Butlletí de reflexió i diàleg

1. L’ A G
U L L
A
Desembre 2009 - Any XIV - Número 67
Malgrat tot, la política
L’individualisme és un dels valors que gaudeix de millor salut en la nostra societat
occidental. Potser el nom com a tal té una certa mala premsa, però el cert és que arreu
es propugna l’interès individual com a màxima expressió de la llibertat personal, com a
dret inalienable. Tot plegat afavorit, no pas desinteressadament, per un capitalisme que
troba en l’individualisme un bon incentiu per al consum fora de mida. Ja fa temps que
això s’expressa en un afebliment de la participació activa en organitzacions, associacions
i partits que estiguin en relació, no pas amb els propis interessos immediats, sinó amb allò
que anomenem bé comú. I especialment el bé dels més febles del nostre món.
En aquest context poc entusiasta hem rebut darrerament unes quantes bufetades: la corrupció
a la societat civil i política, la marrada estatutària que en el moment d’escriure aquestes ratlles
encara no sabem com acabarà i, en general, la crispació i l’interès partidista per damunt dels
objectius socials més clars. Sensació d’atzucac, de desgavell, de malbaratament, d’haver-nos
encallat en un carreró sense sortida.
La temptació de refugiar-nos en àmbits d’actuació més fàcilment governables, més clars,
més nets, amb millor imatge, hi és. I en aquest sentit ens sentim cridats a la solidaritat i
potser ens estimem més canalitzar-la a través d’ONG que segur que responen millor a les
nostres expectatives.
Però ens farem un flac favor si oblidem la dimensió social i política que ha d’acompanyar tota
acció solidària: la millora de les condicions de treball, l’eradicació dels accidents laborals,
l’accés a l’habitatge, una xarxa de transport públic que mereixi aquest nom, les mesures
contra l’exclusió social, l’atenció a la gent gran, la igualtat de gèneres, la inclusió de les
persones amb discapacitats, una salut i una educació de qualitat, una llei d’estrangeria que
no sigui marginadora... Tot això depèn de mesures polítiques i fiscals. Una deserció massiva
només pot afavorir l’afebliment encara més gran de la democràcia i de l’estat del benestar, un
afebliment que beneficia clarament els més poderosos, els quals no semblen pas desencisats
ni disposats a tirar la tovallola.
Avui més que mai fa falta una millitància política forta, desinteressada, transparent, generosa,
dialogant, disposada a perdre protagonisme en benefici del bé comú. Defensar la democràcia
és arremangar-se a les verdes i a les madures.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar
03 Nadal, un temps per regalar... S. Clarós i T. jorge
Any XIV. Número 67
Desembre 2009
04 Poders. M. Solé
Periodicitat: 05 Educar els nostres fills en el consum. X. Bonet i G. Colom
cinc números l’any. 06 Xostakóvitx, la crisi i el tercer home. A. Dresaire
Subscripció anual: 10 € 07 Entorn dels casos Palau, Pretòria... J. Pascual
Grup promotor: 08 Salvem-nos amb el planeta.. M.J. Hernández
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT
Salva Clarós 09 L’Església “semper reformanda” A. Calvo
Kitty Guirao
Maria-Josep Hernàndez 10 La gestió de la diversitat de creences. R. González
Tere Jorge 11 Per favor, d’aquesta manera no... R. Masachs
Josep Lligadas
Josep Pascual
Mercè Solé amb entitat (i experiència)
Coordinació: 12 Sostre Cívic. R. Robert
Josep Lligadas
RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Compaginació:
Mercè Solé 13 Faisà al foie de pebre. T. Jorge
Dibuixos: 13 Desafecció. S. Clarós
Montserrat Cabo
Capçalera: 14 Puntades
Mercè Gallifa
Imprimeix: La FE DE CADA DIA
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97 16 D’on ve la nostra idea de Déu (2). J. Lligadas
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bon Nadal!
Bloc:
http://punxo.blogspot.com
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Nadal, un temps per regalar...
tinc alternativa? què cal regalar?
Salva Clarós i Tere Jorge
Entre el valor de l’objecte i el de l’acció de donar
hi ha una confusió pròpia d’aquesta civilització
materialista que té com a conseqüència, d’una
banda, la limitació que suposa el preu, i d’una
altra la limitació que suposa sempre la traducció
material d’un desig, d’una voluntat. Regalar
s’acaba convertint en una compra. Ara que s’acosta
el Nadal i ja que no podem fugir de la tradició
de fer-nos regals, sí que des d’aquesta publicació
volíem fer algunes reflexions i suggeriments per
tal de controlar la compra compulsiva i fomentar
el consum responsable i el més sostenible possible
en aquests dies.
Pel que fa a les joguines, cal tenir en compte l’edat i
Com a consell general cal que planifiquem les la maduresa dels infants. Heu de pensar que han de
despeses. És recomanable fer una llista de les compres servir per divertir els més petits, no per respondre
més necessàries (aliments, regals...). Amb l’ajut de la als desigs o fascinació dels pares.
llista i evitant les compres a última hora, podrem
comparar els preus i la qualitat dels productes i dels Per una altra banda, cal valorar els continguts dels
serveis i així minimitzar les compres per impuls. jocs i els aspectes educatius. Llegir les etiquetes, les
Cal tenir en compte que el preu d’alguns productes regles i les instruccions del joc i evitar la distinció
s’incrementa pels volts de Nadal. sexista i la incitació a la violència.
A l’hora d’escollir els aliments que posarem a taula, Recordeu que les joguines fetes amb materials
caldria escollir els de producció local, és a dir, optar renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment,
per un consum de proximitat, consumir productes i un impacte ambiental més baix en el procés de
serveis fets en el nostre entorn territorial més proper, fabricació que les que es fan mitjançant processos
ja que d’aquesta manera reforcem l’economia local industrials (materials sintètics, plàstics...).
i reduïm la despesa energètica que produeix el Després d’aquestes reflexions més generals volíem
transport de productes des de llocs més llunyans. oferir-vos un llistat de suggeriments de regals
Una altra opció és comprar productes de comerç “alternatius”, i que potser ens obrirà els ulls per
just que basa la seva producció i comercialització trobar un tipus de regal útil, gratificant i diferent.
en criteris ètics, socials i mediambientals (pagar un Només pretenem obrir aquesta porta alternativa,
preu just i un salari digne als productors, protegir segur que vosaltres tindreu un munt d’idees per
els drets humans i laborals, rebutjar l’explotació completar i personalitzar aquesta mini-llista.
infantil, no discriminar la dona, respectar el • Subscripció a revistes o publicacions
medi ambient i invertir els beneficis socials en el d’interès. Podeu consultar, per exemple, la
desenvolupament de la comunitat productora) web www.conmishijos.com on podeu trobar
que contribueixen al desenvolupament sostenible subscripcions a publicacions molt interessants
de les economies més desafavorides i empobrides per a totes les edats.
dels països del sud del planeta.
Evidentment també podeu regalar una
Podeu trobar productes de comerç just, alimentaris, subscripció a l’Agulla. Preu anual: 10 €. Es
tèxtils i molts d’altres, a les botigues solidàries pot sol·licitar enviant la butlleta que hi ha a la
especialitzades en productes procedents de comerç pàgina 2 de la publicació, o enviant les dades a
just, a les botigues d’Internet de comerç just i l’adreça: agulla.revista@telefonica.net
també en alguns establiments comercials i grans
superfícies.
