídeo imperant a les diferents zones comercials del món:
- PAL, Europa, 25 imatges per segon
- NTSC, EUA, 30 imatges per segon
Els dibuixos animats japonesos, anime, han proveït totes les televisions mundials, amb sèries per a
totes les edats i tots els gèneres.
El cinema d’animació crea moviment i el d’imatge real es limita a registrar-lo.
Aviat es va desglossar els dibuixos en capes diferents, que permetria fer amb més agilitat els
moviments del fons i tots els moviments en general.
El 1915, l’americaEarlHurd va patentar l’ús dels fulls transparents (acetats) que permetien
superposar sobre un fons fix els personatges i altres elements mòbils.
El 1935 WaldDisney va perfeccionar la truca.

6. EVOLUCIÓ DE LES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ
Esquema de les tècniques d’animació
Primers experiments: animació sense pel·lícula
Llanterna màgica Zoòtrop
Taumatrop Foliscopi
Fenaquistoscopi
Tècniques i arts animades
Art cinètic Llums en circulació
Recorreguts de neó Miniatures animades
Cinema d’animació
Animació sense càmera Raspadures i puntura sobre pel·lícula
Dibuix directe
Dibuix de so
Animació amb càmera imatge per imatge (pas a pas)
Animació en pla Pintura animada davant de la càmera
Animació de retallables
Siluetes animades
Pols animats
Pintura animada sobre vidre
Animació de collages i fotos
Pintures animades
Animació per raspadures
Animació per ordinador
Animació en tres dimensions
Objectes animats Animació de marionetes
Animació amb plastilina o pasta de modelar
Pantalla d’agulles
Pixilació
Imatge real
Imatge per imatge
Dibuixos animats
Dibuixos animats sobre paper
Dibuixos animats sobre planxes
Efectes especials
Cronofotografia
Rodoscopi
Sobreimpressions
Esquema de les tècniques d’animació
Animació amb càmera o ordinador
Manipulació en continu Animació plana
Animació en tres dimensions
Animació electrònica compatible amb dibuix animat
Animació electrònica

7. La persistència retiniana és el fenomen de retenció de les imatges a la nostra retina
durant un curt espai de temps. La relació successiva de 24 imatges per segon ens
donarà la sensació de moviment.
Podem distingir tres tipus diferents de fórmules per a efectuar el moviment:
- Animació full – En aquest tipus de moviment farem 24 imatges o dibuixos per a restituir
qualsevol moviment, és a dir, una imatge per fotograma.
- Animació intermèdia – Assignarem dos fotogrames a cada imatge o dibuix. En un segon
tindrem 24 fotogrames i dotze imatges. En filmar l’animació farem dos fotogrames de la
mateixa imatge o dibuix.
- Animació limitada–Assignarem tres fotogrames a cada imatge i la distància entre
cadascuna d’elles i la retenció a la nostra retina serà superior. La majoria de sèries
televisives estan fetes amb aquest sistema.

8. REPRESENTAR EL MOVIMENT EN ANIMACIÓ
Isaac Nerton (1642-1727) el 1687 va descobrir les lleis que porten el seu nom. És imprescindible
tenir un coneixement d’aquestes lleis per a poder representar el moviment.
LLEIS DE NEWTON
- Primera llei de Newton. La inèrcia– La condició necessària perquè un punt
material persisteixi en el seu estat de repòs o de moviment rectilini
uniforme, és que la suma de les forces que graviten sobre ell sigui nul·la.
- Segona llei de Newton. La força – La variació de la quantitat de moviment
d’un punt material és igual que el resultant de les forces que graviten sobre
ell.
Un cotxe quan arrenca ha de vèncer la inèrcia amb el motor que l’impulsa. Per
a parar-lo cal aplicar-li una altra força per alentiment o per obstrucció.
- Tercera llei de Newton. L’acció i la reacció – A qualsevol força d’acció
exercida correspon una força de reacció igual que l’oposada.
El cotxe tindrà un retrocés després de l’impacte. Com més gran l’impacte, més
gran el retrocés.
ANIMACIÓ PER ORDINADOR
El 1964, l’empresa americana Bell Laboratories, va possibilitat que Ken Knowlton (1931) comencés
a desenvolupar tècniques orientades a la producció de gràfics animats.
John Whitney (1917-1995) va representar la primera obra audiovisual Permutations (1967). Es
tractava d’una animació que complementava música i imatges abstractes en temps real.

9. Tron (1982), dirigida per Steven Lisberger i produïda per Disney, va ser el primer film amb efectes
especials i escenografies digitals. Però va ser una pel·lícula pobra expressivament per les
limitacions tècniques de l’època. També va ser rebutjada a l’Oscars als millors efectes especials
perquè es va considerar que utilitzar tècniques digitals era fer trampa.
L’APOTEOSI DEL 3D
El 3D va anar guanyant terreny amb la incorporació de models 3D dins del cinema realista.
TheAbyss (1989) de James Cameron va representar un salt qualitatiu en l’animació 3D aplicada al
cinema.
JurassicPark (1993) de Steven Spielgerg va obtenir l’Oscar de l’Acadèmia als millors efectes
especials.
La màscara (1994) de Churck Russell és la primera pel·lícula que barreja la imatge real amb el 3D
sense dissimular-ho.
Titanic (1997) de James Cameron incorpora moltes seqüències realitzades íntegrament en 3D o
incrustades amb la imatge real.
ToyStory (1995) de John Lasseter (Pixar/Disney) presenta el primer llargmetratge d’animació de
personatges fet íntegrament en 3D. Va guanyar l’Oscar al millor llargmetratge d’animació.
A partir d’aquí comença la competició de les grans factories amb Pixar/Disney:
- Anz (hormigaz) (1998), Dreamworks
- A Bug’sLife (Gusanos) (1998), Pixar/Disney
- IceAge (L’edat de gel) (2002), Fox
- Final Fantasy (2001), Columbia
- JimmyNeutron: El nen inventor (2002), Paramount
- Polar Express (2004), Warner
Tant Final Fantasy (2001) com Polar Express (2004) han utilitzat la captura dels moviments
motioncapture. Consisteix en captar els moviments i les expressions facials d’un personatge real
mitjançant sensors i transmetre’ls al personatge virtual.
ELS RECURSOS DEL 2D
La indústria del 2D, adscrita a la TV s’ha continuat desenvolupant, per a ser més barata.
L’any 1986 apareix una de les animacions més famoses, l’AMIGA, TheJuggler, d’Eric Graham, i el
primer programa de generació d’imatges 3D, Sculpt3D de Byte by Byte.
El 1996 va aparèixer la programació Flash d’animació 2D. Aquest programa ha resultat una bona
eina per a la creació d’espais web. Incorpora les possibilitats d’animació mitjançant l’Action Script.