1. Armand Figuera
Webs aprofundiment
Clases de Historia
Kalipèdeia (feixisme italià)
Kalipèdeia (nazisme alemany)
Buxaweb
Vikipèdia
Índex
Els orígens
Característiques generals
Feixisme italià
Nazisme
Cinema i nazisme
Inici tornar sortir
2. Armand Figuera
1.- L’origen dels feixismes
Apareixen entre 1919 i 1939
Inestabilitat iifragilitat de la democràcia
Inestabilitat fragilitat de la democràcia
A causa de
La por a la revolució socialista
La por a la revolució socialista
Dificultats econòmiques de postguerra ii
Dificultats econòmiques de postguerra
depressió dels anys 30
depressió dels anys 30
El totalitarisme anirà guanyant terreny amb el
suport de les classes dominants
Inici tornar sortir
3. Armand Figuera
Règims democràtics
Entre 1919 i 1939 Règims autoritaris
Règims feixistes
Europa queda dividida i l’URSS
Inici tornar sortir
4. Armand Figuera
2.- La doctrina feixista
El feixisme rebutja el pacifisme
Per sobre de tot, en allò que fa referència al futur de la
humanitat (...), el feixisme no creu en la possibilitat ni en la
utilitat de la pau perpètua. Rebutja, doncs, el pacifisme, que
amaga una renúncia a la lluita i una covardia davant els
sacrificis. Només la guerra pot elevar totes les energies
humanes al màxim de tensió i imprimeix un segell de
noblesa als pobles que tenen la virtut d'afrontar-la (...).
Per tant, una doctrina que es basa en el postulat
prèviament establert de la pau és aliena al feixisme (...). El
feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot a la
vida italiana (...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.
Inici tornar sortir
5. Armand Figuera
2.- La doctrina feixista
Negació de la teoria i la pràctica democràtiques
A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el
conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des
del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les
seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El
feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats
humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant
una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable,
fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar
mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi
universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells
en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà,
però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces
(...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.
Inici tornar sortir
6. Armand Figuera
2.- La doctrina feixista
Les característiques generals de les doctrines feixistes
El feixisme afirma la desigualtat dels individus
Exigeix la subordinació dels individus a l’Estat
L’Estat controla la societat
Estat totalitari
Necessita una elit i un líder carismàtic
Culte a la personalitat
Rebutja la raó i exalta la irracionalitat dels sentiments
Exaltació de la violència Intolerància i fanatisme
Inici tornar sortir
7. Armand Figuera
Exalta el nacionalisme excloent
Justificació de polítiques expansionistes
Te una concepció antiparlamentària,
antimarxista i es proclama anticapitalista (en
els seus orígens)
Vol imposar un règim de partit únic
Forces paramilitars
Inici tornar sortir
8. Armand Figuera
3.- El feixisme italià
Neix a causa de
Insatisfacció pels acords de pau
Fort sentiment
Fort sentiment
nacionalista reivindicatiu
nacionalista reivindicatiu
Crisi social i econòmica
Reivindicacions obreres
Reivindicacions obreres
Per frenar les reivindicacions socialistes i
comunistes, B. Mussolini crea
Els fasci di combattimento (1919)
Els fasci di combattimento (1919)
1921, Partit Nacional Feixista
1921, Partit Nacional Feixista
Cop d’Estat
La Marxa sobre Roma
La Marxa sobre Roma
El 28 d’octubre de 1922
Inici tornar sortir
9. Armand Figuera
3.- El feixisme italià
La dictadura feixista de Mussolini
Estat totalitari
Estat totalitari
Duce
Partit Feixista
“Camises negres”
“Camises negres”
Símbols de la Roma Imperial
Símbols de la Roma Imperial
Gran Consell Feixista (govern)
Cambra dels Fasci i de les Corporacions
(parlament)
Prohibició dels partits i isindicats
Prohibició dels partits sindicats
Sense llibertats individuals
Sense llibertats individuals
Control policial
Control policial
Política econòmica Autarquia (autosuficiència)
Grans obres públiques
