T8 constel·lacions

TEMA 8: ESTELS I CONSTEL·LACIONS Principals constel·lacions de referència per a l’observador en latitud 40  Nord

 ÉS L’ANGLE, 23,5  ,AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L’ECLÍPTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACIÓ PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS. Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis

RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE I ELS SÍMBOLS DE LES CARTES CELESTES:

CONSTEL·LACIONS DE L’HEMISFERI NORD CELESTE Ens centrarem en aquelles requadrades, a més de les corresponents constel·lacions zodiacals.

CONSTEL·LACIONS DE L’HEMISFERI SUD CELESTE (I) NOMÉS ENS CENTRAREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

CONSTEL·LACIONS DE L’HEMISFERI SUD CELESTE (II) NOMÉS ENS CENTRAREM EN ALGUNES OBSERVABLES DES DE LA NOSTRA LATITUD

(I) CONSTEL·LACIONS CIRCUMPOLARS (SÓN AQUELLES QUE NO ES PONEN EN TOTA LA NIT PER DAVALL DE L’HORITZÓ)

Les constel·lacions circumpolars depenen de la latitud de l’observador; en el nostre cas, ho són UMa, Dra, Cep, Cas; en part, And i Per, i no cal dir-ho, UMi, a més d’unes altres que no veurem, per tal com són d’escassa entitat per als nostres fins.

URSA MAIOR  Ursae Majoris, Dubhe , és un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1’8.  UMa, Merak , és un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2’4.  UMa, Mizar , de magnitud 2’3, és un cèlebre estel múltiple, a 60 a-l: l’acompanya Alcor , de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, és doble. Destaquem M101, galàxia espiral a 23 milions d’a-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d’a-l. Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en óssa per Hera, la gelosa esposa del déu. Nombroses cultures l’han interpretada com una óssa, inclosos els indis nord-americans; també s’ha associat els set estels més occidentals amb un carro (el del rei Artús, en la tradició anglosaxona).

M1O1 Distància: 27 milions a-l. Magnitud: 7’9 Tipus: Espiral Sc El nucli està desplaçat respecte del centre. Diàmetre de 170.000 a-l. S’hi han detectat 3 supernoves al llarg del segle XX .

M81 i M82: una cita còsmica M81 - Galàxia de Bode Distància: 12 milions a-l. Magnitud: 6’9 Tipus: espiral Sb Encontre amb M82: fa algunes desenes de milions d’anys. Conseqüència: gran deformació d’M82 i distorsió d’M81 (la banda negra a la part inferior del nucli). No conté gaire massa fosca a l’halo (contràriament al cas de la Via Làctia ).

URSA MINOR Convertida també la seua mare en óssa, aquest fill de Zeus gairebé la va matar, confós, en una cacera. Zeus la rescatà i els col·locà, tots dos, al cel.  Ursae Minoris, Polaris o Cynosura , supergegant groc a uns 800 anys llum, és una variable cefeida d’escassa amplitud, que oscil·la entre magnituds 2’2 i 2’1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9. Polaris se situa a 1º del pol nord celeste; el moviment de precessió la hi acostarà encara més, però a partir de l’any 2100 començarà a allunyar-se’n.

CASSIOPEIA S’hi troba la font de ràdio més potent del firmament, Cassiopea A, restes d’una supernova inobservada cap al 1600.  Cassiopeiae, Schedar , de magnitud 2’2, és un gegant groc a 120 anys llum.  Cas, Caph , de magnitud 2’3, és un estel blanc a 42 a-l.  Cas, Cih , és un destacat gegant variable de color blau, i magnitud mitjana 2’5. Esposa de Cefeu i mare d’Andròmeda, els romans la representaven encadenada per la seua presumpció.Els àrabs hi veien un camell agenollat.

CEPHEUS  Cephei, Alderamin , és un estel blanc de magnitud 2’4 a 46 anys llum.   Cep és un famós estel variable, prototip de la seua classe, que varia entre magnitud 3’6 i 4’3 cada 5 dies i 9 hores. Es troba a 1300 a-l, i posseeix un company blavós de magnitud 6.

