1. EL .¦111•11~1~1
20 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. ANY • BOTERS, 6, PRAL,
PREFACI
Latavisme azteca
Méxic sota el signe
del terror
En l'arbre genealógic de la meva
familia, hi ha unes branques que
s'estenen cap al Nou Món. Era en
aquells temps plens de romanticis
me que Catalunya, com tots els po
bles del vell continent, veia emi
grar moltes de les seves famílies
cap a l'altra banda de la mar en
recerca uns de fortuna, altres d'a
ventures. I la meya branca paterna
—
que sempre ha estat pródiga en
donar aventures i letraferits —
no
podia ésser menys. Així a Lima,
Xauxa —
no el llegendari país de
Tneravelles, sinó la població perua
na —
i més tard a Méxic, el cognom
de Busquets posa arrels i són diver
sos els parents meus nats en l'altre
continent.
Aixó, que és purament anecdó
tic i personal, explica que en la
-vela llibreria del meu avi hi predo
minessin els libres americans i que
jo des de molt petit mirés amb ex
traordinari interés les coses del Nou
Món, sobretot les que feien referén
cia a Méxic on encara actualment
hi ha establerts, com a Lima, alguns
d'aquests parents.
I és per aixó que en-proposar-me
escriure sobre la situació religiosa
a Méxic pue parlar amb una mica
d' autoritat —
valgui la immodéstia
—
sobre aquell pais. Referéncies ofi
cioses unes, oficials altres i de tes
timonis presericials les més, m'han
servit per a poder publicar aquests
reportatges que procuraré que si
guin un document fidelíssim, cert i
força complet de l'estat en qué es
troba Méxic sota el signe del terror.
EL PER QUE D'UN TITOL
Potser cal explicar per qué he po
sat en l'enunciat d'aquesta série
d'articles el títol de "L'atavisme az
teca".
No hi ha cap dubte que en el fons
de la crueltat dels governs mexicans
d'aquests darrers temps contra els
católics, hi ha un atávic sentiment
azteca com hi era en altres temps
de guerra constant contra tribus
propenses a creure en les veritats
divines. Peró per explicar aquest
atavisme ens haurem de remuntar
en els temps pretérits que es per
den en les nebuloses de la história,
molts anys abans que Hernan Cor
tés plantes el pavelló ibéric damunt
-1•111.14.~ P
-,••••,•••
:•.•,•,•••••
••
•-• •
¦•
-
•••.'
-
.
-
•
Motezuma II, el darrer monarca azteca, parlamentant atnb
Reman Cortés, descobridor de Méxic. (Gravat arxiu de l'autor)
MI¦IMMV
"`•
E. Busquets-Moles I
el sól mexicá. Els lectors agral,ran
segurament aquestes disgregacions
históriques, que procuraré que si
guin el menys árides possibles i que
explicaran moltes coses de les que
passen avui.
LES PRIMERES TRIBUS
Els primers pobladors de les ter
res centrals americanes de les quals
la Ilistória dóna referéncia, són els
tolteques, tribu belicosa i salvatge
d'Anahuac, que fundaren una mo
narquia que durá uns quatre segles.
Després vingueren altres tribus que
loren combatudes pels azteques pro
vinents del golf de Califórnia i que
s'establiren prop del gran llac de
Tezcuco i fundaren la ciutat de Te
nochtitlan o Metxitli, més tard Mé
xic.
UN REI EXEMPLAR
Val la pena que ens comencem a
fixar amb l'odi azteca al cristia
nisme.
Una d'aquestes tribus que precedí
els azteques, fou la dels teepane
flues i el seu rei es deja Netzahual
coyotl. Pujá al tron en 1431 i era un
filósof-poeta excellent. D'ell diuen
els historiadors que fou un model de
governants. I treballa amb entusias
me per a civilitzar les tribus nóma
des i crea institucions docents admi
rables. Durant el seu temps s'erigi
ren diversos temples a les divinitats
del seu poble. Peró el millor de tots
s'erigí per iniciativa seva al "Déu
desconegut causa de totes les cau
ses", que la seva intnició lluminosa,
la seva consciéncia vasta i el pro
fund misticisme de la seva ánima, li
feien endevinar a través de totes les
coses.
I deia sovint Netzahualcoyotl:
"Aquests ídols de pedra i de fusta,
si no poden oir ni veure, molt
menys pogueren crear els cels, la
terra i l'home, senyor de totes les
coses. Cel i terra deuen ésser obra
d'un Déu desconegut i tot poderós,
en el qual solament haig de confiar
per la meva consolació i ajuda".
invocava sempre Altissim, que
"tanca en si el Tot". En aquest
temple estava privat fer-hi cap sa
crifici dels que sacostumaven fer
a nitres divinitats.
De la seva filosofia se'n desprenen
pensaments edificants alguns deis
quals que no ,ens sabem estar de re
produir :
"Allunya de tu totes les inquie
tuds; si hi ha un limit per al plaer,
la vida de tristeses ha de tenir tam
bé un final. 'Teixeix, dones, garlan
des de flors i entona cántics de
1 lloanca a Déu Omnipotent, perqué
I la glória d'aquest món aviat s'apa
, gará."
1 "La memória del just no es dis
sipara en les nacions i s'honorará
sempre pel bé que hagi fet."
Editorial
Ang V -
Núm. 159 -
Barcelona, 15 de marc del 1935
Preguem, units arn6 el Papa, pels germans de
Méxic, perqué"Déu els doni força i dignitat en la
resisténcia i els deixi reveure la Ilibertat de Ilur
Església.
La nostra exposi
ció de Verciú
Si hi ha en la Federació, com en tota organització digna de
tal nom, una jerarquia d'autoritat, no hi ha en canvi privilegia
o cacicats d'influéncia personal o localista. L'única norma d'ac
ció és per a nosaltres Peficácia en el serviment deis ideals. Tot
alió que sembla eficient, tot allá que comporta un guany en la
conquesta deis valors espirituals que la Federació persegueix,
mereix de seguida l'acceptació del Consell Federal i la colla
boració entusiasta de tots els Grups, de tots els fejocistes.
I tot aix6 independentment de qui sigui el patrocinador de
la idea. Cada iniciativa és examinada en si mateixa, i per petit
que sigui el Grup que la proposa, si s'ho val, és acollida, pro
pulsada des deis brgans federals amb el major fervor, amb el
més viu entusiasme.
Ara mateix, els amics de Verdú treballen en la preparació
d'una gran exposició. El Grup de Verdú ha estat sempre d'una
gran vitalitat, i ha comprés que no podia deixar passar Pocasió
única de les famoses Fires del seu poble sense marcar-les amb
el segell de la seva personalitat, és a dir, sense aprofitar-les per
a la propaganda deis ideals de la Federació.
Les Fires de Verdú es celebrar4n del 14 al 22 d'abril. Dones
aquells mateixos dies, com un punt culminant de les esmen
tades Fires, estará oberta al públic nombrosíssim que a elles
concorre, una aExposició de maquinária i fruits agrícols», orga
nitzada pel Grup de Verdú i la Subfederació agrícola de la
F. J. C. de C. Aquesta exposició contindrá, a més, una secció
de propaganda fejocista.
Tota la Federació esguarda amb interés l'esforl deis amics
de Verdú, i els augura el major éxit.
Els Grups poden tenir iniciatives. Han de tenir-les. Hi ha
d'haver en tots ells un neguit constant de creixença, d'expansió,
de propaganda deis nostres ideals; un noble i desinteressat
afany de supéració, de millorament de totes les seves activitats.
I quan toted les d'ordre intern resten assegurades, quan la vita
litatat interna és exuberant, és l'hora de pensar en gestes de
llarga embranzida.
Endavant, amics de Verdú!
"Els béns d'aquesta vida, les se
ves glóries, les seves riqueses ens
han estat deixades únicament; la se
va substancia no és sinó una om
bra illusória."
Després té pagines admirables en
les quals es pregunta on és tota la
pompa i la vanitat deis grans homes
que reposen en els fosars, i acaba
dient: "aspirem a aquest cel on tot
és etern i on no arriba ni ombra
de corrupció".
I en morir deia: "No em ploreu
amb lamentacions occioses, sin6 en
tonen cants d'alegria i mostdeu un
esperit fort..."
Dones bé. Tot aquest estat tan ben
organitzat i que evidentment eslava
illununat d'una claror que li pro
veniá e Déu, fou batut i escombrat
pels."ázteques que atacaren més que
res l'esperit cristiá deis tecpane
ques, esperit cristiá que el seu mo
narca havia infós intuitivament al
sen poble, ja que no diuen els histo
riadors que fos convertit al cato
licisme, sinó -que "en les profun
ditats de la ciéncia filosófica havia
endevinat que existia un Déu Eter
nal, causa de Lotes les causes".
L'IMPERI AZTECA
Durant tres segles governaren el
vais, essent el seu darrer monarca
Motezuma II, nomenat també "Xó
cofotzin el jove" i que succeí en
1502 el seu avi "Ahnizote". El seu
regnat acaba en 1519 amb l'arriba
da d'Hernan Cortés. Morí en 1530
i encara un dels seus descendents
arriba a ésser virrei de Méxic pel
Govern espanyol, cap a finals del se
gle XVII.
(continuará)
Cartel! antirreligios publicat
pel govern mexicá. (Foto
gratia exclusiva per a Flama.
Rigurosament prohibida sen
se autorització de l'autor.)

2. ELS NOSTRES POETES
JOAQUIM FOLGUERA
Acaba d'aparéixer dintre la coHec
ció "Els nostres poetes" un recull de
les poesies més inspirades i de més
vaina literaria del malaguanyat poeta
Joaquim Folguera, i Josep M.a Ló
pez-Picó, veritable amic de Folgue
ra, ha estat l'encarregat de fer-ne la
presentació. Ningú millor que en po
dia encarregar-se d'aquesta missió, ja
que López-Picó coneix profundament
les inquietuds, els neguits. les ale
gries, del poeta comentat, i per tant
Joaquim Folguera
LLI BREJ
411A
ens les pot fer copçar íntegrament, en
tota la seva plenitud.
En aquest próleg, en aquesta intro
ducció, Josep M. López-Picó ens re
vena no solament la forta amistat que
unia, sinó que al mateix temps posa
en evidéncia l'esprit delicat i sensible
del qual era posseidor en Joaquim
Folguera.
La tasca que durant la seva curta
vida porta a terme fou intensíssima,
no sois en el camp de la poética, sinó
que també esmerça les seves activi
tats en profit d'obres culturals. "Així
entenia —
ens diu López-Picó----, la
utilitat de l'ofici d'homes de Iletres i
la responsabilitat del servent de la
Idea de Patria."
Les poesies contingudes en aquest
volum són verament inspirades i de
mostren d'una manera palesa el tremp
d'un gran poeta. Els poemes de la
primera part d'aquesta antologia, gra
vita d'un hálit emminentment une, ens
encomanen un optimisme sa, resplan
dent, peró hem notat que a mida que
avancem en la lectura, el poeta influit
sens dubte, pel dolor físic i moral de
la malaltia que minava la seva exis
téncia. esdevé francament pessimista,
i les seves poesies deixen aquell to de
joia, per convertir-se amb veritables
planys.
Peró tot amb tot, la selTa obra poé
tica no perd gens en vaina literaria,
ben al contrari, fins i tot ens atre
viríem a afirmar que guanyen en in
tensitat, en força emotiva.
Tot i la seva mort en la flor de la
joventut, ocupa Joaquitn Folg-uera,
per la vaina innegable de la seva tas
ca poética, un lloc ben destacat entre
els poetes moderns de la nostra Cata
lunya.
'MANUEL SERRAT I PUIG
LES OBRES COMPLETES
DE TORRAS 1 BAGES
La meritíssima editorial Balmes
acaba d'anunciar l'edició definitiva de
les obres del que fou zelós pastor de
Vic i Patriarca de la Catalunya mo
derna, el Dr. Torras i Bages, de san
ta memória.
No és aquest el moment i el lloe de
ier una extensa biografia del nostre
malguanyat Bisbe, el record del qual
perdura en tots els esperits selectes i
cristians de la nostra terra.
L'Autoritat Eclesiástica ha acabat
el Procés informatiu en ordre a la
seva Beatificació i el poblt> acompa
nya aquesta causa canónica amb una
devoció cada dia més sentida: és per
aixó, ens diuen els editors de les seves
obres, que és arribada l'hora d'escam
par les seves doctrines, que unida a
la memória de les seves virtuts, for
men les seves més precioses relíquies.
És també per aixó, i per la comu
nitat d'ideals que hi ha entre la nostra
obra i la tasca veritablement apostó
lica del Dr. Torras, que cap fejocista
que senti mitjanament l'ideal de l'Ac
ció Católica ha de deixar d'adquirir
aquestes obres, l'edició de les quals és
fácilment assequible a totes les fortu
nes grácies a la facilitat que l'Edito
rial Balmes ha donat sempre als seus
llegidors per tal que poguessin ad
quirir les obres deis grans doctors del
Cristianisme.
Almenys no hauria d'haver-hi grup
que no les adquirís. Qué són cinc pes
setes cada mes, que costará el volurn
que l'editorial entregará puntualment
en aquest termini ?
Fe jocistes tots: convertim-nos en
propagandistes de les obres del nostre
Bisbe y Patriarca catalá.
F. XAVIER MARCET
ELS TEMPLES ANTICS DE
BARCELONA
SANT PERE DE LES FUEL-LES
En 983 es va construir, en el ma
teix lloc que ocupa aquesta església,
un convent de monges. El nomenaven
dé les "donzelles" o de "Puelles". En
147 fou reedificat. Després de diver
ses abséncies va ésser definitivament
abandonat per la comunitat en 1869.
