SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  154
Télécharger pour lire hors ligne
PAISATGES I CLIMES
     DEL MÓN


     CIÈNCIES SOCIALS
          3r d’ESO
    IES PORT D’ALCÚDIA
Clima – Temps Atmosfèric
• El clima és el conjunt de condicions
 atmosfèriques que es donen d’una manera
 habitual en una zona determinada del
 planeta i durant terminis molt llargs de
 temps

• El temps atmosfèric és el conjunt de
 condicions que presenta l’atmosfera en un
 lloc i moment determinats.
Clima i temps: diferències


Temps: estat de l'atmosfera en un moment determinat (ahir, avui, demà...).
Clima: el temps que es repeteix al llarg d'un any.



                Clima (Les estacions de l'any Mallorca)




 Primavera            Estiu              Tardor              Hivern
Clima i temps: diferències

                          Temps




  Pluja         Boira             Núvols   Sol




Tempesta      Calamarsa            Neu
Climogrames: gràfics del climes

Un climograma és un gràfic on es dibuixa l'evolució de les temperatures (línia)
i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any.




        Precipitacions                               Temperatures

       Les barres representen les precipitacions de cada mes en un any
         La línia mostra les temperatures de tots els mesos d'un any.
Climogrames, gràfics del climes

Un climograma és un gràfic on es dibuixa l'evolució de les temperatures
(línea) i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any.

            Precipitacions                            Temperatures

Les barres representen les                Les barres representen les
precipitacions de cada mes en un any.     precipitacions de cada mes en un any.
Causes de les diferències dels climes

Per què son diferents les temperatures?
        LATITUD                  ALTITUD           PROXIMITAT AL MAR




Més calor, com més a      Cada 1000 metres la     El mar suavitza les
prop de l'Equador.        temperatura baixa 6 º   temperatures.
Més fred, quant més a     C.                      A la costa, menys calor
prop dels Pols.           A dalt de les           a l'estiu i menys fred a
                          muntanyes fa més fred   l'hivern que a les zones
                          que a les valls o al    interiors.
                          costat del mar.
Zones climàtiques
      ZONES FREDES                     ZONA CÀLIDA               ZONES TEMPERADES

      Fa fred tot l'any               Fa calor tot l'any       Hi ha 4 estacions amb dife-
                                                                   rent temperatures
      CLIMES FREDS                    CLIMES CÀLIDS               CLIMES TEMPERATS

       Clima polar                    Clima equatorial              Clima mediterrani
  Clima d'alta muntanya             Clima tropical humit               Clima oceànic
                                     Clima tropical sec             Clima continental
                                       Clima desèrtic
Hemisferi Nord: Entre el         Entre el Tròpic de Càncer i   Hemisferi Nord: Entre el
Cercle Polar Àrtic i el Pol      el Tròpic de Capricorn        Cercle Polar Àrtic i el
Nord                                                           Tròpic de Càncer

Hemisferi Sud: Entre el                                        Hemisferi Sud: Entre el
Cercle Polar Antàrtic i el Pol                                 Cercle Polar Antàrtic i el
Sud                                                            Tròpic de Capricorn

El clima d'alta muntanya es
dóna en qualsevol alta
muntanya
10
ELS CLIMES I
PAISATGES CÀLIDS


      Ciències Socials
         3r d’ESO
   IES PORT D’ALCÚDIA
Característiques generals
 Climes temperats:

   Localitzats entre el tròpic de
    càncer i el tròpic de capricorn
     s’estenen per la zona
    intertropical, sobre una
    superfície de 200 milions de
    km2.

   Característiques:
    • No gela mai  temperatures
      sempre elevades (superiors als
      20 ºC).
    • Fa calor tot l’any.
    • La temperatura mitjana del mes
      més fred és superior als 18 ºC.
Zones climàtiques de la Terra
14
Tipus de Climes i Paisatges

 La major o menor abundància de precipitacions i
 els contrastos entre períodes de sequera i de
 precipitacions fan que es distingeixen tres grans
 subtipus climàtics:

  Equatorial
  Tropical
  Desèrtic
CLIMA EQUATORIAL
Clima equatorial: Localització
 Localitzat a costat i
 costat de l’equador,
 entre els 5 i 10 ºC de
 latitud nord i sud.
 Continents:
   Àfrica:Àfrica central, Golf
    de Guinea i la Cubeta
    del Congo.
   Sud Amèrica: a
    l’Àmazònia.
   Àsia: Indoxina.
Clima equatorial: Temperatures

 Temperatures molt
 elevades (càlides)
 durant tot l’any: sobre
 els 25 ºC.

 No hi ha oscil·lació
 tèrmica.                  TEMPERATURA
                           MITJANA ANUAL:
                           25,58 ºC
 Amplitud tèrmica anual
 és inferior a 2 ºC.
Clima equatorial: Precipitacions
 Precipitacions molt
 abundants, superiors als
 2000 mm anuals.

 Plou molt i quasi
 diàriament.

 Tempestes diàries el
 capvespre.                 PRECIPITACIONS
                            TOTALS ANUALS:
                            3221 mm
 Elevada humitat de
 l’aire.
Clima equatorial: Vegetació

 Selva verge o Jungla:
   Bosc dens, espès, frondós, sempre verd i exhuberant.
   Bosc compost per multitud d’espècies perennifòlies que
    varien segons l’altitud  distribució en pisos, selva en
    penombra i amb molta humitat.
   Arbres alts i exuberants.
   Fulles grans i molt verdes.
   Sotabosc escàs: orquídies, lianes, lleguminoses…
   Gran reserva d’humitat.
   No hi ha una espècie que domini  espècies típiques:
    laurisilva, caoba, bosé, bambú, eucaliptus.
Clima equatorial: Vegetació
Clima equatorial: Vegetació
Clima equatorial: Vegetació
Clima equatorial: Vegetació
Clima equatorial: Fauna

 Molt variada: ocells,
  serps, grans rèptils,
  micos, insectes,
  cocodrils, orangutans,
  ximpanzés i goril·les,
  hipopòtams, tucans,
  cotorres, aràcnids...
 Moltes espècies però
  poca quantitat de cada
  una d’elles.
Clima equatorial: Fauna
Clima equatorial: Població
 Pobles indígenes  viuen a les
  clarianes de la selva  es
  dediquen a la recol·lecció i a la
  caça.

 Actualitat  explotació de les
  selves  obtenció de: fusta,
  minerals, terres de conreus
  (plantacions, pastures).

 Tales abusives  retrocès de la
  selva.

 Aigua abundant  rius
  cabalosos: Amazones o Congo.
Clima equatorial: Població
Clima Equatorial: Síntesi

                            CLIMA EQUATORIAL
Localització     A costat i costat de l’equador.
Temperatures     Temperatures mitjanes elevades (> 25 ºC). Amplitud tèrmica
                 escassa.
Precipitacions   Abundants (> 1500 mm). Repartides durant totes les
                 estacions.
Vegetació        Selva o junga: bosc espès i sempre verd.
Fauna            Ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans,
                 ximpanzés i goril·les, hipopòtams...
Població         Índigenes (recol·lecció i caça). Actualment: tales abusives i
                 deforestació: materials, plantacions…
CLIMA TROPICAL
Clima tropical: Localització
 Localitzats entre 5 i 35º
  de latitud nord i sud de
  l’equador.
 Es dóna sobretot a les
  zones entre l’equador i
  els dos tròpics:
   Amèrica Central.
   Amèrica del Sud (Brasil)
   Sud d’Àfrica
   Sud-est d’Àsia
   Est d’Austràlia.
Clima tropical: Temperatures
 Temperatures elevades
 durant tot l’any.

 Temperatures mitjanes
 anuals: entre els 20 i 30
 ºC (superiors als 18 ºC).

 Major amplitud tèrmica     TEMPERATURA
 que en les àrees            MITJANA ANUAL:
 equatorials: entre 3 i 10   20,03 ºC
 ºC.
Clima tropical: Precipitacions
 Pluges  abundants
  només a l’estiu.
 Precipitacions 
  marquen dues estacions
  ben diferenciades i
  contrastades:
   Estiu  estació humida
   Hivern  estació seca

 Precipitacions inferiors al
  clima equatorial, encara
  que superen els 1000          PRECIPITACIONS
  mm anuals.                    TOTALS ANUALS:
                                1152 mm
 Rius  grans crescudes
  a l’època de pluges.
Clima tropical: Vegetació
 Vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.
   A les zones de latitud més baixa: bosc tropical o bosc de galeria (al
    costat dels rius):
    •   Bosc tropical  molt similar a la selva.
    •   Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera…
    •   Frondositat, verdor i alçada.
    •   Existència de sotabosc.

   A les zones de latitud mitjana: la sabana o praderia tropical:
    • Es desenvolupa durant l’estació plujosa.
    • Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus
    • Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.
    • Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.

