3. L’ESTRUCTURA
Segueix pautes necessàries per al
correcte funcionament dels serveis.
Composta per una sèrie de mòduls
iguals, distribuïts ordenadament –
paral·lels i equidistants - i separats
per carrers.
Els carrers són iguals, excepte dos:
Cardo i Decumanus.
A la cruïlla d'aquests dos carrers se situen el fòrum de la ciutat
i el mercat.
Es dissenyen els edificis públics, l'amfiteatre- dos mòduls de
llarg i un i mig d'ample -, el teatre - un mòdul -, el mercat - un
mòdul -, el conjunt del fòrum - dos mòduls -, etc.
4. L’ESTRUCTURA
Van haver-hi diferents ciutats a
Hispania:
Corduba (Córdoba)
Barcino (Barcelona)
Emerita Augusta (Mérida)
Segóbriga (Saelices)
Carthago Nova (Cartagena)
Tárraco (Tarragona)
ÍNDEX
5. LES MURALLES
Van perfeccionar els diferents mètodes de defensa
mitjançant muralles.
Amb la "Pax Augusta", com és lògic, es van reduir
les edificacions de muralles.
Dos paraments paral·lels de cadirat - opus
quadratum - de mida variable, i entre ells un
farciment de morter, pedres i fins i tot de formigó
romà.
Muralla romana de Caesar Augusta, (Saragossa).
Muralla romana d'Empúries (Girona).
Muralla romana de Carmo (Carmona, Sevilla).
Muralla romana de Caurium (Coria, Càceres).
Muralla romana de Gerunda (Girona).
Muralla romana de Lleó. ÍNDEX
6. LES MURALLES
Pax Augusta: El mandat d'August va
iniciar una era de pau relativa coneguda
com la Pau romana o Pax Augusta (en el
seu honor). Excepte per les constants
guerres frontereres, i amb l'excepció d'una
guerra civil de successió imperial que va
durar un any, la societat de la Mediterrània
va gaudir d'un ambient pacífic durant més
de dos segles.
7. LA CASA
La casa o habitatge bàsic roma, és la més antiga,
habitual i pobre de les construccions utilitzades per
a viure dins el món romà. En els seus
començaments eren de planta circular amb coberta
vegetal. Més endavant es van millorar,
principalment a la seva fàbrica, passant a ser de
pedra, estructura de fusta i planta rectangular,
mantenint la seva coberta vegetal.
ÍNDEX
8. DIFERÈNCIA INSULAE/VILLAE
És la casa urbana popular. Es pot dir que és el
precursor dels nostres edificis d'habitatges actuals.
Per aprofitar l'espai de les ciutats, es van projectar
construccions de fins a quatre pisos.
Totes les estades comunicaven amb un pati central
comunitari adornat amb fonts o jardins.
Edificacions realitzades fora de les ciutats, bé amb la
finalitat de gestionar una explotació ramadera o
agrícola- villae rústica -, o com a lloc de descans de
personatges destacats - villae urbana -.
La vila d'esbarjo disposava de totes les comoditats de
l'època, a més de jardins i esplèndides vistes. Les
viles rústiques, a més de la residència noble,
disposava de cavallerisses, cellers, magatzems, horts,
etc. ÍNDEX
9. EL FORUM
Es situaven a la cruïlla de les
grans vies urbanes.
Una gran plaça porticada era el
centre d'una sèrie d'edificis que
l'envoltaven, comunicant així
mitjançant ella.
Temples de culte imperial,
escoles, basíliques, mercats i,
fins i tot, les termes tenien
accés directe des d'ell.
Era el centre de la vida de
Roma en època republicana.
Aquest camp de ruïnes porta
impresos en el seu sòl els
dotze segles d'història romana.