En 1887 va desaparéixer l'edifici.
En queda solament l'església, la qual
va sofrir una destrucció parcial en
1909. Més tard fou restaurada. La
present capella del Sagrament pertany
a l'edificació primitiva. La façana és
del segle xv.
AMADEU GIL
ONOMASTIQUES
Dimarts vinent dia 19, festa de
Sant Josep, els films. i Rundnis. se
nyors bisbes de Girona i Mallorca,
Drs. Josep Carian!» i Josep Mira
lles, celebren la seva Onomástica.
Ens plan en agizesta ocasió reno
var el testimoni del nostre filial
afecte als digrzíssims prelats, desit
jant que el sea Sant Patró vulgui
inundar de grácies llur vida tan
profitosa per al bé de l'Església.
ELS NOSTRES CURSOS DE PE
RIODISME
Advertim els alumnes deis cur
sas de periodisme, que les lliçons
que havia començat el malaguanyat
ande senyor Manuel Pagés (al cel
sigui) es reéniprendran a cárrec del
senyor Manuel Brunet.
El día 6 de febrer va fer dotze anys
que eh l rebia, per vot del Sagrat Col
legi, el diví mandat. Dotze anys...
Quan repassa en el seu esperit les
obres que Déu ha volgut fer-lo ser
vir d'instrument; com no desborda
rien de la seva ánima les accions de
grácies?
Proves trágiques han passat, certa
ment, sobre el món. La persecució ha
pres o amenaça a grans nacions. La
figura política i social de Inés d'un
poble s'ha modificat. Peró l'Església,
a tot arreu está en plena eficiéncia
apostólica.
* * *
A penes Ehl havia pres el timó de
la barca de Pere, que separava, a
Italia, l'Acció Católica de tot el que
no era purament i directament col
laboració a l'apostolat gerárquic.
Quan estava a punt d'acabar-se el
primer any, dona en el seu Arcano
consilio, el mateix mot d'ordre a l'uni
vers enter. Des d'alehores, pacient
ment, parlant a cada poble el Ilen
guatge que li convenia, ha acabat per
familiarazar tot l'univers católic amb
el pensament profund del seu ponti
ficat. Les seves iniciatives Inés altes
en l'ordre del pensament i de l'acció
no han deixat, directa o indirecta
ment, la claredat, la precisió, la pui
xança de propulsió i de irradiació de
les seves directives essencials.
D'ara endavant, tots els fills pre
clars de l'Església, saben que estan
cridats a cooperar a la tasca conque
ridora d'aquesta societat vivent entre
totes, per tal corn ella reb la seva
vida d'Aquel] que és la Vida: no són
pas únicament els seus cabdills, no
solament la seva gerarquia, ni els seus
enquadraments només; és l'Església
entera, pastors i fidels —
quin cató
lic instruit ho ignora actualment ?—
que ha d'extendre a tota la humani
tat la gracia i la veritat del Crist.
I aquesta orientació fa a l'Església
una condició inapreciable. Els régims
polítics poden canviar, problemes im
previstos es poden presentar, poden
sorgir noves institucions, res no afec
ta ni desconcerta ni compromet l'Ac
ció católica : en mig les runes que
són el rescat d'aquests "canvis d'his
tória", l'Acció Católica es rejoveneix
incessantment, com la mateixa Esglé
sia, de la qual és una emanació di
recta.
I l'Acció Católica avanqa a tot
arreu, en el paisos democrátics, com
en l'admosfera de les dictadures i
noves formes de poder personal, en el
si de les nacions nascudes de l'Evan
geli o de les antigues civilitzacions
assiátiques i fins al cor mateix de
l'Africa. No és pas el fracás de les
legions romanes, el pas militar de les
quals feia tremolar el camí, és la cari
tat del Crist que fa sentir a tots la
seva paraula amiga, és la llum de
l'Evangeli que progressivament, irre
sistiblement penetra totes les tenebres.
* * *
I quina empresa profunda sobre
totes les realitats humanes ! Quis Ile
vat al sí d'aquestes masses apesanti
des per tantes necessitats materials !
Doncs, primordialment espiritual,
l'Acció Católica, com la vol el Papa,
no és tanmateix estranya a la labor
de la terra; no és pas diriem "desen
carnada". Comunicant al próxim la
veritat eterna, els fills de l'Església
no deserten gens de llur tasda tem
poral ni dels seus deures envers llur
país. Tota la seva vida s'és endintza
da en el temps on la Providénria els
da fet néixer. En té el color, en so
freix les vicissituds. I és en el cor
mateix d'aquesta evolució inesperada
o d'aquests sobtats trasbalsos que els
católics d'acció donen al Papa i a
llurs bisbes Ilur coHaboració a Papos
tolat universal.
Perqué si els régims polítics can
vien, i si l'organització económica so
freix modificacions, aixó afecta no
més la textura exterior de la societat.
Les Ileis profundes no han pas estat
Iliurades pel Creador al Iliure joc o
a les fantasies de les convencions bu
inanes. Ni la institució de la familia,
fonament de la vida social, ni les exi
géncies de la justicia i de la caritat
Després de dotze anys...
en les relacions humanes, ni la coope
ració de tots al bé comú de la nació
entera, ni la de tots els pobles al bé
comú de la humanitat. Els poble:;
tenen facultat d'escollir els procedi
ments seguint els quals l'autoritat se
rá transmesa als cabdills deis Estats,
peró no de no constituir ni poc ni
molt aquesta autoritat. Els membres
de la societat civil participarán o no
a la direcció dels afers polítics, peró
cap régim no tindrá llicénia de pri
var-los llur dignitat humana, i cap ré
gim no podrá passar-se del concurs
voluntari en el qual hi és condició, el
respecte d'aquella dignitat.
Així, doncs, aquestes veritats, sen
se les quals seria debades per un po
ble el somni ordre moral, l'Ac
ció Católica les inculca i les propaga:
virtuts familiars i socials: l'observa
ció de la "moralitat" i de tota la mo
ral, la prática de la justicia i de la
caritat, l'Acció católica les exigeix
deis seus cooperadors, els cultiva a
casa seva, vol generalitzar-los per
ells. Quin rékim podria engelogir-se
de l'Acció Católica quan l'Acció Ca
tólica, entreté o restaura, sota qual
sevol régim, els factors essencials de
tota prosperitat nacional? Cap régim
no podría suprimir-la : un poder orb
reixirá indubtablement a limitar-ne
certes manifestacions; tota compres
sió arbitraria, tota persecució tindrá
per efecte augmentar-ne les energies.
* * *
I aixó justament perqué l'Acció Ca
tólica és una emanació de la vida del
Crist en l'Església. Organització de
l'apostolat entre els laics, ella és com
tot apostolat d'esséncia sobrenatural.
La primera condició per exercir-la és
TEATRE
UNA OBRA DE TEATRE AL
SERVEI DE LA F. J. C.
Ens comuniquen del Grup "Medí
terránia", de Blanes, que el militant
Francesc Puig i Llensa acaba d'es
criure una nova obra de teatre, des
tinada a propagar la nostra organit
zació per aquest majá d'una força
educativa i formativa indiscutible.
L'obra, que porta el significatiu tí
tol de "Foc en el món", consta de tres
actes, fácilment representables per
Les Iletres i les arts
lk d'ésser una "católic vivent". Aca
bat el temps On fins els espatotxins
s'atrevien a posar-se en defensors de
l'Església, perqué, en el terreny po
lític pretenien parlar en el seu nom
comprometent-la!—Es el missatge de
Crist que l'Acción Católica propaga, i
quan es tracta del missatge de Crist,
la gracia i la veritat són indisocia
bles.
Així, d'ara endavant, per tot arreu.
sense equívoc possible, l'Església, tant
per la seva gerarquia com majançant
els seus fidels, realitza la seva tasca
própia, amb els 'seus métodes propis,
entre totes les races, en el si de tots
els pobles, pel bé de tots. I és aquesta
empresa essencialment religiosa que
el Pontífex suprem segueix per tot,
suscita per tot, desenrotlla per tot.
amb un amor tan gran per cada na
ció que cadascuna d'elles es sent ob
jecte d'una afecció directa i especial.
Potser no és ja capaç de compren
dre aquestes coses el publicista que
s'obstina a Hangar com una injúria
al Pare de totes les nacions el com
pliment estúpit un dia imaginat per
un protestant alemany. Aquest era ex
cusable al capdavall, de no haver per
cebut el carácter universal de la fra
ternitat pontifical.
Les multituds católiques, en tenen
el sentiment ben ciar. I aquesta intuí
ció molt segura no ha pas poc contri
buit a atraure innombrables peregrins,
de tot poble i de tota raça, envers
aquest Papa, el pontificat del qual es
demostra cada vegada més —
dig-uem
ho després de l'apogeu de l'Any Sant
—com un deis més granS de la histó
ria
: : : DE RETORN DEL SAAR : : :
o. Uanneufville
tots els nostres elencs. El primer, re
marca la descomposició de la socie
tat, i demostra la necessitat i l'opor
tunitat del fejocisme. En el segon,
s'hi posa de relleu l'eficacia de la nos
tra organització. I en el tercer, el fe
jocisMe apareix en el triomf ideal, on
aspirem arribar.
Creiem que aquesta noticia produirá
gran satisfacció entre els elencs fejo
cistes, els quals, tot representant una
obra que la suposem d'innegable valor
teatral, realitzaran, en la seva repre
sentació, una gran propaganda del fe
jocisme en els nostres Centres. Indub
tablement, també será utilitzada per
a introduir el nostre moviment en
aquelles localitats on es fa difícil pe
netrar-hi.
Sabem que el grup de Blanes posará
aquesta obra a la disposició deis elencs
teatrals que la soflicitin.
Les tropes angleses, de retorn del Saar, visiten la Catedral
de Reims, on són rebudes per l'Arquebisbe. (Foto. Keystone)

3. Orientació professional 3
La situació de les classes mitjanes
Amb aquest nou any de 1reball,
que comença després de les vacan
ces, s'acaba la nostra enquesta so
bre la situació de les classes mitja
nes (Diari "La Croix").
Posarem en ordre les conclusions
després de les respostes sobre els
punts principals següents: 1' exa
men de la situado de les classes
mitjanes revela amb evidencia una
crisi aguda. Aquesta crisi amenaça
de teni rrepercusions socials greus.
Obeeix a causes morals i económi
ques. Els remeis a Franea són di
fícils d'aplicar. A Bélgica les clas
ses mitjanes s'organitzen i es de
fensen millor.
Es pot dir que la majoria de les
respostes constaten i deploren la
crisi que sofreixen les classes mit
janes. En aquest conjunt, escollirem
alguns passatges de les Iletres que
posen de relleu Pacuitat de la crisi:
Una resposta signada "M. de Ber
gerac" resumeix en un curiós ex
tracte el que es podria anomenar
"la história de la grandesa i de la
-decadencia" de la classe mitjana
Inés rica, de la burgesia de les
grans ciutats, que el comunicant
ens diu la •clases del "capitalisme
útil":
L'apoteosi del capitalisme útil
(classe mitjana) data ja del 1913.
La seva davallada ha comencat el
1918. Les proves del que vine dient
abunden i es troben per tot arreu :
en la literatura francesa d'aquesta
época i en la tria deis tipus des
crits en la política, i fixeu-vos en
els trionifs electorals d'un deis par
lits burgesos (radicals) que no tenia
necessitat aleshores d'ésser involu
crat al partit socialista per sortir;
en la societat francesa d'aquesta
época, on s'hi troben certes quali
tats i gerts defectes purament bur-
cresos i honestedat en els funciona-:,
ris, respecte a la paraula donada,
gust per la vida familiar, horror als
viatges, por del risc, respecte a les
tradicions, vida de societat intensa.
1914: la guerra. El capitalisme
útil envia els seus representants al
front. Fará tota la guerra i la gua
nyará. Es concretiaza aquesta épo
ca en alguns personatges que pas
saran a la posteritat. Joffre, Foch,
Poincaré, Clemenceau. l'oficial de
reserva, el paisa.
1918: la pau. Es compten els ho
mes i es passen comptes. Deixant
de banda algunes excepcions (mer
cantils i proveldors del govern) que
aniren a ajuntar-se seguidament al
capitalisme especulatiu, el capital
en diner de classe es troba en es
tat precari. Ve la caiguda del franc.
I és el començament de la "deba
cle". El capitalisme especulatiu i
internacional, al corent del maneig
del diner i de les coses de banca,
pogué d'un cop de ploma substreu
re a la depreciació la més gran part
del sea numerari. Des d'aquesta
época es pot registrar el comença
ment de la fi de la classe mitjana
a Franea. L'augment deis impostos
i la crisi económica han acabat de
precipitar-la. Evidentment, el cos
tat financer no és pas tot sol que
hagi d'ésser tingut en compte quan
es parla de la classe mitjana fran
cesa. Peró cal rendir-se a aquesta
evidencia: l' arma més forta d' a
questa classe ha estat el seu esperit
d'economia que li ha permés, a tra
vés deis segles, d'assegurar la seva
hegemonia que es recolza sobre un
capitalisme útil, honrat, fácilment
tolerat i fins i tot acceptat per la
massa del proletariat. Els antics re
presentants de la classe mitjana
porten encara en ells, jo ho vull
creure, les qualitats morals que han
fet la seva força en el passat. A
l'hora actual, estan en camí d'ésser
proletaritzats si no es fa el neces
sari.
Una altra resposta ens presenta
el parament imatjat de la crisi de la
petita classe mitjana en les comar
ques:
En altre temps tenia un lloc pre
ponderant. Tot el més una mitja
dotzena de petits burgesos, fills
d'antigues famílies locals, comer
ciants benestants ja enriquits i re
tirats deis afers, el notan, el metge
fent costat amb el noble, el poble
i els dos o tres grans burgesos.