   A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa (la
    sabana ha donat lloc a l’estepa):
    • A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.
    • La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos.
    • Apareixen zones de sòls pelats.
Clima tropical: Vegetació

 Bosc tropical o bosc de galeria:
Clima tropical: Vegetació

 Bosc tropical o bosc de galeria:
Clima tropical: Vegetació

 Sabana o praderia tropical:
Clima tropical: Vegetació

 Sabana o praderia tropical:
Clima tropical: Vegetació

 Sabana o praderia tropical:
Clima tropical: Vegetació

 Estepa:
Clima tropical: Fauna

 L’abundància d’herba
 permet que hi hagi
 grans herbívors:
 elefants, girafes,
 rinoceronts, lleons,
 tigres, panteres,
 zebres, antílops...
Clima tropical: Fauna
Clima tropical: Població
 Població  activitat
  econòmica  agricultura i
  ramaderia.

 Productes tropicals
  destinats al mercat: cafè,
  cacau, canya de sucre,
  cotó…

 Modernes plantacions
  explotades per les grans
  empreses  productes per
  a l’exportació: te, cacau…
Clima tropical: Població
Clima Tropical: Síntesi

                             CLIMA TROPICAL
Localització     Entre l’equador i els dos tròpics
Temperatures     Elevades tot l’any. Temperatures mitjanes > 20 ºC.
Precipitacions   Abundants (aproximadament 1500 mm). Estacions: seca
                 (hivern) i humida (estiu).
Vegetació        Bosc tropical, sabana i estepa
Fauna            Grans herbívors: elefants, girafes, lleons, tigres, panteres…
Població         Agricultura i ramaderia. Grans plantacions agrícoles de
                 procutes tropicals (cafè, te, cacau…).
CLIMA DESÈRTIC
Clima desèrtic: Localització
 Clima desèrtic  ocupen
  15% superfície continental.

 Localitzat entorn als tròpics
  dels dos hemisferis, però
  sobretot a l’Hemisferi Nord.

 Deserts més coneguts 
   Àfrica:
    • Sàhara
    • Kalahari
   Àsia:
    • Península d’Aràbia
Clima desèrtic: Temperatures

 Temperatures molt altes
 durant tot l’any. Mitjanes
 entre 17 i 22ºC.

 Grans oscil·lacions
 tèrmiques entre el dia i
 la nit, de 20 a 25ºC:
   Causa: escassa humitat de
                                       TEMPERATURA
   l’atmosfera:                        MITJANA ANUAL:
   • Enorme encalentiment del sol      17,5 ºC
     durant el dia.
   • Fort refredament durant la nit.
Clima desèrtic: Precipitacions
 Precipitacions escasses
 o nul·les: pluges inferiors
 als 250 mm anuals.

 Sequedat extrema de
 l’aire. Humitats molt
 baixes sobre el 20%.

 L’aire sec té gran
                               PRECIPITACIONS
 capacitat d’evaporació,       TOTALS ANUALS:
 resseca la terra i            213 mm
 absorbeix amb rapidesa
 l’aigua de la pluja.
Clima desèrtic: Vegetació
 Allunyament de l’equador  vegetació més escassa
  estepes pobres d’arbusts i matolls dispersos que
 donen pas al desert (no hi ha vegetació).

 Deserts  vegetació escassa o nul·la  plantes que
 aguanten bé la falta d’aigua, de petita grandària, dures
 i espinoses, i emmagatzemen l’aigua a l’interior:
 herbes, arbustos espinosos, cactus…

 Zones de vegetació  en àrees amb abundància
 d’aigua subterrània (oasi)  palmeres datileres que
 fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a
 algunes hortalisses.
Clima desèrtic: Vegetació
Clima desèrtic: Vegetació
Clima desèrtic: Vegetació
Clima desèrtic: Vegetació
Clima desèrtic: Fauna
 Fauna deserts  escassa i
  poc variada.

 Rèptils i invertebrats
  recoberts d’escates o
  cuirasses que els protegeixen
  de la insolació: serps,
  llangardaixos, escarabats,
  escorpins...

 Mamífers petits (rosegadors)
  o grans (camells, xacal,
  dromedari) adaptats a
  l’absència d’aigua.
Clima desèrtic: Fauna
Clima desèrtic: Fauna
Clima desèrtic: Fauna
Clima desèrtic: Població
 Població escassa  difícils
  condicions del medi natural.

 Població  concentrada en els
  oasis  grups de pastors
  nòmades que viuen del
  pasturatge (ramats de cabres i
  camells).

 Exemples de petites poblacions:
  tuaregs, bosquimans, beduins.

 Paisatge desert  transformat
  per carreteres que duen a
  pobles que han sorgit al costat
  dels pous de petroli.
Clima desèrtic: Població
Clima Desèrtic: Síntesi

                             CLIMA TROPICAL
Localització     Entorn als tròpics dels dos hemisferis, però sobretot a
                 l’Hemisferi Nord.
Temperatures     Temperatures mitjanes elevades (> 20 ºC). Amplitud tèrmica
                 elevada (dia – nit).
Precipitacions   Molt escasses (< 250 mm).
Vegetació        Escassa (herbes, arbustos espinosos i cactus). En àrees amb
                 abundància d’aigua (oasi) apareixen les palmeres.
Fauna            Rèptils i invertebrats recoberts d’escates o cuirasses.
                 Mamífers petits (rosegadors) o grans (camells).
Població         Població nòmada que viu del pasturatge.
ELS CLIMES I
 PAISATGES
TEMPERATS

    Ciències Socials
       3r d’ESO
 IES PORT D’ALCÚDIA
Característiques generals

 Climes temperats:

   Localitzats en les latituds
    mitjanes: entre els
    paral·lels 30º i 70º aprox.

   Característiques:
    • Contrastos estacionals de les
      temperatures i les
      precipitacions  4 estacions
    • Moderació:
      • Temperatures mitjanes anuals:
        entre el 8 ºC i 18 ºC
      • Precipitacions van de 300 mm
        a més de 1000 mm anuals.
Característiques generals

              Quatre estacions ben
              diferenciades:
               Hivern: aquestes zones
                queden sota la influència
                de la massa d’aire polar.
               Estiu: la massa d’aire
                càlid afecta aquestes
                terres temperades.
               Dues estacions
                intermèdies, que són la
                primavera i la tardor.
Tipus de Climes i Paisatges

 Climes i Paisatges de les zones temperades: tres
 grans tipus de paisatges, exemplificats en el cas
 d’Europa:


  Paisatge oceànic o atlàntic
  Paisatge mediterrani
  Paisatge continental
CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
Clima oceànic: Localització
 Paisatges oceànics es
  troben a les costes
  occidentals dels continents
  entre 40 i 60º de latitud, a
  prop dels oceans.
 A l’Hemisferi Nord comprèn
  la costa occidental
  d’Europa i Amèrica del
  Nord.
 A l’Hemisferi Sud la costa
  del sud de Xile i Argentina;
  la costa sud-est d’Austràlia
  i Nova Zelanda.
Clima oceànic: Temperatures
 Temperatures suaus, tant a
  l’hivern com a l’estiu, gràcies a
  l’acció reguladora de la mar.

 No hi ha grans contrastos de
  temperatures entre les
  estacions:
    Estius tebis però no calents.
    Hiverns frescos però no freds.


 Mitjana de temperatures:               TEMPERATUR
   Mes més càlid: menor als 22 ºC.      A MITJANA
   Mes més fred: no menor dels -3 ºC.   ANUAL:
                                         8,75 ºC
 Oscil·lació tèrmica anual de 10
  ºC aprox.
Clima oceànic: Precipitacions
 Precipitacions: abundants
 tot l’any, a causa dels
 vents de procedència
 atlàntica.

 Pluviometria elevada,
 bastant constant i regular
 tot l’any (entorn 1000 mm
 anuals).
                              PRECIPITACIONS
 Precipitacions ben          TOTALS ANUALS:
 distribuïdes anualment,      840 mm
 encara que amb els
 màxims hivernals i tardor.
Clima oceànic: Vegetació
 Clima suau i humit afavoreix l’existència de boscs atlàntic
  on predominen els arbres caducifolis:
    • Roures
    • Faigs
    • Castanyers


 Prats verds pel pasturatge.

 Landa en zones de boira persistent, humitat molt alta i
  vents molt violents. Es tracta d’una coberta de mates
  espinoses sense arbres.

 Camps de conreu: blat de les Índies, farratges, patates,
  pomeres.
Clima oceànic: Vegetació
Bosc Atlàntic
Clima oceànic: Vegetació
Bosc Atlàntic
Clima oceànic: Vegetació
Prats
Clima oceànic: Vegetació
Landa
Clima oceànic: Fauna

 Cérvols, guineus, llops,
 ratolins, ocells...

 En els prats hi
 pasturen la ramaderia
 de bestiar vacum,
 destinada a carn i llet.
Clima oceànic: Població

 Zones atlàntiques
 ramaderes: població
 dispersa.

