1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Per començar: Línia del temps
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Mapa de la unitat
FEIXISME I NAZISME
LA ITÀLIA FEIXISTA
EL NAZISME
LA REPÚBLICA DE WEIMAR
HITLER ARRIBA AL PODER
LA IDEOLOGIA DEL NAZISME
UN RÈGIM TOTALITARI
LA POLÍTICA EXTERIOR I L’ECONOMIA
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Enllaços d’interès
La Itàlia feixista
PASSA AL WEB
El nazisme
El feixisme italià
L’Alemanya nazi
PASSA AL WEB
El triomf de la voluntat,
Riefenstahl
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
El gran dictador, Chaplin
PASSA AL WEB
ANTERIOR
PASSA AL WEB
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La Itàlia feixista
Mussolini en una
concentració
feixista
La ideologia del
feixisme
El militarisme
El culte
a la violència
Els principis
feixistes
AMPLIA LA IMATGE
El record
de l’imperi
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’expansió
colonial
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
El fascio
AMPLIA LA IMATGE
La salutació
romana
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
PASSA AL TEXT
La campanya
del blat
AMPLIA LA IMATGE

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Mussolini en una concentració feixista
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La ideologia del feixisme
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: Els principis feixistes
Els principis feixistes
El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja,
tant pel que fa a les seves premisses teòriques com a les seves aplicacions pràctiques.
El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, pugui dirigir la societat humana;
nega que aquest nombre pugui governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma
la desigualtat sense remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se
per un fet mecànic i extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims
democràtics: són aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà,
mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables
i secretes.
[...] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat
política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit.
B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El militarisme: Joves de l’avantguarda feixista
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: El culte a la violència
Una expedició de càstig
[...] l’expedició punitiva parteix gairebé sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp
que l’envolta. Enfilats als seus camions [...] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que
és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar cops a tots els que es
troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una
corbata, un mocador o una brusa vermella.
Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és empès,
el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la
cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari,
els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema.
Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats.
A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El record de l’imperi
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
L’expansió colonial
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El fascio, símbol del feixisme
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La salutació romana
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La intervenció de l’estat a l’economia:
la campanya del blat
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La República de Weimar
El mariscal Hindenburg
Evolució econòmica
i del vot
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Cartell
sobre la hiperinflació
La hiperinflació
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El mariscal Hindenburg
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Evolució de la situació econòmica i del vot entre el 1919 i el 1932
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: Hiperinflació i vida quotidiana
Hiperinflació i vida quotidiana
Aviat va aparèixer una nova professió: la dels «acaparadors». Homes sense feina agafaven
una o dues motxilles i anaven d’un pagès a un altre [...] per aconseguir queviures il·legals
i vendre’ls després a la ciutat a un preu quatre o cinc vegades més alt. Al principi els pagesos
estaven d’allò més contents amb la gran quantitat de bitllets de banc que els plovien a casa [...].
Però, així que anaven a la ciutat amb les carteres plenes de diners per comprar mercaderies,
descobrien amb irritació que, mentre que ells només havien demanat cinc vegades més pels
queviures que havien venut, el preu de la dalla, el martell i l’olla que volien comprar s’havia
multiplicat per vint o cinquanta. A partir d’aquell moment [...] van intercanviar mercaderia
per mercaderia [...]. Els habitants de les ciutats traginaven fins a les cases de camp totes
les coses de què es podien privar: gerros de porcellana xinesa i catifes, sabres i escopetes,
aparells fotogràfics i llibres, llums i ornaments. [...] I malgrat tot, [...] la gent es va acostumar,
es va adaptar al caos [...] quan a Àustria un ou costava tant com abans un automòbil de luxe
o [...], a Alemanya, valia quatre mil milions de marcs (tant, com, més o menys, abans el preu
de totes les cases del Gran Berlín) [...]. Els rics es van tornar pobres, perquè els diners se’ls
fonien als bancs [...] i els especulador es van fer rics.
S. ZWEIG, El món d’ahir. Memòries d’un europeu, 1942
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La hiperinflació del 1923 va provocar la fam de les classes populars
ANTERIOR
SURT

