SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  47
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T

INTERNET

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Per començar

Guerra Freda

El món a la guerra freda

PASSA AL WEB

PASSA AL WEB

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Mapa de la unitat
LA GUERRA FREDA (1947-1989)

LA GUERRA FREDA:
DEFINICIÓ I ORÍGENS

LES FASES

EL BLOC OCCIDENTAL
MÀXIMA TENSIÓ
EL BLOC COMUNISTA
LA COEXISTÈNCIA
PACÍFICA
LES “ARMES”
REBROT I FINAL
LA CONFRONTACIÓ

DE LA GUERRA FREDA

MILITAR
CONTROL IDEOLÒGIC
I PROPAGANDA

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Enllaços d’interès

Guerra Freda

El món a la Guerra Freda

PASSA AL WEB

L’arribada a la Lluna

PASSA AL WEB

PASSA AL WEB

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La guerra freda: Definició i orígens
Línia del temps

L’Europa dels blocs

El teló d’acer

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

La divisió del món
en dos blocs

La política
de contenció

PASSA AL TEXT

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Línia del temps: Fases i conflictes de la guerra freda

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

L’Europa dels blocs

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El teló d’acer
El teló d’acer
Ara es presenta una oportunitat clara i brillant per als nostres països respectius, negar-se
a admetre-la o deixar que es panseixi ens faria incórrer durant molt temps en els retrets
de la posteritat [...] l’edat de pedra es pot presentar sota les ales enlluernadores de la
ciència [...]. Aneu amb compte, us dic, és possible que amb prou feines quedi temps [...].
Des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló
d’acer. Rere seu hi ha totes les capitals dels antics estats de l’Europa central i oriental
[...], totes aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països que hi ha al seu
voltant estan en el que he d’anomenar esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una
manera o una altra, no tan sols a la influència soviètica, sinó també a una altíssima i,
en molts casos, creixent mesura de control per part de Moscou [...]. Per tot el que he vist
dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que el que més admiren
és la força i el que menys respecten és la feblesa [...]. Cal que els pobles de parla
anglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos qualsevol temptativa de cobdícia
o aventura.
Winston CHURCHILL, Wetsminter College, Fulton Missouri, 5 de març de 1946

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: La política de contenció
La política de contenció
En aquestes circumstàncies, és clar que l’element principal de qualsevol política
dels Estats Units respecte de la Unió Soviètica ha de ser a llarg termini, pacient, ferma,
però vigilant en la contenció de les tendències russes a l’expansió. [...]
Per aquesta raó, és una condició sine qua non per dur a terme una negociació fructífera
i amb èxit amb Rússia que el govern estranger en qüestió es mantingui en tot moment
assossegat i unit i que les seves demandes a la part russa siguin presentades de manera
que la seva posada en pràctica no perjudiqui gaire el prestigi soviètic. [...]
La pressió soviètica sobre les institucions lliures del món occidental és una cosa
que només es pot aturar mitjançant l’hàbil i vigilant aplicació d’una força
que els contraresti. [...]
George KENNAN, Foreign Affairs, 1947

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La divisió del món en dos blocs

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

El bloc occidental
Cartells a favor i en contra
del pla Marshall

El Pla Marshall

El Pla
Marshall

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

Aliances militars
del bloc occidental

Trets del bloc occidental

El tractat
de l’Aliança
de l’Atlàntic Nord
AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

AMPLIA LA IMATGE

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Països que van rebre ajuda econòmica del pla Marshall

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El Pla Marshall
El pla Marshall
No necessito dir-los, senyors, que la situació mundial és molt greu [...]. En considerar el que calia
per rehabilitar Europa, es van estimar correctament la pèrdua física de vida, la destrucció visible
de ciutats, fàbriques, mines i ferrocarrils, però els darrers mesos s’ha fet palès que aquesta destrucció
visible era probablement menys greu que la dislocació de tota l’economia europea [...].
[...] És lògic que els Estats Units facin tot el que tinguin a l’abast per ajudar a tornar a una salut
econòmica normal en el món [...]. La nostra política no s’adreça contra cap país, ni cap doctrina,
sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos, el seu objectiu ha de ser tornar a la vida
una economia operant en el món, de manera que permeti l’aparició de condicions polítiques i socials
en què hi pugui haver institucions lliures [...].
Qualsevol govern que estigui disposat a ajudar en la tasca de recuperació trobarà, n’estic segur,
plena cooperació del govern dels Estats Units [...].
[...] El paper d’aquest país ha de consistir en una ajuda amistosa en l’elaboració d’un programa
europeu i un ulterior suport a aquest programa en la mesura que pugui ser convenient per a nosaltres
fer-ho. El programa hauria de ser un programa combinat, acceptat per un bon nombre de nacions
europees, si no per totes.
Discurs de George MARSHALL, Universitat de Harvard, 6 de juny de 1947