 Actualment: paisatge
 molt humanitzat:
 ciutats importants,
 zones industries, vies
 de comunicació…
Clima Oceànic: Síntesi

                              CLIMA OCEÀNIC
Localització     Climes de les regions temperades, a prop de les costes dels
                 oceans.
Temperatures     Suaus tot l’any. Temperatura mitjana anual 10 ºC – 18 ºC.
Precipitacions   Abundants tot l’any. Precipitacions anuals > 1000 mm.
Vegetació        Bosc atlàntic, prats i landa.
Fauna            Cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells…
Població         Zones atlàntiques ramaderes amb població dispersa, i
                 actualment paisatges molt humanitzats.
CLIMA MEDITERRANI
Clima mediterrani: Localització
 Zones properes a la Mar
 Mediterrània (Espanya,
 sud de França, Itàlia,
 Grècia...).

 També a d'altres llocs de
 la Terra, principalment a
 les costes occidentals
 dels continents situades
 entre 30º i 45º de latitud
 (Califòrnia, Xile, Sud
 Àfrica, oest
 d’Austràlia...).
Clima mediterrani: Temperatures
 Estius calorosos i secs, per
  la influència de la massa
  d’aire subtropical.

 Hiverns no són gaire freds
  gràcies a la influència del
  Mediterrani.

 Temperatura mitjanes:            TEMPERATUR
   Anual: entre 12 i 18 ºC.       A MITJANA
   Hivern: mes més fred 7 ºC.     ANUAL:
   Estiu: mes més calurós entre   16,83 ºC
    20 i 26 ºC.
Clima mediterrani:
                Precipitacions
 Pluviositat escassa i
 irregular durant tot l’any
 (de 200 a 1000 mm).

 Pluges estacionals:
 abundants a la
 primavera i a la tardor.
                              PRECIPITACIONS
                              TOTALS ANUALS:
 Únic clima del món que      858 mm
 l’estiu és l’estació seca.
Clima mediterrani: Vegetació
   Boscs mediterrani de fulla perenne:
       Alzinar
       Pins
       Surera
       Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures,
        petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi
        d’aigua.

   Garriga i estepa: allà on no ha pogut
    crèixer l’alzinar. Matoll espinós de fulla
    petita.

   Màquia: Quan els arbres desaperixen i els
    matolls són menys densos, amb zones
    sense vegetació.

   Conreus mediterranis: blat, vinya i olivera.
Clima mediterrani: Vegetació

Bosc mediterrani de fulla perenne
Clima mediterrani: Vegetació

Bosc mediterrani de fulla perenne
Clima mediterrani: Vegetació

Garriga i Estepa
Clima mediterrani: Vegetació

Màquia
Clima mediterrani: Vegetació

Conreus mediterranis: olivera, vinya i blat.
Clima mediterrani: Fauna
 Mamífers: cabres, porcs
 senglars, rabosa,
 guineu, mostela, conill,
 eriçó…

 Rèptils: serps,
 llangardaixos,
 sargantanes, escorpins...

 Rapinyaires: àguila,
 falcó…
Clima mediterrani: Fauna
Clima mediterrani: Població

 Solen ser terres molt
 poblades i atreuen el
 turisme.

 Les ciutats creixen, i
 les urbanitzacions, els
 complexos hotelers,
 les zones d’oci i les
 carreterres envaeixen
 el territori.
Clima mediterrani: Síntesi

                           CLIMA MEDITERRANI
Localització     Zones properes a la Mar Mediterrànea; també a d'altres llocs
                 com Califòrnia i Sud Àfrica.
Temperatures     Estius calorosos; hiverns suaus. Temperatura mitjana anual 10
                 ºC – 20 ºC.
Precipitacions   Poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor.
                 Estació seca: estiu. Precipitacions anuals: 300 – 1000 mm.
Vegetació        Arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines;
                 arbustos espinosos.
Fauna            Cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos,
                 sargantanes, escorpins...
Població         Zones poblades per la benevolència del clima. Atreuen el
                 turisme.
CLIMA CONTINENTAL
Clima continental: Localització

 Interior dels continents
 de l’hemisferi nord
 (Sibèria, interior dels
 Estats Units, Canadà,
 Àsia Central, interior
 de Xina…)

 En el cas d’Europa
 s’estén pel centre i
 l’est.
Clima continental: Temperatures
 Clima rigorós amb
  temperatures molt
  contrastades: estius calorosos i
  hiverns llargs molt freds.

 Temperatures extremes amb
  gran amplitud tèrmica:
  oscil·lacions tèrmiques de fins a
  25 ºC.

 Temperatures:
   Temperatura mitjana anual: entre
    0 i 10 ºC.                          TEMPERATUR
   Temperatura mesos més calids: per   A MITJANA
    sobre dels 10 ºC.                   ANUAL:
   Temperatura mes més fred: per
    sota dels -3ºC.                     7,5 ºC
Clima continental: Precipitacions
 Les precipitacions es
 produeixen sobretot a
 l’estiu.

 Precipitacions anuals:
 inferiors als 500 mm,
 amb màxima a l’estiu.

                           PRECIPITACIONS
 Precipitacions en        TOTALS ANUALS:
 forma de neu a            631 mm
 l’hivern.
Clima continental: Vegetació
 Taigà o Bosc de Conníferes: a les
  terres situades al nord. Són arbres
  de fulla perenne aciculifolis.
    Avets
    Pi roig
    Bedolls


 Estepa: a les terres del sud, en
  terrenys més secs.

 Bosc caducifoli s’enfila pels
  vessants de les muntanyes.

 Praderia a les zones més fredes:
  planes cobertes d’herba.
      Praderies d’Amèrica del Nord
      Pampes d’Amèrica del sud
      Veldt del sud d’Àfrica
      Estepes d’Europa central
Clima continental: Vegetació

Taigà o Bosc de Conníferes
Clima continental: Vegetació

Taigà o Bosc de Conníferes
Clima continental: Vegetació

Taigà o Bosc de Conníferes
Clima continental: Vegetació

Estepa
Clima continental: Vegetació

Estepa
Clima continental: Vegetació

Bosc de Caducifoli de les Muntanyes
Clima continental: Vegetació

Praderia
Clima continental: Fauna

 Ós, guineu, mostela,
 ren, cèrvol, llop, cavall,
 llebres, ant, mussols…
Clima continental: Població
 La població viu
 concentrada en grans
 pobles.

 Actualment s’han
 modificat profundament
 els paisatges
 tradicionals: ciutats,
 comunicacions,
 explotacions mineres,
 les zones industrials,
 activitats humanes en
 general…
Clima continental: Síntesi

                              CLIMA OCEÀNIC
Localització     A l'interior dels continents, a les regions temperades.
Temperatures     Extremes (amplitud tèrmica elevada). Temperatura mitjana
                 anual 0 ºC – 10 ºC.
Precipitacions   Estiu. Precipitacions mitjanes anuals > 500 mm.
Vegetació        Diferents tipus de paisatge: taigà o bosc de conníferes, bosc
                 caducifoli de les muntanyes, estepa, praderia (planes cobertes
                 d'herba).
Fauna            Ós, guineu, cèrvol, llop, cavall…
Població         Població concentrada a grans pobles, però actualment el
                 paisatge tradicional ha estat molt modificat (zones industrials,
                 explotacions mineres…).
ELS CLIMES I
PAISATGES FREDS


      Ciències Socials
         3r d’ESO
   IES PORT D’ALCÚDIA
Característiques generals
 Climes freds: localitzats a
   Zones polars de tots dos hemisferis:
     • Hemisferi Nord  zones de l’Àrtic
     • Hemisferi Sud  Antàrtida
    Serralades més elevades de la Terra i
     les altes muntanyes de les zones
     temperades.

 En aquests llocs les temperatures hi
  són molt baixes durant tot l’any, i les
  precipitacions escasses.

 Temperatures baixes +
  Precipitacions escasses:
    Vegetació arbòria no hi pot créixer, i en
     lloc seu s’hi fan arbusts i prats.
    Zones on hi ha gel d’una manera
     permanent o allà on l’altitud és molt
     elevada, pràcticament no s’hi fa cap
     classe de vegetació.
Caracterítiques generals
 Poblament:

  Zones polars estan poc
   poblades, amb certs pobles,
   com ara els esquimals, que
   viuen bàsicament de la caça i
   de la pesca.

  A les altes muntanyes la
   vida hi és difícil i per això
   estan poc habitades; la
   població es concentra a les
   valls. Tradicionalment s’ha
   explotat la fusta dels boscs i
   els prats han servit per
   alimentar nombrosos ramats.
113
Tipus de Climes i Paisatges

 Es distingeixen dos tipus climàtics freds:


   Polar
   Alta Muntanya
CLIMA POLAR
Clima polar: Localització

 Els climes polars es
 troben als dos extrems
 de la Terra:
  Nord del Cercle Polar
   Àrtic
  Sud del Cercle Polar
   Antàrtic
  A més de 70º de latitud
   (nord i sud).
Clima polar: Temperatures
 Clima extremadament fred  clima
  amb les temperatures més baixes
  de la Terra.

 Temperatures sovint per sota dels
  0ºC, a vegades inferiors a -50 ºC.

 Estacions:
   Als hiverns, de 10 mesos, sempre és de
    nit
   Als estius la temperatura no passa dels
    10ºC i sempre és de dia (el Sol de
    mitjanit).

