SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  22
Télécharger pour lire hors ligne
1 
   
 
 
 
 
FAST&GO
 
 
 
 
 
 
 
PLA ECONÒMIC I FINANCER
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sara Llop 
Maria Ventura 
 
 
 
 
 
2 
ÍNDEX 
 
1. Compte de Pèrdues i Guanys …………………………………………………………………...3 
2. Balanç………………………………………………………………………………………………...4 
3. Tresoreria ………………………..………………………………………………………………....7 
4. Supervivència a curt termini …..….……………………………………………………………..8 
5. Supervivència a llarg termini ………………………..…………………………………………11 
6. Punt Mort …………………..………………………………………………………………………13 
7. Anàlisi de l’eficiència …………………………………………………………………………….15 
8. Ràtios …………………………...………………………………………………………………….16 
9. Períodes …………………………..……………………………………………………………….19 
10. Ràtios Conjuntes………………..……………………………………………………………….19 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3 
1. Compte de Pèrdues i Guanys  
  
Els comptes anuals de l’empresa estan formats pel pèrdues i guanys que hi ha a continuació: 
 
 
 
Pel que fa les vendes, aquestes són menors el segon any respecte el primer perquè                             
considerem que els usuaris d’aquest producte ja l’han comprat al primer any i per tant                             
disminueix el nombre de vendes. El tercer any, les vendes augmenten perquè tenim previst fer                             
un concurs, el que faria que més gent utilitzés el nostre producte. 
  
Pel que fa les despeses, al mateix ritme que les vendes, són menors al segon any ja que no                                     
comprem tantes targetes com en el primer any, però en el tercer any tornen a augmentar a                                 
causa de l’augment de vendes de targetes. Les despeses durant els tres anys pel que fa la                                 
compra de targetes, es troben al voltant del 20% respecte les vendes. 
  
L’evolució de l’EBITDA és positiu, ja que el primer any és negatiu amb un valor de ­1.7% a causa                                     
de que hi ha més despeses que ingressos, i el segon i tercer any amb valors de 11.5% i 23.3%                                       
respectivament, en el qual se’n pot observar una evolució positiva ja que augmenta amb els                             
anys. 
  
Com a conclusió podem observar en la taula que el resultat de l'exercici durant el primer any és                                   
negatiu, però més endavant aquest valor va canviant i creixent cada vegada més; i per tant,                               
cada cop any s’obtindran més beneficis. 
 
 
4 
 
 
 
2. Balanç 
   
5 
 
  
PRIMER ANY 
A la part de l’actiu del balanç podem veure 2000 euros al primer any provinents de la compra de                                     
dos ordinadors de 1000 euros cadascun. També hi ha la compra dels lectors de targetes a                               
altres instal∙lacions. A més a més hi ha la seva amortització, que és de 23389’66 euros. A                                 
existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor. 
  
En el passiu hi ha 42008 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                 
Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                             
Seguretat Social Creditors. 
  
El patrimoni net és negatiu, ja que és una resta entre el capital aportat pels socis i el resultat del                                       
pèrdues i guanys, que és negatiu. 
  
SEGON ANY 
Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                           
amortització. Al segon any tenim 500 euros de mobiliari, provinents de dues taules de 200 euros                               
cada una i dues cadires de 50. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels                                   
portàtils que vam comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.                                   
A existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor. 
6 
En el passiu hi ha 37760 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                 
Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                             
Seguretat Social Creditors. 
  
Al patrimoni net hi ha el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i també                                     
s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­42898 euros. 
   
TERCER ANY 
Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                           
amortització. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels portàtils que vam                             
comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat. 
De tresoreria tenim 150.161 euros i a existències, tenim 4000 euros de les targetes que                             
comprem al proveïdor 
  
Pel que fa al passiu, hi ha 21240 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de                                   
targetes), Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes                           
de la Seguretat Social Creditors. 
  
