SlideShare a Scribd company logo
1 of 55
LLEONA FERIDA
Relleus Palau Assurbanipal, Nínive
LLEONA FERIDA
Relleus Palau Assurbanipal, Nínive
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Diana Mera Fernández
Professora: M Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA
FITXA TÈCNICA
Títol Lleona ferida
Autor Desconegut
Cronologia 668-627 aC
Estil Assiri
Tipologia Baix relleu
Material Bloc d’alabastre
Dimensions Bloc únic de 60 centímetres
Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per
Assurbanipal
Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive
Localització actual British Museum (Londres)
FASE ART MESOPOTÀMIC:FASE ART MESOPOTÀMIC:
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC
FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
Els assiris varen crear un
regne al nord de
Mesopotàmia amb capital
primer a Assur i, desprès,
a Nínive.
Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.
Eren un poble guerrer i
conqueridor, per això, les
seves representacions
més importants giren
entorn a la demostració
de força i poder amb una
intenció de propaganda
política.
FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX)
ESCULTURA
MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC
 L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets al que, en l'antiguitat, es
coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre
dos rius”. Territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre…
potamos= riu).
 Mesopotàmia era, doncs, una
planura fèrtil i molt rica, amb
crescudes periòdiques, on va
començar la cultura neolítica i
va néixer l’escriptura, i es van
desenvolupar grans
civilitzacions antigues.
 Els sumeris, els assiris i els
babilonis van ocupar aquest
territori i van fer tot un seguit
d'aportacions culturals que han
arribat fins als nostres dies.
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
Sumer (3200-2350 aC)Sumer (3200-2350 aC)
Regne de Sargó (2350-2320 aC)Regne de Sargó (2350-2320 aC)
Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)
Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)
Orient Pròxim (cap el 1500 aC)Orient Pròxim (cap el 1500 aC)
Orient Pròxim (s. XIV aC)Orient Pròxim (s. XIV aC)
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
UrukUruk
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
Imperi Assiri
Etapa final (669-631 aC)
Les seves grans creacions varen ser: els palaus fortalesa
(diferència amb els sumeris que construïren temples, el ziggurat)
i els relleus amb escenes profanes o quotidianes i no religioses.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
MURADES
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
MURADES
ARQUITECTURA
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
ESCULTURA
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els cans.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els cans.
ESCULTURA
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou.
ESCULTURA
 La ciutat de Nínive (actual Iraq) va ser ampliada i embellida durant el
regnat de Senaquerib i convertida en capital de l’imperi assiri.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
MURADES
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PORTA DE MASQAH
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
PORTA DE MASQAH
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PORTA DE MASQAH
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
Després, el regnat
d’Assurbanipal (de
gran esplendor
militar i interès per
la cultura amb la
creació de la
Biblioteca de
Nínive) també va
contribuir a
ennoblir la ciutat
amb la construcció
d’un gran palau
amb d’abundant
decoració, ple de
relleus i de
pintures, al qual
pertany la “Lleona
Ferida”.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
ESCULTURA
ARQUITECTURA
PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE
MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
ARQUITECTURA
PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE
MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
Els relleus assiris són de
caràcter històric i narratiu:
escenes quotidianes o episodis
diversos per a l’exaltació del
rei (tot supeditat a glorificar
la figura reial).
La caça major, a l’imperi
assiri, era un esport de
prestigi i estava reservada,
exclusivament, als reis.
Moltes obres d’art ho
reflecteixen. Destaquen les
escenes de caça del palau
d’Assurbanipal, a la ciutat de
Nínive (meitat s. VII aC),
caracteritzades pel gran
moviment dels animals i la
seva expressivitat, entre els
quals destaca la Lleona ferida.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
Amb Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual
Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics, que
descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment
esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris i l’escultura es
convertirà en el principal mitjà de propaganda del rei.
CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE
NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON.
El rei mostra tota la seva força i valentia.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
El relleu assiri es
caracteritzava principalment
pel canvi iconogràfic, perquè
passen a ser de gran
importància els temes profans
i releguen a segon pla les
escenes religioses, pròpies de
l’època sumèria.
