SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  18
Télécharger pour lire hors ligne
Resum de l'Estudi sobre l'Impacte Econòmic del Turisme a Osona
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

TRETS RELLEVANTS DE L’ECONOMIA D’OSONA

L’economia d’Osona representava, el 2011, al voltant de l’1,8% del PIB català.
Aquest pes econòmic és molt semblant al seu pes demogràfic, un 2% de la
població de Catalunya, al dels llocs de treball ubicats a la comarca, un 1,9%, i
al nivell de renda dels residents que obtenen, en conjunt, un 1,8% de la renda
total catalana.


Gràfic 1. Comparació de la distribució del PIB per grans sectors - 2011


          Primari
          Indústria
          Construcció
          Serveis
                                1,8%                                                      5,8%

                                         1,8 %
                                        19,9%
                                                                                                   29,4%
                                                 7,5%
                                                                    56,2%
                   70,8%
                                                                                                 8,5%




                          Catalunya                                                  Osona
                   PIB: 194.708,62 Milions €                                 PIB: 3.427,14 Milions €



Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya i el model SIM-SOE



                                                           1
La comparança amb la distribució global catalana mostra l’especialització
industrial d’Osona, que aporta al voltant del 30% del PIB total, i agrícola i
ramadera, que triplica el pes de la mitjana de Catalunya i aporta pràctica-
ment un 6% del PIB. La indústria alimentària de la comarca, que es nodreix
de matèria primera local, configura un clúster que és una de les peces claus
de l’economia osonenca. (Veure Gràfic 1).

Tot i així, l’evolució econòmica recent mostra una economia que ha crescut
per sota de la mitjana catalana, tant en el cicle expansiu, com en la intensi-
tat en que l’ha afectada la crisi, amb el resultat d’una taxa d’atur que està
per sobre la mitjana catalana.



QUANTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA

L’any 2011, la comarca d’Osona ha rebut 190.000 viatgers, ha generat a
l’entorn de 430.000 pernoctacions en allotjaments turístics i prop de
1.260.000 pernoctacions en segones residències.

L’oferta d’Osona és una de les més diversificades respecte a la tipologia
de les places d’allotjament. Els hotels representen el 0,7% de l’oferta de
places de Catalunya i l’1,55% de les places respecte al total provincial. Es
troben molt distribuïts per la comarca, amb major presència a Vic i rodalies
i als municipis del Montseny, específicament a Seva, que concentra més del

                                      2
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

80% de l’oferta de places de 4 estrelles al resort El Montanyà, tot un refe-
rent de tradició hotelera i esportiva.

Gràfic 2. L’oferta hotelera a Osona 2011


                                      Oferta d’establiments                                                                          Oferta de places
                                                      C-17                                                                      Resta municipis
                                                                                                                                   24,85%
                                                                         Vidrà
                                                                                                C-37                                                                     Seva
                                                                                                EIX DIAGONAL                                                            27,40%
                                        Montesquieu         Santa Maria
                        Alpens
                                                             de Besora
                                            Sora       Sant Quirze
                                                        de Besora                                                          Prats de
                                                                     Sant Pere                                             Lluçanès
                          Sant Agustí
                                                                     de Torelló
                          de Lluçanès                                                                                       3,58%
             Lluçà                                   Sant Vicenç
                                     Sant      Orís                                                                           Tona
                            Perafita Boi de            de Torelló
                                                                                                                             4,56%
                       Sant        Lluçanès    Les                                Santa Maria
                      Martí                   Masies                                                 Rupit i Pruit         Sant Julià
                                                                                   de Corcó
                     d’Albars                   de                                                                         de Vilatorta                                 Vic
                                    Sobremunt                                                                                                                         16,76%
                                            Voltregà                                                                          4,66%
        Prats de              Olost             Santa                                     Tavertet                                 Rupit i Pruit Torelló
                                        Sant                                                                                                               Viladrau
        Lluçanès                                Cecília                  Roda Les                                                    5,59%       5,83%
                                      Bartomeu                                                                                                              6,76%
                                              de Voltregà                de TerMasies
                                         del
                                                                              de Roda
                                        Grau
                                                      Gurb
                     Oristà                                                  Tavèrnoles
                                                                                            Vilanova
                                                                        Folgueroles          de Sau
                      Santa Eulàlia                         Vic Calldetenes
                      de Riuprimer                                 Santa              Sant                                        4 estrelles
                                                                  Eugènia            Sadurní                                         30%                              1 estrella
                                                        Malla      Berga Vilatorta
                                                                                   d’Osormort                                                                            23%
         C-25
         EIX TRANSVERSAL Muntanyola                               Taradell                      Espinelves

                                                      Tona
                                                                       Seva         Viladrau
                              Collsuspina                                                                C-25
                                                   Balenyà                                               EIX TRANSVERSAL
                                                                       el Brull

                                                   Centelles
                                                                                                                                                                       2 estrelles
                                                                                                                                                                          25%
                                                                                                          Hotels de 4 estrelles      3 estrelles
                                                                                                                                        22%
                                                                                                          Hotels de 3 estrelles
                                                    Sant Martí
                                                   de Centelles                                           Hotels de 2 i 1 estrella
                                                                         C-17                                                                      2.040 places




Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat



                                                                                                     3
Els càmpings representen l’1,1% de l’oferta de places de Catalunya i el 7,2% res-
pecte al total de la província de Barcelona. Es tracta d’instal·lacions majoritària-

Gràfic 3. Oferta de càmpings a Osona 2011


                               Oferta d’establiments                                                                                  Oferta de places
                                                     C-17
                                                                                                                                            Sant Sadurní d’Osormort
                                                                                               C-37                                                   6%
                                                                        Vidrà
                                                                                               EIX DIAGONAL                       Rupit i Pruit
                                         Montesquieu       Santa Maria                                                                7%
                       Alpens
                                                            de Besora
                                                                                                                                                                      Taradell
                                           Sora       Sant Quirze                                                                                                       23%
                                                       de Besora                                                         Espinelves
                                                                    Sant Pere                                               9%
                         Sant Agustí
                                                                    de Torelló
                         de Lluçanès
            Lluçà                                    Orís     Sant Vicenç
                                         Sant
                             Perafita    Boi de                 de Torelló
                      Sant             Lluçanès    Les                           Santa Maria                             Centelles
                     Martí                        Masies                          de Corcó            Rupit i Pruit        10%
                                                   de
                                                                                                                                                                          Vilanova
                    d’Albars
                                        Sobremunt                                                                                                                          de Sau
                                                Voltregà
        Prats de
                                                                                                                                                                             13%
                             Olost             Santa                                     Tavertet
        Lluçanès                       Sant
                                               Cecília                                                                    Santa Eugènia
                                                                               Les
                                     Bartomeu                          Roda                                                 de Berga
                                             de Voltregà                      Masies                                                                              Vidrà
                                        del                            de Ter                                                  10%
                                        Grau
                                                                            de Roda                                                                 Olost         12%
                                                     Gurb                                                                                           10%
                    Oristà                                                  Tavèrnoles
                                                                                           Vilanova
                                                                       Folgueroles          de Sau
                     Santa Eulàlia                         Vic Calldetenes
                     de Riuprimer                                  Santa            Sant
                                                                  Eugènia          Sadurní                                        Tercera
                                                       Malla     Berga Vilatorta
                                                                                 d’Osormort
                                                                                                                                    24%                               Primera
        C-25                                                                                                                                                           24%
        EIX TRANSVERSAL                Muntanyola                Taradell                      Espinelves

                                                     Tona
                                                                      Seva         Viladrau
                             Collsuspina                                                              C-25
                                                  Balenyà
                                                                                                      EIX TRANSVERSAL
                                                                      el Brull

                                                  Centelles
                                                                                                           De primera categoria

                                                   Sant Martí                                              De segona categoria                      Segona
                                                  de Centelles                                                                                       52%
                                                                        C-17                               De tercera categoria




Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat



                                                                                                    4
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

ment orientades al lloguer de parcel·les a usuaris permanents i caravanes, una
tipologia de campistes que s’ha vist molt afectada per la crisi. Per fer-hi front,
s’estan promocionant zones de bungalows que permetin allargar la temporada,
millorar l’oferta de serveis i atraure noves tipologies d’usuaris. (Veure Gràfic 3).

Osona, amb el 6,6%, ocupa la tercera posició entre les comarques catalanes en
oferta de places de turisme rural. El model predominant és la masoveria o habi-
tatge unifamiliar fora de nucli de població, que es lloga en règim de casa sencera.
La comarca compta també amb una significativa oferta de cases de colònies.



L’ECONOMIA DEL TURISME

L’òptica de la demanda. La despesa turística. L’anàlisi des de l’òptica
de la demanda permet obtenir les magnituds econòmiques del turisme de
manera acurada, i fer estimacions sobre el seu futur.

El punt de partida ha estat estimar la despesa generada a la zona pels visi-
tants que hi arriben. Aquest s’han dividit en tres tipologies:

•  que pernocten a la comarca (que a partir d’ara anomenarem turistes)
  Els
•  que es desplacen en excursions d’un sol dia sense quedar-se a dormir
  Els
  (visitants)
•  que disposen d’una segona residència a Osona
  Els

                                         5
L’any 2011, Osona va rebre, en conjunt, una despesa turística de 93,3 milions
d’euros. En el cas dels turistes, la despesa efectuada a la comarca es pot
xifrar en uns 38,2 milions d’euros, mentre que les visites d’un dia van gene-
rar una despesa de 29,5 milions d’euros i les segones residències aporten
una despesa anual a la zona d’uns 25,6 milions d’euros. (Veure Gràfic 4).

L’òptica de l’oferta. Especialització per territoris. L’índex d’especialit-
zació turística es calcula a partir de la quota de l’impost d’activitats eco-

Gràfic 4. Distribució de la despesa turística a Osona el 2011


                                                     93,3 milions d’€



                                                          32%


                                                                        Visitants

                                                          27%           2a Residència
                                                                        Turistes




                                                          41%




                                                          2011


Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts



                                                            6
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

nòmiques en els epígrafs turístics, que són, bàsicament, els establiments
hotelers. L’oferta turística de la zona representaria actualment el 0,38% del
total de Catalunya, i el 0,23 si es defineix l’índex d’especialització relativa,
que matisa el seu pes en funció de la població de cada territori.

