1. Els animals de 1r ESO A.
5. Els animals invertebrats.
Fet per:
Gerard Talarn
Marc Monclús
Albert Palau
Marc Armengol
Data:15 de febrer 2013
1r ESO A
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
Títols dels apartats
1.Els polífers i els celenterats
2.Els cucs
3.Els mol·luscs: gasteropodes, bivalves, cefalòpodes.
4.Els artròpodes: Els insectes, els aràcnids, els crustacis, miriàpodes.
5.Els equinoderms.
6. A fons.

2. 5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS Els porífers
I ELS CELENTE-
RATS Els porífers i els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparell.
Les esponges constitueixen el grups dels porífers. La majoria són marines, però n’hi han d’aigua dolça.
 Característiques El cos té forma de sac i està perforat per porus, que es comuniquen per Canals. En la cavitat atrial, o general,
generals dels
comunica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul. Tenen capacitat de regeneració, un tros d’esponja pot
porífers i celente-
originar una de completa.
rats
 Característiques
generals dels
porífers i celente-
rats
Porífers: tenen el cos
perforat per porus,
que es comuniquen
per canals. A l’inerior
tenen la cavitat artial,
que comunica amb
l’exerior per l’òscul.
Celenterats: són
aquàtics. Presenten
simetría radial. Tenen
Imatge de animal celenterat. Medusa amb els
el cos tou, amb una
única obertura cober- Imatge de animal porífer amb les diferents parts tentacles
ta de tentacles, que es que el componen.
comunica amb la cavi-
tat gastrovascular.
Poden tenir forma de 1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer?
pòlip o forma de me- Fa referencia alS porus
dusa.
2. En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’assemblen? Es diferen-
Els celenterats
cien en: el pòlip te forma tubular i la medusa de paraigua.. Els pòlips tenen
.Són animals aquàtics. La majoria són ma- l’obertura a l’extrem superior del cos i les meduses a l’extrem inferior. I en
rins, però també n’hi han d’aigua dolça. que els pòlips viuen fixats al fons del mar i les meduses viuen nedant activa-
ment. S’assemblen en que tenen tentacles, tenen la simetría radial la cavitat
Presenten simetría radial, és a dir, que el gastropulmonar.
seu cos es pot dividir per diversos plans-
de simetría. Tenen el cos tou, amb una 24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorre-
obertura coberta de tentacles. L’obertou- gut que fa el corrent d’aigua des qque hi entra fins que en surt.
ra comunica amb la cavitat gastrovascular.
Entra per uns orificis anoments porus, l’aigua que es comunica amb uns Canals.
Els tentacles tenen vesícules amb substàn-
Dels Canals va fins la cavitat artial i es comunica amb l’òscul i surt a l’exterior
cies per paralitzar les preses. Els celente-
de nou.
rats poden tenir forma de:
25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats.
 Forma de pòlip: tenen forma de
sac tubular, tenen l’obertura a A) Identifica-hi els animals de cada grup.
l’extrem superior del cos. Viuen
fixats al fons del mar indivdual- Actínies, coralls i una medusa.
ment.
B) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de
 Forma de medusa: tenen forma de medusa.
paraigua amb l’obertura a l’extrem
Pòlip: Les actínies i els coralls. Medusa: Medusa
inferior. Viuen nedant activament
o surant a l’aigua

3. 2. ELS CUCS
Només poden respirar en les zones humides i aqüàtiques. No tenen escalet. Tenen els cosos diferents i es distingeixen
en tres grups :
 Els platihelmintsSón els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim, tou, dividit
en segments i sense òrgans de locomoció.
 Alguns, com la planària, són aquàtics o de medis humits. Altres, com la tènia,
són paràsits, tant de les persones com d'altres animals. No tenen aparell di-
gestiu ni aparell respiratori.
 Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i femenins. Es poden
autofecundar i produeixen milers d'ous.
 Els nematodesLa triquina i els cucs intestinals són nematodes. Tenen el cos cilíndric,
tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. La majoria són de vida
lliure, i habiten en ambients aquàtics i en ambients terrestres. Alguns són paràsits i
produeixen malalties als animals i a les plantes. No tenen òrgans respiratoris.
 Els anèl·lidsEl cuc de terra i la sangonera són anèl·lids. Tenen el cos tou, cilíndric i
dividit en anells. Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans. Aquesta
repetició d'anells al cos s'anomenametameria.
3. Quines diferencies hi ha entret els tres grups de cucs?Que tenen el cos deiferent, tenen diferentes formes de
respirar i de reproduir-se.
4. Busa els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.
Platihelmint: Grups d’animals invertabrats , en forma de cuc, de cos pla profunda en comperació amb els fons
oceànics.
Anèl·lids: Grup de animals incvertabrats , amb el cos allergat i tou , dividit en segments o anells, com per exe-
mple el cuc de terra.
5. Els aèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta carecteristiqua amb
el tipùs de respiració?
Que respiren per la pell i els aqüatics per mitja de brànquies.
28.Els anèl·lids són grups d’invertebrats que tans sols poden viure en medis aquàtics o terrestre molt humits.
Justifica a que creus que es dagut aques fet.
Perquè respiren gàcies a les humitat i l’aigua del mar.
30.A.Per a què utilitza la tènia les ventoses i els garfis?
Les ventoses per desplaçar-se i els grafis per agafar aliment.
B. Inbestiga com es reprodueix la tènia.
Que són hermafrodites i es reprodueixen entre ells.