El rei apareix protegit per
genis benèfics (úniques
figures religioses), i se’l
representat en cerimònies en
la cort, expedicions guerreres
o escenes de caça.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ASSURBANIPAL AMB EL
SEU CARRO.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
ESCULTURA
BOU ALAT: GENI PROTECTOR
ESCULTURA
Toros alados
BOUS ALATS: GENIS PROTECTORS
ESCULTURA
LLEÓ ALAT DEL PALAU
D’ASSURBANIPAL, EN
NÍNIVE (s. VII aC)
ESCULTURA
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ASSURBANIPAL (dos relleus superiors)
I ASSURNASIRPAL CAÇANT UN
LLEÓ.
BAIX RELLEU.
ESCENA DE CAÇA: ASSURBANIPAL CAÇANT UN LLEÓ
DIMENSIONS: 110 X 65 cm.
CRONOLOGIA: VII aC.
BAIX RELLEU
LOCALITZACIÓ: Museu Britànic
PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
La temàtica profana tenia
com a objectiu principal
exalçar la figura del rei.
La “Lleona Ferida” es crea
amb aquesta finalitat,
demostrar al poble la
habilitat i destresa del
monarca totalitari,
protector de la societat,
que ha aconseguit ferir un
animal felí, considerat
destructor de l’ordre
establert.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
MUSEU BRITÀNIC.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Relleu en alabastre de 60
cm, que forma part d’un
conjunt esculpit al palau del
monarca Assurbanipal.
Una del centenar d’escenes
que formen part de l’escena
cinegètica o de caça dirigida
pel monarca.
 Obra realista i, sobretot,
molt expressiva. La lleona ha
estat atacada, i travessada la
seva columna vertebral amb
fletxes, que li han paralitzat
les extremitats posteriors.
Les extremitats anteriors
estan en posició tensa i
enèrgica, perquè la lleona es
resisteix al dolor, a punt de
perdre la vida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
MUSEU BRITÀNIC.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la
seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ESCENA DE CAÇA
És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la
seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCENA DE CAÇA: LLEÓ MORIBUND (Assíria, 645 aC).
ESCULTURA
El relleu és un estudi detallat de l’anatomia de la lleona, que mostra
un modelat minuciós, fet mitjançant incisions, algunes són com
pinzellades, que transmeten visió tridimensional (profunditat i
perspectiva) i, a la vegada, dinamisme.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.
ESCULTURA
El rostre amb gran detallisme transmet l’agonia de la lleona: orelles
enganxades al cap, ulls mirant cap a munt com si demanessin
ajut, boca entreoberta amb gest d’esgotament, la lleona ferida
intenta posar-se dempeus, sobreviure i no ho aconsegueix.
El realisme de la representació d’animals
ferits i en acte de defensa és tal que quasi
podem escoltar el crit de ràbia i de dolor
que surt de la boca d’aquesta lleona. La
figura de la lleona ferida, és una dramàtica
imatge del dolor animal.
També és un asombrós estudi anatòmic, on les pates davanteres,
encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense
vida, a causa de la fletxa que li travessa l’esquena.
ESCULTURA
LLEONA FERIDALLEONA FERIDA
La línia compositiva ve marcada per les
fletxes i les extremitats anteriors.
ESCULTURA
LLEONA FERIDALLEONA FERIDA
la fletxa superior és paral·lela a
l’extremitat anterior esquerra,
mentre les fletxes posteriors són
paral·leles a l’extremitat anterior
dreta i formen triangle amb
l’extremitat esquerra i amb la
fletxa superior.
LLEONA FERIDALLEONA FERIDA
ESCULTURA
4.- MODELS I INFLUÈNCIES4.- MODELS I INFLUÈNCIES
En temàtica i perspectiva, els
assiris es desmarcaren dels pobles
anteriors (sumeri, accadis i
babilonis): temes profans i
representació de perfil,
abandonant la representació
aspectual, i aconseguint gran
expressivitat.
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
S’intenten representar les proporcions reals (el rei no és de major
tamany que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs
de braços i cames en tensió, però, les persones encara estan
concebudes de forma estàtica (a diferència d’Egipte, es solia
representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que
els animals es representen de forma dinàmica.
RELLEUS
ASSURBANIPAL
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
Es manté la llei de la
frontalitat en les
escultures, i els
relleus es distribuïen
en franges per la
paret, tant interiors
com exteriors,
abandonant la
narració en registre.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
Influiran,
posteriorment, en
els perses, que
copiaren dels pobles
que conqueriren.
Característic dels
perses són els grans
frisos dels pobles
subjugats i animals
mitològics desfilant,
si bé les escenes no
són tan sagnants,
ni cruels, tampoc
tan expressives,
però si detallistes
de les ètnies del
moment, que
poblaren els seus
terriroris.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
FRIS DE SOLDATS A L’APADANA.
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
www.artecreha.com/.../qleona-herida
q-arte-asirio-s-vii-ac.html
quedearte.blogspot.com/2008/.../la-leona-
herida.htm
www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/7536.h
tm
almez.pntic.mec.es/.../Bach.../leona_herida.h
tm
www.diomedes.com/hm_3.htm
letrasyalgomas.foroes.net/.../la-leona-herida-
t7357.htm
 sapiens.ya.com/antiqvae2/leona.htm
BIBLIOGRAFIA.BIBLIOGRAFIA.
LLEONA FERIDALLEONA FERIDA
Bye Bye Lleona
ussi Granero