A escala municipal, només Seva i Rupit i Pruït tenen una especialització
superior a la catalana. Cal tenir en compte, però, que aquest índex turístic
no considera els temes relacionats amb la segona residència, fet signifi-
catiu en forces municipis de la comarca, i que es basa en infraestructura
turística hotelera, el que pot significar una certa subvaloració en models
turístics tan relacionats amb la natura com és el cas d’Osona.

La comparança de les dades sobre especialització turística del 2010 amb
el que hi havia el 2004, confirma la tendència a la creixent centralització de
l’activitat turística al voltant de Barcelona, ciutat que augmenta de mane-
ra molt important els seus índex turístics, i de que retruc impulsa els dels
municipis més propers.

En canvi, l’índex d’especialització turística a Osona ha mostrat una forta
tendència a la reducció, passant del 0,4 que enregistrava la comarca el
2004, fins el ja esmentat 0,23 del 2010. Atès que el càlcul d’aquest índex es
fa en relació a la globalitat de Catalunya, el que índica aquesta pèrdua d’es-
pecialització és simplement que la comarca ha evolucionat per sota la que
s’ha produït al conjunt de Catalunya, molt influït, com s’acaba d’argumentar,

                                       7
pel comportament de l’entorn de Barcelona, i per una estructura turística
molt centrada en les comarques costaneres.



IMPACTE SOBRE EL PIB I L’OCUPACIÓ

La utilització de la matriu de coeficients tècnics de la taula input-output
permet avaluar que les activitats turístiques han generat, el 2011, un PIB
a la zona valorat en uns 59,4 milions d’euros, el que significa un 1,7% de
l’economia de tota l’àrea, i possibilita l’existència de prop de 1.200 llocs de
treball. Els turistes aporten al voltant del 0,7% del PIB d’Osona, mentre la
segona residència i els visitants d’un dia representen cadascun d’ells un
0,5%. (Veure Gràfic 5).

L’efecte multiplicador se situa en un 1,08 que vol dir que, per cada euro de
valor afegit que es crea a la zona en activitats estrictament turístiques, es
generen, també a la zona, altres 0,08 euros bé en segments productius que
abasteixen al turisme o bé derivades de les rendes generades pel turisme.

La xifra anterior fa referència exclusivament a l’activitat que es porta a ter-
me dins la comarca. Cal tenir en compte també l’anomenat efecte spillover,
és a dir, la incidència que genera fora de la comarca la despesa realitzada en
activitats turístiques a Osona. Aquests efectes spillover es poden xifrar en 40
milions d’euros, que afecten majoritàriament a l’economia catalana, i en molta

                                      8
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

menor mesura a les economies espanyoles i estrangeres. En termes laborals,
aquesta producció es materialitza en uns 560 llocs de treball. (Veure Gràfic 6).

L’hoteleria i la restauració són els més beneficiats, ja que aporten gairebé
una quarta part del nou PIB generat a Osona, però l’impacte es trasllada
també a un ampli ventall d’activitats, tant terciàries com industrials.


Gràfic 5. Efectes del turisme sobre l’economia de la zona el 2011

        En percentatge sobre el PIB turístic de la zona   Distribució entre les 3 tipologies (%)

                           59,4
                      Milions €      1,7% del PIB
                                     Visitants
                                     2a Residència
                           0,5%                                     2a.
                                     Turistes
                                                                 Residència
                                                                                 Turistes
                                                                    28%
                                                                                      42%
                           0,5%
                                                                     Visitants
                                                                       30%



                           0,7%                                      59,4 Milions €
                                                                      1,7 % del PIB



                            %


Font: Model Sim-Turístic



                                                      9
Territorialment, en termes relatius, el pes del turisme és més gran en els
petits municipis de muntanya. Els municipis de la Plana, amb una economia
més diversificada i amb més dimensió, mostren una estructura productiva
on el turisme és menys important. Tot i així, si es fes l’anàlisi en valors abso-


Gràfic 6.  istribució del PIB generat a la comarca per sectors productius el 2011
          D
          (en % sobre el total)



                  Hoteleria i restauració                                                    26,7%


                                 Comerç                                       17,8%


                                Indústria                             13,7%


                       Serveis personals                   8,1%


                             Oci i cultura                 8,3%


                 Serveis a les empreses                     8,7%


                               Transport            4,9%


                                   Resta                           11,9%



Aquesta distribució és sobre l’impacte global, independentment d’on s’hagi produït l’increment de PIB. Inclou efectes
directes, indirectes i induïts
Font: Model Sim-Turístic.



                                                        10
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

luts, Vic, amb una gran atracció de visitants d’un dia i una estructura d’aco-
lliment que es correspon al seu paper de capital interior, és la que aporta
un major PIB turístic i, juntament amb Seva, representarien una quarta part
del total.



ESCENARIS DE FUTUR A L’HORITZÓ 2022

S’ha fet un exercici de prospectiva per tal d’avaluar quin en pot ser el poten-
cial futur. Per fer-ho s’ha dissenyat un model que utilitza la tècnica dels
escenaris.

