SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  25
claudeMONET
Els altres pintors pinten (...) el pont, la casa, la barca i ja han acabat (...);
jo vull pintar l’atmosfera en la qual es troben el pont, la casa i la barca.
La bellesa de l’ambient en què es troben i això no és res més que
l’impossible.

                                                       Claude Monet
L' Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX

El context històric
• Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes
    populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República. El
    capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolid{ a
    França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació
    científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.

•   La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que
    en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaren
    profundament l’art.

•   Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada vegada més
    r{pides i f{cils, la fotografia permet veure coses que l’ull hum{ no percebia... Davant
    aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del XIX ofereix dos camins: l'
    impressionisme i el simbolisme, que per una banda suposen el final del cicle pictòric
    iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de l’art contemporani després dels
    postimpressionistes.
Característiques de l' impressionisme


•   L' Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot,
    de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme.
•   Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens
    més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
•   L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes
    dècades del segle XIX.
•   Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la
    guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de
    Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren
    elements comuns durant un temps.
Característiques de l' Impressionisme
•   Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors
    primaris i complementaris). L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el
    complementari del tercer color primari.
    La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de
    colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen una
    orla del cromatisme complementari.

•   Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al
    revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear sensació lluminosa.

•   Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos
    d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...

•   Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits
    amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre
    el color.

•   Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les
    vibracions atmosfèriques més fidelment.

•   Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.
«Société Anonyme des artistes»




                                      Alfred Sisley


Edgar Degas




                     Berthe Morisot
Auguste Renoir
                                                             Paul Cézanne

                    Camille Pissarro




                     La història de l’Impressionisme començà a París,
                     el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves
                     pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any,
                     decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions
                     en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3er pis
                     de la casa 35 del Boulevard dels Capucines.
     Claude Monet
Degas
Morisot
Sisley
Renoir
Pissarro
Cezanne
La teoria del color de Chevreul
                                        P = Primaris o generadors
                                        S = Secundaris o
                                        complementaris




Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del color primari
Monet
•   Neix el 14 de novembre del 1840 a París al sí d'una família de comerciants.

•   Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l'escola, de la mà de François-
    Charles Ochard, alumne del pintor neoclàssic Jacques-Louis David.

•   Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de
    caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint
    una petita fortuna de 2.000 francs

•   Quan Monet té 17 anys mor la seva mare, l'única persona amb cert talent artístic de la
    família.La pèrdua va suposar un dur cop per al jove qui establirà una estreta relació amb la
    seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya
    després d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier.

•   Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura.

•   Perquè la seva formació a París no signifiqui un pes per a l'economia familiar sol·licita en
    dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre.
•   Aquí coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambdós una estreta amistat.

•   Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb
    simpatia per la crítica. Tanmateix, la seva pròxima experiència al Saló serà negativa.

•   En 1867 envia Dones al jardí que serà rebutjat i criticat negativament per Manet.

•   A aquesta decepció Monet ha d'afegir l'embaràs de Camille, pel que es trasllada a Saint-
    Adresse per a comunicar-ho a la seva família, que rep la notícia amb disgust -a pesar que
    el pare del pintor tenia un fill d'una relació amb la seva criada-.

•   Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els
    problemes econòmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868
    intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó, però a l'estiu les coses semblen anar millor i
    es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le
    Havre.

•   A finals de l'any 1873 es funda la quot;Societé Anonyme Cooperative d´Artistres Paintres,
    Sculpteurs, Graveursquot; que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874
    inauguraven la primera mostra a les sales del fotògraf Nadar, participant, entre altres,
    Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot.
•   L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor després
    d'una llarga convalescència.  Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per
    a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la
    llum a diferents hores del dia en un punt determinat.

•   La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització.

•   A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visió d'un ull.

•   En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després, el 19 de maig de 1911. La
    pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el
    refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memòria.

•   La vista de Monet empitjora des de 1919. Quatre anys més tard serà operat de dues
    cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua pintant la sèrie dels
    nenúfars, aïllat gairebé per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en
    el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies més tard
    sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat.

•   Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en el Institut de France, la més alta
    institució francesa d'art i ciència.
Pinzellades soltes i lliures

  Tècnicament aplicaven els
  colors sobre la tela, sense
  barrejar-los a la paleta.




  Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
  esborrany) i a certa distància del llenç els
  colors es barregen en la retina de
  l’espectador “trompe l’oeil”.
SOLixent. IMPRESSIÓ
Sol ixent. Impressió
Documentació general:

                                         - Tema: tres bots de rems naveguen pel port de Le
      - Autor: Oscar Claude Monet            Havre, mentre que al fins entre l’espessor de la
      - Títol: Sol ixent. Impressió          boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el
      - Cronologia: 1872                     sol.
      - Localització: Musée Marmottant
         (París)
      - Estil: Impressionisme


Anàlisi material:


      - Dimensions: 48 cm x 63 cm
      - Suport: Tela
      - Tècnica: Oli
Intenses tonalitats de          Pinzellada solta
 Elements plàstics                       blau, violeta, gris i vermell   Taques de color
                                         ataronjat. Predomina            Efectes subtils de
                                         foscor                          llum
     Negació del dibuix




           Efecte d'esbós




                                                                           Reflexos van
                                                                           separant-se a
Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872                                     l’apropar-se a l’
                                                                           espectador
Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872

Composició
                                   Sol entre la broma de l’albada, color intens


    Boira matinal




Instal·lació
                                                                                  Reflexos del
portuària: vaixells
                                                                                  sol a l’aigua
mercants, pals i
xemeneies
fumejants




                                                   Els tres bots disposats en
                                                   diagonal ajuden a donar
     Tres bots de rems naveguen                    profunditat i trenquen el
     per les aigües tranquil·les                   ritme horitzontal del llenç
Estil
•   La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color. Ja hem
    vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica
    deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes
    volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides
    assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a dist{ncia del quadre. Per
    aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure.


•   Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors
    complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els
    paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els
    impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura.


•   Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.
Interpretació
•   La primera exposició dels impressionistes se celebr{, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del
    fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava
    el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat.

•   Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu
    quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves
    tendències.

•   Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la
    impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li
    interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la
    majoria de les seves obres posteriors.

•   El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser
    portadora d’idees liter{ries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos.
•   Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només
    pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.
FI FI
FI
   FI       FI
FI FI FI
     FI FI FI
  FI

Contenu connexe

Tendances (20)

Elisabet Vigeé Le Brun
Elisabet Vigeé Le BrunElisabet Vigeé Le Brun
Elisabet Vigeé Le Brun
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
32 b m. van der rohe pavello alemany
32 b  m. van der rohe pavello alemany32 b  m. van der rohe pavello alemany
32 b m. van der rohe pavello alemany
 
Nit estrellada
Nit estrelladaNit estrellada
Nit estrellada
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
P.P.Romanticisme
P.P.RomanticismeP.P.Romanticisme
P.P.Romanticisme
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemanyMies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 

Similaire à Monet.Sol ixent

Similaire à Monet.Sol ixent (20)

L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30  CaracteríStiques Generals De L ImpressionismeUnitat 30  CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
 
Unitat 32 Sol Ixent Impressió De Claude Monet
Unitat 32  Sol Ixent  Impressió De Claude MonetUnitat 32  Sol Ixent  Impressió De Claude Monet
Unitat 32 Sol Ixent Impressió De Claude Monet
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
 
Realisme - Impressionisme
Realisme - ImpressionismeRealisme - Impressionisme
Realisme - Impressionisme
 
15b claude monet1
15b  claude monet115b  claude monet1
15b claude monet1
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Impressió
ImpressióImpressió
Impressió
 
Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.
 
Presentación2
Presentación2Presentación2
Presentación2
 
L’Impressionisme alvaro
L’Impressionisme  alvaroL’Impressionisme  alvaro
L’Impressionisme alvaro
 
Post impressionisme
Post impressionismePost impressionisme
Post impressionisme
 
Manet
ManetManet
Manet
 
Manet
ManetManet
Manet
 
16 postimpressionisme
16  postimpressionisme16  postimpressionisme
16 postimpressionisme
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Dernier (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 

