SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
Xènia Torondell Gil
                1BAT HS2
                    LLATÍ




ESTRUCTURA D’UNA
CIUTAT ROMANA
ÍNDEX

 L’Estructura
 Les Muralles
 La Casa
 Diferència entre Insulae / Villae
 El Forum
L’ESTRUCTURA
                                Segueix pautes necessàries per al
                                 correcte funcionament dels serveis.
                                Composta per una sèrie de mòduls
                                 iguals, distribuïts ordenadament –
                                 paral·lels i equidistants - i separats
                                 per carrers.
                                Els carrers són iguals, excepte dos:
                                 Cardo i Decumanus.



 A la cruïlla d'aquests dos carrers se situen el fòrum de la ciutat
i el mercat.
 Es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre- dos mòduls de
llarg i un i mig d'ample -, el teatre - un mòdul -, el mercat - un
mòdul -, el conjunt del fòrum - dos mòduls -, etc.
L’ESTRUCTURA
   Van haver-hi diferents ciutats a
    Hispania:
   Corduba (Córdoba)
   Barcino (Barcelona)
   Emerita Augusta (Mérida)
   Segóbriga (Saelices)
   Carthago Nova (Cartagena)
   Tárraco (Tarragona)




                                ÍNDEX
LES MURALLES
   Van perfeccionar els diferents mètodes de defensa
    mitjançant muralles.
   Amb la "Pax Augusta", com és lògic, es van reduir
    les edificacions de muralles.
   Dos paraments paral·lels de cadirat - opus
    quadratum - de mida variable, i entre ells un
    farciment de morter, pedres i fins i tot de formigó
    romà.

   Muralla   romana   de Caesar Augusta, (Saragossa).
   Muralla   romana   d'Empúries (Girona).
   Muralla   romana   de Carmo (Carmona, Sevilla).
   Muralla   romana   de Caurium (Coria, Càceres).
   Muralla   romana   de Gerunda (Girona).
   Muralla   romana   de Lleó.                ÍNDEX
LES MURALLES
   Pax Augusta:       El mandat d'August va
    iniciar una era de pau relativa coneguda
    com la Pau romana o Pax Augusta (en el
    seu honor). Excepte per les constants
    guerres frontereres, i amb l'excepció d'una
    guerra civil de successió imperial que va
    durar un any, la societat de la Mediterrània
    va gaudir d'un ambient pacífic durant més
    de dos segles.
LA CASA
   La casa o habitatge bàsic roma, és la més antiga,
    habitual i pobre de les construccions utilitzades per
    a viure dins el món romà. En els seus
    començaments eren de planta circular amb coberta
    vegetal.    Més    endavant    es    van     millorar,
    principalment a la seva fàbrica, passant a ser de
    pedra, estructura de fusta i planta rectangular,
    mantenint la seva coberta vegetal.




                                        ÍNDEX
DIFERÈNCIA INSULAE/VILLAE
     És la casa urbana popular. Es pot dir que és el
      precursor dels nostres edificis d'habitatges actuals.
      Per aprofitar l'espai de les ciutats, es van projectar
      construccions de fins a quatre pisos.
     Totes les estades comunicaven amb un pati central
      comunitari adornat amb fonts o jardins.

     Edificacions realitzades fora de les ciutats, bé amb la
      finalitat de gestionar una explotació ramadera o
      agrícola- villae rústica -, o com a lloc de descans de
      personatges destacats - villae urbana -.
     La vila d'esbarjo disposava de totes les comoditats de
      l'època, a més de jardins i esplèndides vistes. Les
      viles rústiques, a més de la residència noble,
      disposava de cavallerisses, cellers, magatzems, horts,
      etc.                                      ÍNDEX
EL FORUM
   Es situaven a la cruïlla de les
    grans vies urbanes.
   Una gran plaça porticada era el
    centre d'una sèrie d'edificis que
    l'envoltaven, comunicant així
    mitjançant ella.
   Temples de culte imperial,
    escoles, basíliques, mercats i,
    fins i tot, les termes tenien
    accés directe des d'ell.
   Era el centre de la vida de
    Roma en època republicana.
    Aquest camp de ruïnes porta
    impresos en el seu sòl els
    dotze segles d'història romana.