DRACO Va ser mort per Hèrcules per tal de poder obtenir les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. Diverses cultures l’han identificat amb un drac.  Draconis, Thuban , és un estel blanc de magnitud 3’7, a 230 anys llum. Al voltant de 2800 a.C. era l’estel polar, però va perdre tal condició a causa del moviment de precessió. Destaquem l’asterisme del cap, on hi ha l’estel més brillant de la constel·lació,  Dra, Eltanin , gegant taronja de magnitud 2’2 a 100 a-l, i també  Dra, Kuma , estel doble a 120 a-l i magnitud 4’9, compost per dos estels blancs idèntics.

(II) CONSTEL·LACIONS ZODIACALS

Constel·lacions zodiacals sobre les quals se superposen el Sol, la Lluna i els planetes al llarg de l’any, des del punt de vista de la Terra. Es troben al llarg de la banda zodiacal , corresponent al pla de l’eclíptica.

SÍMBOLS DE LES CONSTEL·LACIONS ZODIACALS

(III) LES ESTACIONS (PRINCIPALS CONSTEL·LACIONS DURANT LES ESTACIONS, INCLOENT-HI LES ZODIACALS)

PRINCIPALS ALINEACIONS DE TARDOR A BANDA D ’URSA MAIOR , PODEM USAR PEGASUS PER A LOCALITZAR POLARIS

L’horitzó nord a diverses latituds de l’hemisferi nord.

L’horitzó sud a diverses latituds de l’hemisferi nord.

ANDROMEDA  Andromedae ( Sirrah o Alpheratz ), de magnitud 2’1, és un estel blanc-blavós a 105 anys llum. Forma part del Gran Quadrat de Pegasus.  And ( Mirach ), magnitud 2’1, és un gegant roig a 88 a-l, a partir del qual localitzem l’objecte més interessant, la galàxia espiral M31.  And ( Alamak ), a 150 a-l, és un sistema triple, amb els dos components més brillants, de magnituds 2’2 i 5, i colors groc i blau, accessibles amb telescopi petit. Representa la filla dels reis d’Etiòpia, Cassiopeia i Cepheus, encadenada a una roca en sacrifici al monstre marí Cetus. Fou salvada per Perseus, amb qui va casar.

SE SITUA A 2,2 MILIONS D’ANYS LLUM.UNA MICA MÉS GRAN QUE LA VIA LÀCTIA, CONSTITUEIX,AMB ELLA I UNA TRENTENA DE MEMBRES, EL GRUP LOCAL DE GALÀXIES

PERSEUS Fill de Zeus i de la mortal Dànae, va matar la Medussa Gorgona, utilitzant un escut de bronze com a espill, i amb el seu cap va véncer Cetus.  Persei ( Algenib o Mirfak ) és un estel supergegant groc a 620 a-l, de magnitud 1’8.  Per ( Algol , el diable), és un estel variable de la classe binària eclipsada, de magnitud 2’2 a 3’5 en un període de 10 hores, cada 2’87 dies. Destaquem el Cúmul Doble, dos cúnuls oberts a uns 7300 a-l, visible a simple vista. Se situa en una rica zona de la Via Làctia.

CETUS Ha estat relacionat amb la balena que va menjar-se a Jonàs.  Ceti, Menkar , és un estel gegant roig a 130 anys llum, de magnitud 2’5.  Cet, Deneb Kaitos , a 75 a.l., és un estel doble de colors groc i blavós, i magnituds 3’7 i 6’4, observable amb telescopi.  Cet, Mira , és un estel gegant roig a 820 a.l., prototip d’una classe d’estels variables; varia entre magnituds 3 i 9 en 331 dies. Fou el primer estel variable descobert, al segle XVI.  Cet, nan groc de magnitud 3’5, és un estel pròxim, a 11’7 a.l., i molt semblant al Sol.

Va nàixer de la sang de Medusa quan la va matar Perseu. Una guitza seua al mont Helicon féu brollar la font d’Hipocrene, que serví d’inspiració per als poetes. PEGASUS  Pegasi, Markab , és un estel blanc i blavós a 100 anys llum, i mahnitud 2’5.  Peg, Scheat , és un gegant roig d’uns 90 diàmetres solars, a 180 a.l., variable entre les magnituds 2’4 i 2’8.  Peg, Algenib , és un estel blanc i blavós a 490 a.l. i magnitud 2’8. Un quart estel, Sirrah o Alpheratz ,  Andromedae, configura el conegut Gran Quadrat de Pegasus , bona referència per a localitzar Polaris, o bé Fomalhaut. Destaca M15, cúmul globular a 50.000 a.l. i magnitud 6, al límit de la simple vista.

