2. • El proveïment d'aigua
• Les vies de comunicació
• La casa romana
• La domus
e
ic
d
n
Í
• L'insula
• La villa
• Decoració
• Els mosaics
• Les pintures
• El mobiliari
3. Aqüeductes
Grans enginyers i excel·lents tècniques Ponts
Carrers
Aigua abundant a les ciutats Clavegueram
Prop dels rius
Pous i cisternes
Domèstic Termes Tallers o indústries
5. cisternes o embasaments
No aqüífers a prop Aqüeductes
Fonts ciutats
Inclinació
Canal per on passava l’aigua Specus
Arran de terra, túnels, damunt de ponts i murs
En arribar a la ciutat Arcades (enlairades)
Per sobre de les muralles
6. Aqüeducte romà de Tarragona ( Pont de les
Ferreres), del segle I abans de Crist.
7. plom
L’aqüeducte arribava a una torre d’aigua Castellum aquae terrissa
Puresa filtres
Fonts públiques Termes públiques
Cases privades
Xarxa de clavegueram cloacae (només aigua corrent les benestants)
Voltes de mig punt, molt altes
– Aigua de la pluja
– Residus de les cases i les termes Riu o mar
8.
9. Moviments ràpids
Fàcil comunicació
Millora del comerç
Millora de relació entre la població
i la gestió administrativa
Vía romana Actus Iter
11. Ocupada per una sola família
Orientada cap a l’interior
No tenien finestres
Tenien un sol pis
Les habitacions tenien un sol
ús cadascuna
A la part final de la casa estava
el jardí
12.
13.
14. Vestibulum et fauces: A l’entrada de la casa i havia una porta
(ianua) que es trobava al mig d’un passadís el vestibulum (abans
de la porta) i fauces (després de la porta)
Passada la porta estava l’habitació de l’esclau que feia de porter
(cella ostiarii)
Després hi havia la tabernae, sales que tenien accés al carrer i
que el propietari les llogava coma a botigues i tallers
Tenien un sostre baix on dormia el botiguer la pergula
25. Blocs de pisos en lloguer on habitaven diverses famílies en petits
apartaments
DESAVENTATGES
Estrets
Incòmodes
No tenien aigua corrent
Eren de fusta
Perill d’incendi
Esfondrament
26. La tenien els romans mes benestants
Bon clima i terra fèrtil
Prop d’un riu o d’un mar
Villa rustica: Granja dedicada als
treballs del camp i dependències dels
treballadors
Villa urbana: Residència del senyor i
de la seva família
27. Solien tenir una piscina
Al pati interior un edifici on vivien els esclaus que feien les
tasques domèstiques
Hi havia una cuina gran, un menjador , habitacions i lavabo
Altres construccions eren estables, galliners o graners
Els magatzems que estaven en perill d’incendi es construïen en
un edifici apart
28. Lloc per descansar i retirar-se de la vida de la ciutat
Moltes finestres
Les sales més importants eren els triclinis. El d’estiu, el d’hivern
o el de reunions, per exemple
Hi havia diversos dormitoris separats pels jardins i comunicats
per galeries (cryptoporticus)
I habitacions d’estudi la bibliotheca
29. Diversos materials a les parets i paviments
Segons les funcions de cada sala
També tenien mobles, però no tants com actualment
30. Opus musivum
Tècnica de la incrustació de pedres petites tesellae
marbre colors pedres precioses
Diferent temàtica
Escenes de temes mitològics, del mar a l’impluvi o de cacera a triclini
Presents als terres de la domus
Les peces de màrmol que formen els mosaics s’anomenen teselas
Origen en els mosaics de pedra de la Grècia clàssica
Depenent de la mida, del dibuix i la composició, rebien un nom o un altre
31. Mosaics romans trobats a la localitat d'Alcázar de San Juan. procedeixen
d'una vila romana dels segles I i II, actualment es poden veure al Museu
Municipal
35. Tot el que servia per moblar la casa s’anomenava supellex.
Els mobles més importants eren:
El lectus ( llit) que n’hi havia per totes les sales el lectus
d’estudi del dormitori el de sofà el de triclini.
Diferents tipus de cadires:
Subsellium tamboret sense braços ni respatller.
Sella cadira amb braços sense respatller.
Cathedra cadira amb un respatller llarg i arquejat.
36. Taules:
• Mensae estaven al costat del triclini on els convidats podien
deixar els plats a l’hora d’agafar el menjar
Armaris:
• Eren semblants als actual però els objectes de valor es guardaven
a l’arca una caixa baixa i pesada
• Els romans s'il·luminaven amb les torxes, les candeles i les
llànties
