1. ART PREHISTÒRIC
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX. Granero Cueves
2. PREHISTÒRIA
CONTEXT HISTÒRIC
• Gràcies a les pintures rupestres podem
conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home
del Paleolític Superior: les tècniques de caça,
les armes, la fauna, els rituals, etc.
Paleolític Inferior
(fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC)
Paleolític Mitjà
(entre el 125000 i el 40000 aC)
Paleolític Superior
(des de 40000 fins 10000 aC)
Sota la denominació d’art prehistòric s’hi inclouen
totes les manifestacions artístiques produïdes des
de l’aparició de l’ésser humà a la terra fins al
començament de la Història, és a dir, fins a
l’aparició de l’escriptura (cap al 5000-4500 aC, a
Mesopotàmia, els sumeris). Aquest llarg període
anomenat Prehistòria, es divideix en tres etapes:
Paleolític (inferior, mitjà i superior), Neolític i Edat
dels Metalls (coure, bronze i ferro).
3. PALEOLÍTIC SUPERIOR
(25000-10000/8000 aC)
Pintures rupestres de la cova d’Altamira. Era quaternària, 15000-12000 aC.
Origen de l’art: El Paleolític es desenvolupa al voltant dels 2,5 milions d’anys fins
al 10.000/8.000 aC, tot i que les primeres creacions artístiques que es conserven
localitzades, sobretot, als continents europeu i asiàtic, pertanyen a un moment
avançat del Paleolític superior (25.000-10.000/8.000 aC).
4. PALEOLÍTIC SUPERIOR
(25000-10000/8000 aC)
Origen de l’art: L'home de la Prehistòria
mostra una sensibilitat no per l'art en si
mateix, sinó per la seva utilitat, així, les seves
obres estan relacionades, principalment, amb
creences i rituals màgics i religiosos. S’ha
d’assenyalar que els homes paleolítics eren
nòmades, que vivien de la caça, la pesca i la
recol·lecció de fruits salvatges i que tenien,
per tant, una economia depredadora.
Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es
creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior.
5. ART PREHISTÒRIC
Origen de l’art: Referent a l’art, al Paleolític podem parlar de dues
tipologies artístiques principals: l’art rupestre i l’art moble o mobiliari.
Art parietal o mural, fet a les parets.
Altamira
Art moble o mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat
en objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un
conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.).
Bastó de comandament
6. ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions artístiques 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE
Venus esteatopígies
• ART RUPESTRE
Escola franco-cantàbrica
Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)
NEOLÍTIC (10000-3000 aC)
• CERÀMICA
Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.
• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
8. ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE. OBJECTES UTILITARIS
AMB CARÀCTER ESTÈTIC
Arpons
Bastons de comandament
Propulsors
Figures femenines: Venus esteatopígies personificació de la fertilitat
Estàtues simbòliques: Ídols
• ART RUPESTRE
Escola franco-cantàbrica
Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)
9. ART MOBLE
Art mobiliari: L’art moble comprèn estris (per exemple, arpons...) de pedra i os
que tenen una finalitat màgica i que, a diferencia de les pintures, es poden
desplaçar amb els seus propietaris.
BASTÓ DE COMANDAMENT PERFORAT
Però, les primeres troballes de l'art
mobiliari són estatuetes, generalment, de
vori o pedra, tot i que, segurament,
abans d'aquesta data (cap al 40.000 aC)
l'home va treballar amb fusta i fang.
Anar a índex…
10. ART MOBILIARI
ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA
La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys i el descobriment del foc
(fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
16. PALEOLÍTIC SUPERIOR
(25000-10000/8000 aC)
A tota Europa apareixen en aquesta època les primeres manifestacions d’art
mobiliari, les estatuetes anomenades venus. Les venus esteatopígies són
representacions d’art mobiliari molt característiques. Són figuretes de nus
femenins de ple volum (embalum rodó o exemptes), que representen a una
deessa de la fertilitat, per aquesta raó es representen amb les parts femenines
(pits, ventre, malucs, natges i extremitats) molt desenvolupades, excessivament
exagerades i amb grans acumulacions de greix. Són tallades en vori i pedra o
fetes amb argila, i les primeres corresponen a l’etapa de l’Aurinyacià.