PISCIS AUSTRINUS Fou identificat com el peix babilònic Oannes, pare del peix zodiacal, Pisces. Destaca l’estel  PsA, Fomalhaut , repetidament pres com a punt de referència; els perses, fa cinc mil anys, consideraven que era un estel reial que ostentava el privilegi d’ésser un dels vigilants del cel. Es tracta d’un estel blanc i blavós, de magnitud 1’2, i a 22 anys llum, relativament pròxima. És dues vegades més gran que el Sol, i catorze vegades més lluminós.

Data del temps de Babilònia, i es troba a prop d’altres constel·lacions “aquoses” (Pisces, Cetus, Capricornus, Delphinus...). Ha estat identificat amb Zeus vessant les aigües de la vida des dels cels.  Aquarii, Sadalmelik , és un supergegant groc, de magnitud 3, a 950 anys llum.  Aqr, Sadalsuud , de magnitud 2’9, és un supergegant groc a 980 a-l. Destaca el cúmul globular M2, a 50.000 a-l, i dues tènues nebuloses planetàries: NGC 7009, o Nebulosa de Saturn , i la Nebulosa Helicoïdal , NGC 7293, a 690 a-l., la de major grandària a parent i la més propera al Sol.

S’identifica amb Afrodita i el seu fill Eros, que es convertiren en peixos per fugir del monstre Typhon. Actualment, conté l’equinocci vernal , el punt de l’equador on anualment el Sol creua d’hemisferi sud a hemisferi nord celestes. Aquest punt vernal , origen de la coordenada d’Ascensió Recta, estava antigament situat a la veïna Aries, però s’ha desplaçat per efecte de la precessió.  Piscium, Al Rischa , marca el nus que uneix els peixos. És un estel doble blanc i blavós, a 98 anys llum, i magnituds 4’3 i 5’2.

Enviat per Hermes perquè fugiren Helles i el seu germà Frixos, fills del rei de Tesàlia, representa el carner el velló d’or del qual era buscat per Jason i els Argonautes.  Arietis, Hamal , és un gegant groc, de magnitud 2, a 85 anys llum.  Ari, Sheratan , és un estel blanc, a 46 a-l, de magnitud 2’6.  Ari, Mesarthim , és un cridaner i accessible doble d’estels bessons, de magnitud 4’6, a 160 a-l.

DELPHINUS CONSTEL·LACIÓ ANTIGA, EL DOFÍ FOU DUT AL CEL PER POSIDÓ, EN HAVER ACONSELLAT LA SIRENA AMPHITRITE QUE S’HI CASARA, I PER HAVER SALVAT LA VIDA D’UN FILL DEL DÉU, ARIÓ.  Delphini, Sualocin , de magnitud 3’8, és un estel blanc-blavós a 170 anys llum.  Del, Rotanev , magnitud 3’5, és un estel blanc a 150 a-l. Tots dos noms són en honor de l’astrònom Niccolo Cacciatore (la versió latina del nom, invertida).

TRIANGULUM CONSTEL·LACIÓ MENUDA I DÈBIL, FOU IDENTIFICADA PELS GRECS AMB LA LLETRA DELTA, I ASSOCIADA AL RIU NIL, O A L’ILLA DE SICÍLIA. Allò més destacable és la Galàxia M33, o Galàxia del Molinet, de magnitud 5’5, a 3’6 milions d’anys llum. És el tercer membre en importància del Grup Local,després de la Galàxia D’Andròmeda i la Via Làctia.

