Butlletí de l'equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat

1. Crit Solidari
Butlletí periòdic de
l’Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat de Sant Feliu
Sumari: Minvar per créixer:
2 Per un com-
promis polític.
el demà serà una altra cosa
Fundació Utopia.
Aquests dies s’està parlant molt
3 8 de març, dia
de la impressionant pel·lícula
de la Dona
“Homes i déus” sobre els monjos
Treballadora.
d’Algèria segrestats i assassinats
T. Forcades
el 1998 per no haver abandonat el
4 Josep Torrente, lloc i la gent on s’estaven enmig
comunicar del conflicte armat que hi va ha-
Església en un ver al país. S’ha divulgat molt el
món plural. testament del prior Christian de
Chergé, escrit dos anys abans dels
6 Creure és això. fets, amb un gran càrrega evan-
R. Bassas gèlica de perdó i comprensió. Un
fragment del text ens ha fet pensar
7 La convivència especialment en aquests temps de
a Salt. F. Musoll crisi econòmica i social i de grans canvis que s’albiren però no es defineixen: “No
hi ha esperança sinó quan s’accepta no tenir assegurat l’avenir. Voler imaginar el futur es
9 Immigració i crisi. fer esperança-ficció. Quan pensem l’avenir el pensem com el passat. No tenim la imagi-
M. de la Torre. nació de Déu. El demà serà una altra cosa que no podem ni imaginar. Això és una crida
a la pobresa”
10 Dues iniciatives
interessants. POC La crisi ens fa pensar que no hi ha futur i això és l’infern (“deixeu tota esperança els
que hi entreu”). Ben cert que la crisi econòmica té una cara molt negra i fins i tot
11 JOC: canviar ferotge per a moltes persones, milions: pobresa, sofriment físic i psíquic, injustícia
l’organització per social, exclusió del treball, retallada de l’educació, de la sanitat... I a nivell mundial:
treballar millor. explotació, espoli de matèries primeres, guerra, pirateria financera. Terribles
M. Hernández conseqüències morals i educatives.
12 Elements per Contra això cal la defensa i el combat. Indigneu-vos és el títol consigna d’un llibre
una consciència d’un vell lluitador francès de gran difusió aquests mesos. Però aquest combat
cristiana. M. Solé també pot mirar el cantó paradoxalment positiu de la crisi vista des de les àrees
benestants del món. Posem això com a condició necessària. Perquè si no seria una
riota. I sabent que també a l’interior d’aquestes àrees hi ha grans desigualtats, la
diferència i la lluita de classes no ha pas mort del tot.
El cantó positiu podria ser aprofitar la crisi per al despullament, per al decrei-
xement, pel minvar per créixer. Tots els entesos socials ho diuen: cal un decrei-
xement: de consum, de nivell de vida, de comoditats, d’abús dels recursos ma-
terials. Cal rebaixar els fums i la prepotència tècnica, econòmica, pretesament
intel·lectual. Cal combatre la banalització material de la vida si volem que CREIXI
la humanitat, la fraternitat. No pot ser un esforç solitari, l’estalvi escarrassat d’uns
pocs, sinó un canvi generacional i col·lectiu.
Número
Aquests dies que els cristians emprenem la Quaresma camí cap a la Pasqua, el
missatge de Jesús ressona com una gran consigna; no una fórmula tècnica, no
7 una solució màgica, però sí el gran criteri direccional: no de diner, no de prestigi,
no de poder viu l’humanitat. Resta la gran pregunta: què fa viure, què porta a la
vida? la Paraula de Déu, el reconèixer-lo com a únic Senyor, el servei generós fins
any 3
març a donar la vida en favor dels germans. Jesús ens hi passa al davant: minvar per
2011 créixer i el demà serà una altra cosa.
Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu

2. 2
Per un compromís polític
més enllà de les eleccions
El passat 26 de novembre, dos catalanisme... L’estratègia del PP
dies abans de les eleccions i la renúncia del PSC a defensar
autonòmiques, el Col·lectiu Utopia el catalanisme han fet créixer el
Joan García Nieto, amb seu a Sant moviment identitari català.
Boi de Llobregat, es va reunir per
plantejar un parell de preguntes, per Davant de tots aquests fets
situar-nos en el moment present, i altres que s’hi podrien
més enllà del resultat de les urnes. afegir, pensem:
Les preguntes eren: • Que una democràcia que que-
1.- ¿Quins són els problemes més di reduïda només a l’exercici del
greus que preocupen avui en vot és insuficient. La participació
els àmbits socials, econòmics i en la vida social i política, a més
culturals? a més de ser un dret democràtic
és un deure. Si ens limitem a una
2.- ¿En quina posició política ens democràcia purament representa-
hauríem de situar per a poder tiva avançarem poc.
aportar solucions a aquests
problemes, sobretot quan afecten • Cal, doncs, fomentar amb
persones més vulnerables? constància i fidelitat que els
ciutadans i ciutadanes arribem
Després d’un ampli i variat sindicats que semblen haver as- a exercir una tasca militant
debat, vam arribar a una sèrie sumit la submissió a les lleis del d’organització i control democràtic,
de consideracions que voldríem mercat com un fet que forma part i que estiguem més compromesos
participar amb vosaltres. Per això inevitable de la vida econòmica i en les organitzacions del poble.
us fem arribar aquest resum. social. • L’associacionisme és un instrument
Veiem... • S’observa, alhora, una gran pre- imprescindible per articular el
ocupació envers els desmantella- teixit social i participatiu
Mirant la realitat que ens envolta, ment dels serveis públics (educa-
observem una sèrie de situacions • Caldrà impulsar la cultura de
ció i sanitat sobretot) en favor de la solidaritat, sobretot entre els
que menyspreen la persona humana la privatització.
