SlideShare a Scribd company logo
1 of 32
Aurora Blasco Lafuente
Plànol     Protegides
hipodàmic   per muralles
Dues vies
   principals


De nord    D’est
 a sud     a oest


 Cardo Decumanus



        On es
      creuaven
       s’obria

      El fòrum
Ciutat romana d’Empúries
FÒRUM
                               Era la plaça pública



          constituïa el centre                        Al costat del fòrum s’alçaven


                                                 El mercat
polític                             religiós
                    comercial                               Les termes
          jurídic
                                                                         altres edificis
                                                                            públics.
               de la ciutat.
                                                      Funció
                                                                  dependències
FÒRUM
Era la plaça
pública, que
constituïa el
centre polític,
jurídic, comercial i
religiós de la
ciutat.
MERCAT
TERMES

o banys públics,
eren un lloc
d’esbarjo molt
important per al
ciutat romana.
Podríem dir que
complien tres
funcions:
higiènica,
gimnàstica i
fomentadora de
la vida social
entre els
ciutadans.
Les termes es composen de moltes
dependències:
• el vestuari (apoditerium),
• sala de banys calents (caldarium),
• sala de banys temperats
(tepidarium),
• sala de banys freds (frigidarium),
• sala d’esport (palestra),




                                       Planta d’una terma
Entrada   Apodyterium
                                Taquilla              (vestidor)
             Palestra
                                                          Solarium
   (lloc destinat a exercicis
          gimnàstics)                                                latrines


     Laconicum
                                                                          Fridarium
     ( sauna)


   Natatio
                                                                          Tepidarium

                                                                          Caldarium


Sistema calefacció:
                                                                       Labrum
13. Praefurnium
                                                                      (petita pica
                                                                   d’aigua freda que
Dipòsits d’aigua:                                                      servia per
14. Calenta                                                          refrescar-se)
15. Tèbia.
16. Freda.
Sistema de calefacció.
TERMES
EDIFICIS D’OCI:
AMFITEATRE:

Construcció ovalada o el·líptica de gran capacitat.
Els espectacles s’oferien a l’arena i acostumaven a ser:
•Lluites de gladiadors.
•Lluites amb animals.
•Lluites naumàtiques o cambats navals. Al centre hi
havia una fossa que es podia omplir d’aigua.
PARTS:

•Part central (arena)
•Graderies (cavea):
situades al voltant de
l’arena i de forma
esglaonada, perquè
l’espectador poqués
veure l’espectacle amb
comoditat.
L’amfiteatre més famós és l’amfiteatre Flavi (Roma), anomenat
Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una capacitat per a uns 50.000
espectadors. Sens dubte, és considerat com una de les 7
meravelles del món antic.
Els seients inferiors eren per
l'emperador i els senadors. Els pitjors
llocs, a dalt de tot, estaven reservats
pels esclaus, els estrangers i les
dones. Els vuitanta accessos que
poseeix la graderia a la planta baixa
donaven pas al públic als diversos
sectors i garantien una gran rapidesa
en l'allotjament i la sortida dels
espectadors.
TEATRE: Construcció semicircular.
• Cavea o grades: on seia el públic.

•Orchestra: Semicercle entre l’escena
i les grades.
•Scaena: espai rectangular de la mateixa
mida que el diametre de la cavea. Al fons hi
havia un escenari que servia de decorat
permanent, tan alt com la cavea.
• Proscaenium: lloc de la representació
escènica, fet d’obra.
Cavea


Orchestra




Proscaenium




                         Aditus:
              Accessos coberts que arriben a l’orchestra.   Scaena
Teatre romà de Mérida
CIRC:
Tenia forma rectangular i els extrems semicirculars.
La gent s’anava a distreure.
En ell tenien lloc les famoses curses de carros conduïts pels aurigues.
Podien ser tirats per dos cavalls (bigas) o per quatre (quadrigues).
PARTS DEL CIRC
(1) arena


(2) spina


(3) comptador


(4) meta


(5) cauea


(6) puluuinar


(7) podium


(8) carceres.
A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes.

Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set
ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què
constava la cursa).




