1. TEMA 6 (1ª part): SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Història del móncontemporani Batxillerat Curs 2010-2011

2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ALEMANYA Alemanyava viure una industrialitzaciómoltràpidagràciesalssegüentsfactors: Aplicació de la ciència i les noves tecnologiesen el procés industrial. Implantaciód´unaxarxa de transportsper tot el país (ferrocarril, canals i carreteres). Concentració industrial i financera: es van crear gransempresesgràcies a la financiaciódelsbancs. Krupp o Thyssen (acers), Bayer i Basf (química), Siemens i AEG (electricitat), etc. Política proteccionista. Alemanya va dificultar ambimpostos(aranzels) la compra de productesestrangers, aprofitant que gairabé no necessitavamatèriesprimeres.

3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ALS ESTATS UNITS Al voltant de l´any1900 E.U.A. ja era la primera potència industrial del món (per davant del RegneUnit). Elsfactors que ho van permetre van ser: Gran mercat interior: E.U.A. és un país molt gran i ambmoltshabitants; per tant, té molta demanda interior. Al ser un país molt gran, té una gran abundància de recursos naturals (ferro, carbó, or, petroli…). Construcció en pocsanysd´una gran xarxa de ferrocarrils. El país va practicar ladivisiógeogràfica del treball (ideada per David Ricardo): el sud produïamatèriesprimeres (cotó, petroli, tabac); l´Oestproductesagrícoles i l´Est tenia la indústrial i el sector financer. Fabricació en gransquantitats de determinatsproductesindustrials (“sistema manufactureramericà”). Com la delsautomòbilsFord. La banca va finançar la consolidació de gransempreses: UnitedStatesSteel(acer), Standard Oil (petroli), General Electric (electricitat), Ford (automòbils), Western Union(comunicacions), etc.

4. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL AL JAPÓ Japó era una país feudal. L´any 1854 l´exèrcitnord-americà va amenaçar de bombardejarTòquio si el Japóno obria el mercat exterior: neix el “JapóMeiji” (lluminós), que s´industrialitza en pocsanys. Va ser l´Estat el que va crear les empreses que després va vendre a particulars (creant-se també gransempreses). Aquestesgransempresess´anomenenzaibatsu.

6. Càrtel:Associació temporal d´empresesd´unmateix sector per posar-se d´acord a l´hora de fixarpreus i salaris.

7. Hòlding:Societatfinancera que posseeix les accions de moltesempreses de sectorsdiferents.3) Participació de bancs en la indústria: els “bancs de negoci” (Morgan, Rockefeller) s´especialitzaren en fergranspréstecs a les gransindústries. Neix el capitalismefinancer.

8. LA MUNDIALITZACIÓ DE L´ECONOMIA La milloradelsmitjans de comunicació (telègrafs i telèfons) i de transports (vaixells a vapor, ferrocarrils) van permetrel´establiment de gransxarxes de comerç internacional. En un primer moments´utilitzavapelsintercanvis la lliure esterlina (moneda britànica) que, méstard, es va canviarpel “patróor” (la moneda de cada país tenia un valor en or, fet que afavoriaelsintercanviscomercials entre països). Gràcies al mercat internacional, elspreus van baixar (la demanda era més gran). Europa lideravaelsintercanviscomercialsinternacionals (RegneUnit, Françai Alemanya). No només es va comercialitzarambproductes, també ambcapitals: RegneUnit, però també França i Alemanya van prestar diners a païsosestrangerscomels E.U.A. o Rússia.

9. Apartat 2: L´EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA I LES GRANS MIGRACIONS A partir del 1850 el creixement de la població europea es va disparar (de 270 a 400 milionsd´habitants el 1900). Aquestfet, conegutcom a “SegonaRevolucióDemogràfica”, es va produirgràcies a la devallada de les taxes de mortalitatdegut a les millores en matèriad´higiene i en medicina. La natalitat va continuar sentmolt elevada. L´excés de població a Europa va afavorirl´emigraciómassiva de milions de persones a la segonameitat del segle XIX i principis del XX.

10. Apartat 2: L´EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA I LES GRANS MIGRACIONS Aquestaemigració va ser possiblegràciesalssegüentsfactors: Excés de població a Europa, ambmoltjovessensefeina o amb ganes de prosperar econòmicament (buscantmillorssalaris). Abaritimentdelstransportsinternacionals. PaïsoscomE.U.A. i Canadà, Brasil i Argentina, Austràlia i Nova Zelanda, Sudàfrica o Sibèria (Rússiaasiàtica) necessitavenmàd´obra. Les fases de les gransmigracions van ser les següents: La crisi de mitjan del segle XIX (en torn el 1846) va afavorirl´emigraciód´irlandesos, anglesos i alemanyscap a Amèrica del Nord. Entre 1870 i 1880, milionsd´europeus (especialment del Sud i Estd´Europa) van emigrar cap a Amèrica del sud i del Nord o Oceania, degut al creixementdemogràfic. Milions de xinesos i indis van emigrar cap a Sudàfrica, Indonèsia o els E.U.A.