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Cartells a favor i en contra del pla Marshall

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Aliances militars del bloc occidental

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord
El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord
Article 5. Les parts convenen que un atac armat contra una o diverses d’elles,
que es produeixi a Europa o a l’Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit
contra totes elles [...], per la qual cosa, tot seguit, s’adoptaran [...] les mesures
que es jutgin necessàries, fins i tot la utilització de la força armada, per tal de restablir
i mantenir la seguretat a la regió de l’Atlàntic Nord.
Article 6. A efectes de l’article 5, es considera atac armat contra una o diverses
de les parts: un atac armat contra el territori de qualsevol de les parts a Europa
o a l’Amèrica del Nord, contra els departaments francesos d’Algèria, contra les forces
d’ocupació de qualsevol de les parts a Europa, contra les illes sota jurisdicció
de qualsevol de les parts a la regió de l’Atlàntic Nord al nord del tròpic de Càncer
o contra bucs o aeronaus de qualsevol de les parts de la citada regió.
Washington, 4 d’abril de 1949

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Trets del bloc occidental

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

El bloc comunista
Trets del bloc comunista

El punt de vista soviètic

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

El COMECON

El pacte
de Varsòvia

AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Els blocs militars des del punt de vista soviètic

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Trets del bloc comunista

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Mapa dels països membres del COMECON

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El pacte de Varsòvia
El pacte de Varsòvia
Article 4. En cada cas d’atac armat a Europa contra un o diversos dels estats que formen
part del tractat, per qualsevol estat o grup d’estats, cada estat que forma part del tractat,
en l’exercici del seu dret de legítima defensa individual i col·lectiva, conforme a l’article 51
de la Carta de les Nacions Unides, donarà a l’estat o els estats víctimes de l’atac
una assistència immediata, individualment o per acord amb els altres estats parts
en el tractat, per tots els mitjans que consideri necessaris, fins i tot l’ús de la força
armada. [...]
Article 5. Les parts contractants han convingut a crear un comandament unificat
de les forces armades, que es col·locaran per acord entre elles sota les seves ordres,
actuant sobre la base de principis establerts de comú acord. [...]
Varsòvia, 14 de maig de 1995

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La confrontació militar
Comparació de l’armament
el 1963

AMPLIA LA IMATGE

Desplegament militar
dels Estats Units al món
el 1989

AMPLIA LA IMATGE

Evolució de les despeses
militars

L’arribada a la Lluna

PASSA AL WEB

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Comparació de l’armament a principis del 1963

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Desplegament militar dels Estats Units al món el 1989

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Evolució de les despeses militars dels Estats Units i l’URSS
durant la guerra freda

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Control ideològic i propaganda

Caricatura soviètica contra el pla Marshall

Cartell antisoviètic
Exèrcit soviètic

Les dagues cauen
sobre els països
ocupats.

França
serà
la víctima
següent

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Caricatura soviètica
contra el pla Marshall

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

Cartell antisoviètic

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Exèrcit soviètic

Les dagues cauen
sobre els països
ocupats.

França
serà
la víctima
següent

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Màxima tensió
Partició d’Alemanya i Berlín

La guerra de Corea

El bloqueig de Berlín

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

El punt de vista
soviètic

PASSA AL TEXT

AMPLIA LA IMATGE

El punt de vista
occidental

PASSA AL TEXT

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Partició d’Alemanya i Berlín

