1. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
PER COME NÇAR
MAPA DE LA UNITA T
INTERNET
ANTERIOR
SURT

2. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Línia del temps
ANTERIOR
SURT

3. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Mapa de la unitat
EL MÓN AL PRINCIPI DEL SEGLE XXI
LA DESAPARICIÓ
DEL BLOC COMUNISTA
EL MÓN
ISLÀMIC
ELS ESTATS
UNITS
ELS CONFLICTES
LA UNIÓ
EUROPEA
GLOBALITZACIÓ
I SUBDESENVOLUPAMENT
RÚSSIA
I LA XINA
CANVIS SOCIALS
I CULTURALS
ANTERIOR
SURT

4. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Enllaços d’interès
Àudio de la caiguda
del mur del Berlín
PASSA AL WEB
Àudio de l’atemptat
de l’11-S
Àudio de la mort d’Arafat
PASSA AL WEB
PASSA AL WEB
ANTERIOR
SURT

5. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
La desaparició del bloc comunista
Àudio de la caiguda
del mur de Berlín
Revolucions
d’Europa de l’Est
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
La dissolució de l’URSS
La dimissió
de Gorbatxov
AMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

6. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Revolucions d’Europa de l’Est
ANTERIOR
SURT

7. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: La dimissió de Gorbatxov
La dimissió de Gorbatxov
Benvolguts compatriotes, conciutadans: atesa la situació creada amb la formació
de la Comunitat d’Estats Independents, cesso en la meva activitat com a president
de la Unió Soviètica. Prenc aquesta decisió per consideracions de principi [...]
S’ha imposat la línia del desmembrament del país i de la desunió de l’estat,
cosa que no puc acceptar. [...] A més, estic convençut que resolucions d’aquesta
envergadura s’haurien d’haver pres basant-se en la voluntat expressa del poble
(és a dir, un referèndum). [...] El destí va voler que quan em vaig veure al capdavant
de l’estat ja estigués clar que el nostre país estava malalt. [...] Avui estic convençut
de la raó històrica dels canvis iniciats el 1985. [...] Hem posat fi a la guerra freda,
s’ha aturat la cursa armamentista i la dement militarització del país, que havia deformat
la nostra economia, la nostra consciència social i la nostra moral.
M. GORBATXOV, discurs de comiat, 1991
ANTERIOR
SURT

8. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
La dissolució de l’URSS
ANTERIOR
SURT

9. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Els Estats Units
El pes de l’economia
nord-americana
El pes de la inversió militar
L’ 11-S
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Àudio de l’atemptat
de l’11-S
El món
cinc anys
després de l’11-S
PASSA AL WEB
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

10. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
El pes de l’economia nord-americana el 2006
ANTERIOR
SURT

11. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
El pes de la inversió militar
ANTERIOR
SURT

12. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
L’atac de l’11-S a les Torres Bessones
ANTERIOR
SURT

13. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: El món cinc anys després de l’11-S
El món cinc anys després de l’11-S
Sembla raonable pensar que dinou homes no poden canviar la història. Però ho van fer.
Cinc anys i dues guerres americanes més tard, el món creat pels segrestadors de l’11
de setembre és més fosc del que ningú podia preveure al començament del nou segle. [...]
Un relat honest ha de concloure que el nombre de gihadistes i de simpatitzants probablement
s’ha multiplicat des de llavors. I s’ha multiplicat en part com a resultat de la resposta
dels Estats Units. La primera de les dues guerres que George Bush va llançar després de l’11
de setembre va semblar un èxit inicial i comparat amb la segona [la invasió de l’Iraq al març de
2003] encara ho és. [...] Allà [l’Iraq], tres anys i mig després, la lluita i el terrorisme maten
centenars de persones cada mes, i serveixen de consigna als gihadistes per reclutar nous
membres i com a camp d’entrenament on millorar les tàctiques militars. [...] L’Iraq ha estat
un gol en pròpia porta en la batalla per guanyar-se l’opinió política, i no tan sols la musulmana.
Fa cinc anys Occident estava darrere dels Estats Units. Ara es troba dividit: una enquesta rere
una altra reflecteixen la profunda desconfiança entre els aliats tradicionals dels Estats Units,
desconfiança que fa que la cooperació en tot, des de la proliferació nuclear fins al comerç,
sigui més difícil. [...]
The Economist, 31 d’agost de 2006
ANTERIOR
SURT

14. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
La Unió Europea
La Unió Europea el 2007
AMPLIA LA IMATGE
Desigualtats en el PIB
Desigualtats en el PIB
per càpita
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

15. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
La Unió Europea el 2007
ANTERIOR
SURT

16. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Desigualtats en el PIB
ANTERIOR
SURT

17. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Desigualtats en el PIB per càpita
ANTERIOR
SURT

18. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Rússia i la Xina
És una
democràcia,
la Rússia
de Putin? (I)
És una
democràcia,
la Rússia
de Putin? (II)
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
Creixement del PIB
a la Xina
Els contrastos de riquesa
a la Xina
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

19. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (I)
És una democràcia, la Rússia de Putin? (I)
Putin es va fixar com a objectiu del seu mandat restaurar la governabilitat de Rússia,
molt danyada després dels anys del seu antecessor, Borís Ieltsin, en què el Kremlin
no va deixar de perdre competències sobre les repúbliques i regions, i enfront
d’altres grups no tan formals, com les oligarquies econòmiques i les màfies. Putin
aspirava a alliberar Rússia del descontrol i la fragmentació a través de tornar
a concentrar el poder en les seves mans.
El problema és que des de les eleccions legislatives de 2003 i de ser reelegit
com a president, ara fa un any, Putin ha excedit de molt el seu pla de «renacionalització»
de la presa de decisions a Rússia, tant en el terreny domèstic com en la seva actuació
exterior. Avui per avui, la democràcia a Rússia –almenys el sistema de democràcia liberal
tal com la coneixem– està en clara retirada.
R. L. BARDAJÍ, En defensa de la democràcia, GEES, 28 de febrer de 2005
ANTERIOR
SURT

20. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: És una democràcia, la Rússia de Putin? (II)
És una democràcia, la Rússia de Putin? (II)
Els russos, poques vegades han estat més lliures. «Són molt més lliures que els xinesos.
Poden viure bé i divertir-se. Poden llegir, veure i dir el que volen, i accedir a Internet» [...].
Però aquestes tendències positives coexisteixen amb molts signes que Rússia
s’està aturant en el camí cap a la democràcia de lliure mercat. [...]
L’avaluació anual de l’organització nord-americana en pro de la democràcia Freedom
House mostra un deteriorament progressiu de Rússia respecte de les eleccions lliures,
els governs representatius i la llibertat de premsa. Les companyies controlades per l’estat
suposen ja el 40 % de l’economia, i la proporció augmenta com a part d’un model
més ampli de centralització del poder en mans del president i els seus socis
més propers. Una dada és que el Fòrum Econòmic Mundial sobre corrupció situa Rússia
en el lloc 106 de 117 països quant al «favoritisme en l’atorgament de contractes públics»,
i en el 108 quant a protecció del dret de propietat. [...]
J. F. O. MCALLISTER, Time Magazine, 2 de juliol de 2006
ANTERIOR
SURT

21. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Creixement del PIB de la Xina comparat amb el creixement d’altres economies
ANTERIOR
SURT

22. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Els contrastos de riquesa a la Xina
ANTERIOR
SURT

23. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
El món islàmic
Comparativa del PIB
El govern
islamista d’Iran
PASSA AL TEXT
AMPLIA LA IMATGE
La situació
de les dones
a l’Aràbia Saudita
Al-Qaida
PASSA AL TEXT
PASSA AL TEXT
ANTERIOR
SURT

24. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Comparativa del PIB i el PIB per càpita d’alguns països islàmics
ANTERIOR
SURT

25. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: El govern islamista de l’Iran
El govern islamista de l’Iran
En l’islam, governar significa únicament aplicar les lleis alcoràniques,
o dit d’una altra manera, les lleis divines. Aquestes lleis han de ser obeïdes
i executades per totes les persones, sense excepció i sense contestació. [...]
S’obeeix el Profeta perquè Déu ho ha volgut així. I s’ha d’obeir els dirigents
del govern islàmic perquè així ho ha volgut Déu.
Principis polítics, filosòfics, socials i religiosos de l’aiatol·là Khomeyni
ANTERIOR
SURT

26. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: La situació de les dones a l’Aràbia Saudita
La situació de les dones a l’Aràbia Saudita
L’Aràbia Saudita va signar la Convenció per a l’eliminació de totes les formes
de discriminació contra les dones el 2000. No obstant això, les saudites no poden votar,
conduir un cotxe, menjar soles en un restaurant, caminar soles pel carrer ni abandonar
el país sense el consentiment escrit d’un familiar home. S’han de cobrir el cos sencer
i el rostre amb una llarga túnica negra. [...]
Cada dona té un tutor (mahram), que en principi és el seu marit. Si no té marit,
aquesta tasca l’exerceix el pare, un germà o fins i tot, un fill menor d’edat. El mahram
ha de donar la seva autorització perquè pugui treballar o viatjar. La policia religiosa,
que patrulla els carrers, vigila la conducta, la roba i el comportament de les dones,
i pot detenir-les per infringir els principis morals i socials tradicionals del país.
M. C. BELAZA, El País, 31 d’agost de 2005. Adaptat
ANTERIOR
SURT

27. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: Al-Qaida
Al-Qaida: el terrorisme que va canviar el món
Al-Qaida, que en àrab significa «la base», va ser fundada el 1988 per Ossama Bin Laden
i Mohammed Atef. L’origen de la xarxa i del seu nom és el refugi per a lluitadors àrabs
que hi havia a la localitat pakistanesa de Peshawar des del 1979; aquest lloc de trobada
era conegut com «la base». El nom també és degut al fet que aquesta organització
s’estructura en cèl·lules independents dirigides per un comandament central o base.
Des del principi, Al-Qaida es va establir com el bloc on es podien integrar els grups
extremistes islàmics armats que havien participat en la lluita contra la invasió soviètica
de l’Afganistan. L’objectiu principal era, i ho continua sent?, mostrar la seva oposició
als governs no islàmics, recorrent a la força en cas necessari.
L. TEJERO, a TodoPolitica.com
ANTERIOR
SURT

28. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Els conflictes
L’Àfrica subsahariana
Els Balcans
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
L’Orient Mitjà
Àudio de la mort d’Arafat
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

29. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Els Balcans
ANTERIOR
SURT

30. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
L’Àfrica subsahariana
ANTERIOR
SURT

31. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
L’Orient Mitjà
ANTERIOR
SURT

32. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Globalització i subdesenvolupament
El domini
dels fluxos financers
Grans centres
de l’economia mundial
AMPLIA LA IMATGE
Les potències
a l’economia mundial
AMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGE
Distribució
del comerç mundial
AMPLIA LA IMATGE
Índex de Desenvolupament
Humà en el món
AMPLIA LA IMATGE
ANTERIOR
SURT

33. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
El domini
dels fluxos financers
ANTERIOR
SURT

34. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Grans centres de l’economia mundial
ANTERIOR
SURT

35. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Participació de les potències
a l’economia mundial
ANTERIOR
SURT

36. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Distribució del comerç mundial
ANTERIOR
SURT

37. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Índex del Desenvolupament Humà en el món
ANTERIOR
SURT

38. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Canvis socials i culturals
Evolució
de la població urbana
AMPLIAR
Principals fluxos migratoris
mundials
Grups ètnics a Nova York
AMPLIAR
AMPLIAR
Percentatges de dones
en alguns parlaments
Telefonia mòbil i Internet
en el món
La bretxa
digital
AMPLIAR
AMPLIAR
AMPLIAR
ANTERIOR
SURT

39. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Evolució
de la població urbana
ANTERIOR
SURT

40. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Principals fluxos migratoris mundials
ANTERIOR
SURT

41. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Grups ètnics
a Nova York
ANTERIOR
SURT

42. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Percentatges de dones
en alguns parlaments
ANTERIOR
SURT

43. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Text: La bretxa digital
La bretxa digital
El problema de la bretxa digital té una perspectiva tecnològica, però també social, cultural
i econòmica, perquè totes van entrellaçades entre si, en una mesura
més o menys gran. La bretxa tecnològica suposa no poder accedir o no saber utilitzar
la tecnologia. Aquesta primera exclusió pot ser deguda a tres raons: no comptar
amb els mitjans tècnics i econòmics necessaris; no saber què fer amb la tecnologia,
quin profit treure’n, i no tenir cap interès en la tecnologia. La bretxa econòmica
és ben clara; si no tens diners per comprar-te un PC, per tenir una connexió a Internet...
no pots tenir accés a les oportunitats de les TIC. La bretxa social es refereix al fet
que segons quin estrat social ocupis, tindràs més o menys probabilitats de tenir accés
a les TIC. [...] finalment, hi ha la bretxa educativocultural que es reflecteix, d’una banda,
en el fet d’estar familiaritzat o no amb les TIC, el seu ús, les seves capacitats, etc.,
i de l’altra, amb el fet que els continguts de la Xarxa es troben majoritàriament en un sol
idioma, cosa que pot provocar una situació de «colonialisme lingüístic».
F. J. GARCÍA GÓMEZ, a Pez de plata
ANTERIOR
SURT

44. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Penetració de la telefonia mòbil i Internet en el món
ANTERIOR
SURT

45. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
SÍNTESI (II)
Síntesi (I)
 La política d’obertura de Gorbatxov i les revoltes populars del 1989 a l’Europa
oriental van significar la fi del bloc comunista. Les antigues repúbliques
soviètiques van iniciar un procés de transició cap a la democràcia
i el capitalisme.
 Després de la dissolució de l’URSS, al començament de la dècada dels noranta,
els Estats Units es van convertir en l’única superpotència mundial gràcies
a l’enorme poder econòmic, militar, polític i cultural.
 Els últims anys s’han anat incorporant nous països a la Unió Europea,
que avança amb rapidesa cap a la unió econòmica, i més lentament
cap a la unió política.
 Els darrers anys, Rússia ha recuperat gran part de la seva influència a l’exterior
i del seu potencial econòmic gràcies als recursos energètics. L’obertura
de la Xina a Occident ha convertit aquest país en un dels principals motors de
l’economia mundial.
ANTERIOR
SURT

46. INICI
MAPA DE
LA UNITA T
INTE RNE T
HISTÒRIA 4t ESO
UNITAT 15
SÍNTESI
Síntesi (II)
 El món islàmic és un espai divers que avui dia s’enfronta a un seguit
de problemes econòmics i ideològics que generen tensions
i conflictes.
 En les últimes dècades ha tingut lloc un procés de globalització. La
globalització ha permès a diversos països superar la seva situació de
subdesenvolupament i, en alguns casos, convertir-se en els nous centres de
l’economia mundial. Tanmateix, n’hi ha d’altres que no gaudeixen dels
beneficis d’aquest procés.
 En les darreres dècades s’han produït un seguit de canvis socials molt
significatius, especialment als països desenvolupats.
 Els darrers anys, els avenços científics i tecnològics se succeeixen a gran
velocitat i afecten tots els aspectes de la nostra vida.
ANTERIOR
SURT