More Related Content

What's hot (20)

ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRICART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIAART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8  discòbolFitxa 8  discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes
 
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANATEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
 
Pintura Barroc
Pintura BarrocPintura Barroc
Pintura Barroc
 
PINTURA GÒTICA FLAMENCA
PINTURA GÒTICA FLAMENCAPINTURA GÒTICA FLAMENCA
PINTURA GÒTICA FLAMENCA
 
Esquemes art mudèjar
Esquemes art mudèjarEsquemes art mudèjar
Esquemes art mudèjar
 
Art Bizantí
Art BizantíArt Bizantí
Art Bizantí
 
La situació de la dona
La situació de la donaLa situació de la dona
La situació de la dona
 
18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA18. TEATRE MÉRIDA
18. TEATRE MÉRIDA
 
Arquitectura Roma (resum)
Arquitectura Roma (resum)Arquitectura Roma (resum)
Arquitectura Roma (resum)
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
Classic I Romantic
Classic I RomanticClassic I Romantic
Classic I Romantic
 
Socialpreu
SocialpreuSocialpreu
Socialpreu
 
Descubrimiento y proceso_de_conquista
Descubrimiento y proceso_de_conquistaDescubrimiento y proceso_de_conquista
Descubrimiento y proceso_de_conquista
 
Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
 
El Arte Mudejar
El Arte MudejarEl Arte Mudejar
El Arte Mudejar
 
Mujer grecia antigua
Mujer grecia antiguaMujer grecia antigua
Mujer grecia antigua
 
Comentari Arquitectura
Comentari ArquitecturaComentari Arquitectura
Comentari Arquitectura
 
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
Tema 18. La crisis de la democracia y el auge de los autoritarismos (1919 1939)
 

Similar to 5. RELLEUS PALAU ASSURBANIPAL. LLEONA FERIDA

IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12)
IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12) IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12)
IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12) Assumpció Granero
 
Tema 9 art preromàmic
Tema 9  art preromàmicTema 9  art preromàmic
Tema 9 art preromàmicMario Montal
 
Mesopotàmia
MesopotàmiaMesopotàmia
Mesopotàmiamalmuni1
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURAAssumpció Granero
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍAssumpció Granero
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històricJulia Valera
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.Assumpció Granero
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsRosa Curto
 
Megalitisme
MegalitismeMegalitisme
Megalitismewaganupa
 
Primeres Civilitzacions Al Territori Grec
Primeres Civilitzacions Al Territori GrecPrimeres Civilitzacions Al Territori Grec
Primeres Civilitzacions Al Territori Grecpaula vidal
 
Fitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia defFitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia defJulia Valera
 
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió Angel Juan
 

Similar to 5. RELLEUS PALAU ASSURBANIPAL. LLEONA FERIDA (20)

IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12)
IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12) IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12)
IMATGES SELECTIVITAT ILLES BALEARS (PROPOSTA 11-12)
 
ELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ARTELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ART
 
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
 
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
 
Tema 9 art preromàmic
Tema 9  art preromàmicTema 9  art preromàmic
Tema 9 art preromàmic
 
Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc Tema 2: Art Grèc
Tema 2: Art Grèc
 
Mesopotàmia
MesopotàmiaMesopotàmia
Mesopotàmia
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ESCULTURA
 
L'antic egipte 2
L'antic egipte 2 L'antic egipte 2
L'antic egipte 2
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
 
EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Megalitisme
MegalitismeMegalitisme
Megalitisme
 
Primeres Civilitzacions Al Territori Grec
Primeres Civilitzacions Al Territori GrecPrimeres Civilitzacions Al Territori Grec
Primeres Civilitzacions Al Territori Grec
 
Fitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia defFitxa 12 victòria de samotracia def
Fitxa 12 victòria de samotracia def
 
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió
Les aportacions científiques del Magrib i al-Andalus: Formació i transmissió
 