PRINCIPALS ALINEACIONS AL CEL D’ HIVERN LA CONSTEL·LACIÓ D’ ORION ÉS DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D’ALTRES

Segons la mitologia grega, la cabra, Capella , és Amalthea, que nodrí els fills de Zeus.També se l’interpreta com Erecteu, fill d’Hefest, que inventà el carromat per a traslladar el seu cos lisiat. AURIGA  Aurigae, Capella , és en realitat un estel binari espectroscòpic groc de magnitud 0’08, a 42 anys llum. És el seté estel més lluent del firmament.  Aur, Menkalinan , és un supergegant blanc, binari eclipsant, que oscil·la entre magnitud 3 i 3’8 cada 27 anys. Se situa a 2000 a-l.   Aur es correspon amb  Tauri, El Nath .

ORION La deessa grega de la Lluna i la caça, Àrtemis, se n’enamorà, però el va matar accidentalment induïda pel seu germà Apol·lo. És potser la més notòria constel·lació; s’hi troba la Gran Nebulosa d’Orió , M42, important zona de creació d’estels, al voltant de  Orionis ( Espasa d’Orió), a 1300 anys llum, o la nebulosa d’absorció Cap de Cavall , pròxima a.  Ori, Betelgeuse , és un estel supergegant roig tan gran (300-400 vegades el diàmetre solar) que fluctua entre magnituds 0’4 i 1’3. Es troba a 310 a-l.  Ori, Rigel , és un supergegant blanc-blavós a 910 a-l, de magnitud 0’1.  Ori, Mintaka , i  Ori, Alnilam i  Ori, Alnitak , formen el Cinturó d’Orió.

La regió de les nebuloses d’Orion

Nebulosa fosca del Cap del Cavall .

M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.

M42 i M43  1 Orionis és el Trapezium

CANIS MAIOR Hi ha diverses llegendes; en general, se’l relaciona en aquest menester amb Canis Minor. Els egipcis entenien l’orto de Sirius com a inici de les inundacions anuals del riu Nil.   Canis Majoris, Sirius , és l’estel més brillant de tot el firmament. És un estel pròxim, a 8’7 anys llum, blanc, de magnitud -1,46, quaranta vegades més lluminós que el Sol. Posseeix un company nan blanc de magnitud 8’5. M41 és un cúmul obert, amb 50 estels, al voltant de magnitud 7, situat a 2500 anys llum.

CANIS MINOR  Canis Minoris, Procyon , és un estel blanc-grogós de magnitud 0’38, situat a 11’3 anys llum. Posseix també un company, un estel nan blanc de magnitud 11.

Per als grecs, representava el toro en què es convertí Zeus per raptar Europa, filla d’Agenor, rei de Fenícia, a la qual seduí a Creta. Una dels tres fills serà Minos.  Tauri, Aldebaran , és un gegant roig de magnitud 0’9, a 68 anys llum. No està relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l’observem.  Tau, El Nath , és un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1’7. Les Hyades són un cúmul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d’Atlas i Aethra. Les Plèiades (M45), les Set Germanes , són les filles d’Atlas i Pleione, un famós cúmul obert de 250 estels a 415 a-l.

M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista. 415 anys-llum, magnitud 1,2

M1 és una nebulosa planetària, la cèlebre Nebulosa del Cranc, i és el remanent d’una estrella que va esclatar com a supernova l’any 1.054 ( era més lluent que Venus i s’observà de dia durant tres setmanes). Només és visible amb telescopis mitjans.

Representa els bessons fills de Leda, però de pares diferents; el de Càstor, el rei Tyndareus d’Esparta, i el de Pòl·lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes, tripulants de la nau Argos, amb què Jàson cercà el Velló d’Or. En l’antiguitat eren considerats protectors dels navegants  Geminorum, Castor , és un estel blanc-blavós de magnitud 1’6. En realitat, és un estel sèxtuple, del qual podríem observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans ampliacions, dos dels components.  Gem, Pollux , és un gegant taronja a 36 anys llum. Amb magnitud 1’1, és en l’actualitat l’estel més brillant de la constel·lació. Destaca el cúmul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a prop de NGC 2158, un altre cúmul a 14000 a-l.

