1. Can Suris
CitiLab
Document base per a la proposta d’usos i serveis
d’un centre d’innovacio Universitat/Ciutat per a
la Societat del Coneixement
Esborrany de treball. 2.0.
Artur Serra
Centre d’Aplicacions d’Internet.
Universitat Politecnica de Catalunya
Barcelona, 26 de juny del 2002
1

2. Index
1. Centres d’Innovacio de l’Era Digital
2. Pla Estratègic per a la Societat de la Informació i el Centre
“Catalunya en Xarxa”
3. Can Suris: el primer CitiLab o Laboratori Ciutadà
3.1. De Fabrica textil a Laboratori digital.
3.2. Infrastructures de banda ampla per a la comunitat local
3.3. Formació i innovació per a tothom
3.4. Els nous Digital Media
3.5. La nova cultura tecnologica
_____________________________________
2

3. 4.
1. Els centres d’innovacio de l’Era Digital.
1.1. Innovacio tecnologica i ciutadania.
La societat del coneixement necesita ciutadans del coneixement. A diferencia
de l’era industrial, la societat digital precisa de ciutadans amb un nivell de
formacio i qualificacio mes complexa i oberta al canvi. Es mes. La societat
basada en la generacio de coneixements, si vol mantenir el seu carácter obert i
democratic, demana ciutadans amb capacitat de generar innovacions en els
diferents camps de la seva activitat, profesional, familiar, personal. Els
sistemas d’educacio i d’innovacio dels diferents paisos s’estant adaptant a
aquestes noves exigencias. Instal.lacions dedicades a la difusión de les noves
tecnologies com el Tech Museum of Innovation al Silicon Valley
http://www.thetech.org/ o el Museo del Futur a Linz , Austria, pretenen
difondre aquesta cultura de la innovacio al ciutada del carrer.
La mayoria d’aquests centres son demostratius, tot i que permeten als
visitants diferents graus de interactivitat.
En lloc de propasar un “museu” mes, el que proposem es crear un nou tipus
de institucio, adaptada a les caracteristiques de la nova societat. Proposem un
3

4. centre de innovacio ciutada, un pont de conexio entre la recerca tecnologica
feta a les universitats i els propis ciutadans i ciutadanes, un laboratori ciutada,
o Citilab.
1.2. El Laboratori Ciutada
Aquesta nova proposta surt com evolució del laboratori de recerca universitari
i dels telecentres i centres d’acces a Internet actuals. La primera generació dels
mateixos ha estat basada en la idea de difondre les noves tecnologíes cap al
ciutada. A Barcelona tenim l’eixemple del Cibernarius al Forum Nord. A
escala internacional, moles son els paisos que estan implementant una
estrategia d’acces public mes o menys semblant (CAN, Canada, etc…
Si be, es necesari continuar aquesta via, creiem posible posar en marxa una
segona generació de centres tecnologics basats en la recerca i la formacio
avancada on el propi ciutada pot ser un actor de primera fila en la producció
de recerca i innovació.
Es tracta d’aprofitar la característica de Internet com sistema de innovació
distribuit. Internet esta permetent del surgiment d’ un model d’innovació
diferent als tradicionals, que obren la activitat de innovació a actors molt
diversos: universitats, escoles, empreses, sector sanitari, asociacions
4

5. ciutadanes, joves, grans, .... Aixi ho demostren ara projectes col.laboratius en
el camp informatic com Linux, el software obert creat de forrma distribuida a
Internet, en el camp da recerca cientifica com Seti@Home, un projecte
col.laboratiu per l’estudi d’intelligentsia extraterrestre, o en el camp de
l’activisme socials com les mateixes xarxes ciutadanes (Community
Networking). S’esta avançant en la idea de l’anomenada “recerca basada en la
comunidad” (Community Based Research), iniciada a Holanda fa decades pels
els “tallers de ciencia” ( Science Shops) holandeses. El mateix MediaLab del
MIT, http://media.mit.edu ara s’esta refundant en aquesta direcció d’obrir a
la generació mes jove les seves portes.
Els laboratoris ciutadans poden ser el lloc de generacio d’aquests proyectes.
Projectes d’innovació basats en una combinacio de coneixements tecnologics
nascuts de les universitats en part, i en part de les mateixes comunitats locals i
les xarxes ciutadanes. Serien en aquest sentit una nova funcio dels antics
telecentres o xarxes ciutadanes, espais multimedia ( Espace Culture
Multimedia, http://www.ecm.culture.gouv.fr/ ) una vegada cuberta el seu
primer objectiu l’alfabetització ciutadana. Els “citilabs” serien espais on el
ciutada no nomes se li considera “usuari” o “estudiant” sino actor amb
capacitat de creació de la mateixa societat del coneixement.
5