21. MAPA DE
LA UNITA T
INICI
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Hitler arriba al poder
Adolf Hitler
Origen social
dels membres del
partit nazi
AMPLIA LA IMATGE
Desfilada nazi
AMPLIA LA IMATGE
El creixement
del partit nazi
Edifici de Der
Angriff
El suport
al nazisme
AMPLIA LA IMATGE
Incendi
del Reichstag
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
El triomf
de la voluntat,
Riefenstahl
El gran dictador,
Chaplin
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Adolf Hitler
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Origen social dels membres del partit nazi
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: Un capitalista, un estudiant i un obrer expliquen per què van donar
suport al partit nazi
El suport al nazisme
Nosaltres, els Krupp, no som idealistes, sinó realistes. Pensàvem que Hitler ens donaria la possibilitat
de tenir un desenvolupament sa. Nosaltres volíem un sistema que funcionés bé i que ens donés
els mitjans per treballar tranquil·lament.
Declaracions de l’empresari Krupp en el procés de Nuremberg, 1946
Jo no vaig ser pressionat perquè m’adherís a les Joventuts Hitlerianes ni pel meu pare ni per ningú. [...]
Jo mateix vaig decidir fer-ho, simplement perquè tenia ganes de formar part d’una associació de joves
en la qual pogués lluitar per un ideal nacionalista. Les Joventuts Hitlerianes organitzaven campaments
i excursions, i feien reunions de grup. Hi havia nois de tots els nivells socials, sobretot petitburgesos
i obrers, i a més no es feia cap distinció de classe, cosa que m’agradava molt.
Entrevista a un antic membre del partit nazi, 1960
La primavera del 1932, els nazis van fer les primeres temptatives per establir cèl·lules entre els obrers
dels ferrocarrils. Ja hi havia bastants nazis entre els directors, els tècnics i els oficinistes. Des del 1931,
hi havia caps de servei que vetllaven perquè els obrers que pertanyessin a les «camises brunes»
gaudissin de privilegis. [...] Al final de la primavera del 1932, tots els obrers socialistes van haver
de firmar un paper que els retirava la titulació. [...] Finalment va arribar l’ordre: «S’hi han d’inscriure
[al sindicat nazi] o seran destituïts».
W. ALLEN, Un petit poble nazi (1930-1935), 1967
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El creixement del partit nazi
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Edifici de Der Angriff, diari de tendència nazi
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Desfilada nazi
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Incendi del Reichstag
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La ideologia del nazisme
Característiques
del nazisme
Militarisme
L’ideal
de família nazi
Mesures contra
la població jueva
El racisme
AMPLIA LA IMATGE
Les lleis
de Nuremberg
AMPLIA LA IMATGE
Els camps
de concentració
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
Presoners
a Auschwitz
AMPLIA LA IMATGE
Població jueva
exterminada
Testimoni
d’Auschwitz
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT
AMPLIA LA IMATGE

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Característiques del nazisme
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Militarisme
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Mesures contra la població jueva
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: El racisme
El racisme
Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art,
de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivament els fruits del geni creador ari. Cosa que permet
concloure que ell sol és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del
que entenem per «ésser humà». [...] Si es dividís la humanitat en tres categories d’homes: creadors,
conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup sol
l’element ari. [...] L’existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una condició prèvia essencial
per a la formació de les civilitzacions... [...] L’ari ha renunciat a la puresa de la seva sang i ha perdut
a poc a poc la facultat de crear civilització. [...] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres,
sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els que,
en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que desferres.
Adolf HITLER, Mein Kampf, 1924
Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5,5 marcs, un criminal 3,5 marcs. En molts casos,
un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3,6 marcs, un aprenent 2 marcs. [...] Calculeu
quant costen anualment els 300.000 bojos i epilèptics d’Alemanya. Quants préstecs de 1.000 marcs
podríem concedir a matrimonis joves si poguéssim estalviar aquests diners?
Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
L’ideal de família nazi
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Les lleis de Nuremberg
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Els camps de concentració i l’extermini
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Presoners a Auschwitz
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració
[...] Hoss [...] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà
per ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre
que havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys
dos milions i mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través
d’una petita obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins
la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos.
Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents
i els empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven
els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes
dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien
entrar fins a 2.000 persones.
Testimoni de Rudolf HOSS, Kommandant d’Auschwitz
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Població jueva exterminada per països
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Un règim totalitari
Hitler, líder indiscutible
La propaganda
El terror
Terror
i propaganda
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El control de la cultura
AMPLIA LA IMATGE
El nazisme
PASSA AL TEXT
L’Alemanya nazi
El control
de l’educació
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT
PASSA AL WEB

