Moviment obrer II
Sindicats de masses i partits obrers
(1881-1914)
Els avenços del sindicalisme
• 1880: Augment del proletariat  sindicalis...
Partits i sindicats socialistes
Fundació de partits polítics obrers. Partit
Socialdemòcrata Alemany (1875)
• Pretenia conq...
Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i
l’acció revolucionària. Alemanya:
• Revisionisme de Bernstein...
Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin
Les pràctiques anarquistes
Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets.
Ac...
anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid,
el 1906, il·lustració contemporània de ...
La Segona Internacional
Fundació i objectius
•Partits obrers socialistes. Homogènia
•Fundació: París, 1889
•Reclamaven lle...
Moviment obrer ii
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Moviment obrer ii

542 vues

Publié le

Publié dans : Mode de vie, Voyages
0 commentaire
0 j’aime
Statistiques
Remarques
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aucun téléchargement
Vues
Nombre de vues
542
Sur SlideShare
0
Issues des intégrations
0
Intégrations
134
Actions
Partages
0
Téléchargements
6
Commentaires
0
J’aime
0
Intégrations 0
Aucune incorporation

Aucune remarque pour cette diapositive

Moviment obrer ii

  1. 1. Moviment obrer II
  2. 2. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) Els avenços del sindicalisme • 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu. • Exigència a l’estat de regulació laboral: • Treball femení i infantil (demanaven regular edat mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn femení (1874) • Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya • Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra Mundial
  3. 3. Partits i sindicats socialistes Fundació de partits polítics obrers. Partit Socialdemòcrata Alemany (1875) • Pretenia conquerir el poder polític per implantar socialisme • Curt termini: socialdemocràcia (acció política, parlament) • Reivindicacions democràtiques (sufragi universal, educació pública) • Reivindicacions de classe. • Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió General de Sindicats Alemanys (Espanya: UGT) Anglaterra: Punt de partida: sindicats (Trade Unions). Després, Partit Laborista.
  4. 4. Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i l’acció revolucionària. Alemanya: • Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via parlamentària. • Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica reformista • Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per la via revolucionària Fora d’Alemanya • Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà d’un partit. • França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905) • Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.
  5. 5. Rosa Luxemburg Karl Kautsky Vladimir Ilitx Lenin
  6. 6. Les pràctiques anarquistes Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets. Actes terroristes Anarcocomunisme • Malatesta i Kropotkin. • Individualisme • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum. • Treball voluntari i ajuda mútua. • Educació, clau per al canvi. • Anticlericalisme i internacionalisme Anarcosindicalisme • Independent dels partits. • Partidaris de l’organització obrera en sindicats • Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general • CGT (França), CNT (Espanya)
  7. 7. anarquisme Atemptat contra el rei d'Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista "L'illustration Française" - © Fototeca.cat. Gran Enciclopèdia Catalana
  8. 8. La Segona Internacional Fundació i objectius •Partits obrers socialistes. Homogènia •Fundació: París, 1889 •Reclamaven lleis per la protecció dels treballadors •Símbols: Primer de Maig. •Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907) Els grans debats •Lluita de classes com a acció política i social. Rebuig al revisionisme •Colonialisme: un sector s’hi oposava Congrés de Stuttgart. Un altre sector el defensava, condemnant les pràctiques abusives. •Durant la Primera Guerra Mundial la majoria de partits van abandonar el pacifisme, van votar els crèdits de guerra («unió sagrada») Crisi i divisió del moviment socialista •Patriotes: partidaris de la Guerra Mundial •Pacifistes moderats: pro neutralitat •Revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin, Gramsci) volien convertir la guerra en revolució. •Bolxevics (Lenin) van prendre el poder a Rússia (1917): escissió comunista i formació de la III Internacional.

×