Anar a índex…
17. PALEOLÍTIC SUPERIOR
(25000-10000/8000 aC)
La seva finalitat es relaciona amb els rituals de fertilitat
que asseguressin la pervivència de l’espècie, és a dir,
representen un culte a la fecunditat, que en la
religiositat prehistòrica s'assimilava a la fertilitat de la
terra: la dona posseeix el poder misteriós de la
renovació de la vida. Les més famoses són les de
Willendorf, Lespugue, Laussel i altres venus són les
de Savignano, Vestonice i Brassenpouy.
18. INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR
VENUS DE LESPUGUE
(20000 aC, Musée de l’Homme, París)
19. VENUS DE WILLENDORF. Pedra calcària: 11 cm
(24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)
20. VENUS DE
WILLENDORF.
Pedra calcària: 11 cm.
(24000-22000 aC,
Naturhistorisches
Museum, Viena)
27. No són freqüents les figures
masculines, però si les
representacions d’animals.
Més endavant, a més
d'escultures de volum o embalum
rodó, apareixen baix relleus o
relleu en negatiu (buit), que són
incisions lineals a la roca.
També trobem relleus d'animals,
escenes de caça, etc...
ÍDOL DEL PEÑATU
ASTÚRIES
28. ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES
UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC
• ART RUPESTRE
Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)
Mans
Signes masculins i femenins
Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente
Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux
a França).
Escola llevantina (posterior, pertany al Mesolític)
Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida,
Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).
29. ART PARIETAL O MURAL
Anar a índex…
Art rupestre: Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.
L'any 1879, María, filla de Marcelino Sanz de Sautuola, encalçant un gos, va
descobrir el lloc on es troben les pintures de les coves d’Altamira. Es tracta
d'escenes de caça i animals amb fletxes clavades. Aquesta temàtica correspon a
una concepció màgica, pel fet de què pintar els animals suposa l'apropiació de
l'ànima de l'animal.
30. BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU
Interès artístic. Referent a la tècnica emprada, aprofiten
entrants i sortints de la roca per donar sensació de volum,
tenen sensibilitat pel moviment i aconsegueixen els colors
amb sucs vegetals, greixos o olis d'animals i sang i, per
als contorns, fusta cremada.
31. PRINCIPALS ABRICS DE
LA PINTURA PARIETAL
CANTÀBRICA I
LLEVANTINA
Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques
d'art rupestre =
{l’escola franco-cantàbrica, vasco-francesa o hispano-francesa, i
{l’escola llevantina.
32. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA
Escola francocantàbrica (o hispanofrancesa): Destaquen les coves de Lascaux i
Altamira. Es representen fonamentalment animals (gairebé mai figures humanes).
Altamira (14000 aC)
(( 11 55 00 00CC 00aa --ss 66 tt 00ii ll ll00 oo 00 aa CC ))
El Castillo (15000-6000 aC)
Pindal
Niaux Lascaux (25000-13000 aC)
Anar a índex…
33. ESCOLA VASCO-FRANCESA
Els pintaven perquè creien que d’aquesta manera els seria més fàcil caçar,
per això apareixen en la part més inaccessible de la cova (a l’interior) i,
també per aquesta causa, en algunes ocasions els animals apareixen
travessats per una llança en llocs neuràlgics.
34. ESCOLA HISPANO-FRANCESA
Són representacions d’animals estàtics, solitaris, no n’hi ha una composició en
manada (bisó, cèrcol i cavall).
VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS
D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
35. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA
S’han aprofitat els sortints de la roca per a crear profunditat.
VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS
D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
36. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA
Són pintures policromes.
Aquestes pintures tenen un alt interès
històric, donat que ens informen de com
vivien els homes del Paleolític superior.
Altres pintures en coves: San Román
de Cándamo, Las Monedas, La
Pasiega, Tito Bustillo (a la península
Ibèrica), i Font de Gaume (a França).
BISONS:
APROFITAMENT
DEL RELLEU
38. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ
DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
39. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ
DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
40. ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA
CARACTERÍSTIQUES:
Les pintures estan fetes en coves impermeables que
estan protegides de la humitat i de la claror.