Eren seguidament gent d' ofici
benestants inicialment d' escassos
recursos, que havien conquerit un
lloc a força de treball, d'economia
i de probitat, tenint representants
al Consell de fábrica i al Consell
municipal. Cada diumenge se'n veia
una part a missa; a la tarda tots es
tornaven a trobar per tal de fumar
La tristesa de les máquines parades. Recordeu-vos de la cam
panya deis nostres obrers pro companys en atar forçós.
lentament les pipes dominicals, dis
cutir fins a cansar-se, mentre ju
guessin a cartes en la gran sala del
"casino", tot degustant una ampolla
de vi ranci del pas. Amb ells els
principals del poble: el pagés de
domini senyorial; petits propieta
ris que exploten llur dominació,
sempre massa nombrosos, gairebé
tots els comerciants del país; pál
lid forner, marxants de bous, de
porcs, o de grans, de bruses amples,
botiguer, cafeter xerraire sempre
ben informat pels viatjants de co
merç o els ordinaris de les tarta
nes. Llur fortuna era escassa, lenta
en créixer. Moltes generacione eren
necessáries per acumular mitjans
per: a viure a recer de la necessitat
sense treballar.
A casa de tots ells hom hi tro
baya les velles qualitats del ferrer;
bon sentit, gust innat de la mesura
i del real, finesa, alegria, tenacitat,
religiositat en la majoria. En tots
ells respecte al sacerdot i a les co
ses santes...
Arribaren les máquines i els mit
jans de comunicado rápida, la fa
bricació en serie, i vingué la guer
ra, la gran, la del 1914, i la petita,
la guerra económica, que dura a
l'interior del país; vingué l'ale de
materialisme, de frulcions imme
diates, tangibles.
Ha desaparegut la petita burge
sia. Alguns, morts sense infants;
d'altres, arruinats per la "debacle"
deis valors; russos sobretot que
vengueren llurs béns i anaren a
amagar Ilur miseria a algun poble
proper on van vivint miserable
ment. Els joves se n'anaren, ja sigui
perqué una necessitat d'acció els
hagi empés a expatriar-se, o atrets
per alguna pina de funcionan, ho
norable, tranquilla i remuneradora.
La fabricació en serie está a punt
de matar el petit artesá; ja no hi
ha fuster, els mobles vénen de chi
tat„..tan sois subsisteix el fuster de
bastaix. Sovint cap constructor de
carros.
Un ferrer és suficient allá on dos
eren pocs. Cap teixidor: les mos
Vres vénen de les abrigues de la
ciutat próxima. Abans hi havia
quinze empresaris: avui tan sois
dos o tres: baster, fuster de
cases, ferrer. El botiguer sent pe
sar la concurrencia d'una Coope
rativa creixent sense parar. Veu
com arribará el dia que haurá de
cedir, o esdevenir ell mateix gerent
de la Societat de sucursals múl
tiples.
Aquesta disminució de la classe
mitjana no afecta pas solament els
homes, els caps de familia en la
vida exterior de Ilur professió, sino
que hom la constata a l'interior ma
teix de la llar on influeix sobre la
situació de la mare i conseqüent
ment sobre l'educació deis infants.
Amb el perjudici de les fortines
de la classe mitjana i la diflcultat
gairebé imposibilitat, del recabda
ment de personal doméstic en les
famílies nombroses, la mare, com
ho fa pintorescament remarcar una
mare de família, és obrera durant
el dia, senyora de casa en les ho
res triades". Li esdevé imp3ssible
d'assegurar als infants la instruc
ció i l'educació que formarien
te, aleshores que en aquestes fami
lies, la funció de la mare era d'es
ser la guardiana la directora de la
seva llar, la coRaboradora del cap
de casa en la bona administració
del patrimoni.
Alguns deis nostres correspon,
sals, tot deplorant la crisi de les
classes mitjanes, semblen estra
nyar-se que llur desaparició no es
vegi en la lógica de la história.
Les classes mitjanes, diu Un cam
perol, marquen l'apogeu dels po
bles: són elles que han proporcio
nat tant Roma els Virgili i els Ho
raci, com els Corneille, els La Fon
taine a Lluís XIV...
A França han aparegut sota Fe
La crítica situació de les classes mitjanes, repercuteix damunt
el proletariat i ajada a fer més gran la tragédia de l'atar forçós.
Els petits tallers es paren:..
lip el Bell i obtingueren llur pie ex
pandiment amb Lluis XIV, els in
vents i la prosperitat del segle XIX
els proporcionaren un cert esclat,
i és d'elles que han eixit Lavoisier,
Carnot, Pasteur, Henri Poincaré.
Peró els temps canvien, les in
vasions 1814-1815, 1870-1871, fan
necessária la reconstitució d'una
gran feudalitat i gran industria,
Companyies mineres, Companyies
de ferrocarrils, navegació, etcéte
ra, constitueixen una nova feuda
litat sota la protecció de la qual es
posen les classes mitjanes.
Com él senyor d'altre temps, com
la vila independent i fortificada de
l'edat mitjana, els grans organis.
mes feudals moderns han absorbit
els burgesos del segle XIX, com el
castell fort havia absorbit els cu
rials burgesos de l'Imperi romit.
Les classes mitjanes han desapa
regut : és un bé? Es un mal? Es evi
dentment un senyal de decadencia,
un signe de manca de prosperitat,
és la gelada que anuncia l'hivern.
Peró és una Ilei de la natura davant
la qual l'home és impotent.
Peró d'altres comunicants es de
manen si la crisi de les classes mit
janes no marca precisament Ilur
desaparició, sinó l'evolució de Ilur
recrutament.
•
Es més just de dir, escriu un
d'ells que es qualifica —
equivoca
dament —
a si mateix d'Un pessi
mista que huila de tot con, que els
elements canstitutius de les classes
mitjanes han variat. Qué en resta
dels que hom classificava el XVII
segle sota l'etiqueta de bon home?
?En quina classe social es troben
avui aquells que abans de la guer
ra formaven la petita noblesa, Par
tesanat, el petit patronat, els pro
pietaris camperols, els rentistes?
Avui, el seu lloc está pres pel
funcionani en activitat i retirat,
l'assalariat que ocupa els empleus
superiors de la indústria, de la ban
ca, d'assegurances, el gerent de
grans cases, el masover enriquit
que ha comprat les terres sobre les
quals s'afadigava en Are temps.
Aquest canvi és un bé o és un mal?
La pregunta és abordada de dife
rent manera pels sociólegs actuals.
No cree per part meya en la des
aparició de les classes mitjanes, diu
una Resposta del país base. El mo
viment d'industrialització, tan. in
tens després de la guerra, ha fet pu
jar bruscament molts esgraons de
l'escala social a gent sovint sense
cultura, sense principis, s ens e
aquell fons indispensable de virtuts
burgeses: prudencia i economia.
Massa gent ha volgut anar massa
de pressa, a cremar "l'etapa" neces
sária.
Aquesta part de la burgesia ines
table sembla cridada a desaparéi
xer, almenys momentániament. La
próxima generació, si li ha servit
la Iliçó, més experimentada i més
armada, reprendrá el carni amb peu
acérrim i més segur.
Una aura part de la burgesia ha
cregut les seres posicions estables
i assegurades, i la oblidat que el.
combat és inevitable i continuat,
peró també está ainenalada.
Aquest desfet inevitable será om
plert per un afluix de les noves for
ces proporcionades per la classe ru
ral on hi ha la fe en l'esdevenidor
i no hi existeix la por de l'instant.
Aquestes opinions contradictó
ries en !'experiencia sobre el desti
actual de la classe mitjana poden
de fet conciliar-se, fa observar amb
justesa Un lector regional, seguint
el sentit que hom uneix a l'expres
sió "classe mitjana".
Si hom compren el conjunt d'in
dividus o de famílies que viuen en
Pabundáncia en un moment donat,
es pot admetre que la classe mit
jana és tan nombrosa com abans.
Considerada sota aquest aspecte, no
sennbla pas amenaeada almenys nu
méricament.
Ho és tanmateix si, per familia.
Hom entén no pas la llar actual, si
nó la successió de les generacions
i si es considera la durada en !'a
bundancia, durada que condiciona
el naixement de les virtuts les més
precioses de la classe mitjana.
També ho és, si es compren amb
la definició de la classe mitjana la
idea d'independéncia económica.,
per oposició a l'assalariat.
Cal de totes maneres tenir comp
te que el que és inquietant en la
crisi actual de la classe mitjana no
ho és pas tan tdegut al desplagament
de les fortunes i l'acció d'elements
nous —
aixó s'és vist en tots els
temps com a la desaparició de
la mentalitat característica de la
classe mitjana.
Fins ací, escriu Un pare de fa
milia inquiet per resdevenídor. La
classe que franquejava l'etapa, in
sensíblement o bruscament, es difo
nia en la classe que reemplalava.
Es extraordinari com els revolu
cionaris arribistes han pres tot se
guit la mentalitat i fins i tot per
adopció, les tradicions de la noble
sa i de la burgesia, que havien des
búa o suplantat.
Peró avui, la classe mitjana perd
el seu esperit propi. El que la ca
racteritzava era un cert amor de la
regularitat en la familia, enels cos
tums i en la professió unit a la po
tencia del treball, a l'esperit d'in
dependencia i al sentit de l'eco
nomia.
Després de la guerra, la classe
mitjana sofreix un doble treball de
disgregado, i d'un costat l'ameri
canisme la guanya a poc a poc. La
"respectabilitat" de les professions
és força, menys tinguda, en compte
a llur guany. La familia ven dis
minuir la seva atoritat. L'economia
és • trencada per Pamor desplegat
pel frulment i la incertitud de l'en
demá fmancer.
Altrament, l'esperit de justa in
dependencia de la classe mitjana,
aquesta legítima exaltació del tre
ball personal que caracteritza les
professions liberals, el corriere mit
já i l'agricultura normal estan for
tament amenalades pels progressos
acaba a la página 8

4. 4 De casa nostra
Micrófon
UN PROBLEMA GREU
La gran preocupació de tots
els governants rau concentrada
en un problema complexissim,
cada dia mes greu: la manca de
treball i en conseqüéncia l'aug
ment deis sense feina.
Roossevelt als Estats Units, i
Mussolini a Italia són, potser, els
homes que amb major audécia
han procurat endegar-ho.
Peró Ilurs esfarcos no han pas
sat de solucions parcials. El pro
blema continua en peu, creixent,
crmplint de miseria i desolació
milions de llars obreres.
És el róssec de la gran guerra,
diuen els uns; és l'egoisme des
fermat del capitalisme, diuen els
de baix; és el pecat de l'afany
constant de reivindicacions obre
Tes, diuen els de dalt; és el des
gavell portal per la balsa polí
tica i els mals governs, diuen els
altres.
I rnentrestant el problema em
pitjcrra i /a rivada deis sense fei
na creix...
Qui és el gran culpable?...
Qui empeny aquesta rivada
trágica?
Aquesta gran rivada és filia
d'un segle materialista creador
de l'hcrme-méquina. ts una con
seqüéncia de la concepció egois
ta de l'home modern. És la man
ca total i absoluta d'esperit cris
tia.
Fa quaranta iny's que
Lleó XIII ja ho preveia en la
seva imrnortal «Rerrum Nora
rum»... fa quaranta anys!
No ha arribat, encara, la gran
hora de posar en práctica, en
una societat que es diu cristia
na, la doctrina social cristiana?
Solament així aquest greu pro
blema pot tenir un eficaç guari
ment.
LLUÍS PRAT
1 Un catalá a l'Amacones I
Algun de vosaltres potser ja hau
rá llegit en la premsa diária que
un catalá anomenat Félix Cardona,
fill de Malgrat, ha retornat de l'A
mérica del Sud on hi ha fet diver
ses expedicions per les terres pro
peres al gran riu Amaçones. Aquest
•
Un indi vell construint una
"premsa" per a fabricar-se el "ma
nyoc".
De la nostra historia
Lluites de pensament a l'església
catalana
Decaiguda la Huila -armada con
tra la institució cristiana, començá
la Iluita del pensament, Inés crua i
més temible, encara. Una Iluita d'i
dees pot arribar a intoxicar Páni
ma d'un poble, mentre que la que
es fa amb les armes, les més de les
vegades no passa de les linies fron
terines. L'una és material. L'altra
ataca directament Pesperit. El Crist,
mesurant tota la importáncia de la
subversió dogmática en el trans
curs del temps, Ilegislá sobre la Ilui
ta del pensament: "...i no temen els
qui maten el cos, peró no poden
matar l'anima; ans bé, temeu el qui
pot tirar l'ánima i el cos a l'infern"
(Mat. X, 28).
Cap de les primitives heretgies
que flagelaren rEsglésia és origi
nária de Catalunya; algunes, per?),
hi arrelaren considerablement. No
obstant la contradieció vigoritza, i
volent reduir l'extensió, fa mira
cles sovint la intensitat de força d'a
lló que es vol contrarrestar. Cada
heretgia féu néixer un apologista
de mérit, el qual, encarant-se amb
les doctrines subversives, destriá
amb traga l'error i la veritat, do
nant al poble fidel el dogma tradi
cional immaculat i inconfundible.
Els bisbes de Barcelona, Sant Paciá
i Sant Olimpi en són un bell exem
plar.
Tres foren les errónies doctrines
que es propagaren a casa nostra,
principalment. La deis
la deis novacians i el priscillianis
jove, per encárrec del govern de
Venezuela, s'ha cuidat de delimitar,
o sigui flxar bé les fronteres d'a
questa República amb les del Bra
sil.
