1. L’ A G
U L L
A
Octubre 2012 - Any XVII - Número 81
Per un nou horitzó
Entre els catalans creix la percepció que, en l’Estat dins el qual vivim la majoria, no
paren d’augmentar les traves per avançar cap a un reconeixement ple de la llengua i
la cultura, cap a un equilibri econòmic i territorial més just. La Constitució ja posava
traves a un Estat pluricultural i, no cal dir, plurinacional, però entre molts catalans hi
havia l’esperança que era un punt de partida i es podria avançar cap a un federalisme
o confederalisme de debò. Bona part dels partits catalans d’esquerra apuntaven
aquest camí, encara que potser amb horitzons llunyans diferents. Han passat més
de trenta anys i creix la percepció que aquestes perspectives han fracassat. I tot això
passa en un context de crisis diverses, d’algunes de les quals la població n’és més
conscient que d’altres i en pateix les conseqüències de manera immediata. I molta
gent, que tant costa que s’il·lusioni, s’ha anat engrescant amb la proposta de passar a
ser un nou Estat d’Europa.
Com a persones que volem ser cristianes i d’esquerres, hi hem d’aportar el nostre
esforç, treball i perspectiva des dels llocs i partits en què estem compromesos,
cadascun amb els seus projectes. Què hi hem d’aportar? Garantir el respecte per
qui pensa diferent, garantir la pluralitat que permet la convivència, fer palès que
creiem en la igualtat dels pobles i cultures, continuar treballant per la solidaritat dins
Europa i en el món, establir una llei electoral més justa, cercar canals de participació
democràtica més eficaços i directes, treballar per minimitzar els obstacles i dificultats
que caldrà superar, lluitar perquè els plans d’austeritat que requereixen l’economia i la
sobreexplotació del planeta es carreguin sobretot en qui té més i garanteixin l’educació,
la salut i l’habitatge a tothom tot redistribuint el treball, potenciar l’economia social,
intensificar la lluita contra la resolució armada dels conflictes, contra les polítiques
armamentístiques i per la desaparició de l’armament nuclear, reglamentar bancs i
finances... Drets humans, drets dels pobles i drets de la Terra han d’anar de bracet,
han de ser per nosaltres els tres caps d’una mateixa trena.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
VEURE, MIRAR
Any XVII. Número 81 03 Independència, Nació i Justícia. J. Torrens
octubre 2012 04 Pors davant l’independentisme. M. Solé
Periodicitat:
5 números l’any.
05 No és hora de casinos ni de jocs temàtics. S. Clarós
Subscripció anual: 10 €
Grup promotor:
lA PALMERA I LA FONT
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós 07 S’estimen. R.Masachs
Kitty Guirao 08 Els Rolling, la Marilyn i el Concili Vaticà II. Q. Cervera
Albert Farriol
Maria-Josep Hernàndez
09 L’Església que no volem. Fòrum Alsina
Tere Jorge
Josep Lligadas RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Marta Moya 10 Crema de rovellons. T. Jorge
Josep Pascual
Mercè Solé 10 Ara que serem independents. S. Clarós
Coordinació: Amb entitat i experiència
Maria-Josep Hernàndez 11 Mas Franch. M. Clapés
Compaginació:
a peu
Mercè Solé
Dibuixos: 12 En terres d’en Serrallonga, Sant Miquel de les Formigues. J. Pascual
Montserrat Cabo
Capçalera:
Mercè Gallifa 13 Puntades
Imprimeix:
Multitext, S.L.
14 Per airejar el cervell
D.L.: B - 41803 - 97
relleus
Adreça:
Gran Via de les Corts 15 Guillem Pla: anem transformant a partir del nostre entorn. M.
Catalanes, 942, 5-1 Moya
08018 Barcelona La fe de cada dia
Correu electrònic:
agulla.revista@gmail.com 16 L’esclat de l’octubre de 1962. J. lligadas
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Independència, Nació i Justícia Social
Josep Torrens
Defensar la independència de Catalunya és un federal, etc. D’això, la comunitat internacional en
tema és complex i té moltes possibles respostes, ja diu el Dret a l’Autodeterminació.
sigui des del vessant econòmic, social, identitari,
Fins ara no hem parlat d’independència perquè no
sentimental, etc... La primera de les meves raons és
hi ha una relació automàtica entre dret a decidir
pel dret que crec que té tota persona i tot poble a
o autodeterminació i independència. Aquesta no
ésser, a portar a terme el seu pro-
deixa de ser, en tot cas, una con-
jecte personal i comunitari d’una
seqüència del dret a decidir, si
forma lliure i responsable. No hi
el poble escull democràticament
ha ningú que si li preguntes, digui
que vol crear un estat propi. I en
que no està a favor dels Drets Hu-
aquest moment és quan enllaço
mans, aquest és un concepte molt
amb la segona de les meves ra-
interioritzat per gairebé tothom
ons pel que he fet una opció per
–una altra cosa és el nivell de res-
la independència.
pecte que en fem- Però quan par-
les dels Drets dels Pobles, la cosa Vull un país on les seves lleis
ja no és tan clara, no se sap prou siguin justes i equitatives per a
bé amb què identificar-ho, pot ser tothom. Un país que cregui en la
una causa indigenista, quelcom redistribució de la riquesa i en la
que té a veure amb la fam al món, solidaritat. Un país que ajudi a la
o el dret que té tot estat a que se li plenitud humana de les persones
respecti la seva sobirania. El que i no deixi fora de joc als qui tenen
és cert és que poca gent relacio- menys de tot, recursos, capaci-
na els Drets dels Pobles amb els tats, salut, joventut, etc. Un país
Drets Humans, i que un poble sensible amb l’entorn, el món i
no té per què identificar-se amb l’univers, que cerqui l’equilibri
un estat, sinó que té més a veure amb una nació. entre el benestar material i el benestar ecològic,
Mentre un estat és una manera que els pobles i les que es senti responsable del món que deixarà a
nacions tenen de relacionar-se entre elles i de re- les generacions futures. Un país que treballi per la
conèixer-se sobiranes, un poble o una nació és la cultura en totes les seves expressions. Que tingui
unitat bàsica de la convivència entre persones que com a bandera els valors del diàleg, el pacifisme,
comparteixen una cultura, una llengua, una histò- l’esforç i la col·laboració i solidaritat amb el món,
ria, i especialment una voluntat de reconèixer-se començant pels seus veïns. Vull un país que impul-
com a tal. De tal manera que els Drets Humans de si a les persones a descobrir la seva dimensió espi-
les persones que en formen part tenen continuïtat ritual, perquè aquest és l’únic camí per superar els
en la nació que han format. De fet hi ha nacions egoismes personals i col·lectius. I tinc per cert que
que estan distribuïdes per diferents estats, com és aquest país que vull no el podré assolir dins d’Es-
el cas de la nació catalana i la basca. panya, perquè som dues nacions que hem crescut a
partir de valors diferents, que ara no tinc espai per
Des del moment que entenem aquest concepte de
explicar, però el cert és que tenim una cosmovisió
nació, tot hauria de resultar més fàcil. Si jo, nació
diametralment oposada, i això no voldria pas ser
catalana, tinc dignitat i sobirania natural, una de
un judici de valor.
les primeres coses que he de poder fer és decidir
com vull organitzar-me políticament. Si vull dispo- Decidir què volem ser, és un dret. Construir un
sar d’un estat propi amb el qual relacionar-me amb país millor pel futur, és una obligació, i crec ho-
el món. Si vull estar integrat dins d’un estat pluri- nestament que ja n’hi ha prou de dir que no som
nacional on ens reconeguem recíprocament com a el què volem ser per culpa d’un altre. Ara podem,
nacions les que en formem part. Si vull fusionar la si volem.
meva nació amb una altra i així esdevenir-ne una
única nació-estat, si vull una relació federal o con-
Josep Torrens és membre fundador d’Església Plural
3

4. Pors davant l’independentisme
Mercè Solé
La por que la visceralitat nacio- com ja fa temps que va passant. ni em fa feliç.