Policromia: negre, vermell, groc, ocres.
Gairebé mai apareix la figura humana.
Són pintures amb un gran naturalisme i amb detalls.
BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU
44. BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria.
Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.
49. LA GRAN CÈRVOLA (2’25 m, ALTAMIRA)
Santillana del Mar. Cantàbria.
50. LA GRAN CÈRVOLA
(2’25 m, ALTAMIRA)
Santillana del Mar. Cantàbria.
51. CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA
CAVALLS I BISONS
BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.
52. CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA
ANIMALS
SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC
54. CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA).
Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC).
Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.
69. PRINCIPALS ABRICS DE LA
PINTURA PARIETAL LLEVANTINA
Escola llevantina. Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a l’aire lliure
o en abrics rocosos, el que fa que la seva conservació sigui pitjor.
L’Aranya (Bicorp)
Cogul (Lleida,
6000 aC)
Cueva de la Vieja, Alpera
(Albacete)
Altres coves són: Valltorta, Morella, Minateda.
71. DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA
Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la
figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i
molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.
75. ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític)
CARACTERÍSTIQUES:
Monocromes.
Apareix la figura humana en escenes
de caça (figures antropomorfes).
Està sotmesa a un procés d'estilització i
esquematització.
Pintura amb pocs detalls. Més tard
apareixen unes pintures amb més
moviment (Tassili).
ESCENA DE CAÇA
Abric dels Cavalls.
Barranc de La Valltorta.
Tirig. Castelló.
Cacera de cervos (3500-2000 aC).
Pols de roca negra i ocre dissolts en
greix animal.
76. ESCENA DE CAÇA
Abric dels Cavalls.
Barranc de La Valltorta.
Tirig. Castelló.
82. PETRÒGLIF: Gravat o dibuix sobre una
pedra aplicat sobretot als d’època prehistòrica.
PETRÒGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE NAMÍBIA
I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE NAMÍBIA.
83. ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)
• ART MOBILIARI O MOBLE
Venus esteatopígies
• ART RUPESTRE
Escola franco-cantàbrica
Escola llevantina
NEOLÍTIC (10000-3000 aC)
• CERÀMICA
Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.
• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules.
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
84. ART NEOLÍTIC
Anar a índex…
CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI
La següent etapa, el Neolític (10000-3000 aC), suposa la primera gran revolució
de l’home, es caracteritza per l’aparició de l’agricultura, la domesticació d’animals
(la ramaderia) i l’aparició de la ceràmica. La conseqüència més immediata
d’aquests descobriments és la sedentarització.
87. ART NEOLÍTIC
És ara quan apareixen els primers
poblats i eines tan útils com l’arc.
Al Neolític trobem un nou tipus de
tecnologia, basada en la pedra
polida. També apareix el
megalitisme.
RECONSTRUCCIÓ PARCIAL I
GENERAL DEL POBLAT NEOLÍTIC
DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
Les noves possibilitats d’alimentació
duen a què apareguin tot un nou grup
d’útils com fils de pesca i culleres. La
possibilitat del cultiu i la ramaderia
fan que les tribus abandonin el
nomadisme i es facin sedentàries
amb l’aparició dels primers poblats
estables.
88. Es continua representant ídols femenins o la deessa mare de la fecunditat (per
exemple a Çatal Hüyük, Turquia).
ÍDOL NEOLÍTIC FEMENI DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
89. DEESSA MARE DE LA
FECUNDITAT.
PERÍODE NEOLÍTIC (6000 aC).
ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.
90. A més, apareix com a novetat destacada la ceràmica, que té tot un seguit
d’utilitats (permet el transport i la conservació dels aliments i, també, pot tenir
una finalitat ornamental).
VASOS NEOLÍTICS. ANKARA, TURQUIA.
91. ART PREHISTÒRIC
NEOLÍTIC (10000-3000 aC)
• CERÀMICA
Vas Campaniforme
Ceràmica de bandes gravades
Ceràmica cardial i de cordes
Ceràmica llisa
• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
Menhir
Alineament
Cromlec
Dolmen
93. CERÀMICA NEOLÍTICA
VAS CAMPANIFORME.