• Tallers i cursos de Creixement Personal: 3

4. risoterapia, massatges, gestió de l’estrès, utilitzar per als teus trajectes per la ciutat. Preu:
intel·ligència emocional, etc... per ajudar-nos 30 € (abonament anual). www.bicing.com. En
a eliminar bloqueigs emocionals i físics. Hi ha altres localitats també s’està implantant amb
una oferta molt variada i a preus molt diversos. altres noms.
• Si us agrada la música podeu gaudir dels • El Teatre Nacional de Catalunya proposa
Concerts en família a l’Auditori Nacional. el Tiquet Regal individual, amb el qual es
Aquests concerts ofereixen als pares no poden adquirir entrades per a qualsevol dels
habituats a anar a concerts, l’oportunitat espectacles de la temporada, com un regal a la
d’acompanyar i compartir l’educació musical carta per sorprendre familiars i amics. Podeu
dels seus fills i de descobrir conjuntament els consultar abonaments, condicions i preus a
valors de la música en directe. Podeu consultar www.tnc.cat.
programes i preus a www.auditori.com. • Segur que en els vostres pobles o barris hi ha
• Carnet del bicing (a partir dels 16 anys). El entitats culturals que poden ser del vostre
bicing és una proposta de transport públic interès i de les quals podeu fer o fer-vos socis
dins la ciutat de Barcelona amb bicicleta. Un com a regal i també és una forma de participar
nou servei senzill, pràctic i sostenible que pots de la vida associativa de proximitat.
Salva Clarós i Tere Jorge són militants d’ACO
feblesa democràtica que jo crec
que és al darrere de moltes de les
corrupteles amb què ens trobem:
Poders
per part d’uns, el partit, una Mercè Solé
necessitat compulsiva de control
de tot el que es mou; per part
fet dins la legalitat, però com
dels altres, una dependència no
a mínim creen la sensació que
només econòmica, sinó gairebé
només es pot confiar en la gent
sectària.
del partit i sovint donen peu a
Un bon dia, tot fent una proposta De fet, hi ha gent afiliada a partits la constatació que entre tants
a la presidenta de la Federació –als partits amb possibilitats amics i familiars, n’hi ha de
d’Associacions de Veïns de la de poder– que va a la recerca competents i n’hi ha que són
ciutat on visc, em vaig trobar i captura de favors, feines, insignes membres de l’ONG
amb una curiosa i desinhibida beneficis… Gosaria dir malgrat “Fantasmes sense fronteres”,
resposta: “En parlarem a la tot que no és el majoritari. Molts perquè no estan preparats per
reunió del partit i et diré alguna militants de partit ho són perquè fer la feina que en teoria han de
cosa”. No podia dir més clar una la política, i la municipal en fer. Alguns governs municipals
cosa que ja sospitàvem: el partit particular, els interessa, cosa veig que opten per una curiosa
és qui pren les decisions d’allò que fa que estiguin a moltes estructura: regidors amb poder
que ha de fer o deixar de fer associacions i que provoca una real (un grup molt reduït) i
l’esmentada Federació. Tenint certa “endogàmia ciutadana”. regidors “florero”, clarament
en compte que, a més, el partit Trobo natural que potser, en les amb una funció ornamental.
té majoria absoluta al govern grans qüestions, hi hagi consultes
Lluitar contra això, que a
municipal, no pots deixar de o intercanvis de parer, però
més té moltes implicacions
preguntar-te què fan exactament francament això no hauria de
econòmiques i relacionades
aquesta mena d’associacions de significar la pèrdua absoluta de
amb el finançament del partit és
veïns. De fet, val a dir que a part criteri, i la submissió a l’aparell
més aviat difícil. Però fins que
de mantenir el seu concorregut del partit.
no s’acabi amb aquestes males
bar, la veritat és que fan coses
És el mateix que l’altra pràctiques no es recuperarà
valuoses. El problema és que
endogàmia, la de debò. És a dir la aquest sentit positiu de la vida
no són gens crítiques amb
de les famílies (parelles, cunyats, política la pèrdua del qual és
l’Ajuntament i que de vegades
fills, nebots…) que ocupen motiu d’innombrables –i sovint
es converteixen en una mena
regidories, càrrecs de confiança, hipòcrites– gemecs dels partits
de “braç secular” del poder
empreses subsidiàries… davant l’abstenció generalitzada.
4 municipal, per entendre’ns.
Tot plegat és exponent d’una
Segurament en molts casos s’ha Mercè Solé és treballadora social

5. Educar els nostres fills en el consum,
una oportunitat de tranformació
Xavier Bonet i Glòria Colom
En el dia a dia amb els nostres nens de 2, 6 i 11 anys
intentem, per exemple:
• Alimentació. Consumim variat, de prop, de
temporada, amb mínim embolcall i si és
possible producte ecològic i/o de comerç just
(som d’una cooperativa de consum ecològic del
nostre municipi). A casa no es cuina res especial
per als nens: de ben petits els hem acostumat
a menjar de tot com els adults. Normalment,
per esmorzar i berenar els fem entrepans i/o
fruita, i gairebé mai no els comprem pastisseria
industrial. Intentem que no mengin res entre
La nostra societat està en gran mesura articulada àpats.
entorn de l’acte de consumir. És el motor que mou
la nostra economia. En conseqüència, els hàbits • Roba i joguines. Tenim una àmplia xarxa
de consum esdevenen el gran timó de la nostra d’intercanvi de roba i joguines entre familiars
estructura econòmica i social. Sense que en siguem i amics. Si cal comprar quelcom nou (poca
conscients, només saltar del llit i fins que ens hi cosa), intentem no fer apologia de la marca.
tornem a capbussar al vespre, estem exposats Pels aniversaris parlem amb els familiars per
a multitud de missatges que intenten influir acordar els regals que s’ajustin a necessitats
en els nostres hàbits de consum: etiquetes dels pràctiques i reals. Per Reis intentem posar
productes, anuncis televisius, tanques publicitàries, un cert fre a l’excés de regals fent un “amic
comentaris d’altres persones... En gran mesura invisible” encobert entre tots els familiars.
aquests missatges estan dissenyats i dirigits des de • Consum d’audiovisuals. No hi ha teles ni
les grans corporacions multinacionals per afavorir ordinadors a les habitacions dels nens; només
el seu creixement constant o la màxima rendibilitat hi ha una tele al menjador, que durant els àpats
borsària... Uf! està apagada (és el moment de compartir les
Però precisament per aquest motiu, l’acte de experiències del dia i xerrar entre tots), i un
consumir esdevé també una gran oportunitat. ordinador a l’estudi. Acordem quins programes
Si tots els xinesos del món saltessin alhora no i a quines hores admetem que els nens en facin
aconseguirien moure l’òrbita de la Terra (en contra ús.
del popular mite urbà!), però què passaria si tots • Transport. Usem molt les bicis i el transport
els nord-americans deixessin de consumir Coca- públic en els nostres desplaçaments amb els
Cola durant una setmana? nens. El cotxe el vam comprar de segona mà.