En el patrimoni net, tenim el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i                                   
també s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­9305 euros. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7 
3. Tresoreria 
 
La previsió de tresoreria de Fast&Go és la següent: 
 
 
 
 
Pel que fa el total de cobraments venen donats dels ingressos de la venda de targetes durant                                 
els tres anys. 
8 
  
La major partida de pagaments és la de serveis externs i despeses de personal, durant els tres                                 
anys consecutius. 
Es pot observar en l’evolució de cobraments menys pagaments, com els cobraments són                         
majors que els pagaments i per tant l’empresa té cash flow. A continuació, una representació                             
gràfica que del pes que tenen els pagaments i el cobraments en l’empresa Fast&Go: 
 
 
 
En ells s’hi pot observar una evolució positiva tant dels pagaments com dels cobraments, ja que                               
els pagaments disminueixen i els pagaments augmenten. 
 
 
 
4. Supervivència a curt termini  
 
a) Tinc liquiditat? 
  
Al primer any, tenim un fons de maniobra de ­133.357’4 euros, ja que només tenim 4000 euros                                 
de les targetes comprades (existències) i hem de restar els proveïdors (de targetes), Hisenda                           
Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la Seguretat                             
Social Creditors. 
 Per tant, al primer any no tinc gens de liquiditat. 
  
Al segon any, torna a ser negatiu ( ­76.439,38 euros) pel mateix d’abans. 
Al tercer any, si sumem les compres i la tresoreria i li restem el passiu corrent, tenim 92.652’51                                     
euros. 
9 
Per tant, és positiu i tenim liquiditat. 
 
 
  
 
b) R + D més gran que passiu corrent? 
  
Al primer i segon any no tenim realitzable ni disponible, així que no és més gran que el passiu                                     
corrent, ja que aquest és de 80439 euros i 61509 euros respectivament. 
Al tercer any, tenim 150.161 euros entre realitzable i disponible i superen el passiu corrent ja que                                 
aquest és de 61.509 euros. 
 
 
 
 
 
10 
c) La rendibilitat financera és més gran que el cost d’oportunitat a un altre negoci? 
  
 
 
Posem per exemple Bonos del Estado, que més o menys                   
reps un 1% del que inverteixes. 
Primer any: La rendibilitat financera és de 0,9%.               
Obtindríem més benefici amb els Bonos del estado. 
 
 
 
 
 
Segon any: La rendibilitat financera és 2,25%. No obtindríem més benefici amb els Bonos                           
del estado. 
Tercer any: La rendibilitat financera és 0,91%. Obtindríem més benefici amb els Bonos                         
del estado. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11 
5. Supervivència a llarg termini: 
 
a) Activitat 
 
 
El primer any el benefici net resultant de l’activitat econòmica de l’empresa és negatiu. Mentre                             
que el segon i tercer són positius de manera progressiva el que indica una millora en l’activitat                                 
de l’empresa. 
 
 
b) És rendible? 
 
 
 
El primer any el BAII té un valor negatiu, el que indica que durant aquest període el negoci no és                                       
rendible.  
12 
Pel contrari, el segon i tercer any, tenen valors positius i augmenten de forma progressiva cada                               
any, per tant el segon i tercer any el negoci si que és rendible. 
 
 
c) Sostenible en el temps? 
El primer any el BAII és negatiu i les despeses financeres són positives, per tant el que ens                                   
costa finançar­nos és major que el resultat d’explotació. 
En canvi, el segon i tercer any, ambdós resultats d’explotació són positius i majors que les                               
despeses financeres.  
Al segon any, les despeses representen un 21% del total del resultat, mentre que al tercer any                                 
disminueixen fins al 4%. Aquesta disminució és positiva ja que augmenta el BAII i disminueixen                             
els costos de finançament. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13 
6. Punt mort 
 
Any 1: Haurem de vendre 67.744’14 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis. 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14 
Any 2: Haurem de vendre 45.617’39 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis. 
 
 
Any 3: Hauríem de vendre 57.550,12 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis. 
 