 Cancri, Acubens , és un estel blanc de magnitud 4’3. A 100 anys llum.  Cnc, de magnitud 3’5, és un gegant taronja a 170 a-l, el més lluent de la constel·lació.  Cnc, Asellus Borealis , de magnitud 4’7, és un estel blanc a 230 a-l.  Cnc, Asellus Australis , és un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3’9. M44, Praesepe , o El Rusc , és un cúmul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ;  i  Cnc se n’alimenten. Segons la mitologia grega, fou enviat per a distraure Hèrcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L’heroi l’aixafà, però Hera, com a premi pels seus esforços, el col·locà al cel. Antigament s’hi situava el Sol en el solstici d’estiu (actualment, és a Gemini), d’ací la pervivència del terme Tròpic de Càncer

M44 és el Pesebre , cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum

PRINCIPALS ALINEACIONS A LA PRIMAVERA DESTACA EL GRAN TRIANGLE DE PRIMAVERA , FORMAT PER REGULUS , ARCTURUS I SPICA

L’HORITZÓ NORD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD

L’HORITZÓ SUD A DIVERSES LATITUDS DE L’HEMISFERI NORD

LOCALITZACIÓ DEL TRIANGLE DE PRIMAVERA ( REGULUS JA S’HAURIA POST)

BOÖTES Fill de Deméter, inventà l’arada i guanyà un lloc al cel. Altres llegendes l’identifiquen amb Arcas, fill de Zeus i calisto. D’aquesta constel·lació radia la pluja d’estels més nombrosa, les Quadràntides, a principis de gener.  Boötis, Arcturus , que vol dir “guardià de l’ós”, és l’estel més brillant de l’hemisferi nord, i el quart de tot el firmament. De magnitud 0,04, és un gegant roig a 36 anys llum de 27 vegades el diàmetre del Sol. El seu color és entre groc i taronja.  Boo, Izar , a 150 a-l, és un famós estel doble taronja i blau a l’abast d’alts augments.

És una de les poques constel·lacions la forma de la qual s’assembla a la figura que se suposa representa.  Leonis ( Regulus ), de magnitud 1’4, és un estel blanc-blavós a 85 anys llum, coincident amb l’eclíptica. És un dels vértexs del Triangle de Primavera.  Leo ( Denebola ),és un estel blanc a 42 a-l, de magnitud 2’1.  Leo( Algieba ) és un famós estel doble a 100 a-l, de magnituds 2’3 i 3’5, i color groc. Destaquem les galàxies espirals M65 i M66, a 20 milions d’a-l.

Ha estat identificada amb la corresponent grega, Deméter, però també amb la deessa de la fertilitat babilònica, Ishtar, o la de la justícia romana, Astrea.  Virginis, Spica , és un estel variable blanc-blavós de magnitud 1, a 260 anys llum.  Vir, Porrima , és un estel blanc-grogós doble de magnitud 2’8, a 36 a-l. Conté el Cúmul de Galàxies de Virgo, que s’extén cap a la veïna Coma; en destaquem dues de magnitud 9: M87, el·líptica gegant, font de ràdio coneguda com a Virgo A, que expulsa un notori doll de matèria, i M104, la galàxia espiral del Sombrero .

M104 - Galàxia del Sombrero , espiral a Virgo, a 35 millions d’anys llum .

M87 - Galàxia Virgo A, a 60 milions a-l, i de magnitud 8’6. És el·líptica. atenció ! ,[object Object],[object Object],El·líptica gegant, la més gran del cúmul de Virgo-Coma. Situada al centre del cúmul. Conté diversos bilions d’estels (probablement 2’7 bilions). Diàmetre: uns 500.000 anys llum. Conté dues singularitats remarcables :

CORVUS I CRATER Com que s’entretingué, digué al déu que una serp d’aigua, que duia entre les urpes, l’havia atacat. Apol·ló, sabedor de la mentida els col·locà tots tres al cel.

Unes altres llegendes l’associen amb la serp de múltiples caps que va matar a Hèrcules. HYDRA És una dèbil constel·lació, però la més gran del cel, amb una longitud superior als 100º. L’asterisme més evident és el cap.  Hydrae, Alphard , la Solitària, és el cor de la serp; de magnitud 2, és un gegant roig a 130 anys llum.