El primer escenari és el que s’ha anomenat tendencial, ja que segueix la
mateixa tendència de creixement de la demanda per tipologies que s’ha
mantingut en els darrers 5 anys a Osona, amb una mitjana d’increment
de 1,99% de les pernoctacions en hotels, càmpings i cases rurals. Aquest
creixement també s’ha aplicat als visitants d’un dia i a d’altres tipologies
turístiques, com les cases de colònies, mentre que, per les segones resi-
dències, s’ha mantingut el comportament de la darrera dècada en quant a
un progressiu procés de transformació de segones a primeres residències.

Si es compleixen les hipòtesis de l’escenari tendencial, a l’horitzó 2022
l’aportació del turisme a l’economia d’Osona es pot xifrar en uns 69,7 milions
d’euros, és a dir, un increment del 17% respecte la xifra actual. En termes

                                      11
relatius, aportaria un 1,7% del PIB de la comarca, un percentatge similar
a l’actual ja que l’escenari sobre l’evolució de l’economia d’Osona és força
positiva, el que fa que el pes relatiu del turisme es mantingui.

El segon escenari s’ha elaborat a partir de les previsions del Pla de
Marketing de la Província de Barcelona (PMPB) sobre l’evolució del

Gràfic 7.  portació del turisme al PIB d’Osona a l’horitzó 2022 en els diferents
          A
          escenars


                    2a. residència                                     93,4 M€
                                                        89,6 M€
                                                                     2,3% del PIB
                    Visitants                         2,1% del PIB
                                                                         15%
                    Turistes              69,7 M€         16%
                                       1,7% del PIB
                      59,4 M€
                   1,7% del PIB                                          31%
                                          20%            32%

                       28%
                                          33%
                       30%
                                                                         54%
                                                         52%
                                           47%
                       42%


                       2011             Tendencial      PMPB         Internaciona-
                                                                        lització
                                                          2022



Font: Model Sim-Turístic



                                           12
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

nombre de turistes i excursionistes que visitaran la comarca en els propers
anys. En concret, preveu que el nombre de turistes augmenti a un ritme
del 5,5% anual, i que el de visitants ho faci al 4,0% anual. El PIB generat per
les activitats turístiques a la zona augmentaria fins a 89,6 milions d’euros,
un 28% superior a l’escenari tendencial, i el pes sobre l’economia comarcal
augmentaria fins el 2,1%.

Finalment, el tercer escenari és el que s’ha anomenat d’internacionalit-
zació. En aquest escenari es planteja un exercici teòric per avaluar quins
serien els efectes en el cas que l’increment de turistes que planteja el Pla
de Marketing de la província de Barcelona, en hotels i cases rurals, s’acon-
seguís exclusivament amb l’arribada d’estrangers, que tenen actualment
un nivell de despesa un 12,5% superior al turisme nacional, percentatge
que podria ser del 17% ateses les previsions de l’evolució del nivell de ren-
da. El PIB turístic augmentaria fins els 93,4 milions d’euros, un 2,3% del PIB
de la comarca. (Veure Gràfic 7).



CONCLUSIONS

Resultat de la riquesa territorial d’Osona són les seves diferents ofertes
turístiques, una combinació de factors d’atracció emergents, de natura i
cultura, per a un turisme respectuós amb l’entorn i que valora la relació
amb el territori, la natura i el patrimoni. La capital, Vic, és el principal centre

                                        13
d’atracció cultural, comercial i de restauració i, dins la variada gama de pai-
satges de muntanya que envolten la Plana, es manté l’oferta de municipis
d’estiueig de gran tradició i zones naturals amb una gran personalitat.

Osona és també una comarca amb un ampli i diversificat teixit productiu i
empresarial on, comparativament, el pes del turisme és relativament petit.
De totes maneres, un PIB de quasi 60 milions d’euros és important en valor
absolut, quan es tradueix en forma de sous, salaris i beneficis a la comarca,
més uns efectes addicionals que repercuteixen sobre la resta de l’economia
catalana.

Els escenaris de futur que s’han plantejat, fins i tot el tendencial, són ambi-
ciosos i engrescadors per una comarca on el turisme té un important
potencial de desenvolupament si aprofita i treu més rendiment del model
i les estructures de que disposa. Mantenir el pes del sector vol dir que el
creixement del turisme ha de tenir una evolució similar a la resta de l’eco-
nomia d’Osona. Augmentar el seu pes relatiu és un escenari assolible, tenint
en compte que es posiciona en mercats emergents i que el grau d’ocupació
de l’oferta existent és relativament baix.

Tot plegat exigeix actituds pro actives, apostar per la qualitat de la destina-
ció i de les empreses que ofereixen els serveis, així com una major coordi-
nació territorial i d’interrelació pública-privada, per assolir els millors resul-
tats en un sector tan competitiu com el turisme.

                                       14
IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA

L’estudi doncs s’ha centrat en posar en relleu la problemàtica i oportunitats
del turisme en aquesta comarca, i quantificar la seva importància econò-
mica actual i futura. El seu objectiu és ajudar a mobilitzar iniciatives i col·
laboracions per fer front amb èxit a aquests reptes. Esperem que aquest
treball aporti alguna idea per trobar el camí.