Aquest jove, dones, acompanyat
solament pel seu germá, ha viscut
durant mesos i mesas contra les
febres terribles d'aquelles latituds,
feres, mosquits i gent estranya, que
en sa majoria io havien vist mai en
car cap borne blanc.
Jo, perqué els companys en po
den saber quelcom d'aquesta expe
dició, m'he revestit de valor de pe
riodista novell i m'he encaminat
a empaitar aquest home pér a fer
li unes preguntes per a FLAMA.
Estic ja assegut davant per da
vant del•meu intervivat, mentre ehl
fa testes al seu fillet, d'uns dotze
menos, que no para de pujar i bai
xar d'un cadireta. Em dono compte
que Cardona té un senyal al mig del
front, igual com si hi hagués tin
gut un gra, i jo din:
—Aquest senyal algun record
de la selva?
—Sí, aixé ho he dut d'allá; ara
ja está g,uarit, peró el meu germá
en duu un de més gros d'aquests
senyals, a l'esquena, el qual és pro
dult per la picada d'un mosquit
molt dolent. No us estranyi aixó
que el tingiii a l'esquena: és per
qué, ja comprendreu que la roba
me. La primera va aparéixer arran
de la persecució cristiana. Conside
Va completament licit defugir la
Una conversa amb l'explorador
Félix Cardona
Crea de Sant Pere de les
Puelles, a Barcelona.
persecució procurant-se un certifi
cat especial que incloia una apa
rent apostasia. Els novacians, cis
mátics d'origen, negaven la remis
sió dels pecats rnajors comesos des
prél del baptisme, contra el dogma
de la general remissió per mitjá de
Ja peniténcia sacramental. Ja en el
segle IX els prisciHianistes, nascuts
es fa vella i acabein per anar com
els indis, sense samarreta; tampoc
no ens fa falta perqué no fa fred.
--Dones ?com és que no el té ben
guarit el vostre germá?
—Es que a en la hi volien curar
acl amb pomades i més pomades, i
d'aquesta manera no es guareix la
picada d'aquest mosquil; només es
guareix com a mi ern feren en una
ciutat d'allí passant per la llaga
l'electricitat, la qual va_ cauterit
zant la ferida.
—A propósit del vostre germá.
Sempre as ha acompanyat?
—No... solarnent ara últimáment,
amb mi hi ha estat cosa d'un any.
Jo ja en fa set d'anys pie corro
per aquelles terres.
—Tinc entés que vós dieu que
per a fer aquestes expedicions és
convenient fer-ho a base d'anar-hi
pocs blancs i amb la conflança deis
indis?
—D'aixó ja en vaig parlar a la
conferencia.
--Citeu-me algun cas en qué els
indis hagin reconegut la superio
ritat de la nostra civilització.
--Posem per cas; un indi tenia
mal-de-cap i jo Ji donava una as
pirina; si li passava, l'home se'm
posava a hallar de content i quasi
podriem dir que m'adorava. Natu
ralment com que ells només es cu
ren amb cants,
al centre d'Espanya, a Avila, im
buits de gnosticisme que els féu
desbaratar en el dogma de la Tri
nitat, posaren els fonaments de la
lliure interpretació deis textos lid
blics, una de les desviacions més
formidables del pensament humá,
tan en yoga en les sectes protestants
del segle XVI.
I quan aixó succeia l'Europa es va
commoure per un gran moviment
de pobles que sota la pressió deis
huns varen caure damunt les fron
teres de l'Imperi en decrepitud.
Vingueren les invasions. En 415
Ataülf s'establia a Barcelona. Els vi
sigods, en prendre contacte amb
Catalunya, no es feren pas enutjo•
sos, portaven un vernís de romanil
zació; no ignoraven ádhuc el Batí;
eren els bárbars més instruits, en
un mot. I d'acord amb Roma, varen
procurar foragitar els nitres inva
sors i les bandes de bagandes, pro
duint-se la primera revolta social a
casa nostra. L'organització visigóti
ca, fonamentada, d'ençá de la con
versió de Recared, en una barreja
d'elernents germánics, romans i ca
riónics, fou abans essencialment ar
riana. Per la forla, volgué obtenir la
unitat religiosa a favor de la secta
herética. Aixó va constituir el pen
sament primordial de Leovigild, el
seu fill, peró, va cedir generosament
davant del catolicisme romá. Amb
tot no faltaren .jornades ben luc
tuoses, les quals, infiltrant-se fins
al més intim de l'ánima cristiana
pairal, feren sorgir les venerables
assemblees deis Concilis provin
cials, aplegats alternativament a les
diferents ciutats episcopals catala
nes, comengant per l'Església Mare
de Tarragona (516).
El concili de Tarragona, que és
l'inici deis concilis catalans, és de
remarcable importáncia, puix que
en ehl es regula la nostra discipli
na eclesiástica, se'ns parla de l'es
tat deis temples catalans, ensems
—Si —
dic jo cantant es fa
agafar mal-de-cap als veins de la
galeria...
A petició meya m'explica que ha
menjat cara de tigre i que és excel
lent, peró el que es menja més són
els simis de diverses reces, i els
peixos, que alguns són de 2 metres
de Ilarg. Hi ha un simi petit que
en diuen "Tití", el qual crida molt,
que serveix per esquer per a pescar
peixos grossos amb un am. Els pei
xos petits els pesquen tirant-los a
l'aigua unes boletes fetes d'argila
amb trossos d'una planta molt veri
nosa que els mata, i per tant quan
se'n mengen moren i surten a la su
perficie.
De provisions cal tenir-ne sem
pre per alguns dies; no cal heder,
puix que a voltes no hi ha ocasió
de calar o les circumstáncies no
ho permeten, i em diu:
—Peró, als indis que no els man
qui el "manyoc", car sense ell no
podrien pas sortir d'expedició.
El "manyoc" és un pa que ells
es fan. Arrenquen d' una planta,
més alta que un home, una mena de
patata, les quals rascades deguda
ment són entatxonades dins d'una
"prernsa" fins que han tret tot el
suc pels costats de la "premsa",
que és de vímets; aixi queda com
una pasta que la couen sobre d'un
piló de pedres ben collocades que
guarneixen al voltant del foc.
acaba a la pag. 8
que se'ns dóna noticia de l'exis
téncia de monjos cenobites, el que
suposa l'existéncia del monaquis
me catalá, que molt hauria de tre
bailar també per a l'extinció de
les heretgies que havien pres cos
en la nostra pátria. I sens dubte que
el monacat catalá tingué origen en
l'aferrissada persecució deis orto
doxes orientals per part deis fa
nátics arrians, els quals s'establiren
en terres d'Occident, i en les emi-'
gracions que ocasionaren les inva
cions. La major part d'aquells mon
jos primitius acceptaren la norma
de Sant Agusti, i així l'esperit del
bisbe d'Hipona, que tantes voltes
havia omplenat de confusió els per
versos heretges, seguia vivint en el
cor deis cenobites, els quals, contra
els qui no valen sotmetre son pen
sament a les verídiques ensenyan
ces de l'Església, presentaven el
mentiu més fulminant amb la seva
Regla prudent i severa.
Segueixen després els concilis de
Lleida (546), de Barcelona (599) i
Egara —
Terrassa —
(614). Arnb
Recared (508-601) es comença un
nou període de la monarquia visi
gótica, durant el qual es va operant
el fusionisme racial. S'entra de pie
al temps visigótic. Es dóna inici a
la persecució contra 'els jueus. So
vintegen les revoltes deis nobles, i
la monarquia esdevé gairebé una
teocrácia, avalada amb l'autoritat
deis concilis de Toledo.
Encara, durant aquest temps apa
reixen grans figures catalanes que
van marcant el ritme domátic i dis
ciplinar dintre la més estreta unitat
E.státua egüestre de Carie
many al Museu Carnavalet,
a París.
de pensar : Sant Just, bisbe d'Urgell,
el comentador del !libre sagrat del
Cántic deis Chilles, a mitjans del
segle VI; el bisbe i abat Sant Joan
de Biclara, el primer cronista de
l'Espanya visigótica, de veracitat
incorrupta i de viril independén
cia; Sant Nonnit, bisbe de Girona,
després del Biclarés; Quirse, bisbe
de Barcelona, com també Sant Ida
corrent el segle VII, i altres.
Mentrestant anaven .socavant-se
els fonaments visigótics. Per més
que s'intentés una fusió espiritual
gótico -
catalano -
hispánica, -mai
no va donar resultat exceHent. A
més, existia el perniciós factor de
l'anarquia, el que féu possible i efec
tiva la invasió sarraina.
TOMAS CAPDEVILA I MIQUEL,
Pvre.

5. Finestra del món
D'Alemanga
Joventut hitleriana
joventut católica
Adalbert Pro bst, víctima de
la ira del déu estat.
Anfila aquesta organització i
aquest esperit ha arribat a ésser
Púnic moviment que ha resistit
l'embestida del nou estat omnipo
tent, desitjós de monoplitzar-ho tot,
especialment Peducació de la jo
ventut. Les associacions protes
tants han cedit.
El perill més gran del nazisme
és, sens dubte, Peducació que es dó
na als joves, nois i noies, en les mi
licies bitlerianes. "El que fa més
por i basarda en la situació actual
Qüestions Internacionals
Els greus esdeveniments que des del dia primer
de mes es vénen desenrotIlant a Grecia, comencen
a preocupar seriosament tot el món.
Ultra la tragedia que representa sempre veure
com un país civilitzat es llança a la lluita fratrici
da, comencen a aparéixer ara temors de complica
cions internacionals. Es d'esperar i de desitjar que
aquests temors no es veuran confirmats. Aixi i tot,
peró, la revolució que acabdilla l'inquiet Venizelos,
está prenent una volada, suficient, com déiem, per a
produir fortes inquietuds.
Les causes que han mogut el partit venizelista a
Ilançar-se a la revolta, són, si escoltem el Times,
molt semblants a les que ens portaren a Espanya
a la revolta socialista d'octubre passat. En un cas
com en un altre, unes eleccions lliurement realitza
des portaren la derrota a venizelistes i socialistes.
En ambdós casos sembla ésser amb similitud sor
prenent un mal desig de "defensa de la República"
el móbil de la revolta. En un cas com en un altre
no es tracta sinó del desig d'imposar per la violén
cia el voler d'una minoria sobre la vo/untat popu
dlar lliurement manifestada.
No cal dir que aquests fets diuen molt poc a fa
vor deis seus autors. Peró el més lamentable és la
pérdua de 'vides, de riquesa i d'energies que una
lluita civil —
i més encara en els nostres temps —
importa.
En els moments d'escriure aquestes ratlles, és di
fícil fer pronóstics sobre el desenllac de la revolta
grega: venizelistes i governamentals semblen estar
en condiciorts béRiques molt similars. Aixó fa pen
sar que sigui quin sigui 'el resultat, les pérdues de
tot ordre seran molt fortes.
Cal desitjar ben de debó que la present revolta
acabi anib el minim d'estralls, i que en tot cas les
complicacions internacionals que es preveuen pos
sibles no esclatin. No oblidem que les guspires deis
Balcans, costen, de vegades, milions de vides.
—
em deia un concilian i —
és pen
sar en els homes que en sortiran,
d'aquests joves -educats a base d'or
gull i en un ambient de violencia".
Una córrua de xicots i noies que
vaig trobar al tren m'ho van con
firmar.
Per aixó, l'ofensiva és duríssima,
tant en les petites Iluites locals, com
des de les altes esferes: cas típic és
el 41 l'organització esportiva cató
lica que només pot actuar a Ber
lín;on resideix el representant del
Sant Pare. Aixi es compleix el Con
cordat.
Aquests atacs han arribat, fins i
tot, a nctssassinat d'Asalbert Probst.
M'ho explicava el meu acompa
nyant. Ja estávem en l'unan pis, en
una petita habitació, la més arre
conada de totes. Quatre parets nues,
la senyera de l'Agrupació esportiva
(de la qual era President), amb una
gran finada negra i un petit retrat.
"Aquí treballava ell. El dia 30 de
juny, el día de la gran rnat-ança, va
agafar el tren a Berlín, i no va ar
ribar a Düsseldorf. Vam buscar, vam
reclamar. El Govern, naturalment,
no en sabia res. Només vam rebre
el seu cos. A l'enterrarnent solament
hi assistirem els empleats de la
casa".
I amb aquesta impressió, abando
I nava jo la Casa de la Joventut, per
entremig de la boira.
La revolta grega
MIQUEL MORELL
Una guerra?... Perqué?...
Parlant amb un desertor de la guerra
del Chaco
Hem tingut l'avinentesa de con
versar Ilargament amb un desertor
de la guerra del Chaco que ha ar
riba t darrerament a Barcelona.
Se'ns han fet molt interessants les
seves manifestacions i hem pensat
que fóra interessant transcriure-les.
El nostre interlocutor, d' una
trentena d'anys, ens conta les difi
cultats amb qué hagué de topar per
aconseguir emigrar. Es boliviá. Gai
rebé ha corregut tota América i les
més importants nacions d'Europa.
En un dels seus viatges, abans d'es
datar el conflicte, es maridá a Bar
celona amb una floja catalana. "Per
no abandonar la meya muller —
ens
diu PinterpeRat —
és el rnotiu.prin
cipal per qué vaig decidir-me a de
sertar de la meya estimada pátria".