CANES VENATICI Sovint se’ls representa conduïts per Boötes. És una constel·lació concebuda per Hevelius al segle XVII.  Canum Venaticorum rep el nom de Cor Caroli , referència a Carles I d’Anglaterra, mecenes d’Edmund Halley; és un estel doble de magnituds 2’9 i 5’5, blanc-blavoses, a 130 anys llum. Destaquem la galàxia espiral M51, a 14 milions d’a-l, amb una petita galàxia satèl·lit, i el cúmul globular M3, gairebé a mig camí entre Cor Caroli i Arcturus.

M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics. Situat a 45.000 anys-llum

Esposa de l’egipci Ptolemeu III, va prometre a Afrodita la seua cabellera si aquest tornava sa i estalvi de la batalla. COMA BERENICES  Comae Berenices, Diadema , de magnitud 4’3, és un estel blanc a 59 anys llum. La constel·lació és dèbil, però conté part del Supercúmul de Galàxies de Virgo, el Cúmul de Galèxies Coma. A més, hi ha el bell cúmul d’estels Coma, a mig camí entre Cor Caroli, a CVn i Denebola, a Leo.

PRINCIPALS ALINEACIONS A L’ESTIU. DESTACA EL TRIANGLE ESTIVAL FORMAT PER VEGA (LYRA), DENEB (CYGNUS), I ALTAIR (AQUILA)

LYRA Inventada per Hermes, Apol·lo la regalà al seu fill, Orfeu, el qual, en morir la seua esposa Eurídice, baixà a l’infern per salvar-la. No ho aconseguí, i finalment, Zeus els distingí situant la lira al cel.  Lyrae, Vega , és el cinqué estel més brillant del firmament, blanc-blavós, a 26 anys llum i magnitud 0’03.  Lyr, la Doble Doble , a 120 anys llum, és un cèlebren estel quàdruple; es resol fàcilment en does estels de magnituds 4’7 i 5’1, àdhuc sense ajuda òptica. Cada estel és, al seu torn, doble. Destaca M57, la Nebulosa Anular de Lyra , famosa nebulosa planetària a 4100 a-l, situada convenientment entre  y  Lyrae.

M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats. Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum

AQUILA La funció de Ganimedes era fer de coper del déu. Les cultures de la conca de l’Èufrates també identificaren aquesta constel·lació amb una àguila.  Aquilae, Altair , de magnitud 0’77, és un estel blanc a 16 anys llum de distància, dels més pròxims al Sol. Constitueix un dels vértexs del Triangle d’Estiu, junt amb Vega i Deneb.  Aql, Alshain , és un estel groc de magnitud 3’7, a 42 a-l.  Aql, Tarazed , de magnitud 2’7, és un gegant groc a 280 a-l.

CYGNUS Des de l’antiguitat se l’identifica amb una au. Per als grecs, representava, o bé Zeus transformat per a raptar Leda, amb qui tindria un fill, Pòl·lux, o bé Orfeu, convertit en cigne a prop de la seua lira.  Cygni, Deneb , de magnitud 1’3, és un estel supergegant blanc-blavós a 1800 anys llum.  Cyg, Albireo , a 390 a-l., és un dels estels dobles visuals més famosos: un estel gegant groc, de magnitud 3’1, i un company blau-verdós de magnitud 5’1.  Cyg és un famós estel doble a l’abast dels prismàtics, compost per un de color taronja i magnitud 3’8,i un altre de blavós i magitud 4’8, a 520 a-l. Entre molts altres objectes, destaca NGC 7000, la Nebulosa Nord-Amèrica , amb aquesta peculiar forma, a 1500 a-l.

Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament. Distància: 390 anys-llum

NGC 7000, LA NEBULOSA DE NORD-AMÈRICA

SAGITTA ELS ANTICS HEBREUS, PERSES, ÀRABS, GRECS I ROMANS JA HI VAN VEURE UNA FLETXA, QUE VA SER IDENTIFICADA AMB LA QUE APOL·LO UTILITZÀ PER A MATAR EL CICLOP, I FINS I TOT AMB EL DARD DEL DÉU CUPIDUS. Aquesta constel·lació, la tercera més petita, se superposa a un ric fons de la Via Làctia. L’objecte més destacable és M71, cúmul de magnitud 7 a 18.000 anys llum,de difícil classificació

VULPECULA ÉS UNA CONSTEL·LACIÓ MODERNA, CONCEBUDA AL SEGLE XVII PER JOHANNES HEVELIUS, SENSE CAP TRADICIÓ MITOLÒGICA. Allò més destacable és la nebulosa planetària M27, o Nebulosa Dumbbell, gran i brillant, de magnitud 8, a 150 anys llum. S’observa amb prismàtics, però resulta més interessant amb petits telescopis. En el limit amb Sagitta destaca un grup d’estels de magnituds 6 i 7, col·loquialment conegut com el Penja-robes.

