Repàs introductori de la història del poble valencià i del seu secular autogovern. Aquest és un material elabortat per Pau Tobar i adreçat a l'alumnat de Ciències Socials de 3r d'ESO dins el marc del bloc temàtic de ll'Organització política de les societats.

1. Orígen i desenvolupament de
l'autogovern valencià
●
Un treball del professor
Pau Tobar per a
l'alumnat de 3r d'ESO,
dins el bloc temàtic de
l'organització política
de les societats.

2. Jaume I “El Conqueridor”
●
●
Jaume I va ser rei de la
Corona d'Aragó entre
1213 i 1276.
Se'l coneix com el
Conqueridor perquè va
incorporar als seus
regnes les Illes Balears
i el País Valencià.

3. Les conquestes de Jaume I

4. La conquesta del Regne de València
●
●
●
Va tindre el caràcter de
Croada cristiana.
Els musulmans van ser
completament vençuts
entre 1231 i 1245.
El 9 d'octubre de 1238
Jaume I entrava a la
ciutat de València.

5. 9 d'octubre de 1238
El Llibre dels Feyts, crònica de la
conquesta de Jaume I dictada pel rei en
català antic, narra així la rendició de la
ciutat de València:
«enviam a dir al rey e raiç Abulhamalet,
per tal que sabessen los christians que
nostra era València, e que negun mal no·ls
faessen, que metessen nostra senyera en
la torre que ara es del Temple; e els
dixeren que·ls plaïa. E nos fom en la
rambla, entre'l reyal e la torre, e quan vim
nostra senyera sus en la torre
descavalgam del caval, e endreçam-nos
ves orient, e ploram de nostres uils, e
besam la terra per la gran mercé que
Deus nos havia feyta.»

6. La repoblació d'un territori musulmà
●
●
●
●
Jaume I va acordar amb els musulmans que si volien quedar-se
serien respectats (a puntets al mapa de l'esquerra).
Però per assegurar el control territorial necessitava implantar
població cristiana.
Els repobladors catalans van ser majoria a la costa mentre que els
aragonesos ho serien a l'interior.
Aquesta distribució explica que hui en dia al nostre territori les
comarques valencianoparlants se situen a la costa i les
castellanoparlants a l'interior (mapa de baix).

7. La creació del Regne de València
●
●
●
A Mallorca la noblesa catalana
havia obtingut grans prebendes.
La noblesa aragonesa també les
esperava amb la conquesta de
València.
Per evitar enfortir a la noblesa
el rei va fer de València un
regne dins la Corona d'Aragó.
Així li va donar unes lleis
pròpies: Els Furs.

8. Les Corts
del Regne de València
●
●
La principal institució del
Regne eren les Corts on es
reunien tres braços: els
representants de les viles i
ciutats; els del clero; i els de la
noblesa.
El rei havia de pactar amb els
representants del Regne les
decisions més importants.

9. Símbols que perviuen
●
Pere III el Cerimoniós, descendent
de Jaume I i rei de la Corona
d'Aragó al segle XIV, va inspirar
dels nostres símbols actuals.

10. “El nostre poble és lliure i no està
subjugat com el de Castella”
●
●
El 1329 ocorregué un
episopi exemplar de les
diferències entre la
Corona d'Aragó i
Castella.
Francesc de Vinatea, jurat
en cap, plantà cara als
reis quan volien decidir
en contra del Regne.

11. La Unió Dinàstica
●
●
La necessitat d'evitar
noves guerres amb
Castella provoca la
concertació de
matrimonis.
Aquesta política de
matrimonis culmina amb
Ferran d'Aragó i Isabel
de Castella: la Unió
Dinàstica (1479).

12. Un rei per diferents regnes
●
●
A la mort de Ferran
(1516) i Isabel (1504), el
fill de Joana la Boja i
Felip el Bell heretarà la
Monarquia Hispànica.
Es tracta de l'Emperador
Carles V, nascut a
Flandes, i primer rei de la
Casa d'Àustria.

13. L'absolutisme i el centralisme
●
●
●
●
Al segle XVII comença el declivi d'un Imperi
enorme havia de sostindre guerres a tot arreu.
Com que a la Corona d'Aragó no podien
imposar la seua voluntat, la tendència dels
monarques era a identificar-se amb Castella.
El 1624, el Comte-Duc d'Olivares va suggerir
Felip III que imposara el model absolutista
castellà a tota la Península.
Eren els primers passos del centralisme.

14. L'expulsió dels moriscos
●
El 1609 es produí un canvi demogràfic molt important: l'expulsió dels moriscos.
●
La població d'origen musulmà encara representava un 30% del total dels valencians.
●
Representà una pèrdua enorme a nivell econòmic i social.