6. 5.
2. El Pla Estratègic per a la Societat de la Informació: el
Centre-Museu-Taller “Catalunya en Xarxa”.
El Pla Estratègic per a la Societat de la Informació presentat al
Parlament de Catalunya el 14 d’abril 1999 marca el començament
d’una politica coordinada i feta en consens amb la societat civil a
Catalunya en materia de societat de la informació . Dirigit per la
Secretaria de la Societat de la Informació del Departament
d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, aquest Pla estableix
una serie d’iniciatives i accions en un conjunt d’ambits destinades a
preparar a la societat catalana per ocupar el rol capdevanter a Espanya i
a Europa el papel que Catalunya va jugar en la revolució industrial.
En particular, el Pla destaca en el apartat “Societat i Canvi Cultural” la
necesitat de fomentar la participació ciutadana en la societat digital,
fomentant l’acces i la formació mitjançant un programa de telecentres i
foment de xarxes ciutadanes. En particular, i per tal de sensibilitzar a la
societat civil, la iniciativa 2 d’aquest apartat sugereix la posta en marxa
d’un Centre-Museu-Taller Catalunya en Xarxa amb l’objectiu de
6

7. “convertir-se en un punt fisic que materialitzi els fenomens de la nova
comunicació, la nova interacció i la multidisciplinarietat. En si mateix
el centre ha de ser a la vegada taller experimental, centre de formació i
museu de la Societat de la Informació”, donant la responsabilitat de la
seva posta en marxa a l’antic Comisionat (ara Secretaria) per a la
Societat de la Informació, Localret, la Corporacio Catalana de Radio i
Televisió, ens locals i agents privats.
La Universitat Politécnica de Catalunya, mitjançant el Centre
d’Aplicacions d’Internet, que va participar dins l’area Societat i Canvi
Cultural, ha treballat juntament amb l’Ajuntament de Cornellà en
configurar un consorci d’actors publics i privats per tal d’aconseguir
que l’edifici Can Suris, catalogat com patrimoni historis de la vila de
Cornella, pugues ser aquest centre. Aquesta es la proposta que fem
d’usos i serveis per aquest centre
7

8. 1.1.
3. Can Suris- CitiLab, Laboratori Ciutadà
3.1. De Fabrica Textil a Laboratori Ciutada
La fàbrica Can Suris reuneix caracteristiques uniques per convertir-se en un
dels nou simbols de la Catalunya digital.
Conve anar creant llocs singulars que donguin al ciutadà una referencia de la
direcció cap a on aquesta societat pot dirigir-se. Aquesta es la funció dels
edificis carregats de simbologia, carregats de valors. Pero a diferencia dels
edificis historics, ja consagrats i acabats, aquests nous centres de cultura
digital han d’estar conceptualment oberts, en construcció, han de ser llocs
experimentals en si mateix, propis d’una societat del coneixement. Can
Suris pot ser un d’aquests llocs.
Partim d’una fabrica textil modernista. Com informa la web de l’Escola Can
Suris: “La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil
local, va ser construida l'any 1897 recollint l'empremta estètica del primer
modernisme. La fàbrica va deixar de funcionar als anys seixanta”.
http://www.xtec.es/centres/a8037978/
8

9. Les fabriques modernistes son una expressió cultural cimera d’aquella clase
empresarial catalana que va fer d’aquest pais al mateix temps la “fabrica
d’Espanya” i el mirall de les avantguardes artistiques de l’epoca. Industries i
art anaven junts. Aquella Catalunya industrial es la que pot convertir-se ara en
la Catalunya digital.
Un primer problema es com transformar l’edifici Can Suris, respetant la seva
estructura i les seves caracteristiques artistiques propies en un edifici digital.
Com es pot pasar de fabrica de productes textils a laboratori ciutada. Quins
canvis necesiten fer-se a Can Suris per obtenir aquesta nova funcionalitat. Que
cost tenen aquests canvis.
El redisseny de Can Suris es en si mateix un projecte de recerca sobre quin
tipus d’edificis necesitem a l’era digital. Es tracta de donar continuitat al
projecte iniciat a i2cat pel grup Metapolis, “La casa es l’ordinador,
l’estructura es la xarxa”, http://www.metapolis.com , i al mateix temps,
respectant la reforma actual que preten conservar les caracteristiques
patrimonials de l’edifici.
9