Consumir sota uns determinats valors i criteris, • Vacances. Sovint, orientem les vacances a estar
en lloc de permetre que la publicitat decideixi per en contacte amb la natura, ja sigui a peu o
nosaltres, és una bona manera de moure el timó de en bicis (ajuda els nens a entendre quines
la nostra societat vers uns valors més sostenibles i són les nostres necessitats reals i quines les
solidaris... i també de sentir-nos més lliures. supèrflues). Anem molt de càmping amb una
Dins de l’objectiu d’“actuar localment i pensar rulot que compartim amb uns familiars. Això
globalment” hi ha l’educació dels nostres fills en els ens permet que cada estiu els nens coneguin
petits temes del dia a dia. Conscienciar-los sobre les llocs i cultures diferents a un cost raonable i
desigualtats del món, sobre les conseqüències del sense afavorir determinats models turístics.
nostre consum, donar-los autoestima i ensenyar- Intentar aplicar i ser constant amb aquests criteris,
los a admirar la bellesa sense necessitat de posseir-
la, són fonaments sòlids en aquesta tasca.
suposa un gran sobreesforç i un desgast important,
ja que implica dir molts NO (i no només als nens!)... 5

6. De totes maneres també fem excepcions, per no per ensenyar criteris de consum sostenible als nens
provocar massa desig als nens i evitar també que tot passant-ho bé; cal enregistrar-se).
es sentin excessivament “bitxos rars” respecte dels http://www.historyofstuff.com (vídeo senzill
altres. i didàctic sobre el consum i el cicle vital dels
Us recomanem: objectes)
http://www.consumopolis.es (joc en xarxa interactiu Xavier Bonet i Glòria Colom són enginyers agrònoms
Xostakóvitx, la crisi i el tercer home
Albert Dresaire
La pel·lícula El tercer home va ens relaxem, ens acomodem. Em
ser dirigida per Carol Reed temo que, en una bona mesura,
l’any 1949 amb guió de Graham la crisi que estem vivint reflecteix
Greene. Una de les seves escenes això: perquè ara és quan ens
més famoses és la que s’esdevé adonem que, durant els anys de
a la nòria de Viena. Al final bonança econòmica, més que
d’aquesta escena, Harry Lime (el generar coses excel·lents i idees
personatge interpretat per Orson noves, la nostra societat s’ha
Welles) li diu al protagonista una destacat per generar i aplaudir
cosa així com ara: corruptes i especuladors... o sia,
la pel·lícula. Si Xostakóvitx
– Pensa en Itàlia. 30 anys aquells que no tenen res de nou,
no hagués viscut la segona
de dominació dels Borgia: ni de bo, per aportar a la pròpia
guerra mundial i hagués patit
assassinats, guerres, traïcions... societat.
la dictadura de Stalin, hauria
Resultat? Leonardo Da Vinci, compost igualment les simfonies Potser és un consol ben ximple,
Miquel Àngel, el Renaixement... 7a i 8a? La seva 10a simfonia però la crisi (la crisi en general o
A Suïssa, 500 anys d’amor, seria tan genial si no hagués els moments de crisi que moltes
democràcia i pau. Resultat? El hagut de ser un “homenatge” al persones pateixen o han patit)
rellotge de cu-cut! dictador? La seva música hauria podria tenir la seva part bona si
Aquesta frase m’ha vingut al estat plena de segones lectures servís per promoure allò de bo
cap tot llegint el llibre de Bernd si no hagués temut, i amb raó, que té la societat, per fer sortir el
Feuchtner Shostakóvich. El arte per la seva vida? No ho podem millor de cadascú.
amordazado por la autoridad saber, i m’incomoda pensar que Però com que jo no tinc una
(Madrid, 2004). El compositor si Xostakóvitx hagués viscut resposta per tot plegat, de
rus Dimitri Xostakóvitx (1906- amb tot a favor (en una societat moment em conformo amb gaudir
1975) va viure pràcticament democràtica i en pau) potser mai de la música de Xostakóvitx. El
tota la seva vida sota el règim no hauria arribat a crear alguna proper mes de març, i dins de
soviètic. Ell mateix mai no va de les seves obres mestres i la temporada de l’OBC, podrem
deixar de creure en la bondat de potser s’hagués limitat a fer escoltar la 10a. simfonia d’aquest
la revolució, si bé els anys el van música divertida i “lleugera”. compositor rus. Al meu modest
anar desenganyant que aquesta I això que dic de Xostakóvitx entendre, una de les catedrals
arribés mai a terme, segrestada també es podria aplicar a tants musicals del segle XX. És una
per dictadors i per la burocràcia i tants artistes, entre ells molts de les seves millors obres i la
del partit. La seva vida i la seva compositors, que van haver de seva audició en directe és una
obra van estar molt marcades fugir de l’Alemanya nazi. O de experiència molt emocionant; i
pels esdeveniments històrics molts artistes (sobretot escriptors) més si l’escolteu pensant que el
que va viure (tal com va passar que Stalin va “depurar”. seu autor, Xostakóvitx, va ser
a tants artistes del segle XX, ben Potser és que les persones donem una víctima més (privilegiada,
mirat!). el millor de nosaltres mateixos dintre del que cap, però víctima)
I aquí és on me’n recordo quan patim dificultats. Potser dels totalitarismes del segle XX.
de la frase de Harry Lime a és que quan “totes ens ponen” Us ho recomano!
6 Albert Dresaire Gaudí és militant
d’ACO

7. Entorn dels casos Palau, Pretòria...
Josep Pascual
La corrupció és un fenomen humà. Fa poc s’ha
publicat en català una història de la corrupció.
Conèixer el fenomen a fons és el primer pas per
vèncer-la, o com a mínim per mantenir-la sota control.
Si no es controla seriosament i permanentment, no
hi ha oasi, no hi pot haver bassa d’oli.
Hi havia hagut avisos i senyals d’alarma en
instàncies en què són presents els nostres
representants (govern i oposició). Què passa?
Què ha passat? Hem demanat explicacions als
qui creiem que ens representen més? Les dades
de les alarmes i els avisos haurien d’estar també
a l’abast de qualsevol observador (ciutadà, entitat,
moviment...), s’haurien de fer públiques, i més
tractant-se de diners públics.
Control vol dir transparència i participació.
Participació vol dir no desentendre’s del bé públic.
La nostra democràcia és limitada; d’una banda,
està condicionada pels grans interessos econòmics,
controladors de les grans agències d’informació i
dels estats d’opinió, que fan veure la realitat des dels
seus interessos; de l’altra, descansa excessivament
en la delegació de la responsabilitat.
Collim el que s’ha sembrat. El valor suprem que
es predica més o menys obertament des de molts
mitjans (i els que prediquen altres valors sovint
no els hi contraposen, ni els hi confronten) no és
el benestar col·lectiu, sinó “arreplega tot el que
puguis per obtenir el teu benestar”.
A la premsa més “popular” i a la més “seriosa”,
La propietat privada ha de tenir uns límits, el sòl
l’ostentació, la potència, el luxe, la riquesa, les
ha de ser de propietat pública... Els militants de
finances ocupen molt d’espai (publicitat inclosa).
moviments i de partits hereus de l’anarquisme, del
La senzillesa, l’austeritat, el treball per la justícia
socialisme, del comunisme, del cristianisme... (no és
i la igualtat no és el que es destaca més. Exigeixen
una llista tancada), hauríem de debatre-ho i buscar
el màxim a l’administració, però t’ofereixen amb
un consens sobre els límits de la propietat del sòl i
orgull i obertament tots els camins per contribuir
de la propietat privada. Hauríem de predicar-ho i
menys a les finances públiques.
practicar-ho.
