L'gulla. Butlletí de reflexió i diàleg

1. L’ A G
U L L
A
Desembre 2007 - Any XII - Número 57
El bisbe Blázquez i la guerra civil
Cal agrair-li al bisbe Ricardo Blázquez el que va dir en el discurs inaugural de la sessió
plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, el passat dia 19 de novembre.
Parlant de les beatificacions de màrtirs de la guerra civil, va dir bàsicament dues
coses. La primera, aquesta: “En moltes ocasions tindrem motius per donar gràcies
a Déu pel que es va fer i per les persones que van actuar; i probablement en altres
moments, davant actuacions concretes, sense erigir-nos orgullosament en jutges dels
altres, haurem de demanar perdó i reorientar-nos (...). Els que ens han precedit com
a cristians en l’Església poden haver estat testimonis lluminosos de l’Evangeli, i en
altres ocasions poden haver fet allò que l’Evangeli desaprova”. I la segona, aquesta
altra: “La beatificació dels màrtirs per l’autoritat apostòlica de l’Església no suposa
desconeixement ni minusvaloració del comportament moral d’altres persones,
sostingut amb sacrificis i radicalitat. Davant tota persona que lluita honradament per
la llibertat dels oprimits, per la defensa dels pobres i per la solidaritat entre tots els
homes, inclinem el nostre cap, i remetem a Déu el judici últim de la seva vida i de la
nostra”.
Són unes afirmacions molt importants. I que ho són, ho demostra molt clarament
el fet de les presses amb què alguns altres membres de la jerarquia es van afanyar a
dir que aquí no hi havia cap petició de perdó, sinó que les paraules s’havien tret de
context. I no és veritat. Aquí, parlant en el context de la guerra civil, certament que
no es demana directament perdó, però es diu que caldrà demanar-ne. I es diu que
l’Església ha d’inclinar-se davant els qui han lluitat pels oprimits. I es diu que és Déu
qui jutja la vida de les persones, i no només “la seva”, sinó també “la nostra”.
Pot ser que aquest camí encetat pel bisbe Blázquez quedi tallat aquí. Però tant de bo
que no sigui així. Tant de bo que la nostra Església, a Catalunya i a Espanya, sàpiga
afrontar la seva pròpia història reconeixent tant les seves llums com les seves ombres,
perquè aquesta és l’única manera que les llums puguin créixer i les ombres es puguin
anar fonent.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com

2. Sumari
L’Agulla
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Veure, mirar
Butlletí de reflexió i diàleg
03 Ens han tancat l’empresa per poder guanyar més?M.A. Jiménez
Any XII. Número 57
04 La responsabilitat pública com a servei a les persones. J. Bosch
desembre 2007
Periodicitat:
la palmera i la font
cinc números l’any.
05 Refer la vida. O. Garreta
Subscripció anual: 10 €
07 Josep Maria Puxan, un bon amic. M. Solé
Grup promotor:
08 Comunitats on conviure J.Martín Velasco
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera
amb entitat (i experiència)
Salva Clarós
Kitty Guirao
9 Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”. D. Pavón
Maria J. Hernàndez
Tere Jorge
Josep Lligadas
Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Josep Pascual
12 Gambes amb “xispa”.
Mercè Solé T. Jorge
12 Okupes S.Clarós
Coordinació:
Josep Lligadas
11 Puntades
Compaginació:
Mercè Solé
14 per airejar el cervell
Dibuixos:
Montserrat Cabo
La FE DE CADA DIA
Capçalera:
Mercè Gallifa
16 Jesús, els cristians, i la política (II). J. Lligadas
Imprimeix:
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97
Molt bon Nadal!
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
agulla.revista@telefonica.net
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
http://punxo.blogspot.com
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
Adreça: _________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Telèfon: _________________________________________________
Firma
Correu electrònic: __________________________________________
- - -
Entitat Oficina Control Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Ens han tancat l’empresa
per poder guanyar més?
Miquel Àngel Jiménez
als estàndards de seguretat i
volen el 12%,) creuen que en una
salut laboral que es tenien a la
projecció de cara al futur això ho
empresa d’Esplugues, ja sigui
podran aconseguir als països on
per manca de legislació estatal ja
tenen pensat portar la producció,
sigui per manca de conscienciació
amb una mà d’obra més barata.
del propi treballador, i això
Desprès d’aquesta notícia, vam
evidentment repercuteix en
fer manifestacions, tancades,
inversions en les instal·lacions i
comunicats, etc. Paral·lelament
en definitiva en la precarietat i
se’ns va anar donant el calendari
en la manca de seguretat per al
de tancament de l’empresa
treballador.
i el trasllat de les “línies de
Les planxes de vapor estan
producció” a Polònia i a Txèquia.
He treballat 33 anys a Braun
començant aquest procés de
Española, comprada per Gillette A Polònia hi aniria a parar el
trasllat en aquests mesos.
en el seu dia i que últimament va producte estrella de l’empresa
ser comprada per la Procter Guanyaran més? Doncs no ho
conegut com “Minipimer” i a
Gamble (PG), multinacional de sé, però crec que no. Però en
Txèquia les planxes de vapor.
productes de gran consum. El 30 definitiva el que hi surt sempre
La meva impressió, després
de setembre d’aquest any 2007 perdent és el treballador que es
de quasi un any d’instal·lació
em van acomiadar. veu obligat a patir i a rebre per
i producció del Minipimer a
totes bandes, per unes decisions
La història d’aquest procés Polònia, és que el resultat no
preses en uns despatxos en els
comença el juny de 2005 amb és tan prometedor com “algú”
quals no entenen de sentiments
unes insinuacions de tancament havia pensat. Els està passant que
ni de persones, sinó que tan sols
de l’empresa, són rumors que no comença a haver-hi competència
veuen el 6% o el 12%, sigui al
passen d’aquí, però el veritable i els treballadors, un cop n’han
preu que sigui.
gerro d’aigua freda ens el dóna après, se’n van a treballar a
Catalunya Ràdio a les 7h 30 En aquest cas crec que la decisió
altres empreses que els ofereixen
del matí del dia 17 de març de ja estava presa en el moment de
millors sous, encara que només
2006 llegint la noticia del diari la compra de Gillette per PG.
siguin 50 € de diferència. Els
Expansión. Fruit d’aquesta fusió van sortir
mes especialitzats, com que
declaracions dient que sobraven
estan a 50-80 km de la frontera,
Podeu imaginar l’ensurt, i tots
6.000 treballadors d’un total
marxen a treballar a Alemanya,
els adjectius que hi vulgueu
de 140.000. El director general
on els sous ja són més elevats.