Intervencionisme econòmic
Inici tornar sortir
10. Armand Figuera
Fil
3.- El feixisme italià Ba ls d
(D ilia e la
e 4 i P Llo
a 1 etit ba
4 a s It ,
La dictadura feixista de Mussolini ny alia
s) ns
Política social Corporativisme
Corporativisme
(treballadors, propietaris i i
(treballadors, propietaris
representants de l’Estat)
representants de l’Estat)
Tractat de Letrà Organitzacions feixistes
Organitzacions feixistes
Tractat de Letrà
amb l’Església Infantils, juvenils (l'Opera Nazionale
Infantils, juvenils (l'Opera Nazionale
amb l’Església
Bailia)i d’obrers
Bailia)i d’obrers Avangua
(Opera Nazionale Dopo Lavoro)
(Opera Nazionale Dopo Lavoro) Joventu
rdisti,
ts Feixis
Univers te
itaris Fe s, Grups
En definitiva, es buscava el (més de
14 anys
ixistes
)
Control totalitari i i
Control totalitari
repressiu de la societat
repressiu de la societat
Política exterior
A partir de 1935. Política
A partir de 1935. Política
expansionista (Invasió d’Etiòpia)
expansionista (Invasió d’Etiòpia)
Guerra Civil Espanyola (1936-39)
Guerra Civil Espanyola (1936-39)
Eix Roma-Berlín, pacte Antikomintern
Eix Roma-Berlín, pacte Antikomintern
Pacte d’Acer 1939
Pacte d’Acer 1939
Inici tornar sortir
11. Armand Figuera
4.- L’Alemanya nazi
4.1.- L’ascens dels nazis al poder
República de Weimar
1919 1933
Crisi 1924 Creixement 1929
econòmica 1923 econòmic
inflació crisi
El partit nazi Èxits electorals
NSDAP 1930 (107 escons)
Fracàs del cop
d’Estat de Múnic
1933 (majoria amb
Anton Drexler
conservadors i nacionalistes)
Adolf Hitler
Jerarquització El president Hindenburg
Seccions paramilitars (SA) nomena
Antisemitisme
Hitler (Canceller)
30 gener 1933
Inici tornar sortir
12. Armand Figuera
Milions de vots del NSDAP
Nombre d’aturats Data eleccions
5-3-1933
Milions de votants
17
15 31-7-1932
13
11
6-11-1932
9
14-9-1930
7
5
3
1
1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933
Inici tornar sortir
13. Armand Figuera
4.- L’Alemanya nazi
4.2.- El camí vers el totalitarisme
INCENDI DEL REICHSTAG (27-2-33) Serveix per il·legalitzar
els comunistes
Això permet guanyar les eleccions de març del 33
NIT DELS GANIVETS LLARGS (30-6-34).
Serveix per eliminar els
sectors radicals del partit nazi i
guanyar-se el suport de
l’exèrcit
Röhm i les SA són eliminats
Mort de Hindenburg (agost de 1934), Hitler nou cap d’Estat (Führer)
Inici tornar sortir
14. Armand Figuera
4.- L’Alemanya nazi
4.3.- L’Estat nazi
Líder: Hitler (Führer)
Líder: Hitler (Führer)
IIIr Reich
IIIr Reich
Culte a la personalitat
Propaganda
“El triomf de la voluntat”
Partit únic
Partit únic Leni Riefenstahl @
J. Goebbels
Prohibició partits i sindicats
Eliminació llibertats individuals
Control dels mitjans de
comunicació, cultura i
educació
Estat policial
Gestapo
SS Himmler
Inici tornar sortir
16. Armand Figuera
4.- L’Alemanya nazi
4.4.- La política social i econòmica de l’Alemanya nazi
Política econòmica
Política econòmica
Intervencionisme i autarquia H. Göring
Obres públiques, indústria pesant, química i
armamentística
Política exterior Expansionisme
Política exterior “Espai vital”
Política racial Raça Ària
Política racial
provoca
antisemitisme
Va provocar una
persecució sistemàtica
dels jueus i altres
minories
holocaust
Inici tornar sortir
17. Armand Figuera
La política racial del nazisme
Recerca de la raça alemanya pura (Ària)
Recerca de la raça alemanya pura (Ària)
Política de neteja ètnica
Repressió contra les minories, grups socials, dissidents
(Jueus, homosexuals, ètnies minoritàries)
Decret antisemita
Lleis de Nuremberg (15 de setembre de 1935)
La nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)
Camps de concentració i holocaust
“Solució final” amb el decret “Nit i boira” (7 desembre 1941)
“Totes aquelles persones l’existència de les quals pot ser perillosa per al
Reich han de desaparèixer sense deixar rastre en la nit i la boira del
desconegut”
Inici tornar sortir
18. Armand Figuera
La política racial del nazisme
La política racial del nazisme
Afirmem que fins avui la civilització humana, totes les
realitzacions de l'art, de la ciència i la tècnica, són quasi
exclusivament fruits del geni creador ari. Això permet afirmar que
ell (l'ari) és l'únic fundador d'una humanitat superior i, per tant,
representa el prototipus d'allò que entenen com "home".