4. 3. ELS MOL·LUSCS
Com són els mol·luscs? Grups de mol·luscss
Els mol·luscs tenen: El cargol és un
 Tenen simetría bilateral. mol·lusc terres-
 Tenen El cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa tre amb una con-
visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la quilla enrollada en
boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òrgans espiral.
de l’animal.
 El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar.
 Tenen el cos cobert per el mantell, que és una membrana
fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden
El musclo és una
està formades per una o dues peces, anomenades valves.
bivalva que viu
fixat a les roques
Com són les funcions dels mol·luscs? per mitja d’unes
secrecions filamen-
Els mol·luscos aquàtics respiren per brànquies mentre que els ter- toses.
restres respiren per pulmons. Alimentació molt variada.. Alguns
són carnívors i s'alimenten d’ altres animals. També ni ha de herbí-
vors, tos tenen aparell digestiu desenvolupat.. Ni ha de hermafro- El nàutil és l’únic
dites i també ni ha que tenen el sexe separat. Fecundació interna o cefalòpode que té
externa, són principalment ovípars i fan metamorfosi. una conquilla pro-
tectora.
Hi ha tres grups de mol·lusc:
Els Gasteròpodes tenen un cap desenvolupat amb quatre tentacles, tenen ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar.
A la boca tene una espècie de llengua amb unes dentetes anomenades ràdula. Gairebé tots tenen una conquilla. Els marins
respiren per brànquies i el terrestres per pulmons. Són Herbívors, però també ni ha de carnívors.
Els bivalves tenen dues valves que formen la conquilla. Tots són aquàtics o marins. No tenen un cap diferenciat, tenen el peu
petit ,en forma de destral i és excavador característica que els permet enterrar-se a la sorra. Respiren per brànquies i s’alimen-
ten filtrant l’aigua, de la qual retenen l’aliment.
Els cefalòpodes són marins ,tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s’ha transformat en tentacles. La majoria
no tenen conquilla. Respiren a través de brànquies. Són carnívors i, mitjançant els tentacles , que estan proveïts de ventoses,
subjecten les preses.
6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs ? Els hi permet nadar, trepar o reptar.
7. Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? Tenen simetria bilateral. Tenen El cos tou i dividit en tres regions: el
cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté gairebé tots els altres òr-
gans de l’animal. El peu és musculós i el fon servir per nedar,trepar o reptar. Tenen el cos cobert per el mantell, que és una
membrana fina i la majoria tenen una conquilla. Les conquilles poden està formades per una o dues peces, anomenades valves.
8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes:
Gasteròpodes: Grup de mol·luscs , la majoria tenen conquilla i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet rep-
tar, com els cargols . Del grec gastér : panxa o estomac , i podós : Peu.
Bivalve: Grup de mol·luscs , que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conqui-
lla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altra,com les cloïsses o les escopinyes. Del llatí,, bi:dor, i valva:
porta.
Cefalòpode: Grup de mol·lusc que tenen el cap envoltat de tentacles i que generalment no tenen conquilla, comel pop. Del
grec, Kephalé: cap, i podós : peu.
9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què?
Pertany al grup dels mol·luscs bivalves. Perquè te dues valves que formen la conquilla. No tenen cap diferenciat.