                                      15
Resum de l'Estudi sobre l'Impacte Econòmic del Turisme a Osona
Resum de l'Estudi sobre l'Impacte Econòmic del Turisme a Osona

Contenu connexe

Plus de Cambra de Comerç de Barcelona

Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015
Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015
Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015Cambra de Comerç de Barcelona
 
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...Cambra de Comerç de Barcelona
 
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014Informe Territorial de la província de Barcelona 2014
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014Cambra de Comerç de Barcelona
 
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Conferència Miquel Valls a la Fira de la Candelera sobre exportacions catalanes
Conferència Miquel Valls a la  Fira de la Candelera sobre exportacions catalanesConferència Miquel Valls a la  Fira de la Candelera sobre exportacions catalanes
Conferència Miquel Valls a la Fira de la Candelera sobre exportacions catalanesCambra de Comerç de Barcelona
 
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Cambra de Comerç de Barcelona
 
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...Cambra de Comerç de Barcelona
 

Plus de Cambra de Comerç de Barcelona (20)

Díptic informe Observatori Barcelona
Díptic informe Observatori BarcelonaDíptic informe Observatori Barcelona
Díptic informe Observatori Barcelona
 
Informe Observatori Barcelona 2015
Informe Observatori Barcelona 2015Informe Observatori Barcelona 2015
Informe Observatori Barcelona 2015
 
Presentació PAI 2015
Presentació PAI 2015Presentació PAI 2015
Presentació PAI 2015
 
Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015
Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015
Informe trimestral de conjuntura catalana, 25 de febrer de 2015
 
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...
Presentació de la roda de premsa de conjuntura econòmica de Catalunya de la C...
 
Presentació hipòdrom Osona
Presentació hipòdrom OsonaPresentació hipòdrom Osona
Presentació hipòdrom Osona
 
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la ...
 
Informe Observatori Barcelona 2014
Informe Observatori Barcelona 2014Informe Observatori Barcelona 2014
Informe Observatori Barcelona 2014
 
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014Informe Territorial de la província de Barcelona 2014
Informe Territorial de la província de Barcelona 2014
 
Presentació creEm, juny 2014
Presentació creEm, juny 2014 Presentació creEm, juny 2014
Presentació creEm, juny 2014
 
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...
Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte econòmic de dife...
 
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...
Presentació de l'Estudi: El sector empresarial a Catalunya i Espanya, Impacte...
 
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, 22 de ma...
 
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...
Presentació de l'Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econ...
 
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...
Estudi: El Sector Públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents...
 
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...
Presentació Estudi 'Dones en els consells d'administració de les empreses de ...
 
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...
Roda de premsa de conjuntura i perspectives econonòmiques a Catalunya, 13 de ...
 
Conferència Miquel Valls a la Fira de la Candelera sobre exportacions catalanes
Conferència Miquel Valls a la  Fira de la Candelera sobre exportacions catalanesConferència Miquel Valls a la  Fira de la Candelera sobre exportacions catalanes
Conferència Miquel Valls a la Fira de la Candelera sobre exportacions catalanes
 
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
Estudi sobre l'impacte econòmic de l'activitat turística al Berguedà (actuali...
 