 
15 
Gràfica del punt mort a cada exercici: 
 
 
 
 
 
7. Anàlisi de l'eficiència  
 
 
 
Per analitzar l’eficiència del projecte ens basem en el tant per cent sobre els ingressos. 
16 
­ El primer any del 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, 740.000€ ,                                   
com a resultat final obtenim pèrdues per valor de ­5.8% respecte el valor inicial de les vendes,                                 
que són el 100%. 
­ El segon any, el 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, el qual és un                                     
número menor respecte el primer any, el qual és de 700.000€. Del 100% dels ingressos                             
generats, al final n’obtenim un 4.8% de benefici respecte els ingressos inicials. 
­ I e l tercer any, el 100% dels ingressos és de 910.000€. D’aquest 100% dels ingressos, al                                   
final de l’exercici obtenim el 16% de benefici. 
 
Es pot observar una augment de l’eficiència, ja que ha mesura que augmenten els ingressos,                             
també augmenta el tant per cent que obtenim d’aquests. El primer any té un valor negatiu, però                                 
el segon i el tercer aquest tant per cent augmenta de forma progressiva.  
 
 
 
 
8. Ràtios: 
Ràtio d’endeutament 
 
 
 
17 
La ràtio d’endeutament en el any 1 i el any 2 és negativa el que ens indica que el finançament de                                         
l’empresa és mitjançant els recursos propis o patrimoni net. En canvi el tercer any, té un valor                                 
de 0,44 el que indica que l’empresa està força endeutada i el seu finançament és amb el passiu. 
 
Cost endeutament 
 
 
 
El primer any el cost d’endeutament representa un 7% el que significa que són a curt termini, i el                                     
93% restant són deutes a llarg termini, per tant la qualitat del deute és bona. 
En el segon any, representa un 20% a curt termini, on el 80% dels deutes restants són a llarg                                     
termini, per tant la qualitat del deute és bona. 
I en el últim any, representen un 3% els deutes a curt termini, on el 97% restant correspon a                                     
deutes a llarg termini, el que significa que la qualitat del deute és bona. 
 
Rendibilitats 
 
 
 
Pel que fa la rendibilitat dels ingressos (ROS) el primer any és negativa. 
En canvi al segon any i tercer, són positives i hi ha un augment cada any. Per tant la rendibilitat                                       
dels ingressos de l’empresa augmenta amb el pas dels anys. 
 
 
18 
 
En la rendibilitat de l’actiu total (ROA) el primer any té un valor negatiu de ­38.93% el que indica                                     
que en aquell any no es té rendibilitat dels actius, és més al contrari. Mentre que al segon i                                     
tercer any la rendibilitat augmenta, i per tant augmenta la capacitat per generar valor. A destacar                               
que augmenta més el segon any que no pas el tercer, ja que al tercer any els valors dels actius                                       
són menors. 
 
 
 
I per últim la rendibilitat dels fons propis (ROE) la qual el primer any és positiva i superior al                                     
100% per tant es recuperen més dels fons invertits en l’empresa. 
El segon any és extraordinariament negativa el que indica que no es recuperant els fons                             
invertits. I el tercer any és positiva amb un 70% el que indica que només es recupera el 70% de                                       
la inversió feta al tercer any. 
 
 
 
 
 
 
19 
9. Períodes 
 
 
 
El període mitjà de cobrament és tots el anys de 0,00 dies ja que cobrem el comptat en el                                     
moment de fer el pagament els usuaris. 
 
I pel que fa el període mitjà de pagament, el primer any és de 119.64 dies, el segon de augmenta                                       
i passa a ser de 125.43 dies i el tercer disminueix fins a 109.65 dies, el que ens indica el temps                                         
que trigarem a pagar els nostres proveïdors. 
 