Monet.Sol ixent

  • 2. Els altres pintors pinten (...) el pont, la casa, la barca i ja han acabat (...); jo vull pintar l’atmosfera en la qual es troben el pont, la casa i la barca. La bellesa de l’ambient en què es troben i això no és res més que l’impossible. Claude Monet
  • 3. L' Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX El context històric • Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República. El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolid{ a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa. • La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaren profundament l’art. • Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada vegada més r{pides i f{cils, la fotografia permet veure coses que l’ull hum{ no percebia... Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del XIX ofereix dos camins: l' impressionisme i el simbolisme, que per una banda suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de l’art contemporani després dels postimpressionistes.
  • 4. Característiques de l' impressionisme • L' Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme. • Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. • L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle XIX. • Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps.
  • 5. Característiques de l' Impressionisme • Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors primaris i complementaris). L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari. La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen una orla del cromatisme complementari. • Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear sensació lluminosa. • Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira... • Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color. • Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment. • Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.
  • 6. «Société Anonyme des artistes» Alfred Sisley Edgar Degas Berthe Morisot
  • 7. Auguste Renoir Paul Cézanne Camille Pissarro La història de l’Impressionisme començà a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3er pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. Claude Monet
  • 14. La teoria del color de Chevreul P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari
  • 15. Monet • Neix el 14 de novembre del 1840 a París al sí d'una família de comerciants. • Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l'escola, de la mà de François- Charles Ochard, alumne del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. • Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint una petita fortuna de 2.000 francs • Quan Monet té 17 anys mor la seva mare, l'única persona amb cert talent artístic de la família.La pèrdua va suposar un dur cop per al jove qui establirà una estreta relació amb la seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya després d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier. • Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura. • Perquè la seva formació a París no signifiqui un pes per a l'economia familiar sol·licita en dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre.
  • 16. Aquí coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambdós una estreta amistat. • Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb simpatia per la crítica. Tanmateix, la seva pròxima experiència al Saló serà negativa. • En 1867 envia Dones al jardí que serà rebutjat i criticat negativament per Manet. • A aquesta decepció Monet ha d'afegir l'embaràs de Camille, pel que es trasllada a Saint- Adresse per a comunicar-ho a la seva família, que rep la notícia amb disgust -a pesar que el pare del pintor tenia un fill d'una relació amb la seva criada-. • Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els problemes econòmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868 intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó, però a l'estiu les coses semblen anar millor i es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le Havre. • A finals de l'any 1873 es funda la quot;Societé Anonyme Cooperative d´Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveursquot; que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874 inauguraven la primera mostra a les sales del fotògraf Nadar, participant, entre altres, Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot.
  • 17. L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor després d'una llarga convalescència.  Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la llum a diferents hores del dia en un punt determinat. • La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització. • A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visió d'un ull. • En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després, el 19 de maig de 1911. La pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memòria. • La vista de Monet empitjora des de 1919. Quatre anys més tard serà operat de dues cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua pintant la sèrie dels nenúfars, aïllat gairebé per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies més tard sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat. • Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en el Institut de France, la més alta institució francesa d'art i ciència.
  • 18. Pinzellades soltes i lliures Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil”.
  • 20. Sol ixent. Impressió Documentació general: - Tema: tres bots de rems naveguen pel port de Le - Autor: Oscar Claude Monet Havre, mentre que al fins entre l’espessor de la - Títol: Sol ixent. Impressió boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el - Cronologia: 1872 sol. - Localització: Musée Marmottant (París) - Estil: Impressionisme Anàlisi material: - Dimensions: 48 cm x 63 cm - Suport: Tela - Tècnica: Oli
  • 21. Intenses tonalitats de Pinzellada solta Elements plàstics blau, violeta, gris i vermell Taques de color ataronjat. Predomina Efectes subtils de foscor llum Negació del dibuix Efecte d'esbós Reflexos van separant-se a Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872 l’apropar-se a l’ espectador
  • 22. Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872 Composició Sol entre la broma de l’albada, color intens Boira matinal Instal·lació Reflexos del portuària: vaixells sol a l’aigua mercants, pals i xemeneies fumejants Els tres bots disposats en diagonal ajuden a donar Tres bots de rems naveguen profunditat i trenquen el per les aigües tranquil·les ritme horitzontal del llenç
  • 23. Estil • La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color. Ja hem vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a dist{ncia del quadre. Per aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure. • Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura. • Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.
  • 24. Interpretació • La primera exposició dels impressionistes se celebr{, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat. • Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves tendències. • Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la majoria de les seves obres posteriors. • El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser portadora d’idees liter{ries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos. • Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.
  • 25. FI FI FI FI FI FI FI FI FI FI FI FI