i que provoquen una profunda menors de 30 anys, que han de
deshumanització social: • Continua fomentant-se una eco- ser els qui edifiquin una societat
nomia basada en l’especulació millor
• L’atur, contrari al dret de treba- financera que no crea llocs de tre-
llar, colpeja cada dia més milers • Hi ha un treball important a fer
ball, i s’abandona l’economia pro- en la formació de la consciència
de persones i famílies. ductiva. social i política, que possibiliti la
• Són moltes les persones que • Les classes mitjanes, per la seva conscienciació dels problemes i
veuen retallades les prestacions part, cauen sovint en un tanca- eviti els lideratges desmesurats
socials, especialment les persones ment social i lluiten només per
més grans i desvalgudes. • Tots i cada u de nosaltres haurem
la preservació dels guanys obtin- d’espolsar les nostres pors, ja que
• Molt immigrants que vingueren a guts. molts cops resulten l’excusa per
cercar unes condicions més dignes • L’actual situació de crisi, que no no perdre la situació privilegiada
de vida pateixen sovint situacions és exclusivament econòmica, ha obtinguda.
de rebuig i d’explotació. aportat una gran confusió pel que Com a col·lectiu Utopia Joan García
• Creixen les situacions de descon- fa a trobar sortides. Fa la sensació Nieto, confiem, esperançats, que
fiança en els gestors públics, quan que les esquerres en el govern fan Aquell que és present en la història,
molts d’ells es limiten a aplicar les política de dretes. continuarà suscitant homes i dones
lleis d’un capitalisme salvatge, a • A Catalunya, en concret, hi ha profètics que ens ajudaran a sortir
més a més de caure, alguns, en a més a més, una doble clau en dels moments difícils. Nosaltres ens
una intolerable gestió corrupta. el moment d’escollir governs: posem a la seva disposició.
• Hi ha poca credibilitat envers uns dretes / esquerres; espanyolisme / Sant Boi, 26 de novembre de 2010

3. 3
8 de març, dia de la Dona Treballadora
Segons un estudi de l’Ajuntament de Barcelona
[Cristina Carrasco i Màrius Domínguez. Temps, treball
i ocupació: desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona, 2001], l’any 2000 a la ciutat
comtal les dones van treballar el doble que els barons
i van guanyar la meitat de sou. Elles es van cuidar de
la major part del treball no remunerat, que inclou no
només fer les feines de casa sinó també tenir cura de les
persones dependents o vulnerables de l’entorn familiar.
Encara que aquestes persones siguin els pares d’ell, en
gairebé la totalitat dels casos és ella qui se n’ocupa.
Per què passa això?
Cada una i cada un que llegiu aquesta columna teniu la
vostra situació personal i familiar molt concreta i potser mateixa capacitat d’estimar i una mateixa capacitat de
que lligui o no amb el que acabo d’exposar. Si no hi ser lliures.
lliga, si a casa vostra no és el cas que la dona sigui la
que treballa més i el baró el que cobra més, felicitats! Aquesta dignitat personal contrària a tota dependència
(felicitats si és el cas que les tasques no remunerades és el que celebrem el dia 8 de març, en commemorar
les teniu repartides equitativament). En cas que sí que l’accés de les dones al mercat laboral i, com a
hi lligui, en cas que a casa vostra sigui la dona la que conseqüència, a la independència econòmica. La
treballa més (sumant les hores que potser treballa fora realitat d’aquest mercat en el moment actual és sovint
de casa i les de dins) i, en canvi, sigui el baró el qui aclaparadora. Moltes persones es troben en una situació
guanya més, aquí teniu un tema per reflexionar amb que no és massa diferent de la dels jornalers del temps
l’evangeli a la mà. de Jesús que havien d’esperar a la plaça del poble si hi
havia algú que els volgués llogar per aquell dia (Mt 20,
El pressupòsit no és que aquesta distribució de tasques 1-16). La precarietat laboral és un mal i una injustícia.
és una imposició dels barons. La cosa és força més Ara bé, l’Evangeli té alguna cosa a dir-nos sempre que
complexa, ja que té a veure –almenys aquesta és la vivim un mal o una injustícia. El que ens ve a dir no és
meva comprensió– amb la manera com dones i barons ‘segur que t’ho has merescut’; aquesta seria l’explicació
construïm la nostra identitat infantil en relació a la dels fariseus; no. Tampoc no és ‘Déu t’ho ha enviat per
figura materna. En la mesura en què a la vida adulta provar-te’; aquesta explicació faria a Déu còmplice del
encara tenen la mare com a referent, els barons cerquen mal i de l’especulació financera; no. Més aviat és: ‘Déu
una dona que els cuidi i les dones un baró a qui no vol el mal ni la injustícia, no vol que patim ni que
cuidar. La proposta cristiana va més enllà i s’atreveix passem necessitat, però si patim està amb nosaltres i ens
a proposar-nos que sortim de l’univers infantil que té assegura que, per malament que ho passem, sempre hi
com a referent la mare (cal néixer de nou, néixer de haurà un gest d’amor que serà possible per a nosaltres’.
dalt, de l’aigua i de l’Esperit, cf. Jo 3, 1-8), per entrar en Descobrir quin és aquest gest per a mi, aquí i ara, és el
l’univers de l’Evangeli que té com a referent Déu. Als sentit de la meva vida.
ulls de Déu, tant les dones com els barons tenim una
Teresa Forcades i Vila,
monja benedictina a St. Benet de Montserrat
Nosaltres, dones obreres i cristianes, acollint el missatge de Jesús de Nazaret, que ens proposa la igual-
tat i amor entre dones i homes d’arreu del món, demanem als governs, empreses i institucions que:
• Es promoguin polítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i redistribució en els àmbits
laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones i homes per igual.
• S’articulin mesures correctives de la desigualtat salarial i en el sistema de pensions.
• L’Església catòlica modifiqui el seu discurs i pràctica actual envers les dones.
• S’universalitzi l’educació infantil de qualitat i els serveis professionals públics d’atenció a la depen-
dència.
(Extret del Manifest del Dia de la Dona Treballadora de les delegacions de Pastoral Obrera dels bisbats Catalunya)

4. 4
Guia per a unes parròquies i comunitats atentes al món
Josep Torrente,
comunicar Església en un món plural
Segons diu ell mateix, en Josep Torrente “no és de
l’ofici”Aquest capellà, format com a enginyer industrial, es
va trobar ocupant-se de les relacions amb la premsa quan va
arribar el bisbe Agustí a Sant Feliu, per continuar recollint les
notícies diocesanes per al Full Dominical... I finalment va ser
nomenat formalment delegat de Mitjans de Comunicació.