posar, per intentar assimilar la
d’aquesta gran multinacional,
Això comporta estar ensenyant
notícia, quan des de la direcció
Alan G. Lafley, en declaracions
contínuament a persones, que
deien que no en sabien res i que
a El País de data 07-10-07 ja diu
evidentment no fan la producció
tot eren rumors. Així ens tenen
que “...menys electrodomèstics
que tenen prevista, ni tampoc
fins el 19 de maig de 2006, que
de cuina, planxes i coses així que
amb els estàndards de qualitat
ens comuniquen oficialment el
volem abandonar”.
que exigeix un producte com és
tancament.
el Minipimer. Per què tant d’enrenou, em
Argumenten que no som
pregunto? Què hi ha darrere de
També s’ha de dir que el factor
rendibles, que tot i que no
tota la pantomima de muntar
sous més baixos no són així
tenim pèrdues (donem un 6%
les línies en aquests països si
perquè sí. Falta molt per arribar
de benefici al grup, però ells

4. Mark Maremont en el diari The
després no en voldran saber miliones de raons, per ser
Wall Street Journal el 02/02/2005,
res? Quants milers de dòlars exactes”.
s’han emportat uns pocs sense “James Kilts tenia milions de Miquel Àngel Jiménez és expresident
cap mena d’escrúpols a l’hora raons para vendre Gillette a de l’ACO (Acció Catòlica Obrera)
de fer la fusió? Tal com va dir Procter Gamble. Unes 153
La responsabilitat pública
com a servei a les persones
Jaume Bosch
Fa quatre anys escrivia en aquestes mateixes planes
unes reflexions a l’entorn del meu recentment
estrenat compromís polític com a regidor, i en deia
“del compromís social al compromís polític”. Han
passat quatre anys, quatre intensos anys en què he
viscut intensament la política municipal de Sant Boi
i les peculiaritats que envolten tant l’administració
pública com els mateixos partits polítics. Tot un
món!
I després d’aquests quatre anys em trobo fent
d’alcalde. Quin canvi! Sembla un pas petit, només un
petit canvi de responsabilitat, però realment trobar-
te liderant un projecte polític des d’un ajuntament,
tenir la darrera responsabilitat, esdevenir el cap
visible de tota l’actuació municipal, és un gran
pas que necessita anar-se paint de mica en mica.
Portem només uns mesos, però encara em sobta
quan algú m’anomena “Sr. Alcalde”. Sona fort això
i em fa respecte, el respecte del compromís amb un
del seu lloc. Aquests anys m’han servit també per
poble que t’ha donat la seva confiança i que espera
acostar-me a les diferents realitats de Sant Boi, per
que responguis a les expectatives creades.
conèixer-les i per estimar-les. Acostar-te als grans
No sabeu quantes vegades he pensat en aquell reptes, però també ser proper a les coses del dia
diàleg de Plató que diu: “Entra en política quan a dia, a les petites coses que fan avançar un poble
siguis gran, quan tinguis experiència i saviesa, la i on descobreixes la veritable riquesa de la gent.
vida resolta, els fills criats, quan hagis demostrat Això és el que m’ha ajudat a créixer, l’escolta activa.
habilitat en algun ofici, i no hi vagis mai sol, ves-hi No és el mateix deixar parlar que escoltar, oi? Quin
cuirassat amb un grup d’amics”. Quanta saviesa que repte més impressionant! I des que l’Agrupació del
traspuen els clàssics oi? Doncs aquest pensament PSC em va proposar anar de cap de llista, fins al
el tinc molt i molt present. Aquest ja és una mica dia de les eleccions, quin procés més apassionant!
el camí que jo he triat per entrar en política i ara, Totes les reflexions personals i valoracions amb
assumint l’alcaldia, se’m fa molt més present i em amics, l’aprovació de l’Assemblea, el pes de la
demana, em demano a mi mateix saber aportar pre-campanya i de la campanya, veure’t “penjat”
tota aquesta experiència i saviesa adquirida al dels fanals i sobretot ser conscient del grau de
llarg d’aquests anys, i transformar-la en una acció responsabilitat que estàs disposat a assumir.
política oberta, propera, compromesa i eficaç.
I tot aquest llarg camí m’ha portat a ser alcalde del
La política local és un compromís compartit. meu poble. I alcalde, per què? Per ser el primer
M’agrada el nou concepte de governança, és a dir, servidor de les persones de Sant Boi, per liderar
govern en xarxa, polítics i societat civil, cadascú des aquest nou impuls que Sant Boi necessita i afrontar

5. La palmera i la font
els nous temps que vivim amb
la certesa de que som capaços
de seguir transformant la nostra
societat, de fer-la més humana,
propera, solidària, justa... i no
només amb bones paraules,
Refer la vida
sinó amb els petits avenços de
cada dia. Jo sóc escolta, i una de
les nostres fites és treballar per
“deixar el món una mica millor Oriol Garreta
de com l’hem trobat”, només
una mica, però... us adoneu
quina transformació tant gran
“Ja sé prou que no em puc casar per l’Església. Sóc
representa la suma de tantes i
divorciada. De jove vaig quedar embarassada i els meus
tantes miques?
pares, contra la meva voluntat, em van obligar a casar-
I assumeixo aquest gran repte
me. Vaig plorar molt. Al mig any de casada ja estava
en uns moments difícils per a la
separada i obrint el procés de divorci. Ara, després de set
política. Massa contradiccions,
anys, he decidit refer la meva vida. Ja fa temps que surto
massa distància amb els
amb un jove amb qui em vull casar civilment. Tots dos
ciutadans i ciutadanes, massa
som creients, i desitgem acompanyar el nostre casament
decisions allunyades del sentit
pel civil amb alguna celebració religiosa. No sé si podrà
comú han fet de la política una
ser. Però, especialment jo, vull
mena de pou negre que genera
donar gràcies a Déu per tot el
desconfiança i temor. Ens cal
que ha fet per a mi i per la meva
prestigiar de bell nou la política,
filla, com m’ha acompanyat
perquè és l’art de governar amb
durant la vida, com m’ha donat
seny i l’oportunitat de fer-ho de
l’oportunitat de refer-la trobant
forma propera a aquells que ens
i estimant el qui serà aviat el
han donat la seva confiança. Ens
meu espòs”.
cal cercar complicitats i tenir
Què faria Jesús davant
clares les tres “C” que haurien de
d’aquestes persones? Les
presidir les nostres actuacions:
exclouria del seu redós? Els
compromís, credibilitat i
negaria la seva benedicció?
confiança.