La magnitud del frau fiscal a l’Estat espanyol
Del finançament dels partits i de l’origen dels
(obra de moltíssims ciutadans) que puja a gairebé
recursos per al bon funcionament dels ajuntaments
el doble del pressupost de la Generalitat per a
ja se n’ha parlat molt, i no en parlarem més, però
l’any vinent, els sous desorbitats, la desviació de
no hem de perdre de vista que són aspectes clau
diner públic... són fets que remouen les entranyes
que d’estar mal plantejats tenen molt a veure amb
davant la precarietat de moltes accions, projectes i
la corrupció.
entitats que lluiten per la dignificació de persones i
col·lectius desatesos o mal atesos. Josep Pascual és militant d’ACO
7

8. Salvem-nos amb el planeta
Maria-Josep Hernàndez
La reflexió i el compromís per avançar cap a un altre
món possible ens ha d’acompanyar sempre. Amb
aquesta filosofia i de la mà de Pere Casaldàliga,
bisbe dels pobres, dels humils i dels senzills
de cor, ens arriba una nova edició de l’Agenda
Llatinoamericana Mundial, una agenda solidària,
aconfessional i pedagògica, molt escampada i
amb molta difusió a les comarques gironines i al
Maresme, però que també és coneguda, cada cop
més, a l’entorn de Barcelona.
Es tracta d’una agenda on trobarem els espais
convencionals per escriure els nostres compromisos
diaris, però amb uns articles que, mes a mes, ens
ajudaran a ser conscients i a prendre part en el camí
necessari cap a un món amb més justícia, igualtat
i esperança. Aquesta és sempre la filosofia de
l’Agenda Llatinoamericana, que aquest any té per
lema un eloqüent “Salvem-nos amb el Planeta”,
perquè el Planeta demana a crits un canvi de
rumb.
L’Agenda Llatinoamericana 2010 ens porta un
missatge que es pot resumir així: si no canviem
profundament els nostres estils de vida, ens històricament, puc compartir “que el millor que té
encaminem cap a un desastre ecològic que posa la terra és la humanitat”, però no gosaré rebatre
en perill la supervivència la humanitat. Hem a qui veig com un veritable profeta contemporani.
d’apostar per la implicació de tots, a nivell local i Per tant, m’apunto a aquesta crida a l’acció i a
global, perquè el planeta és la nostra casa comuna. l’esperança que ens fa l’Agenda Llatinoamericana.
Farem tot el possible per salvar-nos amb el planeta? En ella hi trobarem articles d’autors ben diversos
O deixarem que el planeta un dia existeixi... però i repartits en tres blocs temàtics: Veure, Jutjar i
sense l’ésser humà? Actuar, els processos que l’Agenda ens proposa
de seguir per fer front a un canvi climàtic que ja
En la presentació de l’Agenda, Pere Casaldàliga fa
ha començat, per prendre el nostre compromís cap
un toc d’alerta:
a una actitud ecològica profunda i per pensar en
“Davant les despeses astronòmiques en els espais el Planeta com el gran criteri ètic comú que ha de
siderals, davant l’assassí negoci de l’armamentisme, tenir la humanitat.
davant el consumisme i luxe d’una privilegiada
En totes les seves edicions d’arreu del món i
parcel·la de la Humanitat, ara anem sabent que el
editada en diversos idiomes (castellà, català,
repte és tenir cura d’aquest Planeta. La darrera gran
anglès, francès, italià, portuguès...) no oblidem
crisi, filla del capitalisme neoliberal, embrutit en la
tampoc que l’Agenda Llatinoamericana se’ns
usura i el balafiament, que ha ignorat cínicament
presenta també com a una eina macroecumènica,
tant el patiment dels pobres com les limitacions
és a dir, “s’emmarca en aquest món de referències,
reals de la Terra, ens està ajudant a obrir els ulls i
creences, valors i utopies comú als Pobles i homes
esperem que també el cor.”
i dones de bona voluntat”. Apostem per aquesta
L’escrit de Pere Casaldàliga a l’Agenda mereix ser recerca fraterna i de futur, compartim i difonguem
llegit lentament i pensat frase a frase. Diu també: l’Agenda.
“El millor que té la Terra és la Humanitat, malgrat Trobareu més informació de l’Agenda i de les
totes les bogeries que hem comès i seguim presentacions al web: www.llatinoamericana.org.
cometent, veritables genocidis i veritables suïcidis També la trobareu a les principals llibreries i a
8
col·lectius.” Barcelona es troba sempre a la Llibreria Claret.
No sé si, veient tal com va el món i tal com ha anat Maria-Josep Hernàndez és periodista

9. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
L’Església “semper reformanda”
Aureli Calvo
Hi va haver diferents o desconeguts, sinó que
comunitats, grups i esdevindrà universal i
personatges cristians, passarà a moure la història
al llarg del temps, als moderna.
quals la lectura i estudi Per al poble, aquesta rebel·lió
dels llibres de la Bíblia i vers les autoritats religioses
una apreciació del que instituïdes, va comportar
sincerament consideraven també l’ocasió de qüestionar
inspiració de l’Esperit Sant, el concepte medieval
els portà a viure la seva fe de fidelitat als senyors
d’una manera diferent a feudals. Amb l’esclat de la
la imposada per l’Església Reforma, esclatà també el
institucional. Exercien el vot de pobresa,
descontentament dels camperols i
predicaven el Nou Testament
Uns d’aquests foren els valdesos, del poble explotats.
en la llengua del poble i vivien
seguidors de Pere Valdo, un ric en comunitat. Van ser durament A partir d’aquests fets trobem
comerciant, terratinent i membre perseguits per la Inquisició que el desig d’un canvi polític i
de la burgesia de la ciutat de Lió. finalment va aconseguir la seva social on el poble i els camperols
La seva aparició es data entre els desaparició cap a finals del segle recerquen una major llibertat i
anys 1170-1180. Busquen les fonts XIV. justícia social.
històriques del missatge de Jesús,
reparteixen tots els seus béns Aquests grups han estat coneguts, L’església de la Reforma és
entre els pobres, i tradueixen al però es té coneixença de molts l’Església semper reformanda:
provençal els evangelis i altres d’altres amb les seves respectives sempre reformant-se. Aquesta no
llibres de la Bíblia, així com referències històriques que és sinó el camí de tornada als
extractes dels escrits d’alguns han estat oblidats en la nit dels orígens del missatge d’amor de
pares de l’Església perquè els temps. Jesús i el seu anunci que, amb ell,
seus conciutadans poguessin el Regne havia arribat al món.