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
 

Resum de l'Estudi sobre l'Impacte Econòmic del Turisme a Osona

  • 2. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA TRETS RELLEVANTS DE L’ECONOMIA D’OSONA L’economia d’Osona representava, el 2011, al voltant de l’1,8% del PIB català. Aquest pes econòmic és molt semblant al seu pes demogràfic, un 2% de la població de Catalunya, al dels llocs de treball ubicats a la comarca, un 1,9%, i al nivell de renda dels residents que obtenen, en conjunt, un 1,8% de la renda total catalana. Gràfic 1. Comparació de la distribució del PIB per grans sectors - 2011 Primari Indústria Construcció Serveis 1,8% 5,8% 1,8 % 19,9% 29,4% 7,5% 56,2% 70,8% 8,5% Catalunya Osona PIB: 194.708,62 Milions € PIB: 3.427,14 Milions € Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya i el model SIM-SOE 1
  • 3. La comparança amb la distribució global catalana mostra l’especialització industrial d’Osona, que aporta al voltant del 30% del PIB total, i agrícola i ramadera, que triplica el pes de la mitjana de Catalunya i aporta pràctica- ment un 6% del PIB. La indústria alimentària de la comarca, que es nodreix de matèria primera local, configura un clúster que és una de les peces claus de l’economia osonenca. (Veure Gràfic 1). Tot i així, l’evolució econòmica recent mostra una economia que ha crescut per sota de la mitjana catalana, tant en el cicle expansiu, com en la intensi- tat en que l’ha afectada la crisi, amb el resultat d’una taxa d’atur que està per sobre la mitjana catalana. QUANTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA L’any 2011, la comarca d’Osona ha rebut 190.000 viatgers, ha generat a l’entorn de 430.000 pernoctacions en allotjaments turístics i prop de 1.260.000 pernoctacions en segones residències. L’oferta d’Osona és una de les més diversificades respecte a la tipologia de les places d’allotjament. Els hotels representen el 0,7% de l’oferta de places de Catalunya i l’1,55% de les places respecte al total provincial. Es troben molt distribuïts per la comarca, amb major presència a Vic i rodalies i als municipis del Montseny, específicament a Seva, que concentra més del 2
  • 4. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA 80% de l’oferta de places de 4 estrelles al resort El Montanyà, tot un refe- rent de tradició hotelera i esportiva. Gràfic 2. L’oferta hotelera a Osona 2011 Oferta d’establiments Oferta de places C-17 Resta municipis 24,85% Vidrà C-37 Seva EIX DIAGONAL 27,40% Montesquieu Santa Maria Alpens de Besora Sora Sant Quirze de Besora Prats de Sant Pere Lluçanès Sant Agustí de Torelló de Lluçanès 3,58% Lluçà Sant Vicenç Sant Orís Tona Perafita Boi de de Torelló 4,56% Sant Lluçanès Les Santa Maria Martí Masies Rupit i Pruit Sant Julià de Corcó d’Albars de de Vilatorta Vic Sobremunt 16,76% Voltregà 4,66% Prats de Olost Santa Tavertet Rupit i Pruit Torelló Sant Viladrau Lluçanès Cecília Roda Les 5,59% 5,83% Bartomeu 6,76% de Voltregà de TerMasies del de Roda Grau Gurb Oristà Tavèrnoles Vilanova Folgueroles de Sau Santa Eulàlia Vic Calldetenes de Riuprimer Santa Sant 4 estrelles Eugènia Sadurní 30% 1 estrella Malla Berga Vilatorta d’Osormort 23% C-25 EIX TRANSVERSAL Muntanyola Taradell Espinelves Tona Seva Viladrau Collsuspina C-25 Balenyà EIX TRANSVERSAL el Brull Centelles 2 estrelles 25% Hotels de 4 estrelles 3 estrelles 22% Hotels de 3 estrelles Sant Martí de Centelles Hotels de 2 i 1 estrella C-17 2.040 places Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat 3
  • 5. Els càmpings representen l’1,1% de l’oferta de places de Catalunya i el 7,2% res- pecte al total de la província de Barcelona. Es tracta d’instal·lacions majoritària- Gràfic 3. Oferta de càmpings a Osona 2011 Oferta d’establiments Oferta de places C-17 Sant Sadurní d’Osormort C-37 6% Vidrà EIX DIAGONAL Rupit i Pruit Montesquieu Santa Maria 7% Alpens de Besora Taradell Sora Sant Quirze 23% de Besora Espinelves Sant Pere 9% Sant Agustí de Torelló de Lluçanès Lluçà Orís Sant Vicenç Sant Perafita Boi de de Torelló Sant Lluçanès Les Santa Maria Centelles Martí Masies de Corcó Rupit i Pruit 10% de Vilanova d’Albars Sobremunt de Sau Voltregà Prats de 13% Olost Santa Tavertet Lluçanès Sant Cecília Santa Eugènia Les Bartomeu Roda de Berga de Voltregà Masies Vidrà del de Ter 10% Grau de Roda Olost 12% Gurb 10% Oristà Tavèrnoles Vilanova Folgueroles de Sau Santa Eulàlia Vic Calldetenes de Riuprimer Santa Sant Eugènia Sadurní Tercera Malla Berga Vilatorta d’Osormort 24% Primera C-25 24% EIX TRANSVERSAL Muntanyola Taradell Espinelves Tona Seva Viladrau Collsuspina C-25 Balenyà EIX TRANSVERSAL el Brull Centelles De primera categoria Sant Martí De segona categoria Segona de Centelles 52% C-17 De tercera categoria Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat 4
  • 6. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA ment orientades al lloguer de parcel·les a usuaris permanents i caravanes, una tipologia de campistes que s’ha vist molt afectada per la crisi. Per fer-hi front, s’estan promocionant zones de bungalows que permetin allargar la temporada, millorar l’oferta de serveis i atraure noves tipologies d’usuaris. (Veure Gràfic 3). Osona, amb el 6,6%, ocupa la tercera posició entre les comarques catalanes en oferta de places de turisme rural. El model predominant és la masoveria o habi- tatge unifamiliar fora de nucli de població, que es lloga en règim de casa sencera. La comarca compta també amb una significativa oferta de cases de colònies. L’ECONOMIA DEL TURISME L’òptica de la demanda. La despesa turística. L’anàlisi des de l’òptica de la demanda permet obtenir les magnituds econòmiques del turisme de manera acurada, i fer estimacions sobre el seu futur. El punt de partida ha estat estimar la despesa generada a la zona pels visi- tants que hi arriben. Aquest s’han dividit en tres tipologies: •  que pernocten a la comarca (que a partir d’ara anomenarem turistes) Els •  que es desplacen en excursions d’un sol dia sense quedar-se a dormir Els (visitants) •  que disposen d’una segona residència a Osona Els 5