L’anem a trobar una tarda a la parròquia de Castellbisbal,
una de les dues que té encomanades, perquè m’expliqui en
què consisteix la seva tasca i per parlar dels reptes que la
comunicació ens planteja com a Església, tant a les parròquies
com als moviments. Deu ser un tema d’actualitat, perquè
m’explica que també els bisbes de Catalunya, no fa gaire, han
fet un petit curset sobre el tema.
– A la delegació ens ocupem, bàsicament, de tres tipus Les estructures parroquials tampoc no faciliten gaire
de comunicació: aquesta renovació de canals comunicatius, perquè les
• la que es fa en paper (el Full Dominical, la major feines solen recaure sobre els rectors, i per a molts, si no
part del qual es fa conjuntament amb els bisbats de hi tenen gaire traça, és una tasca molt feixuga. En el fons
Barcelona i Terrassa) i el butlletí oficial del bisbat; l’agilitat de comunicació depèn molt de les habilitats
informàtiques de la persona que se n’ocupa.
• la comunicació informatica: la creació, disseny i
manteniment de la plana web del bisbat; Cal tenir present que hi ha gent per a qui utilitzar un
altre llenguatge, com l’àudiovisual, és signe d’una
• la relació amb els mitjans de comunicació: elaboració proximitat, però continua havent-hi ha gent a qui això
de notes de premsa, relació amb els periodistes li sona com una cosa molt distant. És difícil arribar a
que demanen informació, etc. De fet, però,cal estar tothom.
molt al cas també de la comunicació interna, dins
de l’Església, a mossèns i a laics. No pot ser que – En un context que cada cop es va diversificant més
els feligresos s’assabentin d’allò que ens passa, que culturalment i on el cristianisme ha perdut molt de pes en
vivim, pel diari, com si fóssim persones externes a la societat, de vegades fa la sensació que ens expliquem molt
la institució. poc, que donem massa coses per sabudes Potser el nostre
missatge resulta inintel·ligible per a molta gent.
És força feina, per això hi ha una persona contractada,
a mitja jornada, que fa possible que tota la informació És cert. Per comunicar, el primer que hem de tenir en
vagi estant al dia. Treballem molt en equip. compte és a quines persones ens dirigim. Això ens
ajudarà a fer servir un llenguatge més entenedor. No
– Sembla que tots, poc o molt,estem avesats a la comunicació és el mateix adreçar-se a la gent de la parròquia de tota
escrita, però els temes informàtics deuen costar més, oi? la vida que fer-ho a les parelles que porten el seu fill a
– Sobre el paper, i mai millor dit, semblaria que els catequesi de primera comunió, i que potser tenen un
escrits haurien de circular amb fluïdesa, però jo més contacte molt ocasional amb la parròquia i desconeixen
aviat vaig constatant una certa reducció de les edicions, moltes coses relacionades amb la litúrgia o amb el
tant del Full Dominical com dels fulls parroquials. A la cristianisme, o senzillament, amb els costums de la
gent cada vegada ens fa més mandra llegir. I aquest és parròquia.
un problema. Això, quan fas notes de premsa per a publicacions que
Quant a la comunicació electrònica, es produeix una no són d’Església, cal tenir-ho molt en compte. Paraules
certa dualitat: hi ha gent que no ha entrat gens en aquest d’ús tan habitual entre nosaltres com “arxiprestat”,
món (sobretot les persones grans) mentre que els joves “diòcesi”, o “Advent”, tant els mateixos periodistes, si
s’hi mouen a tota velocitat i exigeixen una gran agilitat. no són especialitzats, com molta altra gent, no saben
Si mires la plana web del bisbat veuràs que la secció de què significa.
joves és molt dinàmica i fa un ús extens d’internet. Moltes I això per no parlar d’aspectes de contingut de la nostra
parròquies, però, viuen d’esquena a aquest món. fe.

5. 5
Quan vols comunicar, d’una banda has de fer pedagogia no és així. I ara has d’aprendre a col·locar la informació
i t’has d’explicar bé, però de l’altra et trobes que l’estil en els llocs on convingui per donar-ho a conèixer.
de comunicar del nostre món cada cop és més sintètic,
– En els moviments hi ha voluntat de comunicació, però no
ens hem acostumat a càpsules molt comprimides. Ens fa
sembla que s’aconsegueixi gaire, perquè es tendeix a adoptar
mandra llegir articles llargs. L’esforç, doncs, és doble.
la forma de manifest, que sembla que llegeixin només les
- Creus que les parròquies i moviments aprofitem prou els persones convençudes, o perquè es parla en argot.
mitjans de comunicació?
– En la comunicació cal saber trobar la punta a les
De fet, no els aprofitem gaire. No som prou conscients coses. Es nota molt quan es transmet un missatge
que allò que nosaltres vivim i fem pot ser d’interès per a “perquè toca”, de forma rutinària. I la veritat és que
d’altres persones. Els grans diaris difícilment publicaran costa redactar les coses com a novedoses quan has
la nostra sortida parroquial, o el curs de formació. Però d’informar d’una visita pastoral del bisbe o, per part
la premsa local, les emissores de ràdio o de televisió, dels moviments, quan arriba el Primer de Maig. Més
potser sí que ho faran. val fer poques comunicacions i bones. Cal triar bé les
notícies i pensar a qui van adreçades.
