1. LLEONA FERIDA
Relleus Palau Assurbanipal, Nínive
LLEONA FERIDA
Relleus Palau Assurbanipal, Nínive
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Diana Mera Fernández
Professora: M Assumpció Granero Cueves
ESCULTURA
2. FITXA TÈCNICA
Títol Lleona ferida
Autor Desconegut
Cronologia 668-627 aC
Estil Assiri
Tipologia Baix relleu
Material Bloc d’alabastre
Dimensions Bloc únic de 60 centímetres
Tema Escena cinegètica o de caça dirigida per
Assurbanipal
Localització d’origen Palau d’Assurbanipal, Nínive
Localització actual British Museum (Londres)
FASE ART MESOPOTÀMIC:FASE ART MESOPOTÀMIC:
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
4. FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
Els assiris varen crear un
regne al nord de
Mesopotàmia amb capital
primer a Assur i, desprès,
a Nínive.
Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.Zona fèrtil entre els rius Tigris i Eufrates.
5. Eren un poble guerrer i
conqueridor, per això, les
seves representacions
més importants giren
entorn a la demostració
de força i poder amb una
intenció de propaganda
política.
FASES ART MESOPOTÀMICFASES ART MESOPOTÀMIC
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ASSURNASIRPAL GUERRER (s. IX)
ESCULTURA
6. MESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFICMESOPOTÀMIA: LOCALITZACIÓ DEL MARC GEOGRÀFIC
L'actual territori de l'Iraq equival, a grans trets al que, en l'antiguitat, es
coneixia amb el nom de Mesopotàmia, una paraula grega que vol dir “entre
dos rius”. Territori travessat pel Tigris i l’Eufrates (mesos= entre…
potamos= riu).
Mesopotàmia era, doncs, una
planura fèrtil i molt rica, amb
crescudes periòdiques, on va
començar la cultura neolítica i
va néixer l’escriptura, i es van
desenvolupar grans
civilitzacions antigues.
Els sumeris, els assiris i els
babilonis van ocupar aquest
territori i van fer tot un seguit
d'aportacions culturals que han
arribat fins als nostres dies.
16. Les seves grans creacions varen ser: els palaus fortalesa
(diferència amb els sumeris que construïren temples, el ziggurat)
i els relleus amb escenes profanes o quotidianes i no religioses.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
MURADES
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
18. Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els lleons.
ESCULTURA
19. Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els cans.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal de passeig amb els cans.
ESCULTURA
20. Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou.
Escenes profanes o quotidianes no religioses.
Assurbanipal amb carro tirat pels caballs i bou.
ESCULTURA
21. La ciutat de Nínive (actual Iraq) va ser ampliada i embellida durant el
regnat de Senaquerib i convertida en capital de l’imperi assiri.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
MURADES
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
22. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PORTA DE MASQAH
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
24. ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PORTA DE MASQAH
ARQUITECTURA
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
25. Després, el regnat
d’Assurbanipal (de
gran esplendor
militar i interès per
la cultura amb la
creació de la
Biblioteca de
Nínive) també va
contribuir a
ennoblir la ciutat
amb la construcció
d’un gran palau
amb d’abundant
decoració, ple de
relleus i de
pintures, al qual
pertany la “Lleona
Ferida”.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
PALAUS FORTALESA: NÍNIVEPALAUS FORTALESA: NÍNIVE
ESCULTURA
29. Els relleus assiris són de
caràcter històric i narratiu:
escenes quotidianes o episodis
diversos per a l’exaltació del
rei (tot supeditat a glorificar
la figura reial).
La caça major, a l’imperi
assiri, era un esport de
prestigi i estava reservada,
exclusivament, als reis.
Moltes obres d’art ho
reflecteixen. Destaquen les
escenes de caça del palau
d’Assurbanipal, a la ciutat de
Nínive (meitat s. VII aC),
caracteritzades pel gran
moviment dels animals i la
seva expressivitat, entre els
quals destaca la Lleona ferida.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
30. Amb Assurnasirpal II (883-859 aC) i el seu palau en Nimrud (actual
Kalhu) apareix, per primera vegada, els relleus escultòrics, que
descriuen campanyes i caceres del rei, a partir d’aquest moment
esdevindrà la decoració habitual dels palaus assiris i l’escultura es
convertirà en el principal mitjà de propaganda del rei.
CACERA DEL REI ASSURNASIRPAL (s. IX, 884-858 aC) DEL PALAU DE
NIMRUD. ALABASTRE (68 cm altura). BRITISH MUSEUM. LONDON.
El rei mostra tota la seva força i valentia.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
31. El relleu assiri es
caracteritzava principalment
pel canvi iconogràfic, perquè
passen a ser de gran
importància els temes profans
i releguen a segon pla les
escenes religioses, pròpies de
l’època sumèria.
El rei apareix protegit per
genis benèfics (úniques
figures religioses), i se’l
representat en cerimònies en
la cort, expedicions guerreres
o escenes de caça.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ASSURBANIPAL AMB EL
SEU CARRO.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
35. LLEÓ ALAT DEL PALAU
D’ASSURBANIPAL, EN
NÍNIVE (s. VII aC)
ESCULTURA
36. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ASSURBANIPAL (dos relleus superiors)
I ASSURNASIRPAL CAÇANT UN
LLEÓ.