10. Disenyar el CitiLab com un edifici de coneixement, es a dir, intel.ligent, pot
requerir alguns canvis com donar/li,
- memoria propia, de la seva historia com edifici
- capacitats de visio i de captació de l’ambient
- capacitat de parla amb el public, en especial els nens.
- capacitats d’aprenentatge i d’actuar com agent intelligent.
- capacitat de la seva representació en 3D i el seu posicionament GPS en
l’espai.
En resum, repensar Can Suris com un edifici de innovacio al servei dels seus
nous habitants
La idea es que cuan entris a Can Suris entris ja a un ambient intel.ligent, entras
a Internet. Unes webcams et comencen a grabar i ja ets a Internet. Si Can
Suris es un ordinador, quan entris a l’espai Can Suris ja entras a la xarxa. La
casa t’indentifica i es dona permis per fer coses. A la planta baixa interior
s’han de colocar les activitats pel gran public basades en l’acces en veritable
banda ampla, oberts al que la gent pugui sugerir. Total flexibilitat de l’espai.
Insistir en la idea de espai conectat, no PC conectat. Entres a un “intelligent
ambient” L’acces es realitza de molt diverses formes, no com en els tipics
cafes Internet.El identificador por estar a la roba. Roba intelligent
Es pot trobar una visió futurista molt interesant sobre Can Suris a l’any 2023
10

11. publicada per Jordi Rocosa i Ramon Montserrat a la revista La Factoria no2,
Feb 1997 en el 100 aniversari de Can Suris, “La Consagración de la Periferia,
http://www.aquibaix.com/factoria/articulos/rocosa2.htm
Projecte 1: Can Suris, CitiLab com edifici intel.ligent
Objectiu :redisseny de Can Suris com edifici intelligent al servei de
funcions de laboratori ciutada.
Direcció: Metapolis.
Participants, financiacio: Cisco Systems, Vertix,Departament Politica
Territorial I Obres Publiques
11

12. 3.2. Can Suris: Un centre d’infraestructures de banda ampla
3.2.1. El primer centre de Segona Generacio Internet pel ciutada, i de les
infraestructuras digitals de tota Catalunya
Can Suris es un centre demostrador de la Societat-Xarxa (Castells), de la
Catalunya en Xarxa. Per tant, la seva planta baixa ha de ser un gran centre
demostrador de la Internet en banda ampla, de les noves infraestructuras
digitals, obra de la que depen el futur de la societat de la informacio. L’estudi
que Localret fara public al Setembre 2002 mostra la importancia de desposar
d’aquesta base. I2cat per la seva part pot tenir a Can Suris el seu lloc
demostrador permanent. A Can Suris tindren el mapa de les infrastructures
digitals fet per Localret, el seu progres i la mostra de les seves Technologies
de desplegament.
Igualment, Can Suris servira com centre demostrador de la conectivitat en
veritable banda ampla per tothom. Es el primer centre de la Segona
Generacio Internet pel gran public.
12

13. Can Suris es el centre millor equipat en banda ampla de tota Catalunya. S’ha
de garantir que tots els ordinadors tinguin minim 2mbps bidireccionals, tant
fixe com wireless. Es un edifici conectat amb gigabit ethernet.
3.2.1. Un centre de xarxes en el sentit ample.
El Baix Llobregat es en conjunt la seu de les mes importants infraestructures
de comunicacio de Catalunya. Can Suris mostrara aquesta xarxa de xarxes. A
part de Internet2 Cans Suris ejemplificara la importancia de l’urbanisme de
xarxes, (Trambaix, autopistes, metro, aeroport, TGV,...). Can Suris esta al
centre de les xarxes de comunicacions metropolitanes, i de tota Catalunya. A
menys d’una hora de cotxe o tren (TGV) del 90% de la poblacio de Catalunya.
Es un centre amb una visio integral de les xarxes. (veure G. Dupuy,
L’urbanisme de reseaux, 1992),
Finalment es un centre obert en horari de treball les parts de producció i en
horari festiu, les parts de demostració i festives. No esta obert les 24h, pero si
amb un horari mes adaptat al visitant que altres museus i centres semblants.
Projecte2 Can Suris, el primer centre de Segona Generacio Internet pel
gran public.
Objectiu: Conexio de Can Suris a 1 gigabit a Internet2 i establiment d’una
13