... L'existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una
condició prèvia essencial per a la formació de civilitzacions
superiors... Les primeres civilitzacions van néixer on l'ari va
trobar races inferiors, les va sotmetre i doblegà la seva voluntat...
Des que els pobles serfs començaren a elevar-se i aproximar-se
al conqueridor, adoptant la seva llengua, la barrera que separava
amo i esclau va caure. L'ari va renunciar a la puresa de la seva
sang i va perdre poc a poc la seva facultat creadora de
civilització. La barreja de sangs, amb el descens del nivell racial
que provoca, és l'única causa de la decadència de les
civilitzacions passades...
Inici tornar sortir
19. Armand Figuera
La política racial del nazisme
La política racial del nazisme
El jueu en referència a la civilització, contamina l'art i la literatura,
rebaixa els sentiments naturals, enfosqueix tots els conceptes
de bellesa, de dignitat...
Hagués estat extremàdament fàcil sobreposar-se a les derrotes
militars de l'agost de 1918... si s'hagués, al començament de la
guerra, sotmés un sol cop a dotze o quinze mil d'aquests jueus
corruptors del poble als gasos tòxics, centeners de millars dels
nostres millors treballadors alemanys haguessin sobreviscut en
el front i el sacrifici de molts milions no hagués estat en va.
Hitler, Adolf.: Mein Kampf
Inici tornar sortir
20. Armand Figuera
La política racial del nazisme
“Nosaltres, els nacionalistes, hem d’establir una distinció ben marcada entre
l’Estat, que és el continent, i la raça, que és el contingut. El continent no té raó de ser si
no és capaç de conservar i de preservar el contingut. El fi suprem de l’Estat racista
també ha de ser assegurar la conservació dels representants de la raça primitiva,
creadora de la civilització que fa de la bellesa i el valor d’una humanitat superior.
L’Estat racista haurà acomplert el paper suprem de formador i d’educador
quan hagi gravat en el cor del jovent que li ha estat confiat l’esperit i el sentiment de la
raça (...).
La política exterior de l’estat racista ha d’assegurar a la raça que abraça
aquest Estat els mitjans de subsistència damunt del planeta, establint una relació
natural, vital i sana, entre la densitat i l’augment de la població, d’una banda, i
l’extensió i la qualitat del sòl on es viu, de l’altra.
Només un territori prou ampli pot garantir a un poble la llibertat de la seva
vida.
Nosaltres, els nacionalsocialistes, hem posat deliberadament punt final a
l’orientació de la política exterior alemanya de l’avantguerra. Començarem ara allà on fa
sis segles s’havia quedat aquesta política. Aturarem l’etern èxode germànic cap al Sud
i l’Oest d’Europa i dirigirem la mirada cap a les terres de l’Est. Tancarem, per fi, l’era de
la política colonial i comercial de l’avantguerra i passarem a orientar la política
territorial alemanya de l’esdevenidor.