 
10. Ràtios conjuntes 
  
a) Efecte palanquejament financer  
 
 
 
Primerament, la ràtio d’apalancament és negativa, el que indica que l’empresa no té passiu. 
L’índex d’apalancament financer ens indica en el primer any que per cada euro de patrimoni net                               
de l’empresa, s’han deixat d’invertir 2,77 euros d’actiu. 
En el segon any, per cada euro de patrimoni net, s’ha deixat d’invertir 9,12 euros d’actiu. 
I en el tercer any, per cada euro de patrimoni net, tenim 1,37 euros d’actiu. 
20 
 
 
b)Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer 
 
 
 
Pel que fa al període mitjà de maduració econòmic els tres anys, és de 10,14 dies, 10,74 dies i                                     
8,02 dies respectivament. Aquests son els t¡dies que triguem a recuperar una unitat monetària                           
des que s’inverteix en el cicle d’explotació. 
El període mitjà de maduració financera és tots els tres anys negatiu, el que ens indica que no                                   
estarem finançats pels recursos permanents de l’empresa sinó pels proveïdors. 
 
 
21 
c) Pas de liquiditat 
 
Primer any 
FM: ­133.357,40 
NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3 
  Mitjana Clients 0 
  10% proveïdors 350 
  Mitjana proveïdors 3500’67 
  
PAS: ­133.357,40 – (­1817,37)= ­131.540’03 
  
Per tant, la posició de liquiditat és negativa. Això vol dir que el fons de maniobra necessari                                 
(diners mínims per finançar el període de mitjana maduració financer) és més gran que la                             
diferència entre actiu corrent i passiu corrent. Això vol dir que no tenim estabilitat financera. 
  
Segon any 
FM: ­76.439’38 
NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3 
  Mitjana Clients 0 
  10% proveïdors 3776 
  Mitjana proveïdors 3146,6 
  
PAS: ­76.439’38 – 962’7= ­76439’38 
  
Per tant, la posició de liquiditat continua negativa i això vol dir que no tenim estabilitat financera. 
  
Tercer any 
FM: 92652’5 
NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3 
  Mitjana Clients 0 
  10% proveïdors 2124 
  Mitjana proveïdors 1770 
  
22 
PAS: 92652’5­ 687’3= 91965’2 
  
La posició de liquiditat és positiva. Això significa que el fons de maniobra (diferència entre actiu i                                 
passiu corrent) és més gran que el fons de maniobra necessari, és a dir, que tenim més diners                                   
dels necessaris per finançar el període de mitjana duració financer. 
 

Contenu connexe

En vedette (20)

Parveer mahal
Parveer mahalParveer mahal
Parveer mahal
 
H LAUNCH
H LAUNCHH LAUNCH
H LAUNCH
 
Levenslijn
LevenslijnLevenslijn
Levenslijn
 
Proyecto Fin de Carrera
Proyecto Fin de CarreraProyecto Fin de Carrera
Proyecto Fin de Carrera
 
DBMS
DBMSDBMS
DBMS
 
Java
JavaJava
Java
 
Computer fundamentals
Computer fundamentalsComputer fundamentals
Computer fundamentals
 
E-commerce
E-commerce E-commerce
E-commerce
 
4 narzędzia do synchronizacji plików w firmie
4 narzędzia do synchronizacji plików w firmie4 narzędzia do synchronizacji plików w firmie
4 narzędzia do synchronizacji plików w firmie
 
Disfruta de Coruña
Disfruta de CoruñaDisfruta de Coruña
Disfruta de Coruña
 
Herman Wildenvey
Herman WildenveyHerman Wildenvey
Herman Wildenvey
 
Pla d'operacions
Pla d'operacionsPla d'operacions
Pla d'operacions
 
AEMPS Clinical Trials Teleportal training course mute
AEMPS Clinical Trials Teleportal training course muteAEMPS Clinical Trials Teleportal training course mute
AEMPS Clinical Trials Teleportal training course mute
 
7 grzechów e-commerce
7 grzechów e-commerce7 grzechów e-commerce
7 grzechów e-commerce
 
Levenslijn
LevenslijnLevenslijn
Levenslijn
 
Basic computer concepts
Basic computer conceptsBasic computer concepts
Basic computer concepts
 
Plafinancer i economic fast and go
Plafinancer i economic fast and goPlafinancer i economic fast and go
Plafinancer i economic fast and go
 