14. ICT (Infraestructura Comu de Telecomunicacions) per garantir 2 mbps a
cada usuaris tant fixe com wireles
Direcció: i2cat/UPC, Grup d’Acces. Sebastia Sallent, Cristina Cervello,
Josep Paradells, Gabriel Junyent
Participants/Financiacio. UPC, Al-pi, Localret
Activitats a la planta baixa,
a) El e-Bar.
El e-Bar es un centre de reunió en banda ampla.
El café disposara d’ordinadors tant fixes com laptops aixi com iPaqs i tot tipus
de wireless.
Projecte3. e-BAR,
Funcio: Lloc de trobada, conversacio, generacio de idees I projectes.
Disseny: H. Milla.
Fons financiacio: Autofinanciat
b) Nova Biblioteca
Can Suris inaugura la primera biblioteca integrament digital multimedia, amb
capacitats de impressio, amb un cost basic. Introduim en la nova biblioteca el
14

15. video on demand, la cartoteca o mapes digitalitzats, i el llibre sencer.
Projecte Nova Biblioteca
Primera col.leccio integra de llibres, videos, mapes totalment digitalitzats,
amb capacitat d’impressio a un cost raonable. Biblioteca multimedia amb
productes copiables a preu raonable, per us individual.
Disseny: Federic Monras,Enciclopedia Catalana,
Participants|Financiacio: Institut Cartografic, TVC, PIE, Cinemateca de
Catalunya, ...
c) Lloc de jocs
Es l’espai per a les escoles, les dones, les families, els joves i els nens, els
avis, els natius i els inmigrants. El joc es una forma de començar la innovació.
Pels nens petits (Elisava). Jocs bons (Fomenten l’innovació), Jocs dolens
(Fomenten la repetició i la manca de imaginacio). Sortir de la dialéctica
Videojuegos/no videojuegos.
Projecte5. cAN SURIS, Lloc de Jocs
Jocs per nens
Jocs per joves
Jocs per Pares
Jocs per Tercera Edat
Director. Elisava UPF, UPC-FIB, Escola Multimedia FPC.
Participants: Empreses de jocs
15

16. d) Serveis d’ informació i exposició de projectes digitals
La Secretaria per a la Societat de la Informació i els diferents socis de Can
Suris, inclosos els diferents col.lectius ciutadans, han de poder disposar de
llocs d’atenció al public que informi dels Projectes de la Societat de la
Informació a Catalunya i a d’altres paisos. Es necesaria una sala
d’exposicions, el lloc on es mostren que es la SI a Catalunya, que projectes es
fan, qui els fa, com s’els pot conectar, i si es posible,fer-lo.
L’atencio per videoconferencia permetra oferir el servei d’atencio al public.
Projecte 6 Can Suris Expo
En col.laboracio amb la Fira de Cornella, Can Suris pot organitzar
periodicament Exposicions de projectes, nous productes o sistemes de la
Societat Digital. Que es podran mostrar en format digital o fisic.
16

17. 3.3. Can suris: formació i innovació
Un Centre de formació tecnologica per tothom
El seguent objectiu de Can Suris es la formació tecnológica per tothom, a la
que es destinara la segona planta.
Despres de l’acces i la mostra de proyectes a la planta baixa, el ciutada pot
trobar al primer pis, com s’han fet aquests proyectes. Es pot formar. Se li
ensenya no les eines sino el coneixement que ha produit aquestes eines: la
enginyeria, el disseny, la programacio, com construir xarxes, com construir
proyectes de recerca, com trobar financiacio,….
a) La formació comença per la introduccio al mon Internet i dels ordinadors.
La formació tecnológica es la base de tota la formació que donara Can Suris.
L’objectiu es cubrir aquells ambits no cuberts prou per la formació reglada.
Una prioritat seria la formació per al treball i els treballadors. La
col.laboració amb empreses i sindicats es clau.
b) A continuació, la formació incloura els aspectes de la nova economia, la
nova societat i la nova cultura que s’esta desenvolupant sobre aquesta nova
infraestructura. L’experiencia pionera de CornellaNet en el camp de la
17