A Alemanya, durant el segle XVI
entendre les seves prèdiques. Déu mou als creients a expandir
neix el moviment de la Reforma
Feien professió de pobresa total aquest Regne a tota la Terra i crec
condicionada per factors polítics,
i vivien de l’almoina dels qui els que aquesta aspiració és la que
econòmics, socials i intel·lectuals.
escoltaven pels carrers i places de caracteritza la vida d’homes com
Sorgeix un despertar de tota
Lió. També se’ls coneixia com “els Martí Luter, Dietrich Bonhoeffer,
una renovació cristiana a la
pobres de Lió”. Són perseguits Luther King, Monsenyor
intranquil·la Europa plena
i acaben als Alps vivint en Romero, Ignacio Ellacuria, Pere
d’Estats nacionals que posaven
comunitats i practicant la seva fe. Casaldàliga o tants altres homes i
en entredit l’ordre antic i les
Després, amb la Reforma, entren dones desconeguts que senten la
diferents prerrogatives papals.
a formar part d’ella. seva fe com una fe alliberadora
En aquest context històric, el 31 que els porta al compromís
Dels Càtars o Albigesos a d’octubre de 1517, el monjo i amb el pròxim, moltes vegades
França, i Bogomils a Bulgària, teòleg Martí Luter va clavar les havent de conviure amb formes
són conegudes les seves idees 95 tesis a la porta de l’església del poderoses i desencertades
des del segle tercer, però agafen castell de Wittenberg. Amb aquet d’entendre l’Evangeli. Malgrat el
força sobre l’any 1017 a Orleans fet es posà en marxa la Reforma poder d’aquestes formes, aquests
i abans a Bulgària, però es Protestant. Aquesta revolta que homes i dones, van acostant el
desconeix la data exacta. A va encapçalar Luter ja no serà triomf del Regne de Déu a la
Catalunya van arribar fugint de en una regió, o acabarà en una Terra, amb el seu ajut.
les persecucions i aquí van ser
coneguts com “els bons homes”.
vall remota, com havia succeït
amb altres intents, coneguts
Aureli Calvo és membre de l’Església
Baptista “El Redemptor” de Sabadell 9

10. La gestió de la diversitat de creences en
l’espai públic com a contribució a la
cohesió social i la convivència
Rafa González
L’espiritualitat és una dimensió
present en totes les cultures que
enriqueix la condició humana.
Les recomanacions adoptades per
les Nacions Unides i la UNESCO
destaquen la importància de
donar a conèixer la riquesa i la
contribució de totes les religions,
creences i conviccions, així com
les possibilitats de cooperació
multireligiosa.
El Centre UNESCO de Catalunya
és una institució laica, però
respecta i estima el fet religiós,
defensa el dret a la llibertat
religiosa i promou el diàleg
interreligiós. Vol sensibilitzar
la societat sobre la importància
de la diversitat religiosa, el
coneixement mutu, el respecte
i el diàleg entre religions com a
cultures de la UNESCO així a totes les entitats religioses i
mecanisme per contribuir a la
com en diferents organitzacions persones individuals.
cohesió social i la pau.
de diàleg interreligiós, com ara Una altra iniciativa del Centre
Les religions i els corrents la Iniciativa de les Religions UNESCO de Catalunya va
humanístics, patrimoni comú Unides, la Conferència Mundial ser l’impulsar la creació de
de tota la ciutadania, disposen de Religions per la Pau i el l’Associació UNESCO per al
d’uns recursos comunitaris i Consell per al Parlament de les Diàleg Interreligiós (AUDIR) a
espirituals que, degudament Religions del Món. la qual ofereix suport logístic i
gestionats, poden contribuir
Per donar una resposta més serveis tècnics.
molt positivament a l’assoliment
ajustada a les realitats dels En totes aquestes actuacions el
d’una cultura de la pau i d’una
municipis, l’àrea desenvolupa Centre UNESCO de Catalunya
societat més justa.
plans d’acció adaptats a les s’inspira, es fonamenta i es
Per això l’Àrea de Diàleg necessitats i a les demandes dels desenvolupa a través de la
Interreligiós del Centre UNESCO ajuntament que ho sol·liciten. cultura de la pau, la defensa i la
de Catalunya assessora les Actualment, té signats convenis promoció del dret a la llibertat
administracions i entitats sobre de col·laboració amb els de pensament, consciència i
la gestió de la diversitat cultural ajuntaments de Badalona, religió, el reconeixement de la
i religiosa en l’espai públic, Barcelona, Blanes, Lleida, Rubí, diversitat religiosa, la promoció
ofereix un servei de mediació Sabadell, Salt, Sant Adrià de de la tolerància i del diàleg
i prevenció de conflictes Besòs i Vilafranca del Penedès. interreligiós.
religiosos, organitza congressos
També el Centre UNESCO de (Per a més informació podeu
i reunions d’experts, elabora
Catalunya gestiona, des de l’any consultar www.unescocat.org;
materials i cursos de formació
2005, l’Oficina d’Afers Religiosos www.audir.org)
sobre diàleg interreligiós, i
de Barcelona (OAR), un servei de
10
participa en les iniciatives Rafa González és membre de l’Àrea de
la Regidoria de Drets Civils de
internacionals de diàleg entre Diàleg Interreligiós del Centre Unesco de
l’Ajuntament de Barcelona obert Catalunya

11. “Per favor, d’aquesta manera no...”
Ramon Masachs
“Per favor, d’aquesta de la condemna dels bisbes a través de Martínez
manera no...”, no són Camino amenaçant amb l’excomunió, els diputats
maneres aquestes dels de Madrid que votessin a favor de la llei de
bisbes de condemnar, l’avortament.
d ’e x c o m u n i c a r , No és l’única persona que m’ha fet uns comentaris
d’excloure de la com aquests. Unes quantes n’hi ha hagut. Hi ha
comunió... “per favor, gent molt enfadada.
d’aquesta manera
no...”. Que deixin en Recordo Joan Pau II condemnant la guerra d’Irak
pau als no creients, i –que encara continua– i el recordo callant a Madrid
als que som creients davant el president del govern d’aleshores, no dient
que ens deixin pensar, ni “mu” davant un govern que ens havia ficat a la
que ens deixin la nostra guerra. Suposo que aquell dia el cap del govern
llibertat... la missió de deuria anar a combregar... i aquí no hi va haver cap
l’Església és perdonar. condemna, cap excomunió, cap negació a donar la
comunió...
“Per favor, d’aquesta
manera no...”, que Aquesta defensa de la vida que fan contra
no estem en temps l’avortament –quan avui dia encara hi ha diversitat
de la Inquisició per d’opinions científiques i no es posen d’acord, sobre
condemnar tothom. El que fan és avorrir, apartar a partir de quin moment hi ha vida humana– no és
molta gent de l’Església... i que mai més no es la mateixa que fan en altres camps: fam, injustícies,
podran recuperar. Fan molt de mal. dictadures, repressions, esclavituds, sous indignes
(dels qui cobren sous de misèria i els qui el seu
“Per favor, d’aquesta manera no...”, el que haurien sou és escandalós), sobre les guerres i tantes morts
de fer els bisbes és donar esperança, donar bons d’innocents... a mi em sorprèn aquesta doble
consells, animar els creients... que les esglésies es mesura que tenim.
buiden però és per culpa de totes aquestes actituds.
No han de condemnar, han de perdonar, i deixar Una cosa els posa els pèls de punta: el sexe i les
que la gent decideixin per ells mateixos, que ja dones. Per què? No ho sé. M’ho imagino, però no
tenen prou seny. ho sé.
No, amics, això no ho dic jo. M’ho deia en Fermín la Com ens deia l’evangeli els últims diumenges de
setmana passada, un avi d’una residència a qui vaig l‘any litúrgic: estem al final d’una època... i n’hem
a veure de tant en tant. No poso ni trec res més del de començar una altra. Amb altres personatges,
que deia. El que no puc expressar prou fidelment, amb altres horitzons, i Jesús al centre i al davant,
i em sap greu, és tota la força de la lamentació que ningú més.
tenia en Fermín. Ja ho heu endevinat: es lamentava Ramon Masachs és rector de la parròquia de Poblenou de
Pineda de Mar
Mira com vinc per la nit
Al pessebre també hi ha lloc per
qui fa el carrer... Figureta de les
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.
