1. GRAMÀTICS VALENCIANS
MANUEL SANCHIS GUARNER, CARLES
SALVADOR, ENRIC VALOR I JOAN FUSTER.

2. MANUEL SANCHIS GUARNER
Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboració de les
Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat
dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a
Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles. Idees
que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumentant
que ningú en el passat havia discutit la unitat de la llengua al País
Valencià.Va participar en la Guerra Civil defensant la legalitat de la
republica. Per això va ser represaliat durant el franquisme.
Obres:
Història del País Valencià (1965)
Gramàtica valenciana (1950)

3. CARLES SALVADOR
Fou un dels principals promotors de la normalització ortogràfica al
País Valencià. Fou nomenat director de número del Centre de
Cultura Valenciana, on ingressà amb el discurs Qüestions de
llenguatge (1935). Publicà, aleshores, diversos opuscles
gramaticals que foren decisius per a la divulgació de la doctrina
gramatical de Pompeu Fabra al País Valencià. També participà en
la redacció de les Normes de Castelló. Fou col·laborador habitual
del setmanari valencianista Avant.
Obres:
Rosa dels vents (1930)
El bes als llavis (1934)

4. ENRIC VALOR
És a Alacant on Enric Valor comença la seua tasca com periodista
i escriptor. L'any 1930, als deneu anys, entra en la redacció d'El
Tio Cuc, un periòdic satíric d'ideologia republicana. Inicialment
aquest periòdic escrivia amb un valencià prou dialectal i una
ortografia castellanitzada. Valor va publicar un curs d'ortografia,
seguint les normes fabrianes, la qual cosa va convertint ‘El Tio
Cuc', a poc a poc, a la normativa actual.
Obres:
Enllà de l'horitzó València:
Tàndem Edicions, 1993
Narracions de la Foia de Castalla Barcelona:
Editorial Barcino, 1953

5. JOAN FUSTER
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions
d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que
depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels
Països Catalans. Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià.
Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País
Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
Va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig
històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre més influent, la seua
tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de
coneixement, incloent-hi lingüística, història, filosofia i turisme. Està
considerat l'assagista valencià més important del segle XX
Obres: Nosaltres, els valencians,62. El País Valenciano,62.

6. Fet per: Víctor López Martínez i
Alex Bolado Cuerdo