Tot el voltant                                                   arena
de l'arena era
ocupat per la
cauea o
                                    Cauea
graderia,
sostinguda
per un joc                                  Spina
d'arcs i voltes,
i separada de
la pista per
una barrera
(podium).
El puluuinar (tribuna presidencial) era on s'asseien els magistrats, la família imperial i
els espectadors més privilegiats.

A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a
córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.

                                                                   Carceres
                           Tribuna presidencial




     Porta livitensis
Al llarg dels carrers i illes s’hi construïen les…..


                                    CASES

                                    Podien ser


           DOMUS                                          INSULAE


         Vivendes                                 Blocs de pisos de diverses
     unifamiliars d’una                            plantes, principalment de
        sola planta                                         lloguer.


    Pels ciutadans més
            rics.                                      Per a la gent més
                                                             humil.
INSULA ROMANA
Ciutat romana

More Related Content

Viewers also liked

L'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialismeL'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialisme
INS_SENTMENAT_4B
 
Arquitectura grega i ordres arquitectònics
Arquitectura grega i ordres arquitectònics Arquitectura grega i ordres arquitectònics
Arquitectura grega i ordres arquitectònics
aurorabl
 
Indumentaria grega i romana
Indumentaria grega i romanaIndumentaria grega i romana
Indumentaria grega i romana
aurorabl
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
ahidalg_04
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
Antoni Aixalà
 
T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialisme
Txema Gs
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.
Marcel Duran
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
Carles Olmedo Quirós
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
jestiarte
 

Viewers also liked (20)

Industrializacion
IndustrializacionIndustrializacion
Industrializacion
 
L'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialismeL'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialisme
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 
Arquitectura grega i ordres arquitectònics
Arquitectura grega i ordres arquitectònics Arquitectura grega i ordres arquitectònics
Arquitectura grega i ordres arquitectònics
 
Indumentaria grega i romana
Indumentaria grega i romanaIndumentaria grega i romana
Indumentaria grega i romana
 
La Revolución Industrial
La Revolución IndustrialLa Revolución Industrial
La Revolución Industrial
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
 
T. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialismeT. 6 l'època de l'imperialisme
T. 6 l'època de l'imperialisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
La RevolucióN Industrial 4º ESO
La RevolucióN Industrial 4º ESOLa RevolucióN Industrial 4º ESO
La RevolucióN Industrial 4º ESO
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
La Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunyaLa Revolució industrial a catalunya
La Revolució industrial a catalunya
 
La Revolució Industrial
La Revolució IndustrialLa Revolució Industrial
La Revolució Industrial
 
Revolución industrial power point
Revolución industrial   power pointRevolución industrial   power point
Revolución industrial power point
 

Similar to Ciutat romana

Termes
TermesTermes
Termes
Sergi
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
biblioteques
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
classica
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
biblioteques
 
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
melon111
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
biblioteques
 

Similar to Ciutat romana (20)

Reconstruim roma (1)
Reconstruim roma (1)Reconstruim roma (1)
Reconstruim roma (1)
 
Termes
TermesTermes
Termes
 
Edificis lleures
Edificis lleuresEdificis lleures
Edificis lleures
 
Urbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptxUrbanisme romà.pptx
Urbanisme romà.pptx
 
Arquitectus
ArquitectusArquitectus
Arquitectus
 
Espectacles i oci roma
Espectacles i oci romaEspectacles i oci roma
Espectacles i oci roma
 
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESOTreball de socials d'en Ricard 2n ESO
Treball de socials d'en Ricard 2n ESO
 
El FòRum Romà
El FòRum RomàEl FòRum Romà
El FòRum Romà
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Presentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESOPresentació de Socials 2n ESO
Presentació de Socials 2n ESO
 
Exercicis art romà
Exercicis art romàExercicis art romà
Exercicis art romà
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Empúries
EmpúriesEmpúries
Empúries
 
Roma 2
Roma 2Roma 2
Roma 2
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Corral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagroCorral de comedias d’almagro
Corral de comedias d’almagro
 
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
Treball De Llatí (Teatre I Termes)111
 