nalista domini les nostres vides,
La por que el nacionalisme no Amb o sense independència,
amb potència, irracionalitat i ar-
s’ocupi de la cultura catalana, crec que cal continuar lluitant
rogància.
sinó, com fins ara, només de po- sense defugir conflictes per co-
La por que els mitjans de comu- sar-la a l’aparador. ses que, al meu parer, són molt
nicació i els estirabots naciona- valuoses:
La por que el sentiment indepen-
listes de signe espanyolista i de
dentista i nacionalista no es cana- • erquè el català pugui desen-
P
signe catalanista em canviïn la
litzi cap a un projecte polític sòlid volupar-se plenament en un
percepció amable de molts es-
i amb capacitat de consens. L’ex- context de diversitat cultural.
panyols, que també formen part
periència de l’Estatut no va anar
de la meva identitat i que sento i • erquè Catalunya i la resta
P
gens acompanyada d’unitat,al
vull propers. I que ni són del PP d’autonomies encaixin de ma-
contrari.
ni de la Conferència Episcopal. nera més satisfactòria per a
La por que davant la provable tothom en el context espanyol
La por que ens manipulin la nos-
duresa de la confrontació amb i europeu.
tra història, uns i altres, més del
Espanya, la gent quedi molt més
que ja ho està. • erquè Europa deixi d’estar se-
P
decebuda del que ja està, perquè
grestada per l’economicisme.
La por que tots plegats acabem la il·lusió és gran, però no sé si
refugiant-nos en la demagògia l’assumpció de riscos també ho • er no perdre el sentit autocrí-
P
abandonant la complexitat de és. tic ni el pluralisme.
les coses. • er arribar a una societat més
P
La por al feixisme espanyol i ca-
La por que tot allò en què he po- talà, a la xenofòbia i a les reacci- igualitària sense discriminaci-
sat l’ànima amb voluntat cohesi- ons violentes. ons de cap mena.
onadora salti pels aires perquè • er una política transparent i
P
La por que la independència res-
l’ambient s’enrareixi fins a fer participada, amb la imprescin-
pecte a Espanya no contempli en
impossible la convivència. dible transformació dels par-
absolut la independència respec-
La por que els temes socials, en te als mercats i ens convertim en tits i de les institucions
plena crisi, quedin ofegats sota un casino més. • erquè l’art i la cultura estiguin
P
les banderes en benefici dels de a l’abast de tothom.
La por que un divorci forçat
sempre, d’aquí i d’allà.
d’Espanya comporti una pèrdua • er garantir els drets laborals,
P
La por que els treballadors aca- definitiva de drets socials (els educatius, sanitaris, socials.
bem barallant-nos com a gats fons de la Seguretat Social, les
al partit, al sindicat, al veïnat, caixes...). Espanya amb o sen- • er conservar l’entorn natural
P
mentre la màquina sense ànima se independència sempre és un • er desenvolupar una econo-
P
del mercat ens fa perdre bous i bon pretext i en qualsevol cas si mia productiva, sostenible, au-
esquelles sense esma per respon- algú s’ha d’empobrir no seran les tònoma i raonable
dre. classes benestants.
• er permetre als joves accedir
P
La por que el meu partit (ICV), La por que els que estimem la cul- a feines dignes.
on ja tenim per costum escin- tura que es fa a Catalunya però
dir-nos plens d’entusiasme, torni que no som independentistes ni • Per reduir el consum de tonte-
a fer-ho. nacionalistes acabem rebent de ries i especialment de tonteries
totes bandes (com els va passar, tecnològiques.
La por que els corruptes, com
a la guerra civil, als republicans • er promoure la solidaritat i la
P
sempre, continuïn amagant els
cristians). pau entre els pobles
seus delictes sota la bandera.
I la por que a les Esglésies canvi- ... I per tantes altres coses
La por que ens fem cada dia una
em l’Evangeli per la pàtria.
mica més insolidaris. Mercè Solé és militant d’ACO
Entenc que tots els pobles tenen
La por que la cultura catalana
dret a expressar la seva volun-
4
esdevingui excloent amb la gent
tat de sobirania. Però a mi ni
d’altres parles i altres orígens
m’agrada ni em sembla oportú

5. No és hora de casinos
ni de jocs temàtics
S’ha argumentat, en defensa del
projecte Eurovegas i de la seva
versió light Barcelona World, que
aquestes inversions creen ri-
quesa i llocs de treball i que no
hem de ser primmirats perquè
tota inversió és benvinguda en
temps de crisi. Ho han dit alts
dirigents de l’Estat a Madrid i
també a Catalunya -en això han
coincidit nacionalistes espanyols
i catalans- fet que és molt preo- llocs d’oportunitat en moments Diagonal Mar, un mal pre-
cupant perquè rebel·la una gran de crisi. El que ens hauria de sor- cedent
ignorància o bé intenció de con- prendre, si no fos perquè ja els
coneixem, és que aquests gover- L’aventura dels casinos i dels
fondre. parcs d’entreteniment té alguna
nants a Madrid i també a Barce-
L’economia de casino, per ano- lona, amb el suport d’entitats com semblança amb el complex ur-
menar d’alguna forma les inver- La Caixa, es disputin aquestes in- banístic Diagonal Mar projectat,
sions especulatives, emergeix versions abraçant la palanca de prop de la desembocadura del
quan hi ha un canvi de para- l’economia terciària, el turisme, el Besòs després dels Jocs Olímpics
digma productiu –la crisi actu- joc, la diversió i el diner fàcil amb del 92, quan la ciutat es troba-
al- que fa que el capital busqui l’excusa que serveix de reclam de va ofegada per la forta hipote-
refugi en la realització de nego- capitals estrangers en comptes ca econòmica dels Jocs i el país
cis immediatistes a l’espera de de bolcar-se en els programes de travessava una depressió econò-
que creixi la confiança en noves canvi de model productiu amb mica que tocaria fons l’any 93.