 Gran oscil·lació tèrmica anual             TEMPERATURA
  gran contrast tèrmic entre els mesos        MITJANA ANUAL:
  de sol alt i els mesos de nits polars.
                                              -20’5 ºC
Clima polar: Temperatures
 A les regions polars la    Temperatures són molt
radiació solar és menor     baixes  causes: raigs
                            solars arriben molt inclinats
                            respecte la superfície
                            terrestre, a més la
                            presència de neu i gel i
                            gran part de l'energia solar
                            incident és reflectida i no
                            escalfa gaire la superfície.
Clima polar: Precipitacions

 Precipitacions quasi
 inexistents i les
 escasses
 precipitacions que
 cauen són en forma de
 neu.

                          PRECIPITACIONS
 Precipitacions anuals   TOTALS ANUALS:
                          124 mm
 inferiors a 200 mm.
Clima polar: Vegetació
 Escassa:

  Tundra:
   • A l’estiu, allà on no hi ha gel es desenvolupa la tundra.
   • Molses, líquens, matolls, petits arbustos i flors de colors.


  Taigà o Bosc Boreal:
   • Bosc de conníferes: arbres perennifolis com els avets i pins.
   • Les fulles en forma d’agulla les permet aguantar bé el fred i perdre
     poca aigua.


  Zones de gels perpetus  vegetació inexistent.
Clima polar: Vegetació

Tundra
Clima polar: Vegetació

 Tundra
Clima polar: Vegetació

 Taigà o Bosc Boreal
Clima polar: Vegetació

 Vegetació inexistent
Clima polar: Vegetació

 Vegetació inexistent
Clima polar: Fauna
 Animals amb abundant
 pelatge i una capa
 gruixuda de greix per a
 protegir-se del fred:
 óssos polars, óssos
 marins, foques, pingüins,
 rens…

 A les zones de gels
 perpetus animals
 relacionats amb la mar
 com foques i pingüins.
Clima polar: Fauna
Clima polar: Fauna
Clima polar: Població

 Zones polars 
 escassament
 poblades:
  Esquimals  viuen de la
   caça o de la pesca.
  Lapons  es dediquen
   al pasturatge de rens.
Clima polar: Població
Clima polar: Síntesi

                               CLIMA POLAR
Localització     Zones polars de l’hemisferi nord (Àrtic) i l’hemisferi sud
                 (Antàrtida).
Temperatures     Molt baixes. Temperatura mitjana < 0 ºC.
Precipitacions   Escasses ( < 250 mm) en forma de neu.
Vegetació        Tundra i Taigà: líquens, molses, matolls i petits arbustos. A
                 les zones de gels perpetus no hi ha vegetació.
Fauna            Animals amb molt pèl i greix per protegir-se del fred; óssos,
                 foques, pingüins i rens.
Població         Zones molt poc poblades: lapons, esquimals.
CLIMA D’ALTA MUNTANYA
Clima d’alta muntanya:
                  Localització
 A les serralades més
 elevades de la Terra.

 Clima zonal 
 localització no està
 condicionat per la
 latitud, sinó per
 l’altitud:
  A les zones
   muntanyenques de més
   de 2500 m d’altitud.
Clima d’alta muntanya :
                       Temperatures
 Temperatures fredes durant
  tot l’any.

 Estacions:
   Estiu: suaus, frescs i curts; les
    temperetures no passen els
    10ºC.
   Hivern: és llarg, fred i amb
    temperatures molt baixes.

 Grans oscil·lacions
  tèrmiques diàries: molta              TEMPERATURA
  diferència entre el dia i la nit.
                                        MITJANA ANUAL:
                                        1,575 ºC
 Oscil·lacions tèrmiques
  anuals: 10,5 ºC.
Clima d’alta muntanya:
                Temperatures
 Muntanyes  tendeixen
 a condicons climàtiques
 diferents del clima zonal
 on se troben  descens
 de la tempratura amb
 l’altitud.

 La temperatura
 disminueix amb l’altitud
  0,6 ºC per cada 100
 m (6 ºC cada 1000 m).
Clima d’alta muntanya:
                   Precipitacions
 Precipitacions
 abundants:
   Hivern: en forma de neu.
   Primavera i Estiu: molts
   abundants, en forma
   d’aigua.

 Precipitacions  es
 redueixen a mida que          PRECIPITACIONS
 augmenta l’altitud (neu       TOTALS ANUALS:
 perpètues i geleres),         1304 mm
 però acostumen a ser
 força abundants.
Clima d’alta muntanya:
                  Precipitacions
 A la muntanya  altitud
  precipitacions
 augmenten en:
   Freqüència
   Intensitat.


 Relleus imposen una
 ascendència de les
 masses d'aire  es
 tradueixen en un
 refredament, per la
 condensació del vapor
 d'aigua i per la creació
 de núvols.
Clima d’alta muntanya:
                      Precipitacions
 La proporció de les
  precipitacions de neu
  augmenta amb l'altitud.

 Alta muntanya  innivació
  dura diversos mesos 
  esdevé permanent:
   1.000 m a la latitud del cercle
    polar.
   De 2.000 m a 4.000 m a les
    latituds mitjanes (45° N).
   A les latituds intertropicals, el
    llindar es situa:
    • 5.000 m a l'equador
      (Kilimanjaro).
    • 6.000 m en els tròpics (Andes).
Clima d’alta muntanya:
                         Vegetació
 Vegetació es disposa en estatges altitudinals 
 escalonada en pisos a causa de la disminució de
 temperatures.

 Pisos  com més altitud  menys vegetació:
   Valls: zones de conreus.
   Zones baixes:
   • formacions de boscs de fulla caduca.
   • formacions de boscs de coníferes: pins i avets.
   Zones intermèdies: formacions arbustives, molses.
   Zones baixes: formacions herbàcies (prats).
   Coronament de la zona muntanyosa: àrea rocosa o gels
   permanents.
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya:
      Vegetació
Clima d’alta muntanya: Fauna
 Condicionada pels
  factors climatològics.
 Pocs animals:
  escurçons, marmotes,
  isards, óssos, llames,
  iacs i insectes.
 Alguns hivernen
  (dormen durant
  l'hivern) i altres
  emigren (a l'hivern se'n
  van on fa més calor).
Clima d’alta muntanya: Fauna
Clima d’alta muntanya: Fauna
Clima d’alta muntanya: Població
 Alta muntanya  zones
  poc habitades  vida
  difícil.

 Població concentrada a les
  valls.

 Recursos:
   Tradicionalment: explotació
    de la fusta dels boscs i els
    prats com a pastura de
    ramats.
   Actualitat: activitats turístiques
     modifiquen el paisatge.
Clima d’alta muntanya: Població
Clima d’alta muntanya: Població
Clima d’alta muntanya: Síntesi

                        CLIMA D’ALTA MUNTANYA
Localització     Clima azonal. A les serralades més elevades.
Temperatures     Descendeix 0,6 ºC per 100 m. Hiverns freds i estius frescs.
Precipitacions   Segons la zona en què se trobi. Neu i pluja.
Vegetació        Estatges altitudinals: escalonada en pisos (zones de conreus,
                 boscs de fulla caduca, boscs de coníferes, formacions
                 arbustives, àrea rocosa, gel).
Fauna            Condicionada pels factors climatològics.
Població         Tradicionalment explotació de la fusta i prats. Actualment
                 explotació turística.
Els climes i paisatges del mon

Contenu connexe

Tendances

L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolvicentaros
 
Clima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaClima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaJOrdi_xD
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyavicentaros
 
Resum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesResum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesamelisgalmes
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunyajordimanero
 
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Marcel Duran
 
Comentari Hidrograma
Comentari HidrogramaComentari Hidrograma
Comentari HidrogramaGrb RB
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEmpar Gallego
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAjordimanero
 
Vegetació, clima i paisatge
Vegetació, clima i paisatgeVegetació, clima i paisatge
Vegetació, clima i paisatgeGeorge Bridges
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunyajordimanero
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)AranBonamusa
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del climaMarga Lazaro
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1Mprof
 

Tendances (20)

L’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyolL’espai geogràfic espanyol
L’espai geogràfic espanyol
 
Els Climes d' Espanya
Els Climes d' EspanyaEls Climes d' Espanya
Els Climes d' Espanya
 
Clima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanyaClima d'alta muntanya
Clima d'alta muntanya
 
Tipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanyaTipus de climes a espanya
Tipus de climes a espanya
 
Com fer un climograma
Com fer un climogramaCom fer un climograma
Com fer un climograma
 
Paisatge mediterrani
Paisatge mediterraniPaisatge mediterrani
Paisatge mediterrani
 
Resum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomesResum climes mon i biomes
Resum climes mon i biomes
 
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2   els climes d'espanya i catalunyaUnitat 2   els climes d'espanya i catalunya
Unitat 2 els climes d'espanya i catalunya
 
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
 
Comentari Hidrograma
Comentari HidrogramaComentari Hidrograma
Comentari Hidrograma
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYAUnitat 2   2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
Unitat 2 2017-18 - ELS CLIMES D'ESPANYA I CATALUNYA
 