M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa. A 150 anys-llum. Magnitud 8 .

Hèracles, en grec, era mig déu, per ser son pare Zeus, i mig home, per ser sa mare Alcmena, esposa d’Amfitrió. En haver matat els fills propis, tinguts de Mègara, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplis dotze treballs. HERCULES  Herculis, Ras Alguethi , a 540 anys llum, és un estel supergegant roig, variable entre les magnituds 3 i 4, amb 600 vegades el diàmetre del Sol: és un dels majors estels coneguts. Posseeix un company blau-verdós visibles amb telescopis petits. Destaquem el cúmul globular M13, el més notori de l’hemisferi nord, amb més de 300.000 estels.

M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals. A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.

CORONA BOREALIS LA MITOLOGIA GREGA L’ASSOCIA AMB LA CORONA REGALADA PER DIONISOS A ARIADNA, FILLA DEL REI MINOS DE CRETA, DESPRÉS D'HAVER ESTAT ABANDONADA PER TESEU.  Coronae Borealis, Gemma o Alphecca , de magnitud 2’2, és un estel blanc-blavós a 78 anys llum.

OPHIUCHUS Se l’identifica amb Asclepi, guaridor mitològic avantpassat d’Hipòcrates, metge de l’expedició dels argonautes. Instruït per una serp, podia fins i tot ressuscitar els morts, per la qual cosa Hades, déu del món terrenal, persuadí Zeus perquè el matara amb un llamp.  Ophiuchi, Ras Alhague , és un estel blanc a 62 anys llum, de magnitud 2’1. A prop de  Oph, Cebalrai , gegant groc a 120 a-l i magnitud 2’8, hi ha l’Estel de Barnard , el segon més pròxim, de magnitud 9 i a 6 a-l.

SERPENS Antiga constel·lació és l’única que se’ns presenta dividida en dues parts, separades per Ophiuchus: Serpens Caput i Serpens Cauda. Representa la serp que ensenyà al Serpentari el poder guaridor de les plantes.  Serpentis, Unukalhai , de magnitud 2’7, és un estel gegant taronja a 85 anys llum. Destaca M5, cúmul globular de magnitud 6 a 27000 a-l.

M5: cúmul globular a Serpens Caput. Un dels cúmuls globulars més antics (uns 13.000 milions d’anys) i més extensos (130 anys-llum de diàmetre).

SCUTUM Dèbil constel·lació entre Aquila i Serpens, introduïda al segle XVII pel polonés Johannes Hevelius, en honor al rei Joan Sobieski II, el seu mecenes.  Scuti, de magnitud 3’9, és un gegant taronja a 200 anys llum. L’objecte més destacable és el cúmul obert M11, conegut amb el nom de l’Ànec Silvestre , format per uns dos-cents estels; l’estel més lluent és de magnitud 8. Se situa a 5.700 anys llum.

Per als grecs eren les pinces de Scorpius, però des dels romans se separaren i representaren La Balança de la justícia, sostinguda per Astraea.  Librae ( Zubenelgenubi ), a 72 anys llum, és un estel doble format per un de blanc-blavós i magnitud 2’8, i un altre nlanc de magnitud 5’2.  Lib ( Zubeneschamali ), a 120 a-l i magnitud 2’6, és famosa pel seu color verdós.  Lib ( Zubenelakrab ), de magnitud 3’9, és un gegant groc a 75 a-l.

