1. Danelag
Aitor Navarro Fernández
Historiografia
Curs 2013-2014
Grau d’Història
Figura 1: rèplica de Drakkar navegant per Estocolm

2. Introducció

Els vikings (homes del vik o badia), eren
parents pròxims dels invasors germànics del
segle V establerts en terres escandinaves.
Segons les fonts eren coneguts per diversos
noms com machus (adoradors del foc) pels
musulmans o normands (homes del nord)
per als francesos. I van començar a
aventurar-se fora del seu territori a finals del
segle VIII.

3. Introducció

Figura 2: Pàgina manuscrita de la Crònica
Anglosaxona que relata les lluites entre els
invasors danesos i el regne de Wessex
La seva primera aparició a
les fonts documentals
sorgeix a la Crònica
Anglosaxona a partir de
l’atac al monestir de
Lindisfarne, a la costa
oriental anglesa, a l’any
793 i es considera l’inici
de l’època vikinga.

4. Segones invasions

Els motius de la expansió dels pobles vikings no
han estat definits amb claredat i es barallen multitud
d’hipòtesis climàtiques, demogràfiques com la
superpoblació, comercials com el tancament de
velles rutes marítimes, o l’èxit de les primeres
expedicions que animà a la resta a anar mes enllà
d’Escandinàvia.

El poble escandinau tenia tendència a expandir-se
de diverses formes (en termes generals): els
noruecs eren fonamentalment exploradors, els
suecs comerciants i els danesos eren invasors, i
saquejadors que passarien a ser colons amb la
fundació del Danelag.

5. Danelag

Danelag es el nom que se li va donar a la regió
nord-est d’Anglaterra que va estar sota domini dels
invasors danesos des de finals del segle IX fins a
principis del XI.

El terme es aplicat també per anomenar el sistema
legal o el marc jurídic que es va establir amb
l’assentament danès. I es coneix com danegeld, el
cobrament de tributs a les poblacions locals a canvi
de treves.

6. Espai geogràfic

El límit territorial del
Danelag es va establir
posteriorment a la firma
d’un tractat de pau entre
Alfred I el Gran, rei de
Wessex, que sortí
victoriós de la Batalla de
Edington, i Guthrum el
Vell. El tractat va ser
firmat al 878, i podem
considerar aquest fet com
la fundació del Danelag.
Figura 3: límit territorial del Danelag

7. Espai arquitectònic

L’espai arquitectònic més important del regne danès
a Anglaterra van ser els seus cinc burgs. El burgs
eren ciutats fortificades especialment construïdes
amb intencions militars.

En molts casos es desenvolupaven poblacions al
voltant del burg i acabava esdevenint una ciutat. En
aquesta situació continuaven utilitzant el mateix
terme per definir les poblacions que rodejaven la
fortificació, i moltes d’elles van acabar tenint
importància.

8. Espai arquitectònic

Els cinc importants burgs
sota control danès van
ser:
Derby, Leicester, Lincoln,
Nottingham y Stamford.

En el cas dels cinc burgs
del Danelag, tots ells van
acabar esdevenint
capitals de comtat
excepte Stamford.
Figura 4: Mapa dels cinc burgs

9. Cosmologia

La visió cosmològica del espai
nòrdic, dividia el mon en 9 regnes,
connectats entre si a través de les
arrels i les branques d’un gegantí
freixe anomenat Yggdrasil. En les
seves creences el mon que ells
habitaven, el mon dels homes no era
més que una de les branques de
l’immens arbre de la vida.
Figura 5: Representació de Yggdrasil en un
manuscrit islandès del segle XVII

10. Cosmologia

Yggdrasil està en constant perill a causa dels atacs
del drac Nidhogg, i de multitud de cucs que volen
menjar-se les seves arrels, però el deu guardià
Heimdal lidia amb aquestes amenaces.

Un pont anomenat Bifrost (que es en realitat l’Arc de
Sant Martí) unia les branques de l’arbre, el mon dels
homes, amb la llar dels deus.

11. 




Figura 6: Yggdrassil
Helheim: Regne dels morts,
on entraven els morts per
malalties o per vellesa. Un
cop a dins no es podia sortir.
Svartfaheim: Regne dels elfs
obscurs.
Nilfheim: Regne de la boira i
del terror, on habita el drac
que rossega l’arbre i la boira
es eterna
Jotunheim: Regne dels
gegants de roca i gel, des de
on amenacen a la humanitat.
Midgard (o Mannaheim):
Regne dels homes, rodejat
per la gran serp
Jormungander, de tal mida
que pot envoltar el mon si es
mossega la cua.

12. 



Vanaheim: Regne dels deus
Vanir, principalment associats
a la fertilitat.
Alfheim: Regne dels elfs de la
llum.
Asgard: Regne i llar dels Aesir,
principals divinitats, on es troba
el Valhalla, un gran sala on els
morts en combat es prepararan
per lluitar al costat dels deus
quan arribi el Ragnarök, la fi
del mon, la batalla de la qual
formaran parts tots els deus,
una lluita on participaran
gegants de tot tipus, el llop
Fenrir, la serp Jormungander,
en definitiva la majoria d’èsser
divins, i que culminarà amb la
destrucció de l’univers. Tots els
participants de la batalla ja
coneixen el resultat gràcies a
les profecies.
Muspelheim: Regne on es
troba la llar dels gegants de
foc.
Figura 7: Odin, principal
Deu Aesir i creador de
Midgard muntant el seu
cavall de 8 potes Sleipnir

13. Bibliografia i webgrafia






Manual de Historia Medieval. García de Cortázar,
JA / Sesma Muñoz, JA. Alianza Editorial, 2011.
Cultural Atlas of the Viking World. Diversos autors,
editat per Graham-Campbell, J. Facts on File, 1994.
Viking Raiders. Civardi, A / Graham-Campbell, J.
Usborne, 1977
https://www.wikipedia.org
https://www.uv.es
https://www.mgar.net