empreses tecnològiques, consoli- inversions públiques i privades L’inversor també era americà,
dant el nou model productiu. Per a l’empresa productiva. Estem la Corporació financera Kemper
dir-ho de forma més entenedora, encara pagant les conseqüències Co. de Chicago, a través de la
el senyors Sands i Bañuelos, pos- d’haver generat una bombolla seva immobiliària Kepro. El soci
seïdors de dos grans fortunes, immobiliària, i ja comencem a local necessari va instrumentar
inverteixen en casinos i parcs pensar en alimentar-ne una altra: la societat Diagonal Mar, dar-
temàtics perquè no veuen enca- la turistico-recreativa. rera de la qual hi havia la con-
ra com a valors segurs les acci- versió de Macosa, una empresa
ons d’empreses transnacionals Estem assistint a un gran desori. industrial en crisi i carregada de
de l‘automoció que no produei- Mentre tots els indicis racionals deutes, en una promotora im-
xen encara massivament models aconsellen invertir en l’economia mobiliària. Els actius industrials
elèctrics en comptes del conven- productiva, la Generalitat pre- de Macosa es van transferir al
cional cotxe de combustió inter- senta Barcelona World com la més consorci GEC-Alsthom i el solar
na. Ni veuen del tot clar com les gran expectativa inversora. Da- que ocupava l’antiga fàbrica es
renovables poden ja substituir vant de la manca de política in- convertiria en una urbanització
les nuclears, perquè els governs dustrial, a Espanya i a Catalunya de luxe. Els ex-directius de Ma-
no s’ho acaben de creure. Ni encara es vol fer creure que els cosa Eduardo Santos i Federico
tampoc creuen prou en les mo- casinos i el turisme ens apuntala- Albinyana, al front de l’operació,
dernes biofactories i biorefineri- ran. Alguna cosa no encaixa. Hi van ser acusats i condemnats per
es per la producció de materials, ha alguna veritat inconfessable apropiació indeguda d’uns 1.000
de fàrmacs, etc. Els capitalistes que es pot endevinar només que milions de pessetes per la venda
són molt covards, i sovint molt fem memòria. Els projectes com dels solars de Macosa. El jutge
ignorants. I alguns governants Eurovegas i semblants serveixen instructor d’aquell cas, Lluís Pas-
com els nostres, encara més. sobretot per finançar partits po- cual Estivill, junt amb l’advocat
lítics i per omplir les butxaques Joan Piqué Vidal, van ordir una
5
No ha de sorprendre que capitals de polítics corruptes. Fixem-nos trama per extorsionar presump-
especulatius busquin invertir en en el cas de Diagonal Mar: tes delinqüents a qui estalviarien

6. la presó a canvi de diners, fets més pertorbada: John Rosillo, tal com venien advertint llavors
pels quals acabarien també a la que va morir finalment el 2007 a els “crítics”, es va convertir en
presó. Panamà, fugit de la justícia espa- un nefast gueto, mostra del pit-
nyola i amb una ordre de cerca jor urbanisme des de l’època de
L’hispanotexà, president de la
i captura internacional, va inter- la dictadura. La proposta dels in-
promotora Kepro, que es feia dir
posar, junt als seus socis els ger- versors texans va tirar endavant
John Rosillo, es va encarregar el
mans Saenger, una societat pan- amb el vist-i-plau d’un Ajunta-
1990 de la compra dels terrenys
talla Profimar per comprar els ment agenollat que va requali-
de l’antiga Macosa on s’edificaria
solars de Macosa on tenien pen- ficar els terrenys, una part dels
el gran complex de DM. El 2002,
sat edificar DM. Van col·locar quals era propietat del Holding
el Tribunal Suprem va condem-
al capdavant una persona amb Olímpic, per tant públics; no va
nar Rosillo a més de cinc anys de
disminució mental a qui van in- reclamar al promotor ni un sol
presó i a una multa de 3.500 mi-
tentar matar després de l’opera- pis de protecció oficial, malgrat
lions de pessetes per tres delictes
ció. Rosillo encara va ser acusat i la gravíssima manca d’habitatge
fiscals relacionats amb aquella
condemnat ja entrat el nou segle assequible a la ciutat; i va per-
compra de terrenys. Aquell ric
per un homicidi involuntari en metre construir pisos de luxe a
empresari feia negocis amb el
atropellar una persona mentre l’interior d’un parc públic. Tot
vist-i-plau de la Generalitat i de
conduïa en estat d’embriaguesa facilitats!
l’Ajuntament. En ser condemnat
el seu flamant Bentley.
pel frau de Diagonal Mar, va de- Aventures com Diagonal Mar,
nunciar l’inspector d’Hisenda Però les coses no van trigar gai- Les Vegas Sands o Barcelona
Álvaro Pernas, que el va intentar re temps a torçar-se perquè la World no tenen res a veure amb
extorquir demanant-li 50 mili- promotora Kepro, tot i tenir els la creació de llocs de treball ni
ons de pessetes per silenciar el permisos governamentals, no amb cap recuperació econòmi-
que havia descobert durant la disposava de tot el capital i ne- ca sinó més aviat, com acaben
inspecció fiscal de la firma Kepro cessitava crèdits. Kepro va fer demostrant els fets al cap del
promotora de DM. A l’exinspec- suspensió de pagaments el 1995. temps, es tracta d’operacions
tor Álvaro Pernas li van caure 10 Llavors va arribar un altre in- de blanqueig de diner, de finan-
anys de presó, que no va com- versor, la immobiliària texana çament de partits polítics i de
plir perquè va fugir a Cuba. I a Hines. Davant del temor que corrupció. Malauradament, per
la Delegació d’Hisenda de Bar- aquell projecte quedés “penjat”, comptes d’invertir i posar faci-
celona es va destapar una trama l’Ajuntament va claudicar no- litats per impulsar les empreses
corrupta que demostrava allò vament redefinint-lo a gust del industrials pròpies i crear eco-
que ja tothom sospitava: tractes nou promotor que volia més pi- nomia productiva, se solen apro-
de favor fiscal al sector immo- sos i menys oficines. Es va refer fitar moments de defalliment i
biliari català en les persones de el projecte donant entrada a la desconcert per realitzar negocis
Josep Lluís Núñez (l’expresident immobiliària Habitat. Els interes- especulatius de curt termini que
del Barça) i Baltasar Aznar de la sos especulatius de propietaris, acaben deixant les coses encara
immobiliària Metro 3. Les mali- compradors, intermediaris, etcè- pitjor. Un preu que acabarem
fetes al voltant de Diagonal Mar tera, van dominar per sobre de pagant entre tots.
superaven de molt la imaginació l’interès públic, i Diagonal Mar, Salvador Clarós és sindicalista
Canvis en la redacció de l’Agulla
Els qui sou observadors, ja us deveu haver fixat que des de fa un parell de números comptem amb dues per-
sones més en el grup promotor de l’Agulla: l’Albert Farriol i la Marta Moya, que s’ocupa d’una nova secció:
“Relleus”, en la qual entrevistarà joves compromesos en diversos àmbits. Per allò dels relleus generacionals i
per allò, també, de passar el testimoni, i, encara, perquè cal posar en relleu tot allò de bo, generós, imagi-
natiu, alternatiu que es du a terme a prop nostre.
I encara n’hi ha un altre, de canvi: a partir d’aquest número, la coordinadora de la revista passa a ser la
Maria-Josep Hernàndez, periodista que ja coneixeu per la seva intensa col·laboració amb l’Agulla. En Josep
Lligadas, després de setze anys de fer aquesta funció ens ha demanat poder descansar una mica. Des d’aquí
volem agrair-li la seva constant, fidel, generosa tasca al llarg de tots aquests anys, però no l’acomiadem
perquè continua a la redacció i reprendrà la secció “La fe de cada dia”. Doncs ja ho veieu, continuarem
6 treballant amb moltes ganes!

7. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
S’estimen
Ramon Masachs
Volen viure junts, fer una vida en comú, viure al que s’estimen. No fem res més que expres-
mateix sostre. sar la nostra estima, compartir la
nostra fe, expressar els nostres
Això és el que passa: en Pau i
desigs de bona voluntat...
en Jordi s’estimen. Prou que les
seves mares i pares han hagut de No, no us equivoqueu: no estem
fer el procés d’acceptació d’aques- celebrant cap sagrament de l’es-
ta realitat. I com estimen els seus glésia que no ens deixa fer. Estem
fills! Jo tampoc no he pas d’explicar celebrant estimació i fe, família i
el procés que he hagut de fer amb amics, unió i compartir....al voltant
persones properes a mi -amics, co- de Jesús (“allà on hi ha dos o tres re-
neguts i estimats-, que també s’han units en el meu nom, allà hi sóc jo”),
sentit alliberats quan han fet el pas i érem més de tres, us ho asseguro.
de dir-ho i viure-ho amb tota la normalitat que
Vaig acabar llegint la lletra de la cançó
han pogut.
que es va fer servir en una trobada de ca-
En Pau i en Jordi tenen, a més, fe. Com la que tequesi aquest curs del bisbat de Girona, que
tinc jo i pots tenir tu. Se senten seguidors en Je- diu així:
sús, creients, i han viscut aquesta fe dins la nos-
tra església, un d’ells fa temps que el conec. Feien
grup i s’ajudaven a viure-la. S’havien allunyat,
com molts, d’aquesta nostra església perquè no els JESÚS T’ESTIMA
deixava espai, ni pensament, ni conducta lliure ni
Deixa’t estimar per Jesucrist. Seràs lliure.
coherència.
Ell t’estima tal i com tu ets. Seràs jove.
