2. EL DILEMA ÉS…
crear un nou
model
socioeconòmic
que generi més i
millor riquesa
seguir
gestionant
la misèria, sigui
amb encert i
o
que generi més i
millor riquesa
i la reparteixi
equitativament
amb encert i
equitat o sense
4. LA DELIMITACIÓ D’AQUESTA ECONOMIA HETERODOXA
Els actors Tercer sector:
Fundacions, associacions, ONG i
cooperatives sense ànim de lucre
Economia social:
Cooperatives, mútues,
associacions, algunes
fundacions, centres especials
de treball...
Economia solidària:
-Cooperatives i associacions
transformadores
-Microeconomies solidàries
(bancs de temps, horts
comunitaris...), que poden
vorejar l’anomenada economia
informal
Visió anglosaxona Visió tradicional europea Visió llatinoamericana i noves visions europees
Caracterització El beneficiari és extern
Atèn necessitats socials.
Forta presència de voluntariat
No lucrativitat
Autosuficiència econòmica a través
d’activitats mercantils
El beneficiari pot ser intern i/o
extern
Gestió democràtica
Primacia de la persona sobre
el capital
No lucre o lucre limitat
L’economia social com a sector
econòmic
Combinació de principis del
moviment cooperatiu
(beneficiari intern i/o extern,
democràcia, lucre inexistent o
limitat...) amb el
desenvolupament d’una
cultura de la solidaritat
Paradigma emergent: una altra
economia dintre un projecte
polític transformador
L’economia solidària com a
moviment social
5. LLEI 5/2011 D’ECONOMIA SOCIAL
Artículo 4. Principios orientadores.
Las entidades de la economía social actúan en base a los siguientes principios orientadores:
a) Primacía de las personas y del fin social sobre el capital, que se concreta en gestión autónoma y
transparente, democrática y participativa, que lleva a priorizar la toma de decisiones más en
función de las personas y sus aportaciones de trabajo y servicios prestados a la entidad o en
función del fin social, que en relación a sus aportaciones al capital social.
b) Aplicación de los resultados obtenidos de la actividad económica principalmente en función
del trabajo aportado y servicio o actividad realizada por las socias y socios o por sus miembros y,
en su caso, al fin social objeto de la entidad.
c) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con elc) Promoción de la solidaridad interna y con la sociedad que favorezca el compromiso con el
desarrollo local, la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la cohesión social, la
inserción de personas en riesgo de exclusión social, la generación de empleo estable y de calidad, la
conciliación de la vida personal, familiar y laboral y la sostenibilidad.
d) Independencia respecto a los poderes públicos.
Artículo 5. Entidades de la economía social.
1. Forman parte de la economía social las cooperativas, las mutualidades, las fundaciones y las
asociaciones que lleven a cabo actividad económica, las sociedades laborales, las empresas de
inserción, los centros especiales de empleo, las cofradías de pescadores, las sociedades agrarias
de transformación y las entidades singulares creadas por normas específicas que se rijan por los
principios establecidos en el artículo anterior.
6. Cooperatives:
-agràries
-de consum
-de serveis
d’habitatge
-d’ensenyament
-de treball
Societats laborals
Mutualitats
PRINCIPALS COMPONENTS DE LES ORGANITZACIONS D’ESS
Iniciatives de
.
-de treball
Associacions gestionàries
Economies comunitàries
Fundacions
Xarxes d’intercanvi
amb moneda social
SL participatives
i responsables
Iniciatives de
microeconomia solidària
7. UNA DEFINICIÓ D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA (ESS)
Conjunt de pràctiques econòmiques que:
1. Tenen com a objectiu la satisfacció de necessitats en comptes de la
maximització del benefici sobre el capital invertit
2. S’organitzen de forma democràtica
Mondragon
3. Actuen amb responsabilitat social
Som Energia (Girona)
8. DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’ESS?
Cooperatives
Associacions d’intervenció social
Societat laborals
Botigues de comerç just
Fundacions socials participatives
Instruments de finances ètiques
Monedes socials
Organitzacions que gestionen béns comuns
Treball col·laboratiu a internet
Pressupostos participatius
Iniciatives de microeconomia solidària: horts
comunitaris, bancs de temps, botigues gratis…Instruments de finances ètiques
Empreses d’inserció
Economies comunitàries
Treball autònom responsable
comunitaris, bancs de temps, botigues gratis…
Consum responsable i col·laboratiu
Compra pública responsable
…
9. EL COOPERATIVISME, NUCLI DUR DE L’ESS
La cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de
forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions
econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de
propietat conjunta i de gestió democràtica.