Presentation1
Presentation1Presentation1
Presentation1
 
C++ operator
C++ operatorC++ operator
C++ operator
 
Networking
NetworkingNetworking
Networking
 

Similaire à Fast goplafinancerieconomic

Pla de finançament
Pla de finançamentPla de finançament
Pla de finançamentchumi1496
 
Exemple d'informe financer
Exemple d'informe financerExemple d'informe financer
Exemple d'informe financerMelanie Nogué
 
Pla Financer TotPàdel
Pla Financer TotPàdel Pla Financer TotPàdel
Pla Financer TotPàdel TONI2272
 
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)arict_
 
Pla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardPla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardadriasole96
 
Tancament exercici2019 guiapasa_pas
Tancament exercici2019 guiapasa_pasTancament exercici2019 guiapasa_pas
Tancament exercici2019 guiapasa_pascrpsabadell
 
Pau ecem09jl
Pau ecem09jlPau ecem09jl
Pau ecem09jljcereijo
 
T3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableT3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableLaura
 
Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari Andrea Haro
 
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empreses
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empresesImpacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empreses
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empresesMarc Oliveras Villanueva
 
Claus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiClaus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiPaloma Miranda Santos
 

Similaire à Fast goplafinancerieconomic (20)

Pla de finançament
Pla de finançamentPla de finançament
Pla de finançament
 
Exemple d'informe financer
Exemple d'informe financerExemple d'informe financer
Exemple d'informe financer
 
Pla Financer TotPàdel
Pla Financer TotPàdel Pla Financer TotPàdel
Pla Financer TotPàdel
 
Plafinancament
PlafinancamentPlafinancament
Plafinancament
 
Presentació de Finanzarel
Presentació de FinanzarelPresentació de Finanzarel
Presentació de Finanzarel
 
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)
Economia de l'empresa, bloc 1 (Selectivitat)
 
Pla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoardPla finançament SnowMobileBoard
Pla finançament SnowMobileBoard
 
Plafinancament
PlafinancamentPlafinancament
Plafinancament
 
Tancament exercici2019 guiapasa_pas
Tancament exercici2019 guiapasa_pasTancament exercici2019 guiapasa_pas
Tancament exercici2019 guiapasa_pas
 
Economia
EconomiaEconomia
Economia
 
Economia 2018
Economia 2018Economia 2018
Economia 2018
 
Pau ecem09jl
Pau ecem09jlPau ecem09jl
Pau ecem09jl
 
T3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptableT3 normalització i verificació comptable
T3 normalització i verificació comptable
 
Quant costa contractar
Quant costa contractarQuant costa contractar
Quant costa contractar
 
Memoria Mútua Granollers 2011
Memoria Mútua Granollers 2011Memoria Mútua Granollers 2011
Memoria Mútua Granollers 2011
 
Memoria Mútua Granollers 2013
Memoria Mútua Granollers 2013Memoria Mútua Granollers 2013
Memoria Mútua Granollers 2013
 
Llibre major i diari
Llibre major i diari Llibre major i diari
Llibre major i diari
 
Memoria Mútua Granollers 2009
Memoria Mútua Granollers 2009Memoria Mútua Granollers 2009
Memoria Mútua Granollers 2009
 
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empreses
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empresesImpacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empreses
Impacte dels canvis en el sistema financer i comptable en les empreses
 
Claus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt terminiClaus de planificació financera a curt termini
Claus de planificació financera a curt termini
 