CIENPOZUELOS, MUSEU
ARQUEOLÒGIC DE
MADRID.
Ceràmica campaniforme anomenada
així per la seva forma de campana; es va
originar a la península Ibèrica i es va
estendre per tot Europa. Es decorava
amb incisions de línies que es reomplien
després amb pigments blancs (es pot
consultar el Vas d’Alzira, València, 2200-
1800 aC, al llibre de Vicens Vives).
Anar a índex…
94. CERÀMICA NEOLÍTICA
Ceràmica de bandes gravades gravat lineal o geomètric damunt la
superfície d’alguns vasos.
99. CERÀMICA NEOLÍTICA
Ceràmica. Tipus:
Ceràmica campaniforme.
Ceràmica de bandes gravades.
Ceràmica cardial i la de cordes.
Ceràmica llisa.
100. ARQUITECTURA
RITUAL I MEGALÍTICA
NELOLÍTIC (10000-3000 aC)
Menhir
Alineament
Cromlec
Dolmen
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• BRONZE: Cultura talaiòtica
Talaiots
Navetes
Taules
Anar a índex…
101. Art prehistòric
ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA
ARQUITECTURA: Va néixer en el Neolític (9000-5000 aC) perquè l’home es va
fer sedentari. L'home del Neolític és el primer que entén l'arquitectura com un
aixecament de murs laterals o suports i sistemes de coberta. En el Neolític
neixen els primers poblats a Turquia, Iran i Irak.
ARQUITECTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes fetes
amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II mil·lenni aC,
coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels Metalls. Destaquen a
Europa: Anglaterra, França i Espanya.
CULTURA MEGALÍTICA: L’home de la Prehistòria mostra una religiositat molt
desenvolupada. El capítol més important és el culte als morts. A tot Europa
trobem restes d’inhumació i incineració.
103. ARQUITECTURA RITUAL
I MEGALÍTICA
Art prehistòric
ELS MEGÀLITS: Els monuments megalítics són construccions fetes amb grans
pedres escairades (devastades) d'una manera tosca. La majoria dels megàlits
són construccions funeràries (tombes), que presenten unes formes més o
menys geomètriques. Aquestes construccions impliquen unes vivències
religioses avançades, un treball coordinat i una organització que regulava
l'activitat col·lectiva. Els monuments megalítics són de diversos tipus i formes:
Menhir
Alineament (7)
Cromlec (44)
Dolmen (50)
104. MENHIR
MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica
clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden
aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle
(cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol. Anar a índex…
106. Art prehistòric
Menhir del Mas Roqué.
Vilamaniscle.
Empordà.
Menhir de Vallvenera. Girona
Carnac.
Bretanya. Le
Grand Menhir
107. Anar a índex… 7.- ALINEAMENT (A)
Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia
(alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol.
ALINEAMENT (7) : Conjunts de menhirs o megàlits formats per múltiples i
llargues fileres de menhirs situats en línia recta o en línies paral·leles entre
si, que estan devora la tomba, i que disminueixen la seva mida a mesura que
s'allunyaven de l’enterrament, generalment amb orientació est-oest (Carnac,
França, 4500-2500 aC).
109. 7. PAU UIB: Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta,
generalment amb orientació est-oest.
ALINEAMENT DE CARNAC
(4500-2500 aC, França)
112. Anar a índex…
44.- CROMLEC (A)
CROMLEC (44): Monument megalític. Agrupacions de diversos menhirs situats
formant un cercle de pedres, o bé, que delimitava el turonet o pujol (“montículo”)
que cobria el dolmen o tomba. En el cercle hi pot haver un o uns quants anells.
Tenen, per tant, un sentit religiós i estan associat al culte al Sol. Destaca el de
Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC). La paraula prové del cèltic crum i lech, que
signifiquen, respectivament, corbat i pedra.
113. 44.-
CROMLEC
(A)
HENGE:
Cercle
ritual; és un
cromlec
dolmènic.
CROMLEC DE STONEHENGE
(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.