Carmelites de Mataró
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu
11

12. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Sostre Cívic
Cooperatives d’habitatge i usuaris sense
ànim de lucre en Models de Cessió d’Ús
(MCU)
Raül Robert
bé d’ús i en una propietat col·lectiva de l’habitatge
i on els usuaris i usuàries en tenen un dret d’ús
indefinit en el temps però no la propietat individual;
aconseguint per la societat que l’habitatge sigui
assequible en el temps i que es creï un estoc
d’habitatge assequible i no especulatiu.
El problema de l’habitatge és complex, tant en el
sentit que hi intervenen molts actors amb diferents El model Andel-SostreCívic es basa en cooperatives
capacitats d’influència i execució, diferents d’habitatges i usuaris de cessió d’ús sense ànim
escenaris i realitats socioeconòmiques; com en la de lucre indefinides en el temps, és a dir, no és
transversalitat que té o hauria de tenir l’habitatge un model de cooperativa de construcció sinó de
en relació amb el model de ciutat o poble concret gestió. On és possible desenvolupar un model
en què s’ubica. cooperatiu profund no especulatiu i continu en
el temps; promoure la intercooperació entres
La tònica dominant actual en la nostra societat
cooperatives i entre els propis usuaris i usuàries
catalana ha estat un habitatge de propietat realitzat
dels habitatges; realitzar habitatge de qualitat i
per un promotor (en molts casos especulador)
assequible; i desenvolupar si es vol potencials com
amb ànim de lucre, entès com un bé bàsicament
espais comuns; cicles circulars d’energia, aigua i
econòmic, amb poca o gens participació de l’usuari
materials, banca ètica, espais oberts al barri, etc. És
o usuària de l’habitatge, una qualitat baixa o justa,
una forma més d’accedir a l’habitatge que s’ofereix
i sense tenir cura del potencial i influència de
a la societat, però no només habitatge, sinó valors i
l’habitatge en relació el barri, poble o ciutat on se
sentit de cooperació a través de l’habitatge.
situa.
Així com comencem a pensar que la nostra forma
El model cooperatiu català i espanyol, per diversos
d’actuar amb la natura té una repercussió en
motius, ha seguit el mateix model anteriorment
com la deixarem pels nostres fills i filles, aquí ho
descrit, si bé reduint marges en benefici dels
anomenem sostenibilitat, també hem de pensar
cooperativistes i deixant-los participar en algunes
que la nostra forma d’accedir, construir i gestionar
fases, però bàsicament sent una cooperativa de
els habitatges també afecta la natura i la societat
construcció que un cop acabada la promoció es desfà
futura: només cal veure com el model d’accés
en una divisió horitzontal i reparteix els habitatges
a l’habitatge que hem seguit ens ha deixat un
en règim de propietat a cada ex-cooperativista;
paisatge ple d’edificis buits i no assequibles.
perdent el sentit i valors dels cooperativisme del
projecte i introduint l’habitatge dins del mercat Actualment SostreCívic està treballant amb el
especulatiu. Departament de Medi Ambient i Habitatge,
administracions locals i grups de persones per
Si pensem en un grup de gent que crea una
adaptar-lo a la nostra realitat cultural i legislativa,
cooperativa de treball o serveis i que un cop creada
i portar-ho a la pràctica. Així doncs, animem a
la desfan, que pensaríem?, un contrasentit, es
administracions locals i persones a cooperar per
quedarien sense feina i si han creat una cooperativa i
fer d’aquest model una realitat reaplicable en el
no una SL és perquè creuen els valors d’aquestes?
territori.
En altres societats existeixen altres models que
funcionen fa més de 90 anys i amb presència
important en les seves societats, Andel (Dinamarca), Per a més informació:
12 Bonhprojeckt (Alemanya), FUCVAM (Uruguai),
etc. que es basen en entendre l’habitatge com un
www.sostrecivic.org - info@sostrecivic.org

13. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Faisà al foie Desafecció
de pebre Salvador Clarós
Parlen pel micròfon i des de l’empostissat perquè
Tere Jorge els vegi i els senti tothom. Porten refinats vestits
i arriben amb luxosos cotxes oficials per sentir-se
Per Nadal arriben als nostres mercats tota una varietat més importants. I es fan acompanyar per xofers,
d’aviram, que desterren per uns dies el quotidià i escortes i secretaris per mostrar el seu poder. Fan
“socorrido” pollastre “vulgaris”, i ens permeten gaudir discursos que la gent educada aplaudeix, més per
d’altres textures de carn. Avui us ofereixo una recepta convenció que altra cosa. Somriuen, donen la mà
que té com a protagonista el faisà, una au polígama (per i marxen. No tenen temps per res més si volen
si no ho sabeu els mascles poden tenir autèntics harems complir amb una atapeïda agenda de treball.
de nombroses femelles). Amb tant d’estrès i exercici no és Es queixen d’un desafecte creixent cap a ells.
estrany que la seva carn estigui molt treballada i calgui Efectivament parlo dels polítics.
estovar-la per tal que no sigui massa eixuta.
Amb la caricatura no voldria caure en la
simplificació del tan sentit “són tots iguals”, ni
tampoc fer abús d’un retrat incomplet amb ganes
de manipular. Només em proposo fer notar quin és
el sentiment que tenen els ciutadans quan aquells
que se suposa que estan al seu servei, es presenten
com si fossin els seus amos. L’exercici de la política
Ingredients (per a 4 persones): 1 faisà; ¼ de kg. de és cada cop més vist com un estatus i un privilegi,
llard de porc; 2 fetges d’ànec i/o pollastre; 1 llauna quan la legitimitat del que representa el govern i
o tarrina de paté de pebre; 1 ampolla de vi de porto l’administració pública no respon en democràcia a
o vi de xerès; una barreja de bolets (els que més us cap mèrit personal sinó a una delegació per part
agradin o els que trobeu) dels electors, és a dir, de la ciutadania.
Preparació Quan els representants institucionals adopten els
Quan comprem la peça que hem triat hem de procediments i les mateixes formes d’exercici del
demanar que la buidin de dins; un cop a casa la poder que els amos i directors d’empresa, que els
rentem bé i acabem de polir-la. jerarques, que els monarques o els dictadors, en
definitiva imiten a tots aquells que no es deuen a
Sofregim els fetges amb una mica de llard de porc
ningú més que al poder que els ha col·locat, ja sigui
i quan estiguem a punt de retirar-los del foc, hi
econòmic, eclesiàstic, militar... la democràcia no
afegim el paté de pebre i un raig de vi de porto o
trontolla pel que s’ha vist però creix la desafecció
xerès. Un cop fet ho passem pel xino o la batedora
ciutadana. I en el fons sí que trontolla perquè
i reservem la pasta resultant.
es torna cada cop menys democràtica, menys
Per una altra banda, posem una mica de vi de representativa.
porto o xerès al foc molt suau per coure els bolets.