15. La Guerra de Successió (1705-1714)
●
●
A la mort de Carles II va esclatar un conflicte
europeu per l'herència del tron. Dos candidats
Felip de Borbó i Carles d'Àustria.
La Corona d'Aragó va jurar fidelitat a Carles
d'Àustria i Castella a Felip de Borbó.

16. Maulets i Botiflers
●
●
●
L'austriacisme era identificat com una defensa dels
Furs contra el centralisme borbònic.
Al Regne de València va coincidir amb la
revolució social dels humils, els austriacistes
maulets, contra els rics, els borbònics botiflers.
El General Basset va ser el líder maulet.

17. L'ocupació militar i
el Decret de Nova Planta
●
●
●
Entre 1707 i 1709 culmina
l'ocupació borbònica del
Regne.
Catalunya i les Illes Balears
resistirien fins 1714 i 1715.
Felip V ordenà l'abolició dels
furs i institucions valencianes
“por justo derecho de
conquista”.

18. Una llarga nit
●
●
●
Des del Decret de Nova
Planta els valencians
perden l'autogovern i són
considerats província.
El valencià passa de ser
única llengua oficial a estar
prohibit en l'àmbit públic.
Comença la substitució
lingüística: la
castellanització.

19. La Renaixença
●
●
Malgrat tot, el valencià
s'havia mantingut com a
llengua majoritària, tot i que
només a nivell oral.
A finals del segle XIX,
intel·lectuals valencians,
van començar a recuperar la
llengua escrita i la història
pròpia.

20. Els primers valencianistes
●
●
La Renaixença dóna
fruïts i a principis del
segle XX comença una
lenta recuperació de la
consciència de poble.
Es creen els primers
partits valencianistes,
es convoquen els
primers aplecs al Puig.

21. L'esperança republicana (1931-39)
●
●
●
a
Durant la 2 República,
amb la democràcia, el
valencianisme avança
molt.
Es creen les normes que
unificaven els criteris
ortogràfics.
Es reclama un Estatut
d'Autonomia.

22. La Guerra Civil (1936-39)
●
●
El colp d'Estat fracassat contra la 2a República per part d'un
grup de generals antidemocràtics liderats per Franco (amb
l'ajuda de Hitler i Mussolini), va originar la Guerra Civil.
El País Valencià es va mantindre en la zona republicana i els
partits valencianistes van formar milícies antifeixistes.

23. La dictadura de Franco (1939-1975)
●
●
La dictadura franquista va implantar un règim
profundament centralista on l'ús públic del valencià
estava prohibit.
La possibilitat de normalitzar l'idioma quedà parada
i s'accelerà la castellanització dels valencians.

24. La modernització
del nacionalisme valencià
●
●
●
Joan Fuster, amb les seues obres “El País Valenciano”, “Qüestió de
noms”, i “Nosaltres els Valencians”, és el pare del nacionalisme
valencià.
Les escriu l'any 1962, malgrat la censura del règim
Les paraules de Fuster faran que molts joves antifranquistes es
convertisquen en defensors de la llengua i l'autogovern valencià.

25. La mort de Franco i la Constitució
●
●
Amb la mort de Franco en 1975 s'inicia la transició a la
democràcia, tot una esperança per als pobles de l'Estat.
La Constitució de 1978 admetia el dret de les
nacionalitats i regions a constituir autonomies. Espanya
seria un estat descentralitzat.

26. Volem l'Estatut!
●
●
Però previament a l'aprovació de la
Constitució el poble ja es manifestava
en favor de l'autogovern.
El 9 d'octubre de 1977, 600000
persones es manifestaren per l'Estatut a
València.

27. La batalla de València
●
Malgrat la mort de Franco les
reivindicacions nacionals dels
valencians trobaren l'oposició de
l'extrema dreta i la repressió d'una
policia que encara no s'havia reciclat
a la democràcia.

28. L'Estatut de Benicàssim (1981)
●
●
●
Els conflictes sobre la bandera i el nom de la
comunitat autònoma dificultaren el procés.
Finalment l'esquerra valenciana majoritàriament
acceptà la franja blava a la senyera, mentre que la
dreta acceptà el nom de País Valencià.
El projecte s'envià al Congrès dels Diputats, a
Madrid per tal que fos aprovat.

29. La Comunitat Valenciana
●
●
●
●
El 1982, Madrid aprova l'autonomia però amb
el nom de Comunitat Valenciana.
Tot i que l'actual autogovern no és gens
comparable al de l'època foral, la Comunitat
Valenciana compta amb els tres poders:
Generalitat, Corts i TSJCV.
L'Estatut de 1982 també ha fet cooficial el
valencià dins del territori valencià.
La reforma de l'Estatut el 2006 declara a la
Comunitat Valenciana nacionalitat històrica.