Grácies a influéncies en el cos
médic de l'exércit, va poder certifi
car que la seva dona necessitava
canviar de clima i sollicitá permís
per a traslladar-la al Perú. Sois Déu
sap, diu, els tripijoes que em feren
passar i els mal-de-caps que se'm
presentaren. Finalment, i no sense
l'ajuda de moltes arnistats, va as
solir el passaport desitjat, única
ment per a Perú i per a acompa
nyar la seva muller. Hi va influir
molt que la seva esposa fos estran
gera.
Una vegada a Lima, pero, els dei
xaren visar el passaport i... tornar
al born.
Es trobaven, de bell antuvi, amb
Venizelos, ex President de la República grega,
capdill del moviment revolucionad
la dificultat de no poder extreure
cabals de Bolivia, car és tancada la
Borsa de canvi exterior i no és per
més traslladar enllá les fronteres
de sumes importants. No varen te
nir altre remei que acudir a la "bor
sa negra" (usurers), que per cada
'Hura esterlina els feren pagar més
de cent "pesos" bolivans. Aixó tan
galesa a bastament la minva de
mitjans per a fer el trasllat.
QUE ES EL CHACO?
Es un terreny verge, exhuberant
de vegetació, feréstec, situat entre
els dos rius navegables Pilcomaio
1 Paraguai. El riu Pilcomaio ser
veis de frontera entre Bolivia i Ar
gentina, i l'altre entre el Paraguai i
Bolivia. Contráriament al que s'ha
dit en alguns periódics que, per al
tra banda, porten una informació
completament tendenciosa (hi ha
agéncies que donen informació gra
tuita pagada, peró, per la nació in
teressada en la informació), el Cha
co no 'linda per cap costat amb el
mar.
Les divergéncies entre Paraguai
i Boivia vénen des de molt enllá.
Des d'abans de l'any 1879. Bolivia
s'ha manifestat sempre inclinada a
la pau; la prova és que, a les re
petides pretensions del Paraguai,
signa tres tractats cedint part deis
terrenys del Chaco que li perta
nyien des de la seva erecció a Es
tat 'hure en el marc político-admi
nistratiu de l'Audiéncia de Char
cas. El Chaco Boreal, dones, ha es
tat, és, i ha d'ésser boliviá, ens diu
el nostre
AMB QUE COMPTAVA EL PARA
GUAI PER A INCORRER AL
CHACO?
Paraguai és una nació molt pe
tita; els seus habitants, peró, pot
dir-se que neixen i s'eduquen úni
cament per a lluitar. Récordeu
quan, una nació sense cap impor
táncia com és Paraguai, va de
clarar la guerra a Argentina, Bra
sil i Perú, i el que costé a aquestes
nacions doblegar la testa de la na
ció rebel i de sotmetre-la.
Paraguai té 800.090 habitants;
Bolivia quatre milions.
Ningú no s'apodera, per la força,
d'una cosa que és seva i —
si no hi
hagués raons més fonamentals i po
deroses —
bastaria la manera clan
destina, gairebé, amb qué el Para
guai aná al Chaco, i s'apoderé de
situacions i de fortaleses que de
sempre havien estat bolivianes.
En aquesta guerra no són dues
nacions les que lluiten solament. Hi
ha alguna nació collindant, possi
blement molt interessada en les mi
nes petroliferes que s'han deseo
bert al Chaco. Mai no podrá titilar
se a Bolivia d'haver efectuat con
traband d'armament, •puix que no
té port de mar. En canvi, a Buenos
Aires hi ha agéneies que recluten
voluntaris per a la guerra i, una ve
gada encallat el nombre duna ex
pedició són traslladats a Paragilai.
Naturalment que en aixó el govern
argentí no hi té res a veure; pero,
fa dubtar mol! de la seva neutra
litat.
Conculteu, 'només, per ter-vos-en
cárrec, la lista de morts a les flle
res de combatents, i, entre els para
guaians hi veureu un gran nombre
de russos blancs (emigrats), argen
tins i molts estrangers. Aixó prova
clarament les gestions d'aquestes
geréncies de reclutament.
D' altra banda, i,com compren
dríeu que una nació de tants pocs
habitants pogués sostenir tant de
temps una guerra constant anib una
nació cinc vegades més poblada?
Per força, i' per més guerrers que
fossin, haurien d'haver acabat les
energies.
Característiques del Chaco.
EL CLIMA I LES CARACTERISTF
QUES DEL CHACO
Bolivia és situada en un terreny
molt elevat. Per tant, el clima del
Chaco no s'adiu pas gens ni és gens
convenient per als seus combatents.
Paraguai, pero, gaudeix del mateix
clima i aixó fa que els seus soldats
no sofreixin tant en el front. A més,
les forces del Paraguai només han
de travessar el riu per trobar-se el
camp d'aedo béHica. Són dos fac
tors (habituats al clima i proximi
tat del Roe) que cal tenir-los en
compte.
Tothom din que el Chaco no val
la pena. Ho he llega, diu el boliviá,
en diversos diaris barcelonins. Pe
ró, és allá on hi ha els pous petro
lifers i és aquella terra la que té
un esdevenidor ciar quan a cultiu,
explotado de fusta, etc., etc.
?QUANTS MORTS CREJEU QUE
Hl HA HAGUT EN AQUESTA
GUERRA?
A aquesta pregunta arrufa les ce
nes: —Es una pregunta de difícil
resposta, ens din. Només sé dir-vos
que «In molts i molts; que noniés
en la 'tulla per a obtenir Oqueron
en varen morir uns den mil. Entre
els morts hi ha alguns familiars
meus, carissims; condeixebles i
companys de iota la vida per als
quals servo un record perdurable.
Ells han mort defensant la Pátria.
Ells han mort per un Ovare. que
no sé encara ben bé qué és, peró
que aquesta civilització ha fet le
gítim. Una •Iluita irracional d'ho
Continua a la pág. 8

6. 6 Actuació de
16lossal
Un grup exemplar
Si volea veure un Gral, model, anea a visitar antb deteniaterzt el Grup 86,
"Pau Claris". Si tenia ganes d'aprendre i estudiar técnica fejocista, aneu a l'Es
cola d'aqueix Grup que lant honora la Federado.
Fou amb mona d'un <tete d'ojrena de les activilais del Gral, al Dr. Bona i
Consell Federal, que tinguérem ocusió de veure personalment alió de qué és cal.
paç la F. J. C. de C. per miga deis Grups ben estructurats.
..E1 President del Grup, en el seu parlament, dernanava que els meznbres del
Consell donessin en aquells moments l'orientado necessária a lotes aquelles co
ses que ells creguessin deficients; i nosaltres, que tinguérem el goig d'assistir-hi,
pensávem, en la intimitat del ilustre cor, de com érenz nosaltres els qui havíem
de demanar que ens nzostressin Inés coses, znés iniciatives, nzés técnica, pui.r que
no érem altra cosa que uns altunnes més, que anávem a aprendre alió que la cons
tancia, la ptiresa d'intenció i la fe en un ideal haviert creat en el si d'un Grup
fejocist a.
Els que sabem el que costa un Grup; les dificultats sense nombre; la incons
tancia deis xicots;.les seves necessitats económiques, no podiem inezzys que veu
re el miracte de Détt en aquell casal tan ben orgazzitzat.
Potser cm direu, per qué Dé,, no realitza un miracle a.cada Grup. I jo us con
testaré que Déu sois els fa a tots aquells Grups que se'l rnereixen. I el Grtzp,"Pau
Claris" és d'aquests. Huyen de saber que aquest Grzzp posseeix la clan que obre
les deus de les divines ntisericórdies. El Grup 86 és un Grup que pos.leeix un
nucli de militctnts apóstols, que sentezz la vida d'Aedo Católica en el fons de llar
ánima i que aspiren a la máxima perfecció possible, per arribar a la unió última
amb Déu, amb Dei,. Té un nticli de militants de comunió diaria que forgen llurs
consciéncies en el respectiu Director espiritual; que no descuiden la meditació
diaria... Com pot deixar el bou Déu de protegir un nucli tan selecte! Si tots els
Grups tinguessin una secció de pietat tan ben organitzada com el Grup "Poli Cla
ris", no ho dubteu, tots serien com el!!
La Federado és una gran obra; i és obra de totsl No és obra d'exclusivismes,
és obra en la qual tots els seus membres han aportat el set] gra de sorra per bas
tir, per anar bastint l'edifici 'imane de la torcer més gran que ha de posseir l'es
piritualitat de la Catalunya futura. Utopies? Illusions? Deixeu-ho en marts de
Déti i el lemps parlará per nosaltres.
La F. J. C. de C. és la peça teixida umb infinitat d'izziciatives, d'idees, de rea
litats, d'actuacions izzconegudes, de sacrificis, de rentizzciaments, de pregáries,
tot mogut sola l'impuls d'un ideal: la salvació del mon.
El Grup "Patz Clarís" és un Grup de mestres. D'ells sollicitem la seva col
lctboració un cop tinguin definitivarnent estructurada lo seva vida. Tots els seas
purzts de vista procurarem estudiar-los detingudameztt. No dubtem que una lium
clarissima es fará per als altres Grups a mesara que artera divulgtmt la seva téc
nica orgarzitzadora. El próxim Manual de la F. J. C. de C. li deura moltes sugge
réncies que, d'ésser portades a la práctica per tots els nostres Grups, represen
tarla l'acreixement d'una més intensa vitalitat.•
Desitgem que l'exentple del Grup 86 sigui imitat. En definitiva són els Grups
els que forgen la Federació. Aquesta será alió que els Grups• vulguitt que sigui.
Hurra pel Grup "Pau Claris"!
Primera revisió trimestral del
Girones
El 24 de febrer passat
•
se celebra a Girona, al
collegi de lant Narcfs, la primera revisió trimes
tral del Gironés.
Després del Reces, efectuat en la capella de
l'esmentat collegi gentilment post a la ncrstra
dIsposicio pele Germans de les Eseoles Cristianes,
comença l'Assernblea. Presidí en Bonaventura Ser
vítja, president de la P. C. del (lirones, a la dreta
del qual prengueren seient el Rnd. Llu's Amat,
Consillani comarcal; en Ramon Noguera, Presi
dent de la U. D. de J. C.; en Joan Manresa, cap
de Pietat de la U. C. 1 delegat del Grup "Santa
Espina de Gasea de la Selva ; el delegat del grup
"Sol Ixent", del Pont Major ; el delegat del grup
"Cultura i Esbarjo", d'Anglés; en Josep M. Gi
nés, cap diocesá de propaganda ; el President del
Crup "Sant Nards" 1 el Secretani de la U. C. en
Jaume CasadevalL A l'esquerra del president
Mosén Evarist Fellu, el Dr. Noguer, el lind. Fer
ran Forns 1 els deis grupa "Sant Cugat" de Salt
1 "Montserratí" de Girona.
El president de la U. C. obra la sessió 1 el Se
cretari Ilegelx la memoria de la Unió Comarcal.
Pren la paraula en Joan Manresa, del Grup de
Cassa, el qual glossa la pietat en els grupa 1 de
mana a tots els que efectuin el reces mensual. En
acabar és ovacionat
Hi ha un canvi d'impressions entre els dele
gats deis diferente grupa de la comarca sobre la
vida de pietat. Tothom queda agradablement sor
prés al constatar que gairebé tots els grupa efec
tuca amb regularitat el reces mensual.
S'entra a la segona ponencia, a carree d'en Jo
sep M. Bonmatí, delegrat del Grup d'Anglés. En
acabar el seu treball és també molt aplaudlt.
De la mateixa falsó que després de la primera
ponencia, hom s'entera per mitja deis delegats
de grup, de l'estat de comptes amb la Tresoreria
Comarcal. La majoria es troben amb déficit, pero
prometen posar-se al eorrent.
La tercera ponencia la desenrotlla l'ande Pa
lahí, president del urup "Sant Narcís", de Giro
na. Comença donant les grades a tots els grupa
que respongueren a la crida que els féu, des de
la seva presidencia, per a formar la Comarcal.
Explica extensament la missió dele capa de colla
1 afirma que els grups que assoliran un major
esplendor seran els que els hauran organitzat
millor. Es congratula de qué en el grup que ehl
representa, el Grup "Sant Narcfs", tingui aquesta
organització —
els capa de colla —
una estruc
turació ferma, adquirida mitjancant el funciona
ment de les Secciona Parroquials.
Seguidament s'entra a la discussió deis Esta
trata de la U. C. Després d'una breu discussi6
P. TARRES CLARET
queden aprovats, acceptant, perb, algunes esme
nes presentades.
Per acabar, Mossén LluLs Amat, Consiliari co
marcal, dona les grades ala presens a la Revisló
fa vots perqué en les succesives augmenti, encara
mes, el seu nombre.
I, finalment, clon l'acte el .President de la
U. C. del Girones amb un breu parlament. Tothom
en surt molt satisfet i entuslasmat Certament,
s'ha aprofitat molt be el t'etapa.
F. S.
IV Revissió trimestral del Valles
oriental
Amb un éxit extraordinari es celebra el pas
sat diumenge dia 24, a la ciutat de Granollers,
la IV Reviejo Trimestral, amb l'assistencia de de
legats de gairebé tots els grups que formen la
Unió Comarcal, alai com tamb( de futura fejo
dates de pobles desconeixedors de la Federació,
els quals vingueren per sentir viure-la I ensems
concretar 1 organitzar aquests nous grupa.
Seguint l'ordre del programa a das quarts de
non, comengá la missa, actuant de celebrant Mos
sea Llumá, Consultar! de la Unió Comarcal de
La Maresme, el qual també ha dirigit el Reces. La
plática preparathria ha versat sobre la "Vida de
l'Eucaristia", havent-hi concorregut una 50 mili
tante.