114. 44. PAU UIB: Monument megalític. Agrupació de menhirs
en forma circular.
CROMLEC DE STONEHENGE.
124. 50.- DOLMEN (A)
DOLMEN (50)
Art prehistòric
DOLMEN: Megàlit en forma de
taula.
Tomba o monument funerari
format por vàries pedres grans
verticals que sostenen una o
més pedres horitzontals.
Usat com a sepultura servia,
generalment, de sepulcre
col·lectiu, que podia tenir un
corredor o una cambra coberta.
Podia ser: • Senzill: una cambra sepulcral
coberta. • Sepulcre de corredor amb un
passadís o corredor d’accés. • Excavats: en la roca. • Exteriors: a l’aire lliure.
Anar a índex…
125. ESQUEMA DE
DOLMEN SENZILL:
Una cambra sepulcral
coberta.
50.- Dolmen. Monument megalític en forma de taula, generalment, funerari,
corresponent al Neolític o Edat del Bronze, aixecat amb tres pedres, de les
quals dues es troben clavades a terra i una tercera és col·locada,
horitzontalment, a sobre d’elles a manera de llinda. Castellà: Dolmen.
126. 50. PAU UIB: Megàlit aixecat amb tres pedres o més, de les quals dues es
troben clavades a terra i una tercera es col·loca horitzontalment al
damunt, a manera de llinda. Pot presentar corredor. Funció funerària.
DOLMEN DE VINYES MORTES. EMPORDÀ. GIRONA.
132. ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR
Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova
artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.
133. LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA.
DOLMEN DE PASSADÍS
Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova
artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.
134. LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA.
DOLMEN DE PASSADÍS
136. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.
Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova
artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics, o bé, són tombes
circulars cobertes amb una falsa cúpula (la cúpula no és natural) i en
lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després
es dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.
137. RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.
Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares
(2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra
funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.
138. ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.
En la roca.
148. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALLS (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de
Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
149. EDAT METALLS
Cap a la meitat del tercer mil·lenni aC, l’aparició de noves tècniques de fosa,
així com el descobriment de la metal·lúrgia (capacitat de modelar el bronze i el
ferro) van permetre la creació d’objectes de gran valor.
L’edat dels Metalls es caracteritza pel treball dels metalls amb forns que permet
fondre’ls per tal de donar-los qualsevol forma desitjada mitjançant motlles. Cal
recordar que el metall ja es coneixia i es feia servir al Paleolític, però es
treballava martellejant-lo en fred. Ara es fan tot un seguit d’aparells de metall,
sobretot armes i eines de conreu (cultiu). Apareixen també les primeres ofrenes
realitzades en metall.
L’art de l’edat dels Metalls (3000-500 aC), s’estén del Mediterrani fins als
països nòrdics. Sorgiran dues cultures molt importants, Hallstatt a Àustria i La
Tène a Suïssa. A la península Ibèrica apareix l’art ibèric. Un altre fet que es
desenvolupa plenament, a l’edat dels Metalls, és el megalitisme o art megalític.
Bàsicament, com hem vist anteriorment, són tombes i recintes funeraris, tret
dels Cromlec, que tenen una finalitat astrològica.
Recordatori: Mega=gran, lithos=pedra.
150. ART EDAT BRONZE
TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
Anar a índex…
Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
EDAT DE BRONZE Cultura Talaiòtica (monuments megalítics que
apareixen a les Illes Balears, datats a l’edat del Bronze). A les nostres illes, l’art
megalític es troba representat per tres tipus arquitectònics:
Talaiots (131)
Navetes (100)
Taules (134)
151. Art prehistòric: Cultura Talaiòtica
TALAIOT (131): Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix
en una mena de torre o talaia defensiva, de forma troncocònica, realitzat amb
grans pedres que es feia servir com a lloc de vigilància, pròpia de Mallorca i
Menorca, on dóna nom a la cultura talaiòtica (1400-123 aC). Pot presentar planta
circular o quadrangular..., columna central..., una cambra interior (més freqüent a
Mallorca que a Menorca). Castellà: Talayot; talayote. Semblants a les torres de
Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari. Foren torres vigia aïllades
o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva,
l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per
exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC).
TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.
Anar a índex…
131.- TALAIOT (A)
155. 131. PAU UIB: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot
dedicar-se a diferents activitats (torre de defensa?). De construcció ciclòpia
i en forma troncocònica de planta quadrada, circular o ovalada, presenta
columna central. Monument megalític balear de l’edat del Bronze.
TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.
169. NURAGHI DE SANTU ANTINE
NURAGHI DE LA LOSA
D’ABBASANTA
INTERIOR
NURAGA O
NURAGUI
D’ARRUBIU
PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA
170. Art prehistòric:
Cultura Talaiòtica
TAULA DE
TALATÍ DE DALT
(1000-500 aC).
MENORCA.
TAULA: Pedra vertical
damunt la qual es disposa
una altra horitzontal i una
tercera es fa servir de
contrafort ( T ).
134.- TAULA (A)
TAULA (134): Monument megalític propi de Menorca, de la cultura talaiòtica,
període del Bronze (1400-123 aC), consistent en un pilar monòlit (menhir) de
secció rectangular, disposat verticalment, que suporta una gran llosa plana,
rectangular, en posició horitzontal. Pilar monolític (menhir) de planta
rectangular coronat per una capitell rectangular, que es trobava en recintes en
forma de ferradura. Hi ha diverses hipòtesis sobre la seva funció: altar per
cerimònies funeràries o de sacrificis humans, pilastra central de l’edifici,
representació del cap d’un brau i, fins i tot, observatori astronòmic (es desconeix
amb exactitud la seva funció). Per exemple, Talatí de Dalt (1000-500 aC).
Anar a índex…
172. 134. PAU UIB: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre
destaca un gran monòlit vertical, a sobre del qual se n’hi posa un d’horitzontal. És
d’època talaiòtica (1000-123 aC) i només es troba a Menorca. Monument megalític de
la cultura talaiòtica, període del Bronze, consistent en un monòlit disposat
verticalment que suporta una gran pedra horitzontal.
TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA.
177. Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.
Art prehistòric
100.- NAVETA (A)
NAVETA (100): Monument o construcció megalítica, de parets gruixudes, un
edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc de
piràmide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (d’aquí en prové el
nom). Pròpia de les Illes Balears, que apareix durant el període pretalaiòtic de
l’Edat del Bronze (3000-1400 aC). La seva funció era d’hàbitat, encara que a
Menorca també s’utilitzaven com a llocs d’enterrament col·lectiu. Té una o
més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons,
a Menorca (1000 aC). Anar a índex…
180. 100. PAU UIB: Construcció de l’edat de Bronze mig i final, de planta diversa
(ferradura, poligonal, ovalada o circular) bastida amb murs tripartits i d’aparell
ciclopi. Si es destina a l’habitatge disposa d’un sòtil de brancatge i es pot trobar a
totes les Illes Balears. Si és d’enterrament, només a Menorca, el sòtil és de pedra.
NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.
208. Anar a portada…
COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.
Anar a portada per veure foto des de l’interior o darrere…
209. INTERIOR DE LA COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE DE CALA
SA NAU. FELANITX.
210. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de
Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…
211. EDAT DE BRONZE
Braus de Costitx Caps de brau fets de bronze, amb tècnica simple. Per a la
boca i el nas s’han fet uns forats més profunds i unes línies convergents per a
la cara i els ulls ametllats. Molt realista.
Anar a índex…
Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de
l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de
Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costitx. Illa de Mallorca. Balears.
212. BOU DE COSTITX.
Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II
aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en
1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de
Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de
Costitx. Illa de Mallorca. Balears.
217. CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze).
Nationalmuseet, Copenhague. Dinamarca.
• Durant l’edat de Bronze nous coneixements tècnics
s’apliquen a ornamentació (mobiliari, armament..., amb
motius decoratius diversos).
• Terreny artístic destaca l’art minuciós dels bronzistes
nòrdics, com aquest espectacular carro, trobat a Dinamarca.
• Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb restes
d’una làmina d’or que recobria el disc solar.
• Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en
l’època.
Anar a índex…
218. CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze).
Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca.