  • 7. L’any 2011, Osona va rebre, en conjunt, una despesa turística de 93,3 milions d’euros. En el cas dels turistes, la despesa efectuada a la comarca es pot xifrar en uns 38,2 milions d’euros, mentre que les visites d’un dia van gene- rar una despesa de 29,5 milions d’euros i les segones residències aporten una despesa anual a la zona d’uns 25,6 milions d’euros. (Veure Gràfic 4). L’òptica de l’oferta. Especialització per territoris. L’índex d’especialit- zació turística es calcula a partir de la quota de l’impost d’activitats eco- Gràfic 4. Distribució de la despesa turística a Osona el 2011 93,3 milions d’€ 32% Visitants 27% 2a Residència Turistes 41% 2011 Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts 6
  • 8. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA nòmiques en els epígrafs turístics, que són, bàsicament, els establiments hotelers. L’oferta turística de la zona representaria actualment el 0,38% del total de Catalunya, i el 0,23 si es defineix l’índex d’especialització relativa, que matisa el seu pes en funció de la població de cada territori. A escala municipal, només Seva i Rupit i Pruït tenen una especialització superior a la catalana. Cal tenir en compte, però, que aquest índex turístic no considera els temes relacionats amb la segona residència, fet signifi- catiu en forces municipis de la comarca, i que es basa en infraestructura turística hotelera, el que pot significar una certa subvaloració en models turístics tan relacionats amb la natura com és el cas d’Osona. La comparança de les dades sobre especialització turística del 2010 amb el que hi havia el 2004, confirma la tendència a la creixent centralització de l’activitat turística al voltant de Barcelona, ciutat que augmenta de mane- ra molt important els seus índex turístics, i de que retruc impulsa els dels municipis més propers. En canvi, l’índex d’especialització turística a Osona ha mostrat una forta tendència a la reducció, passant del 0,4 que enregistrava la comarca el 2004, fins el ja esmentat 0,23 del 2010. Atès que el càlcul d’aquest índex es fa en relació a la globalitat de Catalunya, el que índica aquesta pèrdua d’es- pecialització és simplement que la comarca ha evolucionat per sota la que s’ha produït al conjunt de Catalunya, molt influït, com s’acaba d’argumentar, 7
  • 9. pel comportament de l’entorn de Barcelona, i per una estructura turística molt centrada en les comarques costaneres. IMPACTE SOBRE EL PIB I L’OCUPACIÓ La utilització de la matriu de coeficients tècnics de la taula input-output permet avaluar que les activitats turístiques han generat, el 2011, un PIB a la zona valorat en uns 59,4 milions d’euros, el que significa un 1,7% de l’economia de tota l’àrea, i possibilita l’existència de prop de 1.200 llocs de treball. Els turistes aporten al voltant del 0,7% del PIB d’Osona, mentre la segona residència i els visitants d’un dia representen cadascun d’ells un 0,5%. (Veure Gràfic 5). L’efecte multiplicador se situa en un 1,08 que vol dir que, per cada euro de valor afegit que es crea a la zona en activitats estrictament turístiques, es generen, també a la zona, altres 0,08 euros bé en segments productius que abasteixen al turisme o bé derivades de les rendes generades pel turisme. La xifra anterior fa referència exclusivament a l’activitat que es porta a ter- me dins la comarca. Cal tenir en compte també l’anomenat efecte spillover, és a dir, la incidència que genera fora de la comarca la despesa realitzada en activitats turístiques a Osona. Aquests efectes spillover es poden xifrar en 40 milions d’euros, que afecten majoritàriament a l’economia catalana, i en molta 8
  • 10. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA menor mesura a les economies espanyoles i estrangeres. En termes laborals, aquesta producció es materialitza en uns 560 llocs de treball. (Veure Gràfic 6). L’hoteleria i la restauració són els més beneficiats, ja que aporten gairebé una quarta part del nou PIB generat a Osona, però l’impacte es trasllada també a un ampli ventall d’activitats, tant terciàries com industrials. Gràfic 5. Efectes del turisme sobre l’economia de la zona el 2011 En percentatge sobre el PIB turístic de la zona Distribució entre les 3 tipologies (%) 59,4 Milions € 1,7% del PIB Visitants 2a Residència 0,5% 2a. Turistes Residència Turistes 28% 42% 0,5% Visitants 30% 0,7% 59,4 Milions € 1,7 % del PIB % Font: Model Sim-Turístic 9
  • 11. Territorialment, en termes relatius, el pes del turisme és més gran en els petits municipis de muntanya. Els municipis de la Plana, amb una economia més diversificada i amb més dimensió, mostren una estructura productiva on el turisme és menys important. Tot i així, si es fes l’anàlisi en valors abso- Gràfic 6. istribució del PIB generat a la comarca per sectors productius el 2011 D (en % sobre el total) Hoteleria i restauració 26,7% Comerç 17,8% Indústria 13,7% Serveis personals 8,1% Oci i cultura 8,3% Serveis a les empreses 8,7% Transport 4,9% Resta 11,9% Aquesta distribució és sobre l’impacte global, independentment d’on s’hagi produït l’increment de PIB. Inclou efectes directes, indirectes i induïts Font: Model Sim-Turístic. 10