Tot seguit ha tingut lloc resmorzar de germa
na? 1 a continuado ha comencat la primera me
ditado sobre el principi 1 fi de l'home; la segona
sobre l'apostolat del fejocista i I'Lltima de la
ncessitat d'un Director espirtival. Com de costura
s'ha celebrat un solemne Vía Crucis.
Mossén Lluma ens ha fet sentir la gran tasca
d'apostolat i la necessitat ineludible de tenir
un bon Director espiritual, demostrant una vegada
mis la gran conelexnca que té de la joventut I
com viu el nostre moviment.
L'Assemblea de la tarda magnífica i concorre
guda ; Ilegldes l'acta de la Revisid anterior I les
notes d'activitats deis Grupa, el ponent en J. Mau
President de la Unió Comarcal i representant
del Grup de La Garriga, desglossa el tema "Cape
de Colla".
Com a comentani /tomes direm que sentim no
hagués estat pres taquigraficament, guantes en
senyances no en podrien treure tots els Grups.
El Consillari Comarcal fa inenció de la tanda
d'exercicis que s'esta preparant de 1'1 al 7 d'abril
per joves solament 1 que Unirá amb la benedieció
de la bandera del Grup local i la de la Lliga
de Perseveranca.
Després de precs i preguntes acaba aquesta IV
Revisió, la nota mes intereasant, de la qual ha
estas l'asistéucia de representants, tal com ja s'ha
dit, de gairebé tots els grupa i sobretot de grupa
nona.
Déu faci que els actea que hem ressenyat siguin
prodiga en éxits per tots.
Magna vetllada
Organitzat pel Grup 111 de Sant Esteve de
Granollers i amb moda d'aquesta IV Revísió
Comarcal. -ha tiugut lloc una magna vetllada en el
saló teatre del Centre Católic a profi• del Se
cretariat General de la F. J. C. de C. per re
melar, encara que en poc, les monee deslieses que
té.
Per la Secció Dramática del Grup s'ha posat en
maleas amb tota propietat el drama en dos actea,
obra del nostre company fejocista en Joan Ar
mengol, quin tito' és "El bon carril". L'Un que
va tenn aquesta obra en la seva estrena en la
passada festa major vist superat en aquesta
segona representació, tributant a autor i actora
una esclatant ovació en cada final d'acte.
Seguidament el Dr. Pere Tarrés ha donat una
conferencia sobre el tan interessant tema "El per
qué de la Federació de Joves Cristiana".
Alludeix el drama suara ressenyat, remarcant
que La estat fet per un fejocista i la multitud
de casos idéntica que podrfem trobar. Parla de
'espera de cristia que infan la P. J. C. de C.
en ele joves, fent-los boas cristiane, com ele nos
tres avis, amb les seves practiques religioses del
Sant Rosari i de l'Angelus.
Fa metido de la joventut perduda 1 ene diu
que eh l com a metge podria citar-nos infinItat de
casos de joves corromputs, tirata a tots els vicie
i apetits de la cara i d'altres que millor fóra
anomenar nois.
La Federado demana católica convencuts 1 con
ta .per aconseguir-ho amb prop de 300 grups re
partits per tot Cataluuya 1 que cada dia van aug
Inentant. Continua dient que la Federad?) vol
conquerir els joves al Crist i salvar la patria de
totes aquestes Mines i fineix amb el erit de "Ca
talunya per Déu".
En acabar el Dr. l'arree una gran ovació corona
les últimes paraules, essent molt felicitat.
Acte segun és presentada una comedia per la
secció de nois, fent les delfeles del públic.
Vulguí Déu que es tregui tina profit de les
paraules del Dr. Tarrés 1 sigui tot Catalunya ben
cristiana.
Benedicció de la Bandera del
Grup "Juneda"
El ditunenge din 24, el Grup "Juneda" de la F.
.1. C. (delira amb un exit eselatant, la solemne festa
de la Benedieció de la seva bandera.
De bon matí es celebra una Missa de Comunió
General. en la qual, ultra una extraordinaria con
turrencia de fidels de la localitat, s'atansaren a
la Sagrada 'Paula una gran quantitat de joyas
militante de Grups forans, que volgueren aixf par
ticipar de la jola que ungía el car deis fejocistes
locals. Hl digué una ben sentida platica el reve
rend sacerdot i entusiasta coRaborador de l'obra
de la Federado Mn. Macarulla de la veina ciutat
de Lleida. Actuava d'oliciant el mon Rvnd. 1 esti
mat senyor Rector d'aquella parroquia, Dr. Faust
Riu.
Molt abans de llora anunciada per a comencar
l'Ofici Solemne, acaban el qual s'havia de celebrar
lacte de la Benedieció de la Bandera, les grane
nana (ter temple parroquial estaven ja completa
ment envaides de fidels i °ferien un aspecte im
posant.
El Dr. i Illtre. camelee de la Seu de Lleida,
fill de la localitat, 1ln. Eloi Refié, qui actua de
celebrant, cuida de la cerimoida religiosa, fent
després una emocionant allocució adient a lacte.
Apadrina la bandera la ilion distingida senyora
Maria Cartanyá de Torrent, neboda carnal de 111-
lustríssim i Itvadm. Dr. Cartanya, Bisbe de Gi
rona.
El cor de Filies de Maria, sota la direceió de
les Germanes Dominiques de la residencia de la lo
calitat, hl havia cantat duna manera ben remar
cable, una solemne missa.
Als vols de dos quarts de dotze, tal com tstava
anunciat, i alub l'espalosa sala del Teatre Foment
completament plena. d'un públie caldejat 1 entu
siasta, comenca lacte d'afirmado fejocista, que
fou un éxit indescriptible en tots conceptes.
Una vegada constituida la Presidencia, que fou
rebuda amb una °vació tancada, el President del
Grup local N'Isidre Mella, obrí lacte 1 comenca
Edicions Ignis
publicará dintre pees dies
L'Anticrist a les escotes
Un llibre del periodista Esteve Busquets
-Moles.
"L'Anticrist a les escotes" és un anatisi
d l'actuació dels Sense-Déti a casa nostra.
Es un reportatge viu del que passa a les
escotes anarquistes s comunistes. Es un patri
flet antirevolucionari. En "L'Anticrist a les
escotes" son desemmascarats ele seguidora
de Ferrer i Guardia. Es un crit del carrer
contra el perill del roig I el negre. En dl,
és recotlit fidelment el plany de l'home ha
mil, que vela atrofiada ?'anima dels seas
fills per l'escota laica. Com a liare de doc
trina, és un estudi de les causes que han
contribuit al desastre revo/ucionari de les
conques mineres de Ffgols I Astáries. La si
tuació deis obrers en /a primera, és estudia
da detalladament. Una vea d'alerta i un
encoratjament per ala obrera cristiana. Es
un /libre h ama.
Atiquiriu "L'Anticrist a les escotes".
El llibre valdra 4 pessetes. Als subscrip
tora eta será Murta a 3 pessetes. Ca/, per
tenir dret a dita bonificació, encarregar
abona del dia 15 de more e/ /libre a Obra
dora Grafics Favéncia, Borrel/, 229, Bar
celona.
el seu parlament amb una salutacid a la seva Ban
dera suara beneida, dient que era l'estel guiador
que els havia de portar pele camina de la respon
sabilitat, cota ho es la Federad?) pela joyas que es
tay desviats deis camina de la salvad& Regracia,
despréa, a tots els que han contribuit a l'esplendor
d'aquesta festa. Es rnolt aplaudit.
El militant En Josep Rosinach fa ús de la Pa
raula després, .1 després de demanar benvolenca
als que l'escolten, explica les vicissituds penan/
han hagut de pasear en l'organitzacib d'aquesta
fasta, que han hagut d'ajornar diverses vegades, no
pas per cobardia, com han dit alguna; el fejocis
ta que ha forjat el seu tremp en els cereles d'es
tudis, que ha gestat la saya formació obeint ele
dictats de la saya consciencia de catblics, consi
dera lletra morta la paraula cohardia. Din que l'es
nerit manifesta la seva intelligéncia per la seva
voluntat. L'home que es considera obedient a
aquest principi és el far que orienta. No aixf rin
conscient, que ni penes ni es preocupa d'estudiar
on és el 'loe que hi radica la veritat.
Acaba dient que mentre nosaltres no ens sor
thn de la nostra esfera que és un postulat d'amor,
tenim enfront nostre totes les passions reunidas
que son alimentades pela nostres enemics. Es llar
gament ovacionat.
Pel C. D. de Lleida, fa ús de la paraula el fo
gós 1 ardit militant En Ramon Sala, el qual en
evocar la significado de la festa que estem cele-
brant,alludeix en ótermes encomiástica la patri-
tica iilPhia d'En Maragall i (l'En Colmen'
Din nue el fejocista és jove i és jovial, que al
Crist també poden' servir-lo arnb l'aurepla de la
cara riallera i que som a més fervents patrlotes
clue sentim la patria, aquella patria deis Reís 1 deis
poetes, que és la veritable Patria. Aixb no priva,
perb, de viure a mes a mes la vida espiritual.
més espiritual és l'home, és més borne per
qué mis s'assembla a Jesuerist. Si es deixa do
minar per les passions, en canvi, no sera res mes
que una miserable bestioleta. Es molt aplaudit.
Seguidarnent, enmig duna ovació clamorosa,
s'aixeca a parlar En Ferran M. Ruiz Hébrard. Co
mdica excusant l'abséncia (l'En Millet, a qui as
sumptes d'orare ineludible retenen a Madrid. Din
després que porta una abracada dels 15.000 joves
que catan aplegats sota els plecs de les bande
res de la Federado 1 remarca que la bandera que
acaba de rebre les benediccions del cel, és una
gota mía en l'Are de Sant Martí de Catalunya.
No volem profits materials. no ens interessen ni
les actes ni ele enicufes. Venial a oferir alistes de
treball, de sacrifici, de vieissituds.
Nosaltres preveiem totes les dificultats. tant
se'ns en dona ; ho soporaem tot, eom dio l'Após
tol Sant Pan.
Venim a fer una Patria nova, una joventut
nova. Venim a treure to• alié, que enterboleix el
boa nom de la nostra tersa estimada. Volem ten
una joventut cristiana. Els Apbstols vivien en el
Crist 1 amb el Crist, 1 aiscb és el que volem fer
nosaltres, és el que ja fem nosaltres. pel profit
(l'un derná millor. Jo be de dir a tots els que
lluitem per aixo, que tenim promesa la Pente
costa, promesa que ens ha de ter forte.
Nosaltres no tenim enemics, fins ala que ene
odien els considerem els nostres germana. I abro
ells no ha comprendran mal, si no anem directa
ment a explicar-los-ho.
També hem d'ocupar-nos d'aquella que dient-se
catolics intenten de desvirtuar-ne les seves essen
eles. A aquests cal dir-los que de cristiane noinés
poden ésser-ho d'una manera. Que de Decáleg no
n'hi ha mes que un, 1 si no compleixen sino els
preceptes que els convenen, no fan sino que profa
nar-los teta.
No D'hl ha pron anant a missa de dotze i do
nant 10 céntima per les animes per a ésser catblic ;
el cristianisme no pot ésser si no és integral. Si
cal hem d'estar disposats a tornar a les cate
cumbes.
Crida a tots ele joves que l'escolten perqué
s'allistin a les files de reiteren de la Federado:
diu a les mares que hl obliguin ala seus filie que
els forcin la voluntat perqué hi ingressin. En la
Federado hi trobaran lotee les afecciona i alió que
no hi ha en les nitres organitzaeions.
El vent no us fael por. En pot ter als que no
tenen fer ni confianca. Poden tenir por ele de fe
migrada ; nosaltres, ala fejocistes, mal.
El demá és nostre. El nostre treball de sembra
dor. fruitará en la terra assaonada.
Una ovaci6 esclatant segellá la important pero
rado del senyor Hébrard.
Enmig d'un entusiasme indescriptible, salga a
parlar el Dr. Bonet.
Es voldria portar davant d'un canap, comerme"
client una vegada establert el silenei, per a fervos
la comparado del que és la Federado.
El valor d'un camp, guarda selacio amb el va
lor que pugui tenir el conjunt dele arbres que el
vegetin. I qué és el m611 sinó un gran camp?
Que val la societat? Qué valen ele hornee? Gai
rebé res, quan eón desferres. trossos d'hornee! La
Federado fa bornes! per alsó el seu preu és in
flan. Ele bornes no és possible de modelar-nos tan
carregts de prejudicis com estan. La joventut és
una pasta que es pot transformar i per alitó anem
a la joventut.
Nosaltres no som política ; no n'abominem per
aixo ; tothom té el deure de complir les seves obli
gacions Ile ciutadania. Perb la política desunelx
i nosaltres volem sumar. La política sembra odsi
1 nosaltres volem amor. Nosaltres no tenim ene
mies, no vellera tenir enemics, nosaltres estimen'
com a germana.
Remarca la !afluencia que exerceix en els Po
bles, la moda. Din que havia estat una cosa que
vestia. la moda anticlerical. Quina rialla provocava
el que aeava a missa!
Avui s'ha acabat tot aixe : Per obra de qui? Per
obra deis Fejocistes. Ene amb els seus cercles d'es
tudis, amb la seva premsa, amb ele seus concursos,
amb la saya activitat, amb la saya organització,
són la vanguardia, eón el gula de tot el jovent del
poble i per aliar ja no gosen a mofar-se'n perque
tractant de llana, una fosca instintiva els fa pre
sumir que tal vegada eón ells els que la porten.
La nostra Patria valdrá tant com minore si
gula ele arbres del seu camp. Joventuts que m'es
colteu, feo-vos cárrec del que tenim entre inane
amb aquesta obra. Cal una tasca d'organització
amb sacrifid 1 amb perseveranca.