Vegetació, clima i paisatge
Vegetació, clima i paisatgeVegetació, clima i paisatge
Vegetació, clima i paisatge
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya0   (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
0 (ii) relleu, clima, vegetació i paisatge a espanya i catalunya
 
Paisatge continental
Paisatge continentalPaisatge continental
Paisatge continental
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
Els factors del clima
Els factors del climaEls factors del clima
Els factors del clima
 
El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1El relleu d'Espanya 1
El relleu d'Espanya 1
 

En vedette

Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6jestiarte
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Història del poble sahrauí
Història del poble sahrauíHistòria del poble sahrauí
Història del poble sahrauímalgratot
 
Unitat 6 - Sector primari
Unitat 6 - Sector primariUnitat 6 - Sector primari
Unitat 6 - Sector primariCarmen Barrero
 
Niños Soldado
Niños SoldadoNiños Soldado
Niños Soldadogawideziur
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del mónblogsoller
 
Climes i paisatges
Climes i paisatgesClimes i paisatges
Climes i paisatgesavilase2
 
Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)040057
 
El clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEl clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEscola_Ponent
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món sleon4
 
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josePaisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josecmendez6
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlidasleon4
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmicsamelisgalmes
 

En vedette (20)

Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
El Medi
El MediEl Medi
El Medi
 
Història del poble sahrauí
Història del poble sahrauíHistòria del poble sahrauí
Història del poble sahrauí
 
Unitat 6 - Sector primari
Unitat 6 - Sector primariUnitat 6 - Sector primari
Unitat 6 - Sector primari
 
Demografia 2
Demografia 2Demografia 2
Demografia 2
 
Demografia 1
Demografia 1Demografia 1
Demografia 1
 
Niños Soldado
Niños SoldadoNiños Soldado
Niños Soldado
 
Climes del món
Climes del mónClimes del món
Climes del món
 
Climes i paisatges
Climes i paisatgesClimes i paisatges
Climes i paisatges
 
Sol De Mitjanit
Sol De MitjanitSol De Mitjanit
Sol De Mitjanit
 
Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)Climes-Socials(català)
Climes-Socials(català)
 
Climes i paisatges de la terra
Climes i paisatges  de la terraClimes i paisatges  de la terra
Climes i paisatges de la terra
 
El clima i la vegetacio
El clima i la vegetacioEl clima i la vegetacio
El clima i la vegetacio
 
Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món Zones climàtiques del món
Zones climàtiques del món
 
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, josePaisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
Paisatge tropical (2014 15) eva, aitor, jose
 
Climes i paisatges del mon
Climes i paisatges del monClimes i paisatges del mon
Climes i paisatges del mon
 
Zona càlida
Zona càlidaZona càlida
Zona càlida
 
Sistemes econòmics
Sistemes econòmicsSistemes econòmics
Sistemes econòmics
 

Similaire à Els climes i paisatges del mon

Climes I Paisatges
Climes I PaisatgesClimes I Paisatges
Climes I Paisatgesgsardena
 
Climes paisatges del món
Climes paisatges del mónClimes paisatges del món
Climes paisatges del mónPili Villalobos
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyamarcapmany
 
Els paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareEls paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareamelisgalmes
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAPILARMANZANO
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRAPILARMANZANO
 
Els climes-del-mn
Els climes-del-mnEls climes-del-mn
Els climes-del-mnToni Gomez
 
El clima i els seus factors
El  clima i els  seus factorsEl  clima i els  seus factors
El clima i els seus factorsgmprimaria5
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesDavid Busquets
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2publica
 
El clima
El climaEl clima
El climaanjord9
 
Tema 11 el clima i els seus factors
Tema 11 el clima i els seus factorsTema 11 el clima i els seus factors
Tema 11 el clima i els seus factorsgmprimaria5
 

Similaire à Els climes i paisatges del mon (20)

Climes i paisatges
Climes i paisatgesClimes i paisatges
Climes i paisatges
 
Climes I Paisatges
Climes I PaisatgesClimes I Paisatges
Climes I Paisatges
 
Climes paisatges del món
Climes paisatges del mónClimes paisatges del món
Climes paisatges del món
 
Ud 2 climes
Ud 2 climesUd 2 climes
Ud 2 climes
 
1gpaisatgesclimes
1gpaisatgesclimes1gpaisatgesclimes
1gpaisatgesclimes
 
Climes I Paisatges
Climes I PaisatgesClimes I Paisatges
Climes I Paisatges
 
Unitat 6 clima
Unitat 6   climaUnitat 6   clima
Unitat 6 clima
 
ud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanyaud 2 Els climes d'Espanya
ud 2 Els climes d'Espanya
 
Els paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshareEls paisatges de la terra slideshare
Els paisatges de la terra slideshare
 
Climes
ClimesClimes
Climes
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
 
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRACLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
 
Climesdelmon
ClimesdelmonClimesdelmon
Climesdelmon
 
Els climes-del-mn
Els climes-del-mnEls climes-del-mn
Els climes-del-mn
 
El clima i els seus factors
El  clima i els  seus factorsEl  clima i els  seus factors
El clima i els seus factors
 
Unitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatgesUnitat 6 7-8 - paisatges
Unitat 6 7-8 - paisatges
 
Unitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatgeUnitat 2. clima i paisatge
Unitat 2. clima i paisatge
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2
 
El clima
El climaEl clima
El clima
 
Tema 11 el clima i els seus factors
Tema 11 el clima i els seus factorsTema 11 el clima i els seus factors
Tema 11 el clima i els seus factors
 

Plus de amelisgalmes

El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatamelisgalmes
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaamelisgalmes
 
Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q ramelisgalmes
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca pptamelisgalmes
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114amelisgalmes
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointamelisgalmes
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007amelisgalmes
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78amelisgalmes
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ueamelisgalmes
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoamelisgalmes
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloamelisgalmes
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariamelisgalmes
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaamelisgalmes
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaamelisgalmes
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaamelisgalmes
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela marteneamelisgalmes
 

Plus de amelisgalmes (20)

El quadern de classe modificat
El quadern de classe modificatEl quadern de classe modificat
El quadern de classe modificat
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
 
Les fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q rLes fonts d'energia q r
Les fonts d'energia q r
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007Activitats estatut d'autonomia ib 2007
Activitats estatut d'autonomia ib 2007
 
Estatut2007
Estatut2007Estatut2007
Estatut2007
 
Constitucio
ConstitucioConstitucio
Constitucio
 
Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78Activitats constitució espanyola 78
Activitats constitució espanyola 78
 
Al andalus
Al andalusAl andalus
Al andalus
 
Activitat institucions ue
Activitat institucions ueActivitat institucions ue
Activitat institucions ue
 
2006 es
2006 es2006 es
2006 es
 
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pillonetoCiéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
Ciéncies sociaaaaaaaaals nerea rodríguez i josefina pilloneto
 
Powerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobeloPowerpoint socials gustavo cobelo
Powerpoint socials gustavo cobelo
 
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionariVocabulari unitat didàctica 4 solucionari
Vocabulari unitat didàctica 4 solucionari
 
Treball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alvaTreball social 2 cati alva
Treball social 2 cati alva
 
Trabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviriaTrabajo sociales alex gaviria
Trabajo sociales alex gaviria
 
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nereaSociales trabajo josefina pilloneto i nerea
Sociales trabajo josefina pilloneto i nerea
 
Presentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martenePresentació socials micaela martene
Presentació socials micaela martene
 