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

El bloqueig de Berlín

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La guerra de Corea

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El punt de vista soviètic
El punt de vista soviètic
El resultat de l’última contesa, amb l’aixafament del feixisme, amb la pèrdua
de les posicions mundials del capitalisme i amb l’enfortiment del moviment antifeixista,
ha estat la separació del sistema capitalista de tot un seguit de països de l’Europa central
i sud-oriental [...].
A mesura que ens allunyem del final de la contesa, apareixen assenyalades de manera
més diàfana les dues direccions principals de la política internacional de la postguerra,
corresponents a la distribució de les forces polítiques en dos camps oposats: el camp
imperialista i antidemocràtic, d’una banda, i el camp antiimperialista i democràtic,
de l’altra. Els Estats Units representen el primer, amb l’ajuda d’Anglaterra i França [...].
Les forces antiimperialistes i antifeixistes formen l’altre camp. L’URSS i les pobles
de la nova democràcia en són el fonament. [...] Romania, Hongria, Finlàndia formen part
d’aquest camp, al qual s’han afegit, a més, la Indoxina, el Vietnam i l’Índia. Egipte i Síria
en són simpatitzants [...].
Andrej JDANOV, Discurs en la sessió inaugural del Kominform, Szklarska Poreba
(Polònia), 22 de setembre de 1947
ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: El punt de vista occidental
El punt de vista occidental
En aquesta etapa de la història mundial gairebé totes les nacions han d’escollir
entre maneres alternatives de vida. Molt sovint, la decisió no sol ser lliure. [...]
Una d’aquestes maneres de viure es basa en la voluntat de la majoria i es distingeix
per l’existència d’institucions lliures, un govern representatiu, eleccions netes, garanties
a la llibertat individual, llibertat de paraula i religió, i el dret a viure sense opressió política.
L’altra es basa en la voluntat d’una minoria imposada mitjançant
la força a la majoria. Descansa en el terror i l’opressió, en una premsa i una ràdio
controlades, en eleccions fraudulentes i en la supressió de les llibertats individuals.
Crec que la política dels Estats Units ha d’ajudar els pobles que lluiten contra
les minories armades o contra les pressions exteriors que intenten jutjar-los.
Crec que hem d’ajudar els pobles lliures a complir els seus propis destins de la manera
que ells mateixos decideixin. Crec que la nostra ajuda ha de ser principalment econòmica
i financera, que és essencial per a l’estabilitat econòmica i política.
Discurs del president TRUMAN davant el Congrés dels Estats Units, Washington,
12 de març de 1947

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La coexistència pacífica
Mapa de la crisi dels míssils

El mur de Berlín

Discurs
de Kennedy
davant el mur
de Berlín
AMPLIA LA IMATGE

Fotografies aèries
de la crisi dels míssils

AMPLIA LA IMATGE

AMPLIA LA IMATGE

PASSA AL TEXT

La guerra del Vietnam

Mapa de la guerra
del Vietnam

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

AMPLIA LA IMATGE

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

El mur de Berlín

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín
Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín
Fa dos mil anys es presumia dient Civis Romanus sum [sóc ciutadà romà]. Avui en el món
de la llibertat es presumeix dient Ich bin ein Berliner [sóc un berlinès]. Hi ha molta gent en el món
que realment no comprèn o diu que no comprèn quina és la gran diferència entre el món lliure i el
món comunista. Digueu-los que vinguin a Berlín. I n’hi ha que diuen que és veritat que el comunisme
és un sistema diabòlic però que permet un progrés econòmic. Digueu-los que vinguin a Berlín.
La llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però nosaltres no hem de posar un mur
per mantenir el nostre poble, per prevenir que la gent ens deixi. [...] Mentre el mur és la demostració
més òbvia i viva del fracàs del sistema comunista, el món sencer pot veure que no n’estem gens
satisfets, per a nosaltres, com ha dit l’alcalde, és una ofensa no tan sols contra la història, sinó també
una ofensa contra la humanitat, que separa famílies, divideix marits i esposes, i germans i germanes,
i divideix la gent que vol viure unida. Quina és la veritat d’aquesta ciutat d’Alemanya? La pau real
a Europa mai no pot estar assegurada mentre a un alemany de cada quatre se li nega el dret
elemental de ser un home lliure i que pugui seguir un camí lliure. [...] La llibertat és indivisible i quan
un home és esclavitzat, qui és lliure? [...] Tots els homes lliures, on sigui que visquin, són ciutadans
de Berlín. I per tant, com a home lliure, dic amb orgull aquestes paraules: Ich bin ein Berliner.
Berlín, 11 de juny de 1963

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La crisi dels míssils

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Fotografia aèria amb la localització d’instal·lacions dels míssils a Cuba

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

La guerra del Vietnam: nena cremada pels bombardejos nord-americans
amb napalm

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Mapa de la guerra del Vietnam

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Rebrot i final de la guerra freda

Manifestació contra els euromíssils

Convertir les armes
en arades

PASSA AL TEXT

AMPLIA LA IMATGE

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Text: convertir les armes en arades
Convertir les armes en arades
El sistema està en bancarrota quan el cervell mateix defuig reconèixer que està en vies
de destruir-se a si mateix [...]. Mentre estiguem asseguts sobre els nostres dipòsits
de gas neurotòxic i d’armes atòmiques, tots pertanyem a la secta de la violència
irracional. El gegantí malbaratament d’energia, d’imaginació científica i de riquesa
a escala mundial en el sector militar és el factor principal que determina la pobresa,
la inflació i la desesperació en el món.
El sistema està en bancarrota quan els metges han d’advertir del perill de la guerra
atòmica, quan han de publicar en grans anuncis explicacions sobre les conseqüències,
immediates i a llarg termini, de les explosions atòmiques. Els metges assenyalen
que no hi ha cap remei eficaç contra la varietat de malalties i lesions en cas de guerra
nuclear i especialment contra la malaltia radioactiva.
Petra KELLY, Lluitar per l’esperança. Sense violència cap a un futur verd, 1984