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESOTreball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
Treball de socials de Adrian Reinoso 2nESO
 
Colisseu romà
Colisseu romàColisseu romà
Colisseu romà
 
Llatí
LlatíLlatí
Llatí
 

Ciutat romana

  • 2. Plànol Protegides hipodàmic per muralles
  • 3.
  • 4. Dues vies principals De nord D’est a sud a oest Cardo Decumanus On es creuaven s’obria El fòrum
  • 6. FÒRUM Era la plaça pública constituïa el centre Al costat del fòrum s’alçaven El mercat polític religiós comercial Les termes jurídic altres edificis públics. de la ciutat. Funció dependències
  • 7. FÒRUM Era la plaça pública, que constituïa el centre polític, jurídic, comercial i religiós de la ciutat.
  • 9. TERMES o banys públics, eren un lloc d’esbarjo molt important per al ciutat romana. Podríem dir que complien tres funcions: higiènica, gimnàstica i fomentadora de la vida social entre els ciutadans.
  • 10. Les termes es composen de moltes dependències: • el vestuari (apoditerium), • sala de banys calents (caldarium), • sala de banys temperats (tepidarium), • sala de banys freds (frigidarium), • sala d’esport (palestra), Planta d’una terma
  • 11. Entrada Apodyterium Taquilla (vestidor) Palestra Solarium (lloc destinat a exercicis gimnàstics) latrines Laconicum Fridarium ( sauna) Natatio Tepidarium Caldarium Sistema calefacció: Labrum 13. Praefurnium (petita pica d’aigua freda que Dipòsits d’aigua: servia per 14. Calenta refrescar-se) 15. Tèbia. 16. Freda.
  • 15. AMFITEATRE: Construcció ovalada o el·líptica de gran capacitat. Els espectacles s’oferien a l’arena i acostumaven a ser: •Lluites de gladiadors. •Lluites amb animals. •Lluites naumàtiques o cambats navals. Al centre hi havia una fossa que es podia omplir d’aigua.
  • 16. PARTS: •Part central (arena) •Graderies (cavea): situades al voltant de l’arena i de forma esglaonada, perquè l’espectador poqués veure l’espectacle amb comoditat.
  • 17. L’amfiteatre més famós és l’amfiteatre Flavi (Roma), anomenat Colosseu, inaugurat el 80 d. C., amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors. Sens dubte, és considerat com una de les 7 meravelles del món antic.
  • 18. Els seients inferiors eren per l'emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. Els vuitanta accessos que poseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors.
  • 19. TEATRE: Construcció semicircular. • Cavea o grades: on seia el públic. •Orchestra: Semicercle entre l’escena i les grades. •Scaena: espai rectangular de la mateixa mida que el diametre de la cavea. Al fons hi havia un escenari que servia de decorat permanent, tan alt com la cavea. • Proscaenium: lloc de la representació escènica, fet d’obra.
  • 20. Cavea Orchestra Proscaenium Aditus: Accessos coberts que arriben a l’orchestra. Scaena
  • 21.
  • 22. Teatre romà de Mérida
  • 23. CIRC: Tenia forma rectangular i els extrems semicirculars. La gent s’anava a distreure. En ell tenien lloc les famoses curses de carros conduïts pels aurigues.
  • 24. Podien ser tirats per dos cavalls (bigas) o per quatre (quadrigues).
  • 25.
  • 26. PARTS DEL CIRC (1) arena (2) spina (3) comptador (4) meta (5) cauea (6) puluuinar (7) podium (8) carceres.
  • 27. A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa). Tot el voltant arena de l'arena era ocupat per la cauea o Cauea graderia, sostinguda per un joc Spina d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium).
  • 28. El puluuinar (tribuna presidencial) era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena. Carceres Tribuna presidencial Porta livitensis
  • 29. Al llarg dels carrers i illes s’hi construïen les….. CASES Podien ser DOMUS INSULAE Vivendes Blocs de pisos de diverses unifamiliars d’una plantes, principalment de sola planta lloguer. Pels ciutadans més rics. Per a la gent més humil.
  • 30.