More Related Content

What's hot

Els aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcinoEls aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcinoEscola Vedruna-Àngels
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes3repsadako
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreresngr1
 
Estructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaEstructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaXènia Torondell Gil
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaAinoaim
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco98adria
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoSergi
 
Barcino
BarcinoBarcino
BarcinoOriol
 
Les Ciutats Romanes
Les Ciutats RomanesLes Ciutats Romanes
Les Ciutats Romanesmjvercher
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romanselenaaaaa
 
Visita a empúries
Visita a empúriesVisita a empúries
Visita a empúriesrnota
 
Power point tarraco
Power point tarracoPower point tarraco
Power point tarracopamache
 
Iti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunyaIti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunyaivanjariod
 

What's hot (20)

Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Els aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcinoEls aqüeductes de la colònia barcino
Els aqüeductes de la colònia barcino
 
Edificis De Barcino
Edificis De BarcinoEdificis De Barcino
Edificis De Barcino
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Estructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat RomanaEstructuració d'una Cuitat Romana
Estructuració d'una Cuitat Romana
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
La ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarracoLa ciutat romana de tarraco
La ciutat romana de tarraco
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Les Ciutats Romanes
Les Ciutats RomanesLes Ciutats Romanes
Les Ciutats Romanes
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Visita a empúries
Visita a empúriesVisita a empúries
Visita a empúries
 
Power point tarraco
Power point tarracoPower point tarraco
Power point tarraco
 
Iti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunyaIti nerari construccions romanes de catalunya
Iti nerari construccions romanes de catalunya
 
Urbanisme romà
Urbanisme romàUrbanisme romà
Urbanisme romà
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 

Similar to Estructura d'una ciutat Romana

Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita AugustaAinoaim
 
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...FallaLaVila
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaelax5
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1Blancafort
 
Pont de les caixes i mausoleu centcelles
Pont de les caixes i mausoleu centcellesPont de les caixes i mausoleu centcelles
Pont de les caixes i mausoleu centcellesAntoni Aixalà
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentiasemgrec
 
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALABARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALAManel Cantos
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptMireia449715
 
Presentació1_hitòria_urbana_Palma
Presentació1_hitòria_urbana_PalmaPresentació1_hitòria_urbana_Palma
Presentació1_hitòria_urbana_PalmaEstherMartnezMir
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanasandroalfaro
 
María Navalón
María NavalónMaría Navalón
María NavalónEsplugues
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisfgfcesc
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxXavierComes1
 

Similar to Estructura d'una ciutat Romana (20)

Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Jaciments Carla Belén
Jaciments Carla BelénJaciments Carla Belén
Jaciments Carla Belén
 
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
Ciutats Romanes Carla B. & Belén M.
 
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...
La mar de sostenible - Llibret infantil A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum...
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Pont de les caixes i mausoleu centcelles
Pont de les caixes i mausoleu centcellesPont de les caixes i mausoleu centcelles
Pont de les caixes i mausoleu centcelles
 
Valentia
ValentiaValentia
Valentia
 
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALABARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Tarraco romana
Tarraco romanaTarraco romana
Tarraco romana
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
 
Presentació1_hitòria_urbana_Palma
Presentació1_hitòria_urbana_PalmaPresentació1_hitòria_urbana_Palma
Presentació1_hitòria_urbana_Palma
 
Característiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romanaCaracterístiques generals de l'arquitectura romana
Característiques generals de l'arquitectura romana
 
María Navalón
María NavalónMaría Navalón
María Navalón
 
Ciutats romanes
Ciutats romanesCiutats romanes
Ciutats romanes
 
Antiga Roma
Antiga RomaAntiga Roma
Antiga Roma
 
àReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremisàReesdhabitatge productives-elsgremis
àReesdhabitatge productives-elsgremis
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 

More from Xènia Torondell Gil (7)

Miguel Mihura
Miguel MihuraMiguel Mihura
Miguel Mihura
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
El modernismo!
El modernismo!El modernismo!
El modernismo!
 