Inici tornar sortir
21. Armand Figuera
La política racial del nazisme
El mateix destí sembla voler mostrar-nos-en el camí. Haver
abandonat Rússia en mans del bolxevisme va comportar deixar el poble rus
sense aquella classe pensant que, fins aleshores, n’havia creat i garantit
l’existència com a Estat. Més d’un cop, pobles inferiors, guiats per sobirans i
organitzacions d’origen germànic, van arribar a constituir poderoses nacions
que van subsistir mentre es va poder conservar el nucli radical dirigent. Feia
segles que Rússia s’havia mantingut gràcies al nucli germànic de les seves
esferes superiors, nucli del qual podem dir que avui està completament
exterminat. En lloc seu, s’ha imposat el jueu; però, així com és impossible
que el poble rus es tregui del damunt , ell tot sol, el jou israelita, no és menys
impossible que els jueus aconsegueixin sostenir, a la llarga, sota el seu
poder, el gegantí organisme rus ...”
Adolf Hitler, “Mein Kamph”
Inici tornar sortir
22. Armand Figuera
La política racial del nazisme
Llei per la defensa de la sang i l'honor alemanys
Profundament convençut que la preservació de la sang alemanya és la condició
primera de la supervivència del poble alemany i animat de la irreductible voluntat
d'assegurar definitivament l'esdevenidor de la nació alemanya, el Reichstag ha
adoptat per unanimitat i promulga la llei següent:
Article 1
Queden prohibits els matrimonis entre jueus i súbdits de sang alemanya o
assimilada. Els matrimonis concertats malgrat aquesta prohibició són nuls de tot
dret, àdhuc si, per tal d'eludir la llei, haguessin estat contrets a l'estranger.
Només el procurador pot invocar una causa de nul·litat.
Article 2
Queden prohibides, així mateix, les relacions extramatrimonials entre jueus i
súbdits de sang alemanya o assimilada.
Article 3
Queda prohibit que els jueus contractin com a empleades de la llar dones de sang
alemanya o assimilada, de menys de 45 anys.
Article 4
Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin amb els colors nacionals.
En canvi, poden engalanar amb els colors jueus. L'exercici d'aquest dret queda
garantit per l'Estat.
Inici tornar sortir
23. Armand Figuera
La política racial del nazisme
Article 5
Aquell que contravingui les disposicions de l'article 1 pot ser sotmès a reclusió.
L'home que contravingui les disposicions de l'article 2 pot ser sotmès a presó o
reclusió.
Aquell que contravingui les disposicions de l'article 3 i 4 pot ser sotmès a multa o a
una pena de presó fins a 1 any.
Article 6
El Ministeri de l'Interior del Reich, d'acord amb el representant del Führer, dictarà les
prescripcions legals i administratives necessàries per a l'aplicació i publicació
d'aquesta llei.
Article 7. Aquesta llei entrarà en vigor el dia següent de la seva promulgació, tret de
l'article 3, la vigència del qual serà a partir de l'1 de gener de 1936.
Nuremberg, 15 de setembre de 1935.
El Führer i Canceller del Reich.
Inici tornar sortir
24. Armand Figuera
La política racial del nazisme
"La solució final va començar a executar-se la primavera del 1942.
Les primeres massacres massives per gas van començar a Belzec el
17 de març de 1942. Aquest camp tenia capacitat per matar 15.000
persones diàries. Al mes següent van començar a funcionar Sobibor
(20.000 persones diàries), Treblinka i Maidanek (25.000) i Auschwitz,
que segons les paraules de Hess era la institució més gran
d'aniquilament humà de tots els temps (...). El desembre de 1941,
Hitler exercia el seu domini al voltant d'uns 8.700.000 jueus, D'aquest
total, cap a principis del 1945, n'havia assassinat com a mínim
5.800.000: 2.600.000 polonesos, 750.000 russos, 750.000 romanesos,
402.000 hongaresos, 277.000 txecosklovacs, 180.000 alemanys,
104.000 lituans, 106.000 holandesos, 83.000 francesos, 70.000 letons,
65.000 grecs i altres d'austríacs, 60.000 iugoslaus, 40.000 búlgars,
28.000 belgues i 9.000 italians."