Una victoria no s'obté sola. Cal que visquem
ele ideals per a ter-los triomfar. 509 grupa que es
donen les meas en aquesta sardana de treball 1
de lluita. bé són una garantia del triomf de demá.
I vosaltres heu de Per Grupa per totes les Pes
blacions de la vostra rodalia. Déu ho vol. Déu he
demana 1 heu d'ésser fidels a la veu de Déu.

7. la F. J. C. de C.
El vostre esperit de prosselitisme heu d'escam
par-lo per erren. Que no hi hagi poblet sense
un grup de la Federació. Si no ho aconseguiu,
haureu fracassat en la vostra vocema.
Parla també de la necessitat de,l'Avantguardis
me i estimula ala nene perqué s'aplegnIn sota la
bandera de la Federació en l'organització de LA
vantguardisme. Els fa prometre que constituiran
un grup.
Per acabar, c'adreca als diligente fejocistes de
Juneda i els diu que ara que ja tenen bandera,
és quan han de considerar-se més plena de res
ponsabilitat i els invita a qué amb eh l facin
promesa de fidelitat, sense irle mal no puguin
tacar el seu pur simbolisme amb a covardia duna
negació i la guardin com al simbolisme Inés sa
grat 1 més imperiós.
En acabar el Dr. Bonet el seu parlament, es
clata una clamorosa °vació que dura 'larga estona.
El senyor Rector de la localitat, manifesta
després la gran satisfacció que l'embarga, i amb
paraules plenes d'enlodó, ag,raeix a tete els as
istenta la participació que han tingut en el gran
erra de la festa i crida a tots ele joves de la seva
Parroquia pesqué s'allistin a la F. J C. de C.
El senyor Rector, qui en aixecar-se a parlar
ha estat rebut amb una °vació apoteósi a en se
uyal d'homenatge a les seves virtuts i a la seva
bonhomia. en acabar el seu parlament és nava
ment aplaudit entusiasticament.
Finalment, l'illustre Dr. Eloi Refié, fill de la
localitat, que porta la representació del senyor
Bisme de la Diócesi, en disposar-se a parlar és
objecte d'una imposant manifestació de simpatia.
Fet el silenci, comenca invocant el pas de l'E
vangeli del din. Creu que avui s'ha fet bona
sembrada, 1 desitja que 11 llavor no hagi caigut
en tersa eixuta, ni pedregosa, ni entre espines,
sinó que hagi caigut en -berra assaonada, penyora
duna bona sollita pel dema, fent que el ser' poble
sigui model de pobles cristiana, i sigui l'exernple
de ciutadania. Aixf ho espera i diu que després
ene alegrarem d'haver-nos estimats tots eom a
germans.
La seva breu, pero emocionant oració és subrat
liada per un esclat d'aplaudiments.
Acto seguit, tots els assistents dempeus, en
tonen en mig d'aplaudiments i visques, l'Flimne
de la Federació. I acaba lacte en mig del Inés
caldejat entusiasme.
A mes a més duna grandiosa assisténcia de
veins de la localitat, hi hern vist nombrosfssimes
representacions deis grupa de Lleida, Borges, Mo
llerrusa, Tárrega, Llardecans, Soleras (en forma
da), lbars, Albagés, Arbeca, Vallvert, GranVena
altres que sentim no recordar.
A les dues de la tarda, en el mateix local, s'hi
ba celebrat amb prop d'un centenar de comen
cals, l'apat de germanor que esteva anunciat. No
cal dir que lacte ha transcorregut en mig de la
més gran jovialitat i companyonia, havent-ssiii
pronunciat també nombrosos parlamente de sa
brosa espontaneltat.
A la tarda, encara ha tingut 'loe una ben con
correguda fundó religiosa a la Parroquia, i a la
nit, per tal d'arredonirla festa, els xicots del grup
local han danat davant d'unt molt nodrida con
currencia una el.,pléndida representacidoteatral que
ha assolit un ben frene éxit.
I ara permeteu que les darreres paraules del
cronista siguin de felicitació per als ardits xicots
de Juneda, i per tots ele entusiastes protectora
que han contribuit a l'esplendor de la festa, espe
dalrnent a la distingida dama padrina de la ban
dera, Na Maria Cortan de Torrent.
Una vegada acabada la festa, s'enviaren sengles
telegrames d'adhesió als Ilma. i Rdms. senyors
Bisbes de Barcelona, Ibissa 1 Girona, Drs. Iru
rita, Guix i Cartafia, respectivament, concebnts
(n aquests termes :
"Celebrada ocasión bendicinn solemnIsima diada
Bandera, Comunión General, Oficio, Acto propa
ganda, enorme concurrencia actos Grupo Fejocista
Juneda, reitera sentimientos filial absoluta adhe
sión. —
Melis, President."
VICTOR MARTI
Unió comarcal del Maresme
Festa de la benedicció de la senyera del Grup
"Itamon Llull", de Vilassar de Mar.
Diumenge passat die 24, tingué Iloc a la vila de
Vilassar de Mar la solemne resta de la benedicció
de la bandera del Grup fejocista "Ranion Llull"
i del banderi del Grup avantguardista "Jesús In
fant", essent també de clausura de la tanda d'e
xercicis espirituals que, organitzada per la par
róquia i Grup fejocista de la dita Vila, s'ha vin
gut donant durant la satmana del 18 al 23 del
eorrent, amb gran éxit, en la casa del Sagrat Cor,
de Vallvidrera.
Comenea la festa a tres quarts de vuit del latí,
amb l'arribada deis nous exercitants; a les vult
eomença la solemnial missa de comunió, 1 celebró
el senyor Rector de la parroquia. El Itynd. Mossén
Sehastia Regí, director de la tanda, després de can
tat el Credo per la immensa multitud que omplia
el temple de gom a gom, prepara els assistents
amb una eloqüent platica. Fu ressaltar la bene
dicció de la bandera, dient que el Maresme esta
de fasta per la benedieció duna altra barca. en la
qual s'hi aixoplugara tota la joventnt de Vllassar
de Mar. Seguidament tots els assistents s'acosta
ren a la Sagrada Tanta per a rebre el Cos del TI
moné i Patró per excelléncia, com féu veure Mos
sén Regf en la seva platica.
Acabada la misas, ele nona exercitants feren
la renovació de les promeses del Sant Baptisme,
essent donada la benedicció Papal ale assistents.
Tot seguir, apadrinades per En Joan A. Paipai
1 la seva esposa Na María Marfil. 1 Mercader, fo
ren benelides les senyeres dele Grups fejocistes 1
avantguardista, acabant-se l'acte de la parroquia
amb el cant deis himnes de la F. J. C. 1 el de
Perseveranca.
A les nou del metí i en el Patronat Social fingiré
lloc l'esmorzar de germanor, essent molt animat.
tot seguir es desenrotIla, a carrec dels "Falcons
de la Unió Local", de Mataró, l'exhibicitl de gim
nasia anunciada, ele gneis executaren admirable
ment una trentena de conjunte que foren entn
siasticament aplaudits per la concurrencia.
A tres quarts d'onze comenea l'acte d'afirma
ció fejocista. Formava la presidencia el senyor
Rector (le Vilassar Mar, Mn. Sebastia Regf, En
Joan A. Parpal, Dr. Tarrés, 1 Figuerola, del Cansen
Federal : Pelan. del Diocesa ; Pera Baquer, de
l'Obra deis Exercicis ; Josep Ros, president del
Consell Comarcal ; dirigente del Grill) de Vilassar
de Mar. i altres que sentim no recordar.
Comenca a parlar en Ros, del Consell Comarcal,
exusant l'abséncia del consillari Mn. Pera Lluma.
que es troba dirigint la revisitS-recés dele fejocis
tes del Valles Oriental. Després pasea a ter notar
el golg del Cansen Comarcal en veure la tasca
portada a terme pel Grup Remen L'un". ja que
abans semblava que esteva mort, penó ara 1 per
mili( deis Exercicis. s'ha sabut en el son Doc. Aca
ba eonvidant el Grup de Vilassar de Mar a actuar
conjuntament 1 dina del Consell Comarcal, per tal
de pujar de to l'espiritualitat del Maresme.
Parla després en Pelen, enaltint la formadó
espiritual per mitja dele Exercicis taneats, posant
tot el l'ostro goig 1 dolor. tots ele nostres sacrill
de per a ter que la tasca de formació sigui Per
fecta, per a poder Ilanear-nos a l'apostolat ben
segurs.
Manuel Figuerola, del Consell federal, exposa
l'ideal de la F. J. C. i din que no és fer, n1 con
elou, en triftings, esports, etc., sin6 que és el de
formar joyas cristianament 1 el de formar una
organització forta d'apóstols. al costat de la par
roquia, puix que d'ella som els ajudants, estenent
la nostra aceió en les fabriques, tallers, oficinas,
etc. Fa notar els resultats de la guerra que mata
l'espiritualitat del poble, la qual cosa dona pee al
materialismo actual. 1 peY• alzó és la F. J. C. mil
vol retornar amb la seva actuació l'espiritualitat
del nostre poble.
Pren la permita e senyor Pere Baquer, el qual
posa de manifest •I'Obra deis Exercicis, la qual
aplega tothom, rice i pobres. 1 tots els porta a fer
un petit repós (le la vida. i formar-los militante 1
apóstols de l'A cció Católica.
S'aixeca després a parlar el Dr. Tarrés, i amb
la seva paraula viva 1 facil ens exposa la par:
bola de l'Evangeli del dia, que fa referencia al
Sembrador. Al Maresme— diu —
s' ha sembrat
amb la llevó dels Exercicis, 1 s'esborrana només
de pensar que caigui en terreny que no produeixi.
Retreu l'obra dele Exercicis qni tancada i reclosa
ha llora, 1 grades a ella Catalunya aguanta l'es
piritualitat deis temps passats ; 1 per aixó, la téc
nica de la F. J. C., la qual prepara i forja l'espe
rit deis seus militante per mitjá dele Exercicis
Espirituals. .
Crist —
din —
ha lluitat 1 sofert parqué siguen'
sants. 1 cal que ho siguem. Acaba amb el crit de
'
endavant per la F. J. C., l'O. dele E. P. 1 per
les CC. MM., que lluiten 1 sofreixen per implantar
el regnat de Crist."
El senyor Joan A. Parpal piren la pasante i fa
memória de l'actuació i santedat de Santa Teresa.
qui fou una lluitadora, i no solament una mística,
com multe es creuen que són ele Santa. Compara
l'actuado de la Santa amb la deis senyors Ruiz
Tarrés, els guata eón com el mirall del que és la
F. J. C., o sigui Iluitadors i mística. Parla després
en nom dele Grupa de Vilassar de Mar, 1 diu que
sera des d'ara un dele Grups més fioreixents de
la F. J. C., puix que en la barca que avul han
inaugurat, 11' ha un boa patró, el senyor Rector,
i que la bandera que té porta el nom de "Ramon
Llull", que és ja tot un slinbol, 1 una creu ver
mella en el fons, que és un yermen de sang 1 de
sacrificis.
Finalment parla el senyor Rector, el qual dóna
les grades, especialrnent ale forasters que s'han
digna t acompanyarlos. Estil content —
din—
de
la llavor que ella sembratamb aquests actes. i
creo que ala assistents són terra ben abonada per
qué fructifiqui.
Exhorta els de Vilassar de Mar a aguantar sem
Pro ben alta la senyera per- més tempestats que
•
Revistó del Bais Llobregat celebrada a Sant Boj del Llobregat
el dio 17 de febrer darrer
•
singuln. i acaba amb les paraules Sur sum corda,
amnnt els cors, sempre avant.
Pote ale parlamente foren liargament aplaudits,
i els dirigente sortiren ben complaguts de la festa.
Per la present i en amo del Cansen Comarcal
del Maresme 1 del Gral/ de Vilassar de Mar do
nem les més expressives grades a tots ele que
han ajudat a fer que resultessin un exit els fletes
ressenyats.
JOSEP CASTELL.
Corresponsal.
MA T 1:(1.—Grup Pi Joventut" : S. Llinas i
Bes.
RIPOLL.— Grup "Tallaferro" : Eudald Canallas.
Admesos. Tromés carnet i instruccions.
Hevam rebut ja moltes enquestes, totee elles
Les eomentarem oportunament.
isteressantIssimes.
Corresponsals : a fi (le mar; acaba la respecte
a les enquestes.
aptclarniant L
, pire costipats rtas.
Venda:ceprrau. ursoffirics gELAQ
-rmaadAlrew PUJO( (VILLIEll
MULIKOMISTAI
Milers de copies amb un sol original de
lextes, dibuixos, solfeig, colors, escrits,
etc., fins a 22 x 32 cm. Treball senzill.
L'AYESHA treballa sense PASTES ni
GELATINES amb els mafeixos elements
i sisfemes qu'els aparells que valen milers
de pessefes. L'AYESPIA costa 60 pfes. i
es un MULTICOPISTA de LUXE per
fofa la vida. Reierencies d'infinitat de
clienfs. Per defalls sense compromis, dema
nils al REPRESENTANT per CATALUNYA,
ANGEL PINA
Aragó, 401-Tel. 52289-BARCELONA
BUTLLET1
Nom
Adreça Poble
(Enviar segell O.156 pu le 'esmera)
!librería L'Escón
Petritxol, 2 -
BA BEELONA
DARREBES PUBLICACIONS
LA MISERIA DEL DINER d. 3 a
COM NOSALTRES LERDO
NEM d. b. 3 a.
UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.
ADQUIBIC-LES
PAPER DE
FUMAR
•
CARLETS
OR I E Ni TA DOR
GRUP "SANTA EULALIA", DE SARRIA.