Els climes i paisatges del mon

  • 1. PAISATGES I CLIMES DEL MÓN CIÈNCIES SOCIALS 3r d’ESO IES PORT D’ALCÚDIA
  • 2.
  • 3. Clima – Temps Atmosfèric • El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que es donen d’una manera habitual en una zona determinada del planeta i durant terminis molt llargs de temps • El temps atmosfèric és el conjunt de condicions que presenta l’atmosfera en un lloc i moment determinats.
  • 4. Clima i temps: diferències Temps: estat de l'atmosfera en un moment determinat (ahir, avui, demà...). Clima: el temps que es repeteix al llarg d'un any. Clima (Les estacions de l'any Mallorca) Primavera Estiu Tardor Hivern
  • 5. Clima i temps: diferències Temps Pluja Boira Núvols Sol Tempesta Calamarsa Neu
  • 6. Climogrames: gràfics del climes Un climograma és un gràfic on es dibuixa l'evolució de les temperatures (línia) i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any. Precipitacions Temperatures Les barres representen les precipitacions de cada mes en un any La línia mostra les temperatures de tots els mesos d'un any.
  • 7. Climogrames, gràfics del climes Un climograma és un gràfic on es dibuixa l'evolució de les temperatures (línea) i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any. Precipitacions Temperatures Les barres representen les Les barres representen les precipitacions de cada mes en un any. precipitacions de cada mes en un any.
  • 8. Causes de les diferències dels climes Per què son diferents les temperatures? LATITUD ALTITUD PROXIMITAT AL MAR Més calor, com més a Cada 1000 metres la El mar suavitza les prop de l'Equador. temperatura baixa 6 º temperatures. Més fred, quant més a C. A la costa, menys calor prop dels Pols. A dalt de les a l'estiu i menys fred a muntanyes fa més fred l'hivern que a les zones que a les valls o al interiors. costat del mar.
  • 9. Zones climàtiques ZONES FREDES ZONA CÀLIDA ZONES TEMPERADES Fa fred tot l'any Fa calor tot l'any Hi ha 4 estacions amb dife- rent temperatures CLIMES FREDS CLIMES CÀLIDS CLIMES TEMPERATS Clima polar Clima equatorial Clima mediterrani Clima d'alta muntanya Clima tropical humit Clima oceànic Clima tropical sec Clima continental Clima desèrtic Hemisferi Nord: Entre el Entre el Tròpic de Càncer i Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Pol el Tròpic de Capricorn Cercle Polar Àrtic i el Nord Tròpic de Càncer Hemisferi Sud: Entre el Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Pol Cercle Polar Antàrtic i el Sud Tròpic de Capricorn El clima d'alta muntanya es dóna en qualsevol alta muntanya
  • 10. 10
  • 11. ELS CLIMES I PAISATGES CÀLIDS Ciències Socials 3r d’ESO IES PORT D’ALCÚDIA
  • 12. Característiques generals  Climes temperats:  Localitzats entre el tròpic de càncer i el tròpic de capricorn  s’estenen per la zona intertropical, sobre una superfície de 200 milions de km2.  Característiques: • No gela mai  temperatures sempre elevades (superiors als 20 ºC). • Fa calor tot l’any. • La temperatura mitjana del mes més fred és superior als 18 ºC.
  • 14. 14
  • 15.
  • 16. Tipus de Climes i Paisatges  La major o menor abundància de precipitacions i els contrastos entre períodes de sequera i de precipitacions fan que es distingeixen tres grans subtipus climàtics:  Equatorial  Tropical  Desèrtic
  • 18. Clima equatorial: Localització  Localitzat a costat i costat de l’equador, entre els 5 i 10 ºC de latitud nord i sud.  Continents:  Àfrica:Àfrica central, Golf de Guinea i la Cubeta del Congo.  Sud Amèrica: a l’Àmazònia.  Àsia: Indoxina.
  • 19. Clima equatorial: Temperatures  Temperatures molt elevades (càlides) durant tot l’any: sobre els 25 ºC.  No hi ha oscil·lació tèrmica. TEMPERATURA MITJANA ANUAL: 25,58 ºC  Amplitud tèrmica anual és inferior a 2 ºC.
  • 20. Clima equatorial: Precipitacions  Precipitacions molt abundants, superiors als 2000 mm anuals.  Plou molt i quasi diàriament.  Tempestes diàries el capvespre. PRECIPITACIONS TOTALS ANUALS: 3221 mm  Elevada humitat de l’aire.
  • 21. Clima equatorial: Vegetació  Selva verge o Jungla:  Bosc dens, espès, frondós, sempre verd i exhuberant.  Bosc compost per multitud d’espècies perennifòlies que varien segons l’altitud  distribució en pisos, selva en penombra i amb molta humitat.  Arbres alts i exuberants.  Fulles grans i molt verdes.  Sotabosc escàs: orquídies, lianes, lleguminoses…  Gran reserva d’humitat.  No hi ha una espècie que domini  espècies típiques: laurisilva, caoba, bosé, bambú, eucaliptus.
  • 26. Clima equatorial: Fauna  Molt variada: ocells, serps, grans rèptils, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzés i goril·les, hipopòtams, tucans, cotorres, aràcnids...  Moltes espècies però poca quantitat de cada una d’elles.
  • 28. Clima equatorial: Població  Pobles indígenes  viuen a les clarianes de la selva  es dediquen a la recol·lecció i a la caça.  Actualitat  explotació de les selves  obtenció de: fusta, minerals, terres de conreus (plantacions, pastures).  Tales abusives  retrocès de la selva.  Aigua abundant  rius cabalosos: Amazones o Congo.
  • 30. Clima Equatorial: Síntesi CLIMA EQUATORIAL Localització A costat i costat de l’equador. Temperatures Temperatures mitjanes elevades (> 25 ºC). Amplitud tèrmica escassa. Precipitacions Abundants (> 1500 mm). Repartides durant totes les estacions. Vegetació Selva o junga: bosc espès i sempre verd. Fauna Ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzés i goril·les, hipopòtams... Població Índigenes (recol·lecció i caça). Actualment: tales abusives i deforestació: materials, plantacions…
  • 32. Clima tropical: Localització  Localitzats entre 5 i 35º de latitud nord i sud de l’equador.  Es dóna sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics:  Amèrica Central.  Amèrica del Sud (Brasil)  Sud d’Àfrica  Sud-est d’Àsia  Est d’Austràlia.
  • 33. Clima tropical: Temperatures  Temperatures elevades durant tot l’any.  Temperatures mitjanes anuals: entre els 20 i 30 ºC (superiors als 18 ºC).  Major amplitud tèrmica TEMPERATURA que en les àrees MITJANA ANUAL: equatorials: entre 3 i 10 20,03 ºC ºC.
  • 34. Clima tropical: Precipitacions  Pluges  abundants només a l’estiu.  Precipitacions  marquen dues estacions ben diferenciades i contrastades:  Estiu  estació humida  Hivern  estació seca  Precipitacions inferiors al clima equatorial, encara que superen els 1000 PRECIPITACIONS mm anuals. TOTALS ANUALS: 1152 mm  Rius  grans crescudes a l’època de pluges.
  • 35. Clima tropical: Vegetació  Vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.  A les zones de latitud més baixa: bosc tropical o bosc de galeria (al costat dels rius): • Bosc tropical  molt similar a la selva. • Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera… • Frondositat, verdor i alçada. • Existència de sotabosc.  A les zones de latitud mitjana: la sabana o praderia tropical: • Es desenvolupa durant l’estació plujosa. • Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus • Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any. • Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.  A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa (la sabana ha donat lloc a l’estepa): • A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta. • La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos. • Apareixen zones de sòls pelats.
  • 36. Clima tropical: Vegetació  Bosc tropical o bosc de galeria:
  • 37. Clima tropical: Vegetació  Bosc tropical o bosc de galeria:
  • 38. Clima tropical: Vegetació  Sabana o praderia tropical:
  • 39. Clima tropical: Vegetació  Sabana o praderia tropical:
  • 40. Clima tropical: Vegetació  Sabana o praderia tropical:
  • 42. Clima tropical: Fauna  L’abundància d’herba permet que hi hagi grans herbívors: elefants, girafes, rinoceronts, lleons, tigres, panteres, zebres, antílops...
  • 44. Clima tropical: Població  Població  activitat econòmica  agricultura i ramaderia.  Productes tropicals destinats al mercat: cafè, cacau, canya de sucre, cotó…  Modernes plantacions explotades per les grans empreses  productes per a l’exportació: te, cacau…
  • 46. Clima Tropical: Síntesi CLIMA TROPICAL Localització Entre l’equador i els dos tròpics Temperatures Elevades tot l’any. Temperatures mitjanes > 20 ºC. Precipitacions Abundants (aproximadament 1500 mm). Estacions: seca (hivern) i humida (estiu). Vegetació Bosc tropical, sabana i estepa Fauna Grans herbívors: elefants, girafes, lleons, tigres, panteres… Població Agricultura i ramaderia. Grans plantacions agrícoles de procutes tropicals (cafè, te, cacau…).
  • 48. Clima desèrtic: Localització  Clima desèrtic  ocupen 15% superfície continental.  Localitzat entorn als tròpics dels dos hemisferis, però sobretot a l’Hemisferi Nord.  Deserts més coneguts   Àfrica: • Sàhara • Kalahari  Àsia: • Península d’Aràbia