18. formacio s’incorporara. Tambe es molt important la col.laboració amb el mon
de l’empresa i del treball.
Can Suris dona una especial atencio a la formació dels formadors de la
societat de la informació. En el camp de les xarxes ciutadanes ja hem cubert la
primera etapa d’usuaris i veiem necesari formar formadors. Ara ja parlem que
els cursos no son suficient. Que fa falta una mena d’Escola de Xarxes
Ciutadanes, posible primer pas d’una Universitat de la Societat del
Coneixement.
La didáctica de la nova formació es diferent a la de l’era industrial. Les
habilitats i coneixements requerits son diferents. Es tracta de formar
innovadors, gent amb capacitat d’encetar projectes, d’asumir riscos, d’obrir
nous camins. Si la memoria era la eina basica de l’ensenyament tradicional, i
el raonament la base de l’ensenymanent modern, la inventiva i la capacitat
d’innovació es la nova habilitat clau a aprendre a l’era digital. La
col.laboració amb els mestres d’informatica de les escoles i instituts i amb els
profesors universitaris es clau. La metodología docent ha de canviar: de la
“lectura” hem de passar al “projecte”. Aixi acabem en els projectes
d’innovació.
18

19. Al final del periode d’acces i del de formació i amb unes proves superades se
li pot donar al socis de Can Suris un “carnet de capacitat investigadora” com
membre col.laborador del Citi-Lab, que li permetra participar en els projectes
de innovació i recerca del centre.
3.3.2. Un centre de projectes d’innovació fets per la comunitat
Can Suris es un centre per mostrar els projectes de la SI a Catalunya, i a la
vegada per generar projectes nous, que poden sortir de la interacció dels
ciutadans amb el mon de la recerca academica o empresarial, i de la mateixa
interacción entre els propis ciutadans.
a) Projectes ja en marxa com i2cat o la AOC.
Dos grans projectes estan en marxa en el moment de
començament del Centre Can Suris, el projecte i2cat i el projecte
Administracio Oberta de Catalunya.
El primer projecte, i2cat, http://www.i2cat.net es un projecte
d’innovació pel desenvolupament d’una infrestructura de Internet
en banda ampla i un conjunt de aplicacions i serveis avançats.
Esta presidit pel DURSI i dirigit per la UPC, amb un consorci de
grans empreses i quatre clusters tematics que inclou decenes de
19

20. petites empreses i institucions col.laboradores. Forma part de la
comunitat de projectes i2 internacional.
Aquestes son les arees o clusters de treball d’i2cat:
Es planteja que el projecte i2cat tingui una seu permanent a Can Suris, i que
aquest centre sigui un demostrador i formador permanent de la seva
tecnología i serveis.
20

21. En particular es tracta que cada cluster tingui un nucli responsable que pugui
organitzar els seus projectes, la seva formació i les accions demostradores
adients.
El segon gran projecte es el de la Administracio Oberta de Catalunya, basat
en la creació d’un portal amb tots els serveis de l’administració al ciutadans.
Esta dirigit pel Consorci AOC, i gestionat per l’empresa Punt CAT. Una
col.laboració ja esta iniciada entre aquests dos projectes.
La idea es que el projecte AOC tingui un centre demostrador i formador a Can
Suris.
Tan i2cat com la AOC son projectes iniciats per l’Administració o per les
universitats i empreses. Una via pel seu desenvolupament es l’augment de
nous actors ciutadans dins aquests projectes.
P.e. Invitar a les xarxes ciutadanes o a les tv locals a participar a i2cat creant
nous canals de tv per Internet d’interes local, o aumentar la participacio de les
escoles en el projecte Canal EDU 365, tv educativa per Internet. Can Suris pot
oferir espais i facilitats d’intermediació a aquests colectius ciutadans per
participar en aquests projectes, o per conectar colectius ciutadans o de PIMES
a grups de recerca per satisfer les seves necesitats. Es l’anomenat model de
broker o intermediador, “research brokering model”.
21

22. b) Projectes nous iniciats per Can Suris.
Pero ademes Can Suris pot ser viver de nous `projectes de innovació, ajudant
a crear un nou equip de recerca entre la organització local i el grup academic o
de PIMES. Es el “model de formació d’equips” o “team model”. En tots el
casos les caracteristiques dels projectes d’innovació que Can Suris promoura
son aquells que comportin una col.laboració entre el mon de la recerca
tradicional i les organitzacions ciutadanes de diferent tipus. Es a dir
l’anomenada “recerca en base comunitaria” o “community based research”
http://www.loka.org/crn/pubs/comreprt.htm per a promoure la societat digital
a Catalunya.
Un soci col.laborador privilegiat de Can Suris poden ser els profesors/tutors de
recerca dels centres d’ensenyament tant superior com secundari o primari. Els
estudiants de bachillerat de Catalunya han de fer un projecte de recerca. Es
tracta d’invitar a estudiants de doctorat o estudiants de bachillerat que han de
fer el seu projecte de recerca que col.laborin amb Can Suris en fer una recerca
que faci avançar la societat de la informació a Catalunya en benefici dels seus
ciutadans. Cada any, ExpoRecerca Jove del INICE,
http://www.inicecatalunya.com / es una fira de projectes de recerca dels
22