Fast goplafinancerieconomic

  • 1. 1              FAST&GO               PLA ECONÒMIC I FINANCER                                 Sara Llop  Maria Ventura           
  • 2. 2  ÍNDEX    1. Compte de Pèrdues i Guanys …………………………………………………………………...3  2. Balanç………………………………………………………………………………………………...4  3. Tresoreria ………………………..………………………………………………………………....7  4. Supervivència a curt termini …..….……………………………………………………………..8  5. Supervivència a llarg termini ………………………..…………………………………………11  6. Punt Mort …………………..………………………………………………………………………13  7. Anàlisi de l’eficiència …………………………………………………………………………….15  8. Ràtios …………………………...………………………………………………………………….16  9. Períodes …………………………..……………………………………………………………….19  10. Ràtios Conjuntes………………..……………………………………………………………….19                                                         
  • 3. 3  1. Compte de Pèrdues i Guanys      Els comptes anuals de l’empresa estan formats pel pèrdues i guanys que hi ha a continuació:        Pel que fa les vendes, aquestes són menors el segon any respecte el primer perquè                              considerem que els usuaris d’aquest producte ja l’han comprat al primer any i per tant                              disminueix el nombre de vendes. El tercer any, les vendes augmenten perquè tenim previst fer                              un concurs, el que faria que més gent utilitzés el nostre producte.     Pel que fa les despeses, al mateix ritme que les vendes, són menors al segon any ja que no                                      comprem tantes targetes com en el primer any, però en el tercer any tornen a augmentar a                                  causa de l’augment de vendes de targetes. Les despeses durant els tres anys pel que fa la                                  compra de targetes, es troben al voltant del 20% respecte les vendes.     L’evolució de l’EBITDA és positiu, ja que el primer any és negatiu amb un valor de ­1.7% a causa                                      de que hi ha més despeses que ingressos, i el segon i tercer any amb valors de 11.5% i 23.3%                                        respectivament, en el qual se’n pot observar una evolució positiva ja que augmenta amb els                              anys.     Com a conclusió podem observar en la taula que el resultat de l'exercici durant el primer any és                                    negatiu, però més endavant aquest valor va canviant i creixent cada vegada més; i per tant,                                cada cop any s’obtindran més beneficis.     
  • 5. 5       PRIMER ANY  A la part de l’actiu del balanç podem veure 2000 euros al primer any provinents de la compra de                                      dos ordinadors de 1000 euros cadascun. També hi ha la compra dels lectors de targetes a                                altres instal∙lacions. A més a més hi ha la seva amortització, que és de 23389’66 euros. A                                  existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor.     En el passiu hi ha 42008 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                  Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                              Seguretat Social Creditors.     El patrimoni net és negatiu, ja que és una resta entre el capital aportat pels socis i el resultat del                                        pèrdues i guanys, que és negatiu.     SEGON ANY  Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                            amortització. Al segon any tenim 500 euros de mobiliari, provinents de dues taules de 200 euros                                cada una i dues cadires de 50. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels                                    portàtils que vam comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.                                    A existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor. 
  • 6. 6  En el passiu hi ha 37760 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                  Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                              Seguretat Social Creditors.     Al patrimoni net hi ha el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i també                                      s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­42898 euros.      TERCER ANY  Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                            amortització. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels portàtils que vam                              comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.  De tresoreria tenim 150.161 euros i a existències, tenim 4000 euros de les targetes que                              comprem al proveïdor     Pel que fa al passiu, hi ha 21240 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de                                    targetes), Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes                            de la Seguretat Social Creditors.     En el patrimoni net, tenim el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i                                    també s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­9305 euros.                                   