  • 49. Clima desèrtic: Temperatures  Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.  Grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC:  Causa: escassa humitat de TEMPERATURA l’atmosfera: MITJANA ANUAL: • Enorme encalentiment del sol 17,5 ºC durant el dia. • Fort refredament durant la nit.
  • 50. Clima desèrtic: Precipitacions  Precipitacions escasses o nul·les: pluges inferiors als 250 mm anuals.  Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.  L’aire sec té gran PRECIPITACIONS capacitat d’evaporació, TOTALS ANUALS: resseca la terra i 213 mm absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.
  • 51. Clima desèrtic: Vegetació  Allunyament de l’equador  vegetació més escassa  estepes pobres d’arbusts i matolls dispersos que donen pas al desert (no hi ha vegetació).  Deserts  vegetació escassa o nul·la  plantes que aguanten bé la falta d’aigua, de petita grandària, dures i espinoses, i emmagatzemen l’aigua a l’interior: herbes, arbustos espinosos, cactus…  Zones de vegetació  en àrees amb abundància d’aigua subterrània (oasi)  palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.
  • 56. Clima desèrtic: Fauna  Fauna deserts  escassa i poc variada.  Rèptils i invertebrats recoberts d’escates o cuirasses que els protegeixen de la insolació: serps, llangardaixos, escarabats, escorpins...  Mamífers petits (rosegadors) o grans (camells, xacal, dromedari) adaptats a l’absència d’aigua.
  • 60. Clima desèrtic: Població  Població escassa  difícils condicions del medi natural.  Població  concentrada en els oasis  grups de pastors nòmades que viuen del pasturatge (ramats de cabres i camells).  Exemples de petites poblacions: tuaregs, bosquimans, beduins.  Paisatge desert  transformat per carreteres que duen a pobles que han sorgit al costat dels pous de petroli.
  • 62. Clima Desèrtic: Síntesi CLIMA TROPICAL Localització Entorn als tròpics dels dos hemisferis, però sobretot a l’Hemisferi Nord. Temperatures Temperatures mitjanes elevades (> 20 ºC). Amplitud tèrmica elevada (dia – nit). Precipitacions Molt escasses (< 250 mm). Vegetació Escassa (herbes, arbustos espinosos i cactus). En àrees amb abundància d’aigua (oasi) apareixen les palmeres. Fauna Rèptils i invertebrats recoberts d’escates o cuirasses. Mamífers petits (rosegadors) o grans (camells). Població Població nòmada que viu del pasturatge.
  • 63. ELS CLIMES I PAISATGES TEMPERATS Ciències Socials 3r d’ESO IES PORT D’ALCÚDIA
  • 64. Característiques generals  Climes temperats:  Localitzats en les latituds mitjanes: entre els paral·lels 30º i 70º aprox.  Característiques: • Contrastos estacionals de les temperatures i les precipitacions  4 estacions • Moderació: • Temperatures mitjanes anuals: entre el 8 ºC i 18 ºC • Precipitacions van de 300 mm a més de 1000 mm anuals.
  • 65.
  • 66.
  • 67. Característiques generals  Quatre estacions ben diferenciades:  Hivern: aquestes zones queden sota la influència de la massa d’aire polar.  Estiu: la massa d’aire càlid afecta aquestes terres temperades.  Dues estacions intermèdies, que són la primavera i la tardor.
  • 68. Tipus de Climes i Paisatges  Climes i Paisatges de les zones temperades: tres grans tipus de paisatges, exemplificats en el cas d’Europa:  Paisatge oceànic o atlàntic  Paisatge mediterrani  Paisatge continental
  • 69. CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  • 70. Clima oceànic: Localització  Paisatges oceànics es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud, a prop dels oceans.  A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord.  A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
  • 71. Clima oceànic: Temperatures  Temperatures suaus, tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies a l’acció reguladora de la mar.  No hi ha grans contrastos de temperatures entre les estacions:  Estius tebis però no calents.  Hiverns frescos però no freds.  Mitjana de temperatures: TEMPERATUR  Mes més càlid: menor als 22 ºC. A MITJANA  Mes més fred: no menor dels -3 ºC. ANUAL: 8,75 ºC  Oscil·lació tèrmica anual de 10 ºC aprox.
  • 72. Clima oceànic: Precipitacions  Precipitacions: abundants tot l’any, a causa dels vents de procedència atlàntica.  Pluviometria elevada, bastant constant i regular tot l’any (entorn 1000 mm anuals). PRECIPITACIONS  Precipitacions ben TOTALS ANUALS: distribuïdes anualment, 840 mm encara que amb els màxims hivernals i tardor.
  • 73. Clima oceànic: Vegetació  Clima suau i humit afavoreix l’existència de boscs atlàntic on predominen els arbres caducifolis: • Roures • Faigs • Castanyers  Prats verds pel pasturatge.  Landa en zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents. Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.  Camps de conreu: blat de les Índies, farratges, patates, pomeres.
  • 78. Clima oceànic: Fauna  Cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells...  En els prats hi pasturen la ramaderia de bestiar vacum, destinada a carn i llet.
  • 79. Clima oceànic: Població  Zones atlàntiques ramaderes: població dispersa.  Actualment: paisatge molt humanitzat: ciutats importants, zones industries, vies de comunicació…
  • 80. Clima Oceànic: Síntesi CLIMA OCEÀNIC Localització Climes de les regions temperades, a prop de les costes dels oceans. Temperatures Suaus tot l’any. Temperatura mitjana anual 10 ºC – 18 ºC. Precipitacions Abundants tot l’any. Precipitacions anuals > 1000 mm. Vegetació Bosc atlàntic, prats i landa. Fauna Cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells… Població Zones atlàntiques ramaderes amb població dispersa, i actualment paisatges molt humanitzats.
  • 82. Clima mediterrani: Localització  Zones properes a la Mar Mediterrània (Espanya, sud de França, Itàlia, Grècia...).  També a d'altres llocs de la Terra, principalment a les costes occidentals dels continents situades entre 30º i 45º de latitud (Califòrnia, Xile, Sud Àfrica, oest d’Austràlia...).
  • 83. Clima mediterrani: Temperatures  Estius calorosos i secs, per la influència de la massa d’aire subtropical.  Hiverns no són gaire freds gràcies a la influència del Mediterrani.  Temperatura mitjanes: TEMPERATUR  Anual: entre 12 i 18 ºC. A MITJANA  Hivern: mes més fred 7 ºC. ANUAL:  Estiu: mes més calurós entre 16,83 ºC 20 i 26 ºC.
  • 84. Clima mediterrani: Precipitacions  Pluviositat escassa i irregular durant tot l’any (de 200 a 1000 mm).  Pluges estacionals: abundants a la primavera i a la tardor. PRECIPITACIONS TOTALS ANUALS:  Únic clima del món que 858 mm l’estiu és l’estació seca.
  • 85. Clima mediterrani: Vegetació  Boscs mediterrani de fulla perenne:  Alzinar  Pins  Surera  Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.  Garriga i estepa: allà on no ha pogut crèixer l’alzinar. Matoll espinós de fulla petita.  Màquia: Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació.  Conreus mediterranis: blat, vinya i olivera.
  • 86. Clima mediterrani: Vegetació Bosc mediterrani de fulla perenne
  • 87. Clima mediterrani: Vegetació Bosc mediterrani de fulla perenne
  • 90. Clima mediterrani: Vegetació Conreus mediterranis: olivera, vinya i blat.
  • 91. Clima mediterrani: Fauna  Mamífers: cabres, porcs senglars, rabosa, guineu, mostela, conill, eriçó…  Rèptils: serps, llangardaixos, sargantanes, escorpins...  Rapinyaires: àguila, falcó…
  • 93. Clima mediterrani: Població  Solen ser terres molt poblades i atreuen el turisme.  Les ciutats creixen, i les urbanitzacions, els complexos hotelers, les zones d’oci i les carreterres envaeixen el territori.
  • 94. Clima mediterrani: Síntesi CLIMA MEDITERRANI Localització Zones properes a la Mar Mediterrànea; també a d'altres llocs com Califòrnia i Sud Àfrica. Temperatures Estius calorosos; hiverns suaus. Temperatura mitjana anual 10 ºC – 20 ºC. Precipitacions Poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor. Estació seca: estiu. Precipitacions anuals: 300 – 1000 mm. Vegetació Arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines; arbustos espinosos. Fauna Cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes, escorpins... Població Zones poblades per la benevolència del clima. Atreuen el turisme.
  • 96. Clima continental: Localització  Interior dels continents de l’hemisferi nord (Sibèria, interior dels Estats Units, Canadà, Àsia Central, interior de Xina…)  En el cas d’Europa s’estén pel centre i l’est.
  • 97. Clima continental: Temperatures  Clima rigorós amb temperatures molt contrastades: estius calorosos i hiverns llargs molt freds.  Temperatures extremes amb gran amplitud tèrmica: oscil·lacions tèrmiques de fins a 25 ºC.  Temperatures:  Temperatura mitjana anual: entre 0 i 10 ºC. TEMPERATUR  Temperatura mesos més calids: per A MITJANA sobre dels 10 ºC. ANUAL:  Temperatura mes més fred: per sota dels -3ºC. 7,5 ºC
  • 98. Clima continental: Precipitacions  Les precipitacions es produeixen sobretot a l’estiu.  Precipitacions anuals: inferiors als 500 mm, amb màxima a l’estiu. PRECIPITACIONS  Precipitacions en TOTALS ANUALS: forma de neu a 631 mm l’hivern.