S’han fet grans. Han trobat parella, la seva. La que Ell t’accepta sempre. Et coneix molt bé.
s’estimen, amb la que volen fer projecte comú. Ho Deixa’t estimar per Jesucrist.
regularitzen perquè troben una societat que els re- Cerca amb alegria Jesucrist. Seràs lliure.
coneix. Volen també, dirigir-se a Déu i donar gràci- Ell t’espera des de fa molts anys. Seràs jove.
es de la seva estimació que viuran juntament amb Ell no et classifica. Mai no et jutjarà.
la família i els amics. L’Església però, no els dóna Cerca amb alegria Jesucrist.
cap dret, cap sagrament ni cap forat on poder diri- PERQUÈ JESÚS T’ESTIMA.
gir-se a Déu. Busquen un espai i algú que els parli JESÚS CONFIA
de Déu, que sigui una referència. Em coneixen, em QUE SERÀS CAPAÇ
demanen fer una pregària d’acció de gràcies. En D’ESTIMAR COM ELL. (x3)
parlem. Conec la parella de l’altre, conec la seva Fes conscient que Ell ha ressuscitat. Seràs lliure.
fe profunda, conec alguns amics, em fan conèixer Fes conscient que sempre és vora teu. Seràs jove.
la família... Davant d’aquestes ganes de posar-se T’ha donat la vida. Ha mort a la creu.
davant Déu i donar gràcies, amb cants, joia de la Fes conscient que Ell ha ressuscitat.
família i amics, els ofereixo l’espai que els puc pro- Cal que tu esdevinguis Jesucrist. Seràs lliure.
porcionar, i jo també participar-hi. Quan preparem Cal que estimis tots els teus germans. Seràs jove.
la pregària, “veig tanta fe” (com deia Jesús) que els Fes-ho amb senzillesa i amb humilitat.
ofereixo convertir aquella pregària en una eucaris- Cal que tu esdevinguis Jesucrist.
tia, ben preparada i participada per tots.
Ens trobem en la celebració. Pares i mares, amics i
amigues, família i alguna mare que tampoc hagués Ramon Masachs és capellà
pensat res de semblant per als seus fills, però que a la Parròquia de Poblenou (Pineda de Mar)
una vegada acceptat són tan felices que només pot
7
ser motiu de donar gràcies. Al voltant d’una tau-
leta petita, amb el pa i vi, i al voltant, les persones

8. Els Rolling, la Marilyn
i el Concili Vaticà II
Quim Cervera
L’octubre del 1962 els Ro- que ens fa de mirall i
lling Stones fan la seva anticipació per desco-
primera actuació en públic brir-nos la part fosca: el
i s’inicia, el dia 11, el Con- món de la droga (en què
cili Vaticà II a Roma. El 5 els Rolling també hi van
d’agost, també del 1962, es entrar) que va produir
va suïcidar (o la van assas- la desfeta de bona part
sinar) Marilyn Monroe. La de la nostra generació i
cronologia uneix curiosa- de generacions futures.
ment aquests tres fets ara Amb tot, no es poden
fa 50 anys. Ens trobem al oblidar les escenes de
principi dels “mítics” anys gran vitalitat d’aquesta
seixanta, quan la meva ge- dona, genial, en el seu
neració inicia l’adolescèn- fer i en la seva bellesa.
cia. Què hi ha en comú en
El Vaticà II va mostrar
aquesta triple efemèride, a
també la seva genialitat
part de coincidir amb l’ex-
i la seva bellesa, mal-
plosió vital, optimista i jove
grat fos convocat per
de la dècada dels seixanta?
un home gran, però bo,
Els Rolling i la Marilyn representen l’eclosió d’una savi, prudent, intuïtiu i viu, com fou Joan XXIII. Ara
espontaneïtat, d’una nova estètica i sensualitat que bé, ens podem preguntar si estem satisfets del recor-
tipificarà aquells anys, i són algunes de les icones regut de l’església fins ara. Podríem cantar la cançó
significatives de la nostra joventut. dels Rolling, Satisfaction, aplicada a l’església? En
què l’església s’ha “drogat” per no desenvolupar la
El Concili representà pels catòlics i per tota la huma-
creativitat disparada en el Concili? Per què s’ha dei-
nitat, una frescor, una obertura, una espontaneïtat,
xat portar per la por a les innovacions, percebudes
una posada al dia de l’església, amb unes potenciali-
com a caos i com a infidelitats, i no s’ha deixat sedu-
tats creatives que van satisfer les esperances de mol-
ir per la confiança en el futur que s’obria, nou i evan-
ta gent i van estimular canvis tant a l’església com a
gèlic? Per què ha arribat a prendre tants barbitúrics
la societat. En especial, al nostre país va comportar
com la Marilyn, sentint-se potser sola, abandonada
una deslegitimació del franquisme i del nacionalca-
i amb por de ser marginada, perquè encara confia-
tolicisme, una legitimació dels grups catòlics crítics
va massa en els poderosos d’aquest món? L’Església
i un procés accelerat de solidaritat de moviments,
s’ha vist vella davant la societat nova i jove, i no ha
convents i parròquies amb l’oposició clandestina
sabut respondre als nous reptes amb alçada. Alguns
antifranquista. A més, l’apropament de catòlics amb
sectors eclesials ho han intentat, i s’han vist dece-
sectors d’ideologia marxista o anarquista va pos-
buts, pel recalcitrant integrisme que s’ha fet senyor
sibilitar una complementarietat fecunda, en quant
de l’aparell directiu eclesial.
molts dels joves cristians van ser socialitzats en
l’acció sociopolítica contra la dictadura. Així, edu- Els Rolling Stones i la Marilyn Monroe també re-
cats en l’acció, van ser acollits pels diversos partits presenten un trencament amb totes les repressions,
i sindicats, que d’aquesta manera van augmentar sobretot sexuals, mentre que l’església s’ha encer-
els seus militants, i van aportar processos necessa- clat massa en les prohibicions sexuals i no ha trobat
ris per la transició democràtica i nacional catalana. la forma d’expressar el valor del plaer de l’amor, i
Possiblement molts d’aquests, llavors joves, havíem l’apropament al Déu-Amor de tota parella que s’es-
vist les pel·lícules de la Marilyn i escoltat la musica tima i segueix l’obra de Déu creant vida.
dels Rolling (i altres als Beatles).
Els Rolling perduren i han anat agregant noves ge-
Els Rolling tenen la peça musical Satisfaction, molt neracions al seu rock and roll. Ens podem pregun-
coneguda per la nostra generació. Podríem dir que tar: el Concili Vaticà II perdura? Ha agregat noves
expressava la revolta i la satisfacció d’una generació generacions, quan molts joves s’han desafectat de
8 que volia viure en llibertat. L’altra cara de la moneda
de l’època és el suïcidi (o assassinat) de la Marilyn
l’església? Moltes actituds i activitats de l’església
són avui vigents gràcies al Concili, altres estan la-

9. tents (no sabem si ressuscitaran), en altres s’ha anat trobem de nou les arrels evangèliques de la confian-
enrere, i altres estan per inaugurar. ça que mata tota por, a veure si ens entronquem de
nou amb la vitalitat i anhel de llibertat dels seixanta,
Aquestes icones dels anys seixanta són pel nostre
amb l’esplendor de la bellesa i no ens deixem por-
imaginari col·lectiu signes universals de llibertat, de
tar per les “sirenes” de les alienacions inhumanes
canvi, de revolució i d’esperança. En elles hi podem
del diner, del poder i de la fama. El Concili Vaticà
trobar, com en totes les dimensions bondadoses de
II ha de seguir cantant-me, encara que amb melodi-
tota obra humana, la veu i les crides del Déu del Se-
es ajustades a la gran revolució global i tecnològica
nyor. Procurem seguir cantant Satisfaction (els Ro-
lling, ja setantons, la segueixen cantant), a veure si que vivim.
Quim Cervera és sociòleg i capellà
L’Església que no volem
El Fòrum Joan Alsina, de capellans del Bisbat de
Girona, ha emès un comunicat arran de la jubilació
del fins ara rector de la parròquia de Sant Pau de
Girona, Ignasi Forcano, de 75 anys. Ell mateix i la
comunitat parroquial de Sant Pau havien defensat
la seva continuïtat. Aquest és l’escrit del Fòrum
Alsina.
Amb motiu del tracte que han fer callar qualse-
rebut del bisbat aquest estiu Mn. vol dissidència.