Ho va fer amb les persones i
Quin gran repte per aquests
situacions semblants en què es
propers quatre anys! Veri-
va trobar?
tablement és un estímul personal
Tinc ben clara la resposta. La
que em porta a treballar per fer-me
fe d’aquesta dona, el testimoni
mereixedor d’aquest honor que el
que ens dóna Jesús a l’Evangeli,
poble m’ha donat. No sé si hi ha
la revelació que ens va fer de
honor més gran que fer d’alcalde
Déu Pare que ens estima, ens
del teu poble i tenir l’oportunitat
perdona, ens acull com a fills
de fer un pas més, juntament
estimats, em va fer repetir les paraules de Jesús: “La teva
amb tots els homes i dones amb
fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau” (Lc 7,50).
qui caminem plegats, colze a
colze, cap a la “difícil i merescuda I hem decidit preparar una celebració cristiana del
llibertat” com diu l’Espriu. A ser seu casament civil, malgrat que no hi hagi encara la
capaç de crear les condicions que possibilitat de celebrar “com caldria” el sagrament del
ens facin sentir part d’un mateix matrimoni. Davant de Déu seran els seus fills estimats
poble, membres de la mateixa que han constituït una nova família cristiana. Davant de
comunitat , siguin quins siguin l’Església...?
els orígens de cadascú. Estic
convençut que la il.lusió per fer-
ho em donarà forces per afrontar Oriol Garreta és rector de Santa Maria del Taulat
les dificultats. i Sant Bernat Calvó de Barcelona
Jaume Bosch i Pugès és alcalde de
Sant Boi de Llobregat

6. Josep Maria Puxan, un bon amic
Mercè Solé
els anys de capellà a Martorell i
Ja ho sabíem, que estava
a les parròquies de Santa Maria
malalt. Tenia un càncer amb
Magdalena i de Santa Engràcia,
metàstasi, que s’anava medicant
a Nou Barris de Barcelona. Va
amb un nou tractament. Amb
ser consiliari de la JOBAC, de
sornegueria, explicava que es
la JOC i de l’ACO, amb diverses
prenia un parell de pastilles pel
responsabilitats. I en la seva tasca
càncer i una dotzena més pels
parroquial va animar tot allò que
efectes secundaris d’aquestes
es podia animar, posant-hi el cor,
pastilles. Però anava fent.
i, també, un cap assenyat. A mi
L’aturada cardíaca del dilluns 5
em produïa una certa admiració
de novembre ens va deixar tots
que als seus cinquanta anys –
ben parats i amb la necessitat de
l’edat en què vaig tenir la sort de
plorar-lo col·lectivament. No hi
tractar-lo– encara tingués energia
va haver enterrament, perquè
per anar de colònies i per estar
havia deixat el cos a la ciència.
tan al costat dels més joves.
I gairebé no hi va haver funeral.
El dimecres següent, a la missa Sempre en moviments de
de difunts de la parròquia, es va treballadors cristians i en
pregar també per ell, amb una parròquies de barri sabia bé cridar per renyar-lo, però que
total discreció, com ell mateix què era el treball que requeria després no va gosar ni tan sols
havia deixat dit, entre tots els esforç físic. Va ser conegut com treure el tema. Tenia la necessitat
altres difunts. El bisbe Carrera a “Mossèn Garrafa” perquè va d’una vida espiritual intensa,
va presidir l’Eucaristia i es va treballar molt de temps com a que desenvolupava a monestirs
mossegar la llengua com hagués repartidor de vi fins a herniar- diversos, com Puiggraciós i
volgut en Puxan i va defugir se. A mi m’impressionava també Solius.
qualsevol referència explícita a el seu esperit de pregària. Vam
Tot i la situació eclesial,
ell. L’església de Santa Engràcia, coincidir amb en Toni, la Cristina i
especialment en l’època del
a Nou Barris, plena de gom en Javier a la comissió permanent
cardenal Carles, en Puxan no era
a gom, va mantenir el to i la de l’ACO i sempre encetàvem
persona de crítica continuada
complicitat. la reunió amb una pregària,
o fàcil a l’Església. De fet el
que em sembla que ha estat de
Alguns, però, no vam ser tant preocupava que els moviments
les més serioses en què mai he
disciplinats. L’Agulla primer va i les parròquies estiguéssim pel
participat. Ell es llevava a les 6
muntar-li un petit homenatge en que havíem d’estar: que fóssim
del matí i ja s’hi posava. La seva
el seu bloc. Després vam muntar- acollidors, especialment amb els
era una pregària de les persones,
li un bloc sencer, perquè tothom més pobres, que coneguéssim
de disponibilitat total, de posar
pogués expressar-se (http:// l’evangeli, que estiguéssim
davant de Déu el que entenia
puxan.blogspot.com). I encara compromesos al servei de la gent.
i el preocupava i de vegades el
un parell d’amics van organitzar Tampoc no era especialment
que no entenia i el que el feia
una trobada de gent simplement amable amb les jerarquies, a les
sentir impotent. Sempre. Amb
per compartir-ne records, a la quals segurament irritava amb
regularitat. Ens va explicar una
qual van assistir alguns dels seus la seva actitud una mica burleta.
vegada que un seminarista que
germans. Li disgustava l’ambient llagoter i
hi havia a la parròquia l’havia
tan poc evangèlic que de vegades
Quan algú mor, semblem obligats
denunciat a l’arquebisbe, perquè
envolta “les altures”.
a fer una mena de panegíric,
quan deia missa a primera hora
però la veritat és que en Josep A part del seu sempre bon humor,
del matí –amb la presència d’un
Maria Puxan va deixar una forta assenyalaria la seva absoluta
molt reduït nombre de persones
empremta en molta gent, i una manca de protagonisme a l’hora
al voltant d’una taula– no es
empremta d’evangeli. En els de fer les coses. Defugia tot allò
revestia com diuen els cànons.
seus 58 anys de vida, va passar que el fes destacar i hi podies
Diu que el cardenal Carles el va

7. comptar sempre que s’havia Era conegut i estimat al barri.
de fer alguna cosa feixuga o Recordo que alguna entitat
desagradable. Era un treballador totalment laica del barri me
infatigable, que, no obstant, n’havia parlat en termes molt
feia confiança a les persones i elogiosos, sense saber que ens
sabia treballar en equip. De fet coneixíem, pel seu esforç per
ho va demostrar amb escreix en mantenir una actitud positiva
moments de crisi: quan va obrir respecte als musulmans i a
la parròquia als immigrants sense les persones immigrades en
papers perquè s’hi tanquessin, general.