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Manifestació contra els euromíssils

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

SÍNTESI (II)

Síntesi (I)

 Després de la Segona Guerra Mundial va sorgir un sistema diplomàtic
internacional en el qual la lluita per l’hegemonia entre els Estats Units i l’URSS
va condicionar la història del món durant quaranta anys. Aquest enfrontament és
conegut com la «guerra freda» i comprèn des de l’any 1947 fins
a la desaparició de l’URSS el 1991.
 Els primers anys de la guerra freda, entre el 1947 i el 1953, van ser d’una gran
tensió. Dues grans crisis van destacar en aquest període: el bloqueig de Berlín i
la guerra de Corea.
 Després d’aquesta crisi el món va quedar dividit en dos blocs. El bloc occidental
es va caracteritzar per basar-se en una economia capitalista
i per la generalització de la democràcia liberal.

ANTERIOR

SURT
INICI

MAPA DE
LA UNITA T

INTE RNE T

HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 11

SÍNTESI

Síntesi (II)

 El bloc oriental va tenir una economia estatalitzada dirigida per dictadures
comunistes. En aquest bloc, la Unió Soviètica va crear una xarxa d’organismes
econòmics i militars que li garantien el predomini. Solament alguns països
comunistes van mantenir una independència real enfront de l’URSS.
 La guerra freda va ser un enfrontament polièdric. Els Estats Units i l’URSS van
competir en tots els terrenys: econòmic, tecnològic, polític i ideològic. L’objectiu
era defensar i ampliar cadascú el seu bloc.
 A partir de mitjan dècada dels cinquanta les relacions entre els dos blocs van
passar per dues fases: una etapa llarga de distensió, en la qual es van obrir vies
de diàleg entre les superpotències, i una etapa final en què es va tornar a viure
sota la màxima tensió.

ANTERIOR

SURT

Contenu connexe

Tendances

11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
martav57
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
Libertango
 
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
Rafael Palomero Caro
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
Libertango
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)
ahidalg_04
 
Unitat 6 La Gran Guerra Ca
Unitat 6   La Gran Guerra   CaUnitat 6   La Gran Guerra   Ca
Unitat 6 La Gran Guerra Ca
jordimanero
 
(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista
Txema Gs
 
La guerra freda 4t eso (txema)
La guerra freda  4t eso (txema)La guerra freda  4t eso (txema)
La guerra freda 4t eso (txema)
Txema Gs
 

Tendances (17)

11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1945-1991 1 BAT.
 
La guerra freda
La guerra fredaLa guerra freda
La guerra freda
 
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a partUnitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
Unitat 9 crisi de les democràcies i segona guerra mundial (1919 1945)2a part
 
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
TEMA 11. LA GUERRA FREDA FINS A 1962 (1r. BATXILLERAT. HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA)
 
Ii guerra mundial
Ii guerra mundialIi guerra mundial
Ii guerra mundial
 
La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)La segona guerra mundial (1939 1945)
La segona guerra mundial (1939 1945)
 
Crisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra MundialCrisi democràcies i Segona Guerra Mundial
Crisi democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitat 6 La Gran Guerra Ca
Unitat 6   La Gran Guerra   CaUnitat 6   La Gran Guerra   Ca
Unitat 6 La Gran Guerra Ca
 
Primera Guerra Mundial i Revolució Russa
Primera Guerra Mundial i Revolució RussaPrimera Guerra Mundial i Revolució Russa
Primera Guerra Mundial i Revolució Russa
 
II Guerra Mundial
II Guerra MundialII Guerra Mundial
II Guerra Mundial
 
Guerra freda
Guerra freda Guerra freda
Guerra freda
 
La primera guerra mundial
La primera guerra mundialLa primera guerra mundial
La primera guerra mundial
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
Primera guerra mundial i revolució russa
Primera guerra mundial i revolució russaPrimera guerra mundial i revolució russa
Primera guerra mundial i revolució russa
 
(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista(4ºeso) el món comunista i capitalista
(4ºeso) el món comunista i capitalista
 
La guerra freda 4t eso (txema)
La guerra freda  4t eso (txema)La guerra freda  4t eso (txema)
La guerra freda 4t eso (txema)
 
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonitzacióUn mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
Un mon bipolar, la guerra freda i la descolonització
 

En vedette (11)

016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
 
001 L'Antic Règim i el segle XVIII
001 L'Antic Règim i el segle XVIII001 L'Antic Règim i el segle XVIII
001 L'Antic Règim i el segle XVIII
 
Temari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGSTemari EOE PACFGS
Temari EOE PACFGS
 