23. estudiants de Catalunya. Can Suris pot oferir-se com seu d’aquesta interesant
iniciativa.
Una relació `prioritaria en aquest sentit s’establira amb les principals
universitats de recerca del pais, en particular amb l’UPC, http://www.upc.es
que ha estat l’impulsora principal d’aquest enfocament. Tambe l’institut IN3
de la UOC, aixi com altres equips de recerca en SI de totes les universitats
catalanes poden tenir un espai de presentació i difusió dels seus projectes a
Can Suris, el clearinghouse o centre d’informacio de tots els projectes SI a
Catalunya.
Aquesta activitat es realitzara en col.laboració amb l’Observatori de la SI de la
Secretaria de la SI del DURSI. Una representacio 3D de la Catalunya digital
pot ajudar a identificar millor els diferents projectes, institucions, equips i
persones de la SI catalana.
Pel desenvolupament de nous projectes es proposa seguir la metodología de
“participatory design” o diseny participatiu. Aquesta es va desenvolupar per la
comunitat d’informatics escandinaus als anys 80s per permetre als sindicats i
al mon del treball participar en el disseny dels sistemes informatics, fet que
augmentava enormement l’acceptació d’aquests sistemes pels seus usuaris. La
23

24. Conferencia sobre Disseny Participatiu es fa al 2002 a Malmoe , Suecia.
http://pdc2002.interactiveinstitute.se/
Es tracta doncs d’extendre el disseny, com enfocament basic per al
desenvolupament de noves tecnologies al maxim de sectors socials implicats
en el seu us. La construcció d’una societat de la informació sostenible
requereix la participació de la mateixa societat en el seu disseny i
desenvolupament. Aquesta es la hipótesis de treball basica del Centre Can
Suris com Citilab. I per facilitar aquesta activitat es proposa la creació d’una
plataforma de laboratori virtual, adaptable a qualsevol col.lectiu o projecte.
Projecte: Projectes de recerca ciutadans
Es tracta de crear entorns virtuals per a la innovació, a partir del concepte
collaboratory de la NSF, adaptat per i2cat en diferents entorns com
pharmacollab,etc...i per tirar endavant projectes P2P, peer to peer, o de igual
a igual.
Director: R. Sanguesa, A. Serra, Centre d’Aplicacions Internet.
Participants|Financiacio, DURSI, empreses, ajuntaments, col.lectius
ciutadans.
24

25. 3.4. Can Suris: Nous Digital Media
Una vegada el ciutada ha accedit a Internet, s’ha format i ha començat a
participar en els projectes d’innovació, acaba amb una etapa de difussio del
que ha fet. Els mitjans digitals interactius obren la possibilitat a tots els
ciutadans de ser realment actors en la nova arena democrática.
La planta superior de Can Suris pot estar destinada a la construcción i
produccions dels nous mitjans de comunicacio digitals de l’era Internet, aixi
com a explorar el nou mon del coneixement en convergencia entre l’art, la
ciencia i la tecnología.
Video streaming, produccions en 3D, videoconferencia de alta calidad,
produccions en HDTV o produccions de entorns de realidad virtual en forma
de nous canals de tv local per Internet, tv de recerca o de formació feta pels
mateixos investigadors o escoles, pensada per donar capacitats d’actuacio i
participacio al ciutada a l’era Internet es la funció d’aquest espai. Noves
formes de producció artística, com p.e. un canal de flamenco per Internet, o el
Liceu a Cornella (la recepcio de operas de El Liceu en velades nocturnes, ) o
un entorn de videoconferencia entre ciutats europees, son opciones
tecnológicamente factibles ja.
Projecte Estudi Obert
25

26. Es tracta de crear un estudi per a la creacio de programes de tv per
qualsevol col.lectiu ciutada, empresarial, d’escoles,...
Director. H. Milla
Participants|Financiacio.
26

