1. 1.2 L’ARQUITECTURA 1.1.1 Introducció i Característiques Generals 1.1.2 Quattrocento - Brunelleschi - Alberti 1.1.3 Cinquecento i Manierisme - Bramante - Miquel Àngel - Palladio 1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya
2. 1.2.1 Introducció i Característiques Generals A Florència al segle XV hi havia tot un conjunt de grans obres iniciades el segle XIV en estil gòtic que havien quedat inacabades a causa de la crisi originada per la pesta de 1348 . Un cop superada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies destinen recursos financers a la finalització d’aquestes obres , a la realització de les quals es consagraran els primers grans artistes del Renaixement : Brunelleschi, Donatello ...
3. L’arquitectura és la manifestació artística en què es veu més clarament, de bon principi, la influència de l’antiguitat clàssica . Aquesta influència s’evidencia en dos aspectes: a) La utilització dels elements formals de l’art grec i romà . b) La racionalització de l’espai .
4.
5. Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost). DÒRIC JÒNIC CORINTI
6. L’ arc de mig punt desplaça l’arc apuntat, utilitzat en l’arquitectura gòtica. Arc de mig punt Renaixement Arc apuntat Gòtic
7. Predomini de la columna i la pilastra com a suports, en lloc del pilar gòtic, que se rematen amb capitells clàssics , sobretot el corinti i compost. Columna Renaixement Pilar Gòtic
8. Les voltes de creuaria de l’arquitectura gòtica van deixar pas a les voltes de canó i a les d’aresta , que amb freqüència venen decorades amb cassetons . Volta de creueria Gòtic Cassetons Renaixement Volta de canó i d’aresta
9. En el Renaixement, la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics. Cúpula Renaixement Cimbori Gòtic
10. Les estructures arquitravades tornen a prendre protagonisme. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc. Entaulament Frontó
11. En l’arquitectura Renaixentista els edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica , com medallons, garlandes i grotescs...
12.
13. En el Renaixement, l’edifici es concep com una unitat , superant així el criteri d’addició d’espais propi de les construccions medievals. La unitat, simetria i la proporció són els elements claus.
14. A l’arquitectura renaixentista, en el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques : el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecte.
15. A l’arquitectura renaixentista el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics: pilastres, columnes, cornises, etc. A diferència de l’arquitectura gòtica que es caracteritza per una desmaterialització del mur. Gòtic Renaixement
16. L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament . Arquitectura Grega i Romana Arquitectura Renaixentista
17. Un últim tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric . Els traçats són fruit d’un projecte previ en el qual la perspectiva com a mètode de representació juga un paper decisori.
32. 1.2.4 L’a rquitectura del Renaixement a Espanya El Renaixement sorgit a Itàlia en els primers anys del segle XV, no se va manifestar a Espanya fins el moment de transició del segle XV al XVI , a l’igual que va succeir amb els restants països europeus. La influència del Renaixement italià es començà a notar a partir de finals del segle XV (regnat dels Reis Catòlics), havent de lluitar contra les formes gòtiques i mudèixars que estaven fermament arrelades a la península .