  • 99. Clima continental: Vegetació  Taigà o Bosc de Conníferes: a les terres situades al nord. Són arbres de fulla perenne aciculifolis.  Avets  Pi roig  Bedolls  Estepa: a les terres del sud, en terrenys més secs.  Bosc caducifoli s’enfila pels vessants de les muntanyes.  Praderia a les zones més fredes: planes cobertes d’herba.  Praderies d’Amèrica del Nord  Pampes d’Amèrica del sud  Veldt del sud d’Àfrica  Estepes d’Europa central
  • 100. Clima continental: Vegetació Taigà o Bosc de Conníferes
  • 101. Clima continental: Vegetació Taigà o Bosc de Conníferes
  • 102. Clima continental: Vegetació Taigà o Bosc de Conníferes
  • 105. Clima continental: Vegetació Bosc de Caducifoli de les Muntanyes
  • 107. Clima continental: Fauna  Ós, guineu, mostela, ren, cèrvol, llop, cavall, llebres, ant, mussols…
  • 108. Clima continental: Població  La població viu concentrada en grans pobles.  Actualment s’han modificat profundament els paisatges tradicionals: ciutats, comunicacions, explotacions mineres, les zones industrials, activitats humanes en general…
  • 109. Clima continental: Síntesi CLIMA OCEÀNIC Localització A l'interior dels continents, a les regions temperades. Temperatures Extremes (amplitud tèrmica elevada). Temperatura mitjana anual 0 ºC – 10 ºC. Precipitacions Estiu. Precipitacions mitjanes anuals > 500 mm. Vegetació Diferents tipus de paisatge: taigà o bosc de conníferes, bosc caducifoli de les muntanyes, estepa, praderia (planes cobertes d'herba). Fauna Ós, guineu, cèrvol, llop, cavall… Població Població concentrada a grans pobles, però actualment el paisatge tradicional ha estat molt modificat (zones industrials, explotacions mineres…).
  • 110. ELS CLIMES I PAISATGES FREDS Ciències Socials 3r d’ESO IES PORT D’ALCÚDIA
  • 111. Característiques generals  Climes freds: localitzats a  Zones polars de tots dos hemisferis: • Hemisferi Nord  zones de l’Àrtic • Hemisferi Sud  Antàrtida  Serralades més elevades de la Terra i les altes muntanyes de les zones temperades.  En aquests llocs les temperatures hi són molt baixes durant tot l’any, i les precipitacions escasses.  Temperatures baixes + Precipitacions escasses:  Vegetació arbòria no hi pot créixer, i en lloc seu s’hi fan arbusts i prats.  Zones on hi ha gel d’una manera permanent o allà on l’altitud és molt elevada, pràcticament no s’hi fa cap classe de vegetació.
  • 112. Caracterítiques generals  Poblament:  Zones polars estan poc poblades, amb certs pobles, com ara els esquimals, que viuen bàsicament de la caça i de la pesca.  A les altes muntanyes la vida hi és difícil i per això estan poc habitades; la població es concentra a les valls. Tradicionalment s’ha explotat la fusta dels boscs i els prats han servit per alimentar nombrosos ramats.
  • 113. 113
  • 114.
  • 115. Tipus de Climes i Paisatges  Es distingeixen dos tipus climàtics freds:  Polar  Alta Muntanya
  • 117. Clima polar: Localització  Els climes polars es troben als dos extrems de la Terra:  Nord del Cercle Polar Àrtic  Sud del Cercle Polar Antàrtic  A més de 70º de latitud (nord i sud).
  • 118. Clima polar: Temperatures  Clima extremadament fred  clima amb les temperatures més baixes de la Terra.  Temperatures sovint per sota dels 0ºC, a vegades inferiors a -50 ºC.  Estacions:  Als hiverns, de 10 mesos, sempre és de nit  Als estius la temperatura no passa dels 10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).  Gran oscil·lació tèrmica anual  TEMPERATURA gran contrast tèrmic entre els mesos MITJANA ANUAL: de sol alt i els mesos de nits polars. -20’5 ºC
  • 119. Clima polar: Temperatures A les regions polars la  Temperatures són molt radiació solar és menor baixes  causes: raigs solars arriben molt inclinats respecte la superfície terrestre, a més la presència de neu i gel i gran part de l'energia solar incident és reflectida i no escalfa gaire la superfície.
  • 120. Clima polar: Precipitacions  Precipitacions quasi inexistents i les escasses precipitacions que cauen són en forma de neu. PRECIPITACIONS  Precipitacions anuals TOTALS ANUALS: 124 mm inferiors a 200 mm.
  • 121. Clima polar: Vegetació  Escassa:  Tundra: • A l’estiu, allà on no hi ha gel es desenvolupa la tundra. • Molses, líquens, matolls, petits arbustos i flors de colors.  Taigà o Bosc Boreal: • Bosc de conníferes: arbres perennifolis com els avets i pins. • Les fulles en forma d’agulla les permet aguantar bé el fred i perdre poca aigua.  Zones de gels perpetus  vegetació inexistent.
  • 124. Clima polar: Vegetació  Taigà o Bosc Boreal
  • 125. Clima polar: Vegetació  Vegetació inexistent
  • 126. Clima polar: Vegetació  Vegetació inexistent
  • 127. Clima polar: Fauna  Animals amb abundant pelatge i una capa gruixuda de greix per a protegir-se del fred: óssos polars, óssos marins, foques, pingüins, rens…  A les zones de gels perpetus animals relacionats amb la mar com foques i pingüins.
  • 130. Clima polar: Població  Zones polars  escassament poblades:  Esquimals  viuen de la caça o de la pesca.  Lapons  es dediquen al pasturatge de rens.
  • 132. Clima polar: Síntesi CLIMA POLAR Localització Zones polars de l’hemisferi nord (Àrtic) i l’hemisferi sud (Antàrtida). Temperatures Molt baixes. Temperatura mitjana < 0 ºC. Precipitacions Escasses ( < 250 mm) en forma de neu. Vegetació Tundra i Taigà: líquens, molses, matolls i petits arbustos. A les zones de gels perpetus no hi ha vegetació. Fauna Animals amb molt pèl i greix per protegir-se del fred; óssos, foques, pingüins i rens. Població Zones molt poc poblades: lapons, esquimals.
  • 134. Clima d’alta muntanya: Localització  A les serralades més elevades de la Terra.  Clima zonal  localització no està condicionat per la latitud, sinó per l’altitud:  A les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.
  • 135. Clima d’alta muntanya : Temperatures  Temperatures fredes durant tot l’any.  Estacions:  Estiu: suaus, frescs i curts; les temperetures no passen els 10ºC.  Hivern: és llarg, fred i amb temperatures molt baixes.  Grans oscil·lacions tèrmiques diàries: molta TEMPERATURA diferència entre el dia i la nit. MITJANA ANUAL: 1,575 ºC  Oscil·lacions tèrmiques anuals: 10,5 ºC.
  • 136. Clima d’alta muntanya: Temperatures  Muntanyes  tendeixen a condicons climàtiques diferents del clima zonal on se troben  descens de la tempratura amb l’altitud.  La temperatura disminueix amb l’altitud  0,6 ºC per cada 100 m (6 ºC cada 1000 m).
  • 137. Clima d’alta muntanya: Precipitacions  Precipitacions abundants:  Hivern: en forma de neu.  Primavera i Estiu: molts abundants, en forma d’aigua.  Precipitacions  es redueixen a mida que PRECIPITACIONS augmenta l’altitud (neu TOTALS ANUALS: perpètues i geleres), 1304 mm però acostumen a ser força abundants.
  • 138. Clima d’alta muntanya: Precipitacions  A la muntanya  altitud  precipitacions augmenten en:  Freqüència  Intensitat.  Relleus imposen una ascendència de les masses d'aire  es tradueixen en un refredament, per la condensació del vapor d'aigua i per la creació de núvols.
  • 139. Clima d’alta muntanya: Precipitacions  La proporció de les precipitacions de neu augmenta amb l'altitud.  Alta muntanya  innivació dura diversos mesos  esdevé permanent:  1.000 m a la latitud del cercle polar.  De 2.000 m a 4.000 m a les latituds mitjanes (45° N).  A les latituds intertropicals, el llindar es situa: • 5.000 m a l'equador (Kilimanjaro). • 6.000 m en els tròpics (Andes).
  • 140. Clima d’alta muntanya: Vegetació  Vegetació es disposa en estatges altitudinals  escalonada en pisos a causa de la disminució de temperatures.  Pisos  com més altitud  menys vegetació:  Valls: zones de conreus.  Zones baixes: • formacions de boscs de fulla caduca. • formacions de boscs de coníferes: pins i avets.  Zones intermèdies: formacions arbustives, molses.  Zones baixes: formacions herbàcies (prats).  Coronament de la zona muntanyosa: àrea rocosa o gels permanents.
  • 147. Clima d’alta muntanya: Fauna  Condicionada pels factors climatològics.  Pocs animals: escurçons, marmotes, isards, óssos, llames, iacs i insectes.  Alguns hivernen (dormen durant l'hivern) i altres emigren (a l'hivern se'n van on fa més calor).
  • 150. Clima d’alta muntanya: Població  Alta muntanya  zones poc habitades  vida difícil.  Població concentrada a les valls.  Recursos:  Tradicionalment: explotació de la fusta dels boscs i els prats com a pastura de ramats.  Actualitat: activitats turístiques  modifiquen el paisatge.
  • 153. Clima d’alta muntanya: Síntesi CLIMA D’ALTA MUNTANYA Localització Clima azonal. A les serralades més elevades. Temperatures Descendeix 0,6 ºC per 100 m. Hiverns freds i estius frescs. Precipitacions Segons la zona en què se trobi. Neu i pluja. Vegetació Estatges altitudinals: escalonada en pisos (zones de conreus, boscs de fulla caduca, boscs de coníferes, formacions arbustives, àrea rocosa, gel). Fauna Condicionada pels factors climatològics. Població Tradicionalment explotació de la fusta i prats. Actualment explotació turística.