2. ENCHANT OPHELIAC
LACED/ FIGHT LIKE
UNLACED A GIRL
Discografia
Índex
3. Prologue: Across the sky
ENCHANT
1. Prologue: Across the sky
2. How strange
3. Chambermaid
4. Rapunzel
5. Ever
6. Second hand faith
7. Juliet
8. Remember
9. Rose red
10. Castle down
11. Heard it all
12. If you feel better
13. Save you
14. Epilogue: What if
Discografia Índex
4. Video The Art of Suicide
Opheliac
CD1 CD2
1. Opheliac 1. Dominant
2. Swallow 2. 306
3. Liar 3. Thank God I’m Pretty
4. The Art of Suicide 4. Marry Me
5. I Want My Innocence 5. Largo for Violin
Back 6. Poem: How to Break a
6. Misery Loves Company Heart
7. God Help Me 7. Poem: Ghost
8. Shalott 8. Poem: At What Point
9. Gothic Lolita Does a Shakespeare
10. Dead is the New Alive Say?
11. I Know Where You
Sleep
12. Let the Record Show
Discografia Índex
5. Unlaced
Laced/Unlaced
CD1 CD2
1. La folia (Corelli) 1. Unlaced
2. Recercad (Ortiz) 2. Manic depression
3. Largo (Bach) 3. Leech jar
4. Allegro (Bach) 4. A strange device
5. Adagio (Leclair) 5. A cure
6. Tambourin (Leclair) 6. Syringe
7. Willow 7. Cold
8. Revelry 8. Face the wall
9. On a day...
10. Prologue
11. Sonata for violin &
basso continuo (Lonati)
12. Chaconne (Live) (Vitali)
13. La Folia (Live) (Corelli)
14. Epilogue (Live)
Discografia Índex
6. Video Fight Like a Girl
Video Bohemian Rhapsody (live)
Fight Like a Girl
1. Fight Like a Girl
2. Time for Tea
3. 4 o’ Clock Reprise
4. What Will I Remember?
5. Take the Pill
6. Girls! Girls! Girls!
7. I don’t Understand
8. We Want Them Young
9. If I Burn
10. Scavenger
11. Caslight
12. The Key
13. Hell Is Empty
14. Gaslight Reprise
15. Goodnight, Sweet
Ladies
16. Start Another Story
17. One Foot in Front of the
Other Foot
Discografia Índex
7. Biografia
inicis
E milie Autumn Liddell, millor coneguda com Emilie Autumn va néixer el 22 de setembre de 1979
a Los Angeles, Califòrnia. A l’edat de 4 anys va començar el seu entrenament amb el violí. Sis
anys després va entrar al “Colburn School of Performing Arts” on va començar a experimentar amb
la improvisació, inspirada pel violinista de renom Nigel Kennedy. A causa de diferents problemes
amb els seus companys per causa de les seves opinions, Emilie aviat abandonaria l’educació clàs-
sica preferint aprendre a casa: des de la música a la literatura feminista fins Shakespeare. Als 15, va
guanyar un lloc en la prestigiosa “Indiana University School of Music” a Bloomington, Indiana, però
la va abandonar després de dos anys a causa de problemes amb les autoritats escolars per la seva
poca ortodòxia a l’hora d’interpretar i vestir-se. Per aquest llavors, Emilie ja havia incorporat a la
seva imatge el llarg i colorit cabell (començaria amb violeta als 17, després canviaria als tons de rosa
i vermell pels quals és coneguda), les seves cotilles i les botes de combat que identificarien la seva
estètica durant l’era “Enchant”. Originalment el seu cabell era ros i els seus ulls verds, ella mateixa
va dir que mai canviaria el color dels seus ulls ja que li té por als lents de contacte. Musicalment es
va veure atreta per músics i escriptors com David Bowie, Queen, Morrissey, Sting, i Jimi Hendrix.
Emilie mateixa va confessar haver estat víctima d’abús sexual, la qual cosa ha estat inspiració
per a moltes cançons. Mai va detallar molt sobre tema, pel que sembla l’experiència va ser prou
traumàtica perquè ho mantingui en secret.