More from Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

More from Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

5. RELLEUS PALAU ASSURBANIPAL. LLEONA FERIDA

  • 1. LLEONA FERIDA Relleus Palau Assurbanipal, Nínive LLEONA FERIDA Relleus Palau Assurbanipal, Nínive Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Diana Mera Fernández Professora: M Assumpció Granero Cueves ESCULTURA
  • 2. FITXA TÈCNICA Títol Lleona ferida Autor Desconegut Cronologia 668-627 aC Estil Assiri Tipologia Baix relleu Material Bloc d’alabastre Dimensions Bloc únic de 60 centímetres Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per Assurbanipal Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive Localització actual British Museum (Londres) FASE ART MESOPOTÀMIC:FASE ART MESOPOTÀMIC: ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
  • 3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC1.- CONTEXT HISTÒRIC
  • 4. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). Els assiris varen crear un regne al nord de Mesopotàmia amb capital primer a Assur i, desprès, a Nínive. Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.
  • 5. Eren un poble guerrer i conqueridor, per això, les seves representacions més importants giren entorn a la demostració de força i poder amb una intenció de propaganda política. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX) ESCULTURA
  • 6. MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC  L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets al que, en l'antiguitat, es coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre dos rius”. Territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre… potamos= riu).  Mesopotàmia era, doncs, una planura fèrtil i molt rica, amb crescudes periòdiques, on va començar la cultura neolítica i va néixer l’escriptura, i es van desenvolupar grans civilitzacions antigues.  Els sumeris, els assiris i els babilonis van ocupar aquest territori i van fer tot un seguit d'aportacions culturals que han arribat fins als nostres dies.
  • 7. Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  • 8. Sumer (3200-2350 aC)Sumer (3200-2350 aC)
  • 9. Regne de Sargó (2350-2320 aC)Regne de Sargó (2350-2320 aC)
  • 10. Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)Imperi d’Hammurabi (1792-1750 aC)
  • 11. Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)Orient Pròxim (ss. XVII-XVI aC)
  • 12. Orient Pròxim (cap el 1500 aC)Orient Pròxim (cap el 1500 aC)
  • 13. Orient Pròxim (s. XIV aC)Orient Pròxim (s. XIV aC)
  • 14. Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  • 15. UrukUruk Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC) Imperi Assiri Etapa final (669-631 aC)
  • 16. Les seves grans creacions varen ser: els palaus fortalesa (diferència amb els sumeris que construïren temples, el ziggurat) i els relleus amb escenes profanes o quotidianes i no religioses. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  • 17. PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA
  • 18. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els lleons. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els lleons. ESCULTURA
  • 19. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els cans. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal de passeig amb els cans. ESCULTURA
  • 20. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou. Escenes profanes o quotidianes no religioses. Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou. ESCULTURA
  • 21.  La ciutat de Nínive (actual Iraq) va ser ampliada i embellida durant el regnat de Senaquerib i convertida en capital de l’imperi assiri. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). MURADES ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  • 22. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  • 23. PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
  • 24. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PORTA DE MASQAH ARQUITECTURA PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
  • 25. Després, el regnat d’Assurbanipal (de gran esplendor militar i interès per la cultura amb la creació de la Biblioteca de Nínive) també va contribuir a ennoblir la ciutat amb la construcció d’un gran palau amb d’abundant decoració, ple de relleus i de pintures, al qual pertany la “Lleona Ferida”. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE ESCULTURA
  • 26. ARQUITECTURA PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
  • 27. ARQUITECTURA PALAU FORTALESA: NÍNIVEPALAU FORTALESA: NÍNIVE MURADES, PORTES I PALAUSMURADES, PORTES I PALAUS
  • 28. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
  • 29. Els relleus assiris són de caràcter històric i narratiu: escenes quotidianes o episodis diversos per a l’exaltació del rei (tot supeditat a glorificar la figura reial). La caça major, a l’imperi assiri, era un esport de prestigi i estava reservada, exclusivament, als reis. Moltes obres d’art ho reflecteixen. Destaquen les escenes de caça del palau d’Assurbanipal, a la ciutat de Nínive (meitat s. VII aC), caracteritzades pel gran moviment dels animals i la seva expressivitat, entre els quals destaca la Lleona ferida. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  • 30. Amb Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics, que descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris i l’escultura es convertirà en el principal mitjà de propaganda del rei. CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON. El rei mostra tota la seva força i valentia. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA
  • 31. El relleu assiri es caracteritzava principalment pel canvi iconogràfic, perquè passen a ser de gran importància els temes profans i releguen a segon pla les escenes religioses, pròpies de l’època sumèria. El rei apareix protegit per genis benèfics (úniques figures religioses), i se’l representat en cerimònies en la cort, expedicions guerreres o escenes de caça. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ASSURBANIPAL AMB EL SEU CARRO. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  • 33. BOU ALAT: GENI PROTECTOR ESCULTURA
  • 34. Toros alados BOUS ALATS: GENIS PROTECTORS ESCULTURA
  • 35. LLEÓ ALAT DEL PALAU D’ASSURBANIPAL, EN NÍNIVE (s. VII aC) ESCULTURA
  • 36. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ASSURBANIPAL (dos relleus superiors) I ASSURNASIRPAL CAÇANT UN LLEÓ. BAIX RELLEU.
  • 37. ESCENA DE CAÇA: ASSURBANIPAL CAÇANT UN LLEÓ DIMENSIONS: 110 X 65 cm. CRONOLOGIA: VII aC. BAIX RELLEU LOCALITZACIÓ: Museu Britànic PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive) 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA
  • 38. La temàtica profana tenia com a objectiu principal exalçar la figura del rei. La “Lleona Ferida” es crea amb aquesta finalitat, demostrar al poble la habilitat i destresa del monarca totalitari, protector de la societat, que ha aconseguit ferir un animal felí, considerat destructor de l’ordre establert. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) MUSEU BRITÀNIC. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  • 39. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 40. Relleu en alabastre de 60 cm, que forma part d’un conjunt esculpit al palau del monarca Assurbanipal. Una del centenar d’escenes que formen part de l’escena cinegètica o de caça dirigida pel monarca.  Obra realista i, sobretot, molt expressiva. La lleona ha estat atacada, i travessada la seva columna vertebral amb fletxes, que li han paralitzat les extremitats posteriors. Les extremitats anteriors estan en posició tensa i enèrgica, perquè la lleona es resisteix al dolor, a punt de perdre la vida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) MUSEU BRITÀNIC. PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
  • 41. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA ESCENA DE CAÇA
  • 42. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC). ESCENA DE CAÇA: LLEÓ MORIBUND (Assíria, 645 aC). ESCULTURA
  • 43. El relleu és un estudi detallat de l’anatomia de la lleona, que mostra un modelat minuciós, fet mitjançant incisions, algunes són com pinzellades, que transmeten visió tridimensional (profunditat i perspectiva) i, a la vegada, dinamisme. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA LLEONA FERIDA (668-627 aC) 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 44. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA. ESCULTURA El rostre amb gran detallisme transmet l’agonia de la lleona: orelles enganxades al cap, ulls mirant cap a munt com si demanessin ajut, boca entreoberta amb gest d’esgotament, la lleona ferida intenta posar-se dempeus, sobreviure i no ho aconsegueix.
  • 45. El realisme de la representació d’animals ferits i en acte de defensa és tal que quasi podem escoltar el crit de ràbia i de dolor que surt de la boca d’aquesta lleona. La figura de la lleona ferida, és una dramàtica imatge del dolor animal. També és un asombrós estudi anatòmic, on les pates davanteres, encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense vida, a causa de la fletxa que li travessa l’esquena.
  • 46. ESCULTURA LLEONA FERIDALLEONA FERIDA La línia compositiva ve marcada per les fletxes i les extremitats anteriors.
  • 47. ESCULTURA LLEONA FERIDALLEONA FERIDA la fletxa superior és paral·lela a l’extremitat anterior esquerra, mentre les fletxes posteriors són paral·leles a l’extremitat anterior dreta i formen triangle amb l’extremitat esquerra i amb la fletxa superior.
  • 49. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES4.- MODELS I INFLUÈNCIES
  • 50. En temàtica i perspectiva, els assiris es desmarcaren dels pobles anteriors (sumeri, accadis i babilonis): temes profans i representació de perfil, abandonant la representació aspectual, i aconseguint gran expressivitat. 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  • 51. S’intenten representar les proporcions reals (el rei no és de major tamany que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs de braços i cames en tensió, però, les persones encara estan concebudes de forma estàtica (a diferència d’Egipte, es solia representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que els animals es representen de forma dinàmica. RELLEUS ASSURBANIPAL 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
  • 52. Es manté la llei de la frontalitat en les escultures, i els relleus es distribuïen en franges per la paret, tant interiors com exteriors, abandonant la narració en registre. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
  • 53. Influiran, posteriorment, en els perses, que copiaren dels pobles que conqueriren. Característic dels perses són els grans frisos dels pobles subjugats i animals mitològics desfilant, si bé les escenes no són tan sagnants, ni cruels, tampoc tan expressives, però si detallistes de les ètnies del moment, que poblaren els seus terriroris. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC). ESCULTURA FRIS DE SOLDATS A L’APADANA. 4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
  • 55. LLEONA FERIDALLEONA FERIDA Bye Bye Lleona ussi Granero