  • 7. 7  3. Tresoreria    La previsió de tresoreria de Fast&Go és la següent:          Pel que fa el total de cobraments venen donats dels ingressos de la venda de targetes durant                                  els tres anys. 
  • 8. 8     La major partida de pagaments és la de serveis externs i despeses de personal, durant els tres                                  anys consecutius.  Es pot observar en l’evolució de cobraments menys pagaments, com els cobraments són                          majors que els pagaments i per tant l’empresa té cash flow. A continuació, una representació                              gràfica que del pes que tenen els pagaments i el cobraments en l’empresa Fast&Go:        En ells s’hi pot observar una evolució positiva tant dels pagaments com dels cobraments, ja que                                els pagaments disminueixen i els pagaments augmenten.        4. Supervivència a curt termini     a) Tinc liquiditat?     Al primer any, tenim un fons de maniobra de ­133.357’4 euros, ja que només tenim 4000 euros                                  de les targetes comprades (existències) i hem de restar els proveïdors (de targetes), Hisenda                            Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la Seguretat                              Social Creditors.   Per tant, al primer any no tinc gens de liquiditat.     Al segon any, torna a ser negatiu ( ­76.439,38 euros) pel mateix d’abans.  Al tercer any, si sumem les compres i la tresoreria i li restem el passiu corrent, tenim 92.652’51                                      euros. 
  • 9. 9  Per tant, és positiu i tenim liquiditat.           b) R + D més gran que passiu corrent?     Al primer i segon any no tenim realitzable ni disponible, així que no és més gran que el passiu                                      corrent, ja que aquest és de 80439 euros i 61509 euros respectivament.  Al tercer any, tenim 150.161 euros entre realitzable i disponible i superen el passiu corrent ja que                                  aquest és de 61.509 euros.           
  • 10. 10  c) La rendibilitat financera és més gran que el cost d’oportunitat a un altre negoci?         Posem per exemple Bonos del Estado, que més o menys                    reps un 1% del que inverteixes.  Primer any: La rendibilitat financera és de 0,9%.                Obtindríem més benefici amb els Bonos del estado.            Segon any: La rendibilitat financera és 2,25%. No obtindríem més benefici amb els Bonos                            del estado.  Tercer any: La rendibilitat financera és 0,91%. Obtindríem més benefici amb els Bonos                          del estado.                         
  • 11. 11  5. Supervivència a llarg termini:    a) Activitat      El primer any el benefici net resultant de l’activitat econòmica de l’empresa és negatiu. Mentre                              que el segon i tercer són positius de manera progressiva el que indica una millora en l’activitat                                  de l’empresa.      b) És rendible?        El primer any el BAII té un valor negatiu, el que indica que durant aquest període el negoci no és                                        rendible.  
  • 12. 12  Pel contrari, el segon i tercer any, tenen valors positius i augmenten de forma progressiva cada                                any, per tant el segon i tercer any el negoci si que és rendible.      c) Sostenible en el temps?  El primer any el BAII és negatiu i les despeses financeres són positives, per tant el que ens                                    costa finançar­nos és major que el resultat d’explotació.  En canvi, el segon i tercer any, ambdós resultats d’explotació són positius i majors que les                                despeses financeres.   Al segon any, les despeses representen un 21% del total del resultat, mentre que al tercer any                                  disminueixen fins al 4%. Aquesta disminució és positiva ja que augmenta el BAII i disminueixen                              els costos de finançament.                                           
  • 16. 16  ­ El primer any del 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, 740.000€ ,                                    com a resultat final obtenim pèrdues per valor de ­5.8% respecte el valor inicial de les vendes,                                  que són el 100%.  ­ El segon any, el 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, el qual és un                                      número menor respecte el primer any, el qual és de 700.000€. Del 100% dels ingressos                              generats, al final n’obtenim un 4.8% de benefici respecte els ingressos inicials.  ­ I e l tercer any, el 100% dels ingressos és de 910.000€. D’aquest 100% dels ingressos, al                                    final de l’exercici obtenim el 16% de benefici.    Es pot observar una augment de l’eficiència, ja que ha mesura que augmenten els ingressos,                              també augmenta el tant per cent que obtenim d’aquests. El primer any té un valor negatiu, però                                  el segon i el tercer aquest tant per cent augmenta de forma progressiva.           8. Ràtios:  Ràtio d’endeutament       