Potser la gent no vindrà a missa o es farà batejar perquè
hagi llegit una notícia sobre nosaltres al diari. Però I això de l’argot és ben veritat. A mi, quan vaig començar
potser descobrirà que fem coses interessants o que pot a col·laborar amb la JOC em va costar situar-me, perquè
prendre part en una acció solidària o en una xerrada em movia dins d’una sopa de lletres per a iniciats.
que nosaltres organitzem. I aquesta és una oportunitat De vegades en l’àmbit parroquial la comunicació és
de compartir espais amb persones que potser no es més fàcil perquè tot és menys elaborat i perquè tens
manifesten cristianes però amb qui tenim moltes coses ocasions per comentar la jugada amb la gent i et fan
en comú. adonar fàcilment de què s‘entén i què no. Aleshores
és més senzill de corregir els tics. Val a dir que en els
– De vegades els cristians ens queixem que la imatge de
moviments hi ha un bon caliu i una xarxa de relacions
l’Església està molt supeditada a allò que diuen els bisbes o a
personals que fa que es donin més coses per enteses.
les notícies del Vaticà. I ens sembla molt difícil contrarrestar
Això està bé, però de vegades genera molts sobreentesos
això. Però en canvi ens costa molt vetllar perquè les nostres
i un llenguatge molt propi.
comunitats siguin millor conegudes allà on vivim. I això
depèn de nosaltres. O no? Arribes a la conclusió que han d’estar en permanent
revisió les maneres com comuniquem, perquè cada cop
– Sí, és clar. No en tenim l’hàbit ni clergues ni laics. És
menys les persones a qui ens adrecem són homogènies.
cert que el nostre testimoni com a cristians és fonamental
Abans hi havia un bagatge comú en molta gent. Et
i és molt valuós. Però ens cal explicar-lo, perquè sol,
podies comunicar amb molta brevetat perquè el que
segurament, no s’entén. Quan envies una notícia a un
volies dir hi havia moltes coses de context que la gent ja
diari, de vegades et sorprens de la bona acollida que
sabia. Ara s’ha internacionalitzat i pots penjar una cosa
ha tingut.
a internet que poden llegir a Honolulú, però al costat
Portem la inèrcia de quan l’Església, sobretot als pobles d’això dins de la mateixa parròquia has de pensar en
petits, marcava el ritme de la vida social. Quan això és formes de comunicació diferents, perquè allò que
així, els altres et vénen a preguntar. Però és que ara ja comuniques sigui intel·ligible per a tothom.
Un llibret per comunicar millor
Manel Simó, periodista i capellà, va escriure ja fa uns quants anys aquest
llibret: la comunicació al servei de l’evangelització, publicat per l’Editorial
Claret. És una invitació a afrontar, des del punt de vista pràctic, els
reptes d’aquesta societat tan canviant i tan plural, on el paper de
l’Església és molt diferent al d’èpoques passades i on la comunicació es
produeix de formes també molt diverses. Tot i ser escrit quan internet
no havia assolit encara el paper que avui té, el seu contingut continua
ben vigent. Pot ser un bon ajut a l’hora de replantejar-se la comunicació
de grups i comunitats. I de tota persona amb ganes de fer arribar el
missatge de Jesús a tothom.
Podeu trobar-lo al Centre d’Estudis Pastorals (Rivadeneyra, 6, 3er.,
Barcelona).

6. 6
Davant la teva creu, Senyor Jesús,
restem en silenci, corpresos.
Recordem com recorries Palestina
i t’acostaves als pobres, Pregària
i posaves llum als ulls dels cecs,
i renovaves la il·lusió, de la creu
Extret del llibre Pregàries de la Vida,
i cridaves a canviar la vida i a fer nou el món, CPL, col·lecció Celebrar 53
i anunciaves l’amor sense mesura de Déu al Pare.
Davant la teva creu recordem la teva fidelitat fins al final,
la teva entrega sense reserves.
I recordem també com el mal i la mentida
–el mal del món i el nostre mal,
la mentida del món i la nostra mentida–
t’ha volgut fer desaparèixer
i ho han aconseguit:
t’han detingut, t’han tortura, t’han crucificat.
Senyor Jesús,
davant la teva creu,
contemplant el teu rostre,
que reflecteix el rostre adolorit de tota la humanitat,
i al costat de Maria, la teva mare,
deixa’ns dir-te el nostre agraïment,
el nostre amor, la nostra fe.
Mira’ns i dóna’ns la teva gràcia salvadora, Senyor Jesús.
No sóc massa diferent als altres i, per tant, a mi també
Creure és això
m’ha impressionat i emocionat “Dioses y hombres” (Xa-
vier Beaubois, 2010). Érem força gent, diumenge passat
a la tarda, cosa estranya al cine i més al cine on vaig anar.
Hi havia expectació i el resultat, us ho puc ben dir, hi res-
pon amb escreix. El primer que em va fer pensar és això,
justament. Volem històries d’autenticitat i emotives, sí...
però solament això? No ho crec... El buit de sentit de la
nostra cultura o, més aviat, les dificultats objectives del
ritual o els relats de sentit que hem heretat en fer-se pre-
sents dins el nostre llenguatge generen un dèficit. No tan
sols lingüístic (què és Déu, per exemple) sinó sobretot del
tast d’eternitat, de l’experiència meta-històrica, de vida
més profunda (de tocar un tros de Déu, per exemple).
La segona cosa que vaig pensar és sobre l’actualitat de la Sobre... i dins. El film és també com una immensa pregà-
vida contemplativa: uns monjos abocats al poble que han ria. Ho mostra molt bé amb alguns dels resos o amb les
triat servir, a l’Algèria violenta dels anys noranta, fins les lectures dels àpats. Especialment, m’agrada -com a pre-
darreres conseqüències; que reben la força fent-se febles; gària, com a símbol eucarístic- l’escena del darrer sopar
que s’enamoren de la petitesa de les persones (incloses que la comunitat celebra al seu monestir, la nit abans que
les seves misèries més nefastes) postrant-se davant la la majoria de monjos fossin segrestats (i després assassi-
grandesa del tros de Déu, de plenitud, que cadascú duu nats). Obren vi, aquest símbol de la festa i de la sang, i el
a dins. Que ho deixen tot per l’amor, i que experimenten prenen junts. Somriuen com un tast de la festa de la ple-
fins on val la pena fer-ho. Que s’estimen també ells, mal- nitud, això és la taula parada i el beure -amb el vi- fins
grat les tensions. Ara que es parla de falta de vocacions, la darrera gota de la vida que se’ns proposa. I ploren.
aquesta descarada defensa de l’amor contemplatiu em Veuen fins on arriba aquest “fins les darreres conse-
sembla el millor argument possible. qüències” que tot amor de veres pressuposa. Creure és
això, o no és res.