però comprometent-hi les De fet, en Puxan ja feia temps
entitats del barri interessades a que formava part del meu
fer-ho, conscient que ell ni era santoral particular. No era pas
l’amo de la parròquia ni podia perfecte ni té miracles coneguts,
responsabilitzar-se sol de tot allò. ni ningú al darrere amb molt de
Quan va haver de ser intervingut poder o de diners, i ha mort per
quirúrgicament va saber delegar un correntíssim càncer. O sigui
en la comunitat parroquial totes que no prosperaria cap causa
les tasques pastorals. I n’estava per beatificar-lo. Però no feia
orgullós, que la parròquia trampes, era honestíssim i ens va
funcionés sense ell! Quan va ensenyar com es podien viure, a
recaure en la malaltia va saber fons, les benaurances. Segur que
plegar veles en moltes activitats, continuarà acompanyant-nos
delegar de veritat. I cuidar-se, com ha fet sempre i que, com
o almenys això deia. I des d’un diu la Carme Gomà, en el bloc,
segon o tercer terme continuava el nostre retrobament serà una
animant el personal. I va saber festa!
valorar l’amistat i les relacions
Mercè Solé és expresidenta de
humanes, que va cultivar fins al
l’ACO (Acció Catòlica Obrera)
final.
Benvolguts amics de L’Agulla.
Després de llegir l’article “Jesús, els cristians i la política”, estic
més convençut que mai de que, si hi ha una ideologia que
s’acosta al que proposava Jesús, aquesta és l’anarquista.
Ja sé que molts la titllen de massa idealista i poc pràctica, però...
potser l’excessiu idealisme és un problema pels que demanem i
lluitem perquè s’instauri el Regne de Déu a la terra?
És cert que en nom d’aquesta ideologia s’han fet actes i coses
terribles, però, no es pot dir el mateix de la resta d’ideologies? i
fins i tot de la majoria de creences?
Gràcies, Josep, per l’article, el guardaré ben guardat pel
dia que, en el grup de revisió de vida, revisi la meva filiació
anarcosindicalista. Anuncies una segona part, però les
cites utilitzades en aquesta primera són prou contundents i
aclaridores.
Aprofito per agrair a tots els que feu l’Agulla, el miracle de
rebre-la periòdicament i poder-la llegir.
Rebeu una abraçada
Benjamí Mercader

8. Comunitats on conviure
Juan Martín Velasco
Tot sembla indicar que les nostres societats no són llocs propicis per al
creixement d’aquestes persones equilibrades, harmòniques, confiades,
animoses, generoses que a tots, en el fons, ens agradaria ser. L’extensió
de la cursa desenfrenada per la possessió, l’activisme desmesurat, l’oblit
sistemàtic d’un mateix en la diversió, i la presència de formes extremes
de violència són clars indicis d’una cultura que genera malestar als que
hi vivim immersos.
Les causes d’aquesta situació són
nombroses i complexes, però una d’elles
rau, sens dubte, en la crisi de les comunitats
naturals d’acolliment indispensables per
al creixement i la maduració d’aquest
animal extremadament vulnerable que
som els éssers humans. Les manifestacions
de violència, la marginalitat buscada o
imposada, la manca de brúixola mental
i moral que caracteritza tants joves té a
veure, sense cap mena de dubte, amb la
crisi de moltes famílies, la deterioració de
tants centres escolars que els impedeix
de complir amb la seva tasca educativa,
la falta de credibilitat de les religions
establertes i el desvertebrament de l’àmbit
ciutadà.
Tal vegada, en el que segueix, pequi d’optimisme, però penso que en no
pocs barris, parròquies aparentment no gens florents, amb un nombre
reduït de fidels assidus amb edats més aviat avançades i que se senten
incapaços de guanyar prosèlits en els seus ambients, estan realitzant amb
ells la tasca valuosa de procurar-los un entorn humà en què se sentin
acollits, reconeguts, estimats, protegits de la intempèrie sociocultural de
l’entorn, rebent-hi raons per viure amb confiança. Són petites comunitats,
en el si de parròquies amb un cercle molt més ampli de practicants
dominicals, compostes per homes i dones que es coneixen, que es
tracten i que a més d’aprendre a llegir les Escriptures, de realitzar petits
serveis socials i d’oferir catequesi d’iniciació als més joves, es reuneixen
amb freqüència, comparteixen en determinades ocasions festius àpats
fraternals, es visiten quan estan malalts, surten de tant en tant d’excursió
per gaudir de la natura i conèixer altres llocs i realitzen, a una escala
senzilla i modesta, l’ideal de les primeres comunitats cristianes descrites
en el llibre dels Fets.
L’acolliment dels que s’hi acosten, com està passant amb no pocs
emigrants, mostra que han superat la temptació de l’esperit sectari.
Alguns les consideren com una petita resta de la gran Església d’altres
temps. A mi em semblen més aviat brots d’un cristianisme capaç d’actuar
en el seu entorn per a la transformació de la societat inhòspita en què
viuen.

9. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Plataforma
La plataforma “Salvem la Vall
de la Riera de Pineda” va néixer
l’any 2001 amb la voluntat
“Salvem la Vall de la
d’incidir en les problemàtiques de
caire mediambiental, urbanístic
i territorial a la zona de l’Alt
Riera de Pineda”
Maresme i, més específicament,
al municipi de Pineda de Mar
i les seves rodalies. En aquells
David Pavón
moments, un grup de persones de
procedència diversa decidí aplegar-
fou la recollida de més de 3.000
se per denunciar els seriosos riscos
signatures i s’han dut a terme
que amenaçaven espais d’interès tant d’abast municipal com de
un bon nombre de xerrades
natural, paisatgístic i patrimonial més general. Hauríem de citar
informatives, visites o campanyes
davant un creixement urbanístic aquí plans parcials urbanístics,
de neteja de la riera. Cal destacar
desmesurat i per la implantació el Pla Director Urbanístic del
aquí la restauració del molí fariner
poc raonada de determinades Sistema Costaner (PDUSC), el Pla
de Can Marquès que, de trobar-se
infraestructures. Aquests perills d’Infraestructures del Transport de
totalment arruïnat, ara és un edifici
es focalitzaven en un paratge com Catalunya (PITC) o la instal·lació
posat en valor i amb una petita
la vall de la Riera de Pineda, l’àrea de la depuradora de l’Alt Maresme
exposició a l’interior per entendre
agrícola més extensa del municipi, Nord promoguda per l’Agència
el seu funcionament. També la
situada entre la plana litoral i Catalana de l’Aigua. En darrer
instal·lació de plafons explicatius
les derivacions de la serralada terme la plataforma ha presentat
dels elements patrimonials amb
Litoral, a tocar del parc natural alternatives i ha formulat les seves
un interès més remarcable.