27. 3.5. La nova cultura tecnológica
3.5.1. Predre la por a la tecnologia
La tecnología dona por. Aquells ciutadans que vulguin coneixer els
problemes mes intrincats de la tecnología, perdre/li la por, abordar les
dificultats mes greus que es plantejen a l’era digital, encara hi tindran un lloc
a la seva disposició. El lloc mes arriscat, el mes dificultos, el mes solitari,
aquell on el disseny de les maquines depen en gran mesura en la seva propia
capacitat de disseny de si mateix com persona.
La por es fa creure que hem de posar limits a la tecnología amb l’etica, que
tecnología i essers humans estan oposats. Aquí aprendrem que la mateixa
tecnología te una etica propia, la etica de la innovacio. Que la tecnología es
humana, i que l’esser huma es tecnologic. Que la tecnología es la nostra
cultura.
Can Suris ha de permetre al ciutada que vulgui aprofondir en la definició de
quins son els valors de la nova era digital. A mena de hipótesis de treball
proposem treballar inicialment sobre aquests tres:
o El valor de la innovació i la recerca.
o el valor de la cooperació i del treball en xarxa i
27

28. o el valor de la identitat local compatible amb la globalització.
El primer valor es el de la innovació. Els paisos industrialitzats, i Catalunya
ho es, (i Cornella encara mes) estan pasant de ser societats-fabrica a societats
de coneixement, societats-laboratoris. Catalunya esta evolucionant de ser la
“fabrica d’Espanya” a ser un Laboratori Digital avançat de la nova Europa.
Catalunya pot ser la regió experimental i de serveis avançants del Sud de
Europa, regió capdevantera de l’Arc Mediterrani Occidental.
Doncs be, el Centre Can Suris tindra com objectiu:
a) Donar a coneixer a tots els ciutadan aquest esforç d’innovació i els projectes
sobre SI en marxa i fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes en
aquests projectes innovadors.
b)Experimentar sobre les diferents sistemes de innovació que l’era digital
permet
c)Definir les perspectives i els limits d’aquest cultura de innovació
El segon valor que Can Suris ha de expresar es el valor propiament del treball
en xarxa, de la cooperació i la solidaritat a l’era digital. Xarxa vol dir Internet i
també inclusió social, prevenció de l’ anomenada “exclusió digital”. Que
Internet arrivi a tothom, i que arrivi una Internet que sigui apta per tothom, en
particular per a persones amb dificultats de lectoescritura o minusvalies
28

29. fisiques, es a dir una Internet en banda ampla,amb audio i video de qualiitat
integrat, personalitzada, bidireccional i facil d’utilitzar per tothom sense
necesitat que sigui un hacker o un “internauta”. Un centre pels que encara no
son internautes, es a dir, en el nostre pais, la majoria de la població.
Objectius del centre seran tambe:
a) Permetre un acces masiu del ciutada a Internet en banda ampla en les
seves instal.lacions, fomentant la creació pels propis ciutadans de xarxes
de banda ampla
b) Fomentar la col.laboració i el treball en xarxa entre els diferents actors
de la Societat del Coneixement
c) Definir les perspetives i els limits d’aquest treball en xarxa com valor
29

30. Finalment, el tercer valor seria la defensa de la identitat individual, local o
nacional compatible amb la globalització. El Centre Can Suris por obrir
projectes per veure com la defensa de la identitat dels individuus, de les ciutats
(Cornella), de les nacions i pobles (Catalunya) es compatible o no amb una
obertura a la globalització i al canvi cultural. Es un centre pensat per prevenir
la “fractura cultural” que la globalització por produir. La inmigració masiva
obre una actitut de tancament i rebuix que s’ha de poder tractar amb centres
de canvi cultural com aquests on apertura global i identitats locals puguin ser
compatibles. La cultura Internet sembla permetre visualitzar un mon
globalitzat on a la vegada llengues i identitats locals progressin i puguin
perviure.
Objectius d’aquest centre seran:
a) Promoure la creació digital de continguts en llegua local i a la vegada
la seva producció en altres llengues.
b) Introduir i experimentar com propis de la nova cultura digital els valors
de convivencia i dialeg propis de Catalunya, oberts a la integració
d’altres cultures i pobles, amb una particular dedicació als pobles de
l’ambit mediterrani.
30