Vaig pensar moltes més coses, i més que me’n vindran.
Sobre mi, és clar. Sobre aquests països que viuen ara la Ramon Bassas
Publicat al bloc “Roba Estesa”, l’1 de març del 2011,
convulsió de nous canvis i esperances. Sobre l’islam. al portal de Catalunya Religió.
Sobre la violència. Sobre la providència. Sobre la mort.

7. 7
La convivència a Salt (el Gironès)
A Salt no hi ha un equip de pasto- particulars, que, en un ple muni-
ral obrera ben estructurat, però sí cipal, es queixen i creen aldarulls
que, a la parròquia de Sant Cugat, per fer sentir les seves reivindica-
formant part de diferents grups cions de més seguretat. Algú acusa
parroquials, hi ha un grapat de d’alguns robatoris a immigrants.
persones treballadores molt men- Els marroquins se senten ofesos i
talitzades en la situació laboral i manifesten públicament el seu de-
implicades en els grups i movi- sacord. Els mitjans de comunicació
ments socials. Periòdicament ens extremen les posicions.
reunim per fer revisió de vida, po-
Les dues parròquies es reuneixen
sar en comú la situació laboral i els
i es parla de la situació, juntament
compromisos que com a cristians i
amb Càritas fan costat als
com a treballadors prenem.
immigrants més desfavorits i
Amb motiu dels fets del febrer de a l’Ajuntament, que manifesta
l’any passat i del gener d’aquest el compromís de trobar-hi
any, que han afectat fortament la solució proposant més atenció
convivència a Salt, aquestes perso- als immigrants i més seguretat
nes s’hi han posat a totes, i com a ciutadana, però que no disposa de
grup ho hem anat reflexionant. recursos suficients.
1.-Salt és un poble tradicionalment Les dues parròquies, Sant Jaume
tèxtil, ara amb fàbriques tancades, molt d’atur i sense i Sant Cugat, fan públic el cap de setmana del 27-28
perspectives de feina. Més de 30.000 habitants. 43% de febrer el següent comunicat, al qual es dóna la més
d’immigració de fora de la península: Marroc, països àmplia difusió, per contrarestar el clima de crispació i
centreafricans, Índia, Paquistan, Llatinoamèrica, etc. incertesa:
Molts de grups i entitats culturals i esportives. Dues
Treballem pel respecte, el diàleg
parròquies. Ajuntament socialista.
i la convivència
Davant el creixement de la immigració i els problemes
A partir dels fets conflictius d’aquests darrers
de la manca de locals adequats per a les celebracions
dies en el nostre poble, dels quals s’han fet ressò
del culte (normatives municipals), amb la col·laboració
els mitjans de comunicació, les dues parròquies
directa d’UnescoCat, s’estableixen contactes amb tots
de Salt reiterem la nostra voluntat de treballar
els caps religiosos: musulmans, sufís, siks i les dife-
pel respecte, el diàleg i la bona convivència entre
rents esglésies evangèliques locals (Filadèlfia-gitanos)
els veïns, com ho fem des de la Taula pel diàleg
i centreafricanes (Adventistes, Presbiterians, Església
interreligiós de Salt.
de Crist, Ciutadans del Cel, etc. per crear la Taula de
Diàleg Interreligiós. Portem dos anys d’existència, amb La seguretat és un dret, com és un dret tenir un
reunions cada dos mesos, excepte en casos urgents. Hi treball digne i ho és poder posar cada dia un plat
assisteixen unes 15 persones i es fan rotativament en a taula.
els diferents llocs de culte i trobada, incloses les parrò- Més que prendre partit, es tracta de fer costat a
quies. les persones més febles i desprotegides.
La nostra parròquia de Sant Cugat deixa la sala gran La solució dels conflictes no es troba en els en-
dels locals parroquials els dissabtes i diumenges a qua- frontaments, sinó en el respecte i el diàleg, que
tre confessions religioses centreafricanes. Això també asseguren una bona convivència.
és un bon motiu d’intercanvi i relació.
Recordem, en tot moment, l’anomenada Regla
El Consell Parroquial ha propiciat sempre la coneixen- d’Or evangèlica, vàlida per a tothom: “Feu als
ça, la bona relació i l’ajuda fraterna als cristians d’esglé- altres tot allò que voldríeu que ells us fessin a vo-
sies evangèliques nouvingudes. saltres”.
Els membres del grup de pastoral obrera tenen, de L’Ajuntament dialoga amb totes les parts, amb el com-
temps, relació directa amb la problemàtica de la immi- promís, com s’ha dit, de més atenció als immigrants i
gració, per motius de feina i de veïnatge. més seguretat ciutadana.
El conflicte de finals de febrer del 2010, difós i agreujat Les dues parròquies (amb els Consells, tots els grups
per la pressió mediàtica, neix d’una sèrie de robatoris i parroquials, associacions, col·laboradors i a les misses)
la sensació d’inseguretat per part d’alguns comerços i i Càritas Salt (amb tots els grups i accions-més de 70

8. 8
voluntaris-), utilitzen tots els recursos per mentalitzar
sobre els drets dels immigrants i la construcció d’una
convivència basada en el respecte i el suport als més
febles i vulnerables.
La Taula de Diàleg Interreligiós ho continua treballant
des de primera línia, juntament amb el problema de la
manca de locals pel culte.
A les nostres parròquies, la relació amb els immigrants
és un dels punts prioritaris dels objectius i del treball
El Santo de los mojados
pastoral. També ho és en el grup de pastoral obrera.
Des del març, el clima de convivència és cada vegada
millor i la situació cívica s’estabilitza completament.
2.-La tensa situació viscuda el passat mes de gener a
Salt va començar amb el robatori d’una moto per part
E n el nombre del Padre y del Hijo
en nombre de tu Espiritu Santo
me des la protección de tu manto.
de dos nois marroquins. La policia municipal, que ja els
coneixia, els va perseguir amb el cotxe. El noi que anava
a la part de darrera de la moto, en veure-ho, va baixar
i corregué a amagar-se, el conductor va accelerar i la
C oncédenos, Señor, yo te pido,
llegar a los Estados Unidos.