012 La descolonització
012 La descolonització012 La descolonització
012 La descolonització
 
013 El Món de la Guerra Freda
013 El Món de la Guerra Freda013 El Món de la Guerra Freda
013 El Món de la Guerra Freda
 
007 L' URSS un nou model d'estat
007 L' URSS un nou model d'estat007 L' URSS un nou model d'estat
007 L' URSS un nou model d'estat
 
Mapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèricaMapa físic península ibèrica
Mapa físic península ibèrica
 
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
 
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
014 Espanya i Catalunya sota el Franquisme
 
008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i Nazisme008 Feixisme i Nazisme
008 Feixisme i Nazisme
 
T2 la revolució francesa i l'imperi napoleònic
T2   la revolució francesa i l'imperi napoleònicT2   la revolució francesa i l'imperi napoleònic
T2 la revolució francesa i l'imperi napoleònic
 

Similaire à 011 La Guerra Freda (1945-1989)

Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - iiCurs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
jordimanero
 
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
Mario Montal
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
locoserrallo
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
Txema Gs
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
Txema Gs
 

Similaire à 011 La Guerra Freda (1945-1989) (20)

Tema 10. el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10.  el món després de 1945 versió definitivaTema 10.  el món després de 1945 versió definitiva
Tema 10. el món després de 1945 versió definitiva
 
1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant1945 1991 el gran salt endavant
1945 1991 el gran salt endavant
 
TEMA 8: LA GUERRA FREDA.
TEMA 8: LA GUERRA FREDA.TEMA 8: LA GUERRA FREDA.
TEMA 8: LA GUERRA FREDA.
 
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcCurs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
 
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - iiCurs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
 
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmcCurs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
 
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
LA II GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
 
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
T7   primera guerra mundial i la revolucio russaT7   primera guerra mundial i la revolucio russa
T7 primera guerra mundial i la revolucio russa
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
Guerra freda
Guerra fredaGuerra freda
Guerra freda
 
T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017
 
T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017T12 un món bipolar 2017
T12 un món bipolar 2017
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
Causes de la segona guerra mundial. IES JosepTapiró.
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
Ii gm i món bipolar
Ii gm i món bipolarIi gm i món bipolar
Ii gm i món bipolar
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
Finestra Europa
Finestra EuropaFinestra Europa
Finestra Europa
 
2ª Guerra Mundial
2ª Guerra Mundial2ª Guerra Mundial
2ª Guerra Mundial
 

Plus de Antoni Aixalà

La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
Antoni Aixalà
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animació
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Antoni Aixalà
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Antoni Aixalà
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25
Antoni Aixalà
 

Plus de Antoni Aixalà (17)

The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874The flood of santa tecla -  l' aiguat de santa tecla, 1874
The flood of santa tecla - l' aiguat de santa tecla, 1874
 
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
La Rubinada de Santa Tecla 23 setembre 1874
 
Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723Juneda cadastre 1723
Juneda cadastre 1723
 
Activitats ESO 4
Activitats ESO 4Activitats ESO 4
Activitats ESO 4
 
Activitats ESO 1
Activitats ESO 1Activitats ESO 1
Activitats ESO 1
 
Relleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animacióRelleu peninsula ibèrica animació
Relleu peninsula ibèrica animació
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 08, julio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 07, junio de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
Documentos Históricos de España Año I n° 06, mayo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 05, marzo de 1938
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
Documentos Históricos de España Año I, n° 04, enero de 1938
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 03, diciembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937 Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
Documentos Históricos de España Año i, n° 02, noviembre de 1937
 
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
Documentos Históricos de España Año I, n° 01, octubre de 1937
 
Comentari de text
Comentari de textComentari de text
Comentari de text
 
Activitats història +25
Activitats història +25Activitats història +25
Activitats història +25
 
Mapa físic Catalunya
Mapa físic CatalunyaMapa físic Catalunya
Mapa físic Catalunya
 