del Montnegre i el Corredor. És pròpies propostes vinculades a
una raconada que és travessada La preservació de la vall de la riera aquests plans.
per la tercera riera més important de Pineda serví per anar obrint
Sent conscients que els problemes
del Maresme i esdevé un bon l’interès per tractar problemàtiques
en que s’intervé són, sovint,
connector ecològic i paisatgístic, territorials similars d’altres indrets
l’expressió de dinàmiques que
entre la muntanya i la plana. A del municipi i de les rodalies. Un
es donen a escala superior, la
diferència de moltes altres rieres dels objectius de la plataforma,
plataforma s’ha integrat en la
encara manté un bon grau de com a entitat cívica desvinculada
coordinadora comarcal “Xarxa
naturalització i és possible trobar dels partits polítics, ha estat la
Maresme” que reuneix altres
bons retalls de vegetació de ribera d’influenciar activament, en la
entitats similars. Igualment ha
i d’espècies tan característiques presa de decisions lligades al medi
col·laborat amb el projecte Rius
com l’aloc. A més a més, a la ambient i a l’ordenació del territori.
i en el Projecte Aloc, impulsat
vall hi ha elements patrimonials Així, es mantenen reunions
per a fomentar la coneixença i la
històrics prou reconeguts com periòdiques amb els representants
preservació dels alocars arreu de
diversos masos centenaris, torres polítics de l’ajuntament, es forma
les rieres del Maresme.
de defensa, ermites, les restes del part del Consell Municipal de Medi
castell de Montpalau o l’aqüeducte Tan sols ens resta convidar-vos a
Ambient, s’edita un butlletí propi,
romà de Can Cua, entre d’altres. visitar la vall de la riera de Pineda
“L’Aloc”, i es disposa de pàgina
per descobrir els seus racons.
web. Igualment es participa en
La pretensió absolutament
Serà, sens dubte, una bona ocasió
esdeveniments locals com la Fira
injustificada d’urbanitzar la vall
per entendre la necessitat de la
d’Entitats o les 24 hores de Cultura.
i d’actuacions desencertades com
preservació i millora de paratges
Per altra banda s’ha col·laborat
fer passar els col·lectors d’una
com aquest.
en processos com l’elaboració de
depuradora al llarg de 3 km.
l’Agenda 21 local i s’ha intervingut
d’aquesta riera foren els detonants
en la fase d’informació pública
últims per determinar la formació
de diversos projectes i plans,
de l’entitat. La urgència era més
gran pel fet que ni a Pineda ni als
municipis propers existien entitats Per a més informació:
similars. D’aleshores ençà s’han www.pangea.org/salvemlarieradepineda
efectuat múltiples campanyes a
C/e: salvemlariera@yahoo.es
favor de la preservació de l’indret
i de la seva millora. La primera

10. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
Receptes Receptes
Gambes amb “xispa” Okupes
Tere Jorge Salva Clarós
Tot sovint sentim parlar dels antisistema, uns activistes
Es diu que les gambes són les escombriaires del
d’ampli espectre que, a diferència d’altres combatents
mar, perquè s’alimenten de restes d’altres crustacis,
socials, es caracteritzen per presentar una lluita que no
plantes o peixos. És, en definitiva, la llagosta dels
focalitza cap objectiu concret sinó l’alternativa global.
pobres, i per Nadal, un dia o altre, apareix aquest
Quina? Això ja és una altra qüestió que no els pertoca
crustaci a les nostres taules. En sabem molt poc d’elles
a ells, perquè cercar alternatives és fer política, i la
i com sempre, ens pot arribar a sorprendre i ajudar-
política resulta que és inherent al sistema. Arribats a
nos a entendre que “la natura és la natura” i no cal
aquest carreró sense sortida, caldrà acceptar que alguna
escandalitzar-se. No sé si sabeu que la vida de les
cosa no funciona en aquest plantejament. D’entrada se
gambes és molt curta (viuen al voltant de cinc anys) i
m’acut que quan un ha decidit anar contra el “sistema”
que podem trobar gambes mascles i gambes femelles.
sencer és que ha perdut l’esperança de discriminar entre
A més, alguns mascles quan arriben a la meitat de la
el bo i el dolent. És que ha renunciat a considerar la
seva vida (aproximadament als dos anys), es poden
complexitat de les coses i, pres pel desànim, envesteix
transformar en femelles i que les femelles, com més
contra els molins de vent del poder, ja siguin ideològics,
velles són, més fèrtils (però tinguem en compte que
econòmics, polítics, culturals, àdhuc socials, simplement
la seva vida és molt curta). Tot això de forma molt
perquè creu que representen una amenaça.
natural. Viuen durant el dia enterrades a la sorra, no
sé si ve d’aquí l’expressió posar-se com una gamba La confusió augmenta quan es consideren antisistema els
(a banda del sospitós “to vermellós” que adquireix okupes. Ells es mouen en la intersticialitat del sistema,
l’individu). Bé, avui us faig arribar una recepta en és a dir, entre els racons incòmodes i contradictoris
què probablement les gambes no passarien el control com ara les cases abandonades. Intenten treure profit
d’alcoholèmia però que té l’èxit assegurat. d’aquestes situacions, cosa ben legítima. Les seves
accions persegueixen visualitzar la injustícia establerta.
Ingredients: 4 gambes llagostineres per persona
No volen, però, disputar el poder als injustos sinó
(poden ser congelades); un raig de whisky, vi
només legitimar-se ells com a opció també vàlida. No
blanc o vermut; el suc de 2 llimones; 3 grans
hi ha manera més eficaç de fer volar pels aires una tesi
d’all; julivert; 150 grams de mantega; un raig
que poder demostrar igualment la veracitat de l’antítesi.
d’oli d’oliva; sal i pebre.