Ignasi Forcano i Isern i la seva
En aquests mo-
comunitat parroquial, fem pú-
ments, el tarannà
blica aquesta reflexió. Sempre
del nostre bisbat
hem volgut i desitjat una esglé-
és calcat sobre el
sia oberta, dialogant, acollido-
de la jerarquia
ra i participativa. Una Església
eclesiàstica en Mn. Ignasi Forcano en la celebració de comiat de la
que accepti el pluralisme, que
general. Es fan seva parròquia. Foto: Aniol Resclosa
de cap manera és enemic de la
callar els teòlegs
unitat. Estem fermament con-
que ajuden a
vençuts que la diversitat ens en-
pensar, es fan callar grups reli- tadament el Concili Vaticà II? On
riqueix. Creiem, per tant, que el
giosos que suggereixen una altra és la corresponsabilitat?
tracte que han rebut l’Ignasi i la
manera de viure l’Església, es
comunitatde Sant Pau no ajuda Som dels indignats amb tot el
posen bisbes contra la voluntat
gens a construir aquesta Església que ha passat a Girona aquest
de les comunitats, com passa al
promoguda pel Concili del bon estiu amb els nomenaments.
país basc, o es relleven bisbes de
Papa Joan XXIII. Donem suport total a l’Ignasi,
tendència progressista sense cap
a la seva comunitat i a tots els
És clar que, des del poder ecle- consulta ni diàleg previ, com és
col·lectius: Fòrum Joan Alsina,
siàstic, com passa també a la so- el cas del bisbe Joan Godayol,
Barris, Comunitats Cristianes,
cietat civil, es pretén imposar la salesià, d’Ayaviri (Perú), que es
Xarxa Cristiana, Àkan, i entitats
submissió i la uniformitat, a fi va trobar substituït per un bisbe
del veïnat, que hi trobaven aco-
que imperi el pensament únic. molt conservador, sense cap in-
llida i reconeixement. La decisió
La jubilació de l’Ignasi és un gest formació que ho justifiqués.
del Bisbat suposa no solament
indiscutible d’aquest autoritaris-
Que quedi ben clar que si discu- l’allunyament de l’Ignasi sinó la
me intolerant. En el desè aniver-
tim o denunciem aquests fets és total desatenció al Consell Parro-
sari del Fòrum vàrem dir que “la
perquè volem una altra forma i quial, la negació de la correspon-
veritat només esdevé viva i real
un altre fons d’Església. En el cas sabilitat dels laics i l’exclusió de
quan s’aconsegueix convertir les
de l’Ignasi, no s’ha consultat ni molts grups singulars del si de la
divergències en complementa-
el Consell parroquial i, si no es comunitat parroquial.
rietats”. La línia conservadora
té en compte la comunitat cristi-
d’avui tendeix, al contrari, a con-
vertir-les en enfrontaments i a
ana, quina idea tenim del Poble
de Déu, que va definir tan encer-
Fòrum Joan Alsina, de capellans del
Bisbat de Girona 9

10. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Crema de rovellons Ara que serem
Tere Jorge independents…
Els rovellons són els reis dels bolets, una de les es-
Salvador Clarós
pècies més conegudes a Catalunya. Hi ha qui prefe-
reix altres espècies, però quan es parla d’anar a bus- i lliures, com vaig sentir dir no fa gaire a un home que
car bolets, la gran majoria de persones es refereix prenia la paraula en un acte públic, i que, encara que
als rovellons, aquests preuats bolets de color rosat no venia a tomb, va deixar anar la proclama mentre
que s’amaguen entre la pinassa. Els més experts amorosia el rostre i la mirada se li perdia a l’infinit.
són capaços de trobar rovellons a la primavera i a Em vaig preguntar: què té a veure la llibertat amb la
principi d’estiu, però l’època durant la qual són més independència? És que un home atrapat per sempre
abundants és a partir de setembre i fins ben entrat en una cadira de rodes no serà mai lliure? Vull creure
el novembre. Els qui coneixen bé la muntanya, di- que si bé hi ha dependències que empresonen, la in-
uen que cal comptar tres setmanes des de la primera dependència no és garantia suficient de llibertat.
pluja estival de més de 40 litres. Si ens hem de refi-
ar d’aquesta dada, després de l’estiu que hem patit, Catalunya té una mala relació d’encaix a l’Estat espa-
i si la memòria no em traeix, engeguem el compte nyol, sense cap mena de dubte, de la que els ciutadans
enrere a partir del passat 29 de setembre (Sant Mi- ja han manifestat que se’n volen deslliurar. Molt ben
quel). Això ens dóna una collita més aviat tardana fet! Pot passar, i de fet així és, que no sigui l’espanyola
(ja veurem). la única dependència que s’interposa a la nostra lli-
bertat. Depenem de la Unió Europea, que condiciona
La recepta que us proposo avui és una mica de “re- també la sobirania econòmica i nacional: la depen-
tallada” i molt adequada a l’època de crisi que tra- dència Europea, en canvi, és ben vista per ara, a jutjar
vessem. Com es tracta d’una crema, podem utilitzar pels comentaris que ha aixecat la possibilitat de ser-ne
trossos de rovellons que sempre es vénen a millor expulsats en cas de consumar la secessió. Caldrà veu-
preu, i mentre siguin sans, no cal que siguin bonics. re, però, si les draconianes condicions d’un eventual
Ingredients: 1 kg de rovellons; 1 litre de brou i proper rescat canviaran o no aquesta percepció. Hi
de carn; 1 ceba; 1 porro; 1 pastanaga; Picatos- ha també una dependència dels “mercats” tant pel
tes; Pernil salat tallat molt petit; oli, sal i pebre que fa al deute que hem acumulat com a país, que
ens empresona, com pel que fa a la tirania del capital
Elaboració: Posem els rovellons en una paella internacional que vol imposar-se per sobre del poder
amb una mica d’oli, deixem que treguin l’aigua democràtic. Un país petit i molt endeutat com el nos-
i que se la tornin a beure i els reservem. Podem tre, amb unes infraestructures avui per avui en el seu
apartar uns quants trossos per posar-los per conjunt insostenibles, i amb un desgavell econòmic
sobre la crema a l’hora de servir-la. (indústria en recessió, i negocis especulatius a l’alça)
En una cassola sofregim les verdures tallades és un país dependent del finançament, dependent de
petites, quan estiguin hi afegim els rovellons i recursos externs i de mercats exteriors. Depenem tant
el brou i ho deixem coure uns 20 minuts. del petroli com del turisme, igual que els nostres veïns
espanyols depenen de la nostra energia nuclear.
Rectifiquem de sal i pebre i ho passem per la
batedora i el xinès. És convenient servir-la ben Un món interdependent, que fa que un dels principals
calenta amb uns quans trossos petits de rove- reptes de la humanitat, el canvi climàtic, sigui inabor-
llons per sobre, trossets de pa torrat o fregit i el dable des de cap lloc en concret ni des de ningú en
pernil salat tallat molt petit i saltejat breument particular... En un racó del planeta on no hi ha alter-
a la paella. nativa de subministrament si no és gestionant enor-
mes xarxes elèctriques o infraestructures hídriques,
Nota: aquesta recepta la podeu fer amb altres
l’únic camí que mena a la llibertat és negociar les nos-
tipus de bolets, segons el vostre gust i la vostra
tres dependències. En aquest sentit la independència
butxaca.
no pot ser mai una fugida sinó un pacte. Els sindica-
listes saben que el cop de porta no tanca mai res. I que
evitar o esquivar el problema únicament en retarda
10 la seva aparició. Ens agradi o no per ser lliures estem
condemnats a negociar i posar-nos d’acord.

11. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Mas Franch
Maria Clapés
Ja fa tres anys, durant els campaments d’es- sonalment vaig aprendre que totes les coses
tiu que vaig fer amb el cau, vaig anar a pa- amaguen una explicació, un per què a partir
rar al Mas Franch, una masia situada a la Garrotxa, del qual es duen a terme. Per altra banda, l’esforç,
concretament als afores de Sant Feliu de Pallerols. el cansament i les hores em van portar a reflexionar
En aquest Mas hi viuen una parella amb un fill que sobre la balança de temps invertit en l’elaboració
al llarg de l’any comparteixen els seus espais amb d’una cosa i del valor i importància que després en
tota mena de voluntaris que participen dels seus donem, que es desequilibra totalment.
projectes.