011 La Guerra Freda (1945-1989)

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Per començar Guerra Freda El món a la guerra freda PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Mapa de la unitat LA GUERRA FREDA (1947-1989) LA GUERRA FREDA: DEFINICIÓ I ORÍGENS LES FASES EL BLOC OCCIDENTAL MÀXIMA TENSIÓ EL BLOC COMUNISTA LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA LES “ARMES” REBROT I FINAL LA CONFRONTACIÓ DE LA GUERRA FREDA MILITAR CONTROL IDEOLÒGIC I PROPAGANDA ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Enllaços d’interès Guerra Freda El món a la Guerra Freda PASSA AL WEB L’arribada a la Lluna PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La guerra freda: Definició i orígens Línia del temps L’Europa dels blocs El teló d’acer AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT La divisió del món en dos blocs La política de contenció PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Línia del temps: Fases i conflictes de la guerra freda ANTERIOR SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI L’Europa dels blocs ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El teló d’acer El teló d’acer Ara es presenta una oportunitat clara i brillant per als nostres països respectius, negar-se a admetre-la o deixar que es panseixi ens faria incórrer durant molt temps en els retrets de la posteritat [...] l’edat de pedra es pot presentar sota les ales enlluernadores de la ciència [...]. Aneu amb compte, us dic, és possible que amb prou feines quedi temps [...]. Des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Rere seu hi ha totes les capitals dels antics estats de l’Europa central i oriental [...], totes aquestes famoses ciutats i les seves poblacions i els països que hi ha al seu voltant estan en el que he d’anomenar esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o una altra, no tan sols a la influència soviètica, sinó també a una altíssima i, en molts casos, creixent mesura de control per part de Moscou [...]. Per tot el que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que el que més admiren és la força i el que menys respecten és la feblesa [...]. Cal que els pobles de parla anglesa s’uneixin amb urgència per impedir als russos qualsevol temptativa de cobdícia o aventura. Winston CHURCHILL, Wetsminter College, Fulton Missouri, 5 de març de 1946 ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: La política de contenció La política de contenció En aquestes circumstàncies, és clar que l’element principal de qualsevol política dels Estats Units respecte de la Unió Soviètica ha de ser a llarg termini, pacient, ferma, però vigilant en la contenció de les tendències russes a l’expansió. [...] Per aquesta raó, és una condició sine qua non per dur a terme una negociació fructífera i amb èxit amb Rússia que el govern estranger en qüestió es mantingui en tot moment assossegat i unit i que les seves demandes a la part russa siguin presentades de manera que la seva posada en pràctica no perjudiqui gaire el prestigi soviètic. [...] La pressió soviètica sobre les institucions lliures del món occidental és una cosa que només es pot aturar mitjançant l’hàbil i vigilant aplicació d’una força que els contraresti. [...] George KENNAN, Foreign Affairs, 1947 ANTERIOR SURT
  • 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La divisió del món en dos blocs ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI El bloc occidental Cartells a favor i en contra del pla Marshall El Pla Marshall El Pla Marshall AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT Aliances militars del bloc occidental Trets del bloc occidental El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Països que van rebre ajuda econòmica del pla Marshall ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El Pla Marshall El pla Marshall No necessito dir-los, senyors, que la situació mundial és molt greu [...]. En considerar el que calia per rehabilitar Europa, es van estimar correctament la pèrdua física de vida, la destrucció visible de ciutats, fàbriques, mines i ferrocarrils, però els darrers mesos s’ha fet palès que aquesta destrucció visible era probablement menys greu que la dislocació de tota l’economia europea [...]. [...] És lògic que els Estats Units facin tot el que tinguin a l’abast per ajudar a tornar a una salut econòmica normal en el món [...]. La nostra política no s’adreça contra cap país, ni cap doctrina, sinó contra la fam, la pobresa, la desesperació i el caos, el seu objectiu ha de ser tornar a la vida una economia operant en el món, de manera que permeti l’aparició de condicions polítiques i socials en què hi pugui haver institucions lliures [...]. Qualsevol govern que estigui disposat a ajudar en la tasca de recuperació trobarà, n’estic segur, plena cooperació del govern dels Estats Units [...]. [...] El paper d’aquest país ha de consistir en una ajuda amistosa en l’elaboració d’un programa europeu i un ulterior suport a aquest programa en la mesura que pugui ser convenient per a nosaltres fer-ho. El programa hauria de ser un programa combinat, acceptat per un bon nombre de nacions europees, si no per totes. Discurs de George MARSHALL, Universitat de Harvard, 6 de juny de 1947 ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Cartells a favor i en contra del pla Marshall ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Aliances militars del bloc occidental ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord El tractat de l’Aliança de l’Atlàntic Nord Article 5. Les parts convenen que un atac armat contra una o diverses d’elles, que es produeixi a Europa o a l’Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes elles [...], per la qual cosa, tot seguit, s’adoptaran [...] les mesures que es jutgin necessàries, fins i tot la utilització de la força armada, per tal de restablir i mantenir la seguretat a la regió de