Conjuntura econòmica i simplificació administrativa a Catalunya, 30 d'octubre...
Resum de l'Estudi sobre l'Impacte Econòmic del Turisme a Osona
2. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
TRETS RELLEVANTS DE L’ECONOMIA D’OSONA
L’economia d’Osona representava, el 2011, al voltant de l’1,8% del PIB català.
Aquest pes econòmic és molt semblant al seu pes demogràfic, un 2% de la
població de Catalunya, al dels llocs de treball ubicats a la comarca, un 1,9%, i
al nivell de renda dels residents que obtenen, en conjunt, un 1,8% de la renda
total catalana.
Gràfic 1. Comparació de la distribució del PIB per grans sectors - 2011
Primari
Indústria
Construcció
Serveis
1,8% 5,8%
1,8 %
19,9%
29,4%
7,5%
56,2%
70,8%
8,5%
Catalunya Osona
PIB: 194.708,62 Milions € PIB: 3.427,14 Milions €
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya i el model SIM-SOE
1
3. La comparança amb la distribució global catalana mostra l’especialització
industrial d’Osona, que aporta al voltant del 30% del PIB total, i agrícola i
ramadera, que triplica el pes de la mitjana de Catalunya i aporta pràctica-
ment un 6% del PIB. La indústria alimentària de la comarca, que es nodreix
de matèria primera local, configura un clúster que és una de les peces claus
de l’economia osonenca. (Veure Gràfic 1).
Tot i així, l’evolució econòmica recent mostra una economia que ha crescut
per sota de la mitjana catalana, tant en el cicle expansiu, com en la intensi-
tat en que l’ha afectada la crisi, amb el resultat d’una taxa d’atur que està
per sobre la mitjana catalana.
QUANTIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
L’any 2011, la comarca d’Osona ha rebut 190.000 viatgers, ha generat a
l’entorn de 430.000 pernoctacions en allotjaments turístics i prop de
1.260.000 pernoctacions en segones residències.
L’oferta d’Osona és una de les més diversificades respecte a la tipologia
de les places d’allotjament. Els hotels representen el 0,7% de l’oferta de
places de Catalunya i l’1,55% de les places respecte al total provincial. Es
troben molt distribuïts per la comarca, amb major presència a Vic i rodalies
i als municipis del Montseny, específicament a Seva, que concentra més del
2
4. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
80% de l’oferta de places de 4 estrelles al resort El Montanyà, tot un refe-
rent de tradició hotelera i esportiva.
Gràfic 2. L’oferta hotelera a Osona 2011
Oferta d’establiments Oferta de places
C-17 Resta municipis
24,85%
Vidrà
C-37 Seva
EIX DIAGONAL 27,40%
Montesquieu Santa Maria
Alpens
de Besora
Sora Sant Quirze
de Besora Prats de
Sant Pere Lluçanès
Sant Agustí
de Torelló
de Lluçanès 3,58%
Lluçà Sant Vicenç
Sant Orís Tona
Perafita Boi de de Torelló
4,56%
Sant Lluçanès Les Santa Maria
Martí Masies Rupit i Pruit Sant Julià
de Corcó
d’Albars de de Vilatorta Vic
Sobremunt 16,76%
Voltregà 4,66%
Prats de Olost Santa Tavertet Rupit i Pruit Torelló
Sant Viladrau
Lluçanès Cecília Roda Les 5,59% 5,83%
Bartomeu 6,76%
de Voltregà de TerMasies
del
de Roda
Grau
Gurb
Oristà Tavèrnoles
Vilanova
Folgueroles de Sau
Santa Eulàlia Vic Calldetenes
de Riuprimer Santa Sant 4 estrelles
Eugènia Sadurní 30% 1 estrella
Malla Berga Vilatorta
d’Osormort 23%
C-25
EIX TRANSVERSAL Muntanyola Taradell Espinelves
Tona
Seva Viladrau
Collsuspina C-25
Balenyà EIX TRANSVERSAL
el Brull
Centelles
2 estrelles
25%
Hotels de 4 estrelles 3 estrelles
22%
Hotels de 3 estrelles
Sant Martí
de Centelles Hotels de 2 i 1 estrella
C-17 2.040 places
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat
3
5. Els càmpings representen l’1,1% de l’oferta de places de Catalunya i el 7,2% res-
pecte al total de la província de Barcelona. Es tracta d’instal·lacions majoritària-
Gràfic 3. Oferta de càmpings a Osona 2011
Oferta d’establiments Oferta de places
C-17
Sant Sadurní d’Osormort
C-37 6%
Vidrà
EIX DIAGONAL Rupit i Pruit
Montesquieu Santa Maria 7%
Alpens
de Besora
Taradell
Sora Sant Quirze 23%
de Besora Espinelves
Sant Pere 9%