Cal revaloritzar la política. No fer marxa enrere sinó
Quan ja estiguin cuits afegim la pasta que teníem
al contrari. Això sí, cal plantar-se i no anar a votar a
reservada i farcim l’interior del faisà, el cosim i
ningú que no coneguem. Així evitarem que els que
lliguem les ales als pits de l’au perquè no s’obrin
ens representen adoptin actituds com les descrites,
durant la cocció. La salpebrem i la posem en adob
i potser també ens estalviarem l’ensurt de veure
a la nevera durant 24 hores amb el vi de porto o
que aquells que fins fa quatre dies eren tinguts per
xeres per tal que s’estovi i agafi perfum.
honorables han delinquit a l’empara del poder, i
Fregim la peça amb la resta de llard de porc donant- tenen ara causes judicials obertes o amb condemnes
li voltes perquè quedi ben daurada per tot arreu. fermes, o estan simplement sota sospita d’haver-se
Afegim els sucs de l’adob i deixem coure a foc lent enriquit o d’haver permès que altres ho fessin. I fer
per reduir el vi i que la carn quedi ben cuita. Podem del polític algú pròxim i accessible vol dir canviar
acompanyar aquest plat amb verdures al vapor o a
la brasa i també amb patates al caliu.
la llei electoral.
13

14. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
A
PRENENT (DES dogmàtica, lligada al poder i als envoltada de quietud i sentint
DEL DESÀNIM). interessos, i amb una mirada d’alguna forma l’energia que hi
Sovint em sento permanentment altiva i plena han deixat els que han passat
“aprenent” de del convenciment de tenir la aquests dies per la parròquia.
creient, perquè mai no he sabut veritat absoluta en tot. Ja em fan Sento les rialles dels nens de la
creure en tot el que se suposaria por aquelles persones que estan catequesi, sento la força de la
que hem de creure, i alhora, absolutament convençudes de gent de Càritas fent funcionar el
perquè mai no m’he sentit qualsevol cosa i no deixen lloc menjador social, sento també les
prou a l’alçada de compromís a cap “potser”... doncs tota una solituds i esperances dels usuaris
absolut que demana Jesús si institució fa esgarrifança. del menjador, sento el dolor
volem dir-nos seguidors seus. I I bé, què faig aquí? Jo sóc del tràgic comiat a una mare
quan reconec les contradiccions Església? No, aquesta no. Però jove que ha mort, les pregàries
internes i busco punts de és el que hi ha, són els que són, i compartides en veu alta, les
guiatge, veig enfora tantes o més surten per TV i transmeten que pregàries interiors de cadascú,
contradiccions. Miro cap a Jesús, això que diuen ells és la fe. Això? els cants, els silencis... Sento
que abraça, comprèn i acull, que Avui sento una solitud immensa, alguna cosa, no sé ben bé què
ens ensenya un camí transparent un garbuix de sentiments que no és, que em fa continuar sentint
i humà a seguir, malgrat les sé expressar. Aquesta reflexió allò que en diuen fe, implicada
nostres limitacions. Però miro la faig enmig del silenci de la i compromesa, i aprenent dels
cap a la Església-institució i pregària, asseguda en un racó que són humils, que són els
me n’avergonyeixo en veure- al terra de l’església a una hora savis veritables. No, no estic
la tan rígida, condemnatòria, que sé que no hi haurà ningú, sola. Maria-Josep Hernàndez
M L
AR DE FONS. Arran dels segrests ES CONSuLTES SOBIRA-
de pesquers, o d’amenaces de NISTES. Les consultes sobre la
segrest, és molt oportú ampliar la independència de Catalunya que es van
perspectiva per observar aquest estenent arreu del país fan pensar en
fenomen i aprofitar per conèixer més la realitat les dimensions internes de la política. Aquestes
que hi ha al darrere. Per fer això destaco dos consultes en un temps de crisi econòmica i
documents, un segurament de més conegut, d´incertesa en l´encaix entre Catalunya, Espanya
«Los verdaderos piratas», del professor de la i Europa ens transporten de nou al que en
UB, Joaquim Sempere, perquè és un article podríem dir les dimensions “P” de la Política,
aparegut al diari Público del 25 d’octubre passat, tan necessàries i potser darrerament més
que la gent després ha fet circular per Internet: oblidades. La Política, a més de les dimensions
http://blogs.publico.es/dominiopublico/ “G” (Gasiveria, Gestió, Girs tàctics, Govern ...) és
category/joaquim-sempere/ també Passió, Pedagogia, Participació, Proposta
L
’altre és un document que, tot i Positiva, Programa...
presentar-se en roda de premsa Potser la Població fa temps que s´està atipant de
fa un parell de mesos, ha passat les lluites internes, dels individualismes, dels
desapercebut; es tracta de Interessos afanys de domini, de la crítica obsessiva als altres
econòmics espanyols en les negociacions partits, sense proposar el propi programa, de les
comercials Europa-Àfrica: La pesca al Senegal corrupcions, de la manca de llistes obertes, de
com a exemple, que és el resum d’una les lentituds en les lleis electoral, territorial, de
investigació exhaustiva que ha editat les incapacitats de gestió davant la crisi, etc. Les
SETEM en un quadernet i que podeu consultes instal·len de nou la utopia en la política
i van donant la veu al Poble, obren esquerdes en
descarregar-vos d’Internet i fer-ne difusió
el sistema massa rígid, posen qüestió estructures
si ho creieu oportú (també l’hi trobareu en
poc democràtiques. Tant de bo sorgissin altres
castellà i en francès): http://www.setem.cat/
iniciatives que apliquessin les dimensions “P”
pdf/informe_eu-africa_pesca_cat.pdf Josep
14
en les qüestions econòmiques, socials i culturals.
Pascual Quim Cervera

15. S R
ALVADOR ESPRIu. A finals de novembre ELIGIOSES. Per raons de feina
vaig anar –no m’ho podia pas perdre!–, a he visitat algunes comunitats de
veure l’esplèndid espectacle de Salvador religioses que viuen en barris.
Espriu que feien al Teatre Nacional. L’Espriu, M’he anat trobant amb dones,
de fet, és el meu poeta fonamental, el que més porto a dins. algunes ja jubiladíssimes, que continuen
I per això, en sortir, vaig pensar que, a aquestes altures, lluitant amb energia i senzillesa als barris
estaria bé de completar la meva biblioteca espriuana, on viuen. Dones que tenen cura de fer
sobretot en el camp de la poesia. Vaig pensar, ingenu del seu entorn un lloc de pau, que estan
de mi, que el millor que podia fer era comprar la seva disponibles les 24 hores, que acompanyen
obra poètica completa, que es va publicar fa temps en persones sense llar, amb VIH, disminuïts,
dos volums. No se’m va ocórrer que una cosa així pogués malalts mentals... O que són presents a les
no estar al mercat. I no, no hi està. La poesia completa de organitzacions socials, veïnals, feministes
l’Espriu està descatalogada i, tal com em va explicar una i polítiques, amb un sentit crític i una
llibretera, com que Planeta ha comprat Edicions 62, que capacitat militant no gens comuna.Viuen
és qui tenia els drets, és difícil que es torni a publicar, molt austerament, comparteixen el que
perquè Planeta tendeix a dir, quan se li demanen coses tenen, se les veu contentes, tenen la casa
d’aquestes, que “no és comercial”. Desolat, vaig intentar oberta i estan obertes elles mateixes a
comprar alguns dels llibres solts que no tinc, i no en les novetats, tenen criteri social, eclesial
vaig trobar tampoc cap que estigués a la venda. L’únic i polític. Jo hi veig un sagrament de la
que hi ha, publicat aquest juny per Edicions 62, és el presència de Déu entre nosaltres. I penso
recull Cicle líric. Més val això que res, és clar. O sigui que té molt de sentit. Són invisibles perquè
que vaig comprar-me’l. I jo em pregunto que què està són febles i probablement tenen poc
passant. A les èpoques de la dictadura, aquestes coses es glamour als ulls d’una societat que valora
publicaven, i bé es devien vendre. En canvi ara, amb tota l’aparença, la joventut el diner i sobretot
la maquinària de la Generalitat funcionant i omplint el el conformisme. Però precisament per la
país de campanyes i de subvencions, els poetes catalans seva aparent feblesa i per la gratuïtat del
bàsics no existeixen. I per cert, algú ha vist mai a TV3 seu gest, són signe per a tots nosaltres,
algun interès per aquests temes? “He mirat aquesta perquè Déu no es manifesta en allò gran i
terra...”. Josep Lligadas poderós, sinó en els més petits. Mercè Solé
R
ECEPTA DE LA CORRuPCIÓ. Davant partits que han de cercar en transaccions,
dels casos de corrupció confessada de si no fraudulentes, sovint rocambolesques i
Fèlix Millet, i de suposada corrupció delicades, els “dinerons” per pagar, a vegades,
de l´alcalde de Santa Coloma i altres unes campanyes exageradament cares.