En aquests temps de crisi i de reflexió ens qüestio-
El projecte que proposen és de caire social i eco- nem si realment hi ha l’alternativa a la situació ac-
lògic, d’una forma autogestionada, oberta al món tual, i si és així, quina és. Segurament aquesta n’és
al qual pertanyem, cap al decreixement, i sense una. Vivim en un món on el capitalisme i els diners
cap ànim de lucre. Ofereixen una llar o acampar ens enceguen i ens fan oblidar el valor de les coses.
al terreny d’acampada a canvi d’ajudar i compar- Oblidem els recursos que la natura ens ofereix, de
tir un dels projectes o activitats que ells et propo- la seva presència, oblidem els valors, l’esforç i el
sen, en els quals sovint participen gent d’arreu del temps que s’exerceix creant-les. En aquest sentit,
món. Volen ser un centre on es puguin investigar i cal tenir fe i creure en l’alternativa. Cal ser valents
practicar noves i diferents tècniques constructives, i assimilar la situació. A dia d’avui, encara em sor-
energètiques, agrícoles, educatives... buscant sem- prèn la dedicació, constància i eficàcia envers el
pre la màxima raó social, el mínim impacte amb el treball que fan dia a dia. Són constructors de petits
medi i l’eficiència més alta. projectes i grans resultats. A poc a poc i de manera
col·lectiva van construint nous recursos, nous pro-
Viuen d’allò que els proporciona la natura, reuti-
jectes que els fan evolucionar.
litzant materials, combinant elements naturals i
aprofitant els espais i formes creades per la natura Ens cal viure noves experiències que ens facin veu-
que els envolta. Disposen d’un gran hort on cullen re que hi ha alternativa, que podem viure reduint
aquells aliments necessaris per menjar i que reuti- les nostres necessitats i aprofitant aquells recursos
litzen per tal d’aprofitar totes i cadascuna de les so- que ens ofereix el medi natural.
bres per fer-ne adob. Han creat una bassa natural
on a l’estiu pots refrescar-te i imaginar-te que per
un moment et submergeixes a les aigües d’un riu
natural.
Concretament, jo hi vaig estar una setmana. Vam
acampar en un terreny a prop del Mas i a canvi,
vam estar cada matí col·laborant en la construcció
d’una casa elaborada a partir de productes i ma-
terials tots naturals. Sembla mentida que això pu-
gui existir, que combinant materials puguem arri-
bar-nos a construir la nostra llar. Vam treballar de
valent, fent la “massa”, pujant parets dia a dia, a
poc a poc. Era un procés lent, calia tenir paciència,
treballar en equip i organitzar-se.
En una setmana vam aprendre altres maneres de
Mas Franch. Veïnat de St Miquel de Pineda, 8.
viure, perspectives noves sobre una mateixa reali-
17174 Sant Feliu de Pallerols,
tat que fins llavors desconeixíem. Vam aprendre a
La Garrotxa,Girona.
viure amb menys i de manera més ecològica. No és
Tel. 972444345 Mòbil 626831714.
més difícil, simplement cal plantejar-s’ho i pensar
què cal fer per viure de l’autogestió, de tots aquells
productes que et pot proporcionar la natura. Per-
masfranch@masfranch.org.
www.masfranch.org 11

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
En terres d’en Serrallonga,
Sant Miquel de les Formigues
Josep Pascual
Avui pujarem a Sant Mi- Arran de la pista i a tocar de la font dels Abeura-
quel de les Formigues, dors hi ha un pal vertical amb un plànol de la pas-
el punt més alt de les sejada i una breu explicació de les característiques
Guilleries, aquesta del recorregut: “Entre avets, alzines, roures, casta-
“subcomarca natu- nyers i faigs, la pujada al puig de Sant Miquel de
ral muntanyosa molt Solterra (1.204 m), també anomenat Sant Miquel de
accidentada i densa de les Formigues, permet gaudir d’una imponent vis-
vegetació, situada en- ta panoràmica sobre la Selva boscosa i la topogra-
tre la Selva i la Pla- fia peculiar de les Guilleries, amb el teló de fons del
na de Vic i que té Montseny, al sud, i les cingleres del Collsacabra, al
per principal po- nord”. I hi afegeixo del Puigsacalm i les parets de
blació Sant Hilari Tavertet i el Far.
Sacalm” (DCVB).
No us dono gaires detalls del camí, que és ample –
En aquest cim, 1.204 m, en una estreta carena de
gairebé una pista– fins al tram final quan esdevé un
blocs de granit, hi ha les restes gairebé invisibles
corriolet, perquè està molt ben senyalitzat sobretot
de la capella de Sant Miquel del castell de Solterra
a les cruïlles de camins més definits. Estigueu al
(s. x-xv), i una creu amb tres formigues de forja al
cas, doncs, de les indicacions que hi ha al llarg dels
peu, ben bé de 30 cm cadascuna.
4 km de l’ascensió, que es fa suau llevat d’alguns
A Sant Hilari val la pena que passeu per l’oficina moments i del caminoi del quilòmetre final.
de turisme i recolliu la informació abundant que
El camí transcorre per bosc, en què dominen els
ofereixen sobre la vila i el seu entorn. Hi ha un
castanyers al comença-
munt de passejades a llocs d’inte-
ment i els faigs al final,
rès, fonts i rieres, una de les quals
que de tant en tant tenen
és la que us convidem a fer avui.
la companyia d’alguns
El punt de partida de la pujada a peu pins, cirerers, alzines,
és la font dels Abeuradors, a uns 7 roures i alguns freixes
km de Sant Hilari, en un revolt molt molt alts. En molts trams
pronunciat de la pista que va de les falgueres destaquen
Sant Hilari a Santa Creu d’Horta i el en el sotabosc. Ja deveu
Sobirà, pista coneguda també com pensar que amb aquesta
la carretera de Villavecchia, perquè mena de bosc la passe-
uns centenars de metres abans d’ar- jada serà molt diferent
ribar a la font hi ha el trencall que segons l’estació de l’any.
porta a “el casal o castell de Villa- Ara bé, fins i tot quan
vecchia, prop del mas Joanuix, a 920 m d’altitud, l’arbrat està esplendorós de fulles, de tant en tant
obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia del podrem gaudir de vistes molt belles quan el camí
1893... Té l’aparença d’un castell d’època romànti- és més aeri o passa per espais més oberts.
ca; conté mobles, quadres i tapisseries de mèrit, i és
Les guies de l’Editorial Alpina, Vall de Sau/Collsa-
envoltat d’un frondós parc, on el 2 de setembre de
cabra i les dues de les Guilleries/Collsacabra
1898 tingué lloc una famosa entrevista entre Jacint
(aquestes dins la col·lecció Els camins de l’Alba) us
Verdaguer i el bisbe Morgades” (GEC) –són els mo-
ajudaran a situar i a conèixer molt més la passejada
ments més forts de l’enfrontament que mantingue-
d’avui i el seu entorn.
