2. Institut Banús
Curs 2010/11
S’anomena fibra a cadascun dels filaments prims que, disposats en petits feixos constitueixen el fil, el
paper, la fusta i moltes altres substàncies.
Anomenem fibra tèxtil a la substància fibrosa amb la qual podem fer fils continus.
Al llarg dels anys, l’home ha anat perfeccionant els sistemes d’obtenció de fibres, la seva transformació
i posta a punt per ser teixides, trenades o nuades.
El coneixement de les propietats i qualitats de les fibres, així com les seves aplicacions han determinat
l’us.
Classificació de les fibres:
Naturals: Obtingudes de la natura. Hi ha tres grups principals:
Animals: Provenen de la llana o el pel que recobreixen els animals. Son de base proteínica.
També s’inclouen els filaments segregats per alguns cucs, aranyes o moluscs.
Vegetals: Constituïdes per cel lulosa, provenen del fruit, de la llavor, de la tija o de les fulles
de certes plantes.
Minerals: D’origen inorgànic, provenen de l’amiant, el vidre o els metalls.
Produïdes per l’home: Aconseguides gràcies a la transformació de productes.
Fibres artificials: Obtingudes transformant matèries existents a la natura però no teixibles.
Fibres sintètiques: Obtingudes combinant substàncies per crear d’altres noves que no
existien prèviament.
Història de les fibres més usades
Lli. Els primers en utilitzar el lli van ser els antics egipcis (probablement la paraula lli es deriva d'un
vocable egipci). Ja que els primers teixits de lli en general eren blancs, aquesta matèria es va convertir
en un símbol de puresa, pel qual els egipcis no solament l'usaven per a la confecció de peces de vestir i
articles domèstics, sinó també per a les seves pràctiques religioses. A l'antic Egipte també es produïen
tèxtils amb cotó importat de l'Índia.
Llana. La Bíblia esmenta la gran qualitat de la llana que es venia a la ciutat de Damasc. Els antics
pobles del Caucas vestien mantells de llana denominats shal (d'on deriva la paraula xal). Les ovelles es
criaven per la seva llana -a més de per la seva carn i la seva pell- a tota la zona mediterrània.Sicilia i el
sud d'Itàlia proporcionaven llana a Roma per a la confecció de peces de vestir; durant els primers
segles de l'era cristiana es van posar de moda els teixits de seda importats de la Xina. La millor llana
procedia de les ovelles merines criades a Castella (Espanya).
Cotó. Encara que el cotó és la fibra tèxtil més comuna en l'actualitat, va ser l'última fibra natural en
assolir importància comercial. El segle V a.C. l'historiador grecHeródoto informava que un dels
productes valuosos de l'Índia era una planta silvestre el fruit de la qual era el velló; el segle
Dossier Textil 1011.doc Pag 6 de 33 31/07/2010
3. XÄ g¢åà|Ä
següent, Alejandro Magno va introduir el cotó indi a Grècia. Encara que els antics grecs i romans
utilitzaven cotó per a tendals, espelmes|veles i peces de vestir, a Europa no es va estendre el seu ús
fins a diversos segles després.
Seda. Segons la llegenda xinesa, la seda va començar a teixir-se el segle XXVII a.C. durant el regnat de
l'emperador Huang Ti, l'esposa del qual va desenvolupar suposadament la tècnica de cabdellar el fil del
cuc de seda per teixir-lo. Encara que durant molts segles es van exportar seda en brut i els teixits de
seda als països mediterranis, la font de l'esmentada fibra no va ser coneguda pels europeus fins al segle
VI d.C., quan uns viatgers que tornaven de la Xina van portar de contraban a Occident ous del cuc de
seda; a partir d'ells van començar a criar-se cucs a Grècia i Itàlia. El segle XII, la seda s'usava ja a tota
Europa per a la confecció de teixits sumptuosos.
Fibres sintètiques. La bellesa i el preu de la seda van estimular molts dels primers científics a
desenvolupar una fibra que s'assemblés a fil del cuc de seda. El 1664 el científic britànic Robert
Hooke va suggerir la possibilitat de sintetitzar una substància enganxosa semblant al fluid segregat pel
cuc de seda per teixir el seu capoll. Tanmateix van passar més de 200 anys fins que un científic francès
(el comte Hilaire de Chardonnet) va iniciar la producció artificial de fibres, conegudes al principi com
a seda artificial. El procés de Chardonnet, que seguia el principi suggerit per químics anteriors,
consistia a forçar el pas d'un líquid viscós a través de petites toveres (denominades broquets de
filatura) i endurir el fluid per formar fil coagulant-lo en un bany químic. Aquest procés continua sent
el mètode bàsic per produir fibres tèxtils sintètiques. El 1924, el terme 'seda artificial' va ser substituït
pel de rayón.En l'hemisferi occidental, els intents de criar cucs de seda van començar el 1620, quan el
rei Jacobo I d'Anglaterra va exhortar als colons a produir seda en comptes de tabac. Els colons de
Geòrgia van aconseguir un cert èxit, però els esforços posteriors a Connecticut i Nou Jersey van
fracassar a causa de la falta de mà d'obra eficaç i barata, necessària per conrear les moreres de què
s'alimenten els cucs i per ocupar-se d'aquests.
El nailon es va introduir en la dècada de 1930. Aquesta fibra, més resistent que la seda, s'utilitza molt
en la confecció de peces de vestir, calceteria, tela de paracaiguda i cordes. A partir de 1940 moltes
altres fibres sintètiques van assolir importància en la indústria tèxtil, com el polièster (dacrón de
vegades denominat), el polivinil, el polietilè i l'olefina (veure Plásticos). El 1968 es va introduir
un nailon semblant a la seda conegut com|com a qiana. Els teixits fabricats amb qiana no s'arruguen,
mantenen els prisats i abancalats i presenten colors ben definits i estables en ser tenyits.
Classificació
Ovella
Cabra
Conill
Llana i pel
Animals Camèlids (alpaca, llama)
Camell
Cavall
Fibres naturals Filament de seda Bómbix mori
Cotó
Del fruit o la llavor
Coco
Vegetals Lli
Cànem
De la tija
Rosella
Ginesta
31/07/2010 Pag 7 de 33 Dossier Textil 1011.doc
4. Institut Banús
Curs 2010/11
Pita
De la fulla Espart
Sisal
Vidre
Minerals Amiant
Metalls Or, argent, coure
Cel lulosa
Artificials Ésters de cel lulosa
Proteïnes
Fibres produides per
l’home Poliamides Niló
Acríliques Orló
Sintètiques
Poliéster Tergal
Clorofibres Rovyl
Expressions
Tenir pelendengues
Tenir dificultats, sofrir destorbs i molèsties.
Pelendengue: Pilotes de llana, fem, fang i orins que estan adherides i penjant del bestiar de llana.
Dossier Textil 1011.doc Pag 8 de 33 31/07/2010