Carro solar de Trundholm Gran finor i
exquisidesa ornamental aconseguida en l’època.
Reconstrucció
219. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134).
Braus de Costitx
Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de
Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
220. ART PREHISTÒRIC
EDAT DELS METALL (3000-500 aC)
• COURE
• BRONZE
• FERRO
Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)
Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers
de Porcuna, Bicha de Balazote.
Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).
Anar a índex…
221. Art prehistòric
ART EDAT FERRO
Anar a índex…
Cultura de Hallstatt: A l’inicií del primer mil·lenni aC. es comença a treballar el
ferro (un dels elements més abundants de la terra), és un material resistent però
difícil de treballar. Destaca la cultura i l’art de Hallstatt, una civilització iniciada al
s. VII aC, i es va situar sobre l’actual regió d’Alemanya, Suïssa i Àustria.
222. ART EDAT FERRO
DAMA D’ELX. ALACANT. ART
IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el
III aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid
Anar a índex…
Art prehistòric
Art ibèric: A partir del s. VIII aC
podem començar a parlar de l’art
ibèric. L’art ibèric s’estén per la
península Ibèrica a partir s. VII aC,
dins l’edat de Ferro. Encara que la
ceràmica fabricada pels ibers es va
emprar fins la dominació romana, cal
esmentar l’escultura i els rituals, així,
les seves principals aportacions són
escultòriques, destacant les
anomenades dames, divinitats
relacionades amb la fecunditat i els
cultes funeraris. Les més
conegudes són la Dama d’Elx i la
Dama de Baza També són freqüents
les figures d’animals fantàstics, que
feien de guardians de les tombes i
que tenen evidents influències dels
pobles indoeuropeus.
223. Dames Divinitats relacionades amb la fecunditat o vinculades a cultes
funeraris.
DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(entre els segles V i II, pot ser el III aC).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.
224. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional,
Madrid.
És un bust, probablement, un retrat de la esposa
d’un cabdill hispà.
Anar a índex…
225. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va
adornar. Revela una forta influència de l’art grec
226. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?).
Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un
orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més
famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat, que oscil·la entre els segles
V i II, pot ser del segle III aC.
227. DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC
(vers segle III aC ?).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Dibuix hipotètic de la
policromia, segons
Francisco Vives.
Una de les rèpliques repartides per
la ciutat junt a un vitromosaic del
rostre de la Dama.
228. GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete
(s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
Anar a índex…
Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i
un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer.
229. DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC).
Museu Arqueològic Nacional, Madrid.
ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la
funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina.
Està representada frontalment, asseguda i esculpida
en pedra. Encara conserva restes de policromia.
Anar a índex…
230. BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu
Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete.
Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de
clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix
la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i
posseïen un caràcter de guardians de tombes.
Anar a índex…
234. ART CÈLTIC. La cultura de la Tène: A partir del segle V aC, la civilització
cèltica, hereva de la cultura hallstàttica, es va introduir en Europa occidental i
es va estendre des de Suïssa, cap a la Bretanya i les Illes Britàniques. Les
manifestacions artístiques celtes (conegudes amb el nom de cultura de la Tène)
es van desenvolupar des del segle V al I aC. N’és una característica la substitució
de l’ornamentació de formes rectilínies i geomètriques per les formes sinuoses i
ondulades (espirals, cercles) i les complicades composicions vegetals. Exemple
destacat és l’aixovar de la tomba de Waldalgesheim. Restes de l’art cèltic a la
península Ibèrica són:
Anar a
índex
…
235. CASTRO CÈLTIC DEL
MONTE DE SANTA
TECLA. A GUARDA
(vers s. I aC i s. I dC).
Castros Del llatí, castrum,
fortificació militar. Poblats
fortificats amb muralles,
situats, generalment, sobre un
pujol o turó i protegits per
foses, comptaven amb una
petita torre per a vigilar l’àrea
circumdant, i amb casa de
planta circular.
Anar a índex…
236. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A
GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
237. CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A
GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.
238. VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA.
Anar a índex…
Verracos Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus,
porcs i porcs senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica,
situats en remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.).
