1. DEMOSTRATIUS I POSSESSIUS
Díctics
Demostratius
Pronoms neutres
Adverbis
Ús i abús
Possessius
Formes tòniques o plenes
Formes àtones o reduïdes
Ús i abús
2. Formes dels díctics
Indiquen distància espacial o temporal respecte al
nom a què es refereix la persona emissora (E).
Els demostratius també poden fer referència a
elements del discurs.
Adjectius i pronoms dem.
(solen anteposar-se al nom tot i que poden anar darrere si aqueix ja està
modificat per un article o un adjectiu. Si fa funció pronominal, pot anar
davant o darrere)
Pronoms
neutres
Adverbis
dem.
Proximitat
a E
Este/Aquest
Estos/Aquests
(*Aquestos és incorrecte)
Esta/Aquesta*
(prenen valor neutre amb significat
genèric, si s’empren com a
pronom)
Estes/Aquestes
Açò Ací/Aquí*
(parlars septentrionals i
meridionals)
Distància
intermèdia
a E
Eixe/Aqueix
Eixos/Aqueixos
Eixa/Aqueixa
Eixes/Aqueixes
Això*
(no es pot emprar amb
valor temporal)
Ahí/Aquí*
(llengua escrita)
Llunyania
d’E i R
Aquell
Aquells
Aquella
Aquelles
Allò Allí/Allà
3. Funcions dels demostratius
Adjectiu
Acompanyen un nom i assenayalen el grau
de proximitat espaciotemporal.
Aquesta brusa és molt bonica.
Aquell any va ploure molt.
Pronom
Substitueixen algun element present en el
text abans o després, o fan referència a
realitats externes al text.
Pot anar sol, davant o darrere.
Aqueixa brusa és més bonica
que aquella (aquella substitueix
a brusa)
Quines sabates t’agraden més?
Estes/ Estes m’agraden
més/M’agraden més estes.
Neutre
Formes invariables
L’ús d’això amb valor temporal és incorrecte.
El demostr. fem. sg. emprat com a pron.
pren un valor neutre genèric amb significat
de “feta, dita, acció, situació...”
On deixàreu allò?
No toqueu això.
Tornaren a casa cap a/al voltant
(*a això) de les deu.
Esta serà sonada!
Adverbi
Formes invariables
Els llibres d’ací, els porte allà?
4. Abús dels demostratius
Cal evitar usos innecessaris:
No s’ha parlat de jubilació anticipada ni si (*esta)
és fonamental per a la negociació.
Si es pot posar l’article, no es posa demos.:
Les estudiants absentistes perdran el dret a
avaluació contínua.
Cal emprar EN/HI quan és possible:
Ja se n’ha assabentat, no? (d’això)
No hi comptàvem! (amb això)
5. Possessius
Són adjectius o pronoms que indiquen relació
de possessió o pertinença entre les persones
gramaticals i els noms que les determinen.
Funció:
Adjectiva: quan determinen un nom.
Vols la meua samarreta?
Pronominal: quan substitueixen un nom.
No, ja tinc la meua, gràcies.
Forma:
Els adj. poss. tenen formes tòniques i
àtones:
Ha vingut el teu company amb mon pare.
Els pronoms poss. sols tenen forma tònica.
Això és meu.
6. Formes àtones o reduïdes
Les formes per a més d’un/a posseïdor/a són les formes tòniques o
plenes.
Usos:
Davant noms de parentiu: És sa tia?
Acompanyant el mot casa: Véns a ma casa?
En locucions negatives amb el mot vida: En ta vida ho sabràs!
Fórmules de tractament: Sa excel·lència/Ses senyories...
Expressions lexicalitzades: Cada festa té sa vespra/Cada terra fa
sa guerra/ La cabra per sos pecats, sos genolls porta pelats.
Posseïdor/a Pers. Masc. Fem. Masc. Fem.
Un/a 1a Mon Ma Mos Mes
2a Ton Ta Tos Tes
3a Son Sa Sos Ses
7. Formes tòniques o plenes
Funció adjectiva: davant del nom i amb art. (excepte llur i llurs): Ve amb la seua bici?
Van davant en tractaments honorífics però, sense article: Vostra excel·lència.
Funció pronominal: van darrere i sense article: a càrrec seu, a parer nostre, a gust teu,
a imatge seua, al voltant meu, davant vostre, darrere seu, de part vostra, en benefici
teu, en poder nostre, en favor vostre, en honor teu, en nom meu, en defensa seua,
això és un problema teu.
Darrere poden expressar la persona agent d’or. passives o de participis: Això és escrit
seu (=per ell) ; Un fet nostre (=de nosaltres)
Sing. Plur.
Posseïdor/a Pers. Masc. Fem. Masc. Fem.
Un/a 1a Meu Meua Meus Meues
2a Teu Teua Teus Teues
3a Seu Seua Seus Seues
Més d’un/a 1a Nostre Nostra Nostres
2a Vostre Vostra Vostres
3a Seu Seua Seus Seues
Llur Llurs
8. Abús dels possessius
Si la relació de pertinença és òbvia:
He oblidat la llibreta. (no *la meua llibreta)
Li va donar la mà. (no *la seua mà)
Si es pot emprar un pronom feble:
No el coneixia bé ni en sabia el nom.
Cal conèixer la llengua i millorar-ne
l’ús.
L’edifici s’ha de restaurar. La
restauració eixirà a concurs públic.