No dejes que regrese al infierno
moto va xocar contra un arbre, el noi, que no es va fer que a mi país convierte el gobierno.
res, corregué i va entrar en un portal d’habitatges, els
municipals li van anar al darrera. El noi va sortir per
la finestra del cinquè pis que dóna al pati interior per
baixar per la canal de l’aigua i escapar-se dels munici-
Q ue tu sombra ciegue
a los que nos persiguen
que tratan de impedirnos llegar
pals. Va relliscar i va caure del cinquè pis al pati. Es va pero no lo consiguen.
M
commocionar greument amb traumatismes. El van tras-
lladar urgentment a l’hospital i el posaren a l’UVI. anda tu refulgencia Señor
por mares y desiertos
El divendres, 14 de gener, van fer córrer que el noi ja era para que ya ni el frío ni el calor
mort. Una bona colla de companys, més o menys de la
dejen mas muertos.
seva edat, es van manifestar davant de la policia muni-
cipal cridat: “assassins” i van cremar contenidors.
L’endemà, la nit del dissabte, dia 15, la situació es va E stamos en peligro de perder la vida
y aquí no nos podemos quedar
no queda otra salida.
agreujar: 5 cotxes i 7 motos cremats, parets emmascarades
i una gran sensació d’indefensió, tot i la gran quantitat San Pedro eres el santo patrón
de mossos d’esquadra repartits pel poble. de todos los mojados
Les associacions de veïns i les entitats convoquen una
concede la legalización al indocumentado.
manifestació silenciosa pel dissabte 22 de gener. Tot i no
veure-ho clar, ja que pot complicar el clima de crispació
i poden venir grups radicals contra els immigrants, els
P ero si en mi hora desastrada
tirado quedo yo en el camino,
si ya no vuelvo besar a mi madre
grups parroquials, inclòs el de pastoral obrera, hi par- y no regrese ya con mis niños,
ticipen. Aquella setmana va ser de molta tensió. El noi
va morir. Hi va haver moltes reunions. Finalment es
consensua el manifest que es llegeix al final i el lema de
la manifestació silenciosa: “Volem viure a Salt en pau i
S eñor San Pedro, a ti me encomiendo.
Dame tu bendición y consuelo
y a los que como yo van muriendo
bé”. les abras tú las puestas del cielo.
L
A la manifestació hi van participar més de 3.000 per- a sombra de San Pedro divino
sones, moltes d’elles immigrants, colze amb colze amb
nos ha de cuidar en el camino.
els saltencs de sempre. Va ser una lliçó de civisme i de
Te pido paz porque al invocarte,
voluntat de convivència, de respecte i de voler avançar
junts. tu protección esté de mi parte.
El grup de pastoral obrera n’ha tret conclusions. Els
companys immigrants són treballadors, molts d’ells
sense feina. Viuen en extrema pobresa. Són els que més
P rotégenos de los asaltantes,
contrabandistas y otros maleantes.
Permítenos brincar el alambre
necessiten el nostre suport. Volem afavorir l’intercanvi pues nuestros hijos se mueren de hambre.
de cultures. En definitiva, apostem per la convivència
a Salt. Los Tigres del Norte
Fèlix Mussoll, Delegat de Pastoral Obrera de Girona.

9. 9
Immigració i crisi
La crisi ha tingut un impacte direc- sinó que es fa necessari desenvolu-
te entre la població immigrada que par polítiques públiques i disposi-
compta amb les taxes d’atur més tius a la societat civil que afavoreixen
elevades de tota Catalunya. La taxa l’aprofitament del potencial produc-
d’atur entre la població immigrada tiu de les persones immigrants i aca-
no comunitària es troba ja en el 35% bar amb aquesta subocupació:
en el cas dels homes i el 23% entre
• Potenciar l’homologació o
les dones. En tots dos casos, taxes
convalidació dels estudis
d’atur deu punts percentuals per
i estudiar com fer que els
damunt de les de la població amb
procediments siguin més
nacionalitat espanyola, que és de 20
senzills sense que hi hagi pèrdua
punts en el cas del homes
de garanties ja que és una eina
Tot i que ha disminuït el nombre clau per al reconeixement oficial
de persones nouvingudes, de la formació reglada de les
arribades tant per les vies legalment persones immigrants i per tant
establertes com de forma irregular, La formació com a factor per aprofitar el seu potencial
continua existint una borsa d’integració social i laboral productiu.
important d’estrangers en situació
La formació i l’experiència laborals • Establir mecanismes eficaços de
d’irregularitat, borsa que podria
són elements clau per a la igualtat reconeixement de les competèn-
veure’s incrementada per persones
d’oportunitats. La població estran- cies professionals. L’evolució
que tot i que actualment tenen
gera és una població jove en plena que fins ara està tenint l’acre-
autorització de residència podrien
edat laboral, fet que la configura ditació de les competències ens
perdre-la com a conseqüència d’una
com una població especialment di- fa preveure que seran molt po-
situació d’atur perllongada en el
nàmica. La formació ha de possibi- ques les persones treballado-
temps, l’anomenada irregularitat
litar la mobilitat entre sectors i pro- res que tindran opcions reals
sobrevinguda.