BAIX RELLEU.
37. ESCENA DE CAÇA: ASSURBANIPAL CAÇANT UN LLEÓ
DIMENSIONS: 110 X 65 cm.
CRONOLOGIA: VII aC.
BAIX RELLEU
LOCALITZACIÓ: Museu Britànic
PROCEDÈNCIA: Assíria (Palau Nord de Nínive)
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
38. La temàtica profana tenia
com a objectiu principal
exalçar la figura del rei.
La “Lleona Ferida” es crea
amb aquesta finalitat,
demostrar al poble la
habilitat i destresa del
monarca totalitari,
protector de la societat,
que ha aconseguit ferir un
animal felí, considerat
destructor de l’ordre
establert.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT2.- TEMÀTICA I FINALITAT
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
MUSEU BRITÀNIC.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
40. Relleu en alabastre de 60
cm, que forma part d’un
conjunt esculpit al palau del
monarca Assurbanipal.
Una del centenar d’escenes
que formen part de l’escena
cinegètica o de caça dirigida
pel monarca.
Obra realista i, sobretot,
molt expressiva. La lleona ha
estat atacada, i travessada la
seva columna vertebral amb
fletxes, que li han paralitzat
les extremitats posteriors.
Les extremitats anteriors
estan en posició tensa i
enèrgica, perquè la lleona es
resisteix al dolor, a punt de
perdre la vida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
MUSEU BRITÀNIC.
PROCEDÈNCIA: Assíria
(Palau Nord de Nínive)
41. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la
seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
ESCENA DE CAÇA
42. És en el relleu, de temàtica animal, on els assiris ens mostren la
seva excel·lent tècnica per l’expressivitat aconseguida.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).3.- DESCRIPCIÓ FORMAL. ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCENA DE CAÇA: LLEÓ MORIBUND (Assíria, 645 aC).
ESCULTURA
43. El relleu és un estudi detallat de l’anatomia de la lleona, que mostra
un modelat minuciós, fet mitjançant incisions, algunes són com
pinzellades, que transmeten visió tridimensional (profunditat i
perspectiva) i, a la vegada, dinamisme.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
LLEONA FERIDA (668-627 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
44. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.3.- DESCRIPCIÓ FORMAL: EXPRESSIVITAT ACONSEGUIDA.
ESCULTURA
El rostre amb gran detallisme transmet l’agonia de la lleona: orelles
enganxades al cap, ulls mirant cap a munt com si demanessin
ajut, boca entreoberta amb gest d’esgotament, la lleona ferida
intenta posar-se dempeus, sobreviure i no ho aconsegueix.
45. El realisme de la representació d’animals
ferits i en acte de defensa és tal que quasi
podem escoltar el crit de ràbia i de dolor
que surt de la boca d’aquesta lleona. La
figura de la lleona ferida, és una dramàtica
imatge del dolor animal.
També és un asombrós estudi anatòmic, on les pates davanteres,
encara amb energia, arrastren el pes de la resta del cos, ja sense
vida, a causa de la fletxa que li travessa l’esquena.
47. ESCULTURA
LLEONA FERIDALLEONA FERIDA
la fletxa superior és paral·lela a
l’extremitat anterior esquerra,
mentre les fletxes posteriors són
paral·leles a l’extremitat anterior
dreta i formen triangle amb
l’extremitat esquerra i amb la
fletxa superior.
49. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES4.- MODELS I INFLUÈNCIES
50. En temàtica i perspectiva, els
assiris es desmarcaren dels pobles
anteriors (sumeri, accadis i
babilonis): temes profans i
representació de perfil,
abandonant la representació
aspectual, i aconseguint gran
expressivitat.
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
51. S’intenten representar les proporcions reals (el rei no és de major
tamany que els sèquit). Gran importància donada al físic: músculs
de braços i cames en tensió, però, les persones encara estan
concebudes de forma estàtica (a diferència d’Egipte, es solia
representar la figura humana amb el tors de perfil), mentre que
els animals es representen de forma dinàmica.
RELLEUS
ASSURBANIPAL
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).ESCULTURA
52. Es manté la llei de la
frontalitat en les
escultures, i els
relleus es distribuïen
en franges per la
paret, tant interiors
com exteriors,
abandonant la
narració en registre.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES
53. Influiran,
posteriorment, en
els perses, que
copiaren dels pobles
que conqueriren.
Característic dels
perses són els grans
frisos dels pobles
subjugats i animals
mitològics desfilant,
si bé les escenes no
són tan sagnants,
ni cruels, tampoc
tan expressives,
però si detallistes
de les ètnies del
moment, que
poblaren els seus
terriroris.
ASSIRIS (1300-600 aC).ASSIRIS (1300-600 aC).
ESCULTURA
FRIS DE SOLDATS A L’APADANA.
4.- MODEL I INFLUÈNCIES4.- MODEL I INFLUÈNCIES