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Retrat de Hitler, de Hubert Lazinger
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El terror: El primer camp
de concentració, Dachau
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La propaganda: Olimpíades de Berlín
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: Terror i propaganda
La capacitat receptora de les masses és molt limitada, la seva intel·ligència, escassa,
i, per tot això, l’oblit és gran. Per tant, qualsevol propaganda eficaç haurà de limitar-se
a molt pocs punts, i s’hauran d’utilitzar en forma de lemes fins al moment en què
indefectiblement l’últim del grup hagi comprès el que es vol dir amb aquelles paraules.
A. HITLER, La meva lluita
Els règims totalitaris continuen utilitzant el terror fins i tot quan ja han assolit els seus
objectius psicològics: el seu veritable horror rau en el fet que regnen sobre una població
completament sotmesa. Allà on es porta a la perfecció el domini del terror, com en
els camps de concentració, la propaganda desapareix completament; fins i tot va quedar
totalment prohibida en l’Alemanya nazi. La propaganda, en altres paraules, és
un instrument del totalitarisme, i possiblement el més important, en les seves relacions
amb el món no totalitari; el terror, pel contrari, constitueix la veritable essència
de la seva forma de govern.
H. ARENDT, Els orígens del totalitarisme
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Text: El control de l’educació
L’educació dels joves
És amb la joventut amb el que començaré la meva obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres,
els vells, estem gastats [...], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos,
som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [...].
Però, la meva esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món
nou. La meva pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món
tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [...] Sobretot, que sigui atlètica:
és el més important. [...] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que
corrompre els joves.
H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
El control de la cultura: crema de llibres el 1933
ANTERIOR
SURT

47. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
La política exterior i l’economia
L’expansió
Fotograma d’El gran
dictador
AMPLIA LA IMATGE
El descens de l’atur
AMPLIA LA IMATGE
El creixement
de la producció industrial
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
El creixement
armamentístic
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

48. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
L’expansionisme: Mapa de l’expansió territorial alemanya a l’època nazi
ANTERIOR
SURT

49. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Fotograma d’El Gran Dictador,
de Charles Chaplin, el 1940
ANTERIOR
SURT

50. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Evolució de l’atur entre el 1932 i el 1939
ANTERIOR
SURT

51. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Evolució de la producció industrial per sectors
ANTERIOR
SURT

52. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Evolució de la inversió pública per sectors entre el 1928 i el 1938
ANTERIOR
SURT

53. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 La situació de crisi que vivia Itàlia des de l’acabament de la Primera Guerra
Mundial va facilitar que Mussolini assolís el poder a Itàlia, l’any 1922, amb
la marxa sobre Roma.
 El feixisme Italià va tenir com a característiques una ideologia antidemocràtica
i anticomunista, l’aposta per un estat totalitari, un nacionalisme ferotge i
expansionista, i el culte a la violència i al militarisme.
 Un altre model totalitari va ser el de l’Alemanya nazi. Per explicar l’arribada
d’Adolf Hitler al poder cal analitzar la crisi que va viure Alemanya després de la
derrota a la Primera Guerra Mundial.
 Hitler va arribar al poder de manera legal, afavorit per la situació de crisi
i violència que es vivia a Alemanya a principis dels anys trenta. Les primeres
mesures que va prendre van anar encaminades a eliminar els seus adversaris
polítics.
ANTERIOR
SURT

54. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 8
SÍNTESI
Síntesi (II)
 L’ideari de Hitler preconitzava el culte al cap, la primacia de l’estat, l’exaltació
de la violència i de la joventut, i tenia un component racista i racial de la història.
 L’estat nazi era dirigit per un líder indiscutible, el führer. El partit únic controlava
tots els aspectes del poder i de l’administració. La població va ser controlada
mitjançant el binomi del terror i la propaganda.
 El règim nazi va ser un estat totalitari, el qual va implantar una política
antisemita sistemàtica que va culminar amb l’anomenada solució final i
l’experiència brutal dels camps d’extermini.
 Una de les prioritats del nazisme era retornar a Alemanya el seu paper
de gran potència. Per fer-ho, va engegar una política exterior bel·licista
i es van mobilitzar tots els recursos necessaris per finançar-la.
ANTERIOR
SURT