l’Atlàntic Nord. Article 6. A efectes de l’article 5, es considera atac armat contra una o diverses de les parts: un atac armat contra el territori de qualsevol de les parts a Europa o a l’Amèrica del Nord, contra els departaments francesos d’Algèria, contra les forces d’ocupació de qualsevol de les parts a Europa, contra les illes sota jurisdicció de qualsevol de les parts a la regió de l’Atlàntic Nord al nord del tròpic de Càncer o contra bucs o aeronaus de qualsevol de les parts de la citada regió. Washington, 4 d’abril de 1949 ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Trets del bloc occidental ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI El bloc comunista Trets del bloc comunista El punt de vista soviètic AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El COMECON El pacte de Varsòvia AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Els blocs militars des del punt de vista soviètic ANTERIOR SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Trets del bloc comunista ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Mapa dels països membres del COMECON ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El pacte de Varsòvia El pacte de Varsòvia Article 4. En cada cas d’atac armat a Europa contra un o diversos dels estats que formen part del tractat, per qualsevol estat o grup d’estats, cada estat que forma part del tractat, en l’exercici del seu dret de legítima defensa individual i col·lectiva, conforme a l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides, donarà a l’estat o els estats víctimes de l’atac una assistència immediata, individualment o per acord amb els altres estats parts en el tractat, per tots els mitjans que consideri necessaris, fins i tot l’ús de la força armada. [...] Article 5. Les parts contractants han convingut a crear un comandament unificat de les forces armades, que es col·locaran per acord entre elles sota les seves ordres, actuant sobre la base de principis establerts de comú acord. [...] Varsòvia, 14 de maig de 1995 ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La confrontació militar Comparació de l’armament el 1963 AMPLIA LA IMATGE Desplegament militar dels Estats Units al món el 1989 AMPLIA LA IMATGE Evolució de les despeses militars L’arribada a la Lluna PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Comparació de l’armament a principis del 1963 ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Desplegament militar dels Estats Units al món el 1989 ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Evolució de les despeses militars dels Estats Units i l’URSS durant la guerra freda ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Control ideològic i propaganda Caricatura soviètica contra el pla Marshall Cartell antisoviètic Exèrcit soviètic Les dagues cauen sobre els països ocupats. França serà la víctima següent AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Caricatura soviètica contra el pla Marshall ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T Cartell antisoviètic HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Exèrcit soviètic Les dagues cauen sobre els països ocupats. França serà la víctima següent ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Màxima tensió Partició d’Alemanya i Berlín La guerra de Corea El bloqueig de Berlín AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El punt de vista soviètic PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE El punt de vista occidental PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Partició d’Alemanya i Berlín ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI El bloqueig de Berlín ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La guerra de Corea ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El punt de vista soviètic El punt de vista soviètic El resultat de l’última contesa, amb l’aixafament del feixisme, amb la pèrdua de les posicions mundials del capitalisme i amb l’enfortiment del moviment antifeixista, ha estat la separació del sistema capitalista de tot un seguit de països de l’Europa central i sud-oriental [...]. A mesura que ens allunyem del final de la contesa, apareixen assenyalades de manera més diàfana les dues direccions principals de la política internacional de la postguerra, corresponents a la distribució de les forces polítiques en dos camps oposats: el camp imperialista i antidemocràtic, d’una banda, i el camp antiimperialista i democràtic, de l’altra. Els Estats Units representen el primer, amb l’ajuda d’Anglaterra i França [...]. Les forces antiimperialistes i antifeixistes formen l’altre camp. L’URSS i les pobles de la nova democràcia en són el fonament. [...] Romania, Hongria, Finlàndia formen part d’aquest camp, al qual s’han afegit, a més, la Indoxina, el Vietnam i l’Índia. Egipte i Síria en són simpatitzants [...]. Andrej JDANOV, Discurs en la sessió inaugural del Kominform, Szklarska Poreba (Polònia), 22 de setembre de 1947 ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: El punt de vista occidental El punt de vista occidental En aquesta etapa de la història mundial gairebé totes les nacions han d’escollir entre maneres alternatives de vida. Molt sovint, la decisió no sol ser lliure. [...] Una d’aquestes maneres de viure es basa en la voluntat de la majoria i es distingeix per l’existència d’institucions lliures, un govern representatiu, eleccions netes, garanties a la llibertat individual, llibertat de paraula i religió, i el dret a viure sense opressió política. L’altra es basa en la voluntat d’una minoria imposada mitjançant la força a la majoria. Descansa en el terror i l’opressió, en una premsa i una ràdio controlades, en eleccions fraudulentes i en la supressió de les llibertats individuals. Crec que la política dels Estats Units ha d’ajudar els pobles que lluiten contra les minories armades o contra les pressions exteriors que intenten