5. 4. ELS ARTRÒPODES
Els artropodes viuen en tots els medis: Terrestres, marins i d’aigua dolca. Presenten una gran veriatat d’adaptacions a diferents
maneres de viure.
Com és el cos dels artròpodes
 Presenten simetría bilateral.
 Tenenel cos cobert per l’exoesquelet per protegir-los dels de-
predadors.
 Apèndix articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals.
 La magoria tenen el cos dibidit en tres parts: cap, torax i abdo-
men
 Els ulls poden ser ocels o compostos.
Tenen cap, abdomen i torax.
La foto es d’una llagosta d’on ens indiquen algunes
Com són les funcions dels artròpodes parts de l’animal.
Són ovipars, i la fequndació sol ser interna.
En alguns artropodes, de l’ou neix una larva, que despres d’un proces fa la metamorfosi que es converteix en un individu adult.
Nom de muda, es el proces que rep quan aquests animals es canvien l’esquelet extern, aixo els i pasa molts cops al llarg de la
seva vida.
10.Busca els conceptes clau de l’origen del terme artròpode.
Que tenen potes articulades.
11. Quina funció té l’exoesquelet dels artròpodes?
Defencar a l’animal de agracions externes.
12. Per què els artròpodes han de mudarla coberta externa? Com s’anomena aquest procés?
Perque ban creixen i s’els hi fa petita. Aquest procés s’anomena muda.

6. Els insectes
Aparells bucals dels insectes
Com són els insectes.
Boca mastegado-
ra (Formiga). Al cap hi tenen un parel d’ulls compostos dos o tres ocels i un parell
d’antenes. El torax presenta tres parells de potes articuladesi general-
ment un o dos parels d’ ales.
Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees. Fan la me-
tamorfosi poden passar peruna única fase de larvària o per dues fases, la
de larva i la de nimfa, com en el cas de les papallones.
Boca xucladora Larva la primera fase .
(papalona).
Boca mastegado-
ra i llepadora Crisàlida. La larva s’embolcalla i
(abella). forma el capoll.
Boca picadora i
xucladora
(Mosquit).
Insecte adult
Metamorfosi de la papallona monarca.
De cada ou que ha post la femella, neix una larva,
anomenada eruga. L’eruga, després d’un període de
creixement i maduració, passa per una fase de nimfa,
en la qual s’embolcalla dins d’un capoll, que rep el
nom de crisàlide, i experimenta un seguit de canvis
13. Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes ? Perquè tenen sis potes.
14. Com respiren els insectes ? Respiren perr mitja d’uns tubs ramificats anomenats tràquees.
29. Les fotografies seüents són d’un anèl·lid i d’una eruga.
a) Identifica quin és cadascun. La foto A l’uruga i la foto B l’ anèl·lid.
b) En què s’assemblen i en que es diferencien. S’assemblen en que els dos són cucs i es diferencien en que el cuc de seda
fa metamorfosi i el anèl·lid no.
37. Quins dels animals següents també es consideren insectes socials:
a) Els tèrmits, formigues i vespes.
c) Xinxes, polls i puces.

7. Els aràcnids
Gairabé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdomen. Al
cefalotórax tenen dos quelícers, qu els serveixen per menjar, dos Imatge d’un aràc-
pedipalps amb funció defensiva i táctil, i quatre parells de potes. nid. Una aranya
Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carnívors, i están en que es poden
proveïts d’ungles, garfis i glàndules verinoses per capturar les pre- veure les difrents
ses. parts en que està
N’hi ha d’ovípars, altres vivípers, tambe n’hi ha d’ovovivípers, i en composta. El
cap cas presenten la metamorfosi. cefalotórax, l’ab-
domen, els pedi-
palps, els quelí-
cers i les qutre
potes.
Els crustacis
Gairabé tots són marins, però també n’hi han d’aigua dolça.
Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i que en
molts casos el cap i el tórax están units i formen el cefalotórax. Imatge d’un crus-
Al cap hi tenen dos aparells d’antenes, un aparell d’ulls i mandíbules taci
mastegadores. Tenen cin parells de potes en el tórax. L’abdomen Podem observar
està segmentat. Respiren per mitjà de brànquies, situades a les po- les antenes, el
tes, o través de la superficie del cos. Tenen una alimentació variada; tórax i el cefalo-
la majoria son carnívors, però també n’hi han de filtradors i paràsits. tórax.
Són ovípers, i presenten la metamorfosi.
Els miriàpodes
Són artròpodes terrestres que viuen en
15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina utilitat
llocs foscos i humits.
tenen?
Tenen el cos allargat i format pel cap,
Són una espècie de pinçes que serveixen per menjar.
tronc. Tenen un nombre variable de seg-
16. Busca en els conceptes clau el signuficat de mi-
ments. A cada segment poden tenir un
riàpode.
parell un parell de potes. A l cap tenen un
Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un cos
parell d’antenes, ulls simples i una boca
llarg dividit en nombrosos segments . Cada segment té
amb mandíbules mastegadores. Respiren
un o dos parells de potes, com els centpeus o els mil-
Imatge d’un mi- mer mitjà de tràquees. Tenen una alimen-
peus. Del grec myriás: molt nombrós, i podós: peu.
riàpode. Es pot tació molt variada: alguns són carnívors,
17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escorpins i
observar, les an- mentre que d’altres són herbívors.
les paperres?
tenes, el cap, Són ovípars i no presenten metamorfosi.
Escorpins: pertanyen al grup d’aràcnids.
tronc i els petits 18. Quina és la principal diferència que hi ha entre els
segments amb centpeus i els milpeus?
potes Doncs que el centpeus té moltes menys potes que el
milpeus.

