SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  9
Moviment obrer II
Sindicats de masses i partits obrers
(1881-1914)
Els avenços del sindicalisme
• 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu.
• Exigència a l’estat de regulació laboral:
• Treball femení i infantil (demanaven regular edat
mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn
femení (1874)
• Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya
• Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra
Mundial
Partits i sindicats socialistes
Fundació de partits polítics obrers. Partit
Socialdemòcrata Alemany (1875)
• Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme
• Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament)
• Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació
pública)
• Reivindicacions de classe.
• Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió
General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT)
Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade
Unions). Després, Partit Laborista.
Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i
l’acció revolucionària. Alemanya:
• Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les
condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via
parlamentària.
• Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica
reformista
• Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per
la via revolucionària
Fora d’Alemanya
• Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà
d’un partit.
• França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la
Internacional Obrera (1905)
• Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.
Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin
Les pràctiques anarquistes
Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets.
Actes terroristes
Anarcocomunisme
• Malatesta i Kropotkin.
• Individualisme
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum.
• Treball voluntari i ajuda mútua.
• Educació, clau per al canvi.
• Anticlericalisme i internacionalisme
Anarcosindicalisme
• Independent dels partits.
• Partidaris de l’organització obrera en sindicats
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general
• CGT (França), CNT (Espanya)
anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid,
el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" -
© Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana
La Segona Internacional
Fundació i objectius
•Partits obrers socialistes. Homogènia
•Fundació: París, 1889
•Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors
•Símbols: Primer de Maig.
•Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907)
Els grans debats
•Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme
•Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les
pràctiques abusives.
•Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits
de guerra («unió sagrada»)
Crisi i divisió del moviment socialista
•Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial
•Pacifistes moderats: pro neutralitat
•Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució.
•Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.
Moviment obrer ii

Contenu connexe

Tendances

Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismoJennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
Toni Guirao
 
Movimentobrer
MovimentobrerMovimentobrer
Movimentobrer
jiplena
 
Tema 4. El moviment obrer.
Tema 4. El moviment obrer. Tema 4. El moviment obrer.
Tema 4. El moviment obrer.
neusgr
 
Sessió 6. la manca de llibertats
Sessió 6. la manca de llibertatsSessió 6. la manca de llibertats
Sessió 6. la manca de llibertats
unmonencrisi
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIX
jescriva
 
Cnt anna nuñez i marina cusso
Cnt anna nuñez i marina cussoCnt anna nuñez i marina cusso
Cnt anna nuñez i marina cusso
Toni Guirao
 
El Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el SocialismeEl Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el Socialisme
jestiarte
 
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
martav57
 
El moviment obrer
El moviment obrerEl moviment obrer
El moviment obrer
ahidalg_04
 

Tendances (17)

Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismoJennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
Jennifer laura r gar historia, declariacion abad franquismo
 
Movimentobrer
MovimentobrerMovimentobrer
Movimentobrer
 
Tema 4. El moviment obrer.
Tema 4. El moviment obrer. Tema 4. El moviment obrer.
Tema 4. El moviment obrer.
 
Unitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment ObrerUnitat 4 Moviment Obrer
Unitat 4 Moviment Obrer
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPB04. EL MOVIMENT OBRER IPB
04. EL MOVIMENT OBRER IPB
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
Sessió 6. la manca de llibertats
Sessió 6. la manca de llibertatsSessió 6. la manca de llibertats
Sessió 6. la manca de llibertats
 
Moviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIXMoviment obrer segle XIX
Moviment obrer segle XIX
 
Cnt anna nuñez i marina cusso
Cnt anna nuñez i marina cussoCnt anna nuñez i marina cusso
Cnt anna nuñez i marina cusso
 
T4 Mov Obrer
T4 Mov ObrerT4 Mov Obrer
T4 Mov Obrer
 
El Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el SocialismeEl Moviment Obrer i el Socialisme
El Moviment Obrer i el Socialisme
 
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
4. el moviment obrer 1789 1914 1 BAT.
 