Aliança Cooperativa Internacional, 1995
10. INNOVACIÓ SOCIAL COOPERATIVA
1. Capacitat d’associar diferentsgrups d’interès
2. Autoregulació de les condicions de treball
3. Socis col·laboradors
4. Fons de reserva col·lectius
5. Cooperatives de segon grau
6. Títols participatius
11. INICIATIVES D’ESS DE DIFERENT INTENSITAT
CompromíssocialCompromíssocial
Democràcia
12. ECONOMIA SOLIDÀRIA I CICLE ECONÒMIC
Producció
cooperativa
(coop. de treball, slab,
associacions, treball
col·laboratiu per
internet…)
Finances étiques
i xarxes d’intercanvi
Comercialització
justai xarxes d’intercanvi
(banca ètica, bons
solidaris, xarxes
d’intercanvi amb
moneda comunitària…)
Consum
responsable
(pràctiques de consum
responsable: persones,
empreses, entitats i
administracions)
justa
(botigues de comerç
just, coop. consum i
serveis…)
Distribució
solidària
13. Inversió
Treball cooperatiu
Comercialització justa
Finances ètiques
Consum responsable
Transformació
Comercialització
Consum
Distribució de
l’excedent
L’ARBRE DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Trama social comunitària
Gestió participativa
dels comuns
Distribució solidària
Monedes comunitàries
Apropiació
l’excedent
Circulació
DEMOCRÀCIA
´SOLIDARITAT
14. L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A EUROPA
1. COOPERATIVES SOCIALS I
D’INTERÈS COL·LECTIU
2. JAK
2
2. JAK
3. AMAP
4. MACIF I MAIF
5. BANCA POPOLARE ETICA
6. THE COOPERATIVE GROUP
7. CITTA’ DELL’ALTRA
ECONOMIA
8. DIE TAGESZEITUNG
9. GREENPEACE ENERGY
10. MONDRAGON
11. CHIENGAUER
12. WIR
13. COOPERATIVES ANDEL
1, 4
1, 4
1, 4
1, 4
1, 4
1, 3, 4
1, 5, 7
10
6
12
8, 9, 11
13
15. PETITS VAIXELLS ENMIG D’UN OCEÀ EMBRAVIT
Rumb cap a l’assimilació
Tecnocràcia
Egoisme de grup
Economicisme
Rumb cap a la marginació
Gestió precària
Aïllament
Falta de visió estratègica
16. GÈNESI I EVOLUCIÓ D’UNA ORGANITZACIÓ D’ESS
MARGINALITZACIÓ
O DESAPARICIÓASSIMILACIÓ
Nivellmeso
Grups formals i informals sovint vinculats
a centres educatius, feines, associacions o moviments socials
Nuclis emprenedors
Entitats
d’economia solidària
Necessitats
Nivellmicro
17. L’ESS ÉS EMPODERAMENT CIUTADÀ
Davant la subordinació de la societat als interessos de l’oligarquia financera i a
l’abandó progressiu per part de les administracions, hi ha persones i grups que
decideixen engegar iniciatives socioeconòmiques per satisfer necessitats
bàsiques. Aquestes iniciatives esbossen el que podria ser una altra economia.
El nivell territorial en què s’impulsen aquestes iniciatives acostuma a ser el
local. El seu desenvolupament i articulació podria anar construint un altre
model de desenvolupament local, més comunitari i més endogen.
Els principals recursos són els sabers i la capacitat de cooperar de les persones.