jutjar-los. Crec que hem d’ajudar els pobles lliures a complir els seus propis destins de la manera que ells mateixos decideixin. Crec que la nostra ajuda ha de ser principalment econòmica i financera, que és essencial per a l’estabilitat econòmica i política. Discurs del president TRUMAN davant el Congrés dels Estats Units, Washington, 12 de març de 1947 ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La coexistència pacífica Mapa de la crisi dels míssils El mur de Berlín Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín AMPLIA LA IMATGE Fotografies aèries de la crisi dels míssils AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT La guerra del Vietnam Mapa de la guerra del Vietnam AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI El mur de Berlín ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín Discurs de Kennedy davant el mur de Berlín Fa dos mil anys es presumia dient Civis Romanus sum [sóc ciutadà romà]. Avui en el món de la llibertat es presumeix dient Ich bin ein Berliner [sóc un berlinès]. Hi ha molta gent en el món que realment no comprèn o diu que no comprèn quina és la gran diferència entre el món lliure i el món comunista. Digueu-los que vinguin a Berlín. I n’hi ha que diuen que és veritat que el comunisme és un sistema diabòlic però que permet un progrés econòmic. Digueu-los que vinguin a Berlín. La llibertat té moltes dificultats i la democràcia no és perfecta, però nosaltres no hem de posar un mur per mantenir el nostre poble, per prevenir que la gent ens deixi. [...] Mentre el mur és la demostració més òbvia i viva del fracàs del sistema comunista, el món sencer pot veure que no n’estem gens satisfets, per a nosaltres, com ha dit l’alcalde, és una ofensa no tan sols contra la història, sinó també una ofensa contra la humanitat, que separa famílies, divideix marits i esposes, i germans i germanes, i divideix la gent que vol viure unida. Quina és la veritat d’aquesta ciutat d’Alemanya? La pau real a Europa mai no pot estar assegurada mentre a un alemany de cada quatre se li nega el dret elemental de ser un home lliure i que pugui seguir un camí lliure. [...] La llibertat és indivisible i quan un home és esclavitzat, qui és lliure? [...] Tots els homes lliures, on sigui que visquin, són ciutadans de Berlín. I per tant, com a home lliure, dic amb orgull aquestes paraules: Ich bin ein Berliner. Berlín, 11 de juny de 1963 ANTERIOR SURT
  • 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La crisi dels míssils ANTERIOR SURT
  • 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Fotografia aèria amb la localització d’instal·lacions dels míssils a Cuba ANTERIOR SURT
  • 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI La guerra del Vietnam: nena cremada pels bombardejos nord-americans amb napalm ANTERIOR SURT
  • 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Mapa de la guerra del Vietnam ANTERIOR SURT
  • 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Rebrot i final de la guerra freda Manifestació contra els euromíssils Convertir les armes en arades PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Text: convertir les armes en arades Convertir les armes en arades El sistema està en bancarrota quan el cervell mateix defuig reconèixer que està en vies de destruir-se a si mateix [...]. Mentre estiguem asseguts sobre els nostres dipòsits de gas neurotòxic i d’armes atòmiques, tots pertanyem a la secta de la violència irracional. El gegantí malbaratament d’energia, d’imaginació científica i de riquesa a escala mundial en el sector militar és el factor principal que determina la pobresa, la inflació i la desesperació en el món. El sistema està en bancarrota quan els metges han d’advertir del perill de la guerra atòmica, quan han de publicar en grans anuncis explicacions sobre les conseqüències, immediates i a llarg termini, de les explosions atòmiques. Els metges assenyalen que no hi ha cap remei eficaç contra la varietat de malalties i lesions en cas de guerra nuclear i especialment contra la malaltia radioactiva. Petra KELLY, Lluitar per l’esperança. Sense violència cap a un futur verd, 1984 ANTERIOR SURT
  • 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Manifestació contra els euromíssils ANTERIOR SURT
  • 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  Després de la Segona Guerra Mundial va sorgir un sistema diplomàtic internacional en el qual la lluita per l’hegemonia entre els Estats Units i l’URSS va condicionar la història del món durant quaranta anys. Aquest enfrontament és conegut com la «guerra freda» i comprèn des de l’any 1947 fins a la desaparició de l’URSS el 1991.  Els primers anys de la guerra freda, entre el 1947 i el 1953, van ser d’una gran tensió. Dues grans crisis van destacar en aquest període: el bloqueig de Berlín i la guerra de Corea.  Després d’aquesta crisi el món va quedar dividit en dos blocs. El bloc occidental es va caracteritzar per basar-se en una economia capitalista i per la generalització de la democràcia liberal. ANTERIOR SURT
  • 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 11 SÍNTESI Síntesi (II)  El bloc oriental va tenir una economia estatalitzada dirigida per dictadures comunistes. En aquest bloc, la Unió Soviètica va crear una xarxa d’organismes econòmics i militars que li garantien el predomini. Solament alguns països comunistes van mantenir una independència real enfront de l’URSS.  La guerra freda va ser un enfrontament polièdric. Els Estats Units i l’URSS van competir en tots els terrenys: econòmic, tecnològic, polític i ideològic. L’objectiu era defensar i ampliar cadascú el seu bloc.  A partir de mitjan dècada dels cinquanta les relacions entre els dos blocs van passar per dues fases: una etapa llarga de distensió, en la qual es van obrir vies de diàleg entre les superpotències, i una etapa final en què es va tornar a viure sota la màxima tensió. ANTERIOR SURT