En la mitologia grega, era l’escorpí que va matar a Orió, i per això totes dues constel·lacions es troben en posicions oposades; quan ix Scorpius, es pon Orion. Es troba en una rica regió de la Via Làctia, en direcció al centre galàctic. A prop de  Scorpii, Graffias , s’hi troba la font més brillant de raigs X del firmament, Scorpius X-1.  Scorpii, Antares , a 330 anys llum, és un supergegant roig amb 300 vegades el diàmetre del Sol. És un estel variable entre les agnituds 0’9 i 1’1, cada 5 anys. Posseeix un compant esquiu de magnitud 6 i color blavós. Destaca M4, cúmul globular a 7500 a-l, visible amb prismàtics, i els cúmuls oberts M6 i M7, pels volts de  Sco, Schaula .

M6 M7 Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.

Constel·lació antiga que representa un centaure, meitat home meitat cavall, amb un arc i una fletxa. Cal distingir-la de Centaurus , que representa Chiron, símbol de saviesa i amabilitat. El tret més característic és un grup d’estels en la part interior anomenat la Tetera . Aquesta constel·lació es troba superposada a la Via Làctia, en direcció al centre galàctic.  Sagittarii, Rukbat , de magnitud 4, i el grup de  Sgr, Arkab Prior (magnitud 3’9)i Arkab Posterior (magnitud 4’3), són exemple que els estels  i  no són sempre els més brillants.  Sgr, Al Nasl , és un gegant groc de magnitud 3, a 120 anys llum; representa la punta de la sagita.  Sgr, Kaus Borealis ,  Sgr, Kaus Meridionalis , i  Sgr, Kaus Australis , representen l’arc;  Sgr, Nunki , de magnitud 2, és una bona referència per a localitzar els objectes Messier més interessants.  Constel·lació antiga que representa un centaure, meitat home meitat cavall, amb un arc i una fletxa. Cal distingir-la de Centaurus , que representa Chiron, símbol de saviesa i amabilitat.

Destaquen, entre molts d’altres, les nebuloses M8, Nebulosa de la Llacuna en el límit de la visibilitat a ull nu, a 5.000 anys llum; M17, Nebulosa Omega a una distància entre 5.000 i 6.000 a-l; M20, Nebulosa Trífida ...i els cúmuls globulars M22, M28 i M55, junt amb els cúmuls oberts M21 (superposat a M20), M24 o M25, que podem observar després en la imatge de gran camp de la Via Làctia.

EL CENTRE DE LA VIA LÀCTIA, EN DIRECCIÓ A SAGITTARIUS. S’HI POT APRECIAR MULTITUD D’OBJECTES; DESTACA MÉS AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE LA LLACUNA.

M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21. Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum

Il·lustrat com una cabra amb cua de peix, representa el déu Pan, que, fugint del monstre Tifon, es llançà al riu Nil: la part no submergida esdevingué peix. Fa milers d’anys, el solstici d’hivern es produïa en aquesta constel·lació (ara és a Sagittarius), i encara se’n conserva la denominació de Tròpic de Capricorni.  Capricorni, Algedi , és un sistema múltiple, amb dos estels principals, groc i taronja, i magnituds 4’2 i 3’6, a 1600 i 120 anys llum, respectivament.  Cap, Dabih , és un estel groc de magnitud 3’1, a 250 a-l., que posseeix un ampli company blau de magnitud 6 visible amb prismàtics.

1. SIRIUS .......magnitud -1,46 2. CANOPUS....................-0,72 3. RIGIL............................-0,01 4. ARCTURUS ..................-0,04 5. VEGA ...............................0,03 6. CAPELLA ........................0,08 7 . RIGEL ..............................0,12 8. PROCYON .......................0,8 9. ACHERNAR...................0,46 10.HADAR..........................0,66 11. BETELGEUSE ..............0,7 12. ALTAIR ........................0,77 13. ALDEBARAN ...............0,85 14.ACRUX..........................0,87 15. ANTARES ....................0,92 16. SPICA ...........................1,00 17. POLLUX .........................1,14 18. FOMALHAUT ...............1,16 19. DENEB ...........................1,25 20 .  CRUCIS......................1,28 ELS ESTELS MÉS BRILLANTS :

T8 constel·lacions

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à T8 constel·lacions

Similaire à T8 constel·lacions (20)

Plus de Albert Grau Gatell

Plus de Albert Grau Gatell (13)

T8 constel·lacions