De retorn a Los Angeles, es va interessar en expandir des del clàssic i medieval al renaixentista i
barroc. Va continuar explorant gèneres moderns com el Rock i el Jazz. A l’any següent va començar
a cantar en les seves cançons i no només interpretar el violí, gràcies a això va aconseguir signar
amb una discogràfica desconeguda. Els productors van començar a voler alterar el seu material,
despullant-la del control artístic que preferia. El 2003, durant una entrevista amb “Musical Discover-
ies” (lloc d’Internet), ella descriuria l’experiència:
“Les coses es deterioren molt ràpid quan un altre escriptor és agregat, quan algú més pot in-
corporar els seus arranjaments, i de sobte, les meves cançons ja no sonaven com si fossin meves,
el meu violí va començar a desaparèixer a causa que els productors creien que el públic massiu es
veuria amenaçat per qualsevol referència al ‘clàssic’. Per descomptat, em vaig rebel · lar, però on
abans era tractada com a princesa, ara sóc tractada com una rebel a la qual cal mantenir vigilada. “
Índex
8. Enchant (2003)
F uriosa pel tractament i la falta de suport del seu mànager, Emilie va trencar les relacions amb la seva
discogràfica per tornar a desenvolupar-se a si mateixa de manera independent, interpretant amb
amics en un projecte anomenat “Ravensong”. L’any 2000 estableix la seva pròpia companyia discogràfica
anomenada “Traitor Records” per poder llançar “On a day ...” (un EP basat en les seves composicions clàs-
siques amb el violí), actualment el disc no es produeix més, però va formar part de seva doble CD “Laced
/ Unlaced” (2007) a la primera part titulada “Laced”.
Arribant a l’any 2001, decideix residenciarse a Chicago per començar l’enregistrament del seu àlbum
debut “Enchant”.
Com tribut a les víctimes de l’11 de setembre, va llançar un single benèfic titulat “By the sword”, donant
tot a institucions com “American Bed Cross” o “AmeriCames”.
Finalment, l’any 2003, va completar les 14 cançons que comprendrien al seu primer LP Enchant i la seva
estètica musical denominada com “Fantasy Heavy-Rock”, combinant gèneres com ara la Música neoclàs-
sica, Rock, dark cabaret i diferents influències de Música celta. Emilie va permetre que el disc pogués
descarregar de forma gratuïta a la seva pàgina web, en les versions pagades s’incloïa un codi que permetia
als fans obtenir de la web diferent material extra com cançons i vídeos. A causa del esgotament, el disc no-
més va quedar disponible de manera digital, per això l’any 2007 va ser re-llançat per “Trisol music group”.
Opheliac: una nova era (2006-2011)
A mb només un àlbum d’estudi i ja establerta com a intèrpret i artista de culte, Emilie va prendre noto-
rietat a finals del 2003 quan va ser descoberta per la líder de la banda Hole, Courtney Love, la qual
li va demanar ajuda per treballar en el seu disc debut (America ‘s Sweetheart) a França. Va començar a fer
gires amb Love com a part d’una banda de dones denominada “The Chelsea”. Gràcies a Love, Emilie es
va conèixer amb el líder de Smashing Pumpkins, Billy Corgan.
Quan el tour de The Chelsea es va veure afectat pels múltiples problemes legals de Love, Emilie va tor-
nar a Chicago i va començar a treballar al costat de Corgan. “DIA”, una cançó de l’àlbum solista de Corgan
titulat “TheFutureEmbrace”, posseeix violins i cors interpretats per ella mateixa. El 23 desembre 2004 inter-
preta al costat de Corgan i Dennis DeYoung al “WGN Morning Show” de Chicago. Com a part de la moda
anomenada per ella mateixa “Punkatorian”, va dissenyar diverses robes per al vídeo “Walking Shade” de
Corgan. El treball al costat de l’continuar fins a la primavera del 2005.
Durant setembre de 2005, Emilie va poder tornar a treballar en un nou àlbum, va ser llavors quan va
començar l’enregistrament del seu més important treball fins ara: Opheliac, en els estudis “Mad Villain” de
Chicago. El disc va veure la llum fins al 2006 i és molt més fosc i agressiu que els seus treballs anteriors,
incorporant gèneres com l’industrial, nous arranjaments com sintetitzadors programats per ella mateixa,
guturals i el seu ja clàssic violí elèctric. Ella descriu a Opheliac com una obra autobiogràfica.
Índex
9. El 2006 va agregar una banda de suport en viu per a les seves presentacions, les va cridar “The Bloody
Crumpets”. Al costat d’elles interpreto el nou material al programa “WGN Morning Show” el 12 de gener del
2006. Un EP d’edició limitada contindria un avançament de 8 cançons de Opheliac que va ser llançat a la
primavera de 2006 sota la seva pròpia discogràfica. El 18 d’agost del 2006, Emilie va anunciar el llança-
ment de la versió final d’Opheliac, aquest seria un doble disc d’edició limitada distribuït per Trisol Music
Group.