membres del consistori, de Macià Alavedra, • La manca d´horitzó col·lectiu polític de
Lluis Prenafeta i altres, he pensat els ingredients Catalunya. Penso que és un ingredient
del plat “sucós” i corrupte que són: fonamental, ja que no es veuen les possibilitats
• Una passió humana sempiterna en la nostra ni d´un futur federal (els federals espanyols
condició: l´afany egoista de lucrar-se. Ningú es deuen haver amagat), ni d´un futur
n´està exempt. Ja l´evangeli ens recorda sovint independentista (es necessita una majoria
que el bon Déu té gelos dels diners. sensible a favor) en relació amb Espanya i amb
• Un marc en el qual tots hi som i ningú no Europa.
en troba la gestió adequada i fa patir, com Ho barreges tot plegat i ben amanit i sempre
sempre, els més pobres: la crisi econòmica. “A trobaràs algú que davant de tantes incerteses,
río revuelto, ganancia de pescadores”. Sempre cuini i es mengi el plat en favor propi i ni permeti
hi ha qui s´aprofita de la política en benefici compartir-lo sinó amb els seus més afins. Tot
propi o pensant que es fa un servei a l´entitat, serà que aquest plat no ens l´hagin preparat per
al partit, al municipi o al país. seguir demostrant que Catalunya va malament
• Les dificultats dels ajuntaments per obtenir i per desprestigiar la política i la democràcia i
fons, sobretot després d´estar malacostumats si no és així també hi ha els “cuiners” mediàtics
pels diners que venien legalment o il·legalment que el seguiran servint.
de la construcció. Per tant, refusem el plat, perquè hi som al·lèrgics,
i reforcem Catalunya i la democràcia des de la
• La deficitària resolució del finançament dels
participació i la fidelitat honrada. Quim Cervera 15

16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
D’on ve la nostra idea de Déu (2)
Josep Lligadas
La religió, dèiem en el número passat de L’Agu- seguint el guiatge del propi cor. Un camí que,
lla, neix del desig i la necessitat de trobar expli- en molts casos, esdevé clarament alienador i
cació als múltiples interrogants que plantejava justificador d’opressions de tota mena. Però
la realitat que aquells primers éssers que podem que, alhora, per a molta i molta gent, esdevé
anomenar humans es trobaven al davant, i tam- l’únic suport i l’únic alleujament en una vida
bé del desig i la necessitat de fer front i protegir- massa dura i que d’altra manera esdevindria
se davant les múltiples incerteses i pors en què insuportable.
vivien. D’aquí sorgeix la intuïció d’alguna reali-
Aquest caràcter tan ambigu de la religió farà
tat que anava més enllà del que es podia veure i
que, almenys en llocs de pes cultural com serien
tocar. Una realitat, unes realitats, amb les quals
Grècia i Roma, en determinats ambients més
intenten entrar en contacte de diverses maneres,
il·lustrats es comenci a mirar la religió amb un
per influir-hi i tenir-les a favor.
cert distanciament: la religió és vista com una
I a partir d’aquí, al llarg dels segles, anirem tro- construcció que no ajuda gaire a fer que la gent
bant desenvolupaments de tota mena d’aquesta actuï d’acord amb uns ideals humanistes, i a
intuïció bàsica. Desenvolupaments que, en ge- més presenta uns déus amb uns instints i uns
neral, consisteixen a imaginar, no un únic ésser comportaments tan poc exemplars que acaba no
que està a l’origen de la realitat i que d’alguna semblant una cosa gaire seriosa. Cada cop més,
manera o altra la guia, sinó com un conjunt de la religió, en el món occidental, va esdevenint,
forces, o d’essers diferenciats, que estan més en- per una banda, un refugi més o menys supers-
llà del món visible i d’alguna manera o altra hi ticiós davant les penalitats de la vida, però
actuen. Uns éssers que poden estar jerarquitzats, sense gaires elements humanitzadors i que facin
o que poden anar cadascun d’ells per lliure; uns créixer i avançar; i per l’altra, un mitjà de refer-
éssers que creen proximitat i confiança, o que, al mament de l’estructura social i política existent,
contrari, funcionen per capritxs i amb un cert me- una barrera contra qualsevol intent de trencar
nyspreu envers els humans; uns éssers que estan l’estratificació social i, en darrera instància, a
lligats a un poble determinat i l’ajuden enfront mesura que el temps avança, una assegurança
dels altres pobles, o que actuen a tot arreu “espe- del poder omnímode de l’emperador. I una cosa
cialitzant-se” en un àmbit concret de la vida; uns semblant podem dir dels pobles anomenats bàr-
éssers que exigeixen dels éssers humans actua- bars, i també dels pobles d’Amèrica. (No entrem
cions difícils i fins i tot cruels a canvi de ser-los en les religions orientals, que mereixerien una
favorables, o que al contrari són bondadosos i reflexió específica).
acompanyen amb goig la vida; uns éssers que es-
En resum. La creença en una realitat que està
timulen actuacions de domini i d’egoisme o que
més enllà de les coses visibles, i que té influència
estimulen actuacions de bondat i generositat; uns
en la vida dels éssers humans és, diríem, una
éssers que serveixen per consolidar i refermar els
bona manera d’entendre el món i la vida hu-
poders constituïts, siguin estrictament religiosos
mana. Però a mesura que es va anar concretant
o siguin polítics, o que en canvi poden ser vistos
històricament, va anar-se fent, diríem també,
–però poques vegades!– com a possibles impul-
més irracional i insostenible. I aquí és on hi en-
sors d’anhels de llibertat i justícia.
tra l’aportació decisiva del judaisme, de la qual
És un camí difícil, el camí de la recerca de la di- parlarem en el número vinent.
vinitat. Un camí que es camina a les palpentes,
El señor don Juan de Robres / con caridad sin igual,
El retall
hizo este santo hospital, / pero antes hizo a los pobres.
Epigrama escrit, o recollit, per Juan de Iriarte (segle XVIII)