1. De què som capaços de fer?

3. Sol, solet Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit, pro el sol hi era alegre. Per lla a Sant Josep el bon sol, solet, lliscava i lluïa pel carreró estret. I en mon cos neulit llavors jo sentia una esgarrifança de goig i alegria.

4. Sol, solet Qua n jo era petit [ɲ] vi v ia arraulit [β] en u n carrer ne g re. [ɳ] [ɣ] El mur hi era humit, pro el sol hi era ale g re. [ɣ] Per lla a Sa nt Josep [ɲ] el b on sol, solet, [β] llisca v a i lluïa [β] pel carreró estret. I e n mo n cos neulit [m] [ɳ] lla v or s jo sentia [β] [Ø/Ʒ] una es g arrifança [ɣ] de g oig i ale g ria. [ɣ] [ɣ]

5. 2. Identificar la funció sintàctica

6. La pallissa d'un ric empresari mexicà a un empleat encén les xarxes socials

7. 1) La pallissa d'un ric empresari mexicà a un empleat encén les xarxes socials det N Prep det Adj N Adj Prep det N V det N Adj

8. 2) La pallissa d'un ric empresari mexicà a un empleat (SN) un empleat (SN) a un empleat (S Prep) ric (S Adj) / mexicà (S Adj) un ric empresari mexicà (SN) d'un ric empresari mexicà (Sprep) encén les xarxes socials (SV) socials (S Adj) les xarxes socials (SN)

9. 3) La pallissa d'un ric empresari mexicà a un empleat (SN) a un empleat (S Prep) CN ric (S Adj) / mexicà (S Adj) CN un ric empresari mexicà (SN) d'un ric empresari mexicà (Sprep) CN encén les xarxes socials (SV) socials (S Adj) CN les xarxes socials (SN) CD

10. 3. Aplicar signes de puntuació dobles

11. Un altre tema que em va agradar de les reunions era el de motivar l’alumnat. Com a estudiant d’anglès jo sempre he estat més còmoda a classe i per tant he après més i he participat més quan el professor em transmetia confiança encara que fos dient parles molt bé l’anglès encara que fos mentida. Per això a classe intento que els alumnes estiguin a gust i provo de no crear moments d’angoixa. Tot i així de tant en tant quan algú s’equivocava se m’escapava un això és de Bàsic 1, eh! o un amenaçador això ho heu de saber que sortirà a l’examen!. Ara intento evitar-ho i el primer que faig quan algú s’equivoca és dir molt bé!. Després m’he d’espavilar a repetir el que acaba de dir amb to interrogatiu, o fer ganyotes, o posar alguna idea a la pissarra que li faci veure que s’ha equivocat si no li ha dit ja el company del costat. Tot plegat és el mateix, no? Doncs no, perquè aquest primer molt bé! serveix per treure importància a l’error i no bloquejar l’alumne.

12. Un altre tema que em va agradar de les reunions era el de motivar l’alumnat. Com a estudiant d’anglès jo sempre he estat més còmoda a classe – i per tant he après més i he participat més- quan el professor em transmetia confiança, encara que fos dient “parles molt bé l’anglès”, encara que fos mentida. Per això a classe intento que els alumnes estiguin a gust i provo de no crear moments d’angoixa. Tot i així de tant en tant quan algú s’equivocava se m’escapava un “això és de Bàsic 1, eh!” o un amenaçador “això ho heu de saber que sortirà a l’examen!”. Ara intento evitar-ho i el primer que faig quan algú s’equivoca és dir “molt bé!”. Després m’he d’espavilar a repetir el que acaba de dir amb to interrogatiu, o fer ganyotes, o posar alguna idea a la pissarra que li faci veure que s’ha equivocat – si no li ha dit ja el company del costat. Tot plegat és el mateix, no? Doncs no, perquè aquest primer “molt bé!” serveix per treure importància a l’error i no bloquejar l’alumne. Extret d’ http://blocs.cpnl.cat/enseramprunya/2012/01/11/potser-surto-de-mare/

13. 4. Aplicar la morfologia verbal

16. 5. Conèixer les principals etapes històriques de la llengua

17. Quines són? Algun fet important? ETAPA CRONOLOGIA FET

18. Quines són? Algun fet important? ETAPA CRONOLOGIA FET Orígens s. VIII-XI Esplendor s. XII-XV Decadència s. XVI-XVIII Restauració S.XIX S. XX 1900-1939 1939-1978 1979-