Sant Agustí
de Torelló
de Lluçanès
Lluçà Orís Sant Vicenç
Sant
Perafita Boi de de Torelló
Sant Lluçanès Les Santa Maria Centelles
Martí Masies de Corcó Rupit i Pruit 10%
de
Vilanova
d’Albars
Sobremunt de Sau
Voltregà
Prats de
13%
Olost Santa Tavertet
Lluçanès Sant
Cecília Santa Eugènia
Les
Bartomeu Roda de Berga
de Voltregà Masies Vidrà
del de Ter 10%
Grau
de Roda Olost 12%
Gurb 10%
Oristà Tavèrnoles
Vilanova
Folgueroles de Sau
Santa Eulàlia Vic Calldetenes
de Riuprimer Santa Sant
Eugènia Sadurní Tercera
Malla Berga Vilatorta
d’Osormort
24% Primera
C-25 24%
EIX TRANSVERSAL Muntanyola Taradell Espinelves
Tona
Seva Viladrau
Collsuspina C-25
Balenyà
EIX TRANSVERSAL
el Brull
Centelles
De primera categoria
Sant Martí De segona categoria Segona
de Centelles 52%
C-17 De tercera categoria
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat
4
6. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
ment orientades al lloguer de parcel·les a usuaris permanents i caravanes, una
tipologia de campistes que s’ha vist molt afectada per la crisi. Per fer-hi front,
s’estan promocionant zones de bungalows que permetin allargar la temporada,
millorar l’oferta de serveis i atraure noves tipologies d’usuaris. (Veure Gràfic 3).
Osona, amb el 6,6%, ocupa la tercera posició entre les comarques catalanes en
oferta de places de turisme rural. El model predominant és la masoveria o habi-
tatge unifamiliar fora de nucli de població, que es lloga en règim de casa sencera.
La comarca compta també amb una significativa oferta de cases de colònies.
L’ECONOMIA DEL TURISME
L’òptica de la demanda. La despesa turística. L’anàlisi des de l’òptica
de la demanda permet obtenir les magnituds econòmiques del turisme de
manera acurada, i fer estimacions sobre el seu futur.
El punt de partida ha estat estimar la despesa generada a la zona pels visi-
tants que hi arriben. Aquest s’han dividit en tres tipologies:
• que pernocten a la comarca (que a partir d’ara anomenarem turistes)
Els
• que es desplacen en excursions d’un sol dia sense quedar-se a dormir
Els
(visitants)
• que disposen d’una segona residència a Osona
Els
5
7. L’any 2011, Osona va rebre, en conjunt, una despesa turística de 93,3 milions
d’euros. En el cas dels turistes, la despesa efectuada a la comarca es pot
xifrar en uns 38,2 milions d’euros, mentre que les visites d’un dia van gene-
rar una despesa de 29,5 milions d’euros i les segones residències aporten
una despesa anual a la zona d’uns 25,6 milions d’euros. (Veure Gràfic 4).
L’òptica de l’oferta. Especialització per territoris. L’índex d’especialit-
zació turística es calcula a partir de la quota de l’impost d’activitats eco-
Gràfic 4. Distribució de la despesa turística a Osona el 2011
93,3 milions d’€
32%
Visitants
27% 2a Residència
Turistes
41%
2011
Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts
6
8. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
nòmiques en els epígrafs turístics, que són, bàsicament, els establiments
hotelers. L’oferta turística de la zona representaria actualment el 0,38% del
total de Catalunya, i el 0,23 si es defineix l’índex d’especialització relativa,
que matisa el seu pes en funció de la població de cada territori.
A escala municipal, només Seva i Rupit i Pruït tenen una especialització
superior a la catalana. Cal tenir en compte, però, que aquest índex turístic
no considera els temes relacionats amb la segona residència, fet signifi-
catiu en forces municipis de la comarca, i que es basa en infraestructura
turística hotelera, el que pot significar una certa subvaloració en models
turístics tan relacionats amb la natura com és el cas d’Osona.
La comparança de les dades sobre especialització turística del 2010 amb
el que hi havia el 2004, confirma la tendència a la creixent centralització de
l’activitat turística al voltant de Barcelona, ciutat que augmenta de mane-
ra molt important els seus índex turístics, i de que retruc impulsa els dels
municipis més propers.