8. 7. Els equinoderms
Grups d’equinoderms
Com és el cos dels equinoderms Equinoideus:
Garotes o eri-
 Tenen simetria radial, tot i que en les larves es bilateral. cons de mar.
 Tenen el cos de forma arrodonida, com les granotes; cilíndriques com
les holotúries; o estrellada, com les estrelles.
 Presenten un esquelet intern format per petites plaques a la pell.
 No tenen un cap diferenciat , i la boca sol està situada a la part inferior
del cos.
Asteroïdeus:
Estrelles de mar.
Com són les funcions dels equinoderms
Es desplacen per l’aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs in-
terns, plens d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals.
Respiren a través de la pell i per fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.
Són carnívors s’alimenten de petits crustacis i de mol·luscos. Presenten textos Ofiuroïdeus:
separats ni ha algunes de hermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous Falses estrelles.
neixen larves. Alguns com l’estrella de mar, tenen una gran capacitat regenera-
dora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a
originar tot l’animal a partir d’un braç que inclogui part del disc central.
Holotu-
rioïdeus: Co-
gombres de mar.
19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.
Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per pla-
ques i espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambula-
crals que tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec , Crinoïdeus.
ekînos: eriço , i derma : Pell. Clavellines o lliris
de mar.
20. Què és l’aparell ambulacral? Consisteix en un sistema de tubs interns, plens
d’aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals. Quina funció fa? Els hi
permet desplaçar-se.

9. A fons
Dions del regne animal, els insectes constitueixen el grup amb el nombre d’espècia i d’indibiduos més nombrosos es coneixen
més d’un millo d’especies d’iferentes. Es molta la veriatat de mides i de formes que presenten, i aquests es divideixen en
aquests grups:
Himenòpers. Tenen dos parells de Dípters. Tenen un aparell d’ales Coloèpeters. Tenen dos parells
ales membranoses, tot i que alguns membranoses. Les posteriors están d’ales.Las anteriors són gruixudes,
no en tenen. L’aparell bucal està reduïdes a òrgans que mantenen dures i opaques, i les posteriors,
adaptat per llepar, mossegar i xuclar l’equilibri quan volen, anomenats ba- membranoses , i les tenen plagades
líquida. Viuen en societats organitza- lancis. L’aparell bucal és xuclador. sota les primeres quan están en
des. repòs. L’aparell bucal és mossegador
i mestegador.
Dermàters. Tenen les ales en- Ortòpters. Tenen dos parells d’ales Heteròpters. Tenen dos parells
teriors molt grosses i menbranoses, les anteriors endurides i les posteriors d’ales. Les anteriors tenen una part
plegades sota les primeres en eswtat plegades sota les primeres. L’aparell engruixida i les posteriors són men-
de repòs. L’aparell bucal és mastega- es mastegador. branoses. La boca esta adeptada per
dor. perforar i per xuclar
Lepidòpters. Tenen dos parells Odonats. Tenen dos parells d’ales Sifonàpters. No tenen ales. Les
d’ales menbranoses amb escates. estretes, grosses i menbranoses. L’apa- potes están adaptades per fer salts.
Aperell bucal és xuclador, i esta en- rell bucal és mastegador. La boca és xucladora i esta adeptada
rotllat en estat de repòs. per perforar la pell.