12 ren. Compte amb aquesta pista carretera, perquè hi
circulen camions de gran tonatge. Josep Pascual

13. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
D
UES PRIMERES COMUNIONS. Avui, ves a saber qui? Són superiors als metges, als engi-
una nena ha estat molt contenta, ha es- nyers, als capitans? La justícia ha de ser igual per a
trenat vestit llarg, blanc i fet a mida; ha tots. O com deia el meu avi, que era d’Alcoi: o tots
recitat unes pregàries molt ben pensades moros o tots cristians. Pau Hernández Prats.
i ha fet la Primera Comunió. Sens dubte els pares
n’han estat molt cofois i els familiars també. Però
D
també n’hi ha hagut una altre, i aquesta amb festa ONES ASSASSINADES. Una altra dona
més grossa allà dalt. En la nostra església un cor in- morta per la parella. I una altra... I una
visible cantava l’Al·leluia més solemne que puguin altra... Obvio, a posta, el possessiu “seva”
cantar els àngels, perquè un noi-nen també feia la davant del mot “parella”. I és que crec
seva primera comunió, que serà seguida de mol- que el gran problema ve d’aquí, dels possessius,
tes altres. Perquè per fi Jesús ha pogut abraçar el interioritzats de forma natural per la societat arran
més innocent de tota la cleda, i més encara perquè d’una herència que els homes porten a l’ADN, fins
aquella mare, que tenia clavada des de feia anys i tot els que no tenen actituds masclistes. L’home
no una espina sinó un cactus d’espines grosses, ha viu una contradicció interna entre l’amor i el de-
pogut veure com el seu noi feia la primera comu- sig cap a la dona, i la por i la inseguretat davant
nió i ella mateixa li donava amb amor el pa. Un d’aquesta. L’home adora, alhora que tem, la força i
noi amb síndrome de Down, membre de la nostra la tendresa de la dona. Aquesta contradicció mas-
comunitat i que comparteix des de fa molt temps la culina, en bona part dels casos, crec que és viscuda
Celebració del diumenge amb nosaltres. Ell també des d’un punt de vista constructiu. Però en alguns
ha fet la seva primera comunió, que li havia estat homes pot derivar en els comportaments primaris
negada més d’una vegada per culpa de la seva ma- i criminals. Aquests assassinats es fan en el context
laltia, i que en la nostra comunitat l’ha pogut fer fi- d’una societat hipòcrita, plena de clixés masclistes.
nalment. Sí, avui en la nostra petita església els àn- Només posaré dos exemples senzills en el nostre
gels i el mateix Jesús han fet festa grossa i solemne, context social: si un home expressa el seu desig “és
la més gran potser de les primeres comunions en humà”; si una dona expressa el seu desig “és una
fa d’anys. Ni que només fos per la felicitat d’aques- puta”; si un home expressa els seus sentiments “és
ta mare es pot suportar els blasmes dels puristes molt bonic”, si una dona expressa els seus senti-
i dels canònics, i dels fariseus i mestres de la llei ments “és una bleda”. Així, anem pensant plegats,
d’avui dia. No sabeu com agraeixo formar part de des dels exemples més senzills als més greus, els
la meva comunitat. Francesc Gimbernat fets que acaben justificant, normalitzant i alimen-
tant la cadena del masclisme a la societat, a la polí-
tica i a les religions. Maria-Josep Hernàndez
E
LS BANQUERS I LA LLETERA DE LA
E
FAULA. Si per culpa d’un error o d’una
mala praxis, a un capità se li enfonsa el LS POLITICS NO HAN DE COBRAR?
vaixell; a un arquitecte li cau una casa; a Dolores de Cospedal, secretària general
un enginyer se li enfonsa un pont; a un metge se del PP, parla de treure el sou als polí-
li mor un pacient o a un cuiner se li posen malalts tics. D’entrada, la gent podria dir: “Què
els comensals... segons la Llei va a judici i pot aca- bé, que justa i encertada, què solidària, quin bon
bar a la presó. És lògic, n’era responsable. I els ban- exemple!”. Però pensem-hi més enllà: si els polítics
quers, no són responsables quan deixen els jubilats no tenen un sou, i no parlo de xifres astronòmiques
sense diners, els treballadors a l’atur? No se´ls ha de ni de pensions vitalícies desmesurades, qui es po-
jutjar? Tan difícil és la seva feina? Veiem una faula drà dedicar a la política? Només aquells que viuen
clàssica: La jove lletera porta la llet al mercat i so- de renda, o propietaris de grans empreses i grans
mia comprar-se una ovella, un ramat, fer formatges, capitals, que poden dedicar-se a fer política sense
comprar-se un vestit, anar a la fira i casar-se amb el preocupar-se d’alimentar i donar sostre a la famí-
príncep. S’entrebanca, cau i se li trenca el pot, i perd lia. I quina mena de política faran aquests? Sens
la llet, el ramat, el vestit... Havia calculat malament dubte, no serà la mateixa política que defensarà
els riscos. I si fos un banquer? Segur que li pagaríem per la societat un treballador o treballadora, una
la llet, l’ovella, el ramat i fins i tot un príncep (en for- mare, un petit empresari autònom o un jove que ha
ma de jubilació). A què es deuen aquests privilegis? de lluitar per tirar endavant i pagar-se els estudis.
Ningú demana disculpes ni reconeix errors. Al con-
trari. O serà que estan al servei (i estan protegits) de
En fi, que la dreta va molt ben encaminada, ja sa-
ben el que es fan. Maria Josep Hernàndez 13

14. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
Converses amb Teresa Forca- vull deixar de recomanar-vos La JOC, un missatge viu. Per Ro-
des. Eulàlia Tort. Edicions Dau aquest llibre com a imprescindi- ger Aubert. 104 de la Col·lecció
ble, com a “lectura obligatòria” Emaús, CPL Editorial.
He tingut el goig de començar
de qualsevol lector de l’Agulla.
aquest octubre un curs de Teolo- Roger Aubert, professor a la
Són veritablement converses de
gia sobre La Trinitat, de la mà de Universitat de Lovaina (Bélgica)
vivències, de coneixements, de
Teresa Forcades, i m’ha vingut al ens apropa a la persona i a l’ac-
pensament i de fe, que podeu
cap la primera vegada que vaig ció pastoral de Joseph Cardijn
compartir o no, però que de ben
descobrir la lluminositat del seu entre els i les joves treballadors.
segur us enriquiran. I a l’Eulàlia
pensament i la seva veu en pro Ho fa d’una manera molt prope-
Tort cal posar-li un excel.lent per
d’una església renovada. Va ser ra i que traspua admiració, amb
l’any 2005: a la meva parròquia una primera part de
hi havia unes fotocòpies amb relat històric de la vida
una entrevista que li feia Josep compromesa, iniciada
Lligadas a l’Agulla, revista que al 1914, amb l’allibera-
llavors jo no coneixia. Tant em ment humà i espiritual
va impactar el contingut de l’en- dels treballadors i tre-
trevista i el fet que un mitjà s’in- balladores joves. I amb
teressés per una veu tan profè- una segona part de
tica i llavors poc coneguda, que transcripció de textos,
no vaig restar de braços plegats. elaborats pel propi Car-
Vaig demanar l’original de la re- dijn o col·laboradors,
vista i, amb la butlleta de subs- on trobarem l’essència
cripció emplenada i en un sobre, de la JOC i la seva raó
vaig fer una nota oferint-me com d’existir.
a periodista i com a persona a
saber conduir aquestes conver- Podem tenir aquest llibre a les
col.laborar amb el mitjà en el que
ses, aprofundir en les respostes, i mans gràcies a la iniciativa de la
calgués. Tot l’equip ho recorda
no limitar-se a un formulari sinó, JOC de Catalunya i les Illes de
amb un somriure, i a mi, aquí em
ben al contrari, saber fer un di- traduir un text que es trobava es-
teniu, set anys després.
àleg enriquidor i planer que ens gotat i que ara, els i les jocistes,
Parlar ara de Teresa Forcades acosti a la profunditat impactant com també la resta de militats de
és parlar ja d’algú molt cone- d’una persona excepcional. Ma- moviments de pastoral obrera,
gut, i me n’alegro amb l’ànima ria-Josep Hernàndez podrem llegir –i regalar–. Quitè-
perquè cal la seva veu. Però no ria Guirao.
1L’Agulla, al Facebook. Si teniu compte al
facebook, i si l’Agulla us agrada, ja ho sabeu:
Busqueu l’Agulla i digueu “m’agrada”. Fàcil, oi?
Així podrem comentar tots plegats la jugada de
manera més participada.
2 l’agulla, en format electrònic. I, per
cert, si voleu rebre l’Agulla en format “pdf” no-
més ens ho heu de dir. Iniciem aquesta nova forma
de comunicació per arribar a moltes altres perso-
nes. Només ens ho heu de comunicar al correu:
3 ... I recordeu que molts dels articles
de l’Agulla podeu llegir-los també al
nostre bloc a Catalunya Religió: http://
agulla.revista@gmail.com www.catalunyareligio.cat/blocs/puntada
14

15. Relleus
Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus Relleus
Guillem Pla: “Anem Transformant
partint del nostre entorn”
Marta Moya
Tinc el plaer de xerrar una estona amb A Badalona estàs ficat en un
en Guillem Pla, manlleuenc de 32 anys. hort urbà...