En canvi, l’índex d’especialització turística a Osona ha mostrat una forta
tendència a la reducció, passant del 0,4 que enregistrava la comarca el
2004, fins el ja esmentat 0,23 del 2010. Atès que el càlcul d’aquest índex es
fa en relació a la globalitat de Catalunya, el que índica aquesta pèrdua d’es-
pecialització és simplement que la comarca ha evolucionat per sota la que
s’ha produït al conjunt de Catalunya, molt influït, com s’acaba d’argumentar,
7
9. pel comportament de l’entorn de Barcelona, i per una estructura turística
molt centrada en les comarques costaneres.
IMPACTE SOBRE EL PIB I L’OCUPACIÓ
La utilització de la matriu de coeficients tècnics de la taula input-output
permet avaluar que les activitats turístiques han generat, el 2011, un PIB
a la zona valorat en uns 59,4 milions d’euros, el que significa un 1,7% de
l’economia de tota l’àrea, i possibilita l’existència de prop de 1.200 llocs de
treball. Els turistes aporten al voltant del 0,7% del PIB d’Osona, mentre la
segona residència i els visitants d’un dia representen cadascun d’ells un
0,5%. (Veure Gràfic 5).
L’efecte multiplicador se situa en un 1,08 que vol dir que, per cada euro de
valor afegit que es crea a la zona en activitats estrictament turístiques, es
generen, també a la zona, altres 0,08 euros bé en segments productius que
abasteixen al turisme o bé derivades de les rendes generades pel turisme.
La xifra anterior fa referència exclusivament a l’activitat que es porta a ter-
me dins la comarca. Cal tenir en compte també l’anomenat efecte spillover,
és a dir, la incidència que genera fora de la comarca la despesa realitzada en
activitats turístiques a Osona. Aquests efectes spillover es poden xifrar en 40
milions d’euros, que afecten majoritàriament a l’economia catalana, i en molta
8
10. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
menor mesura a les economies espanyoles i estrangeres. En termes laborals,
aquesta producció es materialitza en uns 560 llocs de treball. (Veure Gràfic 6).
L’hoteleria i la restauració són els més beneficiats, ja que aporten gairebé
una quarta part del nou PIB generat a Osona, però l’impacte es trasllada
també a un ampli ventall d’activitats, tant terciàries com industrials.
Gràfic 5. Efectes del turisme sobre l’economia de la zona el 2011
En percentatge sobre el PIB turístic de la zona Distribució entre les 3 tipologies (%)
59,4
Milions € 1,7% del PIB
Visitants
2a Residència
0,5% 2a.
Turistes
Residència
Turistes
28%
42%
0,5%
Visitants
30%
0,7% 59,4 Milions €
1,7 % del PIB
%
Font: Model Sim-Turístic
9
11. Territorialment, en termes relatius, el pes del turisme és més gran en els
petits municipis de muntanya. Els municipis de la Plana, amb una economia
més diversificada i amb més dimensió, mostren una estructura productiva
on el turisme és menys important. Tot i així, si es fes l’anàlisi en valors abso-
Gràfic 6. istribució del PIB generat a la comarca per sectors productius el 2011
D
(en % sobre el total)
Hoteleria i restauració 26,7%
Comerç 17,8%
Indústria 13,7%
Serveis personals 8,1%
Oci i cultura 8,3%
Serveis a les empreses 8,7%
Transport 4,9%
Resta 11,9%
Aquesta distribució és sobre l’impacte global, independentment d’on s’hagi produït l’increment de PIB. Inclou efectes
directes, indirectes i induïts
Font: Model Sim-Turístic.
10
12. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
luts, Vic, amb una gran atracció de visitants d’un dia i una estructura d’aco-
lliment que es correspon al seu paper de capital interior, és la que aporta
un major PIB turístic i, juntament amb Seva, representarien una quarta part
del total.
ESCENARIS DE FUTUR A L’HORITZÓ 2022
S’ha fet un exercici de prospectiva per tal d’avaluar quin en pot ser el poten-
cial futur. Per fer-ho s’ha dissenyat un model que utilitza la tècnica dels
escenaris.
El primer escenari és el que s’ha anomenat tendencial, ja que segueix la
mateixa tendència de creixement de la demanda per tipologies que s’ha
mantingut en els darrers 5 anys a Osona, amb una mitjana d’increment
de 1,99% de les pernoctacions en hotels, càmpings i cases rurals. Aquest
creixement també s’ha aplicat als visitants d’un dia i a d’altres tipologies
turístiques, com les cases de colònies, mentre que, per les segones resi-
dències, s’ha mantingut el comportament de la darrera dècada en quant a
un progressiu procés de transformació de segones a primeres residències.