  • 12. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA luts, Vic, amb una gran atracció de visitants d’un dia i una estructura d’aco- lliment que es correspon al seu paper de capital interior, és la que aporta un major PIB turístic i, juntament amb Seva, representarien una quarta part del total. ESCENARIS DE FUTUR A L’HORITZÓ 2022 S’ha fet un exercici de prospectiva per tal d’avaluar quin en pot ser el poten- cial futur. Per fer-ho s’ha dissenyat un model que utilitza la tècnica dels escenaris. El primer escenari és el que s’ha anomenat tendencial, ja que segueix la mateixa tendència de creixement de la demanda per tipologies que s’ha mantingut en els darrers 5 anys a Osona, amb una mitjana d’increment de 1,99% de les pernoctacions en hotels, càmpings i cases rurals. Aquest creixement també s’ha aplicat als visitants d’un dia i a d’altres tipologies turístiques, com les cases de colònies, mentre que, per les segones resi- dències, s’ha mantingut el comportament de la darrera dècada en quant a un progressiu procés de transformació de segones a primeres residències. Si es compleixen les hipòtesis de l’escenari tendencial, a l’horitzó 2022 l’aportació del turisme a l’economia d’Osona es pot xifrar en uns 69,7 milions d’euros, és a dir, un increment del 17% respecte la xifra actual. En termes 11
  • 13. relatius, aportaria un 1,7% del PIB de la comarca, un percentatge similar a l’actual ja que l’escenari sobre l’evolució de l’economia d’Osona és força positiva, el que fa que el pes relatiu del turisme es mantingui. El segon escenari s’ha elaborat a partir de les previsions del Pla de Marketing de la Província de Barcelona (PMPB) sobre l’evolució del Gràfic 7. portació del turisme al PIB d’Osona a l’horitzó 2022 en els diferents A escenars 2a. residència 93,4 M€ 89,6 M€ 2,3% del PIB Visitants 2,1% del PIB 15% Turistes 69,7 M€ 16% 1,7% del PIB 59,4 M€ 1,7% del PIB 31% 20% 32% 28% 33% 30% 54% 52% 47% 42% 2011 Tendencial PMPB Internaciona- lització 2022 Font: Model Sim-Turístic 12
  • 14. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA nombre de turistes i excursionistes que visitaran la comarca en els propers anys. En concret, preveu que el nombre de turistes augmenti a un ritme del 5,5% anual, i que el de visitants ho faci al 4,0% anual. El PIB generat per les activitats turístiques a la zona augmentaria fins a 89,6 milions d’euros, un 28% superior a l’escenari tendencial, i el pes sobre l’economia comarcal augmentaria fins el 2,1%. Finalment, el tercer escenari és el que s’ha anomenat d’internacionalit- zació. En aquest escenari es planteja un exercici teòric per avaluar quins serien els efectes en el cas que l’increment de turistes que planteja el Pla de Marketing de la província de Barcelona, en hotels i cases rurals, s’acon- seguís exclusivament amb l’arribada d’estrangers, que tenen actualment un nivell de despesa un 12,5% superior al turisme nacional, percentatge que podria ser del 17% ateses les previsions de l’evolució del nivell de ren- da. El PIB turístic augmentaria fins els 93,4 milions d’euros, un 2,3% del PIB de la comarca. (Veure Gràfic 7). CONCLUSIONS Resultat de la riquesa territorial d’Osona són les seves diferents ofertes turístiques, una combinació de factors d’atracció emergents, de natura i cultura, per a un turisme respectuós amb l’entorn i que valora la relació amb el territori, la natura i el patrimoni. La capital, Vic, és el principal centre 13
  • 15. d’atracció cultural, comercial i de restauració i, dins la variada gama de pai- satges de muntanya que envolten la Plana, es manté l’oferta de municipis d’estiueig de gran tradició i zones naturals amb una gran personalitat. Osona és també una comarca amb un ampli i diversificat teixit productiu i empresarial on, comparativament, el pes del turisme és relativament petit. De totes maneres, un PIB de quasi 60 milions d’euros és important en valor absolut, quan es tradueix en forma de sous, salaris i beneficis a la comarca, més uns efectes addicionals que repercuteixen sobre la resta de l’economia catalana. Els escenaris de futur que s’han plantejat, fins i tot el tendencial, són ambi- ciosos i engrescadors per una comarca on el turisme té un important potencial de desenvolupament si aprofita i treu més rendiment del model i les estructures de que disposa. Mantenir el pes del sector vol dir que el creixement del turisme ha de tenir una evolució similar a la resta de l’eco- nomia d’Osona. Augmentar el seu pes relatiu és un escenari assolible, tenint en compte que es posiciona en mercats emergents i que el grau d’ocupació de l’oferta existent és relativament baix. Tot plegat exigeix actituds pro actives, apostar per la qualitat de la destina- ció i de les empreses que ofereixen els serveis, així com una major coordi- nació territorial i d’interrelació pública-privada, per assolir els millors resul- tats en un sector tan competitiu com el turisme. 14
  • 16. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA L’estudi doncs s’ha centrat en posar en relleu la problemàtica i oportunitats del turisme en aquesta comarca, i quantificar la seva importància econò- mica actual i futura. El seu objectiu és ajudar a mobilitzar iniciatives i col· laboracions per fer front amb èxit a aquests reptes. Esperem que aquest treball aporti alguna idea per trobar el camí. 15