31. Aquests projectes de cultura tecnológica poden prendre la forma de debats,
exposicions, o publicación i confecció de programes de simulació o joc. Es
tracta de animar al ciutada a anar mes enllà del dia a dia i permetre abordar
projectes visionaris o recerca estratégica de caire civilitzacional. La
Cimera Global sobre Societat de la Informació, http://www.geneva2003.org
s’ha de considerar-se un marc de treball gens menypreable en aquest sentit,
aixi com el proper Forum Universal de les Cultures i esdeveniments semblants
en un futur proxim. Si com es diu Barcelona i Catalunya avança a cop de
projectes de caire internacional cada 10-15 anys, seria bo ja començar a
plantejar-se despres del Forum 2004 una nova fita per la decada del 2010 quan
la integracio de l’Area Euromediterrania sigui un fet i Catalunya pugui oferir
al mon un model innovador de integració de les noves tecnologies i la cultura,
des d’aquesta mar de saviessa que es la nostra Mediterrania.
Can Suris pot aprofondir en el coneixement i la seva difusió al ciutada de la
nova cultura tecnológica. Es molt recomanable el llibre Sapiens, publicat
recentment pels investigadors d’Atapuerca. Confirma la hipótesis del sapiens
com animal tecnologic, o creador d’eines, la primera d’elles el llenguatge.
Un projecte/exposició sobre Sapiens : d’Atapuerca a Internet, podria animar
31

32. un debat civilizacional interesant semblant al debat sobre l’Atzar i la
Necesitat realitzat al Museu de la Ciencia als 80s.
En resum, es tracta d’organitzar un Centre que vagi des del principi mes
elemental fins a plantejar els grans reptes i dubtes estratègiques que per a
l’especie humana, l’anomenada sapiens sapiens, presenta d’aquesta nova era
que estem entran, i fer-lo amb l’anim obert d’un investigador, el sentit comu
d’un politic i el realisme d’un empresari.
A. Serra
Anexe 1.
Espai-xarxa: un ciberespai mediterrani
Can Suris esta al Baix Llobregat, comarca mediterrania, amb un clima que
permet un equilibri entre les activitats a l’aire libre i les activitats a l’interior.
Aixi el ciberespai al Mediterrani pot donar lloc a construccions ben diferent
de les fetes als climes freds d’on ha surtit. Alla el ciberespai es interior, aquí
es exterior.
El ciberespai mediterrani esta fet de fonts de la sabiduría, de jardins del
coneixement, de llum solar i cels blaus, de carrers i paseigs a l’aire lliure,
32

33. tant com de fibra optica o agents intelligents. I aixo es pot sintetitzar a Can
Suris.
Necesitem a l’exterior, intelligencia artificial i xarxa Internet aplicada a un
entorn natural mediterrani, en concret
a) una font d’aigua (“la font de la saviessa”)
b) un jardi-horta (“l’arbre del coneixement”) de productes del Baix
Llobregat, cultivat per voluntaris de Can Suris, avis de Cornella amants
dels horts i estudiants de l’Escola d’Agricultura del Baix Llobregat.
c) Amb murs que et poden contar la seva historia (Guallart’s idea)
d) Amb un paseig per sortir a caminar
e) Amb bar per prendre un café i charlar amb els amics
A l’interior necesitarem igualment vegetació, fonts i a la vegada xarxes
i intelligencia.
Can Suris no es un edifici per treballar, o per estudiar nomes. Es un
edifici per innovar, es a dir, treballar amb plaer, i disfrutar treballant.
Permet oferir activitats tant productives com ludiques a l’exterior i a
l’interior de l’edifici. Es el que anomenem un ciberespai mediterrani ,
en una planta baixa “estessa”, on es viu be i es treballa millor.
33

34. e-Bar, La Xarxa al carrer, Festival de Cinema d’Estiu a Internet, i d’altres
activitats mes ludiques estan previstes per ocupar els espais circundants. El e-
Bar es un espai mig fora mig dintre de l’edifi, equipa amb tecnología wireless
que permet treballar, parlar, o fer una copa al voltant d’una taula conectat a la
xarxa.
Annexe 2.
La Festa del Coneixement.
Una vegada a l’any Can Suris com Centre demostrador del Pla Catalunya en
Xarxa organitzara la Trobada de la Societat de la Informació a casa nostra,
una jornada festiva de portes obertes, amb demostracions dels projectes de la
SI a Catalunya, debats, musica i llum. La Festa del Coneixement, una
trobada oberta al paisos de parla catalana aixi com als nostres veins de la
Mediterrania, mar de saviessa, un mar adient per cel.lebrar la nova era del
coneixement. La data de finals de juny, cap a Sant Joan seria una data ideal.
Seria la festa de la llum, del foc, del coneixement, la dels dies mes llargs. La
primera es podria fer coincidir amb el Forum Universal de les Cultures del
2004.
-----------------------------------------------------------------------------------------
34

35. 35