Si es compleixen les hipòtesis de l’escenari tendencial, a l’horitzó 2022
l’aportació del turisme a l’economia d’Osona es pot xifrar en uns 69,7 milions
d’euros, és a dir, un increment del 17% respecte la xifra actual. En termes
11
13. relatius, aportaria un 1,7% del PIB de la comarca, un percentatge similar
a l’actual ja que l’escenari sobre l’evolució de l’economia d’Osona és força
positiva, el que fa que el pes relatiu del turisme es mantingui.
El segon escenari s’ha elaborat a partir de les previsions del Pla de
Marketing de la Província de Barcelona (PMPB) sobre l’evolució del
Gràfic 7. portació del turisme al PIB d’Osona a l’horitzó 2022 en els diferents
A
escenars
2a. residència 93,4 M€
89,6 M€
2,3% del PIB
Visitants 2,1% del PIB
15%
Turistes 69,7 M€ 16%
1,7% del PIB
59,4 M€
1,7% del PIB 31%
20% 32%
28%
33%
30%
54%
52%
47%
42%
2011 Tendencial PMPB Internaciona-
lització
2022
Font: Model Sim-Turístic
12
14. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
nombre de turistes i excursionistes que visitaran la comarca en els propers
anys. En concret, preveu que el nombre de turistes augmenti a un ritme
del 5,5% anual, i que el de visitants ho faci al 4,0% anual. El PIB generat per
les activitats turístiques a la zona augmentaria fins a 89,6 milions d’euros,
un 28% superior a l’escenari tendencial, i el pes sobre l’economia comarcal
augmentaria fins el 2,1%.
Finalment, el tercer escenari és el que s’ha anomenat d’internacionalit-
zació. En aquest escenari es planteja un exercici teòric per avaluar quins
serien els efectes en el cas que l’increment de turistes que planteja el Pla
de Marketing de la província de Barcelona, en hotels i cases rurals, s’acon-
seguís exclusivament amb l’arribada d’estrangers, que tenen actualment
un nivell de despesa un 12,5% superior al turisme nacional, percentatge
que podria ser del 17% ateses les previsions de l’evolució del nivell de ren-
da. El PIB turístic augmentaria fins els 93,4 milions d’euros, un 2,3% del PIB
de la comarca. (Veure Gràfic 7).
CONCLUSIONS
Resultat de la riquesa territorial d’Osona són les seves diferents ofertes
turístiques, una combinació de factors d’atracció emergents, de natura i
cultura, per a un turisme respectuós amb l’entorn i que valora la relació
amb el territori, la natura i el patrimoni. La capital, Vic, és el principal centre
13
15. d’atracció cultural, comercial i de restauració i, dins la variada gama de pai-
satges de muntanya que envolten la Plana, es manté l’oferta de municipis
d’estiueig de gran tradició i zones naturals amb una gran personalitat.
Osona és també una comarca amb un ampli i diversificat teixit productiu i
empresarial on, comparativament, el pes del turisme és relativament petit.
De totes maneres, un PIB de quasi 60 milions d’euros és important en valor
absolut, quan es tradueix en forma de sous, salaris i beneficis a la comarca,
més uns efectes addicionals que repercuteixen sobre la resta de l’economia
catalana.
Els escenaris de futur que s’han plantejat, fins i tot el tendencial, són ambi-
ciosos i engrescadors per una comarca on el turisme té un important
potencial de desenvolupament si aprofita i treu més rendiment del model
i les estructures de que disposa. Mantenir el pes del sector vol dir que el
creixement del turisme ha de tenir una evolució similar a la resta de l’eco-
nomia d’Osona. Augmentar el seu pes relatiu és un escenari assolible, tenint
en compte que es posiciona en mercats emergents i que el grau d’ocupació
de l’oferta existent és relativament baix.
Tot plegat exigeix actituds pro actives, apostar per la qualitat de la destina-
ció i de les empreses que ofereixen els serveis, així com una major coordi-
nació territorial i d’interrelació pública-privada, per assolir els millors resul-
tats en un sector tan competitiu com el turisme.
14
16. IMPACTE ECONÒMIC DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A OSONA
L’estudi doncs s’ha centrat en posar en relleu la problemàtica i oportunitats
del turisme en aquesta comarca, i quantificar la seva importància econò-
mica actual i futura. El seu objectiu és ajudar a mobilitzar iniciatives i col·
laboracions per fer front amb èxit a aquests reptes. Esperem que aquest
treball aporti alguna idea per trobar el camí.
15