A finals del 2006, l’artista, assetjada pels rumors que afirmaven que la seva addicció a l’heroïna era creix-
ent, va enviar una carta als mitjans de comunicació declarant que ja havia passat aquesta etapa de la seva
vida i es trobava totalment neta i centrada en la seva carrera musical.
El 9 de març de 2007, després d’embarcaré en un tour per Europa, Emilie llança el seu tercer àlbum
d’estudi titulat “Laced / Unlaced” que en realitat és un doble CD completament instrumental. El primer disc,
Laced, és un re-llançament del seu àlbum “On a day ...” (2000) amb unes 5 composicions addicionals inter-
pretades en viu. El segon disc, Unlaced, representaria perfectament el que defineix l’estil “Victorian Indus-
trial”, totes peces originals de violí elèctric amb molts arranjaments i agregats típics del gènere industrial.
La primera presentació del nou material es va dur a terme el 26 de maig del 2007 al festival gòtic més
important a nivell internacional, el “Wave-Gotik-Treffen”, a Alemanya, a més d’estar present en altres impor-
tants festivals com el M ‘ era Lluna. Des del 22 de juny al 11 de agost de 2007, Emilie es veuria involucrada
en un tour europeu per promocionar els àlbums Opheliac i Laced / Unlaced. Va interpretar en països com
Alemanya, Àustria, Anglaterra i Holanda. Va ser acompanyada pel seu grup de Bloody Crumpets: Lady
Aprella, Lucina, Vecona i Verónica.
L’agost del 2007 s’edita novament una versió d’edició limitada del disc Enchant i una compilació de mate-
rial previ desconegut titulat “A bit o ‘this & that”.
Fotografia presa en un xou de novembre del 2008.
La primavera del 2008 va començar un nou tour titulat “The Asylum Tour”, en el qual interpretaria al volt-
ant d’Europa. Durant la primera etapa del tour, llanço un EP titulat “4 o’clock”.
El 5 setembre 2008 surt a la venda un nou EP titulat: “Girls just wanna have fun / Bohemian rhapsody
EP”. Originalment la data de sortida estava programada per a fins del mes d’agost, però la còpia original
per a reproducció va ser perduda. A causa d’això, Emilie va decidir agregar-li una cançó més titulada “Gen-
tlemen aren’t nice” al EP. Després del llançament, Emilie continu amb la seva nova gira “The Asylum Tour
2008: The Gate”, la qual va començar a Hildesheim, Alemanya i dur fins al 8 d’agost. Les presentacions als
Estats Units incloses en aquest tour van ser cancel · lades per problemes administratius en la venda de les
entrades, Emilie explico aquest incident en el seu fòrum oficial i va demanar disculpes.
Emilie tornaria amb més xous durant el 2009, finalment va anunciar la retardada primer gira nord-ameri-
cana a principis del mes d’agost, la mateixa sota el nom de “The Asylum Tour: The Key”, la qual compren-
dria Canadà, Estats Units i Mèxic, començant a vendre el 7 d’agost les entrades. Cal destacar que el dia
22 d’octubre s’estaria presentant per primera vegada a Amèrica Llatina, i en Circ Volador de la Ciutat de
Mèxic el seu debut.
Índex
10. Finalment, el dia 27 d’octubre de 2009 va ser anunciada com a data oficial el llançament del esperat llibre
“The Asylum for Wayward Victorian Girls”: Una obra autobigrafica on narra les seves tràgiques experiències
viscudes en un hospital psiquiàtric. Arribant així en un pack especial que contindria no només el llibre, sinó
també la re-edició del disc Opheliac (amb nova caràtula i extres), una samarreta, una bossa i un llibre de
receptes.
Fight Like a Girl (2011-present)
A l juny del 2010, Autumn va llançar un acrònim del seu següent àlbum, FLAG, en el seu compte de
Twitter, per després revelar el títol complet com Fight Like a Girl. En les seves paraules, el significat
darrere del títol és “Prendre totes aquestes coses que fan a les dones febles i usar-los com un avantatge”.
