DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi de l'obra " El Pensador" de l'escultor francès Auguste Rodin seguint l’esquema proposat per l’anàlisi de una obra escultòrica PAU 2020. La presentació inclou "links" actualitzats amb pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra. Nota: Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació. To access and download the new updated version, copy and paste the following link into your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/03/el-pensador.htm

1. Antonio Núñez 2017

2. EROS I PISIQUE
Antonio Canova (1787-1793)
EL PENSADOR
EL PENSADOR
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
PRIMERA APROXIMACIÓ

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Material i tècnica
- Forma i Tipologia
El Pensador
Auguste Rodin
Impressionista
Bronze / Fosa
Exempta / sedent
- Cromatisme Textura
- Dimensions 0,71 X 0,40 m.
- Localització Museu Rodin (París)
Finals del segle XIX (1880-1900)
Absència de policromia / textura variada
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

4. França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona
revolució industrial. Políticament és el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre
la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira
a l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies.
És un moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes
donant lloc a l’aparició de nous corrents
artístics.
Socialment és produeix la consolidació
de la burgesia com a grup dominant amb
una gran capacitat econòmica (principal
client d’obres d’art)
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i
intel·lectuals es reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels
avenços científics

5. AUTOR
Rodin fou un dels escultors més influents de las seva època. Els seus inicis
artístics van ser difícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a
l'Escola de Belles Arts de París.
François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917)
Rodin està considerat com el gran renovador de
l’escultura contemporània.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement.
gracies a la seva participació en els salons.
L'any 1875 viatja a Itàlia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
Rodin desenvolupa un estil innovador, basat en un
laboriós modelatge de la textura i en l’ús de tècniques
com el “non finito” (sensació d’obra inacabada)
Uns recursos que utilitzarà per tal de dotar a les seves
obres d’una gran expressivitat.
La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també l’expressionisme

6. ESTIL IMPRESSIONISTA
L’escultura impressionista, és entesa com la dissolució de la forma escultòrica
tradicional,
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Apareix per primera vegada, en les produccions
d’alguns pintors realistes o impressionistes, que
realitzen petites escultures, amb total llibertat, sense
seguir regles o normes academicistes.
Daumier: Ratapoli (1851) Degas: Ballarina (1880)

7. Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les
experimentacions del s.XX és Auguste Rodin
Les principals característiques de l’estil de Rodin són:
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Rodin eleabora un llenguatge artístic completament
nou i oposat a l’academicisme
- tracta la textura del bronze de manera que dóna,
com la pintura impressionista, la sensació d’obra
inacabada (tècnica del “non finito” (inacabat).
- Sovint utilitza uns contorns no nítids,
( imprecisió, inacabat de les formes )
Monument a Balzac (1893-1897)
- Va introduir el modelatge amb els dits i les
mans amb l’objectiu de donar més rugositat a
les superfícies.

8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet
incorporar jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura)
Les tres ombres (1889-1902)
Rodin busca l’expressió per sobre del
naturalisme (intensitat de la vida interior)
Valora el volum dotat de vida.... Les
escultures han de transmetre el
sentiment que les anima
Per aconseguir-ho utilitza actituds,
gestos, jocs de llum i ombra…

9. L’edat de bronze 1877
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
El seu trencament amb
l’escultura academicista
tradicional es manifesta des de
els seus inicis
Això ho podem comprovar en
una de les seves primeres
escultures “L’edat de bronze”
que va presentar al Saló de París
de1877.
La qual presenta un realisme tan
manifest que els crítics
l’acusaren d’haver tret el motlle
d’un home viu

10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS (naturalisme,
realisme, idealització...)
C) LA COMPOSICIÓ:, Proporcions, eixos de simetria,, estructura
compositiva, punts de vista ( unifacialitat, múltiples angles de visió..)
D) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum
(llisca, es reflecteix, provoca efectes de clarobscur...)
E) RITME: dinamisme, tensió, repòs, estatisme, contingut....
F) TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...
B) EL VOLUM: Massís, compacte, lleuger., formes rectes, anguloses...

11. El pensador és una escultura exempta
que presenta la figura d’un home
adult nu, assegut en una roca amb les
cames lleugerament obertes i el tors
lleugerament inclinat endavant.
A) DESCRIPCIÓ
3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Presenta un tractament anatòmic
naturalista representat amb un gran
realisme tot i la desproporció
d’alguns membres ( mans i peus).
El cap descansa sobre el dors de la
ma dreta i amb els dos braços
recolzats sobre la cama esquerra.
Una composició que confereix al
personatge una actitud clarament
reflexiva.

12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
B) EL VOLUM
L’obra presenta un volum força
compacte.
Les formes són anguloses, i es tanquen
sobre si mateixes, reforçant el caràcter
compacte de l’escultura.
Un tancament que resulta de la seva
posició d’assegut sobre una roca, amb
les cames lleugerament obertes i molt
flexionades.
Una sensació de tancament sobre si
mateixa, que es veu reforçada per l’ampli
arc que dibuixen el tronc i el cap
I amb els braços que es dobleguen per
davant, tancant la figura físicament.

13. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Les línies que dominen la composició
són majoritàriament un conjunt de
diagonals que conformen una mena de
ziga zaga, formant com una mena de
llampec (reflex de la tempesta interior que
viu el personatge)
L’escultura presenta una composició
tancada (centrípeta)
C) LA COMPOSICIÓ
A més, Rodin realitza un modelat en
tensió de tots els músculs del cos,
donant la sensació, de que el
personatge, en lloc d’estar fent un
exercici mental, estigués fent un gran
esforç físic.
La presència de diagonals i les formes
anguloses contribueixen a donar una
gran vitalitat a la figura representada.

14. El pensador és una escultura exempta, i que pot ser contemplada des de múltiples
punts de vista.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
És doncs, una obra que presenta múltiples angles de visió ( multifacialitat)

15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
D) SUPERFICIES ( Textures i llum )
El pensador presenta algunes diferències en
l’acabat de l’obra .
Podem observar l’ús de diferents textures
(Cos polimentat, aspror en la pedra)
L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc,
com d’obra inacabada “Non finito”
Aquest ús de diferents acabats i textures fa
que la llum reaccioni de manera desigual
sobre la superfície del metall.
Els dits i les mans són les parts més
treballades.
Donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra
que incrementen la seva expressivitat i la
doten de vitalitat.
Inclús, podem veure les empremtes del
modelat realitzat amb les mans.

16. L’ús de diferents acabats i textures junt al
jocs lumínics que genera la reflexió de la llum
sobre les diferents superfícies del metall
donen dinamisme i vitalitat a l’obra.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
E) RITME
Un dinamisme i una vitalitat que es veuen
incrementats pel modelat en tensió amb que
Rodin dona forma a tots els músculs de la
figura.
Així doncs, contràriament la sensació de
calma i tranquil·litat que cabria esperar d’una
figura sedent i en posició reflexiva ...
el que trobem al pensador, és un dinamisme i
una vitalitat, que semblen emergir de l’interior
del personatge.
I reforçat pel contrast entre les formes
arrodonides de la musculatura del cos i la
ziga zaga que forma l’entramat compositiu.

17. F) EL TEMPS
Amb el pensador Rodin ens mostra una
representació de l’esser humà en el
moment que dóna llum al seu primer
pensament humà
El pensador més que la representació
d’un moment fugaç i anecdòtic de
reflexió personal presenta una voluntat
d’eternitat.
L’obra és doncs, una metàfora del
pensament de l’home enfrontat a la
tragèdia del seu destí mortal.
L’obra simbolitza el pensament torturat
de l’home, en adonar-se del tràgic destí
de l’existència humana.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
Un pensament , que li permet, elevar-se
per sobre de la seva condició animal.

18. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre
la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat
pel govern francès pel futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.
El projecte no es va realitzar i l’escultura assolí una
entitat pròpia i és convertí segon les pròpies paraules
de l’autor en :
“ Una representació d’un home en l´acte de pensar ”
Aquest projecte tenia
com a motiu central el
llibre de Dante “La
Divina Comèdia”
i formalment inspirat
en “la porta del
Paradís” de GHIBERTI
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
(L’acte més transcendent de l’ésser humà, i que li permet elevar-se per
sobre de la seva condició animal.)

19. SIGNIFICAT
El pensador és un símbol, una icona universal de l’ésser humà com ésser racional,
com ésser capaç de pensar i que pren consciencia de la seva existència
Una representació de l’esser humà que s’eleva per
sobre de la condició d’animal, i que, dóna llum al
primer pensament.
El tractament de la figura del pensador com un
home d’aspecte rude, amb mans i peus grans, com
els d’un obrer manual reforçaria aquesta idea.
L’exagerada musculatura, fan pensar en un home
no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això,
que el fet de pensar li requereix un esforç
extraordinari: Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar,
ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte.
El pensador és doncs, el símbol filosòfic per
excel·lència, de l’home interrogant-se i cercant
respostes sobre la seva existència i el seu destí.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)

20. FUNCIÓ
Segons Rodin, a diferència d’altres èpoques, les ciutats modernes no són monumentals.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
Aquesta obra té una funció decorativa.
Per això, ell defensa que l’escultor té una missió històrica: la de donar a la ciutat
moderna, monuments moderns, que l’ornamentin .

21. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES
L’obra de Rodin no es pot entendre sense la
influència que hi van exercir les escultures de
Miquel Àngel.
Aquesta influència es manifesta per una banda, en
el tractament anatòmic de la musculatura de les
figures, que mostren certes parts del cos amb els
volums sobredimensionats i per altra, pel seu
“no finito” (sensació d’obra inacabada)
Rodin va trobar en algunes de les escultures i
pintures de Miguel Angel la principal font
d’inspiració per la realització del pensador:
l’escultura de Lorenzo de Mèdici o la figura de
Jeremies que pintà pel sostre de la Capella Sixtina.
També hi ha autors que han assenyalat la
influència en la realització del pensador de l’obra
“Ugolino i els seus fills “ (1861) de l’escultor
francés Carpeaux.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES

22. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània.
El Petó 1886 La Danaide 1886
El seu tractament particular de la matèria, així com el gust per les formes arrodonides,
van tenir un gran influència en l’escultura modernista i en el simbolisme als inicis del
segle XX, fins a l’arribada de les primeres avantguardes

23. PER AMPLIAR INFORMACIÓ
VIDEO MUSEU RODIN
(PARIS)
PER SABER-NE MÉS
INFO 1 INFO 2
INFO 3 INFO 4
INFO 5 INFO 6