Paul Johnson, Tiempos modernos
Inici tornar sortir
25. Armand Figuera
Cinema i nazisme
FITXA TÈCNICA Pel·lícula “El gran dictador”
Títol original: The great dictator
Direcció, producció i guió: Charles Chaplin (Estats Units, 1940)
Fotografia: Karl Struss i Roland Totheroh
Música: Meredith Wilson i Charles Chaplin
Direcció artística: J. Russell Spencer
Muntatge: Willard Nico
Interpretació: Charles Chaplin (El barber jueu /
Adenoid Hynkel, dictador de Tomania), Paulette
Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napaloni,
dictador de Bacteria), Reginald Gardiner (Schulz),
Henry Daniell (Garbitsch), Billy Gilbert (Herring),
Maurice Moscovich (Senyor Jaeckel), Emma Dunn
(Senyora Jaeckel), Bernard Gorcey (Senyor Mann).
Duració: 124 minuts
Inici tornar sortir
26. Armand Figuera
Cinema i nazisme
Sinopsi Pel·lícula “El gran dictador”
Un barber jueu que va combatre amb
l'exèrcit de Tomania a la primera guerra mundial
torna a casa seva anys després de la fi del
conflicte. Amnèsic a causa d'un accident d'avió,
no recorda pràcticament res de la seva vida
passada i no coneix la situació política actual del
país: Adenoid Hynkel, un dictador feixista i
racista, ha arribat al poder i ha iniciat la
persecució del poble jueu, a qui considera
responsable de la situació de crisi que viu el país.
Paral·lelament, Hynkel i els seus col·laboradors
han començat a preparar una ofensiva militar
destinada a la conquesta de tot el món.
Inici tornar sortir
27. Armand Figuera
Cinema i nazisme
"El Timbal de llauna" de Volker
Schlöndorff, 1978. Sobre la novel·la del
mateix nom de Günter Grass
“To be or not to be” 1942, de Ernst LUBITSCH
"This Land Is Mine" (Jean Renoir, 1943)
"El que resta del dia" de James Ivory amb
Anthony Hopkins i Emma Thompson, sobre
la novel·la de Kazuo Ishiguro del mateix nom
(The Remains of the Day).
Inici tornar sortir
28. Armand Figuera
Cinema i nazisme
“La lista de Schindler”
(1993) de Steven Spielberg
Napola,
Dennis Gansel
(2004)
“Amen” Costa Gavras
“El pianista”, 2002, Roman Polanski
“LA CADUTA DEGLI DEI”, 1968, Visconti
Inici tornar sortir
29. Armand Figuera
Cinema i nazisme
El Diario de Ana Frank
(1959) de George Stevens. Europa, Europa (1991)
de Agnieszka Holland
“Juicio en
Nüremberg” Stanley
Kramer, 1961
La vida es bella (1997)
de Roberto Benigni
El tren de la vida (1998)
de Radu Mihaileneau.
Inici tornar sortir
30. Armand Figuera
Cinema i nazisme
documentals
Memoria de los campos (1946) de Alfred Hitchcock.
Juicio en Nüremberg
Noche y niebla (1955) de Alain Resnais.
"El triunfo de la voluntad" Leni Riefenstahl
(Triumph des Willens)
“Els fills de Hitler" còmic
Per saber molt més sobre cinema i holocaust:
http://www.fmh.org.ar/holocausto/holocaustoycultura/cine_lacaida.htm
Per conèixer més coses sobre l’holocaust Http://WWW.wiesenthal.com
Inici tornar sortir
32. Armand Figuera
Cinema i nazisme
El asalto
Dir. Fons Rademakers
Esta película holandesa obtuvo el Oscar a la mejor película extranjera
en 1987En los últimos días de la guerra, Anton, un niño holandés de 12
años, ve como su familia es muerta por los nazis en un acto de represalia.
Con los años, trata de entender lo ocurrido.
Mis 100 niños
Telefilm basado en la obra de Lena Silberman, quien ayudó a 100 niños
judíos huérfanos a sobrellevar los primeros tiempos de la postguerra
La última tregua
Dir.: Francesco RossiBasada en el relato de Primo Levi, cuenta el
regreso de Auschwitz a Italia, después de la liberación
Inici tornar sortir