moure l’accés a sectors laborals que de participar en convocatòries
S’està produint un clar empitjora- generin ocupació de qualitat, espe- d’acreditació de les competèn-
ment de la situació de les famílies cialment per aquelles persones que cies professionals, ja sigui en
d’origen estranger, fet que ha com- es troben en situació d’atur. una convocatòria que completi
portat una disminució dels procedi- el procés experimental iniciat a
S’han de continuar oferint recursos i
ments de reagrupament familiar i Catalunya o sigui en una convo-
per a l’aprenentatge de les llengües
que alguns membres d’aquestes fa- catòria que ja estigui adaptada
catalana i castellana entre la pobla-
mílies s’hagin vist obligats a tornar a la nova normativa estatal. Es-
ció immigrant, ja que és un factor
als seus països d’origen. pecialment preocupants són les
bàsic d’inserció laboral en igualtat
dificultats amb què poden tro-
Continua donant-se una clara situa- de condicions i perquè els resultats
bar-se les persones estrangeres
ció de desigualtat entre la població són lluny encara de ser òptims. El
a l’hora d’acreditar documental-
immigrada, que s’ha vist agreujada català realment ha de ser una llen-
ment aquesta experiència labo-
per l’actual situació de crisi, desi- gua d’oportunitats i un cop assolits
ral. El procediment ha d’establir
gualtat que es dóna especialment els coneixements exigits per al lloc
salconduits per a aquelles per-
pel que fa al nivell salarial, sobretot de treball, aquests han de ser valo-
sones estrangeres que puguin
entre la població femenina. rats, també a nivell salarial.
demostrar la seva experiència
Continua també existint una clara tot i que no per les exclusives
necessitat de potenciar mesures per 2. Acabar amb la subocupació vies establertes.
a garantir la igualtat real i efectiva La població estrangera que ha vin-
Totes aquestes mesures han d’anar
de tots els catalans i catalanes inde- gut a ocupar nínxols de precarietat,
encaminades a possibilitar que la
pendentment del seu origen o sexe. en molts casos compta amb un nivell
població immigrada no es vegi obli-
Caldria potenciar noves mesures formatiu i una experiència laboral
gada a treballar en sectors precaris
per a garantir la igualtat real i efec- molt superior a la necessària que se
i que en alguns casos han patit l’en-
tiva de població immigrada, que li requereix. Són situacions d’ocupa-
vestida de la crisi i difícilment es re-
passarien sobretot per millorar la ció, doncs, molt per sota dels seus.
cuperaran.
formació i per acabar amb la subo- Així no només cal potenciar la for-
Mònica de la Torre Sánchez
cupació. mació entre la població immigrada
AMIC-UGT de Catalunya
www.associacioamic.cat
viladecans@associacioamic.cat

10. 10
Dues iniciatives interessants
que proposa la Delegació de pastoral Obrera de
Catalunya. Per pensar. Per compartir. Per viure
amb esperança. Per ser més solidaris.
Què és una ILP?
La Iniciativa Legislativa Popular és una eina que té la societat civil de portar als
parlaments (autonòmic o estatal) una proposta de llei. Normalment, la presenten
persones físiques que pertanyen a associacions civils que volen promoure lleis que
els partits polítics representats al parlament
no impulsen. Perquè s’accepti, cal passar
per uns tràmits administratius i el suport
de, com a mínim, 500.000 persones a través
de signatures. Exemples de ILP anteriors
presentades al parlament català són: anti-
incineració, declaració de Catalunya lliure
de transgènics i l’anti-taurina que, finalment,
va reeixir.
Per l’ocupació estable i amb drets
Aquesta ILP ha estat promoguda per 10
sindicalistes de CCOO i UGT (l’han de
presentar persones físiques) i articula
una Proposició de Llei sobre l’ocupació
estable i amb drets, qüestionant capítols
bàsics de la Reforma Laboral del 17 de
juny del 2010. L’objectiu és modificar-ne el
contingut en tot el que afecta a la regulació
de l’acomiadament, la dualitat del mercat de
treball i la negociació col·lectiva, que en la
seva formulació actual lesiona greument els drets dels treballadors. El text de la ILP
es pot trobar a la plana web de CCOO.
La ILP per a l’ocupació estable i amb drets ha estat aprovada en el tràmit previ de
presentació al Congrés dels diputats (9/12/2010). Ara es troba en la segona fase de
tramitació; quan aquesta se superi, caldrà recollir en un període de temps relativa-
ment curt (uns tres mesos) el màxim número de signatures possible. Les signatures
s’han de recollir en els impresos que autoritzats a tal efecte i sota una normativa
estricta per a què les signatures siguin vàlides.
Per canviar la llei hipotecària vigent
D’altra banda, diferents associacions, estan pensant en promoure una altra ILP con-
tra la llei hipotecària vigent que tants estralls està ocasionant a les famílies treba-
lladores, moltes de les quals estan patint desnonament per impagament. Segons la
llei actual, en cas de desnonament, la persona afectada ha de continuar pagant les
quotes ja que el ciutadà no respon a la manca de pagament amb el bé hipotecat (el
propi habitatge,normalment) sinó també amb la seva persona. Haurem d’estar atents
i veure, si finalment, s’impulsa també aquesta ILP per a poder donar-hi suport.

11. 11
JOC: canviar l’organització per treballar millor
En els darrers anys hem viscut un del secretariat
canvi pel que fa a la implicació en nacional, sempre
les associacions de joves. Sembla ser pendent del procés
que la societat està canviant i totes les que estàvem vivint.
organitzacions se n’estan ressentint.
Aquest camí que
A la JOC aquest canvi no ha estat
ara comencem
diferent, i durant força temps hem
ha de servir per
vist com les nostres federacions
continuar fent
s’han anat aprimant en nombre de
present la JOC a la
militants. Davant d’això calia fer
nostra diòcesi, però
un replantejament de l’estructura
també ha de servir
global del moviment, ja que no era
per fer que els i les
viable mantenir un funcionament
nostres militants
que havia estat pensat per a unes
se sentin part d’un
federacions molt més nombroses i
projecte en comú i
amb unes necessitats molt diferents.
no se sentin sols en
Calia actualitzar-nos per continuar
El procés de la fusió també ha estat la seva tasca. No
estant al servei dels i les joves, i
una tasca realment enriquidora en serà un camí fàcil, doncs són moltes
això és el que vam treballar en el
la que tots i totes ens hem sentit les realitats de joves que van sorgint
nostre darrer Consell. Vam decidir
part d’aquest nou projecte que i pocs militants per donar resposta,
enfortir les federacions i l’estructura
començàvem plegats. Ens ha servit però esperem comptar amb el suport
nacional, i el resultat, entre d’altres
per adonar-nos de la riquesa que de les nostres parròquies i d’antics
coses, va ser la fusió de moltes
tenim en els nostres pobles i aprendre militants. La feina no serà possible
federacions. A la nostra diòcesi, hem
noves maneres de treballar. Des de sense acompanyament, i és per això
passat de dues federacions, El Baix i
principis de setembre els dos comitès que aquesta nova etapa també ha de
Montserrat, a una sola federació: El
federals hem treballat amb il·lusió i servir per crear noves sinergies amb
Baix-Montserrat.