  • 17. 17  La ràtio d’endeutament en el any 1 i el any 2 és negativa el que ens indica que el finançament de                                          l’empresa és mitjançant els recursos propis o patrimoni net. En canvi el tercer any, té un valor                                  de 0,44 el que indica que l’empresa està força endeutada i el seu finançament és amb el passiu.    Cost endeutament        El primer any el cost d’endeutament representa un 7% el que significa que són a curt termini, i el                                      93% restant són deutes a llarg termini, per tant la qualitat del deute és bona.  En el segon any, representa un 20% a curt termini, on el 80% dels deutes restants són a llarg                                      termini, per tant la qualitat del deute és bona.  I en el últim any, representen un 3% els deutes a curt termini, on el 97% restant correspon a                                      deutes a llarg termini, el que significa que la qualitat del deute és bona.    Rendibilitats        Pel que fa la rendibilitat dels ingressos (ROS) el primer any és negativa.  En canvi al segon any i tercer, són positives i hi ha un augment cada any. Per tant la rendibilitat                                        dels ingressos de l’empresa augmenta amb el pas dels anys.     
  • 18. 18    En la rendibilitat de l’actiu total (ROA) el primer any té un valor negatiu de ­38.93% el que indica                                      que en aquell any no es té rendibilitat dels actius, és més al contrari. Mentre que al segon i                                      tercer any la rendibilitat augmenta, i per tant augmenta la capacitat per generar valor. A destacar                                que augmenta més el segon any que no pas el tercer, ja que al tercer any els valors dels actius                                        són menors.        I per últim la rendibilitat dels fons propis (ROE) la qual el primer any és positiva i superior al                                      100% per tant es recuperen més dels fons invertits en l’empresa.  El segon any és extraordinariament negativa el que indica que no es recuperant els fons                              invertits. I el tercer any és positiva amb un 70% el que indica que només es recupera el 70% de                                        la inversió feta al tercer any.             
  • 19. 19  9. Períodes        El període mitjà de cobrament és tots el anys de 0,00 dies ja que cobrem el comptat en el                                      moment de fer el pagament els usuaris.    I pel que fa el període mitjà de pagament, el primer any és de 119.64 dies, el segon de augmenta                                        i passa a ser de 125.43 dies i el tercer disminueix fins a 109.65 dies, el que ens indica el temps                                          que trigarem a pagar els nostres proveïdors.      10. Ràtios conjuntes     a) Efecte palanquejament financer         Primerament, la ràtio d’apalancament és negativa, el que indica que l’empresa no té passiu.  L’índex d’apalancament financer ens indica en el primer any que per cada euro de patrimoni net                                de l’empresa, s’han deixat d’invertir 2,77 euros d’actiu.  En el segon any, per cada euro de patrimoni net, s’ha deixat d’invertir 9,12 euros d’actiu.  I en el tercer any, per cada euro de patrimoni net, tenim 1,37 euros d’actiu. 
  • 20. 20      b)Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer        Pel que fa al període mitjà de maduració econòmic els tres anys, és de 10,14 dies, 10,74 dies i                                      8,02 dies respectivament. Aquests son els t¡dies que triguem a recuperar una unitat monetària                            des que s’inverteix en el cicle d’explotació.  El període mitjà de maduració financera és tots els tres anys negatiu, el que ens indica que no                                    estarem finançats pels recursos permanents de l’empresa sinó pels proveïdors.     
  • 21. 21  c) Pas de liquiditat    Primer any  FM: ­133.357,40  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 350    Mitjana proveïdors 3500’67     PAS: ­133.357,40 – (­1817,37)= ­131.540’03     Per tant, la posició de liquiditat és negativa. Això vol dir que el fons de maniobra necessari                                  (diners mínims per finançar el període de mitjana maduració financer) és més gran que la                              diferència entre actiu corrent i passiu corrent. Això vol dir que no tenim estabilitat financera.     Segon any  FM: ­76.439’38  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 3776    Mitjana proveïdors 3146,6     PAS: ­76.439’38 – 962’7= ­76439’38     Per tant, la posició de liquiditat continua negativa i això vol dir que no tenim estabilitat financera.     Tercer any  FM: 92652’5  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 2124    Mitjana proveïdors 1770    
  • 22. 22  PAS: 92652’5­ 687’3= 91965’2     La posició de liquiditat és positiva. Això significa que el fons de maniobra (diferència entre actiu i                                  passiu corrent) és més gran que el fons de maniobra necessari, és a dir, que tenim més diners                                    dels necessaris per finançar el període de mitjana duració financer.