Basat en la seva novel · la autobiogràfica, The Asylum for Wayward Victorican Girls, l’àlbum ha estat descrit
com “un treball d’òpera feminista dins d’un manicomi, on les recluses dones descobreixen a poc a poc la
seva pròpia força en nombres.”
El 30 d’agost de 2010, va anunciar que seria sotmesa a cirurgia de mandíbula. Al Setembre del 2011,
va publicar les lletres del primer track de l’àlbum, “Fight Like a Girl” en el seu compte de Twitter. Al Juny,
Autumn es va presentar al Harvest Festival d’Austràlia, i havia planejat debutar dues cançons de l’àlbum
en aquestes actuacions. Ella també va aparèixer en el teaser de dotze minuts de Darren Lynn Bousman i
Terrance Zdunich sobre el seu pròxim projecte, Devil’s Carnival. L’11 d’abril de 2012, Autumn va llançar el
single “Fight Like a Girl”, amb la cançó “Time for Tea” que apareixia com una banda B.
El 16 d’abril de 2012, Autumn anuncia els seus plans per presentar una adaptació musical de tres hores
de la seva novel · la autobiogràfica al teatre West End de Londres al 2014. D’acord amb l’entrevista amb
Mulatschag, ella té plans d’interpretar els rols de les dues protagonistes, Emilie i Emily
El 13 de juny de 2012, s’anuncia per mitjà del seu bloc el dia de llançament del seu àlbum, el 24 de juny
del mateix any, incloent una cançó anomenada “The Key”. Autumn va llançar en un fòrum, un fragment de
la cançó que està amagada en l’última línia de les lletres on ella va publicar.
Video Entrevista a Emilie Autumn
Índex
11. Llibres
Your
ACROSS THE
sugar sits
THE SKY ASYLUM
untouched
Índex
12. ACROSS THE SKY and Other Poems
Data de llançament: 2001
Característiques: Tapa dura, 28 pàgines, conté més de trenta poemes.
“La tardor ens presenta la seva primera col·lecció de poesia eclèctica. La combinació de la
forma i estructura clàssica amb la perspectiva única d’una dona jove en el segle XXI, “Across
the Sky” és un volum sense temps en les paraules i les idees alhora meravellosament relle-
vants alhora terriblement fora de lloc en el nostre món modern ...
Índex Llibres
13. YOUR sugar sits untouched
Data de llançament: 2005
Editorial: Willow Tech House
Característiques: Llibre amb quaranta cinc poemes complets, inclou un CD amb els
poemes llegits per l’autora, Emilie Autumns.
CD1 CD2
1. Your Sugar Sits Untouched 1. Smirking Girl
2. Goodbye 2. Try My Best
3. The Day You Love 3. Nearer Than You
4. At What Point Does A Shakespeare Say 4. The Muse
5. Blackbird Sonnets 5. The Music I Heard Once
6. Constant 6. If You Could Only Know
7. Ghost 7. Funny How Things Change
8. How to Break A Heart 8. I Didn’t Mean You
9. Rant I 9. If
10.In Praise of Cyrano 10.Visions
11.So Many Fools 11.By the Sword
12.The Ballad of Mushroom Down 12.Didn’t
13.The One 13.If You Feel Better
14.Space 14.Two Masks
15.Alas (The Knight) 15.What Right Have I
16.A Letter From A Friend 16.WOMAN
17.A Plea to the Dying 17.I Cried For You
18.Close 18.Rapunzel Sonnets
19.Dreams 19.Never Tasted Tears
20.Everybody’s Girl 20.Jump the Track
21.Empty 21.On Artistic Integrity
22.Homesick Sonnets 22.Manipulation
23.Rant II
24.Little Boy
Índex Llibres
14. THE ASYLUM FOR wayward victorian
girls
Data de llançament: 2010
Editorial: The Asylum Emporium
Característiques: Llibre de tapa dura de 266 pàgines a tot color amb paper satinat.
“A cavall entre l’estudi psicològic, història de terror històric i fantasia, “The Asylum for way-
ward victorian girls” és la novel·la autobiogràfica debut d’Emilie Autumn.
Escrita i il·lustrada per la pròpia violinista, aquesta esgarrifosa història combina humor, tragè-
dia i suspens per produir un relat esborronador del malson que és la vida a l’interior d’un mani-
comi, la comparació dels de l’època victoriana amb els dels nostres dies i demostrar, a través
de les seves pròpies experiències personals, el poc que ha canviat des de llavors fins ara.”
Índex Llibres