És per això que el okupes no son antisistema sinó una
Preparació: En una paella desfem, a foc baix, la
“cara” essencial del sistema: diguem-ne la “creu”.
mantega (convé posar-hi una mica d’oli, perquè
No us crida l’atenció que els sectors progressistes de
no es cremi la mantega) i posem a daurar les
la societat, les esquerres -per dir-ho en paraules potser
gambes, prèviament salpebrades, però només
ara un pèl ambigües-, simpatitzin amb els okupes?
volta i volta. Passem per la batedora els alls i el
Sobretot, quan aquestes esquerres tenen alguna petita
julivert amb una mica d’oli (molt poc). Quan les
parcel·la de poder és quan més simpatitzen amb els
gambes hagin agafat color, hi afegim la barreja
okupes. Serà que aquests polítics creuen que els okupes
d’all i julivert. Ho deixem uns minuts i abaixem
representen una punta de llança del canvi o bé perquè
el foc per afegir a la cassola el raig generós
creuen d’amagat que aquesta dissidència pot empènyer
d’alcohol (whisky, vi blanc o vermut, segons
un canvi social? Res de tot això. En realitat, els okupes
el vostre gust o el que tingueu a mà). Deixem
només preocupen alguns directors de diaris i altres
que s’evapori i hi afegim el suc de les llimones.
mediadors socials que els fan servir de “sparring” per
Hem d’esperar uns minuts fins que el líquid
exemplificar on estan els límits del dret a la propietat
s’hagi reduït i la salsa estigui ben lligada. No
privada. Però a algunes esquerres en el poder el que
hem d’utilitzar cap estri de cuina per remenar
realment els angoixa són els crítics actius del sistema,
aquesta cassola, sinó que ho farem agafant la
els que treballen des del teixit social plantejant
cassola per les nanses i movent-la amb petits
constantment alternatives que generen incomoditat al
vaivens. Aquest plat s’ha de servir calent. Ja ho
10 propis polítics de l’esquerra. Per això intenten ignorar-
veieu: és un plat molt senzill i ràpid de fer i el
los. Ignorats els crítics socials, visquen els okupes!
resultat és per sucar-hi pa.

11. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
L
El que
’AM OR HA DE SER LLI URE .
any s
pen so d’aq ues t mít ic lem a dels
V
mit at,
70 pert any a la meva estr icta inti OL UN TAT. Vén en
que sí
i per tant , no ho com enta ré. El vac anc es o vac anc ete s.
a és que per
que mer eix una pun tada a L’A gull Alg ú ha vis t que hi ha
l aco rd amb
prim er cop puc afir mar el meu tota ma ssa cue s de gen t per
mot iu del Dia
una cam pan ya inst ituc iona l amb obt eni r den eís i pas sap orts
i ha
envers la don a.
Inte rnac iona l con tra la Vio lènc ia dec idit am plia r l’ho rar i de
les
com si foss in
Altr es cam pan yes s’ha n enfo cat ofic ine s que els exp ede ixe n.
Res
sit: ima tges
anu ncis con tra els acci den ts de tràn a dir. Al con trar i, per a aix ò
hi ha
i bara lles a un
de don es amb cop s de pun y, crit s per son es am b cap acit at per veu
re i
es pels fills ...
anu nci, situ acio ns de viol ènc ia vist dec idir. Sim ple me nt, dem ana
r que
eixe n i res no
Aqu este s cam pan yes de poc serv aix ò tam bé es fac i am b les cue
s de
sap la real itat i
can vien , perq uè qui ho pate ix ja fora ster s que dem ane n info rma
ció
fos tota lme nt
qui no ho pate ix, ho mir a com si allò i pap ers . Tot és qüe stió de
vol er
est any l’ha n
aliè a la seva vida . En can vi, aqu veu re i de vol er pre ndr e me sur
es.
enc ió, diri gida
enc erta t amb una cam pan ya de prev Jose p Pas cua l
cte: “L’a mor
als jove s i amb un llen gua tge dire
De bro nqu es.
ha de ser lliu re. De mas clis me.
s.” S’aj uda els
De gelo sia. De con trol de truc ade
prin cipi de
jove s a dete ctar i allu nya r-se de bon
de con trol i
con duc tes de pos sess ió, de dom ini,
A
ada men t par t
agre ssiv itat, con duc tes que mal aur
a inhe rent s de L NOST
de la nos tra soci etat con side ra com R E B IS B
per prevenir i E
DE BA
les rela cion s de par ella . Per això , RCELON
A.
n cam pan yes. A ra q u e so
fer pren dre con sciè ncia , sí que cale u c a rd e n a
ció efec tiva l
i la re la
Per a les víct ime s el que cal és aten c ió a m b
b is b e d e R
amb això dels el
o m a i l’ e n
i recu rsos . La rest a és com èdia , i to rn v a ti c à
se g u r q u e
ta, de com èdia . de
se rà u n x ic
“Di es inte rnac iona ls... ” se’n fa mol m é s fl u id a
n o p o d rí e
u p ro p o sa ,
Mar ia-Jo sep Her nàn dez r des de
m a te ix q u d in s
e e s d e ix
i d e d ir
e ls c a rd e n que
a ls só n “
p rí n c e p s”
l’ E sg lé si a
E
de
? Evang
è li c a m e n t
e s d e u ju st
NSENYAMEN T I CRISI. Estudi de no
if ic a r p e r
e n ll o c i se
e n d e rr o c a r
la Fundac ió Jaume Bofill, propos ta ri a
u n p e ti t o
b st a c le d e
ta n ts q u e
del consell er del ram d’una nova ls
de vegad
e s n o sa lt re
m a te ix o s
llei, inform es PISA, Quade rn s
e n s p o se m
n o st re . I d a l v o lt a n t
Cristia nisme i Justícia 146... són només e fe t é s u n
d e ta ll se n se
im p o rt à n c
alguns docum ents que assegu t davant ia q u e n o
h a d e c o st
g e n s, i u
l’ordin ador em vénen a la memòr ia. Aquest s ar
n d e ta ll é
s u n g e st
e ls g e st o s
i d’altres s’hauri en de debatr e a fons amb ,i
de bona
v o lu n ta t
re fl e c te ix e
una volunt at política , en el sentit noble de la si
na
m a i n o só n q u e st a v o lu n ta t b o n a
paraul a, per al bé de tots. En una manife stació in ú ti ls . J o
se p P a sc u
tan import ant de l’organ ització de la societa t al
−l’ense nyame nt−, hi ha molts avisos que això
no rutlla −recon eixent l’esforç de tanta gent
que s’hi implica seriosa ment−. Hauríe m de
buscar un bon consen s de cap on cal anar
i, llavors , res de capgira r-ho tot!, sinó més
aviat un munt de petits passos , l’un darrere
l’altre, sense parar, per acostar-nos a compli r
l’establ ert per consen s. Josep Pascua l
11

12. T
emb olic. Els mitja ns de
URI SME DE QUA LITAT. Estic feta un
“tur isme de qual itat” , en
com unic ació cada cop parle n més de
ra”, que deia amb ence rt
prin cipi en opos ició al “tur isme de borr atxe
atxe ra” s’ent én el turis me
la Mon tserr at Tura . I per turis me “de borr
a i molt moti vat a gaud ir a baix
a flor de pell poc inter essa t en allò que visit
la seva qual itat) , molt d’alc ohol ,
preu de sol, platj a (sem bla que impo rta poc
que deix a molt s guan ys econ òmic s,
i sexe amb prop is i estra nys. Un turis me
cime nt, la dest rossa del pais atge , la
però que acab a conf igur ant un ento rn de
, una conv ivèn cia amb el pers onal
degr adac ió de les “pae lles” i de la “san gría”
leme s sanit aris. I on l’inte rcan vi de
del país poc resp ectu osa i fins i tot prob
ció més cons umis ta.