esforç per fer possible aquesta fusió. el nostre moviment germà, l’ACO, a
Aquest moment de canvi s’ha viscut Hem fet una aturada en les nostres qui esperem poder transmetre aquest
amb esperança i il·lusió entre tots antigues federacions per veure de projecte que ara estem començant.
nosaltres. Malgrat ser pocs militants quina manera podíem enfortir els Que aquest pas serveixi per vetllar
les forces per continuar donant grups, les responsabilitats, etc. Tot per la pastoral de joves i per conti-
testimoni allà on som no s’han això no hagués estat possible sense nuar donant testimoni allà on som.
debilitat; ara, més que mai, tenim el suport de l’equip de consiliaris,
ganes de continuar teixint la JOC Mireia Hernández Asensi
sempre atent a les necessitats que Responsable Federal
als nostres pobles, i ho fem amb la anaven sorgint, ni sense el seguiment El Baix-Montserrat
certesa de que tenim un moviment
al darrera que es renova per estar al
servei de qui més ho necessita. La
fusió no implica passar de federacions
poc nombroses a grans federacions.
En el cas de El Baix-Montserrat som
Més val prendre’s-ho
quatre grups de RdV amb un total de
26 militants, més un grup d’iniciació.
aMb huMor...
La fusió implica poder treballar en
equip, no sentir-nos sols, fer més
forts els grups de RdV, donar sentit
a la nostra tasca. Continuem sent
pocs, però ens sentim més capaços
d’arribar allà on som. És per això, que
la nova federació es va marcar com a
principal objectiu la iniciació, creant
un equip de cinc persones més un
consiliari que vetllen per la pastoral
de joves de les nostres parròquies.

12. 12
Elements per una consciència cristiana
en el temps en què vivim
Aquest era el tema de la xerrada que s’ha anat mantenint des dels
que Víctor Renes, sociòleg i ex di- anys 80: una extensió infinita de
rector del departament d’Estudis la producció a baix cost, que exi-
de Càritas Espanyola, va oferir a la gia un creixement desmesurat del
XXIII Jornada d’Estudis de la Pasto- consum, i un retall salarial acom-
ral Obrera de Catalunya, el passat panyat de precarietat laboral. To-
12 de febrer. Una Jornada que aple- tes dues coses plegades han portat
gà un centenar llarg de persones... a estirar més el braç que la màni-
majoritàriament d’una certa edat. ga: l’endeutament privat i públic.
La Pastoral Obrera som Església... i
• Vivim en una mena de cop d’es-
com la resta de l’Església anem ve-
tat no declarat: ens governa un
ient com gairebé miraculosament la
mercat que no hem elegit, que ni
gent de 50 anys continuem essent
tan sols acabem de conèixer i que
“els” joves de molts actes. Potser
“dicta” què fer als governs for-
en una societat en què la joventut
mals. serveix, els sindicats són obso-
és tan valorada aquesta “eterna jo-
lets... és una mena de crisi d’ofer-
ventut” pugui ser un bon esquer, • La crisi afecta tres qüestions bà-
ta de sentit de les coses. En canvi,
però en qualsevol cas segur que és siques entrellaçades: el capital,
d’utopies ningú no en parla. Les
un repte. l’energia i l’alimentació.
utopies, per cert, que s’han d’anar
La veritat és que tenia moltes ganes • La desafecció democràtica, acom- coent, cuidant, creant.
d’escoltar-lo, perquè és una persona panyada d’una manca de cohesió
Entre les propostes en positiu,
d’una certa anomenada en el camp cada cop més gran, deixa els més
Víctor parlava de la satisfacció
social. I no em va decebre gens, tot i pobres en una situació molt vul-
de necessitats (de subsistència,
que he de reconèixer que a estones nerable. Perquè l’ajuda mútua, la
però també de protecció, afecte,
se’m feia difícil de seguir tot el que solidaritat obrera, el suport fa-
enteniment, lleure, creativitat,
ens anava abocant, precisament per- miliar han ajudat a resistir mol-
llibertat, identitat... totes elles
què va fer una molt rica aportació. tes crisis. Però la tendència de la
transcendents), de la construcció
nostra societat no va per aquí. La
De la seva anàlisi, en destacaria al- de sentit i de l’empoderament
cultura obrera ja no inclou avui
gunes qüestions: de les persones com a subjectes
els sectors més desprotegits de la
i protagonistes. En fi, el factor
• Els remeis que pretesament es do- classe treballadora, perquè costa
C: Col·laboració, Cooperació;
nen a la crisi poden servir a curt molt de sortir del corporativisme.
Comunitat, aCompanyament,
termini, però a la llarga agreugen
• El nou escenari social parteix Calidesa, Compartir...
encara més la situació. Ens trobem
d’uns nous axiomes: més és igual
en un punt en què no acabem de En fi, a mi m’ha semblat molt sug-
a millor; el preu és el valor de les
saber si l’Estat de Benestar euro- gerent. Si algú desitja llegir repo-
coses (un valor que posa el mer-
peu s’interromp temporalment o sadament la xerrada sencera, pot
cat) i els subjectes s’han anat con-
bé si ha començat la seva liquida- demanar-la per correu electrònic
vertint en objectes.
ció permanent. a la delegació de Pastoral Obrera
• Avui hi ha més “desanuncis” que (p.obrera@bisbatsantfeliu.cat) i amb
• Les causes de la crisi cal buscar-
no pas “anuncis”. La política no molt de gust li farem arribar.
les en el paradoxal aparellament
Mercè Solé
Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo,
Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol, Ramiro Vega i Mercè Solé.
Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org
Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.cat
Número 7. Març 2011 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009
Edita: Bisbat de Sant Feliu.
Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-
Armenteres, 35 riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem
08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.