Les grans transformacions del Renaixement en l'ordre econòmic, social, polític i cultural.

1. ELS INICIS DE LA MODERNITAT
Ana Estela i Gallach
Seminari de Filosofia i ciutadania

2. CRISI DEL
MON MEDIEVAL
RENAIXEMENT LA MODERNITAT
S. XVII
S. XVI
LA
IL·LUSTRACIÓ
S. XVIII
EL
BARROC
CRONOLOGIA
s. XV

3. EL CONTEXT HISTÒRIC
EL RENAIXEMENT VA SUPOSAR TOTA UNA SÈRIE DE
TRANSFORMACIONS DE LA FORMA DE VIDA MEDIEVAL
Trencament de
l’ordre feudal
Ruptura de la unitat de la
Cristiandat
Crisi del model d’Estat:
Absolutisme
1
2
3

4. LA CRISI DE L’ORDRE FEUDAL
NOUS PROCESSOS
El mode de
producció
capitalista
Noves
formes
de treball:
el treball
assalariat
Cultura
del
deute
Economia
comercial i
urbana
Augment
pes polític
i social del
poder
personal
Resistència de
l’aristocràcia
Revoltes
camperoles
afins al
protestantisme
Conseqüències socials
Enfrontaments
socials
Propietat privada
Llibertat d’empresa
Competència i guanys
Banca
Crèdits
Societats
d’accions
Mercantilisme

5. RUPTURA DE LA UNITAT DE LA CRISTIANDAT EN EL S. XVI
Reforma: Procés d’expansió de
diferents religions protestants per
Europa. Fou liderat per Luter en
Alemanya
Contrarreforma: Intent fracassat dels catòlics d’unir de
nou a tots els cristians sota el poder Papal.
• Concili de Trento (1545-1563)
•Els jesuïtes: Vot d’obediència al Papa i gran
activitat contra els protestants
REFORMA I CONTRARREFORMA

6. REFORMA I CONTRARREFORMA II
LES GUERRES DE
RELIGIÓ ARREU DE
TOTA EUROPA
Espanya:
Líder del
bàndol
catòlic.
Guerra durant
80 anys als
Països Baixos
front als
calvinistes
França: Guerra
civil entre
hugonots i
catòlics.
Alternança de
períodes de
llibertat religiosa
i repressió
durant tot el s.
XVII
Imperi Alemany: Guerra
dels 30 Anys (1618-
1648):
Un problema
successori esdevé un
conflicte en tota Europa
entre dos modes de
vida: el feudal-catòlic i
el burgés-protestant

7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI RELIGIOSA
• CLIMA D'INTOLERÀNCIA
RELIGIOSA LIDERAT PER LA
INQUISICIÓ
• SUPRESSIÓ DE LA LLIBERTAT DE
PENSAMENT
• RETARD DEL DESENVOLUPAMENT
CIENTÍFIC (Persecucions i
condemnes de científics com G.
Bruno, G. Galilei)
• EXTENSIÓ DE LA LLIBERTAT DE
CONSCIÈNCIA COM A LÍMIT AL
PODER SECULAR
• SECULARITZACIÓ DE LA
SOCIETAT
• DEFENSA DE LA INDEPENDENCIA
DE L’ESTAT RESPECTE DE
L'ESGLÉSIA COM UN MITJÀ PER
ASSEGURAR LA PAU
DOS PROCESSOS CONTRARIS
Als països protestants Als països catòlics

8. LA CRISI DE L’ESTAT MEDIEVAL
ENTRA EN CRISI DEL MODEL MEDIEVAL D’ESTAT ON EL PODERTEMPORAL
ESTAVA SUBORDINAT AL PODER ESPIRITUAL
El poder temporal és
d’origen diví
El poder terrenal és un
instrument per al poder espiritual
Els fins polítics estan
subordinats als espirituals
• AUTONOMIA DE L’ESTAT
RESPECTE DE L'ESGLÉSIA
• FORMA: MONARQUIA ABSOLUTA.
• FINALITAT: SEGURETAT DELS
SUBDITS.
Th. Hobbes

9. • Es un conjunt de creences més que una teoria entre las que cal destacar la
idea de què la riquesa de una nació depèn de la acumulació d’ or i argent; i
per tant la intervenció pública de la economia està justificada si està
adreçada a aquestos objectius.
Mercantilisme
Doctrina de pensament
econòmic que domina
Europa al llarg dels s. XVI,
XVII y XVIII i que defensava
que l’ Estat deu exercir un
sever control sobre la
indústria i el comerç per
augmentar el poder de la
nació.