cultu res desa pare ix engo lit per la mass ifica
contraposa només el “turisme de
Però el problema és que a aquest turisme es
a dir, el turisme en bons –i cars–
qualitat”, entès com a turisme “de pasta” és
assistència als millors festivals
hotels, amb compres al Passeig de Gràcia i amb
I es parla amb preocupació del fet
musicals, posem per cas, de la Costa Brava.
n molt de turisme a Catalunya,
que les noves companyies aèries de baix cost porte
però aquest turisme gasta poc.
ho és que molts treballadors –els
Doncs a mi això em sembla fantàstic. ¿O no
per Europa d’una forma molt més
menys precaris, tot sigui dit– puguin viatjar
de qualitat” més aviat m’evoca un
accessible que anys enrere? A mi, el “turisme
tges, altres pobles, altres cultures…
interès per conèixer altres ciutats, altres paisa
mitjans. Un respecte per la natura
Un fer accessible el viatge a persones amb pocs
idiana d’altres països i a les seves
i per la gent. Una aproximació a la vida quot
turístiques, precisament (i aquí el
infrastructures. Un sortir de les rutes més
ports de ciutats considerades de
fet que en els vols de baix cost s’utilitzin aero
em sembla turisme de qualitat el
segona fila em sembla molt interessant). També
Per a mi la qualitat del turisme és,
dels campistes, el dels albergs, els d’Interrail.
bàsicament, la qualitat humana. Mercè Solé.
L
A MISSA DE FESTA MAJOR. Aquest any, per la Mercè, els regidors d’ICV-EUiA de
Barcelona van anunciar, en una mena d’acte profètic, que no anirien a la missa de
festa major amb la resta del consistori. I van explicar que no hi anaven per defensar
la separació dels afers religiosos dels institucionals i polítics, i la laïcitat de les
institucions, i perquè així totes les religions se sentin bé.
De fet, val a dir que la missa de la Mercè és una celebració que mai no ha acabat de trobar el to
ni el format adequats, i a més tampoc no ha arribat a tenir mai gaire ressò popular, de manera
que la presència municipal hi queda també una mica estranya. Però més enllà del cas concret
d’aquesta missa, el que crec que no s’aguanta són les argumentacions que es donen per no
anar-hi. Perquè resulta que a molts llocs la presència del consistori a la missa de festa major, o
en algun altre acte religiós de la festa, forma part d’una tradició ben arrelada que només des
d’una perspectiva molt fonamentalista i ideologitzada es pot considerar com negativa: aquestes
presències, de fet, hi són perquè aquell acte religiós no és només religiós, sinó que té un valor de
símbol popular i forma part de les arrels de la festa. Seguint l’argumentació d’aquests regidors,
també caldria propugnar el canvi de nom i de data de la festa major de Barcelona, perquè
actualment se celebra amb ocasió d’una festa catòlica, la de la Mare de Déu de la Mercè. I també
caldria defensar que se suprimeixi, per exemple, la festa del Dilluns de Pasqua a tot Catalunya i
la del Dilluns de la Segona Pasqua a Barcelona, perquè són festes d’origen òbviament catòlic.
El cristianisme té un pes cultural molt fort a Catalunya, que va més enllà del fet religiós pròpiament
dit. I voler negar-ho i fer com si no fos així, és un error notable. I el fet que determinades
actuacions eclesiàstiques puguin resultar profundament antipàtiques, no és motiu per carregar-
se tot un patrimoni popular pacíficament viscut per la majoria de la gent. Josep Lligadas
1

13. A
I
NAR A 80. Reduir la
N JU S T ÍC IE
S M E D IÀT velocitat de l’entorn
IQ U E S . H a
fo to s d el R n cr em a t
ei . H o h a n de Barcelona a 80
fe t d a va n t le
E l p er io d is ta s cà m er es .
és o b li g a t a km. per hora deu ser,
en tr eg a r le s
jo ves só n ju fo to s. E ls
tj a ts . segurament, una de les mesures
Un dibuixan
t fa una port més impopulars del tripartit,
ada a El Juev
la seva dona es del Prínce degudament contestada a tots
en una actitu pi
d sexual. Co
és greu i ofen els mitjans de comunicació,
nsideren que
siva. Es segre
sta la revista
és condemnat alguns com si els anés la vida,
i el dibuixan
. t
com a “El Club” de TV3. Però
Però una don
a és portada el cert és que, essent conscients
enganyada a
de televisió-e un programa
scombraries que aquesta reducció per si sola
(de grandíssi
siguem realis ma audiènci
tes). Es troba no resoldrà les coses, sinó que
a,
el seu marit
en el plató. E maltractador
lla el rebutja calen moltes altres mesures, no
i ell la mata
Ara tothom es dies després.
posa les man deixa de sorprendre’m tanta
s al cap, però
d’El diario de els mètodes
Patricia i de ràbia col·lectiva. Passar de 120
merdes telev
ja eren ben co isives similar
neguts. Els re a 80 des del nus del Llobregat
s
sponsables d
seran condem el programa
nats a res? fins als túnels del Garraf són
programa se Segurament,
gueix en ante tres minuts, segons publicava
no, i el
na. I és que
són vulnerab els més feble “El Periódico”. Els que vivim
les i anònim s
s, i, és clar, n
reial. Maria-J o són de san a la zona, veiem que poques
osep Hernànde g
z vegades podem anar a 120 per
l’autopista, perquè és de les que
van plenes. Si amb la reducció
millora la qualitat de vida de
conductors actius i “passius”, o
LA .