_Conferencies Quaresmals 1935.
I. Immoralitat en la premsa.—Dia 14
de marc. Par E. Busquets-Moles. Periodista.
II. Immoralitat en el einema.—Dia 21
de marc. Per Francesc Monfort. CrItic ci
nematografic.
III. Immoralitat en els costums.—Dia
111 de merc. Per F. Ruiz i Hebrard. Cap
de propaganda de la Federació de J. C.
de C.
IV. Immoralitat en Pamor.—Dia 12
d'abril. Pel Dr. Pare Tarrés 1 Claret. Metge.
V.
•
Enfront la iramoralitat, cal formar
una joventut cristiana, sana 1 moral.—Dia
17 d'abriL Per Félix Millet i maristany.
l'resident del Consell Federal.
Totes les conferencies, a les vuit de la
vetlla, al 'local del Grup "Santa Entalla",
Gratis, 3. balsas.
"JOVENTUTI I CASTEDAT"
Aquest és el títol de la conferéncia que
el Dr. Pera Tarrés i Claret donara e/ di
bous, 21 de mere, al local social del Crup
Central. nuca Sant Josep Oriol, 4, lar, 1.a.
Hl eón convidats iota ele .fejocistes.
DINER DE SANT PERE
Suma anterior 312'75
F U TBO
A CTES A CELEBRAR. 17 MARC
pOIVATIUS ILEBUT,.: PER AL PAVELLO
DE LA SAGR4DA FAMILIA
P. B.. 5 ptes.
Trn.frioeuto, 5 ptes.
Grup d'assistents a la I Revisió
Comarcal de la Selva, celebrada
a A rlideies.
7
34825
Els partits que havien de jugar-se diu
nionge passat dia 10, a causa del mal temps
han estat ajornats per al diumenge próanm
que queda /liare.
Hospitalet del Llobregat.—Matt, a les
onza: conferacia per Salvador Cassasses,
al co.col catóitc.
Corvera de Dalt.—Tarda, a les sis: Con
feréncia per F. M. Ruiz Hebrard.
Sant Cugat.—Revisió de ja Subfederació
Comarcal del Vallés Oriental. A la tarda
fi assistira el President Diocesa Dr. Pere
Tarreo.
Granollers.—Benedicció de /a bandera
amb assisténcia del senyor Bisbe, e/ dia 7
Arbneies.-- Les banderes després
d'ésser beneides. amb els padrins.
.9Tx

8. 8 Nostres i d'altres
REFLEXES
EL QUE HAURIA DE PODER-SE
DIR
Hem acompanyat un intint a:lúe
nostre a casa d'un senyor anciá res
pectabilíssim.
Profundament católic, hem panal
amb ehl abundantment de les actuals
calamitats nacionals i internacio
nals que s'abaten sóbre la nostra
Religió. La seva paraula era encesa
i la seva bona fe creiem indiscu
tible. Contra la maçoneria i el lai
cisme oficial ha fingid paraules jus
tes. La seva profunda,conviceió'Pau
reolava certament. I en canvi...
Mentre Phavlem esperat uns mo
ments en el salonet de posat
ja ho haviem advertit, i l'habi
tud de la conversació havia dissi
pat la distracció en els objectes
en les coses. Entre els quadres que
concaven tota una vida enamorada
de la própia professió, referéncies
mitológiques, reproduccions artísti
ques de carácter paga, gosariem a
dir, inunorals.
Es feien difícils les considera
cions en el pensatnent mateix. ?On
era el pudor que la doctrina cató
lica romana imposa als seas fldels?
Un retrat illuminá tot d'una el
significat <Paguen equívoc d'una ma
nera inconfusible. Era d'una dama
i amb tota probabilitat de la senyo
ra del nostre fi-lustre interlocutor.
Sobre un escot amplíssim, cridaner,
exagerat, una creueta de brillants.
Quantes coses hattriem volgut dir
que no podlem dir! Amb quina cla
redat s'havien dissipat una consi
derable part de les incomprensible-5
causes de la crisi religiosa que es
távern comentant! La sensualitat és
incomprensible amb Jesucrist.
Diu Papini, aquest gran conver
tit, que un abominable crim actual
deis enemics de l'Església és voler
fer confondre el mahometisme
culte de la sensualitat —
amb el ver
cristianisme.
¦V"'1144P-,
A. ORIOL ILACIló
Els (ladres entren a casa l'afi
ciónal a l'art modem.
Oreen de la F. J. C. de C.
neloAcci6 I ADMINIStRACIO:
Botera, 6, pral. : 'BARCELONA
Franqueig concerta
Les nostres conferencies
Un catalá a Rússia
El Dr. Francesc Santacana no ne
cessita ésser presentat als nostres
lectora. Prou conegut és pels .seus
recents reportatges a FLAMA sobre
Rússia. Per aixel l'amic Ruiz Hé
brard .el felicitá merescifdament en
obrir l'acte del dissabte passat.
I el Dr. Santacana comenlá dient
nos el goig que sentia de parlar en
tre un grup d'amics i que donaria a
Pacte un tó de conversa amical.
Parlit de la llegenda que s'ha fet
al voltant del misteni rus i conta
amb facilitat de paraula com nas
qué en ell la idea "d'arribar-si".
Parlará com a turista i per aixó la
seva conversa será un resum deis
seus articles.
Efectivament. A través de les se
ves paraules anem recordant,
aquels reportatges magnifies, amb
la diferencia de qué a viva ven ens
fa l'efecte de qué anem veient pri
mer les organitzacions de l'Inturist
o sigui l'agencia de viatges contro
lada per l'Estat, més tard l'arribada
a Moscou, després d'un viatge lent
i pesat per ternes on el paissatge
és tdistíssim per la seva monoto
nia...
Després anem deambulara amb ehl
pels carrers de Moscou, amb
tatge per a nosaltres que no sentim
aquella pudor que acompanya a tots
els russos i que el senyor Santaca
na assegura que és insoportable.
Estudia l'organització de Moscou
en els seus diversos aspectes i amb
ell visitem les principals harriades,
hotel Nacional, pare de repós, es
labliments medicals, el Kremlin, et
cétera. Té paraules enginyoses de
crítica de l'arquitectura anffrquica
de Moscou i explica amb gran pre
Un catalá a l'Amacones
ve de la pagina 4
Aquest llenguatge deis indis que
ell parla, el "pararacuna", l'apren
gué a cópia de fer-los demostra
citins amb els objectes que tenia a
la má, aconseguint d'aquesta mane
ra entendre's amb ells, malgrat els
diferents dialectes que per allí hi
són parlats.
Els indis divideixen el temps
amb dues grans parts, quan plou i
quan no plou. Quan entren en l'é
poca de no ploure, llavors fan
grans festes donant grácies a la di
vinitat que és encarregada de la
pluja.
Quan moren, i després de ficar
los dins l'escorea d'un arbre,
acompanyen,provisions de menjar,
fruites i sagetes perqué pugui pas
sar el camí que ells creuen que va
a emprendre.
—A propósit, ?quina religió te
nen?
—Oh, no en tenen cap de religió
ni adoren cap mena d'ídol com a
suprem.
del Déu únic i veritable, ?qué
en diuen ells?
—Ells diuen que és per als
blancs, peró per a ells no. Aixó tam
1;é ho diuen d'altres coses que ig
noren: és per als blanes.
M'explica després que, malgrat
de no tenir ldols, creuen per aixó
amb una divinitat, que és la que es
cuida de la pluja; després també hi
ha com una mena d'esperit malig
ne que en diuen el "canaima", que
está en totes les malalties.
Li manifesto la meya estranyesa
que sempre he sentit a dir que els
tigres i serps són tan temibles, i
eh l digui el contrari, i em respon:
—El tigre és més difícil del que
sembla de trobar-lo, per l'espessor
cisió de detalls el barri o ciutat
xinesa.
La propaganda contra la propie
tat, la familia, la religió i a favor
El Dr. Santacana
del pla quinquenal és absorvent i
o constata amb una serie de de
.
Després és:la visita a la Kolkose
o grulla rus5a; que també coneixem
per mitjá de FLAMA. peró que avui
ens sembla, dablement interessant.
En resurtt, la conferencia del se
nyor Santacana fou interesantíssi
ma i els assistents que foren molts,
a desgrat del mal temps que feia,
aplaudiren llargament al docte con
ferenciant, al qual agraim una ve-,
gada més les Véves aten,:ions envers
nosaltres.
de la selva, i pel seti color es con
fon fácilment amb -Ceketatió,..i
quan se'n vol cac,ar aigun hem de
fer sortir els gossos perqué el cer
quin, i a voltes un sol gos el fa fu
gir a més córrer. Naturalment que si
deixeu una criatura sola al seu da
vant, ella s'espantará, es posará a
ahrrer i... és ciar, el tigre la perse
guirá i se li tirará a sobre.
•
—Miren, ni la serp "tragavena
dos" ataca l'home si se li planta
cara, i aixó que aquestes serps so
len amidar uns onze rnetres, i se'ls
diu "tragavenados" perqué es men
e
-
gen els "venados", que és com una
especie de cervol.
En anar-me a acomiadar li pre
gunto si té admiradors, i somrient
me d'una manera que comprenc
que no li agrada gaire que digui
admiradors, em diu:
, —Cada día rebo cartes en les
quals cm demanen que els vagi a
veure, tinc visites a cada moment...
ah! i miren —
em diu mostrant-me
un llibre dedicat a ell per l'Apelles
Mestres —
aquest Ilibre del senyor
ApeRes Mestres quan vaig dinar a
casa seva. •
I també sé jo que va dinar un
altre dia a casa d'en Puig i Ca
dafalc.
Quan ja tinc un peu al carrer Ii
die que n'hauria de fer un llibre
de les seves aventures i estudis, i
em respon:
—Sí, ja l'he començat.
Li remercio l'atenció i m'aco
miado d'aquest catalá petitó d'es
tatura, amb un nas refilat com una
llança i d'un somriure que tot just
ensenya les dents de dalt, el qual
corrent perills i aventures treballa
també per Catalunya.
JOSEP GARANGOU
Corresponsal
Parlant amb un desertor
de la guerra del Chaco
ve de la pag. 5
mes que no hi ha cap motiu que la
pugui justificar.
• .
Al Chaco els soldats es troben en
péssimes condicions, com no ha
vien conegut en la guerra europea.
Han de %llar contra la natura i
contra els enemics. No hi ha ma
nera de portar-hi menjars frescos
i la miseria, el clima. els insectes,
les febres, són altres tants elements
que tenen declarada la guerra a
ambdós bándols, que és, com si di
guéssim, a l'estupidesa deis bornes.
Moltes companyies en les seves jor
nades forgades a través de la selva
cap al camp de Iluita deixen inú
tils, en el camí, per malalties, pi
cades d'insectes, serpents, gairebé
la meitat deis seus homes que, o es
moren o han d'ésser hospitalitzats.
Els pocs que arriben al front són
mig morts de cansament, més aptes
D1MECRES DE CENDRA...
Les artistes parisencs reben les cendres, de mans de Mns. Ma
glione, Nanci Apostólic a París, en la vella església de Saint
Germain. (Foto. Keystone )
Les classes mitjanes
ve de la pág. 3
En aquesta doble evolució, a baix
més encara que no pas a dalt, tot
sembla, 4:loncs, en la majoria deis
nostres camps, prepara l'era de les
classes mitjanes, l'era d'aquestes
fortes famílies que hauran pogut
sobreviure a tots els malaltres tan
freqüents per desgracia!, en la agri
cpltura nacional, i que, després d'a
questa quasi-selecció natural; per
fectament adaptades a llur majá,
detentaran com a propietaris la ma
jor part de la terra de França.
Acabem aquest article sobre
aquesta paraula d'esperança, sense
oblidar tanmateix que el país base
i l'Aveyron són encara provincies
on les famílies hi són nombroses,
com no és pas malhauradament
així en la majoria de les regions
de França. La primera condició,
per el desenvolupament de la clas
per acceptar tranquillament una
bala al pit que per fer front a l'ene
rnic. El rnenjar és dolent i escas
seja. I el clima, per als bolivians,
acaba de fer el pes a totes aques
tes miséries.
Si la S. de N. no estigués ja prou
desprestigiada, fóra prou el seu
desencert i la seva negligencia en
aquest conflicte internacional per a
ensorrar-la definitivament. La S. de
N., conferencies, conferencies, con
ferencies. De tant en tant, qüestió
d'armament, sense pensar que mol
tes vegades el que juga amb el foc
fineix incendiat.
Per acabar, em plauria que maní
festéssiu que Bolivia anhela la pau.
Ho ha manifestat en diversos docu
ments a la Socieat de Nacions i
als cine pasos neutrals que actuen
a Washington.
"
PERE O'. MONTSERRAT
se mitjana agrícola. és que conti
nui a perpetuar-se.
de •
l'estatisme puixant. Aquest es
tatisme enclou la classe mitjana de
tots costas.
Es el més gran perill per l'esde
venidor de la classe mitjana. L'es
tudiarem més en detall res9umint
les respbstes sobre les causes de la
crisi de les classes mitjanes.
Notem de totes maneres, com un
símptoma d'esperanea, el desenvo
lupament d'una classe mitjana en
['agricultura, que ja assenyalava la
Resposta basca.
La terra ja no mor: es raciona
litza, arribant per coneentració a
constituir aquests dominis mitjans
que més convenen a una ampla ex
plotació familiar i d'una importan
cia almertys suficient per permetre,
amb l'empleu de les máquines, una
cultura racional capaç de deixar
per guardar-se de fred —
de boa en
mal any —
un raonable excedent
económic.
•
Provence.,«
-7:57 ,2 '