2. Per situar-nos amb el concepte bàsic del vídeo podem definir
“biocombustible” com un combustible constituït per un agregat de
matèria orgànica amb un poder calorífic elevat que prové directament o
indirectament de la captació i fixació de l'energia solar en processos de
fotosíntesi.
La fusta, el biodièsel i el bioetanol són exemples
de biocombustibles. En el context agrícola, el
terme sol tenir un sentit més restringit i es
refereix a la matèria vegetal que pot utilitzar-se
com a font d’energia. Així doncs, en el context
agrícola, es considera biomassa la fusta, els
cultius, les algues, les restes de collita, les aigües
residuals...
En quan a l'identificació dels problemes al llarg de la segona meitat de
l’ultima dècada, els preus dels principals aliments (cereals, oleaginoses)
han augmentat alarmantment arreu del món. Una de les principals
discussions que s’ha produït és el grau de responsabilitat dels
biocarburants en aquest augment del preus ja que ha coincidit amb un
moment d’important creixement de la producció i consum de
biocarburants per al transport en els països desenvolupats.
Quan es fa referència als biocarburants líquids, que substitueixen els
carburants fòssils en el sector del transport estem parlant de l’etanol i el
biodiésel.
Tanmateix la substitució dels combustibles fòssils per aquests
biocarburants ha creat un dilema i una problemàtica important ja que es
produeixen a partir de matèries primeres agràries. Estem davant d’un
problema d’alçada ja que l’agricultura a més de produir aliments i fibres,
ha passat a produir combustibles.
La demanda de productes agraris com a matèries primeres per a la
producció d’agrocarburants es reconeix com un dels factor explicatius de
la pujada dels preus mundials que afecten al preu des aliments per
consum humà com per al bestiar. Així doncs, la discussió gira entorn a la
rellevància d’aquesta influencia en relació a altres factors explicatius a
3. tenir en compte: la demanda mundial d’aliments ja que aquests són fets
servir per alimentar els automòbils del 20 % de la població mundial. Una
dada important a tenir en compte per analitzar aquest dilema és que els
nous objectius de la Unió Europea en termes de biocarburants permetran
fer front només a l’1,7% de la demanda d’energia, però requeririen 17
milions d’hectàrees de cultius , es a dir el 18% de la terra agrícola europea.
Un altre problema afegit seria contaminació resultant generada per
monocultius d’us intensiu (fertilitzants, pesticides) amb la seva
corresponent reducció de diversitat agrícola com és el cas de països com
Malàisia i Indonèsia on el 87% dels boscos destruïts han estat substituïts
per plantacions de palma d’oli.
Per últim, ja des del punt de vista del consumidor, tot i estar exempts dels
impostos propis dels carburants, els biocarburants gasten més per a fer el
mateix trajecte amb els carburants tradicionals i a més la seva
accessibilitat en les estacions de servei és menor lo qual ha fet que no
gaudeixin d’una gran acceptació.
Després d'haver identificat els agents es pot percebre els discurs que hi té
cada un davant el problema:
-Agricultor: Treure la major rendibilitat al seu conreu, ja sigui per a aliment
o biocarburants. La idea es vendre al millor postor. D’altres, ja conscients
de la nova problemàtica emergent aposten per una agricultura basada en
l’autosuficiència i l’abandonament del patró de consum sobiranista .
- Societat de consum: Li afecta l’augment del preu del menjar ja que els
cereals com a aliment competeixen amb els cereals com a carburants.
- Industria dels biocarburants. Argumenta que com a màxim només
utilitzen el 2% de la disponibilitat xifra irrellevant per lo qual no pot estar
relacionada amb l’augment del preu dels cereals.
- Industria Ford: Opina que amb els nous biocarburants es disminueix un
80% l’emissió de CO2 però els seus nous cotxes compatibles amb aquesta
nova tecnologia han tingut poca acceptació.
- Govern Espanyol: Pensa en invertir per combatre els combustibles fòssils
i estableix que en el 2020 els biocarburants han de representar el 10 %
dels carburants utilitzats en mercat ajudant així a complir amb el
compromís assolit a Kioto. No sembla preocupar-se massa per els
problemes que comporten els biocarburants
4. - Els experts i Greenpeace advoquen per una utilització dels biocarburants
només a escala local de forma que si sembla que aporti uns beneficis
ecològics i socials.
Finalment la possible solució i la que sembla més coherent amb la que es
pot concloure aquest informe seria la proposada per Greenpeace el qual
proposa assolir una verificació de que s’està estalviant energia i emissions
de CO2 a l’atmosfera però garantint abans la producció d’aliment; només
així es podrà arribar a un remei acceptable i els biocarburants podran
complementar la resta d’energies renovables. Això s’estableix mitjançant
el Certificat Europeu de Sostenibilitat on s’analitza el cicle de vida de cada
kg de combustible (mesurant l’energia de combustibles fòssils utilitzada
en tots els processos de conreu, fabricació, transport , etc).
També comenten que s’ha de tenir en compte que les alternatives a la
crisi energètica i a la crisi ambiental no es poden dissenyar sense
qüestionar-se el nostre model de consum.