Ens coneixem per la nostra militància a
Sí, tot va sorgir un dia al
la JOC. Després de dedicar-se un temps
mercat, quan un jove immi-
a la pintura, actualment viu a Badalona i
grant em va demanar que
treballa de tallerista/educador en la Uni-
l’ajudés a acabar la compra.
tat d’Educació Compartida de la Mina. I
Ho vaig fer, vam estar par-
el seu compromís passa també pels Indig-
lant i em va comentar que
nats i la creació del “Nucli d’Autogestió”.
vivia en una fàbrica. Amb la
Per què comences a implicar-te a Sant Adrià quan aca- Mireia, la meva parella, vam estar fent indagacions
bes l’alliberació a la JOC? i al final vam localitzar-la, i hem fet un hort amb ells
en un solar al costat de la fàbrica. Bé, ja hem fet una
Fa un any que visc al Gorg. Veia millor comprome-
plantada i n’hem menjat!! Però de moment només
tre’m allà, però St. Adrià el conec més. No m’aca-
un dels qui hi viu treballa a l’hort activament. Li
bava de decidir, però vaig anar de viatge a Mèxic i
hem proposat de fer una assemblea a la fàbrica, a
allò em va regirar: aquella gent no tenen res i mun-
veure si algú més s’anima. I així estem...
ten unes històries espectaculars! Per això començo
a participar a Sant Adrià. A Indignats hi ha de tot, El teu compromís també passa per l’ACO i la JOC.
accions de protesta i propostes per començar a can-
Sí, formo part de l’equip de consiliaris de la JOC
viar el sistema. Ara estem muntant un “Nucli d’Au-
d’Osona, tot i que de moment no acompanyo cap
togestió”.
grup.
En què consisteix?
I en totes aquestes lluites, quines llums hi veus?
La idea és aconseguir un local on no haguem de pa-
Per mi estan naixent alternatives reals al sistema
gar lloguer. Si disposem de recursos econòmics han
capitalista. Podem fer lectures super pessimistes o
d’anar a parar directament a la gent, als projectes.
no. A poc a poc vas descobrint un munt d’iniciati-
En aquest espai hi volem muntar una botiga gratis,
ves, experiències d’autogestió... ens estem donant
un banc del temps i un punt d’informació.
un cop de mà entre tots, i això crea comunitat. Si
Gratis? el veí les passa putes, o li foto un cop de mà o no
ens en sortirem. Ens hem de reinventar, i a petar el
La idea de la botiga gratis gira al voltant de les ne-
sistema capitalista!
cessitats de la gent; que sigui un lloc on trobar el que
necessites sense haver de pagar i on puguis donar el Com?
que ja no facis servir (pot haver-hi o no intercanvi).
És cert que aquest camí no pot ser de flors i violes,
I el punt d’informació? per força ha de ser caòtic, perquè anem cap a la
idea de compartir, que és tot el contrari del que ens
Té l’objectiu de donar a conèixer projectes i iniciati-
estan fent creure. T’ajudes, aprens, i mica en mica
ves. La Cooperativa Integral Catalana n’és un exem-
anem canviant el model, recuperant maneres més
ple, amb iniciatives com el “creuament de lloguers”
sanes de viure, de fer comunitat. Anem transfor-
entre gent a qui en un futur proper el banc podria
mant partint del nostre entorn. Està bé moure’s i
desnonar la casa: dos propietaris en aquesta situ-
protestar en massa, però hem de començar pel nos-
ació es lloguen els respectius pisos al mateix preu
tre entorn més proper. I el macro-canvi ja vindrà, a
(posem 300€), intercanviant-se així els pisos a cost
través de la desobediència civil massiva, que penso
zero i frenant el banc almenys per un temps. El Punt
que és la clau. Mentrestant, podem anar construint
d’Informació també està pensat com a punt de di-
allà on estem.
fusió d’accions que es vagin convocant, des de 15M
o des de qui sigui. I el banc del temps l’hem d’anar Podeu consultar l’obra artística de Guillem Pla al blog:
definint. http://guillempla.wordpress.com/2011/09/28/guillem-
pla-berdier/
15

16. La fe de cada dia
La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia
L’esclat de l’octubre de 1962
Josep Lligadas
Fa un parell d’anys, aquesta secció que ocupa- vinguda estructura de poder trontollava per
va la darrera pàgina de L’Agulla es va aturar. tot arreu. Les revolucions alliberadores inici-
Les coses no són eternes, i el seu autor va ades amb la Revolució Francesa havien anat
considerar que de moment ja n’hi havia prou. desmuntant aquesta manera tan poc evan-
Però ara, a petició de la nova coordinadora gèlica tenia de mostrar Jesucrist, i ho feien, a
d’aquesta revista, la secció ha decidit tornar a més, sovint en nom d’una principis i objectius
posar-se en marxa, per anar comentant temes en els quals era molt fàcil reconèixer-hi els
de fe cristiana, per ajudar a reflexionar-la i a criteris evangèlics que l’Església més aviat
conèixer-la millor. amagava. I a l’Església li costava moltíssim
d’adonar-se de la immensa contradicció que
I és que, a més, l’ocasió de la represa és bona.
tot això significava.
Com ja és ben sabut, aquest mes d’octubre,
concretament el dia 11, fa cinquanta anys No sabrem mai, certament, quina anàlisi feia
d’aquell esdeveniment que tan decisiu va ser Joan XXIII de tota aquesta realitat, i quina
en la vida de l’Església. Fa cinquanta anys consciència tenia de tot el que calia canviar
que el papa Joan XXIII va inaugurar el Con- en l’Església perquè realment esdevingués la
cili Vaticà II. I parlar de temes de fe en aquest sal de la terra i la llum del món que Jesús li
aniversari provoca com una especial alegria. havia encomanat de ser. Però el que sí que és
segur és que el Concili el va convocar perquè
Perquè, de fet, el Concili Vaticà II va ser, po-
veia clar que calia obrir nous camins i canvi-
dríem dir, com una proclamació d’allò de més
ar el rumb que l’Església portava des de feia
net, de més valuós, de més ric en humanitat
tants de segles. I, en una decisió carregada de
que té la fe cristiana.
voluntat de fidelitat a les crides de l’Esperit,
Perquè la fe cristiana, després d’aquells pri- va fer aquella inesperada proposta que tant
mers segles de testimoni enmig de l’hostilitat va sorprendre als ben instal·lats dirigents
i de tant en tant la persecució, s’havia anat eclesiàstics que havien fet de l’Església la seva
acomodant al sistema d’aquest món i havia intocable empresa, i tantes il·lusions va obrir
anat esdevenint una estructura de poder, i a molts altres eclesiàstics, i després a molts
sovint de molt de poder. Capes i capes de altres cristians més de carrer, que veien que
pols s’havien anat dipositant sobre la frescor l’Església s’estava allunyant de manera cada
i la vivesa de la paraula de Jesús i sobre el cop més tràgica del camí de Jesús.
missatge que la comunitat dels seus seguidors
Del Concili Vaticà II en van néixer moltes
estava cridat a transmetre al món a través de
coses, que continuen vives malgrat tots els
la seva manera de viure, com a ferment capaç
intents d’ofegar-les. Una d’elles, la possibilitat
d’encaminar la història humana pel camí tan
de reflexionar la fe amb llibertat, per buscar
profundament humà i humanitzador que
una manera de pensar-la i de viure-la més
oferia l’Evangeli.
propera a Jesús i més propera a la nostra reali-
De fet, quan Joan XXIII va convocar el Concili, tat. Doncs en aquesta línia intentarem repren-
ja feia molts anys que aquesta Església esde- dre aquesta secció.
El que mana vol que els manats siguin dòcils.
El retall
Hem de partir d’aquesta obvietat
Joan Fuster