San Juan de la Cruz
San Juan de la CruzSan Juan de la Cruz
San Juan de la Cruz
 
LA DECADÈNCIA S.XVI
LA DECADÈNCIA S.XVILA DECADÈNCIA S.XVI
LA DECADÈNCIA S.XVI
 

Estructura d'una ciutat Romana

  • 1. Xènia Torondell Gil 1BAT HS2 LLATÍ ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
  • 2. ÍNDEX  L’Estructura  Les Muralles  La Casa  Diferència entre Insulae / Villae  El Forum
  • 3. L’ESTRUCTURA  Segueix pautes necessàries per al correcte funcionament dels serveis.  Composta per una sèrie de mòduls iguals, distribuïts ordenadament – paral·lels i equidistants - i separats per carrers.  Els carrers són iguals, excepte dos: Cardo i Decumanus.  A la cruïlla d'aquests dos carrers se situen el fòrum de la ciutat i el mercat.  Es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre- dos mòduls de llarg i un i mig d'ample -, el teatre - un mòdul -, el mercat - un mòdul -, el conjunt del fòrum - dos mòduls -, etc.
  • 4. L’ESTRUCTURA  Van haver-hi diferents ciutats a Hispania:  Corduba (Córdoba)  Barcino (Barcelona)  Emerita Augusta (Mérida)  Segóbriga (Saelices)  Carthago Nova (Cartagena)  Tárraco (Tarragona) ÍNDEX
  • 5. LES MURALLES  Van perfeccionar els diferents mètodes de defensa mitjançant muralles.  Amb la "Pax Augusta", com és lògic, es van reduir les edificacions de muralles.  Dos paraments paral·lels de cadirat - opus quadratum - de mida variable, i entre ells un farciment de morter, pedres i fins i tot de formigó romà.  Muralla romana de Caesar Augusta, (Saragossa).  Muralla romana d'Empúries (Girona).  Muralla romana de Carmo (Carmona, Sevilla).  Muralla romana de Caurium (Coria, Càceres).  Muralla romana de Gerunda (Girona).  Muralla romana de Lleó. ÍNDEX
  • 6. LES MURALLES  Pax Augusta: El mandat d'August va iniciar una era de pau relativa coneguda com la Pau romana o Pax Augusta (en el seu honor). Excepte per les constants guerres frontereres, i amb l'excepció d'una guerra civil de successió imperial que va durar un any, la societat de la Mediterrània va gaudir d'un ambient pacífic durant més de dos segles.
  • 7. LA CASA  La casa o habitatge bàsic roma, és la més antiga, habitual i pobre de les construccions utilitzades per a viure dins el món romà. En els seus començaments eren de planta circular amb coberta vegetal. Més endavant es van millorar, principalment a la seva fàbrica, passant a ser de pedra, estructura de fusta i planta rectangular, mantenint la seva coberta vegetal. ÍNDEX
  • 8. DIFERÈNCIA INSULAE/VILLAE  És la casa urbana popular. Es pot dir que és el precursor dels nostres edificis d'habitatges actuals. Per aprofitar l'espai de les ciutats, es van projectar construccions de fins a quatre pisos.  Totes les estades comunicaven amb un pati central comunitari adornat amb fonts o jardins.  Edificacions realitzades fora de les ciutats, bé amb la finalitat de gestionar una explotació ramadera o agrícola- villae rústica -, o com a lloc de descans de personatges destacats - villae urbana -.  La vila d'esbarjo disposava de totes les comoditats de l'època, a més de jardins i esplèndides vistes. Les viles rústiques, a més de la residència noble, disposava de cavallerisses, cellers, magatzems, horts, etc. ÍNDEX
  • 9. EL FORUM  Es situaven a la cruïlla de les grans vies urbanes.  Una gran plaça porticada era el centre d'una sèrie d'edificis que l'envoltaven, comunicant així mitjançant ella.  Temples de culte imperial, escoles, basíliques, mercats i, fins i tot, les termes tenien accés directe des d'ell.  Era el centre de la vida de Roma en època republicana. Aquest camp de ruïnes porta impresos en el seu sòl els dotze segles d'història romana.