El moviment obrer
El moviment obrerEl moviment obrer
El moviment obrer
 
Antecedents de la la Guerra Civil Espanyola
Antecedents de la la Guerra Civil EspanyolaAntecedents de la la Guerra Civil Espanyola
Antecedents de la la Guerra Civil Espanyola
 
El moviment obrer
El moviment obrerEl moviment obrer
El moviment obrer
 
El moviment obrer
El moviment obrer El moviment obrer
El moviment obrer
 

Similaire à Moviment obrer ii

TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
joanet83
 
El Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les InternacionalsEl Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les Internacionals
jestiarte
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
avilase2
 
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIXSOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
onamenorca
 
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-20143. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
martav57
 
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanyaTemes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
IES VIDRERES
 

Similaire à Moviment obrer ii (16)

TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
 
04 El Moviment Obrer
04 El Moviment Obrer04 El Moviment Obrer
04 El Moviment Obrer
 
T4 Mov obrer
T4 Mov obrerT4 Mov obrer
T4 Mov obrer
 
El Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les InternacionalsEl Movimnet Obrer i les Internacionals
El Movimnet Obrer i les Internacionals
 
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
Tema 8. el moviment obrer. de 1868 fins a 1914 (ii)
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Tema 9.
Tema 9.Tema 9.
Tema 9.
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
1r BAT El Moviment Obrer (1789-1914)
 
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
1r BAT EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
 
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIXSOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL S.XIX
 
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-20143. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014
 
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
 
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanyaTemes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
Temes 3 5.la industrialització.catalunya, fàbrica d'espanya
 
Vocabulari del moviment obrer
Vocabulari del moviment obrerVocabulari del moviment obrer
Vocabulari del moviment obrer
 
U3. rev industrial (2)
U3. rev industrial (2)U3. rev industrial (2)
U3. rev industrial (2)
 

Plus de Àngels Candela (16)

Comucació gènere
Comucació gènereComucació gènere
Comucació gènere
 
Bullying (1)
Bullying (1)Bullying (1)
Bullying (1)
 
Elbullying i les seves causes.pptx
Elbullying i les seves causes.pptxElbullying i les seves causes.pptx
Elbullying i les seves causes.pptx
 
2btx transformacions econòmiques i socials al primer terç xx
2btx transformacions econòmiques i socials al primer terç xx2btx transformacions econòmiques i socials al primer terç xx
2btx transformacions econòmiques i socials al primer terç xx
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Catalanisme i republica
Catalanisme i republicaCatalanisme i republica
Catalanisme i republica
 
Catalanisme i crisi de la restauració
Catalanisme i crisi de la restauracióCatalanisme i crisi de la restauració
Catalanisme i crisi de la restauració
 
1btx. la dominació europea del món
1btx. la dominació europea del món1btx. la dominació europea del món
1btx. la dominació europea del món
 
Moviment obrer ii
Moviment obrer iiMoviment obrer ii
Moviment obrer ii
 
Moviment obrer ii
Moviment obrer iiMoviment obrer ii
Moviment obrer ii
 
Moviment obrer ii
Moviment obrer iiMoviment obrer ii
Moviment obrer ii
 
Moviment obrer ii
Moviment obrer iiMoviment obrer ii
Moviment obrer ii
 
Moviment obrer ii
Moviment obrer iiMoviment obrer ii
Moviment obrer ii
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix
 
Moviment obrer 1btx
Moviment obrer 1btxMoviment obrer 1btx
Moviment obrer 1btx
 

Moviment obrer ii

  • 2. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) Els avenços del sindicalisme • 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu. • Exigència a l’estat de regulació laboral: • Treball femení i infantil (demanaven regular edat mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn femení (1874) • Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya • Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra Mundial
  • 3. Partits i sindicats socialistes Fundació de partits polítics obrers. Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) • Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme • Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament) • Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació pública) • Reivindicacions de classe. • Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT) Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade Unions). Després, Partit Laborista.
  • 4. Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i l’acció revolucionària. Alemanya: • Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via parlamentària. • Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica reformista • Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per la via revolucionària Fora d’Alemanya • Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà d’un partit. • França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905) • Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.
  • 5. Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin
  • 6. Les pràctiques anarquistes Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets. Actes terroristes Anarcocomunisme • Malatesta i Kropotkin. • Individualisme • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum. • Treball voluntari i ajuda mútua. • Educació, clau per al canvi. • Anticlericalisme i internacionalisme Anarcosindicalisme • Independent dels partits. • Partidaris de l’organització obrera en sindicats • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general • CGT (França), CNT (Espanya)
  • 7. anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" - © Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana
  • 8. La Segona Internacional Fundació i objectius •Partits obrers socialistes. Homogènia •Fundació: París, 1889 •Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors •Símbols: Primer de Maig. •Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907) Els grans debats •Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme •Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les pràctiques abusives. •Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits de guerra («unió sagrada») Crisi i divisió del moviment socialista •Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial •Pacifistes moderats: pro neutralitat •Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució. •Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.