N A PE L. LÍ C U sigui dels veïns metropolitans,
L
A N O ÉS U ss a re s, no
A V ID
ul a, si no pa on és el problema? Recordo que
En un a pe l·l íc hi st òr ia . En
ar, no hi ha a “El Club” algú comentava que
hi ha re s a fi lm e pa ss i re s:
re al , no ca l qu sempre acabaven pagant els més
ca nv i, a la vi da se ’n s
tr an sc or re nt i febles, referint-se als conductors
vi da po t an ar
ra da m en t, al lò
si m pl em en t, la
el s di ts . M al au d’automòbils. Però jo com a
es co la r en tr e en t
en ta rà so bt ad am
po t més febles en aquest cas entenc
à do lo r es pr es qu e en s fa rà
qu e en s po rt ar En ca nv i, al lò tots els qui tenen o poden tenir
ns e ce rc ar-h o. ob ri r-
o a bu sc ar o a
i se problemes de salut, molts dels
vi r- se a an ar-h on cs re co rd eu
fe li ço s ca l at re un a pr ova? D quals segurament ni condueixen
la po rt a. Vol eu es ta t
un te u- vo s: ha
li ni tenen cotxe propi. En totes les
t fe li ç i pr eg
al gu n m om en crítiques que s’han fet a aquesta
?
fr uï t de l’a tz ar vim parlar. reducció de velocitat, sempre es
però no ens atre
sovint pensem ços de fer diu que el que cal és tenir una
Massa rò no som capa
vint esperem, pe bona xarxa de transport públic.
neguem
Massa so miem però ens
Massa sovint so Però el que no es diu és que
vida
un sol pas. m, somiem... i la
I pensem, espere una bona xarxa de transport
ens
els somnis. d a la vida que
es de la gratitu públic comporta necessàriament
passi com si
va passant. D deixem la vida dificultar l’ús del cotxe privat. De
tat donada, no tant, el dia
ha es pel·lícula i per
vida no és una fet una de les coses observables
nar i tornar
res. La podrem rebobi en tota la crisi de Renfe al Baix
s acomiadem no
que en Hernàndez
y”. Maria-Josep Llobregat és que, quan finalment
a prémer el “pla s’han posat les piles, les línies
regulars d’autobús han millorat
considerablement: molt millor
servei, noves línies i prioritat
absoluta a la via pública. Això
no hagués servit de res si la gent
hagués respost massivament a la
manca de trens amb l’ús del seu
cotxe, perquè tots haguéssim
1
estat col·lapsats. Mercè Solé

14. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
avant o enrere”, amb el Ter i el fundador va ser un terrassenc
Llobregat que “treballen i ajuden que es deia Josep Oller?) us ho
als pobles que s’han assegut en passareu la mar de bé. La relació
ses riberes”. entre Oscar Wilde i Toulouse-
Lautrec és el que motiva els dos
Un altre lloc clau és l’ermita de
protagonistes de la novel·la,
la Damunt, enmig d’un bell
una dona jueva supervivent
paisatge que, diu Verdaguer, li va
de l’holocaust i un alemany la
fer descobrir el que era la poesia.
família del qual va col·laborar
I, sobretot, l’altra ermita, la de
amb els nazis, a treballar junts
Sant Jordi de Puigseslloses, que
per trobar els punts de contacte
cal arribar-hi per un camí força
entre l’escriptor i el pintor. De
complicat, però que és tota una
fet el llibre esdevé un pretext
sorpresa: una ermita enganxada
per reflexionar sobre el sentit de
en un dolmen, al capdamunt
l’art, sobre el paper dels artistes,
d’un turó “rodó com fet amb un
Folgueroles, la Damunt, Sant
sobre la pau i els mètodes per
torn”, que domina tota la plana
Jordi de Puigseslloses... a la
aconseguir-la, sobre el patiment
de Vic, i des de la qual es veu
recerca de mossèn Cinto.
i el perdó… I fins i tot sobre la
“l’altívol Montseny i la meitat
Hi vam ser a principis d’octubre, família Masllorens. Hi trobareu
dels nostres Pirineus”. Allà és on
a l’inici de la tardor, i el clima i moltes referències a l’actualitat
mossèn Cinto va voler dir la seva
el paisatge eren molt amables. i a Barcelona i la seva gent, cosa
primera missa: l’acte central de
Ara, que deu fer més fred i hi que ho fa encara més divertit.
la fe cristiana celebrat en un lloc
deu haver més boira, potser seria Mercè Solé.
que enfonsa les arrels en les més
més incòmode: si voleu anar-hi,
antigues històries dels homes i
més valdrà esperar que arribi
dones que han viscut en aquesta
la primavera. Però en tot cas, la
terra... Certament, mossèn Cinto
sortida val la pena.
dóna per molt. Josep Lligadas
Folgueroles, prop de Vic, és,
com tothom sap, el poble de
mossèn Jacint Verdaguer. A
dintre l’església, sobre la pica
baptismal, hi ha una fotocòpia
dins un plàstic penjat amb un
cordill, que reprodueix la seva
partida de baptisme, amb una La pell de la memòria. Jordi Sierra
laudatòria anotació al marge que i Fabra. Ed. Baula, 1995 (català);
hi va fer el bisbe Torres i Bages. Ed. Edelvives, 2006 Colección
Podrien posar el record de Alandar (castellà). Narrativa
manera més digna, sens dubte... juvenil.
El poble és agradable de visitar,
Jordi Sierra es defineix com
i repassar les indicacions dels
“anticonvencional, franctirador,
llocs on va estar mossèn Cinto.
inclassificable, inetiquetable i
I, sobretot, visitar el museu,
individualista”, però el cert és
El poeta indecente. Àlex
que el porten unes noies que
que ens ajuda a pensar i conèixer
Masllorens. Deriva Editorial,
transmeten un gran entusiasme
el món en què vivim a través
Barcelona 2007.
pel personatge. Al final, passen
dels sentiments que provoca
un vídeo en què s’hi evoca tant L’Àlex ens ha enviat la seva nova
en el lector i sobretot s’adreça
el Verdaguer èpic i entusiasta del novel·la, acabada de sortir del
especialment al lector juvenil.
final del poema del Canigó, com forn, a L’Agulla. La veritat és
Potser amb l’esperança que quan
el Verdaguer quotidià que des de que fa de molt bon llegir. Si us
siguin adults ho facin millor que
Sant Petersburg compara el Neva agraden Oscar Wilde, Toulouse-
nosaltres.
1 d’aigües “emperesides... que Lautrec o sou fans del “Moulin
un dubta a vegades si caminen Només obrir el llibre trobem
Rouge” (sabíeu que el seu